Les associacions de Barcelona i la participació en els...

Les associacions de Barcelona i la participació en els afers municipals Informe

Coordinació: Pau Vidal i Núria Valls

Equip de recerca: Sara Martínez / Olalla Miret

Treball de camp: Luis Miguel Artieda / Rocío Cáceda / Ruth González / Clara Sánchez

25/05/09

Elaborat per:

3

Continguts

Introducció ...............................................................................................6 1. El procés de realització de l’estudi ............................................................7

1.1. Els espais de participació de l’Ajuntament de Barcelona.....................7 1.2. L’Observatori del Tercer Sector ......................................................8 1.3. Objectius i plantejament ...............................................................9 1.4. Metodologia ................................................................................9 1.5. Equip ....................................................................................... 12

2. Les entitats que han contestat l’enquesta................................................ 13 2.1. La participació als espais municipals .............................................13 2.2. Característiques de les entitats .................................................... 15 2.3. La participació als consells de Ciutat .............................................19 2.4. La participació als consells de Districte.......................................... 20

3. Importància i incidència de la participació ...............................................21 3.1. Valoració global ......................................................................... 21 3.2. Raons de la participació ..............................................................22 3.3. El contingut de la participació ...................................................... 23 3.4. Col·laboració i enfortiment en la participació ..................................24 3.5. La incidència de la participació ..................................................... 24 3.6. L’efecte de la participació ............................................................25

4. Valoració del funcionament ................................................................... 27 4.1. Consells d’àmbit de ciutat ........................................................... 27 4.2. Anàlisi d’alguns consells d’àmbit de ciutat......................................30 4.3. Consells de Districte ................................................................... 34

5. Com es participa des de les entitats ....................................................... 35 5.1. Qui va als consells? .................................................................... 35 5.2. Com es transmet la informació? ...................................................36 5.3. Altres espais de participació ........................................................ 37

6. Utilitat de la participació ....................................................................... 38 7. Dificultats per la participació ................................................................. 40

7.1. Principals dificultats.................................................................... 40 7.2. Raons per la no participació.........................................................41

8. Valoració de les eines de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona ...........43

4

9. Altres valoracions ................................................................................45 9.1. Participació ciutadana a títol individual en els consells .....................45 9.2. Participació de les persones expertes ............................................46 9.3. Valoració de les aportacions realitzades a les entrevistes .................46 9.4. Anàlisi de la pregunta oberta .......................................................48

10. Reflexions.........................................................................................49 10.1. Satisfacció amb els espais de participació municipals.....................49 10.2. La complexitat del model de participació......................................49 10.3. L’esforç i dedicació de la participació ...........................................50 10.4. Impulsar la utilitat i compromís polític amb la participació..............50 10.5. Clarificar els rols dels actors a la participació................................51

ANNEXOS................................................................................................................ 52 ANNEX I: FITXA TÈCNICA DEL PROJECTE ................................................................ 2 ANNEX II: QÜESTIONARI........................................................................................... 6 ANNEX III: GUIÓ D’ENTREVISTA ............................................................................. 24 ANNEX IV: METODOLOGIA...................................................................................... 34 ANNEX V: EQUIP DE LA RECERCA .......................................................................... 39 ANNEX VI: REGIDORIES, CONSELLS DE CIUTAT I CONSELLS DE DISTRICTE ........ 42 ANNEX VII: ÍNDEX DE TAULES I GRÀFICS ............................................................... 46 ANNEX VIII: DADES GENERALS DE L’UNIVERS D’ESTUDI ...................................... 49 ANNEX IX: LLISTAT D’ENTITATS PARTICIPANTS AL TREBALL DE CAMP QUANTITATIU ......................................................................................................... 56 ANNEX X: LLISTAT DE PERSONES ENTREVISTADES AL TREBALL DE CAMP QUALITATIU............................................................................................................ 65 ANNEX XI: CORRESPONDÈNCIA AMB ELS ÀMBITS D’ANÀLISIS EMPRATS PER CATALUNYA SEGLE XXI .......................................................................................... 69 ANNEX XII: RESULTATS GLOBALS DE L’ESTUDI QUANTITATIU ............................. 73 ANNEX XIII: COMENTARIS O APORTACIONS ADDICIONALS................................. 146

6

Introducció Els consells de participació són elements que promouen la democràcia participativa de la ciutat. Representen espais d’informació, debat i consens on la ciutadania i les entitats poden exercir la seva part activa proposant, analitzant i fent seguiment de les principals actuacions municipals.

L’estudi que presentem “Les associacions de Barcelona i la participació en els afers municipals” pretén mostrar la opinió i la valoració de les associacions de la ciutat entorn aquests espais de participació articulats per l’Ajuntament de Barcelona. Com agents de proximitat i compromís social, és indispensable conèixer la visió de les entitats entorn aquests canals d’acció, i poder tenir en compte les reflexions que en sorgeixen per tal d’optimitzar aquest eix estratègic de la ciutat.

Per tal de veure la visió de la participació des de les entitats, aquest informe s’estructura en diverses parts. En primer lloc, s’exposa en quins dels espais participen les entitats. A continuació, s’aborda la importància de la participació segons les organitzacions, a més de la valoració de la incidència que realitzen. Seguidament es fa una valoració del funcionament dels diferents espais i de com porten a terme aquesta participació les entitats. També es posen de manifest els punts forts i els punts febles d’aquesta implicació. Finalment, s’exposen un seguit de reflexions que sorgeixen a partir de les dades resultants i les aportacions de les entitats.

