Les preferents, una estafa bancària?

TREBALL DE RECERCA

INSTITUT MONTSERRAT

LES PREFERENTS, UNA

ESTAFA BANCÀRIA?

Patricia Suris Auguet 2.5

Tutora: Elena Carbonell

5 de novembre del 2014

2

En primer lloc vull agrair a la meva tutora del Treball de Recerca, Elena

Carbonell, la seva ajuda constant, l’anàlisi meticulós dels esborranys que li he

presentat i els seus consells, que m’han orientat, animat i guiat durant tota la

elaboració d’aquest treball.

Seguidament vull agrair als entrevistats: el banquer anònim, el Josep Maria

Surís i el Manel Ginestà, que han accedit a col·laborar, amb molt interès, en el

treball i les seves opinions han estat essencials en la feina realitzada.

També voldria agrair a la meva família, que m’han recolzat, i, en especial a la

meva mare, que m’ha facilitat els contactes de les persones entrevistades i

molta documentació rellevant la qual m’ha ajudat a interpretar el seu contingut.

Per últim, vull agrair al Carles Sala, per tots els ànims i suport que em va donar

quan jo no sabia com fer per arribar al final d’aquest treball.

3

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ .......................................................... pàg. 4

2. EL SISTEMA FINANCER ........................................... pàg. 7

2.1- Les institucions financeres ...................................... pàg. 7

2.2- Productes financers ................................................ pàg. 9

2.3- L’autoritat monetària i els bancs ........................... pàg.11

3. LES PARTICIPACIONS PREFERENTS ................... pàg.15

3.1- Les participacions preferents ................................. pàg.15

3.2- Estudi d’opinió ....................................................... pàg.18

3.3- La seva comercialització ....................................... pàg.26

3.4- Evolució de les participacions preferents .............. pàg.28

3.5- L’escàndol i la seva solució ................................... pàg.33

4.CONCLUSIÓ ............................................................. pàg.38

5.BIBLIOGRAFIA / WEBGRAFIA ................................. pàg.42

6. ANNEXOS ................................................................ pàg.43

6.1- Entrevistes + fitxa .................................................. pàg.43

6.2- Vídeos + articles .................................................... pàg.59

6.3- Xerrada Pati Llimona ............................................. pàg.62

6.4- Documents ............................................................ pàg.63

4

1.INTRODUCCIÓ:

1.1 Hipòtesi:

És possible que es torni a donar una situació semblant on hi hagi una compra

massiva d’un producte tòxic?

1.2 Objectiu:

L’objectiu de fer aquest treball és descobrir molts aspectes de les preferents

que ara ignoro i veure com van poder vendre-les, quines van ser les persones

encarregades de fer-ho, a quin tipus de persones se’ls hi van vendre, quina

solució ha donat el govern, com ha afectat tot això a la crisi i si seria possible

que es tornés a repetir una situació semblant.

1.3 Motivació:

L’elecció d’aquest tema pel treball de recerca ha estat força complicada. Quan

tocava decidir, vaig fer una llista amb tots els temes que em podrien agradar, i

em van sortir uns 5 temes diferents. Tots eren d’àmbits econòmics, que era el

que més m’interessava però, apart, el tema de les participacions preferents, em

resultava un tema molt atractiu: tenia una part molt important de repercussió

social i, al mateix temps, d’implicació per part del govern del país. D’altra

banda, les participacions preferents em van despertar la curiositat perquè tenia

un gran desconeixement d’un assumpte que ha tingut molt ressò i del qual s’ha

parlat molt.

També em va moure la preocupació de com podia haver succeït una cosa així:

com podia ser que les lleis i el govern ho haguessin permès; si els treballadors

de la banca sabien el que venien i si trobaven ètic vendre-ho i de quina forma

ho havien fet perquè hi hagués tanta gent perjudicada.

Al mateix temps, com les preferents han afectat a molta gent, m’interessava

saber quines han estat les repercussions i les solucions, i si ha estat una de

les causes o de les conseqüències de la crisi.

5

Totes aquestes reflexions van ser la meva motivació per escollir aquest tema,

consistent en l’estudi d’una estafa financera mitjançant la comercialització a

persones de tots els nivells, d’un producte amb molt risc i molt poc conegut .

1.4 Mètode de recerca:

El primer que vaig fer va ser buscar informació per Internet i veure vídeos que

tractaven sobre aquest tema.

Després, vaig aconseguir una entrevista amb una treballador de la banca, amb

un economista i amb un afectat per les preferents, ja que volia veure tots els

punts de vista abans de tenir una idea definida sobre el tema. Per fer les

entrevistes, vaig gravar les converses i, després, les vaig transcriure a

l’ordinador.

Al mateix temps també vaig fer un qüestionari al Google Drive, per saber els

coneixements i l’opinió de la gent del carrer i vaig analitzar les respostes.

Vaig aconseguir documentació relativa a la venda de preferents, al bescanvi, i

al test d’idoneïtat, sempre preservant la identitat dels afectats, a través d’un

bufet d’advocats.

1.5 Estructura:

El meu treball té la següent estructura:

Al principi, faig una introducció, on consta la hipòtesi, l’objectiu, la motivació

personal, el mètode de recerca i l’estructura del propi treball.

A continuació, per tal de situar al lector, faig una presentació del que és el

sistema financer. Allà explico què són les institucions financeres, quins són els

productes financers més comuns i, finalment, examino la figura de l’autoritat

monetària i dels bancs.

6

Tot seguit, ja passo a descriure el concepte de les Participacions Preferents.

Després exposo els resultats de l’estudi d’opinió fet amb el qüestionari.

Seguidament explico com es va dur a terme la seva comercialització, l’evolució

d’aquest producte i, finalment, l’escàndol i la seva solució.

El següent apartat és la conclusió, on analitzo el resultat del treball i tots els

coneixements que he anat adquirint al llarg de la seva elaboració.

Després detallo la bibliografia i webgrafia, on consten tots els recursos que he

utilitzat, tant dels llibres com d’Internet.

Finalment, es troben els annexos, on es pot veure el detall de les tres

entrevistes realitzades, les referències d’alguns dels vídeos i dels articles

consultats, les conclusions que vaig treure d’una xerrada al Pati Llimona i, per

acabar, diversos documents relatius a les participacions preferents.

7

2. EL SISTEMA FINANCER

2.1- Les institucions financeres

Les institucions financeres són les que fan d’intermediàries entre qui té diners

per deixar o no gastar (els estalviadors) i qui necessita diners per gastar o

invertir (els inversors). Aquesta funció la duen a terme al nostre país els bancs i

les caixes d’estalvis.

“Bàsicament, l’activitat bancària consisteix a captar diner legal dels estalviadors

per a prestar-lo als agents econòmics que necessitin finançament”1

Esquema de les relacions entre els clients, els bancs, el CNMV i el BCE.

Els estalviadors deixen els seus diners al banc (amb productes de passiu), i

reben, com a contraprestació, uns interessos.

1 Font: Llibre de text “Economia Batxillerat” de Anxo Pelanoga Sweers.

8

Els inversors demanen diners als bancs i aquests els hi deixen, a canvi de que

ells els hi tornin en el termini pactat i els hi paguin uns interessos. Els inversors

utilitzen productes d’actiu.

Un banc és una empresa de serveis, els serveis del qual tenen a veure amb

l’assumpte de préstecs, crèdits, canvis, etc.

Segons l’origen del capital, poden ser de diferents propietaris:

➔ Bancs públics, el capital és aportat per l’estat i l’estat és el propietari.

➔ Bancs privats, el capital és aportat per accionistes particulars, és propietat

dels accionistes.

➔ Bancs mixtes, el capital es forma amb aportacions privades i oficials, per tant,

és propietat de l’estat i dels accionistes.

A Espanya, quasi tots els bancs són privats, és a dir, que tenen com a objectiu

obtenir beneficis. Aquests beneficis els obtenen cobrant uns interessos més

elevats pels diners que deixen als inversors, que els interessos que paguen pel

capital que els hi dipositen els estalviadors.

Les funcions dels bancs són:

1.Fer d’intermediaris entre els estalviadors, que disposen de recursos, i els

inversors, que necessiten diners.

2. Crear diner bancari.

Avui en dia, no hi ha gaire diferència entre els Bancs i les Caixes d’estalvis. A

més, aquestes últimes pràcticament s’han extingit, perquè els bancs les han

absorbit.

Una Caixa d’estalvis era una entitat financera especialitzada en els comptes

d’estalvis i en l’atorgament de crèdits hipotecaris. Es podrien considerar iguals

que els bancs, amb la diferència que aquests poden tenir excedents i

accionistes i, les Caixes, per la seva naturalesa jurídica, són fundacions,

privades o públiques, que estan obligades, per llei, a reinvertir els beneficis

derivats de la seva activitat econòmica en obra cívica, que ha de crear riquesa

9

econòmica i social allà on estigui treballant la Caixa d’estalvis. Per tant, no

podien repartir dividends entre accionistes, perquè no en tenien.

“Les Caixes d’estalvis (..), per la seva naturalesa jurídica, no poden tenir

accionistes. Com que si no pots tenir accionistes, no pots augmentar capital i

no pots reforçar el teu capital, només es reforça amb els guanys que obtenim.“2

Per tant, la única manera d’incrementar el seu patrimoni era obtenint bons

resultats de l’exercici.

El que vol dir que una gran part dels beneficis que obtenen tornen a la societat

a través de l’Obra social, que pretén atendre les demandes de la societat: per

exemple, en la integració dels col·lectius més desafavorits, activitats culturals,

restauració i conservació del patrimoni històric i artístic, conservació del medi,

etc.

Encara que tenien una gran llibertat per realitzar qualsevol mena d’operacions

financeres, estaven especialitzades en la canalització de l’estalvi popular i en el

finançament de les famílies i de les PIME (petites i mitjanes empreses).

Les Caixes tenien un fort arrelament local, amb una densa xarxa d’oficines

d’implantació fonamentalment regional.

En l’origen, els Bancs estaven més especialitzats en els productes de passiu,

com, per exemple, els comptes corrents, les llibretes d’estalvis.., els seus

clients eren més inversors i, les Caixes d’estalvis, es dedicaven més a

productes d’actiu, com són els préstecs personals, els préstecs hipotecaris..,

però cada cop es van anar aproximant més, fins arribar a vendre pràcticament

el mateix. En principi, les Caixes d’estalvis es dedicaven més al món dels

estalviadors i del petit comerç i, els bancs, al món de l’industria.

2.2- Productes financers

Les institucions financeres tenen diferents serveis i productes. Aquest últims

poden ser productes d’actiu o de passiu.

2 Font: Entrevistador anònim ANNEX 1

10

➔ Productes d’actiu: són aquells productes en els que el banc deixa diners als

clients i els hi cobra interessos per aquests serveis.

Exemples de productes financers d’actiu:

· Compte corrent de crèdit: és una modalitat de préstec en la que el banc deixa

disposar al client fins una quantitat determinada i aquest només paga

interessos pel import que ha disposat i pel temps que l’ha disposat.

· Préstec personal: Contracte segons el qual una persona o entitat social rep

d'una altra una quantitat determinada de diners, amb la condició de retornar-los

en uns terminis i unes condicions preestablerts.

· Préstec hipotecari: Préstec obtingut d'una entitat fixant una propietat

immobiliària com a garantia de pagament.

· Targeta de crèdit: targeta magnètica que permet d'obtenir béns i serveis

sense desemborsament immediat de diners en efectiu, sinó amb càrrec

posterior, en un compte bancari del titular de la targeta.

➔ Productes de passiu: són aquells productes en els que el banc capta capital

i retribueix als clients pel capital que els hi dipositen.

