D1: PortadaD2: ÍndexD3: IntroduccióD4: Conceptes bàsics

D5: DrogaD6: Vies de consumD7: TolerànciaD8: Dependència o farmacodependènciaD9: Ús terapèutic

D10: Modulació del missatge nerviósD11: Què són els opioides i els opiacis?D12 i D13: Els pèptids opioidesD14, D15, D16: Receptors d’opioidesD17: Tipus d’opioides agonistes

D18: Un altre tipus de droga: l’LSDD19, D20: Història de l’LSDD21, D22, D23: Què és l’LSD?D24, D25, D26, D27, D28: Efectes de l’ LSD sobre el sistema nerviós

D29: ConclusióD30: Webgrafia

En aquest treball hem presentat els conceptes bàsics de droga, dependència, tolerància i ús terapèutic. També hem explicat tot el procés opiotic relacionat amb els receptors opiacis, els opiacis i les encefalines (pèptids opioides). Finalment, hem focalitzat sobre l’explicació d’una de les drogues més consumides, però alhora una de les més desconeguda pels científics, degut a que encara no s’ha descobert ben bé què produeix en el sistema nerviós per arribar a produir al·lucinacions en els individus que la consumeixen.

1) Droga:

EstimulantAugmenta els nivells d'activitat

motriu i cognitiva, reforça la vigília (augment de la dificultat en

adormir-se) i l'estat d'alerta i l'atenció. Cocaïna, cafeïna,

nicotina i amfetamina.

Al·lucinogenAl·lucinacions, alteracions de les percepcions, de la coherència del pensament i regularitat de l'estat

d'ànim, però sense confusió mental o trastorns de la memòria.

LSD, peiot…

NarcòticProvoca son o disminució

intel·lectual. Morfina.

Depriment

Disminueix l’ activitat del sistema nerviós central, inhibint la seva

activitat. Alcohol, morfina, metadona i heroïna

Efectes de les drogues sobre l’organisme

Substància vegetal, mineral o animal que té diferents efectes sobre l’organisme i que un cop dins d’aquest pot modificar o alterar les seves funcions.

Les drogues poden classificar-se en:

Droga tovaAquella que té un baix grau additiu.

Cànnabis

Droga duraAquella que és

fortament additiva. Cocaïna i l'heroïna

Fumada

Haixix o tabac

Via oral

LSD o alcohol

2) Vies de consum de les drogues:

Aspirada

Cocaïna o Speed

Inhalada

Inhalants

Injectada

Heroïna (no sempre)

3) Tolerància:

Fenomen d'adaptació de l'organisme a la droga, de manera que aquest ja no respon a la quantitat rebuda i exigeix volums cada vegada majors per obtenir l'efecte desitjat.

Quan ingerim una substància, l'organisme pot assimilar o eliminar-la. Al ingerir una droga, l’ organisme corre el risc d'acostumar-se amb aquesta, de tal manera que l’organisme ja és tolerant a la substància. Per tant, la tolerància és...

4) Dependència o farmacodependència:Estat psíquic o físic, causat per l'acció recíproca entre un organisme viu i un fàrmac. Aquest organisme, presenta modificacions del comportament i altres reaccions, que comprenen un impuls a prendre el fàrmac de forma contínua o periòdica.

La dependència presenta el desenvolupament de l'addicció a una droga en particular que augmenta progressivament fins al punt en que domina la vida del subjecte. Aquest perd interès en el seu treball, estudis, família i allò que no sigui el aconseguir i consumir la droga. L'addicció és molt específica, fins i tot pot arribar a ser més intensa que la fam o la set.

5) Ús terapèutic:Les drogues són matèries primeres biològiques que s’ utilitzen de manera directa o indirecta, per a l’ elaboració de medicaments. Això es possible, ja que la seva composició química ens ofereix una acció farmacològica útil per a la teràpia ja que pot inhibir certs missatges de dolor, estrés...