En aquest estudi ha estat clau la col·laboració i el treball en complicitat amb les associacions per tal de visualitzar el seu punt de vista sobre aquest instrument de millora ciutadana. Esperem que sigui útil per tal de crear els instruments necessaris que permetin assolir una governabilitat compartida i consensuada.

Les associacions de Barcelona i la participació en els afers municipals

1. El procés de realització de l’estudi

1.1. Els espais de participació de l’Ajuntament de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona vol consolidar la democràcia participativa com a eix estratègic de la ciutat, per això ha creat un ampli entramat d’espais de participació. Aquests consells de participació són espais d’informació, debat i consens on la ciutadania i les associacions poden exercir la seva participació activa proposant, analitzant i fent seguiment de les principals actuacions municipals.

En el Programa d’Actuació Municipal (PAM) 2008-2011 es fa referència a la participació ciutadana i als quatre objectius municipals en aquest àmbit:

-Incorporar la participació ciutadana com un eix estratègic de ciutat.

-Continuar donant suport tècnic i metodològic als districtes i als sectors a través dels òrgans, mecanismes i processos participatius amb l’objectiu de fomentar una major participació de proximitat.

-Impulsar el Consell Municipal d’Associacions de Barcelona com l’òrgan de participació referencial en el foment de l’associacionisme i impulsar el Consell de Ciutat com màxim òrgan de participació ciutadana.

-Facilitar la incorporació individual de la ciutadania en la construcció de la ciutat i continuar impulsant accions de foment i suport a les associacions de la ciutat com agents vertebradors de la cohesió social.

Els consells de participació es classifiquen en tres tipologies: Consell de Ciutat, consells sectorials i consells ciutadans de districte. La composició i el funcionament es regulen amb el seu propi reglament intern que reconeix les especificitats de cada consell.

-Consell de Ciutat

Màxim òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona. El componen els grups municipals, els consells sectorials i de districte, les associacions i institucions de la ciutat, persones d’especial rellevància ciutadana i persones triades aleatòriament d’entre les inscrites al registre ciutadà. Les seves principals atribucions són: impulsar iniciatives, assessorar a l’Ajuntament en les grans línies de la política i la gestió municipal i donar suport a la resta de consells de participació de la ciutat.

-Consells sectorials

Òrgans de participació especialitzats en diversos àmbits temàtics. Els consells sectorials fomenten processos de participació entre les entitats del seu sector. Poden ser d’àmbit de ciutat i d’àmbit de districte.

-Consells ciutadans de districte

Màxims òrgans consultius i de participació a cadascun dels districtes de Barcelona. Hi participen representants de les entitats,


associacions i consells sectorials de participació del districte, i també persones a títol individual. En aquests espais, representants de la ciutadania i representants del govern municipal debaten els afers principals del districte.

1.2. L’Observatori del Tercer Sector

L’Observatori del Tercer Sector és un centre de recerca especialitzat en el tercer sector, sense ànim de lucre i independent, amb la finalitat d’aprofundir i incrementar el coneixement sobre aquest sector i treballar per a la millora en el funcionament de les organitzacions no lucratives.

Les línies de treball de l’Observatori del Tercer Sector es centren en tres àmbits:

L’estructuració del tercer sector. L’Observatori del Tercer Sector va néixer amb l’elaboració del Llibre blanc del tercer sector cívico-social (2003), que va significar una àmplia recerca sobre l’estructuració del tercer sector social català. Es continua amb aquesta línia de treball que ajuda a entendre i conèixer la realitat de les organitzacions no lucratives, tant en el marc global com en els diferents subsectors d’activitat.

El funcionament de les organitzacions. Les organitzacions no lucratives tenen especificitats pròpies derivades de la seva finalitat, els seus valors i la forma d’organitzar-se. Per això, és necessari analitzar i entendre el seu funcionament en complicitat amb les pròpies entitats, per poder plantejar reflexions i millores en les diferents àrees i activitats.

Els àmbits d’interès del tercer sector. El tercer sector és plural i les seves àrees d’interès i activitat estan vinculades a molts temes clau per a la societat. Des de l’Observatori del Tercer Sector, amb complicitat amb les pròpies entitats, es fa recerca en àmbits com ara joventut, cooperació al desenvolupament, banca ètica, medi ambient, societat, cultura, etc.

A més de realitzar projectes d’investigació aplicada, l’Observatori del Tercer Sector compta amb un Centre de Recursos especialitzat en el funcionament i els àmbits d’interès del sector, obert a totes les entitats i persones interessades.

Tots aquests àmbits de treball es desenvolupen a través de diverses activitats: jornades, tallers, publicacions i principalment projectes de recerca.

S’han identificat cinc claus d’èxit per la realització del projecte:

-Experiències prèvies de col·laboració exitoses. L’OTS i la Direcció de Participació i Associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona ja han col·laborat anteriorment en altres projectes, com la realització de publicacions, projectes de recerca o el suport a la Biblioteca del Tercer Sector de l’OTS.


-Visió global de l’associacionisme a Barcelona. Reconeixement dels diferents subsectors d’activitat que configuren l’associacionisme a Barcelona.

-Treball de continuïtat amb les entitats. Implica una trajectòria en el treball de proximitat amb les associacions dels diferents àmbits a Barcelona.

-Experiència en projectes de recerca sobre participació. L’OTS té una trajectòria consolidada en la realització de projectes d’investigació sobre el teixit associatiu i la participació, realitzats sempre des de la complicitat amb les associacions.

