LES ESTRELLES I

EL SOL

QUÈ ÉS UNA ESTRELLA?Son masses de gas,

principalment d’hidrogen i heli, que emeten llum.

Es troben a temperatures molt elevades i en el seu interior es donen diferents reaccions nuclears.

NAIXEMENT D’UNA ESTRELLA Com les persones, les estrelles neixen,creixen i

moren. Els seus llocs de naixement son enormes núvols fredes formades per gas i pols, coneguts com: “nuvoloses”. Aquests núvols comencen a encongir-se a causa de la seva pròpia gravetat.

A mesura que aquest núvol perd tamany, es fragmenta en grups més petits. Cada fragment pot finalment tornar-se tant calent i dens que s’inicia una reacció nuclear. Quan la temperatura arriba als 10 milions de graus, el fragment es converteix en una: nova estrella.

MORT D’UNA ESTRELLA

No totes les estrelles acaben apagant-se poc a poc com el Sol. Les que tenen una massa una vegada i mitja més que el Sol ho fan de una manera molt més espectacular, exploten amb una violència superior a la de qualsevol altre fenomen estel·lar conegut.

Aquestes explosions estel·lars s’anomenen: Supernoves.

Una de la galàxia juntes. supernova emet en un segon tanta energia com el Sol emetrà en milers d’anys. Pot arribar a ser més brillant que totes les altres estrelles

NOVES I SUPERNOVES Son estrelles que exploten alliberant en el espai part del seu

material. Durant un temps variable, la seva brillantor augmenta considerablement.

Nova: es una estrella que augmenta molt la seva brillantor ràpidament i després es torna pàl·lida un altre cop lentament. Però poden continuar existint durant un cert temps.

Supernova: es forma igual que una nova però la explosió destrueix o altera a la estrella. Les supernoves son molt més rares que les noves.

Les noves i les supernoves aporten materials al univers que serviran per formar noves estrelles.

EVOLUCIÓ D’UNA ESTRELLA La evolució d’una estrella es dona per la matèria de la

que està formada, osigui, de la massa de la que està formada. Una estrella de major massa consumeix més que una estrella de menor massa.

Abans d’entrar en la seqüència principal i convertir-se en una estrella, aquesta s’ha de formar a traves de la contracció d’un núvol de gas i pols.

Gracies a contraccions originades potser per la explosió d’una supernova propera, un núvol de gas i pols comença a contraure's, alliberant energia potencial que es transforma en energia del gas i en radiació.

EVOLUCIÓ D’UNA ESTRELLA (II)

El núvol té unes 100 unitats astronòmiques de diàmetre. En el nucli del núvol l’energia es converteix en calor. Aleshores comença la pressió del gas al oposar-se a la contracció.Comienza la pressió del gas al oposar-se a la contracció. L’ hidrogen que hi ha al núvol es principalment hidrogen molecular. En aquest punt la pressió creix lentament. La temperatura ronda els 1800 graus Kelvin.

Als 10E40 graus Kelvin l’ hidrogen es ionitza (es transforma en hidrogen atòmic). En aquesta fase de la seva evolució la protoestel es de tipus T Tauri, una estrella variable irregular, amb línees espectrals d’emissió pel gas fred que rodeja l’estrella més calenta.

EVOLUCIÓ D’UNA ESTRELLA (III)

A partir d’aquest punt l’estrella comença el seu recorregut pel diagrama H-R, començant des de dalt cap a l’esquerra si es tracta d’una estrella molt lluminosa i calenta de gran massa o des de abaix cap a la dreta si es tracta d’una estrella més freda i menys lluminosa de massa més baixa.

Depenent de la massa de l’estrella recent formada el seu camí evolutiu es pot dividir en tres:

1) estrelles de entre 0,8 i 11 masses solars. 2) estrelles de entre 11 i 50 masses solars. 3) estrelles de més de 50 masses solars.

EL SOL

Es l’estrella més propera a la Terra i el major element del Sistema Solar. Les estrelles son els únics cossos de l’Univers que emeten llum.

El sol es també la nostra principal font d’energia, que es manifesta, sobretot, en forma de llum i calor.

El sol conté més del 99% de tota la matèria del Sistema Solar. Exerceix una forta atracció gravitatòria sobre els planetes i els fa girar al seu voltant.

SITUACIÓ DEL SOL

El Sol està entrant en el seu tercer any d'inquietant calma. Les taques solars són rares i les flamarades solars simplement no ocorren.

El "mínim solar" està durant més del que hauria? Per a trobar la resposta, un científic de la NASA ha examinat dades sobre l'ocurrència de taques solars, els quals han estat recopilats durant segles. Un informe de la situació: "El Sol es troba ara prop del punt baix del seu cicle d'activitat de 11 anys", diu Hathaway (NASA). "A això ho cridem 'mínim solar'. És el període de calma que separa un màxim solar d'un altre".

BIBLIOGRAFIA

http://feinstein.com.ar/Definiciondeestrella.html

http://perso.wanadoo.es/antoni.salva/hr_cas.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3n_estelar

Sandra Calvo

Sandra Acebal