La modernitat inoblidable
2
au Sabaté Jaumà (Reus, Baix Camp, 1872 - Barcelona, 1954) va demostrar des de petit inclinació pel dibuix, per la qual cosa inicia els seus estudis a l’Acadèmia Fortuny de Reus, que en aquell moment estava dirigida per Ramon Casals i Vernis. Com tot artista que es fes en aquella època, es va traslladar a Barcelona, la capital idònia per estudiar arquitectura, però al mateix temps assistia a l’Escola de la Llotja, moment en què va començar a treballar a la Casa Rigalt, dirigida per Antoni Rigalt. Aquí va exercir tasques relacionades amb els projectes per a vidrieres i pintures encarregades al mestre. Així i tot, el que més cridava l’atenció de Sabaté era sens dubte el dibuix, pel que va decidir dedicar-se de manera professional a la seva passió. La seva fama arribaria a les primeres dècades del segle XX, gràcies a les nombroses aquarel·les de figurins de sastreria, després d’anys de dedicació a l’ofici de dibuixant. La seva marcada habilitat va resultar en elegants figures de suaus colors, i la estilització i pinzellada solta denoten el nivell de perfecció que en aquells dies el món de la moda exigia. El realisme de les seves aquarel·les i els seus dibuixos el va portar a realitzar interessants projectes urbans com els que es recullen a Barcino; aquí Sabaté demostra la facilitat de traços a l’hora de plasmar en els seus dibuixos a ploma els carrers de la ciutat comtal. Altres disciplines artístiques van gaudir de la seva participació i de la seva afició: va realitzar models per ferros forjats que comercialitzaven diversos tallers de Barcelona. El catàleg d’aquests models va tenir la seva publicació en Hierros Artísticos. Cal destacar el seu nomenament en 1927 com a president de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, càrrec que va ostentar fins al 1936; la seva labor fonamental va ser la de promoció i rellançament de l’entitat. Una afecció ocular el va apartar en els anys 50 de la seva dedicació al dibuix; no obstant això va continuar el seu ofici sense descans en el món de la forja. La present exposició dóna bon compte de la inesgotable tasca dibuixística de Sabaté però, encara més, reflecteix sobretot un moment important i característic de la moda i del way of life del segle XX: la dècada dels 30. La major part dels figurins que podem trobar en les diferents obres van ser produïdes en l’any 1936, i publicades a la revista de moda La Confianza, pertanyent a l’Associació Professional de Mestres Sastres de Barcelona. Aquestes publicacions, juntament amb la il·lustració publicitària, eren el principal mitjà de difusió de les noves tendències i el seu focus principal es desenvolupava en les grans ciutats. La participació en importants exposicions universals i nacionals van posicionar Barcelona com un dels centres neuràlgics d’innovació i modernitat, i el camp de la moda seguiria igual camí. Sabaté ens parla d’una dècada elegant i sofisticada, d’una societat que participava del seu temps i que protagonitza activitats de les més variades, d’acord amb els avenços tecnològics i quotidians del moment. El món de la moda pateix ja en els anys 20 una important revolució estètica, sobretot pel que fa a moda femenina, ja que els nous ideals de vida i d’oci d’aquell moment exigien una imatge més lleugera, més moderna i on la comoditat era una màxima fonamental. Les conseqüències de la Depressió de 1929 produeixen un important canvi, amb un enfocament més conservador, sobri i tradicional. Els talls tornen a atorgar protagonisme a les formes femenines, amb peces on la corba torna a estar present, i molts altres elements segueixen sent heretats de la dècada anterior, com els tocats i els barrets. Això va donar com a resultat una moda de gran elegància i unes formes icòniques fortament estètiques. Les figures es troben agrupades segons les diferents ocasions o ocupacions, és a dir, podem trobar des de vestits de gala o de còctel fins a altres més esportius o de carrer; uns més casuals o més formals, altres més pràctics o més elegants. En observar cada peça en el seu conjunt, juntament amb l’estilització, la suavitat però fermesa del traç i l’extremada perfecció dels vestits, captem l’eloqüència d’un món modern, la possibilitat d’acostar-se a cada faceta de la vida