-Compartint valors de les associacions. L’OTS és una associació sense afany de lucre que treballa des del coneixement i la comprensió de la realitat associativa.

1.3. Objectius i plantejament

Aquest estudi forma part de l’elaboració del Pla Director Municipal de Participació Ciutadana.

L’objectiu general de la recerca es conèixer la opinió i la valoració de les associacions de Barcelona sobre els espais municipals de participació de l’Ajuntament de Barcelona.

S’ha plantejat la recerca sobre l’estat actual i les perspectives de la participació ciutadana en els afers públics focalitzada, principalment, en els instruments formals i els processos de participació i el paper de les associacions com a actors de primer ordre en aquest àmbit.

1.4. Metodologia

1.4.1. Calendari i fases

Aquesta recerca s’ha dividit en quatre fases i ha estat necessari un ús combinat de diferents metodologies d’investigació social, tant dades quantitatives com qualitatives.

Ha estat un calendari comprimit que ha implicat un esforç intensiu durant els treballs de camp per poder complir-lo.

Inici: novembre 2008

Fase prèvia: novembre – desembre 2008

Fase I. Treball de camp quantitatiu: gener – febrer – març 2009

Fase II. Treball de camp qualitatiu: març – abril 2009

Fase III. Anàlisi i elaboració de l’informe: març - 24 d’abril 2009


1.4.2. Fase prèvia. Identificació de l’univers

Aquesta primera fase s’ha utilitzat per fer la identificació de l’univers mitjançant l’anàlisi de la base de dades de la Direcció de Participació i Associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona i de l’Observatori del Tercer Sector.

Des de l’Ajuntament ens van facilitar la composició de 48 dels 84 consells municipals.

1.4.3. Fase I. Treball de camp quantitatiu

L’objectiu del treball de camp quantitatiu s’ha fixat en recollir 250 respostes vàlides procedents dels diferents àmbits oferint a totes les associacions la possibilitat de participar en l’estudi.

Per aconseguir les dades necessàries per la recerca s’ha utilitzat un qüestionari estructurat (veure annex II). Per arribar al major número d’associacions s’ha combinat l’enviament del qüestionari mitjançant un correu electrònic personalitzat amb un vincle al qüestionari i la presentació de l’estudi a la pàgina web de l’OTS amb un vincle genèric al qüestionari.

També s’ha fet un seguiment telefònic acurat a les organitzacions per facilitar la realització de l’enquesta per telèfon i d’aquesta forma aconseguir el màxim de respostes dintre del calendari del projecte.

La informació recollida s’ha tractat de manera agregada, respectant la privacitat de les opinions individuals. Per fer possible aquesta anàlisi és necessari que el qüestionari incorpori dades de característiques i tipologies d’entitats: àmbits d’actuació, àmbits d’activitats, volum pressupostari, etc.

La recollida de respostes s’ha planificat en funció de tres criteris principals: l’equilibri entre àmbits d’actuació de les entitats, l’equilibri entre districtes i aconseguir que més de la meitat de respostes fossin d’entitats participants en espais municipals de participació (veure annex IV). Aquests criteris han garantit la representativitat de les respostes.

El treball de camp quantitatiu s’ha tancat amb un total de més de 600 trucades a entitats, 5200 correus electrònics enviats i un total de 287 respostes rebudes. Les dades del tancament del treball de camp quantitatiu es poden consultar a la fitxa tècnica del projecte (veure annex I). Tanmateix es pot consultar el llistat d’entitats participants (veure annex IX).

1.4.4. Fase II. Treball de camp qualitatiu

La segona fase correspon al treball de camp qualitatiu. S’han realitzat un total de 19 entrevistes a persones responsables i directius d’entitats rellevants, tècnics municipals, experts sectorials i representants de plataformes alternatives.


S’han utilitzat dos guions d’entrevistes (veure annex III) un per a responsables i tècnics d’entitats i un altre per a experts sectorials i tècnics municipals.

Les principals aportacions buscades s’han centrat en les provinents d’entitats que formen part dels espais municipals de participació de Barcelona. Tanmateix s’ha recollit informació genèrica de les entitats que també participen en espais de participació de Districte. Els temes tractats han girat entorn de la valoració de la importància de la participació i el funcionament dels espais municipals de participació. Per veure totes les qüestions abordades, consultar l’annex III: guió d’entrevista.

Les dades del tancament del treball de camp qualitatiu es poden consultar a la fitxa tècnica del projecte (veure annex I). Tanmateix es pot consultar el llistat de persones entrevistades (veure annex X).

1.4.5. Fase III. Anàlisi i elaboració de l’informe

Una vegada finalitzat el treball de camp s’ha realitzat una primera tabulació de les dades obtingudes que ha servit per al posterior anàlisi dels resultats. La informació s’ha organitzat i treballat en funció de l’objectiu de l’estudi: conèixer la opinió i la valoració de les associacions de Barcelona sobre els espais municipals de participació de l’Ajuntament de Barcelona.

Per això, s’han agrupat les respostes segons els següents criteris:

-Dades sobre els consells municipals.

-Dades agregades sobre els consells ciutadans de districte.

-Creuaments de resultats en funció del volum pressupostari de les entitats participants.

-Creuaments de resultats per àmbit d’actuació de les entitats.

-Creuaments de resultats per altres aspectes d’interès: nivell organitzatiu i procedència de les respostes per districtes.

La informació relativa als consells de districte s’ha analitzat de forma global, és a dir, s’han agrupat temàticament les tipologies dels consells de districte. En aquesta part es parla de la participació i funcionament dels consells de districte més importants segons les entitats.