Exemples de productes financers de passiu:

·Targeta de dèbit: Aquella targeta magnètica associada a un compte corrent o

llibreta d’estalvi que ens permet retirar diners o pagar, quedant descomptat

directament del compte associat.

·Compte corrent: Compte obert en el qual s’ingressen i del qual es treuen

quantitats.

·Llibreta d’estalvi: és una llibreta en la qual el client diposita un diner en una

entitat a un interès pactat, normalment baix, i pot disposar-ne lliurement.

·Fons d’inversió: Unitat patrimonial sense personalitat jurídica constituïda per

un conjunt de valors afectats al compliment d'una finalitat inversora, sobre els

11

quals els inversors posseeixen un dret de propietat acreditat en un certificat de

participació.

·Inversions en deute públic: són uns títols de valor que emet l’estat o qualsevol

altre poder públic, que consisteix en una forma d’aconseguir recursos financers

per les arques públiques.

Les participacions preferents són un producte financer d’actiu que es va

comercialitzar com si es tractés d’un producte financer de passiu. Aquesta

diferència va ser la que va donar lloc a tanta confusió entre els estalviadors

que, sense saber-ho i sense voler-ho, van passar a ser inversors.

2.3- L’autoritat monetària i els bancs

Els governs poden regular e intervenir en aquest mercat financer a través de la

política monetària i dels seus instruments.

La política monetària és un tipus de política econòmica. Són unes mesures que

pren l’autoritat monetària per tal de millorar la situació econòmica i,

especialment, per arribar a l’estabilitat de preus.

Hi ha dos tipus de política monetària:

➔ Restrictiva: Quan l’autoritat monetària, pels mitjans que sigui, intenta reduir el

consum i l’ inversió, per tal de reduir preus.

➔ Expansiva: Quan l’autoritat monetària vol estimular el consum i l’ inversió

amb el conseqüent increment de preu.

Els instruments que utilitzen són el tipus d’interès oficial, el coeficient legal de

caixa, la compravenda de deute públic..

El Banc Central Europeu (BCE) és l’autoritat monetària als països integrats en

l’eurosistema. Les seves tasques són condicionades pel Sistema Europeu de

Bancs Centrals (SEBC) i pel Banc Central Europeu. És el nucli del SEBC i de

l’eurosistema.

12

“L’eurosistema és el terme adoptat per designar el BCE i els Bancs Centrals

dels països de la UE que han adoptat l’euro com a moneda comuna.”3

L’eurosistema està format pel BCE i els Bancs nacionals de cada estat de la

zona euro.

A Espanya, el Banc Central és el Banc d’Espanya. És l’autoritat monetària a

Espanya, però no pot actuar independentment ja que és el Delegat del Sistema

Europeu i del Banc Central Europeu a Espanya.

El Banc Central Europeu s’encarrega de les següents tasques:

1- Definir i executar la política monetària, que es concreta en controlar l’oferta

monetària i vetllar per l’estabilitat dels preus.

2- Efectuar el canvi de divises: Eurodòlar, etc.

3- Emetre bitlles i monedes.

4- Promoure el bon funcionament del sistema de pagaments.

El SEBC és el Sistema Europeu de Bancs Centrals i s’encarrega de:

1- Definir i executar la política monetària a la zona euro.

2- Gestionar les reserves de divises i efectuar les operacions de canvi.

3- Supervisar les entitats de crèdit per tal d’afavorir els pagaments i l’estabilitat

del sistema.

4- Autoritzar l’emissió de bitllets i monedes. Els bitlles els emet el BCE i, les

monedes, cada BC, sota la supervisió del SEBC.

Encara que el Banc Central Europeu i el Sistema Europeu de Bancs Centrals

van ser els que van donar l’alerta de que les Caixes no tenien suficients

recursos propis i que havien de resoldre-ho, ells no són els responsables del

3 Font: Llibre de text “Economia Batxillerat” de Anxo Pelanoga Sweers.

13

problema, ja que no havien de supervisar de quina manera cada entitat

d’estalvi resolia la seva situació d’insolvència.

El Banc d’Espanya és l’encarregat de fer les següents funcions:

1- Guardar i gestionar les divises i metalls preciosos.

2- Supervisar el funcionament de les entitats financeres: bancs, caixes, etc.

3- Supervisar els mercats financers: borses, etc.

4- Promoure el bon funcionament del sistema financer.

5- Posar en circulació la moneda.

6- Elaborar informes i estadístiques.

7- Porta la tresoreria, el deute públic, etc.

8- Assessorar al govern.

El Banc d’Espanya no obeeix el govern espanyol, sinó que segueix les

directrius del Banc Central Europeu.

A l’entrevista a l’economista, quan li vaig preguntar si el govern ho va autoritzar,

va contestar el següent:

“El Banc d’Espanya va advertir a la banca que aquí hi havia un problema, o

sigui que, en aquest sentit, si que va avisar (...) aquest va advertir que hi havia

un risc excessiu aquí; que era un producte fosc, que no s’entenia, però el cas

que van fer va ser poc, pel que es veu.”4

Per tant, està clar que creu que el Banc d’Espanya va ser avisat. I si el Banc

d’Espanya hagués dut a terme, de forma adequada i regular, les seves funcions

números 2 i 3, no s’hauria produït una venda massiva a minoristes sense

informar-los degudament.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) és l’organisme que depèn

del Ministeri d’Economia. Va ser fundat l’any 1988 i és l’encarregat de la

4 Font: Entrevista a un economista ANNEX 2

14

supervisió dels mercats de valors a Espanya i de l’activitat dels qui actuen en

ells.

Les seves funcions són:

1- Vetllar per la transparència dels mercats de valors

2- Controlar la correcta formació dels preus en els mercats de valors.

3- La protecció dels inversors.

Està clar que la CNMV tampoc va complir bé les seves tasques, ja que, no va

vetllar, o ho va fer incorrectament, per la transparència del mercat i no va

protegir als estalviadors, que van ser convertits en estalviadors sense saber-ho.

A nivell mundial, hi ha el Fons Monetari Internacional (FMI) que és

l’organització encarregada de vigilar el sistema financer global, d’observar les

taxes de canvi de monedes i la balança de pagaments, i d’oferir assistència

tècnica i financera, quan es requereixi, i el Banc Mundial, que dóna préstecs a

llarg termini per a certs propòsits generals. Com a Banc d’inversió, és un

intermediari entre els creditors (govern o països) i els prestadors (corporacions

o individus).

El FMI i el BM no semblen responsables de la comercialització massiva de

participacions preferents als minoristes sense la deguda informació, ja que les

seves tasques no inclouen les de supervisar la protecció dels minoristes ni la

correcta comercialització de productes financers.

15

3. LES PARTICIPACIONS PREFERENTS

3.1- Les participacions preferents

Com hem vist a l’apartat anterior, les participacions preferents formen part dels

productes financers de passiu.

“Són un producte financer complex, que consisteix en que el banc o l’entitat

que sigui, emet aquests productes, a un tipus d’interès. Però no té ni

compromís de venda, ni data de finalització.”5

Les participacions preferents són un producte financer emès per una societat

que dona al seu titular certs drets preferencials respecte d’altres títols de

propietat com, per exemple, la prioritat de cobrament per davant dels

accionistes, en cas de fallida de la societat emissora. Es consideren un híbrid

de capital social6, perquè no són ni deute exigible, al no tenir venciment, ni

tampoc són accions, al no tenir dret a vot.

“És un producte complex però que,

per circumstancies del mercat, durant

molt temps es va comercialitzar com a

una operació simple.”7

Són considerades una inversió de risc

elevat i no adequades per a un

inversor de perfil conservador.

5 Font: Entrevista a un economista ANNEX 2. 6 El capital social és el valor de les aportacions (dineràries o no dineràries) que fan els socis a l’empresa. 7 Font: Entrevista a un banquer ANNEX 1.

Caricatura sobre les participacions preferents

16

Les seves característiques són les següents:

➔ No tenen dret a vot, és a dir, l’inversor no té dret a votar, a diferència dels

accionistes.

➔ Tenen perpetuïtat: és una inversió de caràcter perpetu i mai no es pot

recuperar.

“...era un producte perpetu amb una elevadíssima liquiditat, quan tu tens un

mercat que hi ha molta més compra que venda diem que el risc de la

perpetuïtat o de la operació és un risc que es minora molt”8

➔ Rendibilitat no garantida: el dividend sol ser fix durant els dos primers anys

però, després, passa a ser variable i es condiciona a l’existència de prous

beneficis distribuïbles.

Si un any, l'entitat emissora no treu prous beneficis, el titular no rep dividends

aquell any i no és acumulativa, és a dir, que l’any següent no cobra doble.

➔ No tenen preferència, encara que s’anomenin preferents. En cas de fallida

de la societat emissora, només són preferents davant dels accionistes, és a dir,

que són els penúltims en cobrar.

“El nom ja és un cert eufemisme, participació preferent per nom vol dir que tu

estàs participant amb algú i que tu tens preferència, mentre que, si ho sabem

llegir dintre d’una estructura d’un balanç, la participació preferent està dintre del

capítol de recursos propis, que és la part del balanç de qualsevol empresa que

és menys líquida, que és menys reclamable, que són els últims en cobrar en

cas que hi hagi un problema, és a dir, quan qualsevol empresa té dificultats,

l’empresa es comença a liquidar i comencen a cobrar els creditors a curt

termini, etc i els últims que cobren són els bonistes, els preferentistes, i els

accionistes si queda alguna cosa.”9

Segons l’estructura d’un balanç, el patrimoni net que té una empresa pot ser:

capital o capital social (depenent de si és una empresa personal o si és una

societat), resultat de l’exercici o reserves. Com les Caixes d’estalvi no podien

augmentar el capital o capital social, perquè no podien tenir inversors, i

necessitaven augmentar el seu capital, perquè els hi havia ordenat el BCE, van

crear les participacions preferents que, comptablement, constaven dintre dels 8 Font: Entrevista a un banquer ANNEX 1. 9 Font: Entrevista a un banquer ANNEX 1.

17

recursos propis. Un balanç s’ordena de forma que, el més líquid, està a la part

inferior i, el menys líquid, a la part superior. Quan una empresa va malament,

va cobrant tothom i, els últims, són els preferentistes, que es situen només

abans dels accionistes.

BALANÇ DE SITUACIÓ

➔ No està garantit recuperar el import del capitat inicialment invertit, en el cas

que es posessin a la venda.

Segons el reportatge que va fer Jordi EVOLE10, el nom de participació

preferent el va posar Rodrigo Rato que, en aquell moment, era ministre

d’economia. En canvi, el meu entrevistat anònim (ANNEX 1) em va dir que el

nom l’havia posat la CNMV o el Banc de Espanya, o els dos conjuntament.

Textualment va dir: “Un nom que no creen les entitats financeres, el proposen,

10 Font: La Sexta Salvados. Desmontando las preferentes.

18

en tot cas, l’autoritat monetària i competent, que vol dir, la Comissió Nacional

Mercat de Valors o el Banc d’Espanya o tots dos alhora”.

3.2- Estudi d’opinió

Per tal d’aconseguir saber quin nivell d’informació té la gent sobre les

participacions preferents, i si tenen diferent nivell de coneixements depenent

del grau d’estudis o del nivell social, vaig fer el següent qüestionari, amb el

google drive i el vaig anar enviant i penjant a les xarxes socials perquè el

responguessin durant els mesos de juny a setembre del 2014.

Els resultats van ser els que podeu veure a continuació:

Qüestionari

LES PREFERENTS - Formularios de

Google

Aquest formulari és pel treball de recerca

de batxillerat i m'ajudarà a valorar el grau

de coneixement que té la gent sobre les

participacions preferents. Moltes gràcies.

