LES TELECOMUNICACIONS A L’EMPRESA: VISIÓ PROFESSIONAL

Prohibida la seva distribució total o parcial sense el permís escrit del COETTC (Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Telecomunicació · Catalunya) - Carrer Mandri, 3 de BARCELONA www.coettc.com [email protected] Telf: 93.434.20.70

LES TELECOMUNICACIONS A L’EMPRESA: VISIÓ PROFESSIONAL

Les necessitats en telecomunicacions a l’empresa actual

Casa Llotja de Mar

18 de juny de 2004


Tinc una empresa de distribució que té una flota de 20 vehicles que es mou cada dia per l’àrea metropolitana de Barcelona i que fa la distribució de mercaderies des de la zona del Vallès. A la seu social treballen 5 persones i tenen un centre d’atenció telefònica petit on processen les comandes i les introdueixen als TPV que porten els conductors, els repartidors i els responsables dels magatzems mòbils. Els camions porten un petit stock de seguretat per si reben comandes en línia i poden, segons la seva ruta, distribuir i cobrar les comandes. L’empresa està preocupada per poder saber en línia com van les vendes i com està l’stock. L’empresa, amb les dades que, a hores d’ara, fa de manera convencional, consolida els comptes, compra, aprovisiona i paga els proveïdors i els treballadors. Com va l’empresari? Què puc fer per tal d’integrar les telecomunicacions? Què necessito?

Una altra empresa té la necessitat de canviar el model de treball per tal d’incorporar les telecomunicacions, ja que la gran majoria de la seva activitat es dur a terme mitjançant l’exportació de la seva producció. Els seus clients parlen en d’altres idiomes i cada vegada més comencen a trucar sense parlar ni anglès ni francès. Van apostar pel tema Internet però tenien problemes, ja que la seva pàgina web no s’actualitzava amb prou dinamisme.

Un company de feina m’ha comentat que ell ja fa totes les transaccions via mòbil. Li vaig comentar que m’agradaria poder fer alguna cosa semblant dins de la meva empresa de comercialització de serveis de subcontractació. De totes maneres, penso que he d’esperar que els temes de les aplicacions siguin una realitat abans jo pugui invertir-hi. Més val ser el segon i fer-ho bé que el primer i que tot se’n pugui anar en orris.

Som una gran empresa comercial. Com que els nostres agents estan al carrer, necessitem que estiguin connectats. Cada cop que m’arriba la factura de telefonia mòbil, com a empresari, m’agafen ganes de facilitar-los targetes perquè truquin des dels telèfons del carrer. És possible abaratir la meva factura?

Des de fa tres anys tenim gent treballant a casa seva. Aquesta gent, els quals fan una valuosa tasca, tenen les seves pròpies connexions i reivindiquen que les incorporem com a connectivitat a la nostra empresa. M’han parlat de solucions, com ara la XPV, etc. Què és això? Realment serà segur? És molt car?

CASOS QUOTIDIANS (a estudi):

els problemes ja són quotidians


Ja hem vist la visió des del punt de vista del:

Sector de les telecomunicacions:2.500 M€ de facturació.

L’empresari:- Costos d’explotació: creixement i retorn de les inversions en la matèria.- Evolució del seu departament d’informàtica respecte a les telecomunicacions.- El departament de compres no està especialitzat en temes de telecomunicacions.

Dels operadors de telecomunicacions (que també són empreses)- La quota de mercat treta de l’operador dominant és ínfima (82% respecte al 18%).- Les infraestructures són costoses i, com a empreses, han de rentabilitzar les seves inversions.- Les seves ofertes són molt complicades i no adreçades a la comprensió.- Manca especialització a les empreses.

El mercat- Breu memòria històrica.- Breu visió de futur.