Amb la informació extreta de les entrevistes qualitatives s’ha preparat un recull d’aportacions incorporades a l’informe en forma de literals, per tal de reforçar i/o matisar les afirmacions i conclusions generades a partir de les tabulacions de les enquestes recollides.

Aquest informe recull el procés de l’estudi així com les reflexions finals a les que s’ha arribat.


1.5. Equip

L’equip de treball que ha realitzat la recerca ha estat integrat per persones de l’Observatori del Tercer Sector amb continuïtat de l’equip que ha realitzat altres diagnòstics sectorials com el Llibre blanc cívico-social al 2003.

Això ha permès mantenir un control constant de la qualitat del procés i adaptar el calendari en funció del desenvolupament del projecte.

També ha estat una facilitat per les organitzacions participants perquè el tracte ha estat amb persones amb coneixement del tercer sector, les seves especificitats, valors i llenguatge específic.

Per últim, ha generat la capitalització del coneixement per al propi sector, garantint aprenentatge i millora a partir del diagnòstic.

-Coordinació de la recerca: Pau Vidal i Núria Valls.

-Equip de recerca: Sara Martínez i Olalla Miret.

-Treball de camp: Luis Miguel Artieda, Rocio Cáceda, Ruth González i Clara Sánchez.

Més informació sobre l’equip a l’annex V.


2. Les entitats que han contestat l’enquesta

2.1. La participació als espais municipals

Per dur a terme aquest estudi, s’ha partit de les dades proporcionades per la Direcció de Participació i Associacionisme de l’Ajuntament de Barcelona sobre la organització i composició dels espais municipals de participació. Aquesta primera aproximació s’ha completat amb la informació que l’Observatori del Tercer Sector coneix i treballa com a centre de recerca especialitzat en el tercer sector.

El treball de camp quantitatiu s’ha tancat amb un total de 287 entitats participants, de les quals s’han validat 274 respostes. Donat el tipus d’estudi realitzat s’ha tingut en compte la diversitat del món associatiu de la ciutat de Barcelona, tant en la recopilació d’informació com en l’anàlisi i l’elaboració de l’informe.

Donades les característiques de l’estudi, les entitats que formen part dels espais municipals de participació són majoritàries. L’objectiu ha estat aconseguir que el 50% de les respostes fossin d’entitats que participen en espais municipals Finalment, s’ha superat aquest objectiu i de les 274 entitats que han contestat l’enquesta electrònica, el 60% participa en algun dels espais de participació ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona.

GRÀFIC I: Participació als espais municipals de participació de les entitats que han contestat l’enquesta

n = 274

Participa60%

No participa

40%

Com s’observa en el gràfic II, del total d’entitats que participen en espais municipals, al voltant de la meitat (el 48%) ho fan en entre 2 i 4, i el 33% en un espai. Gairebé un 20% participa en més de 5 consells diferents.


GRÀFIC II: Entitats que participen en 1 o més espais de participació de les entitats que han contestat l’enquesta

n = 164

En 1 espai33%

Entre 2 i 4 espais48%

En més de 5 espais

19%

Un altre aspecte que s’ha demanat a les entitats ha estat que indiquin amb quines regidories o departaments de l’Ajuntament de Barcelona mantenen relació, a més d’una valoració de la mateixa. El departament amb el que s’estableix més relació és el Departament de Benestar i Cohesió Territorial, seguit del Departament d’Acció Social i Ciutadania. A continuació es mostren les valoracions extretes per cadascun d’aquests departaments.

GRÀFIC III: Valoració de la relació amb el Departament Benestar i Cohesió Territorial

n = 94

Bona47%

Regular14%

Dolenta3%

NS/NR2%

Molt bona34%


GRÀFIC IV: Valoració de la relació amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania

n = 34

Dolenta3%

Molt bona38%

Regular15%

Bona44%

2.2. Característiques de les entitats

A més de la participació en els espais municipals, s’han tingut en compte altres criteris per garantir que la composició de la mostra reflecteix la diversitat de les entitats.

Pel que fa a la dimensió de les entitats participants, utilitzant com a referència el volum pressupostari, més de la meitat d’entitats participants (un 56%) tenen un pressupost de fins a 60.000 euros.

GRÀFIC V: Distribució per volum pressupostari de les entitats que han contestat l’enquesta

n = 254

Fins a 60.000 euros56%

Entre 60.000 i 300.000 euros30%

Més de 300.000 euros14%


Un altre aspecte que s’ha tingut en compte és l’àmbit d’actuació sectorial. Aquest, que hauria estat clau en un estudi de diagnòstic sectorial, en aquesta ocasió és secundari enfront de la característica participant/no participant en els espais municipals de participació. No obstant, s’ha fet un esforç per garantir la representació del màxim número d’àmbits donada la diversitat de les entitats participants a la recerca.

Per fer la classificació per àmbit d’actuació s’ha utilitzat la tipologia municipal. Tal i com es mostra en el gràfic següent, els àmbits d’actuació sectorial amb més representació en l’estudi són el cultural (amb 50 entitats) i el de salut i discapacitats (amb 38 entitats).

GRÀFIC VI: Classificació per àmbit d’actuació sectorial de les entitats que han contestat l’enquesta (en nombre d’entitats)

n = 241

1

1

1

2

3

3

3

4

4

6

10

11

11

12

13

13

14

18

23

38

50

Orientació sexual

Defensa i protecció dels animals

Religiós

Polític i sindical

Gremis i professionals

Economia social

Comunicació

Promoció de la ciutadania activa

Drets Humans

Ecologia i mediambient

Juvenil

Gènere

Immigració

Gent Gran

Veïnal

Cooperació, solidaritat i pau

Suport social

Esport

Educació i formació

Salut i discapacitats

Cultural


La participació d’entitats de diferents districtes també ha estat un altre aspecte que s’ha tingut en compte per garantir la diversitat de la mostra.

