ELS CAMPS

Les granges i els camps vikings eren

petits.

Els camperols produïen els seus propis

aliments, roba I eines.

Vivien del conreu de cereals, de cuidar el

bestiar, la pesca I la caça.

Recollien la collita, mataven animals,

conservaven la carn i el peix

LES CIUTATS

Les primeres ciutats de l’època van ser

ciutats situades a prop dels ports per poder

agafar els vaixells i anar a vendre a altres

països.

Estaven envoltades de muralles, des d’on

la guàrdia reial protegia els habitants i

comerciants.

Les ciutats estaven plenes de gent i erne

brutes i contaminades del fum de les

xemeneies.

LES CASES

Les cases eren fetes de fusta o pedra i el

sostre de palla o joncs.

Tota la família vivía a la mateixa casa.

Només hi havia una sola habitació on tots

hi feien vida, menjaven i dormien.

Les cases no tenien finestres, eren fosques

i mal ventilades.

EL MENJAR

La carn i el peix era el que més menjaven.

La carn l’obtenien dels animals domèstics

(vaques, ovelles, porcs, cabres i aviram) i

de la caça d’aus.

Menjaven molt peix que pescaven de la

mar i els rius: salmó, arengades i bacallà.

La carn i el peix les dixaven assecar per a

què els durés tot l’any.

Menjaven fruites i verdures de l’hort, fruites

del bosc. Utilitzaven herbes per cuinar

Molien la farina a mà i feien pa amb

diferents cereals com l’ordi, sègol.

Només els rics menjaven pa de cereals.

LES BEGUDES

A més d’aigua i llet, bebien cerveza que la

fabricaven ells mateixos.

Bevien també vi de mel

Els pobres bevien amb gerres de fusta i els

rics amb banyes d’animals

LA ROBA

La roba i les joies depenien de si eren rics

o pobres.

No feien servir botons, utilitzaven cinturons

o cordes.

Els homes duien camisa de lli.

Pantalons de cotó, llana o pell

Túnica agafada a la cintura

Capa i quan feia fred s’abrigaven amb

pells.

Les dones duien un vestit llarg de llana o

lli.

Túnica

Duien un monyo als cabells

Tant els homes com les dones duien

sabates de cuir lligades als turmells.

JOIES

Els homes i dones vikings portaven moltes

joies i ornaments.

Els més rics es compraven joies d’or I plata

I se les feien fer al seu gust.

Els menys rics tenien joies de coure,

bronze o ferro que es feien amb motlles.

Els més pobres es feien les joies amb

ossos d’animals.

Tant els homes, com les dones duien

braçalets als braços i anells als dits

ANIMALS

Els Vikings caçaven animals salvatges

per aconseguir carn, pell ossos, ullals.

Convivien entre ossos, llops, visons,

cérvols, guineas, porcs senglars,

baleens, morses, foques.

Els Vikings tenien granges amb molts

animals d’on treien carn, llet, formatge,

llana, banyes

ESCRIPTURA

El sistema d’escriptura estava constituït

per marques o lletres que es deien

“runes”, que es gravaven sobre pedra o

fusta.

Cada lletra tenia el seu significat.

Es creía que les lletres tenien un poder

màgic.

Els vikings no van escriure llibres

perquè l’abecedari era molt complicat

però si que s’inventaven poemes,

històries i contes i els recitaven.

MONEDES

Primer no hi havia monedes, els vikings

s’intercanviaven objectes.

També pagaven amb trossos de plata o

joies que els mercadres pesaven amb

balances.

Més tard es van inventar les monedes.

Com es fabricaven ?

- Tenien un motllo

- Es posava una mena de pasta de

plata.

- Es picava amb un Martell

- Ho treien del motllo.

OFICIS

CAMPEROLS

Vivien en granges i es dedicaven als

camps i el bestiar.

Treballaven molt bé la pell, les banyes i els

ossos d’animals.

Les dones feien les feines de la casa:

filaven, cuidaven la granja i comerciaven

quan els marits no hi eren.

Els nens ajudaven a la granja i les nenes a

la feina de la cas.

ARTESANS

Fabricaven armes, eines i objectes

decoratius amb ferro.

Els fusters feien els vaixells.

Els boters feien barrils I botes perquè eren

recipients fàcils de transporter que resistien

la humitat I els cops.

MERCADERS

Primer els Vikings eren lladres però a partir

del segle IX van començar a fundar ciutats

commercials.

A les ciutats arribaven els comerciants i

mercaders per vendre els seus productes.

Els comerciants duien productes d’arreu

del món.

FESTES I TRADICIONS

ESPORTS

Practicaven esport a l’aire lliure.

La lluita era un esport molt popular.

Els guerrers passaven el seu temps lliure

perfeccionant tècniques de lluita.

JOCS

Els agradaven molt les competicions. Quan

feia mal temps es desafiaven en jocs.

MÚSICA I FESTA

Els esdeveniments més importants els

celebraven amb una gran festa en les que

hi havia molt menjar i beguda i feien

danses molt alegres. Hi havia vikings que

recitaven poemes i també acròbates i

malabaristes

A les cases riques , els músics tocaven

l’arpa o lira per acompañar els poemes i

també diferents tipus de flauta.