1.-Sexe:

Masculí/ Femení

2.-Franja d'edat:

Entre 12 i 15 anys

Entre 16 i 18 anys

Entre 19 i 25 anys

Entre 26 i 45 anys

Entre 46 i 65 anys

Més de 66 anys

3.-Nivell d'estudis assolit:

Primària

ESO

Batxillerat+PAU

Formació Professional: Grau Mitja

Formació Professional: Grau Superior

Grau o llicenciatura universitària

4.-On vius?

Sarrià - St Gervasi

Gràcia

Eixample

Les Corts

Sants

Ciutat Vella

Sant Martí

Sant Andreu

Nou Barris

Horta Guinardò

A les afores de BCN

Fora de l'àrea metropolitana

Altres poblacions

5.-Tens 2a residencia?

No/ Si, una/ Si, dues/ Si, més de dues

6.-Saps que són les preferents?

Si, estic molt informat./ Si, una mica./ No

gaire./ No.

19

7. -Coneixes algú afectat per les

preferents?

Si/No

8. -NOMES CONTESTEU SI HEU POSAT

QUE SI. EN CAS CONTRARI PASEU A

LA

SEGÜENT PREGUNTA.

Quina relació tens amb ell/ella?

Familiar

Amic

Company de feina/ Vei

Conegut

Altres

9.-Actualment el tipus d’interès d'un

dipòsit a 3 anys, és al voltant del 2%. Si

t'oferissin el 6%, com reaccionaries?

Confiaria amb el meu banc

Demanaria una tercera opinió

Me’n informaria molt

Em semblaria tan estrany que ni

m'informaria

No ho sé.

10.-Trobes que les preferents són un

producte ètic?

Si/ No/ No ho sé

11.-A qui creus que han afectat les

preferents?

Estalviadors jubilats amb estudis

Estalviadors jubilats sense estudis

Joves amb alt poder adquisitiu

Joves amb baix poder adquisitiu

Jubilats amb alt poder adquisitiu

Jubilats amb baix poder adquisitiu

No ho sé.

12. -Les preferents són:

Accions

Productes financers que no tenen dret a

vot, tenen perpetuïtat i tenen rendibilitat

garantida.

Productes financers que no tenen dret a

vot,tenen perpetuïtat i no tenen

rendibilitat garantida.

Préstecs hipotecaris

Comptes corrents

No ho sé.

13. -Quin producte financer creus que és

MÉS SEGUR:

Dipòsit

Lletra del Tresor

Accions

Fons d'inversió

14. -En el millor dels casos, quin et pot

donar més rendibilitat?

Dipòsit

Lletra del tresor

Accions

Fons d'inversió

15. -En el darrer any, has valorat canvis

en el teu tracte amb les entitats

financeres

(bancs)?

Sí/ No/ No ho sé.

15.1-Donen més informació

15.2-Són més amables

15.3-No donen tota la informació

15.4-Cada entitat varien les respostes

16. -En relació a les preferents, estàs

d'acord o no en els següents

comentaris:

Sí/No/ No ho sé.

20

16.1-Molta gent s'hauria d'haver informat

millor, és la seva responsabilitat.

16.2-Si van invertir en preferents és

perquè tenien una alta rendibilitat, per

tan, són gent cobdiciosa.

16.3-La responsabilitat és dels bancs

que no donaven suficient informació.

16.4-Les entitats financeres es van

aprofitar de la gent.

16.5-El govern o l'autoritat monetària

hagués hagut d'intervenir.

Anàlisi de les respostes :

El qüestionari l’han contestat 74 persones: el 47% són del sexe masculí i, el

53%, del sexe femení.

A la franja d’edat destaquen per a dalt, sobretot les persones entre 16 i 18 anys

(36%), entre 46 i 65 anys (30%). I també destaquen, però per tenir poques

respostes de la gent entre 12 i 15 anys, i per els majors de 66 anys, ja que a

cada una d’elles només hi ha un 4% del total.

El 46% dels enquestats té un grau o una llicenciatura universitària, un 24% té la

ESO i el mateix número té Batxillerat+PAU. La resta té una formació

professional de grau mitjà.

El 28% viu fora de Barcelona i, del 72% restant, la majoria (38%) viu a Sarrià-St

Gervasi.

GRÀFIC 1

El 49% no té segona residència; el 42% en té una; el 8%, dues i, el 1%, més de

dues.

Només el 14% afirma que sí sap què són les preferents i que està molt

informat/ada. Un 47% sap una mica què són, un 12% no sap gaire i, en canvi,

un 27% no sap gens què són.

21

De tota aquesta gent, només han dit que estan molt informats persones amb un

grau o llicenciatura universitària. De les persones que no saben el que són, 29

són gent menor d’edat i, per tant, sense estudis universitaris.

Dels que han respost el qüestionari, hi ha 43 persones majors d’edat.

D’aquestes 43, les que tenen una formació professional (3), un 100% no saben

el que són. De les que tenen Batxillerat+PAU (8), 5, en saben una mica; 2, no

gaire i 1, gens. Les restants 32 persones, són les que tenen grau o llicenciatura

universitària i, el 6%, no ho sap. Una mica més del 65% saben una mica el que

són, i una mica més del 31% està molt informat.

El 30% del total coneix algú afectat per les preferents i, per tant, el 70% no.

GRÀFIC 2

D’aquest 30% que coneix gent afectada, 3 persones tenen estudis de batxillerat

i, els 19 restants, grau o llicenciatura universitària.

D’aquest 30%, la majoria eren familiars o coneguts.

Quan vaig fer la pregunta 9, ”Actualment el tipus d’interès d'un dipòsit a 3 anys,

és al voltant del 2%. Si t'oferissin el 6%, com reaccionaries?“ la majoria va

contestar que s’informarien molt, però un 16% no ho sap. 15 persones de les

32 que tenen grau o llicenciatura universitària tenen clar que els hi semblaria

tan estrany que ni s’informarien; 15 més, s’informarien molt i, de les dues

restants, una demanaria una tercera opinió, i l’altra no ho sap.

22

GRÀFIC 3

GRÀFIC 4

La gran majoria (62%) no troba que les participacions preferents siguin un

producte ètic i, el 36%, no ho sap.

En aquesta pregunta, es veu que només diu que sí que troba un producte ètic

les preferents una persona amb estudis de batxillerat.

La immensa majoria amb estudis universitaris, formació professional o amb

batxillerat+PAU majors de 18 anys diuen que les preferents no són un producte

ètic. Però, de totes les persones entrevistades, un 36% no ho saben.

El 49% diu que les participacions preferents van afectar, sobretot, a

estalviadors jubilats sense estudis i, el 32%, no ho sap.

Més del 50% ha encertat amb la definició de participació preferent. D’aquest

50%, el 39%, són persones que tenen grau o llicenciatura universitària.

23

El coneixement econòmic de la majoria sembla bo a la pregunta número 13,

“Quin producte financer creus que és MÉS SEGUR“: el 65% respon correctament

que és el Dipòsit, però, en canvi, a la pregunta 14 “En el millor dels casos, quin

et pot donar més rendibilitat?”, el 50% diu accions i, el 39%, el fons d’inversió,

quan el correcte és el fons d’inversió.

GRÀFIC 5

GRÀFIC 6

Quan he preguntat els canvis que havien notat amb les entitats financeres, a

les 4 preguntes ha sortit, per majoria, que no ho saben. En canvi, a l’última

(GRÀFIC 9), hi ha un increment de la resposta “sí”, que és degut a que molta

gent, al respondre a la pregunta 15.4, coincideixen en que a cada entitat varien

les respostes.

24

GRÀFIC 7

GRÀFIC 8

GRÀFIC 9

El 54% dels enquestats pensa que la gent s’hauria d’haver informat més i que

és la seva responsabilitat.

GRÀFIC 10

25

Un 46% pensen que els afectats no són gent cobdiciosa.

GRÀFIC 11

El 59% pensa que la responsabilitat és dels bancs que no donava suficient

informació i, el 72%, pensen que els bancs es van aprofitar de la gent.

GRÀFIC 12

Finalment, el 65% pensa que el govern o l’autoritat monetària hagués hagut

d’intervenir.

GRÀFIC 13

26

3.3- La seva comercialització

“L’objectiu de comercialitzar participacions preferents era reforçar els capitals

de les entitats financeres, sobretot caixes d’estalvis. Neixen perquè, per

definició jurídica, no poden tenir accionistes.(..) si no pots tenir accionistes no

pots augmentar capital i no el pots reforçar el teu capital, només es reforça amb

els guanys que obtenim.”11

Quan va haver-hi la crisi de la dècada del 1990, hi va haver moltes entitats

financeres espanyoles que es van trobar que els hi faltava capital perquè

s’havien endeutat i el seu passiu era superior a l’actiu. Les participacions

preferents les van comercialitzar el sector financer i el sector industrial i els hi

permetia reforçar el capital de les seves entitats amb recursos que no eren

pròpiament d’accionistes. Les entitats rebien diners, però els preferentistes no

podien anar a l’assemblea general a qüestionar els comptes, etc. És a dir, els hi

donaven diners que no havien de tornar, i la gent que els hi donava no estava

al mig del negoci. Sobretot, ho necessitaven les Caixes d’estalvis que, per la

seva naturalesa jurídica, no podien tenir accionistes i, si no tenien accionistes,

no podien reforçar el seu capital. Per tant, amb l’autorització dels supervisors,

és a dir, els que vigilen: la CNMV, el Banc d’Espanya i el Govern, van fer

emissions de participacions preferents i de deute subordinat.

El capital que van aconseguir d’aquesta manera va passar a ser fons propis, va

passar a formar part del capital de la pròpia institució: són els seus recursos

propis. Això converteix a la participació preferent en perpètua, i va permetre a

les Caixes d’estalvi presentar unes fitxes de solvència12 superiors a les que

hauria tingut si no existís aquest producte.

“..dintre d’una estructura d’un balanç, la participació preferent està dintre del

capítol de recursos propis, que és la part del balanç de qualsevol empresa que

és menys líquida”13

11 Font: Entrevista a un banquer ANNEX 1 12 Solvència o ràtio de garantia: Indica la garantia que ofereix l'empresa a tercers. 13 Font: Entrevista a un banquer ANNEX 1

27

Total emissions de participacions preferents per en titats financeres a minoristes:

ENTITAT: QUANTITAT:

Caixabank 4.897.586.000 €

Bankia 4.885.178.600 €

BBVA 3.475.000.000 €

Santander 1.965.615.725 €

CAM 942.000.000 €

Banco Popular 904.031.000 €

BMN 850.000.000 €

Banca Civica 904.031.000 €

Banco Sabadell 850.000.000 €

Banesto 497.466.000 €

CEISS 450.000.000 €

Bankinter 429.518.900 €

Liberbank 178.000.000 €

Bbk Cajasur 150.000.000 €

Unnim 143.000.000 €

TOTAL: 23.618.223.926 €

Font: Captura pantalla Jordi EVOLE “LA SEXTA, Salvados: Desmontando las Preferentes”

Aquesta taula ens mostra les quantitats de preferents que van vendre les

entitats financeres.

Amb aquestes dades podem veure que el total de participacions preferents

venudes és de 23.618.223.926 €. L’antiga “Caixa de pensions”, actualment

Caixabank, és l’entitat que més participacions preferents ha venut: amb

28

4.897.586.000€, és un 20,73% del total i, la que menys va vendre, va ser

Unnim, amb 143.000.000 €, que és un 1,82% del total.

En realitat, tal com el entrevistat economista manifesta, sobre el producte: “No

és il·legal, en el sentit de que no trenca cap llei, ni cap regla, però fas una cosa

que està mal feta.” Per tant, tècnicament, totes les vendes d’aquestes

participacions preferents podrien ser considerades legals. L’estafa es produeix

quan, degut a la manca d’informació al comprador, aquest compra sense saber

què està comprant i per tant, el contracte de compravenda és nul per manca de

consentiment vàlid.