quotidiana d’aquells anys, sempre adequadament vestits. El dibuix de Sabaté té grans influències de l’art d’aquest període, i és que estem en els anys de ple desenvolupament de l’Art Déco, un moviment on les línies estètiques estan fortament influïdes pel món del disseny i de les arts decoratives -heretades del modernisme i les avantguardes però en una línia més futurista-. La vestimenta és el resultat de la conjunció del disseny preponderant en aquest moment, així com del cartellisme i del dibuix publicitari, un dels grans icones estètics de l’art de principis de segle. I de la mà del cartell, ens transportem a un món cinematogràfic al més pur estil hollywoodià. Molts d’aquests models recorden escenes d’obres mestres del cinema negre o la comèdia clàssica i preconitzen l’estètica, que continua en els anys 40, de molts altres films on la moda és un dels trets icònics més ressaltats i curats. L’elegant senyora de gala, el dandy vestit d’esmòquing, els uniformes de la creu vermella o els aficionats a l’hípica, personatges, formes de vestir, que ens submergeixen, efectivament, en el sofisticat univers dels anys 30. Finalment, cal destacar que molts d’aquests dibuixos estan realitzats pocs mesos abans que esclatés la Guerra Civil, moment en què cessa tota activitat artística i on el camp de la moda és relegat completament. Per tant, aquestes mostres són els últims exemples, l’eco ressonant, de la creativitat i de l’estil de vida d’una època icònica, de grans innovacions i d’una modernitat inoblidable. au Sabaté Jaumà (Reus, Baix Camp, 1872 - Barcelona, 1954) demostró desde pequeño inclinación por el dibujo, por lo cual inicia sus estudios en la Academia Fortuny de Reus, que en aquel momento estaba dirigida por Ramon Casals i Vernis. Como todo artista que se preciara en aquella época, se trasladó a Barcelona, la capital idónea para estudiar arquitectura, pero al mismo tiempo asistía a la Escuela de la Lonja, momento en que comenzó a trabajar en la Casa Rigalt, dirigida por Antoni Rigalt. Aquí desempeñó tareas relacionadas con los proyectos para vidrieras y pinturas encargadas al maestro. Aun así, lo que más llamaba la atención de Sabaté era sin duda el dibujo, por lo que decidió dedicarse de manera profesional a su pasión. Su fama llegaría en las primeras décadas del siglo XX, gracias a las numerosas acuarelas de figurines de sastrería, después de años de dedicación al oficio de dibujante. Su marcada habilidad resultó en elegantes figuras de suaves colores, cuya estilización y pincelada suelta denotan el nivel de perfección que por entonces el mundo de la moda exigía. El realismo de sus acuarelas y sus dibujos le llevó a realizar interesantes proyectos urbanos como los que se recogen en Barcino; aquí Sabaté demuestra la facilidad de trazos a la hora de plasmar en sus dibujos a pluma las calles de la ciudad condal. Otras disciplinas artísticas gozaron de su participación y de su afición: realizó modelos para hierros forjados que comercializaban diversos talleres de Barcelona. El catálogo de estos modelos tuvo su publicación en Hierros Artísticos. Cabe destacar su nombramiento en 1927 como presidente de la Agrupació d’Acuarel·listes de Catalunya, cargo que ostentó hasta 1936 y cuya labor fundamental fue la de promoción y relanzamiento de la entidad. Una afección ocular le apartó en los años 50 de su dedicación al dibujo; no obstante continuó su oficio sin descanso en el mundo de la forja. La presente exposición da buena cuenta de la inagotable labor dibujística de Sabaté pero, aún más, refleja sobre todo un momento importante y característico de la moda y del way of life del siglo XX: la década de los 30. La mayor parte de los figurines que podemos encontrar en las diferentes obras fueron producidas en el año 1936, y publicadas en la revista de moda La Confianza, perteneciente a la Asociación Profesional de Maestros Sastres de Barcelona. Estas publicaciones, junto con la ilustración publicitaria, eran el principal medio de difusión de las nuevas tendencias cuyo foco principal se desarrollaba en las grandes ciudades. La participación en importantes exposiciones universales y nacionales posicionaron Barcelona como unos de los centros neurálgicos de innovación y modernidad, y el campo de la moda seguiría