QUÈ HEM VIST FINS ARA


SITUACIÓ: MARC DE REFERÈNCIA

Expansió del sector

Canvis en la configuració del sector

Canvis en el comportamentdels agents del sector

GlobalitzacióCompetènciaLiberalització

EvolucióTecnològica

Canvis enl’entorn

GlobalitzacióCompetènciaLiberalització

EfectesCauses Conseqüències


ORÍGENS: LIBERALITZACIÓ DEL SECTOR

2a LLICÈNCIA DE TELEFONIA FIXA (RETEVISIÓN)

3a LLICÈNCIA DE TELEFONIA MÒBIL (RETEVISION MÓVIL)

3a LLICÈNCIA DE TELEFONIA FIXA (UNI2)

“ LIBERALITZACIÓ TOTAL DE LES TELECOMUNICACIONS ”

SERVEI DE DADES

AIRTEL: SEGONA LLICÈNCIA DE TELEFONIA MÒBIL

19971997

19981998

19981998

1/12/19981/12/1998

19961996

19941994

19931993

LIBERALITZACIÓ DEL LLOGUER DE LÍNIES(llicència a Retevisión)


QUÈ ES DIU DEL SECTOR

• Important desacceleració a partir de 2001– El sector ha estat font de moltes notícies a causa de la seva desacceleració i per la

seva relació amb la crisi de les empreses d’Internet.• D’alt creixement, pes i potencial

– Sector amb un pes econòmic i un potencial molt important amb taxes de creixement properes al 20% en l’últim decenni.

• Un “motor” de l’economia mundial– Ha estat el sector que ha actuat com a motor del creixement de l’economia mundial

en l’última dècada.• Un “motor” de l’economia europea

– El sector de les telecomunicacions en l’economia europea supera en importància, pel seu volum, a sectors tan importants com el dels fabricants d’automòbils.

• Els equips de telecomunicacions• El creixement del subsector d’equips de telecomunicacions ha arribat a un

creixement del 147% entre 1997 i 2001.• Però el 2001 aquest subsector va decréixer un 0,7%.

• Els seus futurs reptes– Un dels grans reptes és demostrar que té la capacitat de creixement dels últims

anys. • L’European Information Observatory (EITO) aposta per un moderat optimisme i

valora el seu potencial de creixement en un 6% en els exercicis 2003 i 2004.• L’origen dels problemes

– Des de 2001 el ritme de creixement del sector ha baixat de forma accentuada. – empitjorament del clima econòmic estatal i internacional.– disminució d’inversions.– retard a engegar importants projectes tecnològics.

– Tercera generació de mòbils.– Televisió digital terrestre.– Ràdio digital.


ESTRUCTURA DEL SECTOR

Una de les dificultats més grans és la delimitació del sector a causa del seu dinamisme i de la seva vinculació amb d’altres sectors que determinen les seves regles de comportament i les característiques econòmiques, legislatives, socials, tecnològiques i industrials.

Indústria d’equips

i terminals

PTT oempresa

participada

Usuaris

Visió per actors:

EN MONOPOLI

Indústria d’Equips i

Terminals (IET)

Institució Reguladora (IR)

MODEL LIBERALITZADOR DEL SECTOR

Usuaris(U)

Proveïdors deServeis (PS)

Operador deXarxa (OX)

Infraestructures ServeisValorafegit

AplicacióCondicions d’utilització


ESTRUCTURA DEL SECTOR (i II)

La visió per subsectors:

AudiovisualTelefonia AltresDades

Bàsic Mòbil

AI

AD

GS

M

UM

TS

Internet WH

Conver-gència

fix-mòbil

Op.Inf.

ISP

AS

P

Con

ting

uts

DistribuïdorSenyal

Con

ting

uts

Equipaments Univers.

VoIP

La visió de futur:

• Expectatives en el mercat espanyol i europeu. – El sector es troba en un cicle de llarg creixement i aquest període de retallalladas s’ha de

considerar com un ajust imprescindible de curta duració.

• El sector manté un alt poder de creixement a mitjà i llarg termini.