3.4- Evolució de les participacions preferents

Es van començar a comercialitzar a finals dels 90. En

aquell moment era un producte de risc, però era molt difícil

perdre diners, perquè només perdies si l’empresa feia

fallida i, en aquella època, això no passava ni es pensava

que pogués passar.

Aquest producte es venia només a inversors

professionals, però, a principis del 2000, el senyor Rodrigo

Rato, ministre d’economia dintre del govern d’Aznar,

amplia i permet que també es puguin vendre a minoristes.

“La llei financera defineix un client, que som la majoria si no tenim un perfil de

coneixement financers determinats, que és el que se li diu el “client minorista”,

que és el que requereix més protecció.”14

Es a dir, legalment es va permetre vendre un producte que era per persones

enteses, a gent corrent.

“ Aquest mercat va funcionar durant molts anys, perquè el mercat era molt

líquid (més demanda que oferta). Això era perquè, per la seva estructura

14 Font: Entrevista a un banquer ANNEX 1

Sr. Rodrigo Rato

29

financera, al ser una operació de risc, pagaven més tipus d’interès que una

operació que no tingui incorporat risc.”15

Però en aquell moment no hi ha una gran compra per part dels minoristes,

perquè no el coneixien ni era un producte amb les característiques que ells

demanaven a les entitats financeres. Era un producte destinat als grans

inversors.

El problema apareix a causa de la fallida de Lehman Brothers16 al setembre del

2008, quan s’enfonsa el sistema financer mundial.

“Estamos a finales de 2008. La quiebra de Lehman Brothers ha provocado el

hundimiento de la banca mundial. Casi todas las grandes entidades

norteamericanas y europeas están siendo nacionalizadas. Se crea el G2017 -al

que España accede por caridad-, que establece que los bancos tienen que

reforzar sus niveles de capital para evitar que esto se repita (el capital sirve

para hacer frente a las pérdidas inesperadas). En medio de un derrumbe

histórico de las bolsas, ampliar capital en mercado es imposible. Las cajas de

ahorros directamente no pueden, porque no tienen acciones. Y el Gobierno

socialista se niega en redondo a inyectar dinero público como los demás

países. ¿Cómo hacerlo entonces? La solución se llama participaciones

preferentes. Un producto parecido a un bono, pero que computa como fondos

propios, entre otras cosas, porque es perpetuo.”18

El que era president del govern, senyor José Luis Rodríguez Zapatero, va dir el

29/09/2008: “Quiza España tenga el sistema más sólido de la comunidad

internacional”

15 Font: Entrevista a un banquer ANNEX 1 16 Lehman Brothers Holdings Inc va ser una companya glotal de serveis financers d’Estats Units. Va ser fundada en el 1850 i, sobretot, destacava en la banca d’inversió, gestió d’actius financers, inversió de renda fixa, banca comercial, gestió de inversions i serveis bancaris en general. Després d’haver resistit una guerra civil, la crisi bancària de 1907, el crac del 29… no va poder resistir la crisi del 2008 que és, per el moment, amb un passiu de $613.000 milions, la major fallida de la història fins el moment. 17 G-20 és un fòrum de cooperació i consultes entre els països en temes relacionats amb el sistema financer internacional. 18 Font: El confidencial. 14-4-2013.

30

Per tant, el govern no va voler ajudar a les entitats financeres amb diners

públics, i aquestes, per aconseguir diners, van començar, aprofitant que les

lleis els hi ho permetien, a vendre massivament participacions preferents a

minoristes. Però en aquell moment encara era un producte més perillós, així

que avisaven als clients més “VIP”, aquells que no volien perdre, i els deien que

deixessin aquest producte i llavors ells ho venien als minoristes amb un preu

encara més car, perquè el client VIP no perdés diners. Entre el 2004 i el 2007,

quan el Sr. Manuel Conthe era responsable de la CNMV, també es va paralitzar

una mica la venda de preferents, perquè no li semblava un producte clar pels

minoristes.

“¿Estaban la CNMV y el Banco de España al corriente del engaño de las

preferentes?

Aquí hay que distinguir varias fases. El producto de participación preferente

tiene un nombre confuso y engañoso, y la culpa de eso la tiene el legislador

que en el año 2003 le dio ese nombre. Por eso en la CNMV, de común acuerdo

Carlos Arenillas y yo, dijimos que esto había que impedirlo. El primer paso que

hicimos fue exigir que los folletos de emisión de participaciones preferentes

fueran claros porque no se entendían absolutamente nada. Pero llegó un

momento en el que pensamos que eso era inútil porque mucha gente no lo iba

a entender y se iba a fiar más del director de la sucursal. Entonces lo que

hicimos, a pesar de que no teníamos ninguna base legal, fue ordenar que no se

emitiesen más preferentes. Eso debió continuar hasta finales de 2007.

Después llegó la crisis financiera y los bancos y las cajas necesitaban más

recursos propios y decidieron colocarlas. Y ahí fue donde la CNMV tenía que

haberse plantado con más firmeza porque si no dejamos que se emitiesen en

una época de bonanza, con más razón había que haber evitado que se

emitieran en esa época.”19

19 Font: http://ethic.es/2013/06/la-cnmv-tenia-que-haberse-plantado-ante-las-preferentes/

31

Manuel Conthe

L’any 2007 és anomenat el senyor Julio Segura com a president de la CNMV

fins el 2012 i, durant aquest

període, els bancs emetrien

massivament participacions

preferents i les vendrien a petits

estalviadors.

L’any 2008 es va arribar a

vendre 250 milions d’euros.

L’any 2009 va ser quan més participacions preferents es van vendre, arribant

als 13.000 milions d’euros. Només a Caja Madrid ja van ser 1.500.000 d’euros.

Per informar als minoristes, aquell mateix any, des de la CNMV es van emetre

uns fulls informatius per tal que els compradors estiguessin informats, però la

majoria d’oficines de les Caixes no els hi van donar als seus clients.20

Encara que els hi haguessin donat, com es pot comprovar a l’ANNEX 7, es

tracta d’una informació molt tècnica, amb una terminologia especifica, que

resulta totalment confusa i inintel·ligible pel minorista, que té un nivell de

coneixements d’economia baix.

20 ANNEX 7 : Informació segona emisió participacions preferents.

L’exgobernador del BdE, Miguel Ángel Fernández Ordóñez (d), i l’expresident de la CNMV, Julio Segura (e).

32

També es comenta que els empleats de les entitats bancàries van vendre

aquest producte perquè percebien una comissió, tenien un incentiu. Respecte

aquesta qüestió, el meu entrevistat banquer anònim va manifestar que: “és

veritat que hi havia objectius de venda, això es totalment cert, però no és cert

que aquests objectius de venda fossin incentivats”.21

Al març d’aquest any 2009 també va haver el primer rescat a una Caixa

espanyola per part de l’Estat, Caja Castilla la Mancha.

Es van continuar venent participacions preferents però, a partir del 2010, van

ser venudes massivament a minoristes.

Com ens comenta el nostre entrevistat afectat, el minorista comprava el

producte sense saber què era, però acceptava fer-ho per confiança en els

directors de les oficines bancàries on sempre havien tingut els seus estalvis.

“M’ho va vendre la directora de la Caixa Catalunya amb la qual jo treballava

amb els negocis i tal. Un bon dia em va cridar i va dir-me que tenia una cosa

especial pels bons clients de la caixa i em va convèncer per invertir aquests

diners.”22

Volum emès a Espanya de participacions preferents a l període 1998-2011

0

10000

20000

30000

40000

50000

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

TOTAL:

MILIONS D’EUROS:

Font: Captura pantalla Jordi EVOLE “LA SEXTA, Salvados: Desmontando las Preferentes”

En aquesta taula podem veure la quantitat d’euros que s’han emès en

participacions preferents, del 1998 al 2011 i el total és de 43.122,91 milions

d’euros. Aquesta taula presenta un desenvolupament poc uniforme: l’any que

21 Font: Entrevista a un banquer ANNEX 1. 22 Font: Entrevista a un afectat ANNEX 3.

33

es van emetre més va ser el 2009, amb 13.552,93 milions d’euros i, l’any que

es van emetre menys, va ser l’any següent, amb 100 milions d’euros.

Com podem veure, el govern del PSOE, al no voler injectar diner públic a les

Caixes, va propiciar que aquestes busquessin solucions no massa ètiques per

intentar resoldre la seva situació financera i, per la seva part, el govern del PP

va permetre que es continués i, fins i tot, s’augmentés aquesta pràctica. En

definitiva, per intentar resoldre el problema de les entitats finances, qui ha sortit

perdent és el minorista.

3.5- L’escàndol i la seva solució

A finals del 2011 es va destapar l’escàndol: varies entitats financeres havien

venut participacions preferents a persones que no tenien el perfil d’inversor per

comprar aquest producte.

Com ens recorda el entrevistat afectat quan li preguntem:

“ -Com i quan es va adonar de la estafa ?

Quan em vaig assabentar per la premsa o pels diaris o la radio o la televisió.”23

A la majoria dels afectats ni se’ls va avisar dels riscos d’aquest producte

financer, ni se’ls hi va fer l’obligatori “test de conveniència”24 i, als que si que

se’ls hi va fer, el test ja estava complimentat per l’entitat bancària i ells només

havien de signar-lo. I en els pocs cassos en que el test es va realitzar, no es va

tenir en compte el resultat i se’ls hi va vendre el producte com si es tractés d’un

producte conservador. Això va ser una il·legalitat i una irresponsabilitat per part

de les entitats bancàries, que ha tingut unes conseqüències molt greus per

molta gent.

23 Font: Entrevista a un afectat ANNEX 3 24 ANNEX 8: Test de conveniència.

34

“-Li van passar algun test d’idoneïtat?

Si, però el que passa que és el test d’idoneïtat que em van passar diu que jo

només puc perdre els interessos però, a l’hora de veritat, m’han pres els

interessos i el capital.”25

En el cas de l’afectat entrevistat, està clar que la pròpia entitat li va fer el test i li

va indicar que el seu perfil era conservador, que no volia risc i, en canvi, li van

vendre el producte, com si es tractés d’una inversió sense risc.

En entrar el sistema financer espanyol en fallida, les entitats financeres es van

quedar sense liquiditat per tornar aquests diners als particulars estafats.

En aquests moments, els Bancs i les Caixes sans es van llençar a canviar les

participacions preferents per accions als clients que les havien comprat en el

2009. Aquests afectats que ja sabien que ho tenien perdut, van acudir

massivament als bescanvis.

El que van fer algunes entitats bancàries va ser, en primer lloc, bescanviar

automàticament i forçosament les participacions preferents per accions de

l’entitat i, posteriorment, oferir al client la possibilitat de vendre aquestes

accions, amb una quitança que podia arribar al 65%, a un Fons de Garantia de

Dipòsits. Així, el bescanvi de les participacions en accions va esser automàtic,

de manera que no es va poder evitar.26

Després, l’única forma que hi havia per recuperar part del capital, va ser vendre

aquestes accions al Fons de Garantia, opció totalment recomanable ja que,

com les Caixes no cotitzen, les seves accions no valien res ni ho valdran mai,

així que, al menys, si les venien, ja obtenien alguna cosa, encara que només

fos el 35% aproximadament de la inversió inicial. A l’ANNEX 12 es pot trobar

una còpia del document acceptant l’oferta.

Per tal d’intentar recuperar la totalitat del import invertit, els afectats podien

reclamar a la via arbitral o a la judicial.

Si el titular de les participacions preferents era una persona jurídica només es

podia reclamar per la via judicial.