Com es pot veure al següent gràfic, Ciutat Vella, Eixample i Sant Martí han estat els districtes més representats.

GRÀFIC VII: Classificació per districte de les entitats que han contestat l’enquesta (en nombre d’entitats)

n = 274

11

15

21

22

23

24

25

34

43

56

Nou Barris

Sarrià - Sant Gervasi

Gràcia

Sants - Montjuïc

Les Corts

Sant Andreu

Horta - Guinardó

Sant Martí

Eixample

Ciutat Vella

Per tal de completar la informació sobre els diferents nivells de participació de la ciutat, s’ha volgut conèixer la valoració que tenen aquelles entitats que també formen part dels consells de participació municipal de barri. Analitzant les dades de forma agrupada, s’extreu que un 89% de les entitats que participen en consells de participació municipal de barri (74 casos) tenen una valoració positiva del seu funcionament.

GRÀFIC VIII: Valoració del funcionament general dels consells de participació municipal de barri

n = 74

Bo32%

Regular20%

Molt bo47%

Dolent1%


Finalment, també s’ha volgut saber qui ha estat la persona de l’entitat que ha omplert el qüestionari. Tal com mostra el gràfic VI, en un 59% dels casos les persones dedicades a respondre són les que formen part de la Junta Directiva. També es troba que un 19% de les respostes les realitza la figura del coordinador/a. En definitiva, gairebé un 80% dels qüestionaris els omplen els responsables de les entitats.

GRÀFIC IX: Càrrec de la persona que respon

n = 274

Vicepresident/a4%

Director/a o gerència

13%

Coordinador/a10%

Secretari/a15%

Tècnic/a7%

Tresorer/a1%

Vocal2%

Altres11%

President/a37%


2.3. La participació als consells de Ciutat

La pregunta sobre la participació de les entitats als consells de Ciutat era de resposta múltiple perquè les entitats poguessin marcar tots aquells consells en els que participen. Per això, el número total de respostes (n=404) és més alt que el número total d’enquestes rebudes (274).

Les entitats que han contestat l’enquesta ens mostren que els consells en els que més participen són: el Consell Municipal de Ciutat (47 entitats), el Consell Municipal d’Associacions de Barcelona (39 entitats) i el Consell de Benestar Social (33 entitats).

GRÀFIC X: Consells de participació municipal en els que participen les entitats que han respost l’enquesta (en nombre d’entitats)

n =404

6

8

8

9

10

10

10

11

15

16

17

20

21

25

26

33

39

47

Consell de la Formació Professional i Ocupacional

Consell de Convivència Defensa i Protecció dels Animals

Consell de Gais Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals

Consell del Poble Gitano

Consell Coordinació Pedagògica

Consell de Cooperació Municipal i Desenvolupament

Consell Escolar Municipal

Consell de Consum

Consell Ciutat i Comerç

Consell Assessor de la Gent Gran

Consell Municipal d´Immigració

Pacte per la Mobilitat

Consell de Medi Ambient i Sostenibilitat

Consell de Cultura

Consell de les Dones

Consell de Benestar Social

Consell Municipal d´Associacions de Barcelona

Consell de Ciutat


2.4. La participació als consells de Districte

Un altre nivell d’anàlisi ha estat la participació en els consells de Districte. Donada la dimensió de la mostra no s’ha pogut fer una anàlisi individualitzada dels consells de Districte sinó que s’han analitzat les respostes de forma agregada.

Aquesta pregunta del qüestionari, de la mateixa forma que l’anterior, era de resposta múltiple perquè les entitats poguessin marcar tots aquells consells en els que participen. Per això, el número total de respostes (n=299) és més alt que el número total d’enquestes rebudes (274).

Segons els resultats obtinguts, les temàtiques dels consells de Districte que han tingut més participació són el Consell Ciutadà de Districte (51 entitats), els Consells de Salut (27 entitats) i els Consells de Dona (26 entitats).

GRÀFIC XI: Consells de Districte en els que participen les entitats que han respost l’enquesta

n = 296

5

6

8

8

10

11

11

13

17

17

18

19

19

22

26

27

51

Consells Assessors de l´Arxiu de Districte

Consells de la Formació Professional i Ocupacionalde Districte

Consells de Consum de Districte

Consells de Gais Lesbianes i Homes i DonesTranssexuals de Districte

Consells de Cooperació i Solidaritat de Districte

Consells de Comerç de Districte

Consells Taula de Joves de districte

Consells Escolars de Districte

Consells de l´Esport de Districte

Consells del Medi Ambient i Sostenibilitat de Districte

Consells de la Cultura Comissió de Lectura

Consells de Prevenció i Seguretat de Districte

Consells Taula de persones amb discapacitat deDistricte

Consells de la Gent Gran de Districte

Consells de la Dona de Districte

Consells de Salut de Districte

Consell Ciutadà de Districte


“Considerem que els espais de participació són essencials per a la ciutat/ciutadania.” Extret dels comentaris en el qüestionari.

3. Importància i incidència de la participació

3.1. Valoració global

En general, el model de participació es valora com a molt positiu.

Tal com s’observa en el gràfic següent, de les 161 entitats que han valorat la importància de la participació, la majoria (un 85%) consideren que té molta o força importància mentre que un 15% consideren que en té poca o gens.