DAFO

FORTALESES – Caràcter emprenedor– Qualificació professional– Importants infraestructures de

suport– Alt nivell de qualitat i gestió– Diversificació empresarial

DEBILITATS– Manca de professionals– Atomització empresarial– Poca I+D bàsica– Necessitat d´inversió contínua /

obsolescència– Dependència dels grans projectes i

obres públiques

OPORTUNITATS– Alt potencial de creixement– Promoció de la societat de la

informació– Nous nínxols de mercat– Desenvolupament tecnològic– Especialització de les PIME

AMENACES– Incertesa en el desenvolupament de

la societat de la informació– Deslocalització productiva i de

centres de decisió– Reptes legals de l’ús de les noves

tecnologies


CANVIS ALA XARXA

CANVIS ALA XARXA

• Serveis basats en xarxa convergent IP

CANVIS COMERCIALS

CANVIS COMERCIALS

• Àmplia base de clients• Disminució de preus• Ampliació del catàleg

de P/S• Visió global de les

operadores: provisió general de serveis

CANVIS A

L’ORGANITZACIÓ

CANVIS A

L’ORGANITZACIÓ

• Redefinició d´estratègies i plantejaments tàctics

• Gestió de canvis organitzatius: adquisicions, aliances, etc.

• Integració de processos i infraestructures

Els canvis obliguen els operadors a adaptar tant la seva organització com les seves infraestructures.

L´IMPACTE DE LES TELECOMUNICACIONS -> CANVI


El mercat d’Internet/Dades augmenta per sobre del de veu tradicional:

0

20

40

60

80

100

120

140

160

Cap

acid

ad

Internet/Datos

Voz

Font:CSELT

CANVIS D’HÀBITS

Font: A.T. Kearney analysis; Video Dialtone Systems; International Engineering Consortium; CED.

Capacidad

“upstream”

64 kbps(10KHz-42KHz)b

128 kbps(21KHz-192KHz)


1.5 Mbps(250 KHz-1 MHz)

HDTVc

VOD

Juegos interactivos

Aprendizaje a distancia con presencia continua

Vídeoconferencia de alta calidad

Vídeotelefonía

Accesos LAN

Telefonía/Fax

Imágenes médicas

Música bajo demanda

Radio FM

20 Mbps(3.3MHz-6.5MHz)a

1.5 Mbps(250KHz-500KHz)

Capacitat “downstrea

m”

6 Mbps(1MHz-2MHz)


64 kbps(10KHz-21 KHz)


Radiodifusión digital

Necessitat d’amplada de banda:


QUÈ ES FEIA?

Li preocupa a l’empresari?SÍ, en totes les instàncies

Empresa

Operacions

Mercat

Direcció De

ProduccióDirecció

DeVendes

Clients

Proveïdors


QUÈ ES FA?

Li preocupa a l’empresari?No, en primera instància

Li preocupa a l’empresari?Sí, en totes les instàncies

Empresa

Operacions

Mercat

Direcció De

ProduccióDirecció

DeVendes

Clients

Proveïdors

Operador

Operador

Operador Operador

Món Operadors

Integr.

Món Integradors

Integr.

Integr.

Integr.

Integr.

Integr.

Integr.

Integr.

Integr.

Integr.

Integr.Integr.

Integr.

Integr.

Integr.

Integr.

Integr.

Integr.

Integr.

Integr.

Integr.

Integr.Integr.Integr.

Integr.Integr.

Integr.


QUÈ S’HA DE FER?

Operacions

Món Telecomunicacions

Operador

Operador

Món Operadors

Món Integradors

Integr. Empresa

Operacions

Mercat i comm

Direcció de

TelecomI

Organització

Unitats de

negocis

Clients

Proveïdors


Font: Gartner Research

EL FUTUR DE L’E-MÀRQUETING

El futur de l’e-màrqueting:

El nou enfocament de l’e-màrqueting:


LES 10 PROPOSTES D’ACCIÓLes necessitats en telecomunicacions són un servei bàsic: com fer d’elles un

ús extensiu a les empreses catalanes?