25 Font: Entrevista a un afectat ANNEX 3 26 ANNEX 13: Ordre de compra d’accions amb bescanvi.

35

D’altra banda, si es tractava de casos de persones físiques, tenien l’opció

d’acudir a la via de l'arbitratge, ja que la judicial és bastant més costosa i,

segons com, poden sortir temes jurídics o fins i tot ideològics, en funció de la

manera de pensar del jutge, que ho puguin complicar.

L’arbitratge és una forma de resoldre un conflicte sense anar a la jurisdicció

ordinària. Les parts, de mutu acord, decideixen anomenar a un tercer

independent, l’àrbitre, que serà l’encarregat de resoldre el problema. S’ha de

tenir en compte que l’arbitratge és voluntari i, per tant, l’entitat no està obligada

a acceptar-lo.27 En cas de no acceptació de l’arbitratge per part de l’entitat,

només queda la via judicial.

El FROB28 va fixar els requisits mínims perquè les entitats bancàries fossin

obligades a acceptar l’arbitratge29. Entre aquests criteris destaco els següents:

que la inversió fos menor a 10.000 euros, falta d’informació o informació

incorrecte sobre el producte o els seus riscos abans de la seva contractació,

l’edat del contractant (de major a menor), els ingressos del contractant (de

menor a major), etc.

A més a més, en la via arbitral, molts dels laudes30 han estat positius a favor

dels minoristes i consumidors.

A la via arbitral, el que s’havia de reclamar era tot, no només la resta, ja que

s'hi finalment guanyaven els hi restituirien la totalitat de la inversió i, després,

els hi descomptaven el import obtingut per la venda d’accions i els rendiments

percebuts.

Les persones afectades es van mobilitzar molt: fent concentracions davant les

entitats bancàries i moltes manifestacions arreu d’Espanya per denunciar

l’estafa realitzada pels bancs amb aquests producte i reclamant als governants

que prenguessin mesures per tal de poder recuperar els diners i que la justícia

actués, condemnant als culpables. 27 ANNEX 11: Denegació arbitratge. 28 El FROB (Fondo de restructuración ordenada bancaria) és un fons creat al 2009 amb l’objectiu de reforçar els fons propis de les entitats financeres i gestionar íntegrament els processos de restauració del sistema financer espanyol. 29 ANNEX 10: Criteris bàsics per accedir als procediments arbitrals. 30 Laude és la resolució que dicta un àrbitre i que serveix per dirimir un conflicte entre dues o més parts. L’equivalent al laude en l’ordre judicial és la sentència, que és la resolució que dicta un jutge.

36

També es van crear diferents associacions i plataformes per tot l’estat, per

ajudar-se entre tots a intentar recuperar els diners i donar-se suport moral. Una

de les associacions més important és ESTAFABANCA, que es defineixen com

persones treballadores, pensionistes o aturades, a les que van enganyar amb

productes d’estalvi “teòricament segurs” (participacions preferents, deute

subordinat, i altres productes “tòxics”). Vaig enviar un correu a aquesta

associació per tal de veure si em podrien contestar unes determinades

preguntes sobre com s’organitzaven, quants cassos havien aconseguit resoldre

favorablement, etc., però no vaig rebre resposta.

“-Creu que el govern ha fet suficient?

Crec que ha consentit una estafa en tota regla.”31

Segons ADICAE (Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros) a

Espanya hi ha un milió de famílies afectades que, entre totes, han perdut a

prop de 30.000 milions d’euros.

La majoria de les persones que han pogut accedir al arbitratge, han pogut

recuperar la totalitat dels imports invertits.

31 Font: Entrevista a un afectat ANNEX 3

Manifestació contra la estafa de les participacions preferents

37

Pel que fa a les reclamacions judicials, encara es molt difícil aportar dades

concretes, ja que, sabem que existeixen moltes sentencies favorables als

afectats, però moltes d’aquestes sentencies han estat apel·lades per les

entitats financeres i moltes estan pendents de resolució. De moment, els

particulars també han hagut de fer front a les despeses i neguits que la

tramitació d’un procés judicial comporta.

38

4.CONCLUSIÓ

“És possible que una situació semblant es torni a donar?” Aquesta és la

pregunta que em plantejava al començar el treball. I ara, quasi un any després,

puc tenir una opinió pròpia sobre el tema.

Al iniciar el treball, per tot el que havia vist a la televisió i per tota la informació

que tenia sobre aquest tema (poca, en tot cas), pensava que les participacions

preferents eren les causants de que tantíssima gent s’hagués quedat sense

estalvis. Al anar fent entrevistes i aconseguint més informació, des de més

punts de vista, he descobert que les participacions preferents en si, no són un

mal producte financer; són un producte que pot aportar molts beneficis, sempre

que el banc mantingui una estructura financera forta, i que, durant molt temps,

van tenir una alta liquiditat, perquè hi havia molta demanda. Però, al mateix

temps, si l’entitat financera es descapitalitza, té molt risc, perquè ningú voldrà

comprar aquestes participacions.

Per tant, ara trobo que, si tu estàs interessat en aquest producte i saps el què

és, tens clar que pots guanyar molt però, també, que pots perdre, endavant! El

problema que hi hagut en les participacions preferents, no ha estat el producte

en si, sinó la forma en la que s’ha comercialitzat: amb manca d’informació,

donant dades errònies del producte i venent-lo amb engany a persones que no

volien risc.

També m’han informat de que s’han produït alguns casos d’afectats que si que

sabien el que compraven i el risc que el producte comportava, però que, al

haver perdut els diners, s’han unit al grup d’afectats no informats, per tal

d’intentar recuperar-los.

Per tant, es demostra, que no tots els afectats són innocents i, no tots els

banquers, culpables.

Per donar resposta a la pregunta plantejada, crec que cal determinar les

causes per les que s’ha produït aquesta situació. I n’he trobat principalment,

dues:

39

1- La mala gestió de les entitats financeres a l’hora de gestionar el seu capital i

la manca de resposta del govern per donar solució a aquest problema, ja que el

Banc d’Espanya les va incentivar i la CNMV les va tolerar, deixant en total

indefensió a l’inversor minorista, que és qui té menys coneixements sobre el

sistema financer i, per tant, és molt més fàcil enganyar-lo.

2- La necessitat que tenen els minoristes d’invertir els seus estalvis i la

confiança d’aquests en els bancs que gestionen les seves inversions, al que

s’afegeix la dificultat que li suposa la complexitat dels productes financers i la

lletra petita dels contractes.

Després d’analitzar el material consultat he deduït que, a la vista de la

incompetència i manca d’escrúpols, tant de les persones que dirigeixen el

sistema financer, com de les persones que governen el país, és possible que

els Bancs tornin a arribar a una situació de dèficit econòmic deguda a la seva

mala gestió i inventin algun altre sistema per netejar els seus deutes o

augmentar els seus beneficis, amb els diners dels particulars i que, el govern,

impassible, no faci cap esforç per impedir-ho.

Pel que fa als minoristes, no crec que siguin ximples per haver caigut en el

parany de les participacions preferents, però penso que es podria donar una

situació semblant amb ells com a víctimes, ja que, si tornessin a estar

enganyats, seria perquè és molt difícil poder continuar invertint sense tornar a

confiar en algun Banc, encara que, en el passat, el teu Banc t’hagi enganyat.

També cal dir, que a l’entrevista que vaig fer a l’economista, em va deixar clar

que la memòria econòmica és curta i, per tant, històricament, els errors es van

repetint.

Igual que no ens pensàvem que podria passar una cosa així, no veig perquè

hem de descartar que pugui passar al futur.

“- I vostè s’imaginava que podia passar alguna cosa així?

Jo crec que ningú s’ho podia imaginar, per dos raons: una, perquè la memòria

és curta i, l’altre, perquè el futur no es sap quin és. La memòria és curta,

40

perquè crisis anteriors de les que podríem aprendre ja ens en hem oblidat.(..) I,

de cara al futur, la gent pensa que “ves a saber...”, i clar, entre mig estàs tu:

que has de prendre una decisió seriosament amb una actitud determinada

respecte el risc.”

Com ja he dit, quan es van comercialitzar massivament a minoristes es va fer

per intentar complir els requisits referents al capital mínim de les entitats

financeres fixats per la G20.

El més patètic és que, segons les noves normes de solvència del G20, només

compte com a capital aquell de major qualitat, és a dir, les accions pures i

dures. Dit d’una altra manera: les participacions preferents espanyoles no valen

res, perquè no es poden considerar capital segons aquesta directriu.

En conclusió, gràcies a aquest treball, he après el següent:

1- Per estar ben informat, cal buscar informació més enllà dels titulars, ja que la

notícia en si, pot canviar segons com te la presentin.

2- Per fer-te una idea més exacta de les coses, s’han de saber escoltar i valorar

els diferents punts de vista de les diverses parts afectades.

3- Cada tema té un vocabulari propi, el qual cal conèixer per poder entendre i

transmetre les idees d’aquest àmbit. Per tant, he hagut de familiaritzar-me amb

un vocabulari nou.

4- He constatat que, quan més interès ofereix un producte financer, més risc

comporta.

5- He descobert, que els mecanismes de control del govern sobre les entitats

financeres serveixen ben poc, perquè els dos tenen una implicació política molt

important.

6- He vist que, si hi ha algun producte sense cap base financera sòlida, fins que

els Bancs no es veuen en situació de fallida, el govern, el Banc d’Espanya o la

CNMV no investiga el producte i, si ho fan, no prenen les mesures pertinents.

7- Els governs i l’autoritat financera fan el que sigui per aconseguir els seus

objectius, fins i tot trepitjar als ciutadans, que, en aquest cas, han estat els

minoristes afectats.

41

8- Quan els dirigents cometen errors, qui ho paga és el ciutadà. En aquest cas,

ha repercutit als preferentistes, que han hagut de suportar el bescanvi amb

perjudici, i, als contribuents, ja que, amb els seus impostos s’ha fet front al

rescat de les entitats bancàries que havien fet fallida.

9- Cal millorar molt el sistema actual, tant en l’àmbit financer com en el

governamental, per tal de protegir els ciutadans dels abusos dels poderosos.

Per finalitzar el treball i intentant donar resposta a la pregunta plantejada, em

remeto a la resposta donada pel meu economista entrevistat:

“- Creu que podria tornar a haver-hi un producte se mblant aquest?

Jo crec que si, perquè des del segle XVII fins ara hi ha hagut moltes crisis

d’especulacions. Això es va repetint, sembla que, a la condició humana, li costa

aprendre.”

42

5.BIBLIOGRAFIA / WEBGRAFIA

Blog Economia 1r de Batx:

·http://blocs.xtec.cat/economiaiesbaixmontseny/unitat-10-els-diners-els-bancs-

la-politica-monetaria/104-els-bancs-centrals-i-el-banc-central-europeu/

Wikipedia:

·http://ca.wikipedia.org/wiki/Participaci%C3%B3_preferent

Generalitat de catalunya:

·http://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/frontend/avisosCO_detall.jsp?i

d=66&idioma=2

·http://www.consum.cat/ecofin_webacc/AppJava/frontend/avisosCO_detall.jsp?i

d=77&idioma=2

Article diari “El Confidencial” del dia 14/04/2013

·http://www.elconfidencial.com/economia/2013/04/14/los-culpables-del-engano

de-las-preferentes-el-bde-las-incentivo-y-la-cnmv-las-tolero-118768

Article diari “Ethic. La vanguardia de la sostenibilidad” del dia 31/10/2014

·http://ethic.es/2013/06/la-cnmv-tenia-que-haberse-plantado-ante-las-preferentes/

·Llibre de text “Economia Batxillerat, de Anxo Pelanoga Sweers”

43

6.ANEXOS

6.1-Entrevistes

ANNEX 1

ENTREVISTA A UN TREBALLADOR DE LA BANCA:

Per tal de fer aquesta entrevista, m’he desplaçat a l’oficina bancària de la que

és director el entrevistat amb qui havia concertat prèviament una cita. Em rep

molt amablement i em fa passar al seu despatx. Li demano autorització per

enregistrar el contingut de l’entrevista. No té cap inconvenient però em

manifesta que vol mantenir el seu nom en l’anonimat. Començo a gravar.