igual camino. Sabaté nos habla de una década elegante y sofisticada, de una sociedad que participaba de su tiempo y que protagoniza actividades de las más variadas, acordes con los avances tecnológicos y cotidianos del momento. El mundo de la moda sufre ya en los años 20 una importante revolución estética, sobre todo en cuanto a moda femenina, ya que los nuevos ideales de vida y de ocio de aquel momento exigían una imagen más ligera, más moderna y donde la comodidad era una máxima fundamental. Las consecuencias de la Depresión de 1929 producen un importante cambio, con un enfoque más conservador, sobrio y tradicional. Los cortes vuelven a otorgar protagonismo a las formas femeninas, con piezas donde la curva vuelve a estar presente, y muchos otros elementos siguen siendo heredados de la década anterior, como los tocados y sombreros. Esto dio como resultado una moda de gran elegancia y unas formas icónicas fuertemente estéticas. Las figuras se encuentran agrupadas según las diferentes ocasiones u ocupaciones, es decir, podemos encontrar desde vestidos de gala o de cóctel hasta otros más deportivos, de calle; unos más casuales o más formales, otros más prácticos o más elegantes. Al observar cada prenda en su conjunto, combinado con la estilización, la suavidad pero firmeza del trazo y la extremada perfección de los vestidos, captamos la elocuencia de un mundo moderno, la posibilidad de acercarse a cada faceta de la vida cotidiana de aquellos años, siempre adecuadamente vestidos. El dibujo de Sabaté tiene grandes influencias del arte de este período, y es que estamos en los años de pleno desarrollo del Art Déco, un movimiento cuyas líneas estéticas están fuertemente influidas por el mundo del diseño y de las artes decorativas –heredadas del Modernismo y las vanguardias pero en una línea más futurista-. La vestimenta es el resultado de la conjunción del diseño preponderante en este momento, así como también del cartelismo y del dibujo publicitario, uno de los grandes iconos estéticos del arte de principios de siglo. Y de la mano del cartel, nos transportamos un mundo cinematográfico al más puro estilo hollywoodiense. Muchos de estos modelos recuerdan escenas de obras maestras del cine negro o la comedia clásica y preconizan la estética, que continúa en los años 40, de otros muchos filmes donde la moda es uno de los rasgos icónicos más resaltados y cuidados. La elegante señora de gala, el dandy vestido de esmoquin, los uniformes de la cruz roja o los aficionados a la hípica, personajes, formas de vestir, que nos sumergen, efectivamente, en el sofisticado universo de los años 30. Por último, cabe destacar que muchos de estos dibujos están realizados pocos meses antes de que estallara la Guerra Civil, momento en que cesa toda actividad artística y donde el campo de la moda es relegado completamente. Por tanto, estas muestras son los últimos ejemplos, el eco resonante, de la creatividad y el estilo de vida de una época icónica, de grandes innovaciones y de una modernidad inolvidable. La modernitat inoblidable Carrer del Consell de Cent 325 08007 Barcelona T. 93 467 72 03 www.fpinos.com [email protected] M. 696 46 50 36 Horari Dilluns a Divendres 10:30h a 14:00h i de 16:30h a 20:00h Dissabtes 11:30h a 14:00h i de 17:00h a 20:00h Metro Pg Gràcia L2,L3 i L4 Pl Catalunya FGC, L1, L3 Bus 7, 22, 24, 50, 54, 67, 68, N5, V15, H12 RENFE Pg Gràcia i Pl Catalunya Parking C/ Consell de Cent, 327 Portada de la Revista La Confianza
Transcript of La modernitat inoblidable
au Sabaté Jaumà (Reus, Baix Camp, 1872 - Barcelona, 1954) va demostrar des de petit
inclinació pel dibuix, per la qual cosa inicia els seus estudis a l’Acadèmia Fortuny de Reus, que
en aquell moment estava dirigida per Ramon Casals i Vernis. Com tot artista que es fes en aquella època, es
va traslladar a Barcelona, la capital idònia per estudiar arquitectura, però al mateix temps assistia a l’Escola de la
Llotja, moment en què va començar a treballar a la Casa Rigalt, dirigida per Antoni Rigalt. Aquí va exercir tasques relacionades amb els projectes per a vidrieres i pintures encarregades al mestre. Així i tot, el que més cridava l’atenció de Sabaté era sens dubte el dibuix, pel que va decidir dedicar-se de manera professional a la seva passió.