Casa Llotja de Mar

18 de juny de 2004


1. Reordenació de les telecomunicacions a la Generalitat de Catalunya.

2. Crear la Taula de les Telecomunicacions.

3. Canvi de concepte en telefonia bàsica.

4. Canvi de ritme en telefonia mòbil: afavorir, des de la Generalitat de Catalunya, una aliança amb tots els municipis per afavorir el desplegament efectiu de la telefonia mòbil de 2a i 3a generacions. Crear el segell de qualitat als municipis com a mesures de protecció dels ciutadans. Crear una aliança en els fabricants de continguts mòbils.

5. Liderar Internet: Fer de la Generalitat de Catalunya el motor de l’administració electrònica amb un projecte realista i motivador per als usuaris i les altres administracions.

6. Motivar el canvi a la ràdio digital de forma transparent. Revisió de l'ús de l’espectre i de la concessió de les llicències en ràdio convencional. És necessària la migració a la ràdio digital.

7. Liderar la realitat del canvi a model de televisió digital: escurçar l’esquerda tecnològica reduint l’any de posada en marxa de la TDT (2012). Fer de Catalunya el líder en continguts interactius que puguin exportar-se a la resta d’Europa. Fer campanyes de sensibilització social.

8. Respostes per a una societat sensibilitzada pel soroll: dins del codi tècnic de l’edificació, fer que es realitzin mesures in situ per acomplir nivells relatius i absoluts d'acústica de les llars.

9. Canvi del model de certificacions en emissions radioelèctriques que passin pels professionals competents i finalitzin amb les inspeccions de les ECA.

10. Fer realitat l’entrada del Nou Espai Europeu d’Educació Superior que tendeixi als tres anys en telecomunicacions.

LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS


La REORDENACIÓ DE LES TELECOMUNICACIONS A LA GENERALITAT DE CATALUNYAREORDENACIÓ DE LES TELECOMUNICACIONS A LA GENERALITAT DE CATALUNYA passa per:

• Aconseguir el traspàs de competències plenes en l'àmbit de les telecomunicacions.

• La creació de la Conselleria de Telecomunicacions, Indústria i Societat del Coneixement.

• Integrar-hi els organismes:

• legislatius en matèria de telecomunicacions.

• d’ajut al desenvolupament de les xarxes de producció, transmissió i distribució.

• de relació interconselleries en matèria de telecomunicació.

• d’impuls de projectes estratègics en matèria de telecomunicació i societat del coneixement.

• Estructurar-la en els àmbits de projecció i d’importància per a Catalunya: infraestructures, cadascuna

amb uns organismes propis que permetin l’assegurament de les fites a curt i mig termini.

• La nova Conselleria tindrà dotació pressupostària i recursos per fer realitat, a curt termini, les fites

concretes marcades.

LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS1. Reordenació de les telecomunicacions a la Generalitat de Catalunya


LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS2. Crear la Taula de les Telecomunicacions

La CREACIÓ DE LA TAULA DE LES TECREACIÓ DE LA TAULA DE LES TELLECOMUNICACIONSECOMUNICACIONS passa per:

• Crear la Taula de les Telecomunicacions amb la presència de les administracions (nacional, comarcal,

local, etc.), els col·legis professionals, els operadors,els usuaris, etc. i com a òrgan d’assessorament

amb veu i capacitat de decisió.

• Dotar-la de pressupost i d‘interlocució dins el Parlament i amb el Govern.


LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS3. Canvi de concepte en telefonia bàsica

El CANVI DE CONCEPTE EN TELEFONIA BÀSICACANVI DE CONCEPTE EN TELEFONIA BÀSICA passa per:

• Ordenar els operadors existents apostant pels que tinguin una aposta decidida per Catalunya.

• Crear organismes d’incentivació de desplegament de xarxes de distribució que en permetin l’arribada en

4 anys a tot el territori català.

• Aconseguir el ple compliment de la reglamentació en INFRAESTRUCTURES COMUNES DE INFRAESTRUCTURES COMUNES DE

TELECOMUNICACIÓ (ICT)TELECOMUNICACIÓ (ICT) com a única forma d’aconseguir la plena arribada de la banda ampla, la

televisió i la telefonia. Només és possible aconseguint que els ajuntaments donin les seves llicències

d’obra amb el projecte de telecomunicacions i la Generalitat, la cèdula d’habitabilitat amb la certificació

que asseguri que els nivells de senyal són els correctes per rebre tots tres serveis universals.