Els opiacis són tots aquells productes

derivats de l’opi: morfina, codeïna, tebaïna, papaverina....

L’opioide engloba les substàncies

endògenes (formades a l’interior de l’organisme) o exògenes (s’obtenen del medi extern) que s’uneixen als receptors opioides. Els opioides endògens permeten modificar les transmissions dels missatges de dolor a través de l’organisme i inhibir-los (analgèsia) en el sistema nerviós central. També poden provocar hipnosi i eufòria (Sensació de benestar).

Planta d’opi

Receptor

opioide

Els pèptids opioides o lligants poden ser activats per un neurotransmissor, hormona o fàrmac i activen els receptors opioides (μ (mu), δ (delta) i k (kappa)) acoblant-se a ells. Les 3 grans famílies de pèptids opioides són:

Dinorfines

Pèptids opioides provinentsde la prodinorfina. Estan alSNC, però sobretot a l’hipotàlem, al bulb raquidi i a la medul·la espinal. Activen sobretot el receptor opioide k.

Endorfines

Pèptids opioides formades per la glàndula pituïtària ihipotàlem en moments d'excitació, dolor, ingesta d'aliments picants i també amb l'amor. S'assemblen als opiacis ja que són analgèsics i causen benestar.

Encefalines

Pèptid opioide que intervé quanhi ha dolor i en processos que poden fer malbé els teixits del cos. Hi ha diversos tipus però els principals són la leucina encefalina i la metionina encefalina. És analgèsic i es troba a la hipòfisi, cervell i tracte gastrointestinal.

Fig 3: Sinapsi entre dues neurones en la que estan entrant pèptids opioides per activar els receptors opioides (encerclats en la imatge) .

Fig 1: L’activitat física causa benestar ja que se secreten endorfines .

Fig 2: Acció d’ endorfines, encefalines i dinorfines en contra del dolor.

Aquests pèptids opioides activen uns receptors transmembranosos que pertanyen a una família anomenada: receptors acoblats a la proteïna G.

Proteïna G

Lligant (pèptid opioide)

Receptor

opioide

Aquests receptors acoblats a la proteïna G poden ser diversos però els més importants són:

Receptor opioide μ (mu)

Receptor opioide k (kappa)

Receptor opioide δ(delta)

Intervenció de la proteïna G en el procés de modulació del missatge opioide.

Són receptors que actuen sobretot en el SNC. Els opioides són agonistes d’aquests receptors μ, kappa i delta, és a dir, són lligants que activen aquests receptors ja que inhibeixen el missatge de dolor, estrés... Aquests receptors que es troben a la neurona presinàptica i a la post sinàptica. Quan s’activen per l’acció d’algun opioide donen els següents fenòmens:

Tallen el missatge del dolor, estrés... en el botó presinàptic on es troben els receptors. Ho fa tancant els canals de calci, per tant, la neurona presinàptica no pot alliberar els neurotransmissors cap al botó postsinàptic fent que no es transmeti el missatge. Això es fa ja que els pèptids opioides s’acoblen al receptor.

Congelen l’acció de la neurona postsinàptica fent obrir els canals de potassi. Això fa que hi hagi hiperpolarització, fent que l’excitatibilitat de la neurona postsinàptica s’atenuï ja que de tant hiperpolaritzada que està no hi ha cap estímul que pugui despolaritzar-la.

Pèptid opioide o lligant (endorfina, encefalina...) activador del receptor opiaci

Receptor opiaci (kappa, μ...)

Proteïna G

Es tanquen els canals de calci en el botó presinàptic

Congelació de la neurona postsinàptica per Hiperpolarització: obertura dels canals de potassi

Receptor mu (μ)-Analgèsia supraespinal-Sedació.-Nàusees, vòmits.-Augment de temperatura corporal-Tolerància-Depressió respiratòria-Dependència.

