Eldracdelesestrelles

CRÈDITS: Text: Muriel Bourgeois Edició: Montse Boher Il·lustració: Marina Martín Dissenyo i maquetació: Makutienegato Revisió lingüística: Jesús Tavira

IMPRESSIÓ:DISCRIPT - Preimpresión S.L.Hierro, 33 - Primera planta - Puerta 428045 MADRID

IMPRESSIÓ:Imprenta ARGENTINANombre de la calle, número y pisoCódigo postal, BUENOS AIRES

www.micuento.com

Aquest conte personalitzat és un llibre màgic. Desperta la imaginació de la protagonista, convertint-la en somiadora de núvols, exploradora d’estrelles o guerrera del vent.

-Certificat-

-Certificat-

...i un bon dia la Mariona ja sabia llegir contes! Els contes li van obrir la imaginació i amb ella va poder fer tot allò que es va proposar.

Que la fantasia t'acompanyi sempre.

T'estima molt,

La teva Tieta Laia

La Mariona era una nena una mica trapella però molt valenta que vivia a Vilafant.

Un matí, la Mariona es va allunyar d’amagatotis de casa seva. Volia anar al bosc i veure amb els seus propis ulls totes les meravelles que explicaven els contes.

Al bosc, hi vivia el drac Dúgul. Era verd com la primavera i la seva cresta daurada llançava

espurnes de llum que semblaven estrelles.

En Dúgul sempre estava trist, però amagava les llàgrimes entre la fullaraca i la pluja. No volia que els altres s’adonessin de la seva tristesa.

Un dia, una veu inesperada va interrompre el plor d’en Dúgul:—Per què plores, drac?—Arghhh! Em dic Dúgul i ploro perquè no trobo casa meva. Abans vivia en un conte preciós, llançava flamarades de foc i volava pel cel estrellat. Però un dia em vaig perdre i mai he pogut retrobar la meva llar… Snif!

—No et preocupis, Dúgul —va dir la Mariona—.

Jo t’ajudaré a trobar casa teva.

Els dos nous amics van emprendre un llarg viatge. Primer, van anar a veure en Coloret, l’Ànec dels Mil Colors.—Ànec Coloret! —li van dir— Tu saps on és la casa del drac Dúgul?

—Guac-guac, guairet… No sé pas on és la casa

d’en Dúgul. Jo només sé nedar per l’estany i contemplar-hi el reflex de tots els

colors de l’arc de Sant Martí —va contestar—. Per què no ho pregunteu al Cargol Babamua?

El Cargol Babamua estava fent bombolles de babes, quan la Mariona i en Dúgul el van trobar.—Cargol Babamua! —li van preguntar—. Saps on viu la família d’en Dúgul, el drac?

—Blu, blu, bluà… No sé pas on viu la família d’en Dúgul. L’únic que jo sé fer és petonejar-ho tot. —I va començar a petonejar-los per tot arreu fins a omplir-los de babes.

—Per què no ho pregunteu a l’Elefant R

ebufa?

El drac verd i la seva amiga van trobar l’Elefant Rebufa dutxant-se.—Elefant Rebufa! Saps on és la casa d’en Dúgul, el drac?

—Brrrr, brrrr! Que n’és de fresqueta, aquesta aigua! No sé on pot parar la casa d’en Dúgul. Jo només sé bufar i rebufar —i l’elefant va començar a bufar fins que els dos amics van ballar com baldufes.

—Per què no ho pregunteu a la Mona Rixauxa?

La Mariona i en Dúgul van trobar la Mona Rixauxa somrient i saltant d’una branca a l’altra.—Mona Rixauxa, saps on és la casa del drac Dúgul?

—Hi, hi, hi, ha, ha, ha… Quin riure que tinc, no el puc aturar!No sé pas on deu parar la casa d’en Dúgul; però sí que sé pessigollejar la gent. —i va començar a fer pessigolles als dos amics fins que no van poder parar de riure.

—Per què no ho pregunteu al Pop Mostatxó?

La nena trapella i el seu amic verd es van tirar a l’aigua i allà van

trobar el Pop Mostatxó.

—Pop Mostatxó, saps on és la casa del drac Dúgul? —Xip, xap, xop… Doncs la veritat és que no sé pas on deu parar la casa d’en Dúgul; però sí que sé abraçar la gent. M’encanta abraçar a tothom qui es creua amb mi! —i, dient això, va embolcallar amb els tentacles els dos amics, regalant-los una gran abraçada.

—Per què no ho pregunteu al Lleó Mamba?

El Lleó Mamba, per variar, estava a punt d’agafar el son.—Lleó Mamba! —li van preguntar— Tu saps on és la casa del drac Dúgul?

—Uaah! Quina son… —va badallar en Mamba— Jo no sé on és la casa d’en Dúgul però el que sí que puc fer és ensenyar-vos a dormir una bona migdiada, uaah. Per què no ho pregunteu a…

Abans d’acabar la frase, el Lleó Mamba va caure adormit. I els dos amics, cansats després del llarg camí que havien recorregut, es van deixar atrapar per aquella son contagiosa.

Mentre dormia, la Mariona va somiar que volava amb en Dúgul per un cel ple d’estrelles. Allà, enmig d’aquell esclat de llum, hi trobaven un planeta verd i brillant com la pell d’en Dúgul.

De sobte, la Mariona va obrir els ulls. On era el bosc? On era en Dúgul i el seu planeta verd?En veure el conte que hi havia a la tauleta de nit, un somriure immens es va dibuixar a la cara de la Mariona.

Primera edició personalitzable: octubre 2012

Títol original: El dragón de las estrellasTítol: El drac de les estrellesCol·lecció L’ORENETA

Edicions Micuentowww.micuento.cominfo@micuento.comTwitter: @mi_cuentoFacebook: /librosmicuento

Text: Muriel BourgeoisIl·lustració: Marina MartínTraducció i edició: Montse BoherDisseny i maquetació: MakutienegatoRevisió lingüística: Núria Vila

Tots els drets reservats

Queda fet el dipòsit que estipula la Llei 11.723El drets de traducció i reproducció estan reservats a tots els països. Queda prohibida qualsevol reproducció, completa o parcial, d’aquesta obra. La còpia o reproducció mitjançant qualsevol procediment constitueix un delicte subjecte a les penes previstes per la Llei de Propietat Intel·lectual.

IMPRESSIÓ A ESPANYADiscript - Preimpresión S.L.Hierro, 33 - Primera planta - Porta 428045 Madrid

IMPRESSIÓ A L’ARGENTINAProa Amerian EditoresUruguay 1371 RecoletaCABA, Buenos Aires

EXEMPLAR Nº: DRAC_NIENA_PROMOCIO