• Fomentar, mitjançant la reglamentació, el desplegament de xarxes d'accés compartint les canalitzacions

que reculli la ICT PÚBLICAICT PÚBLICA amb plenes competències per als professionals de les telecomunicacions.

• Necessitat d’incentivar, en els habitatges vells, la creació de les INFRAESTRUCTURES (ICT RENOVE)INFRAESTRUCTURES (ICT RENOVE)

que permetin l’arribada de les telecomunicacions de manera conjunta amb la resta de serveis de

telecomunicacions.

• Ordenar les inversions públiquesinversions públiques en carreteres, autovies, aeroports, etc. per contemplar els espais

necessaris per portar les telecomunicacions. Les inversions han d’estar superposades per la nova

Conselleria.

• Reordenar el Concurs de Telefonia Bàsica de Sanitat i Ensenyament.

• Crear organismes reguladors dels lloguers dels actius de la Generalitat.

• Generar un PLA ESTRATÈGIC NETPLA ESTRATÈGIC NET, d’acord amb els operadors, sobre les seves inversions adaptades al

que necessita el país, amb fites concretes i precises i amb dotació pressupostària.


LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS4. Canvi de ritme en telefonia mòbil

El CANVI DE RITME EN TELEFONIA MÒBILCANVI DE RITME EN TELEFONIA MÒBIL passa per:

• Manca de diàlegs entre administracions per facilitar els desplegamentsfacilitar els desplegaments i canvi de la visió dels operadors

en els seus desplegaments per ajudar a que la població percebi que els desplegaments no són ’en contra

seva’, mitjançant la cura del medi ambient: la compartició d’emplaçament i les mimetitzacions de les compartició d’emplaçament i les mimetitzacions de les

antenesantenes.

• Crear plans locals als ajuntamentsplans locals als ajuntaments que els ajudin a comunicar a la societat que estan sota un paraigua

de seguretat: SEGELL DE QUALITATSEGELL DE QUALITAT com a mesura de comunicació de la protecció dels ciutadans.

• Impulsar la 3a generació sota les premisses de continguts catalans de l’administració i de l’arribada des

de tots els punts del territori.

• Ordenar els desplegaments dels operadors existents apostant pel que tingui una prioritat decidida per

Catalunya.

• Crear EL CLÚSTER DE LA MOBILITATEL CLÚSTER DE LA MOBILITAT, que englobi tots els actors ja existents. Fer aliances

internacionals per exportar solucions i investigadors.

• Fer comunicació ciutadanacomunicació ciutadana, amb els consumidors, sobre les utilitzacions del mòbilutilitzacions del mòbil.

• Crear organismes reguladors dels lloguers dels actius de la Generalitat.

• Generar un PLA ESTRATÈGIC CEL·LULARPLA ESTRATÈGIC CEL·LULAR clar, d’acord amb els operadors, sobre les seves inversions

adaptades als punts anteriors amb fites concretes i precises i amb dotació pressupostària.


LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS5. Liderar Internet des de la Generalitat de Catalunya

INTERNET DES DE CATALUNYAINTERNET DES DE CATALUNYA passa per:

• Fer de la GENERALITAT DE CATALUNYA EL MOTOR DE L’ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICAGENERALITAT DE CATALUNYA EL MOTOR DE L’ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA amb un

projecte realista i motivador per als usuaris i les altres administracions. La Generalitat de Catalunya ha

de liderar l’arribada d’ Internet a Catalunya mitjançant la gestió i tramitació dels usuaris catalans:

demanar metge, pagament d’impostos, canvi de padró municipal, etc. La igualtat d’acció des d’un

ciutadà llunyà i un proper ja no serà un problema -> tot està a prop.