Receptor kappa (k)-Analgèsia espinal-Sedació.-Miosis-Tolerància dèbil-Depressió respiratòria dèbil

Receptor delta (δ)-Analgèsia dèbil supraespinal-Sedació.-Activa els músculs llisos.-Tolerància dèbil-Depressió respiratòria-Nàusees, vomits-Funcions secretores endocrines i exocrines

Les funcions dels 3 tipus de receptors opiacis més importants són...

Fig 1: En aquest cas en que hi ha dolor a la mà, els opioides analgèsics activen els receptors μ atenuant el missatge de dolor.

Dolor

Receptor opiocid μ

Opioide analgèsic

Cap al cervell

Des del cervell

Medul·la espinal

Fàrmacs que s’uneixen als seus receptors opioides (afinitat). Un cop units desencadenen reaccions que produeixen una reacció en l’organisme. Depenent d’aquest efecte que fan sobre l’organisme els podem classificar per:

Agonistes pursSón molt selectius sobre els seus receptors opioides, sobretot sobre els receptors μ i tenen una màxima activitat intrínseca (capacitat de produir un efecte sobre l’organisme). Morfina, heroína, metadona...

Agonistes-antagonistes pursActuen sobre més d’un tipus de receptor opioide concretament sobre el mu i el k. Sobre el k són agonistes (produeixen reacció) i en el μ es comporten com a agonistes parcials o com a antagonistes. L’analgèsia es produeix mitjançant l’acció dels dos receptors. Narolfina, butorfanol, pentasocina...

Agonistes parcialsActuen sobre els receptors alfa amb poca activitat intrínseca. Buprenorfina.

Antagonistes pursOpiacis que mostren afinitat pels receptors opioides però que no tenen activitat intrínseca (no produeixen efecte sobre l’organisme). La seva afinitat es dona sobre els tres receptors opiaici principals. Diprenorfina, naloxona...

La capacitat per alterar la ment del LSD va ser descoberta als anys 40 . Els científics van començar a estudiar els seus efectes, buscant les possibles aplicacions en medicina.

Els psiquiatres de l'època, van veure en el LSD una manera de desenterrar allò que es trobava ocult en el subconscient perquè pogués accedir a la consciència.

La seva utilitat no va resultar ser elevada, mentre que es va veure que podria ser una substància perillosa, ja que pot produir psicosi i predisposar una persona a accidents o la mort.

Als anys 70 i 80, l‘ LSD s’utilitzava poc, però a mitjans dels90 va tornar a l’ èxit degut als adolescents i adults joves.

El 1943, Albert Hofmann va descobrir l’ LSD. Als anys 60, el doctor Timothy Leary, va ser fonamental a l'hora de popularitzar l'ús d'aquesta droga. Tant la marihuana com el LSD es van convertir en una manera de revelar-se contra el sistema, com més s'oposava el Govern a l'ús d'aquestes, més populars eren.

Anys 40Ús poc elevat

Anys 70 i 80Ús molt poc elevat

Anys 90Ús molt elevat

Adolescents

Adults joves

L’ LSD va començar a perdre popularitat a causa dels "mals viatges" que provocava, ja que la gent podia acabar fent coses perilloses, com llançar-se des de dalt d'un edifici pensant que podien volar

Albert Hofmann

Timothy Leary

Droga que més es relaciona amb el terme “al·lucinogen“, ja que es una droga que causa efectes al·lucinògens. L’ LCD es una droga que es consumeix de forma oral o en contacte amb l’ull.

Banya de Sègol (fong originari de la LCD)

Característiques: material clar o blanc , inodor i soluble en l’ aigua.

Origen: sintetitzat per l'àcid lisèrgic (compost derivat del fong del sègol).

Funció: droga més potent que altera l'estat d'ànim i la percepció.

Legalització: és una droga il·legal a Andorra.