La seva fama arribaria a les primeres dècades del segle XX, gràcies a les nombroses aquarel·les de figurins de sastreria, després d’anys de dedicació a l’ofici de dibuixant. La seva marcada habilitat va resultar en elegants figures de suaus colors, i la estilització i pinzellada solta denoten el nivell de perfecció que en aquells dies el món de la moda exigia.
El realisme de les seves aquarel·les i els seus dibuixos el va portar a realitzar interessants projec tes urbans com els que es recullen a Barcino; aquí Sabaté demostra la facilitat de traços a l’hora de plasmar en els seus dibuixos a ploma els carrers de la ciutat comtal. Altres disciplines artístiques van gaudir de la seva participació i de la seva afició: va realitzar models per ferros forjats que comercialitzaven diversos ta l le r s de Barce lona. El catàleg d’aquests models va tenir la seva publicació en Hierros Artísticos. Cal destacar el seu nomenament en 1927 com a president de l’Agrupació d’Aquarel·listes de Catalunya, càrrec que va ostentar fins al 1936; la seva labor fonamental va ser la de promoció i rellançament de l’entitat. Una afecció ocular el va apartar en els anys 50 de la seva dedicació al dibuix; no obstant això va continuar el seu ofici sense descans en el món de la forja.
La present exposició dóna bon compte de la inesgotable tasca dibuixística de Sabaté però, encara més, reflecteix sobretot un moment important i característic de la moda i del way of life del segle XX: la dècada dels 30. La major part dels figurins que podem trobar en les diferents obres van ser produïdes en l’any 1936, i publicades a la revista de moda La Confianza, pertanyent a l’Associació Professional de Mestres Sastres de Barcelona. Aquestes publicacions, juntament amb la il·lustració publicitària, eren el principal mitjà de difusió de les noves tendències i el seu focus principal es desenvolupava en
les grans ciutats. La participació en importants exposicions universals i nacionals van posicionar Barcelona com un dels centres neuràlgics d’innovació i modernitat, i el camp de la moda seguiria igual camí.
Sabaté ens parla d’una dècada elegant i sofisticada, d’una societat que participava del seu temps i que protagonitza activitats de les més variades, d’acord amb els avenços tecnològics i quotidians del moment. El món de la moda pateix ja en els anys 20 una important revolució estètica, sobretot pel que fa a moda femenina, ja que els nous ideals de vida i d’oci d’aquell moment exigien una imatge més lleugera, més moderna i on la comoditat era una màxima fonamental. Les conseqüències de la Depressió de 1929 produeixen un important canvi, amb un enfocament més conservador, sobri i tradicional. Els talls tornen a atorgar protagonisme a les formes femenines, amb peces on la corba torna a estar present, i molts altres elements segueixen sent heretats de la dècada anterior, com els tocats i els barrets. Això va donar com a resultat una moda de gran elegància i unes formes
icòniques fortament estètiques.
Les figures es troben agrupades segons les diferents ocasions o ocupacions, és a dir, podem trobar des de
vestits de gala o de còctel fins a altres més esportius o de carrer; uns més casuals o més formals, altres més pràctics o
més elegants. En observar cada peça en el seu conjunt, juntament amb l’estilització, la suavitat però fermesa
del traç i l’extremada perfecció dels vestits, captem l’eloqüència d’un món modern, la possibilitat d’acostar-se a cada faceta de la vida quotidiana d’aquells anys, sempre adequadament vestits.