• Aquesta arribadaarribada s’ha de realitzar en conjunció amb el desplegament de la banda amplaconjunció amb el desplegament de la banda ampla.

• La incentivació de les empreses de contingutsincentivació de les empreses de continguts, i no de xarxes, ha de ser una de les prioritats destacades.

• Aconseguir el ple compliment de la reglamentacióple compliment de la reglamentació en Infraestructures Comunes de Telecomunicació

(ICT).

• La investigació universitàriainvestigació universitària en aquest àmbit s’ha de potenciar perquè les investigacions es facin en

xarxa a nivell català conjuntament amb la seva aportació europea.

• Revisar el concurs dut a terme per la Generalitat sobre Educació i Sanitat.

• Recolzar l’Agència de Qualitat a Internet (IQUA) i dotar-la dels recursos necessaris i suficients perquè

sigui un referent.

• Generar un PLA ESTRATÈGIC DIGITALPLA ESTRATÈGIC DIGITAL amb fites concretes i precises i amb dotació pressupostària.


LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS6. Motivar el canvi a la ràdio

La MOTIVACIÓ DEL CANVI A LA RÀDIO MOTIVACIÓ DEL CANVI A LA RÀDIO DIGITALDIGITAL passa per:

• La ràdio digital ha de ser una aposta de futur i de presentràdio digital ha de ser una aposta de futur i de present mitjançant la reducció dels temps de la seva

posada en marxa i de la comunicació als ciutadans perquè canviïn els seus receptors, equipaments i

infraestructures en terminis que ajudin a posicionar Catalunya com el primer país europeu a gaudir de

totes les emissions migrades. Fer que l’apagada analògica sigui una realitat amb plens continguts abans

del 2012.

• Aconseguir el ple compliment de la reglamentacióple compliment de la reglamentació en Infraestructures Comunes de Telecomunicació

(ICT).

• Cal assegurar la correcta percepció de totes les freqüències a qualsevol lloc de la geografia catalana

amb mecanismes d’ inspecció.

• La concessió de freqüènciesconcessió de freqüències s’ha de dur a terme amb transparència i maduresa des d’un organisme

autònom i sota control del Parlament: Consell d’Audiovisual de Catalunya.

• Generar un PLA ESTRATÈGIC RÀDIOPLA ESTRATÈGIC RÀDIO amb fites concretes i precises i amb dotació pressupostària.


LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS7. Liderar la realitat del canvi a model de televisió digital

La MOTIVACIÓ DEL CANVI A LA TELEVISIÓ MOTIVACIÓ DEL CANVI A LA TELEVISIÓ DIGITALDIGITAL passa per:

• La televisió digital terrenal ha de ser una aposta de futur i de presenttelevisió digital terrenal ha de ser una aposta de futur i de present mitjançant la reducció del temps de

la seva posada en marxa i de la comunicació als ciutadans perquè canviïn els seus receptors,

equipaments i infraestructures en terminis que ajudin a posicionar Catalunya com el primer país europeu

a gaudir de totes les emissions migrades. Fer que l’apagada analògica sigui una realitat amb plens

continguts abans del 2012.

• Liderar la realitat del canviLiderar la realitat del canvi a model de televisió digital .

• Escurçar l’esquerda tecnològicaEscurçar l’esquerda tecnològica reduint l’any de posada en marxa de la TDT (2012).

• Fer de Catalunya el líder en continguts interactiusCatalunya el líder en continguts interactius que puguin exportar-se a la resta d’Europa.

• Aconseguir el ple compliment de la reglamentació en Infraestructures Comunes de Telecomunicació

(ICT).

• Cal assegurar la correcta percepció de totes les freqüències de televisió a qualsevol lloc de la geografia

catalana amb la inspecció i els plans de desplegament que assegurin la millor recepció possible i viable.

• Fer CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ SOCIALCAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓ SOCIAL.

• Generar un PLA ESTRATÈGIC TELEPLA ESTRATÈGIC TELE amb fites concretes i precises i amb dotació pressupostària.


LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS8. Respostes per a una societat sensibilitzada pel soroll

Les RESPOSTES PER A UNA SOCIETAT SENSIBILITZADA PEL SOROLLRESPOSTES PER A UNA SOCIETAT SENSIBILITZADA PEL SOROLL passen per:

• Legislar, dins del codi tècnic de l’edificació i dels decrets a aquest, sobre els nivells de certificació i

mesures necessàries per garantir la qualitat de vida.

• Assegurar la mesura in situ per tècnics competents en matèria d’acústica per acomplir nivells relatius i

absoluts d'acústica de les llars que assegurin nivells de seguretat de les persones i de qualitat de vida.

• Assegurar que les noves indústries amb nivells de soroll per sobre de la normalitat a causa dels seus

processos industrials acompleixin les mesures reductores, ja sigui per actuacions intrínseques com

extrínseques.

• Assegurar que no es donin les condicions administratives per crear noves infraestructures, indústries,

etc. sense el compliment total dels nivells adequats.

• Assegurar que aquells que duguin a terme les mesures estan capacitats per realitzar-les amb els aparells

plenament en vigència.

• Fomentar accions de mesures i de control de la contaminació acústica amb accions reductores, si són

precises.

• Generar un PLA ESTRATÈGIC SOPLA ESTRATÈGIC SO amb fites concretes i precises i amb dotació pressupostària.


LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS9. Canvi del model de certificacions en emissions radioelèctriques

Els CANVIS DE MODEL EN EMISSIONS RADIOELCANVIS DE MODEL EN EMISSIONS RADIOELÈCÈCTRIQUESTRIQUES:

• Fer que el desplegament de les antenes de telefonia mòbil acompleixi els límits màxims permesos a la

legislació mitjançant els tècnics formats per a aquesta matèria.

• Mentre que a l’Estat els competents són els professionals de les telecomunicacions (enginyers i

enginyers tècnics de telecomunicació), a Catalunya són les EAC les que ho fan.

• Que es faci un SEGELL DE QUALITAT local perquè els ajuntaments tinguin mecanismes per comunicar

al ciutadà que s'estan certificant les seves instal·lacions amb antenes i que estan dins dels límits fixats.

• Canvi del model de certificacions en emissions radioelèctriques des de les EAC.

• Generar un SEGELL DE QUALITAT (per ex. banderes blaves) que ajudi a no aturar els desplegaments i

que reculli la sensibilització dels ciutadans.


LES 10 PRIORITATS EN MATÈRIA DE TELECOMUNICACIONS10. Fer realitat l’entrada del Nou Espai Europeu d’Educació Superior

L’enginyer i enginyer tècnic continuaran existint amb les seves actuals atribucions.

L’enginyer tècnic serà assimilable a l’enginyer homologable europeu.

L’enginyer serà assimilable al màster europeu.

Els processos de reconeixement professional i d’acreditació s’han d’articular de forma molt similar a allò ja establert per als professionals de la Unió Europea.

En aquest procés, un títol de reconeixement professional, posterior al títol universitari, el concedeix el Govern a través dels col·legis professionals, entitats de Dret Públic.

Enginyeria tècnica(llei 12/86)

Nou enginyer

Enginyer(lleis per branques)

3U + 4E4U + 3E

4U + 3E4U + Màster + 2E4U + Doctor + 2E

4U + 3E5U + 2E6U + 2E

A P

ET

ICIÓ

DE

IN

TE

RE

SA

T

Reconeixement professional:experiència professional +suplement al diploma

Reconeixement professional

Atribucions professionalsAplicació dels criteris de la Directiva Professional:

Direct. enginyeria

Itinerari reconeix.

Accés

Intercanvis

Reconeixement professional:experiència professional +suplement al diploma

Direct. enginyeria

Itinerari reconeix.

LES TELECOMUNICACIONS A L’EMPRESA: VISIÓ PROFESSIONAL

Documents

Transcript of LES TELECOMUNICACIONS A L’EMPRESA: VISIÓ PROFESSIONAL