Alain TouraineAlain Touraine

i i

Zygmunt Bauman : Zygmunt Bauman :

una crítica de la fi de la una crítica de la fi de la Modernitat Il·lustradaModernitat Il·lustrada

...a propòsit del recent...a propòsit del recent “Premio Príncipe de Asturias de “Premio Príncipe de Asturias de

Comunicación y Humanidades Comunicación y Humanidades 2010”2010”

que els ha estat concedit per serque els ha estat concedit per ser

“els creadors d’instruments “els creadors d’instruments conceptuals singularment valuosos conceptuals singularment valuosos

per a entendre el canviant i per a entendre el canviant i accelerat món en el que vivim” accelerat món en el que vivim”

► Modernitat Il·lustradaModernitat Il·lustrada

► Societat post-industrialSocietat post-industrial

► Modernitat líquidaModernitat líquida► PostmodernitatPostmodernitat

► Alain Touraine (Hermanville-sur-Mer, França - 1925). Sociòleg i Alain Touraine (Hermanville-sur-Mer, França - 1925). Sociòleg i historiador. Catedràtic de la prestigiosa historiador. Catedràtic de la prestigiosa L’École des Hautes Études en L’École des Hautes Études en Sciences Sociales,Sciences Sociales, a París. a París.

► És autor de treballs fonamentals sobre el que ell ha anomenat la És autor de treballs fonamentals sobre el que ell ha anomenat la

“societat post-industrial” que han permès interpretar i entendre el “societat post-industrial” que han permès interpretar i entendre el sentit profund de les grans transformacions de la nostra època, tot sentit profund de les grans transformacions de la nostra època, tot oferint a la vegada una reflexió continua i enriquidora tocant als oferint a la vegada una reflexió continua i enriquidora tocant als problemes derivats d’una convivència necessària per damunt de les problemes derivats d’una convivència necessària per damunt de les diferències humanes.diferències humanes.

► La sociologia de l’acció és el tema central del seu treball, de primer La sociologia de l’acció és el tema central del seu treball, de primer

la sociologia del treball i la consciència laboral, així com l'anàlisi del la sociologia del treball i la consciència laboral, així com l'anàlisi del moviments socials, des del Maig del 68 fins els cops militars a moviments socials, des del Maig del 68 fins els cops militars a Amèrica Llatina.Amèrica Llatina.

► Els seus treballs més recents tracten de l’individu com agent dels Els seus treballs més recents tracten de l’individu com agent dels moviments socials.moviments socials.

► S’oposà a les polítiques neoliberals dels anys 90, tot fent pinya per S’oposà a les polítiques neoliberals dels anys 90, tot fent pinya per impulsar un nou moviment social en contra la globalització, la qual impulsar un nou moviment social en contra la globalització, la qual individualitza i fragmenta la societat, lluitant per subordinar aquests individualitza i fragmenta la societat, lluitant per subordinar aquests fenòmens al desenvolupament dels drets humans.fenòmens al desenvolupament dels drets humans.

L’any 2007 la Universitat Oberta de Catalunya va concedir el Doctorat Honoris Causa a Alain Touraine.

En el seu discurs va resumir alguns dels seus pensaments més recurrents al llarg de la seva vida, els quals reproduïm a

continuació:

[Discurs publicat a: Doctor Honoris Causa Alain Touraine. Barcelona : UOC, 2007]

1. L’actor enfront del sistema

► “...des del començament no va ser pas el sistema el que m’interessava, sinó l’actor; i és aquí que vaig buscar l’explicació de les conductes. Estava convençut que l’explicació en les ciències socials, i en particular en sociologia, consisteix sempre a trobar la convergència entre una anàlisi de tipus objectiu, que resitua les conductes en una situació, i una anàlisi de tipus subjectiu, que s’ocupa del sentit que l’actor dóna a una situació, actor que certament només ho és en la mesura que ha construït aquesta consciència, que no es pot reduir a les conductes econòmiques que, d’una manera o una altra, qüestionen l’existència de l’actor com a tal, la seva llibertat, la seva dignitat, els seus drets (en el sentit més ampli de la paraula).”

2. La societat post-industrial

► “L’any 1969 vaig publicar un llibre titulat La société post-industrielle, però jo mateix, tot i ser conscient de les transformacions que s’havien produït, vaig continuar lligat a molts aspectes de la societat industrial, fos al gust per les tècniques modernes, a la importància central donada al moviment obrer o a les referències a la història econòmica com el factor principal de l’explicació.”

► De la mateixa manera que el 1848 a França, i cap a la mateixa època a la Gran Bretanya, els problemes econòmics havien envaït l’àmbit polític, als anys seixanta eren els problemes culturals els que envaïen l’àmbit polític, des del moviment de dones o de defensa de les minories homosexuals fins a la defensa dels moviments regionals o de les primeres vagues d’obrers d’origen immigrant. Penso que avui dia aquesta interpretació no es pot pas qüestionar”

3. El descobriment del subjecte

► “Sabem per una experiència prou llarga que el nostre tipus de societat ja no està guiada per la conquesta del món exterior o de la natura, sinó que es dirigeix cap a l’interior. Aquesta voluntat de descobriment i d’afirmació de si mateix atorga un paper central a la relació de la persona amb ella mateixa, relació que es considera més central fins i tot que les relacions més importants amb els altres.”