El dibuix de Sabaté té grans influències de l’art d’aquest període, i és que estem en els anys de ple desenvolupament de l’Art Déco, un moviment on les línies estètiques estan fortament influïdes pel món del disseny i de les arts decoratives -heretades del modernisme i les avantguardes però en una línia més futurista-. La vestimenta és el resultat de la conjunció del disseny preponderant en aquest moment, així com del cartellisme i del dibuix publicitari, un dels grans icones estètics de l’art de principis de segle. I de la mà del cartell, ens transportem a un món cinematogràfic al més pur estil hollywoodià. Molts d’aquests models recorden escenes d’obres mestres del cinema negre o la comèdia clàssica i preconitzen l’estètica, que continua en els anys 40, de molts altres films on la moda és un dels trets icònics més ressaltats i curats. L’elegant senyora de gala, el dandy vestit d’esmòquing, els uniformes de la creu vermella o els aficionats a l’hípica, personatges, formes de vestir, que ens submergeixen, efectivament, en el sofisticat univers dels anys 30.
Finalment, cal destacar que molts d’aquests dibuixos estan realitzats pocs mesos abans que esclatés la Guerra Civil, moment en què cessa tota activitat artística i on el camp de la moda és relegat completament. Per tant, aquestes mostres són els últims exemples, l’eco ressonant, de la creativitat i de l’estil de vida d’una època icònica, de grans innovacions i d’una modernitat inoblidable.
au Sabaté Jaumà (Reus, Baix Camp, 1872 - Barcelona, 1954) demostró desde pequeño
inclinación por el dibujo, por lo cual inicia sus estudios en la Academia Fortuny de Reus,
que en aquel momento estaba dirigida por Ramon Casals i Vernis. Como todo artista que se preciara
en aquella época, se trasladó a Barcelona, la capital idónea para estudiar arquitectura, pero al mismo tiempo
asistía a la Escuela de la Lonja, momento en que comenzó a trabajar en la Casa Rigalt, dirigida por Antoni Rigalt. Aquí desempeñó tareas relacionadas con los proyectos para vidrieras y pinturas encargadas al maestro. Aun así, lo que más llamaba la atención de Sabaté era sin duda el dibujo, por lo que decidió dedicarse de manera profesional a su pasión.
Su fama llegaría en las primeras décadas del siglo XX, gracias a las numerosas acuarelas de figurines de sastrería, después de años de dedicación al oficio de dibujante. Su marcada habilidad resultó en elegantes figuras de suaves colores, cuya estilización y pincelada suelta denotan el nivel de perfección que por entonces el mundo de la moda exigía. El realismo de sus acuarelas y sus dibujos le llevó a realizar interesantes proyectos urbanos como los que se recogen en Barcino; aquí Sabaté demuestra la facilidad de trazos a la hora de plasmar en sus dibujos a pluma las calles de la ciudad condal. Otras disciplinas artísticas gozaron de su participación y de su afición: realizó modelos para hierros forjados que comercializaban diversos talleres de Barcelona. El catálogo de estos modelos tuvo su publicación en Hierros Artísticos. Cabe destacar su nombramiento en 1927 como presidente de la Agrupació d’Acuarel·listes de Catalunya, cargo que ostentó hasta 1936 y cuya labor fundamental fue la de promoción y relanzamiento de la entidad. Una afección ocular le apartó en los años 50 de su dedicación al dibujo; no obstante continuó su oficio sin descanso en el mundo de la forja.
La presente exposición da buena cuenta de la inagotable labor dibujística de Sabaté pero, aún más, refleja sobre todo un momento importante y característico de la moda y del way of life del siglo XX: la década de los 30. La mayor parte de los figurines que podemos encontrar en las diferentes obras fueron producidas en el año 1936, y publicadas en la revista de moda La Confianza, perteneciente a la Asociación Profesional de Maestros Sastres de Barcelona. Estas publicaciones, junto con la ilustración publicitaria, eran el principal medio de difusión de las nuevas tendencias cuyo foco principal se desarrollaba en las grandes ciudades. La participación en importantes exposiciones universales y nacionales posicionaron Barcelona como unos de los centros neurálgicos de innovación y modernidad, y el campo de la moda seguiría igual camino.