Fitxa Biogràfica

Nom i cognoms: Anònim

Data i lloc de naixement: 25 de juliol del 1960

Adreça actual: Barcelona

Lloc d’origen: Berga (Barcelona)

Estudis: Diplomatura

Experiències laborals: més 30 anys a la banca.

- Quants anys fa que treballa en aquesta entitat?

32 anys

- Quin càrrec ocupava? I ara?

Director d’oficina

- Com us van informar sobre aquest producte?

Les preferents surten a l’any 91/92, per tant han tingut una evolució històrica. El

producte no, però la seva comercialització sí. Més que informar el que hem fet

44

nosaltres ha estat formar-nos per tenir coneixement del propi producte. És un

producte complex però que, per circumstancies del mercat, durant molt temps

es va comercialitzar com a una operació simple.

- Us van explicar quins eren els objectius?

L’objectiu de comercialitzar participacions preferents era reforçar els capitals de

les entitats financeres, sobretot bancs i caixes d’estalvis. Neixen perquè, per

definició jurídica, no poden tenir accionistes. Si un sap com funciona

l’estructura d’un balanç (……)

- Us van recomanar alguns clients per vendre’ls-hi?

Depèn del moment, per cada emissió que hi ha hagut (en la meva entitat

només dos emissions), hi havia un perfil de client determinat. No hi havia un

objectiu de client determinat, ho tenien persones de rendes altes, de rendes

baixes, de rendes mitjanes, empreses, en fi..

- Quin tipus de client havia de ser?

Una de les condicions que té l’entitat és que no pot tenir autocartera¹, el que vol

dir que, si un client la vol vendre, l’entitat financera no la pot comprar, ha de

buscar una altre persona. Era un mercat intern que sempre cotitzava a la par.

Això vol dir que, quan un ven, ven el 100% del seu valor, i un altre compra el

100% del seu valor. Per tant, quan la participació preferent fa la primera

emissió, es comercialitza en uns clients determinats, i, quan aquests senyors

volen vendre les participacions preferents, han d’esperar que uns altres

senyors els hi comprin. No és tan un problema de a quin públic anava dirigida

inicialment la operació (que no anava dirigida a cap públic en particular) si no,

després, perquè hi hagués compravenda, hi havia clients que compraven els

que els altres clients venien. Així hi havia liquiditat de títols, i aquest mercat va

funcionar durant molts anys, perquè el mercat era molt líquid (més demanda

que oferta). Això era perquè, per la seva estructura financera, al ser una

operació de risc, pagaven més tipus d’interès que una operació que no tingui

incorporat risc. Això va funcionar mentre no va entrar la crisi financera. La crisi

va suposar un canvi, ja que la situació va canviar: ara hi havia més vendes que

compres. Això va fer arribar a un punt on tothom vol vendre participacions

preferents i molt poca gent vol comprar. Estem parlant de l’any 2008.

45

- I llavors se l’hi va vendre …?

I llavors que passa? Com a exemple la participació preferent durant un temps i

per instruccions de la entitat financera anava combinat amb un altre producte

d’inversió, per obtenir més rendibilitat d’un producte es comercialitzaran

participacions preferents. Però aquí hi ha que matisar el moment que el

producte passa de la seva definició de “risc”, fins l’any, si no m’equivoco, 2010,

per definició de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, era un actiu

financer que estava definit com a conservador i, en un moment determinat, se li

canvia la definició i passa a ser una “operació agressiva”. Quan passa a ser

una operació agressiva no es pot comercialitzar a segons quin perfil de client.

En aquest cas la llei financera defineix un client, que som la majoria si no tenim

un perfil de coneixement financers determinats, que és el que se li diu el “client

minorista”, que és el que requereix més protecció. Més protecció vol dir que és

un client que no té una formació financera avançada, que habitualment no ha

treballat al sector financer, que no té prous coneixements i, per tant, si aquest

client no supera un test determinat, no podria comprar aquesta operació. Això,

del 2010 fins ara.

- Jo també he sentit dir que els hi passaven aquest s test ja fets

És possible, jo no ho he fet mai, però és possible. Al final resulta que al sector

hi ha de tot, com a tot arreu. No puc negar que no fos així, el que passa és que

fer això és una responsabilitat del propi professional, perquè és evident que, si

un passa el test fet i resulta que és molt fàcil de provar que una persona no té

prous coneixements, és públic i notori, ha sortit a la premsa, gent

discapacitada, etc, això ja forma part de la responsabilitat institucional de cada

banc, de cada caixa i, també, de la pròpia ètica professional.

- Quantes preferents es van vendre des de la seva e ntitat?

600 milions d’euros

- I des del seu banc?

Des de l’any 92 he canviat de moltes oficines, així que no tinc ni idea.

- Quantes va vendre vostè mateix?

Tampoc no ho sé, n’he comercialitzat moltes, però moltes s’han comprat, s’han

venut, no tinc una referència clara, no ho sé.

46

- Es va veure obligat a vendre’n ?

A veure, hi havien objectius de venda, però hi ha que puntualitzar una cosa que

és molt important, i que, en cap moment, per el que jo he llegit, i he llegit

bastant, de noticies al respecte, al menys en la entitat on jo treballo no és cert,

és a dir: és veritat que hi havia objectius de venda, això es totalment cert, però

no és cert que aquests objectius de venda fossin incentivats. Al final hi havia

que comercialitzar 10, 20, 30, els que siguin, però això no suposava una

remuneració extraordinària ni per l’empleat que ho feia, ni per l’equip, ni oficina

que ho feia. Això s’ha de deixar clar.

- Tenia dubtes sobre aquest producte ?

No, no, fins quan la operació va començar a perdre liquiditat.

- Quan va començar la crisi?

Correcte, no tenia dubtes sobre aquest producte, tampoc sobre el sector

financer, i penso que ningú, ni jo, ni les agències de qualificació ni, segurament,

molta gent. És veritat que era un producte perpetu, però era un producte

perpetu amb una elevadíssima liquiditat, quan tu tens un mercat que hi ha

molta més compra que venda diem que el risc de la perpetuïtat o de la operació

és un risc que es minora molt, no té un pes específic dintre la operació. Per

tant, el valor de la perpetuïtat és un valor petit, és a dir, jo no tenia dubtes de la

operació, tenia tants pocs dubtes que gent molt propera a mi, n’ha tingut i s’ha

vist afectat per la qüestió de les preferents.

- Li semblava un producte ètic ?

Si. Si d’aquest producte parlem que s’hagi comercialitzat a l’any 2011/12 amb

una persona que no coneix res del mercat financer no em sembla correcte, és a

dir, no em sembla ètic. Que aquesta operació es comercialitzés a l’any 2004

amb una persona que mínimament podia entendre que, a canvi de córrer una

mica més de risc, el risc era la liquiditat, el risc era, no saber quan tu podràs

vendre. No és una operació a termini que ve el client, la cancel·la i para de

comptar: per vendre havia d’esperar. Si l’únic risc era aquest i era l’únic risc

que evidentment hi havia a l’any 2004 es comercialitzaven i jo no tenia cap

dificultat, cap reserva en comercialitzar aquesta operació, perquè era una

operació perfectament de mercat i sense cap dificultat.

47

- Va comprar-ne alguna ?

Jo no., perquè en l’època de les emissions amb prou feines tenia per pagar els

meus deutes, però el meu entorn més proper si que en va comprar, era una

operació d’estalvi de millor rendibilitat. Les participacions preferents, sobretot

les antigues, i de l’ institució on treballo, les emissions antigues pagaven més

que la mitjana del mercat, però, per altra banda no eren uns preus

extraordinàriament alts. En un moment que els mercats eren eficients, en un

moment que no hi havia la crisi financera, habitualment les entitats financeres

en totes les circumstancies pagaven algunes dècimes de punt per sota

l’euribor, mentre que, la participació preferent, es pagava punts per sobre

d’euribor. Però no estem parlant de que el mercat estava al 3% i la participació

preferents estava al 12%, estem parlant que potser el mercat estava al 4,25% i

la participació preferent estava al 4,50%. Per tant, no hi havia una gran

diferència, això té un sentit. Quan s’emet inicialment, com el mercat funcionava

perfectament i no hi havien dificultats, el tipus d’interès que paga una inversió

hauria de ser el risc que porta incorporada aquesta inversió. Si avui el tipus

d’interès està al 0,25% i algú m’ofereix un 12%, m’està dient que aquella

operació porta més riscos que el 0,25. Es natural, portarà més riscos de temps,

de liquiditat, de la pròpia companyia que la emet, etc.

- Pot ser que algun treballador de la banca s’hagi vist forçat a vendre’n

per conservar el treball o ...?

No, per conservar el treball no. Pot ser que algun treballador de la entitat on jo

treballo s’hagi vist forçat a vendre’n per conservar el lloc de treball? No, a la

meva entitat em consta que no, només faltaria.

- Era conscient dels danys que podia causar aquest producte?

No, naturalment que no, ni en cap moment, i estic convençut que amb això

podria respondre per la majoria dels meus companys i col·legues de professió.

Molts d’ells s’han vist involucrats ells, les seves pròpies famílies, amics... i cal

dir, per puntualitzar, que en el cas d’arbitratges i coses d’aquestes, als propis

cercles familiars dels treballadors no se’ns permet acudir a processos arbitrals

per poder recuperar els capitals.

48

- Perquè?

Doncs perquè es considera que nosaltres tenim una formació suficient per

haver valorat aquesta operació. En tot cas, diguem que formem part dels

primers perjudicats.

- Per què creu que es va arribar a crear aquest pro ducte ?

Això falta que ens anem enrere. Quan es crea la participació preferent, un nom

que no creen las entitats financeres el proposen però, en tot cas, l’autoritat

monetària i competent, que vol dir, la Comissió Nacional Mercat de Valors o el

Banc d’Espanya o tots dos alhora, el nom ja és un cert eufemisme, participació

preferent per nom vol dir que tu estàs participant amb algú i que tu tens

preferència, mentre que, si ho sabem llegir dintre d’una estructura d’un balanç,

la participació preferent està dintre del capítol de “recursos propis”, que és la

part del balanç de qualsevol empresa que és menys líquida, que és menys

reclamable, que són els últims en cobrar en cas que hi hagi un problema, és a

dir, quan qualsevol empresa té dificultats, l’empresa es comença a liquidar i

comencen a cobrar els creditors a curt termini, etc i els últims que cobren són

els bonistes, els preferentistes, i els accionistes, si queda alguna cosa.

Per tant, la participació preferent, que la comercialitzen sector financer i sector

industrial (empreses privades), es comercialitzen perquè és una operació per

reforçar el capital a les entitats amb uns recursos que no són pròpiament

d’accionistes, amb un perfil jurídic que els accionistes tenen veu i vot sobre la

gestió de la empresa, a la participació preferent forma part dels recursos propis

de l’empresa, però no pot anar a l’assemblea general a qüestionar els comptes

o així. Les caixes d’estalvis fan emissions de preferents perquè, per la seva

naturalesa jurídica, no poden tenir accionistes. Com que si no pots tenir

accionistes no pots augmentar capital i no el pots reforçar el teu capital, només

es reforça amb els guanys que obtenim. Com que les Caixes no podien fer

això, amb l’autorització de tot el supervisor etc, fan emissions de participacions

preferents i de deute subordinat. Aquests formen part del capital de la pròpia

institució, dels recursos propis. Això es fa per reforçar la solvència de les

entitats financeres, per reforçar els recursos propis. És important tenir uns

recursos propis elevats, perquè la teva ràtio de solvència surti correcte.