Efectes

• Augment pressió arterial

• Augment ritme cardíac

• Mareig

• Inapetència

• Sequedat bucal

• Sudoració

• Nàusea

• Tremolors

• Variació de les emocions

• Sinestèsia (sentir colors i veure sons)

• Al·lucinacions

• Distorsió de moviment

• Pas del temps molt lent o el canvi de forma del cos)

• Malson, ansietat i desesperació (bogeria, mort o de perdre el control)

• Tolerància a la substància

Conseqüències

• Psicosi (pèrdua de la realitat)

• "Flashbacks“ (reaparició espontània de sensacions similars a experiències viscudes quan es va usar la droga)

• Ansietat

• Depressió

• Profundes pertorbacions visuals vívides i al·lucinacions que poden durar per anys, amb o sense antecedents previs de trastorns psicològics

• Trastorn perceptiu persistent per al · lucinògens

• Accidents

Les al·lucinacions Distorsionen o transformen les formes i moviments , i poden donar lloc a una percepció que el temps passa molt lentament o que el cos del subjecte està canviant de forma.

Efectes al·lucinògensSón impredictibles i varien segons la quantitat ingerida i la personalitat, l'estat d'ànim, les expectatives i voltants del subjecte. Els efectes comencen entre els 30- 90 minuts després de ser ingerida i poden durar fins a 12 hores. La seva potencia màxima es dona entre les 3-5 primeres hores. Ens referim a les experiències causades per la LSD com a "viatges“ o “mals viatges”. Aquests inclouen tant aspectes plaents com desagradables.

A la meitat del "viatge" hi ha un moment més intens que la resta. El seu efecte més fort és visual.

Meitat del “viatge”(6a hora)

El temps passa o bé molt ràpid o molt lent.

Es veuen patrons, formes, colors i textures

Els colors són més forts

Els llums són més brillants

Els objectes estàtics es mouen i son de mides diferents a la realitat.

En algunes ocasions els estímuls no visuals es manifesten en forma de colors, és a dir, quan escoltes cert so, veus un color en particular.

Experiment: Fet al gener del 2014, per una dona que després d'ingerir LSD va dedicar les següents hores a realitzar diversos autoretrats, de manera que es pogués comprovar com els efectes de les drogues canviaven la percepció de la realitat. Així, mentre al principi feia traços sobris i de colors freds, a les poques hores acabava fent dissenys de vius colors i molt dispersos.

15 minuts després 2 hores després 4 hores després

6 hores després 9 hores després

“Viatges”

Els consumidors experimenten una gran felicitat i eufòria, tot és bell, interessant i màgic. Es tornen

emocionals, somiadors i contemplatius.

El resultat de l'experiència ha estat descrit en múltiples ocasions com reveladora de veritats

universals i espirituals.

“Mals viatges”

La pèrdua de control pot fer veure que el viatge no s'acaba. Pot causar pànic, vèrtig, idees d’alguna

persecució, desorientació...

Els metges solen aplicar medicaments lleus contra l'ansietat o tranquil·litzants en casos desesperats,

però acabat el viatge, no solen haver efectes secundaris greus.

Es recomana que la ingesta de LSD es faci en grups, ja que els consumidors tendeixen a perdre una mica el judici durant l'experiència. Un lloc tranquil i persones experimentades són una combinació més segura.

La majoria dels consumidors son conscients que sempre hi ha la possibilitat de passar un mal viatge. Les seves causes es desconeixen, depenen de cada persona. S'ha identificat que un lloc o context estressants poden provocar-lo.