Sabaté nos habla de una década elegante y sofisticada, de una sociedad que participaba de su tiempo y que protagoniza actividades de las más variadas, acordes con los avances tecnológicos y cotidianos del momento. El mundo de la moda sufre ya en los años 20 una importante revolución estética, sobre todo en cuanto a moda femenina,
ya que los nuevos ideales de vida y de ocio de aquel momento exigían una imagen más ligera, más moderna y donde la comodidad era una máxima fundamental. Las consecuencias de la Depresión de 1929 producen un importante cambio, con un enfoque más conservador, sobrio y tradicional. Los cortes vuelven a otorgar protagonismo a las formas femeninas, con piezas donde la curva vuelve a estar presente, y muchos otros elementos siguen siendo heredados de la década anterior, como los tocados y sombreros. Esto dio como resultado una moda de gran elegancia y unas formas icónicas fuertemente estéticas.
Las figuras se encuentran agrupadas según las diferentes ocasiones u ocupaciones, es decir, podemos encontrar desde vestidos de gala o de cóctel hasta otros más deportivos, de calle; unos más casuales o más formales, otros más prácticos o más elegantes. Al observar cada prenda en su conjunto,
combinado con la estilización, la suavidad pero firmeza del trazo y la extremada perfección de los vestidos, captamos
la elocuencia de un mundo moderno, la posibilidad de acercarse a cada faceta de la vida cotidiana de aquellos años, siempre adecuadamente vestidos.
El dibujo de Sabaté tiene grandes influencias del arte de este período, y es que estamos en los años de
pleno desarrollo del Art Déco, un movimiento cuyas líneas estéticas están fuertemente
influidas por el mundo del diseño y de las artes decorativas –heredadas del Modernismo y las vanguardias pero en una línea más futurista-. La vestimenta
es el resultado de la conjunción del diseño preponderante en este momento, así como también del cartelismo y del dibujo publicitario, uno de los grandes iconos estéticos
del arte de principios de siglo. Y de la mano del cartel, nos transportamos un mundo cinematográfico al más puro estilo hollywoodiense.
Muchos de estos modelos recuerdan escenas de obras maestras del cine negro o la comedia clásica y preconizan la estética, que continúa en los años 40, de otros muchos filmes donde la moda es uno de los rasgos icónicos más resaltados y cuidados. La elegante señora de gala, el dandy vestido de esmoquin, los uniformes de la cruz roja o los aficionados a la hípica, personajes, formas de vestir, que nos sumergen, efectivamente, en el sofisticado universo de los años 30.
Por último, cabe destacar que muchos de estos dibujos están realizados pocos meses antes de que estallara la Guerra Civil, momento en que cesa toda actividad artística y donde el
campo de la moda es relegado completamente. Por tanto, estas muestras son los últimos ejemplos,
el eco resonante, de la creatividad y el estilo de vida de una época icónica, de grandes innovaciones y de una modernidad inolvidable.
La modernitat inoblidable
Carrer del Consell de Cent 325 08007 BarcelonaT. 93 467 72 03 www.fpinos.com [email protected] M. 696 46 50 36
HorariDilluns a Divendres 10:30h a 14:00h i de 16:30h a 20:00hDissabtes 11:30h a 14:00h i de 17:00h a 20:00h
MetroPg Gràcia L2,L3 i L4Pl Catalunya FGC, L1, L3
Bus7, 22, 24, 50, 54, 67, 68, N5, V15, H12
RENFE Pg Gràcia i Pl Catalunya
ParkingC/ Consell de Cent, 327
Portada de la Revista La Confianza
![Pere Català i Pic [la modernitat i la tècnica] · fotomuntatge juga amb l’espai per representar la simultaneïtat. La modernitat és progrés, però també un nou ritme de vida](https://static.fdocuments.ec/doc/165x107/5ecc78ae815a933f551a3f9b/pere-catal-i-pic-la-modernitat-i-la-tcnica-fotomuntatge-juga-amb-laespai.jpg)