Per tant, la participació preferent, com forma part dels recursos propis de

l’empresa/entitat, és perpetua (per aquesta raó). Això fa que l’entitat financera

49

pugui presentar unes fitxes de solvència per sobre del que seria si no tingués

aquest tipus de participacions.

- Creu que es pot tornar a donar una situació simil ar?

Ui, no ho sé. Si es dona espero no veure-la. No; a veure, jo penso que el

supervisor (Comissió Nacional Mercat de Valors, el Banc d’Espanya i la Unió

Europea en aquest cas) ha establert, ara va per la tercera llei financera que

estableix una sèrie de controls i exigències de manera que es fa difícil que es

torni’n a donar circumstancies similars, però compte, jo crec que la perversitat

de l’operació, si volem dir-ho així, ha estat no tant la pròpia operació en si, si no

la operació en unes circumstancies de mercat determinades. Jo penso que, en

les circumstàncies actuals, és molt difícil que es doni una comercialització

massiva d’un producte inadequat, però avui s’estan produint circumstancies

que, al final, resulta que el client té un perfil de risc determinat, però aquest

perfil de risc s’ha d’avaluar permanentment i el perfil d’un client en relació a un

mercat canviant, no és una relació estable. El mercat no és estable i moltes

vegades el client tampoc. Per tant, espero que no es doni mai més una situació

similar.

- Creu que el govern o les autoritats monetàries ha urien d’haver donat

una solució més àgil i justa per els afectats?

Si, si, però hauria de distingir també amb la temporalitat, perquè no és el mateix

un senyor que va comprar al 2004, que aquest senyor estava en una posició

qualificada com a conservadora, prudent, que un senyor que ho ha comprat a

l’any 2011/2012 amb finalitats especulatives, perquè no tothom és innocent. Jo

he tingut oportunitat de veure demandes judicials, algunes d’elles amb molta

raó per part del client però, algunes d’elles, amb molt poca raó. Quan algú té

algun tipus d’operació d’aquestes, com subordinades o preferents, però resulta

que és una persona que té inversions en borsa, inversions en renda publica, en

renda privada, etc, doncs home, potser aquell senyor simplement està operant

a mercat, i al mercat passen coses i això és una circumstància. Jo penso que

darrere d’aquesta operació hi ha hagut molt patiment personal de moltes

persones que no eren coneixedores de la seva inversió, i jo crec que pot ser

interessant que es distingeixin les dos situacions d’operació de clients: la

persona que tenia els seus diners amb participacions preferents o amb deute

subordinat és un inversor, mentre que, la persona que té els seus diners amb

50

compte corrent, amb un compte a termini, és un dipositant. Aquesta definició,

que sembla absurda, és molt important, perquè el dipositant no té cap voluntat

de córrer riscos, l’inversor ha d’estar dels riscos de cada operació que fa. Per

tant, jo crec que l’ortodoxa amb fer les operacions, rebre amb el moment en

que cada client estigui en el lloc on l’hi pertoca, o de dipositant o d’inversor.

Quan el dipositant el passes a inversor, sense que ell ho sàpiga, està assumint

uns riscos dels que no és conscient.

- Com valoraria la resposta de la justícia?

Doncs, no ho sé, jo conec molt poc, conec una part, pel que jo conec, crec que

la justícia el que està fent és donant una resposta, més correctament social,

que no tant basada amb l’ortodoxa i amb els arguments financers, etc, vull dir

que, pel que he vist, una persona de 80 anys que té 15 mil euros amb

participacions preferents i que aquests 15 mil euros són els 95% dels seus

estalvis, a la justícia, i per molt que hi hagin contractes firmats, li donen la raó al

client i, segurament, deu ser així. Per tant, la justícia fa el que pot, però pel que

he vist no ho fa malament del tot.

- Com definiria les participacions preferents amb u na paraula ?

Un despropòsit.

51

ANNEX 2

ENTREVISTA A UN ECONOMISTA:

Estic citada amb l’economista a casa seva. Ha estat fàcil trobar una hora per

quedar perquè ara ell està jubilat. No té cap inconvenient en que faci constar el

seu nom, ni en ser enregistrat. Començo a gravar.

Fitxa Biogràfica

Nom i cognoms: Josep María Surís

Data i lloc de naixement: 13 d’agost de 1945, Barcelona

Adreça actual: Barcelona

Lloc d´origen: Barcelona

Estudis: Doctorat en economia.

Experiències laborals: Centre d’estudis de planificació, ESADE, Empresa

PICASSO, Universitat Pompeu Fabra i Universitat Autònoma.

- Quin nivell d’estudis té?

El doctorat d’economia.

- En quin àmbit treballa/treballava?

A l’ universitat, a l’autònoma.

- Quants anys fa que treballa/treballava en aquesta professió?

Hi vaig treballar uns 35 o 40 anys.

-Sempre a la autònoma?

No, no! Vaig estudiar econòmiques a l’autònoma; després vaig treballar al

centre d’estudis de planificació, que ara ja no existeix; vaig estar a ESADE; vaig

estar a una empresa privada que es deia PICASSO en aquell temps, després

vaig estar a la Pompeu Fabra i, els últims vint anys, a l’Autònoma.

- Podria definir-me què són les participacions pref erents?

Són un producte financer complex, que consisteix en que el banc o l’ unitat que

sigui, emet aquests productes, a un tipus d’interès. Però no té ni compromís de

venda, ni data de finalització. El problema és que, com són uns productes que

l’emissió la fan empreses molt importants, com per exemple La Caixa. La Caixa

52

va fer preferents perquè no podia anar al mercat de valors i comprar accions,

era una Fundació, que no podia fer això. Que va fer? Va vendre aquests

productes que se’ls havien dissenyat ells, però sense cap compromís de

compra en el futur i, llavors, la gent per què comprava? Doncs perquè La Caixa

li deia, no hi ha compromís de venda, però La Caixa és tan bona que a tothom

li interessarà tenir preferents de La Caixa, de manera que és molt difícil que a

tu t’interessi vendre-la i no hi hagi ningú disposat a comprar-te-la. El problema

va ser que, quan això ho van saber uns quants, van entrar en unes

expectatives i, desprès, espera, espera, espera, on ens hem ficat? I llavors, va

entrar un pànic contra les preferents, que ha estat fonamentat perquè s’havia

comprat amb ignorància, però que va fer molt del mal...

- El govern ho va autoritzar?

Jo crec que en aquell moment, el Banc d’Espanya va advertir a la banca que

aquí hi havia un problema, o sigui que, en aquest sentit, sí que va avisar. El

Banc d’Espanya és l’organisme encarregat de la supervisió de tots els bancs,

per tan es el que diu: “ho heu fet bé”, “ho heu fet malament”, i aquest va

advertir que hi havia un risc excessiu aquí, que era un producte fosc, que no

s’entenia, però el cas que van fer va ser poc, pel que es veu...

- Anava adreçat a algun públic en especial?

Jo crec que no, penso, no sé exactament això, no t’ho sabria dir, però jo diria

que no, que tothom que volgués participacions preferents doncs podia comprar-

les. Perquè, com el banc tampoc es comprometia a tornar-les, el banc gaire be

no corria risc.

- Però al final els que són afectats tenen un perfi l determinat, acostumen a

ser jubilats estalviadors..

Ah potser si, jo sincerament no ho sé, i és una bona pregunta però jo,

intuïtivament, diria que això està pensat, exacte per gent jubilada, que tenen

uns diners que no saben què fer-ne i que tampoc se’n adonen gaire. O gent,

fora d’aquest col·lectiu, m’estranya que hi hagi gent disposada a arriscar tant, a

no ser que sigui gent que no li importi perdre diners...

- Ha conegut algú que hagi estat estafat per les pa rticipacions preferents?

Home, estafat, no. Però què ha passat per la pedra aquesta si. Que vull dir

estafat no? Era una institució que van decidir comprar participacions preferent

perquè ells volien una inversió amb poc risc, i amb la rendibilitat lo més alta

53

possible. Tenia una alta rendibilitat però no tenia seguretat suficient, potser en

el moment que es va fer, si. I llavors, aquesta institució va comprar i ara han

arribat a un acord, per treure-s’ho de sobre i ja està resolt el problema.

- Així que han recuperat?

Si, perquè això, amb tota la protesta que hi ha hagut sobre això moltes

Institucions han recuperat o han arribat a acords de convertir les participacions

preferents en capital o coses d’aquestes.

- Creu que vostè hauria pogut comprar-ne? Per què?

Personalment o professionalment?

- Personalment.

Hagués pogut comprar-ne però jo personalment segueixo un criteri molt

conservador, perquè tampoc tenia tants diners com per dir vaig a provar a

veure què surt, en aquest sentit jo no era un bon client potencial.

- Si hagués tingut els diners, hauria vist clar aqu est producte?

No veia clar aquest producte, no l’entenia, com han construït un producte

d’aquest tipus? Això per mi no és clar, perquè com evoluciona aquest

producte? Ho ven al mercat, qui ho ven? Ho ven un que no entenc i que et

podria vendre exactament igual una altra cosa. Que jo la claredat no l’he vista

mai d’aquest producte. I per això també potser que l’hagi comprat més gent

amb poca cultura financera.

- Creu que ha sigut més difícil estafar a la gent q ue té formació?

Si, exacte, exacte. Fixa’t que ara en els bancs, per ordre del Banc d’Espanya, a

mi m’ho han fet i a tothom que té unes certes característiques. Et fan passar

una mena d’examen, un test, on examinen quins coneixements financers tens.

Si saps el que és un compte corrent, un crèdit, una hipoteca.. per què? Per

evitar que, per ignorància, a algú li colin un producte que no sabia el que era.

- I llavors una vegada fet el test?

Aquest test, representa que es compleix un requisit, que el supervisor bancari,

doncs, sap una mica més dels clients que té. Perquè, per exemple, davant

d’una característica d’un client li pots donar una puntuació, aquest en sap molt,

li donaré un 10. Aquest no en sap res, un 0. I amb això el banc decideix quins

productes li pot vendre a qui. Així poden jugar més amb uns criteris

comunament acceptats. Així que depèn de quin client siguis, et tracten d’una

forma o d’una altre.

54

- La gent a qui els hi van vendre aquest producte, van estar mal informats,

o no es van voler assabentar del que compraven?

Jo crec que estaven mal informats, perquè ningú no vol no assabentar-se del

que compra.

- Creu que la majoria de gent recuperarà els diners invertits?

La majoria? Mm, jo ho veig difícil. Arribarà potser la majoria a fer un cert acord,

a lo millor una part, altres si, però que tothom ho recuperi sense més.. no ho

crec. A més a més, aquí hi hauria una discussió entre els economistes, que

seria que, si ho recuperen tots, estàs incentivant la irresponsabilitat, perquè tu

compres una cosa i, si no va bé, ja me la tornaran...

- Quines conseqüències legals ha tingut/tindrà/pot tenir per la gent que va

vendre aquest producte?

Jo crec que poques, si amb legals vols dir que se’ls pugui denunciar per estafa

o per una cosa així, jo crec que poques. Perquè es clar, en aquell moment, hi

havia una certa racionalitat darrera d’això, hi havia un gran risc, però també una

gran rendibilitat. La creença de que La Caixa o de que altres institucions

importants podien respondre. Que jo sàpiga, no tindran. Clar, perquè el

producte il·legal no és, més que il·legal, és immoral. No és il·legal, en el sentit

de que no trenca cap llei, ni cap regla, però fas una cosa que està mal feta. Si

saps el que estàs fent, i saps que a una persona li estàs venent quelcom que

ell no entén i es pensa que et compra una altre cosa, home, ho has de dir. El

banc que s’esperi, i ja farem negoci amb una altre cosa.