L’LSD té una estructura química similar a la de la serotonina (neurotransmissor que regula estats d'ànim, gana, control muscular, sexualitat, son i percepció sensorial). Els efectes de LSD estan causats per l’estimulació dels receptors de serotonina que es troben en els botons sinàptics de les neurones situades en una àrea del cervell coneguda com a Nuclis de Raphe. L’LSD inhibeix la funció de la serotonina ja que s’uneix als receptors presinàptics de la serotonina (fa un efecte de tap en aquests), fent que la serotonina no pugui travessar aquests receptors. La serotonina regula la funció dels canals Na+ i K+ que despolaritzen la membrana i exciten la neurona postsinàptica perquè l’estímul es propagui per aquesta, però l’LSD no ho permet. Com que la serotonina esta implicada en el control de les sensacions, son, atenció i estat d’ànim, es podria explicar l’acció de l’LSD que les distorsiona o inhibeix.

Només 0.25 micrograms de LSD per cada quilo de pes corporal produeix efectes

Nuclis de Raphe

Estructura química de la serotonina

Estructura química del’LSD

Hi ha persones que asseguren que el cervell reté molècules de LSD i les allibera amb el temps, provocant un viatge anys després i sense haver consumit res.

Funcionament normal de la serotonina i els seus receptors corresponents (en vermell, acció de l’LSD)

LSD no permet que la serotonina s’acobli al seu receptor

En aquest treball hem pogut conèixer les principals drogues, els tipus de drogues que hi ha i les funcions que fan en el organisme de qui les consumeix. També hem pogut conèixer el procés opioide enfocant sobretot en l’àmbit analgèsic. Podem resumir aquest procés en: pèptid opioide --> activa el receptor opioide (hi ha tres tipus: kappa, delta i mu) --> es tanquen els canals de calci --> no hi ha acció dels neurotransmissors en la neurona postsinàptica --> s’activen els receptors opioides del botó de la neurona postsinàptica--> s’obren els canals de potassi a la neurona postsinàptica --> hiperpolarització que provoca l’ “adormiment” de la neurona postsinàptica = no hi ha traspàs del missatge de dolor a través de l’organisme. Finalment, hem pogut conèixer en profunditat la droga d’LSD sabent que es una droga al·lucinògena que prové de la banya de sègol. Es consumeix per via oral i que tapona els receptors dels botons post i presinaptics que reben la serotonina, ja que la serotonina i l’LSD tenen una estructura química molt semblant.

http://motivacion.about.com/od/drogas/a/Drogas-Alucinogenas-LSD-PCP.htmhttp://sg.nl.gob.mx/IEJ_SCAA/adiccion_2.aspx?adiccion=06&textohttp://definicion.de/droga/http://www.cedro.org.pe/tolerancia.htmhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Narc%C3%B2tichttp://ca.wikipedia.org/wiki/Estimulanthttp://ca.wikipedia.org/wiki/Al%C2%B7lucinogenhttp://es.wikipedia.org/wiki/Depresorhttp://motivacion.about.com/od/drogas/a/Drogas-Alucinogenas-LSD-PCP.htmhttp://www.defensacentral.com/ustedpregunta/categoria/ciencia/como-afecta-el-lsd-al-cerebro-humano/http://www.swagger.mx/natural/lsd-que-hace-y-como-funcionahttp://www.slideshare.net/anestesiahsb/opioides-10753519http://mx.answers.yahoo.com/question/index?qid=20110920010204AA86yIPhttp://investigacionanestesia.blogspot.com/2009/10/en-1973-tres-grupos-de-investigacion.htmlhttp://www.buenastareas.com/ensayos/Sustancias-Endogenas-y-Exogenas/25250696.htmlhttp://www.intramed.net/sitios/mexico/dolor/DOLOR_10_5.pdfhttp://www.slideshare.net/tomiadriano/teorico-de-opiaceoshttp://html.rincondelvago.com/opioides.htmlhttp://www.scielo.org.pe/scielo.php?pid=S1728-59172007000200007&script=sci_arttexthttps://www.youtube.com/watch?v=Xx7XF7o-qcchttp://ca.wikipedia.org/wiki/Encefalinahttp://www.slideshare.net/edierwayneprynce/encefalinas-lmhttp://www.slideshare.net/venecia90210/farmacologia-receptores-de-opioides