GRÀFIC XII: Valoració general de la importància de la participació

n = 161

Gens1%

Molta44%

Força41%

Poca14%

n = 161

Gens1%

Molta44%

Força41%

Poca14%

Ara bé, a vegades es considera un model excessiu envers la capacitat que tenen les entitats de formar-hi part, tant pel nombre de consells que hi ha com pel nombre de reunions que es fan.

Una altra consideració és que aquesta multitud de consells demanda molta presència de les entitats i genera una quantitat d’informació que tenen dificultats per assimilar i treballar.

Al fer una anàlisi desagregada de les valoracions sobre la importància de la participació en els espais municipals, s’observa que la dimensió de les entitats no és una característica que creï tendències diferents en aquest aspecte. Les valoracions no varien en funció de la dimensió de l’organització.


S’ha analitzat també la valoració de la importància atribuïda a la participació de les entitats procedents dels districtes amb més respostes: Ciutat Vella, Eixample i Sant Martí. No s’han vist diferències destacables en aquest sentit, ja que en cadascun dels casos es segueix la tendència global d’atribuir una importància elevada a aquest procés. A l’annex XIII es poden consultar totes les taules amb els resultats obtinguts.

Observant les dades distingint les organitzacions de base de les de segon nivell, s’ha constatat que el nivell organitzatiu de les entitats tampoc provoca canvis en aquestes valoracions.

3.2. Raons de la participació

Al qüestionari es va demanar a les entitats que valoressin les diferents raons proposades per participar i formar part dels espais municipals de participació.

A partir de les respostes obtingudes, s’ha establert la següent priorització:

Taula 1. Raons per formar part dels Espais Municipals de Participació

1a Per estar informats.

2a Per treballar en xarxa i establir aliances amb altres entitats.

3a Perquè són un espai idoni per fer arribar les aportacions de les entitats.

4a Per exercir influència i col·laborar en la presa de decisions.

5a Per coparticipar de les principals decisions d’interès per la ciutat.

6a Perquè permet la consolidació com a entitat.

Aquest resultat no mostra variacions en relació amb la dimensió de les organitzacions o l’àmbit d’actuació sectorial.


“La participació serveix per fer visible el nostre col·lectiu i, a més, ens permet tenir una visió general del que està passant en altres àmbits.” Extret d’una entrevista.

3.3. El contingut de la participació

Tant la primera com la tercera de les raons més importants per participar als Espais Municipals tenen a veure amb els continguts tractats als mateixos, sigui per rebre informació o per fer aportacions. Per aquest motiu, s’ha analitzat conjuntament la importància que es dóna als continguts de la participació.

El 89% de les entitats consideren important participar per estar informats i trobar un espai idoni per les seves aportacions.

GRÀFIC XIII: El contingut de la participació

n = 155

Gens2%

Força45%

Poca9%

Molta44%

n = 155

Gens2%

Força45%

Poca9%

Molta44%


“La idea i contingut en la definició dels espais i processos de participació és bona i interessant.” Extret dels comentaris en el qüestionari.

3.4. Col·laboració i enfortiment en la participació

Les entitats també valoren l’oportunitat que suposa la participació, tant per treballar en xarxa i col·laborar amb altres entitats com per consolidar la pròpia entitat. Aquestes raons prioritzades en segon i sisè lloc s’han analitzat de forma conjunta.

El 77% de les entitats consideren que la seva participació en els espais municipals té força o molta importància per consolidar-se i treballar en xarxa.

GRÀFIC XIV: Col·laboració i enfortiment en la participació

n =150

Molta34%

Gens6%

Poca17%

Força43%

n =150

Molta34%

Gens6%

Poca17%

Força43%

3.5. La incidència de la participació

Un altre aspecte rellevant en quant a les raons de la participació és el que fa referència a la incidència que té. Les raons relatives a aquest punt són la influència, la col·laboració i la coparticipació en la presa de decisions, les quals s’han analitzat conjuntament donat que parlen d’un nivell de participació més activa.

Tal i com es mostra en el gràfic , un 74% de les entitats afirmen que la participació en aquests espais té molta o força importància per exercir influència, col·laborar i coparticipar en la presa de decisions d’interès per a la ciutat.


GRÀFIC XV: Incidència de la participació

n = 155

Molta37%

Gens6%

Poca20%

Força37%

n = 155

Molta37%

Gens6%

Poca20%

Força37%

3.6. L’efecte de la participació

També s’ha volgut conèixer la valoració que fan les entitats sobre l’efecte de les seves aportacions en els espais municipals de participació.

El 59% de les entitats considera que les seves aportacions tenen molta o força incidència. El 41% restant valora que la seva incidència és poca o gens.

GRÀFIC XVI: Efecte de les aportacions

n = 145

Gens6%

Poca35%

Força47%

Molta12%

n = 145

Gens6%

Poca35%

Força47%

Molta12%

Algunes d’aquestes entitats expressen que la incidència s’aconsegueix més aviat a partir de mecanismes que van més enllà de les sessions, com ara reunions amb els representants municipals o actes de caràcter més reivindicatiu com poden ser les manifestacions.

Una altra valoració que sorgeix és que a vegades no es transmet la informació relativa a les resolucions de les sessions: quins acords s’han pres i quines són les propostes sorgides de les reunions.