- I vostè s’imaginava que podia passar alguna cosa així?

No, ni idea. És que, al menys, quan va començar això, hi havia poca

consciència, de que això aniria malament. Jo crec que ningú s’ho podia

imaginar, per dos raons: una, perquè la memòria és curta i, l’altre, perquè el

futur no es sap quin és. La memòria és curta, perquè crisis anteriors de les que

podríem aprendre ja ens en hem oblidat. De la crisis del 29, ningú en parla i, en

canvi, pels problemes actuals moltes receptes són les mateixes que les de la

crisis del 29, generar confiança, distribuir el negoci dels bancs, bancs regionals,

limitació de directius... tot això estava l’any 29 i ara ja està oblidat. I, de cara al

futur, la gent pensa que “ves a saber...”, i clar, entre mig estàs tu: que has de

prendre una decisió seriosament amb una actitud determinada respecte el risc.

55

- Creu que podria tornar a haver-hi un producte sem blant aquest?

Jo crec que si, perquè des del segle XVII fins ara hi ha hagut moltes crisis

d’especulacions. Això es va repetint, sembla que, a la condició humana, li costa

aprendre.

- Com definiria les participacions preferents amb u na paraula?

Abús. És un abús, els responsables han abusat de la confiança dels altres.

Abús, com a mínim.

56

ANNEX 3

ENTREVISTA A UN AFECTAT PER LES PREFERENTS:

He quedat amb l’afectat al seu taller. El veig molt disgustat amb l’estafa que

sent que li han fet, però demostra una certa esperança en poder recuperar els

diners invertits: eren els seus estalvis guanyats treballant durament durant

molts anys. Tampoc té cap inconvenient en que faci constar el seu nom, ni en

que enregistri la entrevista. Començo a gravar.

Fitxa Biogràfica

Nom i cognoms: Manel Ginestà

Data i lloc de naixement: 10 de juny del 1953, Lleida

Adreça actual: L’Hospitalet del Llobregat

Lloc d’origen: Lleida

Estudis: Formació professional fins a mestre industrial del ram de serralleria.

Experiències laborals: Serraller.

-De què treballa?

Jo treballo de serraller, reparant portes i panys de Fitchet.

-Quin nivell d’estudis té?

Jo tinc formació professional fins a mestre industrial del meu ram.

-Com acostumava a invertir els seus diners?

Doncs, sempre amb la feina o amb algun valor immobiliari.

-Per què va invertir en les participacions preferen ts?

Perquè em van enganyar directament, aconsellant-me una cosa que jo no volia

però em van assegurar que era tot amb confiança, que no hi havia cap

problema.

-Qui li va vendre?

M’ho va vendre la directora de la Caixa Catalunya amb la qual jo treballava

amb els negocis i tal. Un bon dia em va cridar i va dir-me que tenia una cosa

57

especial pels bons clients de la caixa i em va convèncer per invertir aquests

diners.

-Era algú de confiança?

Si, una persona que, en teoria, era de confiança, amb la qui jo portava molts

anys treballant i que, bé, ens havíem fet diferents favors i, en principi, no era

sospitosa de que m’enganyés.

-Les va comprar ràpidament o va fer falta molta ins istència per part del

banc?

Bé, jo en principi no ho veia bé i, després de dos o tres converses, em va

convèncer de que era un bon producte i de que valia la pena comprar-lo.

-En quina entitat va comprar?

Caixa Catalunya.

-El venedor va influir en la quantitat que va inver tir?

Bé, jo tenia uns diners i no vaig voler posar tots els que em deien i vaig posar

una petita part.

-El venedor li va recomanar algun altre producte?

Aviam, mm, si, de fet els diners que tenia disponibles els vaig invertir en un

altre producte perquè no m’acabava de fer el pes, a pesar de que em van dir

que les participacions preferents eren de total confiança.

-Li van passar algun test d’idoneïtat?

Si, però el que passa que és el test d’idoneïtat que em van passar diu que jo

només puc perdre els interessos però, a l’hora de veritat, m’han pres els

interessos i el capital.

-La inversió la va fer vostè sol?

Si

-Va tenir sospites sobre aquest producte?

Bé, com que era una persona de confiança i va dir que no hi havia problemes,

doncs quan vaig fer l’operació no vaig tenir sospites fins que va sortir el que va

sortir, que tothom va quedar esgarrifat.

-Com i quan es va adonar de la estafa ?

Quan em vaig assabentar per la premsa o pels diaris o la radio o la televisió.

-Li sap greu dir-me quants diners ha perdut?

25.000 euros.

58

-Té esperances de recuperar els diners invertits?

Crec que si, ho intentaré al menys judicialment.

-Coneix alguna plataforma o associació que es dediq ui a ajudar a gent en

la seva situació?

Si, de fet he parlat amb més d’una però, al final, me decidit per un privat

-Ha recorregut a la justícia?

Si

I s’ha sentit escoltat?

Bé, de moment hi ha interposada la demanda i encara no ha sortit la vista.

-Quan fa que la va interposar?

Uff, no me’n recordo ja, fa temps.

-Ha afectat a la seva qualitat de vida?

No, per sort no.

-Creu que el govern ha fet suficient?

Crec que ha consentit una estafa en tota regla.

-Com definiria les participacions preferents amb un a paraula ?

Com una màfia per robar als pobres.

59

6.2-Videos + Articles

ANNEX 4

VIDEOS:

Participacions preferents al programa "Tot és possible" de Rac1. consum cat

publicat 11/12/2012, consultat el 2/9/2014. →http://www.youtube.com/watch?v=OvDiFJ9MJ_k&feature=youtu.be.

TV3 - PARTICIPACIONS PREFERENTS "LA CAIXA" / AICE. ADICAE

Consumidores emes el (02/02/12), consultat el 14/9/2014. →http://www.youtube.com/watch?v=dEWolpB89HY

¿Qué son las participaciones preferentes? Xavier Sala-i-martin. La vanguardia →http://www.youtube.com/watch?v=5U0kRZkAZLk

Salvados-Jordi Evole la Sexta ”Desmontando las Preferentes“ consultat el 13

del maig 2014. →http://www.youtube.com/watch?v=6m3qnzYPjEY¡ Resum del vídeo:

Participaciones preferentes se empiezan a comercializar a finales de los 90.

Son una mezcla entre acciones y bonos. Producto híbrido.

Siempre han sido un producto de riesgo, era muy difícil perder todo, solo si la

entidad quebraba.

Producto perpetuo = para siempre. Para quitártelo de encima, lo has de vender.

Estaban pensadas para grandes inversores.= cliente profesional.

También se vendieron a todo tipo de inversores.

Las cajas no tenían acciones porque no podían emitir acciones y, para ganar

dinero, emitían preferentes.

Los bancos podían emitir acciones pero las preferentes les salían más barato.

60

La cosa se tuerce cuando quebró Lehman Brothers en US en el 2008 y España

dijo que teníamos un sistema financiero muy sólido y que no hacia falta dar

dinero público a los bancos, y entonces ellos lo consiguieron con las

preferentes.

Se puede decir que no hubo rescate en primer momento con dinero público, y

ese rescate se hizo con dinero de pequeños ahorradores. 22.000 millones en

banca

El Banco de España y el gobierno lo incentiva.

Cuando los clientes querían sacarse las preferentes, si eran clientes “VIP”

cogían sus preferentes y las vendían a otro no tan “VIP” esto en 2010.

A parte del Banco de España, también lo podía parar CNMV (Comisión

Nacional del Mercado de Valores): es la policía del mercado, tienen que

supervisar que no haya cosas ilegales, información privilegiada, etc. podía no

dar su visto bueno. Solo ponían una notita explicativa.

Lo normal es que el que reclame su dinero, lo recupere.

Hacían tests para saber si habías entendido el producto, y venían ya hechos.

Los casos que se llevan por arbitraje (la media son de 4.400euros) no

acostumbran a recuperar el 100%, recuperan el 80, 90 %…

La mayor parte de las personas eran ahorradores, casi siempre el 100% de sus

ahorros.

2008=246 millones

2009=13552,93 millones

CNMV no podía prohibirlas, pero durante el 2004 i 2007 hicieron que

disminuyeran y no las vendieran a pequeños ahorradores.

Velar por la transparencia, velar por los funcionamientos de los mercados y

protección de los inversores.

CNMV hizo que en los folletos que emitían pusieran que era de un carácter

perpetuo, producto complejo y que no era un depósito bancario. Exigió un

tríptico donde pusieran las características, se repartieron a todas las cajas y a

todos los bancos. Pero no estaban en los mostradores.

En la página web de CNMV también pusieron información, cuando Julio Segura

era el presidente. Era una advertencia en la que alertaba del sobreprecio y de

los demás riesgos de estos productos.

JULIO SEGURA fue presidente de la CNMV 2007/2012.

61

ANNEX 5

ARTICLES:

LA VANGUARDIA 25 de juny 2014, CONCHI LAFRAYA.(el 59% dels

preferentistes no han recuperat els diners). Consultat el 1 de juliol.

→http://www.pressdisplay.com/pressdisplay/es/iphone/homepage.aspx#_article

5e3a6a2c-5ee3-4e44-a7ba-ce16baab3f98

eldiario.es 11 junio 2014 ARIADNA TRILLAS (mujer afectada relata como fue

presionada para que inviertiera su dinero). Consultat el 1 de juliol.

→http://www.eldiario.es/alternativaseconomicas/historia-

euros_6_269883037.html

Malapracticabancaria 22 de mayo 2014 (mas sentencias judiciales por la

venta de preferentes i subordinadas)

→http://malapracticabancaria.com/2014/05/22/mas-sentencias-judiciales-por-la-

venta-de-preferentes-y-subordinadas/

Estafa banca 2 d’abril del 2014 Anna Mateu (Cronica de fiscalia)

→http://estafabanca.blogspot.com.es/2014/04/cronica-de-fiscalia-27-de-marzo-

2014.html?m=1

LA VANGUARDIA 23 de març del 2014 (La CNMV sanciona al Banco

Santander con un millón de euros por asesoría en pr eferentes) →http://www.lavanguardia.com/economia/20140323/54404348658/santander-

sancionado-con-un-millon-de-euros-por-las-preferentes.html

62

6.3-Xerrada Pati Llimona

ANNEX 6

Resum xerrada Pati Llimona:

El dimecres 21 de maig, vaig assistir a una xerrada al Pati Llimona, sobre els

riscos de la banca. La presentava el Sr. Juan Hernández Vigueras, però, entre

tots els participants, hi havia un afectat per les participacions preferents, el qual

havia estat enganyat pel seu banc, qui l’havia fet firmar dient-li que era un

producte molt segur i que, més tard, es va adonar que no ho era. També va

explicar tota la lluita que estava duent a terme, amb altra gent afectada perquè

els hi tornessin els diners. El seu consell va ser que la gent que estigués a la

mateixa situació que ell, es mobilitzés perquè llavors tindrien moltes més

possibilitats de recuperar els diners.

Estava molt afectat perquè s’havia quedat sense els estalvis que li havia costat

tant reunir i, al mateix temps, se’l veia amb moltes ganes de lluitar per

aconseguir que es fes justícia.

63

6.4- Documents

ANNEX 7: Informació 2a emissió participacions preferents.

ANNEX 8: Test de conveniència

ANNEX 9: Ordre de compra.

ANNEX 10: Criteris basics per accedir als procediments arbitrals.

ANNEX 11: Denegació arbitratge.

ANNEX 12: Acceptació de la oferta.

ANNEX 13: Ordre de compra d’accions amb bescanvi.

Les preferents, una estafa bancària?

Documents

Transcript of Les preferents, una estafa bancària?