Alain Touraine

► Zygmunt Bauman (Poznan, Polònia - 1925). Actualment amb Zygmunt Bauman (Poznan, Polònia - 1925). Actualment amb nacionalitat britànica. Catedràtic emèrit de Sociologia de les nacionalitat britànica. Catedràtic emèrit de Sociologia de les universitats de Leeds i de Varsòvia.universitats de Leeds i de Varsòvia.

► Les seves recerques rauen en l’estratificació social i el moviment Les seves recerques rauen en l’estratificació social i el moviment obrer, així com sobre la naturalesa de la modernitat i la suposada obrer, així com sobre la naturalesa de la modernitat i la suposada vinculació d’aquesta amb l’Holocaust, tot analitzant els vincles entre vinculació d’aquesta amb l’Holocaust, tot analitzant els vincles entre modernitat, nazisme i comunisme postmodern.modernitat, nazisme i comunisme postmodern.

► És el creador de la “teoria de la modernitat líquida”, metàfora des de És el creador de la “teoria de la modernitat líquida”, metàfora des de

la qual descriu la societat actual com una era de canvi i de moviment la qual descriu la societat actual com una era de canvi i de moviment constant, on l’home roman orfe de referències consistents i a on els constant, on l’home roman orfe de referències consistents i a on els conceptes són més inestables que mai, tot procedint a fer una conceptes són més inestables que mai, tot procedint a fer una descripció a fons de la condició social de l’home postmodern.descripció a fons de la condició social de l’home postmodern.

► Les seves teories han influenciat els moviments antiglobalització.Les seves teories han influenciat els moviments antiglobalització.

Dues de les grans aportacions de Bauman

1. L’Holocaust► “...l'Holocaust no va ser pas simplement un problema jueu ni fou un

episodi solament de la història jueva. L’Holocaust es va concebre i es va posar en pràctica en la nostra societat moderna i racional, en una fase avançada de la nostra civilització i en un moment àlgid de la nostra cultura i, per aquesta raó, és un problema d’aquesta societat, d’aquesta civilització i d’aquesta cultura.”

► “L’Holocaust en cap moment de la seva llarga i envitricollada realització va arribar a entrar en conflicte amb els principis de la racionalitat... ans al contrari, va sorgir d’un procedir veritablement racional i fou generat per una burocràcia fidel al seu estil, a la seva raó de ser.”

► “L’Holocaust no fou pas una erupció irracional de restes no erradicades de barbàrie premoderna”

Vegeu [Bauman, Zygmunt. Modernity and the holocaust. Cambridge : Polity Press, 1989]

2. La teoria de la modernitat líquida► Bauman utilitza la metàfora de la “liquidesa” per a referir-se a la

Postmodernitat enfront de la metàfora de la solidesa per a referir-se a la Modernitat iniciada amb la Il·lustració.

► LA MODERNITAT SÒLIDA que acaba després del final de la Segona Guerra Mundial es caracteritza per un món sostingut per les conquestes territorials, basat en el model industrial que es fonamenta en la fàbrica “fordista”, on es redueix l’activitat humana a rutines simples i predeterminades, o en una burocràcia d’acord al model “weberià”, i amb una clara idea de progrés. És un món rígidament controlat, una era de compromisos mutus, amb un ordre de rutines d’estatus i rols ben assignats per a cada un dels individus, els quals estan lligats a un territori. Estatus, rols i individus tots ells inamovibles i intransferibles.

► La era de la MODERNITAT LÍQUIDA, contràriament, és una societat que no manté la seva forma, que flueix i viatja fàcilment i sense noses en un món de capitals extraterritorials i volàtils, que no volen barreres ni punts de vigilància. No hi ha res a llarg termini, no hi ha referències estables, no hi ha compromís, tot és eludit. Els objectes tots ells destinats a ser reemplaçats, l'instantaneïtat que vol un profit immediat. Els cossos lleugers i els llaços i vincles humans esporàdics i tebis. Identitats mòbils i diferenciades i a elecció del propi model de felicitat. Ambivalència dels valors. Un present perpetu que desconeix el passat i el futur. Un espai no fixe per viure, per treballar. Economies desterritorialitzades, desregularitzades, que depassen el marc dels estats-nació. Urbanisme expandit enfront la ciutat concentrada industrial...

Zygmunt Bauman

Fi

Els texts que figuren en aquesta exposició presencial han estat extrets bàsicament de la Fundación Príncipe de Asturias i de la bibliografia

exposada en aquesta vitrina dels propis autors.

Les fotografies de Touraine i de Bauman són deutores de les diferents notícies que en motiu del “Premio Príncipe de Asturias de Comunicación

y Humanidades 2010” s’han publicat a la premsa digital.

Els dibuixos que acompanyen aquesta presentació i la mostra han estat fets expressament per aquesta exposició per Josep Vicens-i-Planagumà.

La música utilitzada és “The snow is dancing” de Claude Debussy, interpretada per Peter Schmalfuss.

L’ús dels textos, imatges i música d’aquesta exposició no respon a altra motivació que el de la divulgació i el coneixement dins el marc de la

docència de la nostra universitat.

Exposició presencial

sota la responsabilitat d’en Josep Vicens-i-Planagumà

Vegeu també la pagina web de l’exposició a: http://www.bib.uab.es/socials/exposicions/baumantouraine/

sota la responsabilitat de n’Anna Hernandez Frey i Núria Àlvarez Díaz

Biblioteca de CC. SocialsServei de Biblioteques

UAB