De la mateixa forma que s’ha fet amb la valoració sobre la importància de la participació, s’ha realitzat una anàlisi desagregada de les valoracions sobre la incidència de les aportacions que fan les entitats en els espais municipals. El resultat ha estat que les valoracions segueixen el mateix patró tant si procedeixen d’organitzacions amb molta dimensió com si són emeses per entitats de dimensions més petites. Dit d’una altra manera, aquesta visió és independent a la grandària de l’entitat.

Pel que fa a la valoració de la incidència distingint les respostes per districte, succeeix el mateix cas que s’ha exposat en la valoració de la importància. L’anàlisi desagregada confirma la mateixa tendència que mostren les dades tractades conjuntament.

Finalment, s’han distingit les valoracions segons el nivell organitzatiu de les entitats per tal de veure si la valoració de la incidència en aquests espais varia en organitzacions de base i de segon nivell. No s’han trobat diferències destacables en aquest sentit.

“La incidència política en aquests

espais de participació és molt important, però cal deixar espais als diferents agents socials sense necessitat de posicionar-se en cap inclinació política.” Extret dels comentaris en el qüestionari.

“La incidència real no es fa a través dels consells sinó directament en reunions amb els regidors o per via de la reivindicació.” “Valorem com a positiu el fet de participar perquè és un bon mecanisme per fer incidència política.” Extret d’entrevistes.


4. Valoració del funcionament

4.1. Consells d’àmbit de ciutat

En general, tres quartes parts de les entitats enquestades (el 74%) estan satisfetes amb el funcionament general dels consells d’àmbit de ciutat (amb una valoració bona o molt bona).

GRÀFIC XVII: Valoració general del funcionament dels Consells d’àmbit de ciutat

n = 276

Molt bo20%

Bo54%

Regular22%

Dolent4%

Analitzant més en detall el funcionament dels consells, hi ha una sèrie de característiques habituals en el seu funcionament. D’entre elles, les que més es treballen i coneixen son l’elaboració d’actes (91%) i l’elaboració de memòries (82%).

GRÀFIC XVIII: Característiques del funcionament dels Consells d’àmbit de ciutat

n = 100-129

68%

73%

75%

80%

82%

91%

Elaboració d'informes per influenciar lapresa de decisions de l'equip de govern

Seguiment dels acords que es prenen

Bona implicació dels polítics

Pla de treball de les activitats i reunions

Elaboració de memòries anuals

Elaboració d'actes de la sessió


Es poden observar divergències en el funcionament dels consells. Mentre que hi ha elements més formals que s’utilitzen de forma generalitzada com són l’elaboració d’actes de les reunions i memòries; no es fa el mateix amb el seguiment dels acords i l’elaboració d’informes per influenciar la presa de decisions.

Al següent gràfic es mostren les valoracions que fan les entitats sobre diferents aspectes al voltant d’elements generals de funcionament dels espais municipals de participació.

GRÀFIC XIX: Valoració d’aspectes de funcionament

n = 138-141

30%

30%

26%

20%

19%

41%

41%

40%

34%

32%

18%

17%

25%

29%

32%

4%

3%

1%

7%

9%

Informació i documentació que es dónaen matèria de participació

Equip tècnic que impulsa els processosparticipatius

Aportacions de les associacions en elsespais participatius

Mecanismes de seguiment que s'utilitzen

Recursos que l'Ajuntament posa per laparticipació

Molt bé Bé Regular Malament

Segons els resultats obtinguts, hi ha divergències envers aquests temes. Mentre que el 42% de les entitats valoren positivament els recursos que l’Ajuntament posa per la participació i els mecanismes de seguiment utilitzats, el 63% fa una valoració negativa de la informació i documentació que es dóna i l’equip tècnic que impulsa els processos. Concretament, sobre aquest darrer

“Menys consells, per temes concrets, més transversals i amb més recursos tècnics.” Extret d’una entrevista.

“La informació hauria de ser breu, objectiva i arribar a temps. Els mecanismes de participació i els objectius assolibles haurien de ser més clars. La veritat, la sinceritat i la claredat s’agraeixen. S’haurien de fer calendaris de les reunions durant un període de temps per a poder planificar les agendes personals.” “Clarificar objectius, crear grups de treball més específics i explicar millor els resultats.” “Definir objectius clars de cadascuna de les reunions. Aplicar metodologies diferents segons objectius: si són espais informatius, de deliberació o de treball conjunt.” Extret d’entrevistes.


aspecte es considera que són necessaris més recursos dirigits als tècnics perquè estiguin més formats en temes de participació.

Respecte el grau d’eficàcia del funcionament, únicament es valoren per cada espai municipal les respostes de les entitats que hi participen, donat que l’anàlisi conjunta amb les entitats no participants provoca que les dades es desvirtuïn.

Les entitats podien valorar la totalitat dels espais de participació, tant si hi formen part com si no, emetent una valoració generalment negativa per aquells espais on no hi participen. Per aquesta raó, l’anàlisi només s’ha tingut en compte per aquelles entitats que formen part de l’espai que valoren.

En el gràfic es mostren les valoracions per aquells espais amb una participació mínima de 20 entitats.

GRÀFIC XX: Grau d’eficàcia del funcionament

n = 20-47

36%

46%

50%

54%

59%

61%

62%

Consell de Medi Ambient iSostenibilitat

Consell de Ciutat

Pacte per la Mobilitat

Consell Municipal d´Associacions deBarcelona

Consell de Cultura

Consell de Benestar Social

Consell de les Dones

Valoració positiva (molt bona o bona)

La reflexió que sorgeix és que, en general, les entitats valoren positivament el concepte i significat que aporten els consells.