ARMES

CASC

Era de metall o pell, tenien protectors per

als ulls i el nas. No tenien banyes

ESCUT

Eren rodons, fets de fusta, al mig tenien

una cassoleta de ferro que protegía la mà

del guerrer.

ESPASA LLARGA

Era el tresor més preuat d’un guerrer.

Estava molt decorada.

ESPASA CURTA

LLANÇA

Es feia servir en combats de lluita cos a

cos.

DESTRAL

Era la principal arma dels guerrers. També

la decoraven

ARCS I FLETXES

Les feien servir per caçar en les batalles.

Les fletxes les fabricaven amb fusta. Les

puntes eran de metall si anaven a gurrejar i

de fusta si anaven a caçar.

EINES

Els vikings es fabricaven les coses ells

mateixos: roba, estris, mobles.

Molts estris eren de fusta: tassa, culleres,

plats, safates, galledes, barrils, botres,

tamburets.

Aprofitaven les banyes i els ossos

d’animals per fer agulles de cosir, pintes,

gots per beure.

Els ferrers feien panys, claus, peces de

vaixells..

VAIXELLS

Els Vikings eren navegants I

constructors de vaixells molt bons.

Van construir uns dels millors vaixells

de Guerra: “EL DRAKKAR” que era la

nau més rápida del seu temps.

Amb els vaixells anaven a conquerir

noves terres.

Hi havia diversos tipus de vaixells:

- Embarcacions de pesca, canoes i

balses.

- Embarcacions més grans, amples i

pesants amb una bodega espaiosa

per poder transportar càrrega.

- Vaixells de guerra: “El Drakkar”.

Eren estrets i ràpids.

El DRAKKAR va ser el vaixell de guerra

que va donar nom als vikings.

Eren llargs, fàcils de maniobrar i ràpids.

Podien navegar també pels rius.

La proa es decorava amb un cap de drac

tallat, els vikings creien que espantarien als

enemics.

El timó era un rem més gran que estaba

situat al costat dret del vaixell.

Parts del vaixell: babord, estribord, vela,

mástil i rems.

CONSTRUCCIÓ DELS VAIXELLS

Els vikings tenien una gran técnica de

construcción de naus.

Els vaixells petits els construïa un home

sol, ls més grans entre vàrios homes.

Per construer un drakkar trigaven més de

mig any i calien eines concretes

Eren fets fusta i utulitzaven resina d’arbres

per impermeabilitzar-los.

VIDA EN EL VAIXELL

Quan navegaven mar endins els vikings es

guiaven per la posición del sol i les

estrelles i també pels corrents marítims, les

aus i els animals marins.

Un DRAKKAR podia transportar fins a

seixanta remers. Cada remer portava un

bagul, on hi guardava les seves coses i a

més el bagul li servia per seure.

Per la nit dormien a coberta ficats ens sacs

de pell.

La vida al vaixell era molt tranquil.la, si el

mar estava tranquil i el vent bufava a favor

no es podia fer una altra cosa que menjar,

dormir i pescar.

Portaven molt poc menjar a bord, només

uns pocs barrils d’aigua potable i de llet,

una mica de farina, sacs de peix i carn

seca.

Els vikings robaven menjar als pobles.

LA FI DE L’ERA VIKINGA

Al segle XI els Vikings van arribar al seu

final perquè cada cop els costava més

atacar perquè els pobles tenien exèrcits

molt equipats i les ciutats construïen

muralles i castells.

CLASSES SOCIALS

RICS

Eren els caps de tribu. Tenien moltes

terres i manaven a molts guerres que

lluitaven per a ells quan era necessari.

N’hi havia molts. Eren pagesos,

comerciants I artesans. Molts tenien les

pròpies granges. També eren caçadors i

pescadors.

ESCLAUS

Eren persones que capturaven a les

batalles o guerres. Els rics els compraven i

els feien treballar en granges o a les cases.

ELS GUERRERS

Els Vikings eren salvatges I no tenien por

de res, eren molt temuts.

S’entrenaven des de nens per utilizar les

armes.

Havien de defensar el país i fer el que el

seu cap els digués.

Els guerrers no duien uniforme.

DONES I NENS

Vivien en grups familiars.

Es dedicaven a la cas:

cuinaven, coïen pa, preparaven begudes,

filaven, teixien roba, cuidaven els animals

de les granges, munyien vaques, feien

mantega, ajudaven a les collites, cuidaven

fills, cuidaven malalts, preparaven reméis.

Les dones riques tenien esclaus.

A la societat vikinga sempre manaven els

homes, però quan el marit era a la guerra

s’encarregava de tot la dona.

La dona sempre portava les Claus de la

casa i guardava les Claus dels grans

baguls de fusta on es conservaven

objectes de valor.

NENS

No anaven a l’escola, ajudaven a les feines

domèstiques i del camp. Se’ls ensenyava a

caçar, conrear terres, aprendre un ofici.

Aprenien a lluitar amb armes de fusta i a

navegar.

NENES

Aprenien a cuinar, teixir i a cuidar els més

petits.