“Els espais de participació són interessants però donat el creixement en els últims anys caldria cercar mètodes per transversalitzar les informacions entre espais de participació i compartir més les accions entre àmbits de ciutat i de Districte.” “Haurien de sortir els noms i correus electrònics de les persones que formen part dels diferents consells i són representants d’entitats a les diferents webs, perquè d’alguna manera puguin ser consultats o, si s’escau, canalitzar opinions i propostes de la ciutadania. També seria interessant que tots o la majoria dels membres dels diferents consells participessin en els treballs de les comissions i no fossin solament membres de plenari.” Extret dels comentaris en el qüestionari.


“Els Consells de Districte sols són reunions d’informació, hi ha poca connexió entre el que es parla als consells i la realitat del dia a dia de les entitats i les seves dificultats.” “Hi ha una gran desproporció entre l’estructura tècnica i els consells que s’han de dinamitzar. Clarament falten tècnics per fer aquesta feina.” “Ha d’haver-hi criteris comuns per tots els districtes però també una certa flexibilitat per adaptar el model a la realitat de cada districte. Cal enfortir el teixit associatiu del territori.” Extret d’ entrevistes.

4.2. Anàlisi d’alguns consells d’àmbit de ciutat

S’ha volgut fer un anàlisi més en profunditat del Consell Municipal de Ciutat i el Consell de Benestar Social. Aquests dos consells no sols són els dos amb més participació (veure gràfic III) sinó que també són els que a les enquestes han estat més analitzats i valorats per les entitats que hi participen.

4.2.1. Consell Municipal de Ciutat

Al voltant del 60% de les entitats que hi participen estan satisfetes amb el seu funcionament (amb una valoració molt bona o bona).

GRÀFIC XXI: Valoració del funcionament general del consell de Ciutat

n = 47

Regular33%

Dolent5%

Molt bo8%

Bo54%

Segons els resultats obtinguts, és un consell en el que s’elaboren actes i informes (segons el 90% d’entitats), hi ha una bona implicació per part dels polítics (segons el 75% d’entitats), existeix un pla de treball (segons el 73% d’entitats) i es fa seguiment dels acords (segons el 71% d’entitats).


GRÀFIC XXII: Característiques del funcionament del Consell Municipal de Ciutat

n = 17

20%

71%

73%

75%

86%

93%

Elaboració de memòries anuals

Seguiment dels acords que es prenen

Pla de treball de les activitats ireunions

Bona implicació dels polítics

Elaboració d'informes per influenciar lapresa de decisions de l'equip de govern

Elaboració d'actes de la sessió

Els tres aspectes relacionats amb el funcionament més valorats per les entitats participants són les aportacions que es poden fer com a associació, l’equip tècnic que impulsa el procés i la informació i documentació que es dóna (els tres aspectes amb una valoració positiva en el 90% dels casos).

GRÀFIC XXIII: Valoració positiva d’aspectes de funcionament del Consell Municipal de Ciutat (molt bona o bona)

n = 17

59%

63%

90%

90%

90%







4.2.2. Consell de Benestar Social

El Consell de Benestar Social és el que té més trajectòria dins la ciutat: és el que fa més temps que funciona, el seu equip tècnic està especialitzat en temes de participació i gaudeix de molta implicació per part del regidor.

Tal i com es mostra en el gràfic, gairebé la totalitat de les entitats que participen en aquest consell (el 96%) estan satisfetes amb el seu funcionament (amb una valoració molt bona o bona).

GRÀFIC XXIV: Característiques del funcionament del Consell de Benestar Social

n = 33

Molt bo27%

Regular4%

Bo69%

Aquest consell es caracteritza per la implicació dels polítics, la realització d’actes de les reunions, el seguiment dels acords i l’elaboració de memòries, informes i plans de treball.

GRÀFIC XXV: Característiques del funcionament del Consell de Benestar Social

n = 16

93%

93%

93%

93%

93%

100%

Pla treball

Elaboració informes

Elaboració memòries

Seguiment acords

Elaboració actes

Implicació polítics


Els aspectes relacionats amb eines de funcionament més valorats per les entitats participants són l’equip tècnic que impulsa els processos i la informació i documentació que es dóna en matèria de participació (ambdós amb una valoració per sobre del 90%).

GRÀFIC XXVI: Valoració positiva d’aspectes de funcionament del Consell de Benestar Social (molt bona o bona)

n = 16

100%

69%

78%

79%

93%






“La valoració dels consell és positiva, considerem que és un luxe democràtic i que la metodologia és bona. Falta saber quin impacte real tenen i que hi ha una certa confusió, doncs hi ha masses consells.” “Millorar la coordinació entre els diferents consells i augmentar la transparència. Són millors els processos participatius per temes concrets que els consells perquè sí.” “Els consells haurien de ser vinculants, no sols informatius.” Extret d’entrevistes.


4.3. Consells de Districte

Pel que fa al funcionament dels consells de Districte, la valoració que fan les entitats que hi participen és positiva. Com es veu al gràfic, tots els consells tenen més de la meitat de valoracions positives.

Els consells sectorials de Districte amb una valoració més positiva són Cultura i Gent Gran amb gairebé el 90% de les valoracions positives. La Taula de Joves i la de persones amb discapacitat tenen al voltant del 80% de bones valoracions.

GRÀFIC XXVII: Valoració positiva del funcionament dels consells de Districte (molt bona o bona)

n = 15-46

56%

65%

66%

66%

80%

87%

87%

Consell de Prevenció i Seguretat

Consell de Salut

Consell C iutadà de Districte

Consell de la Dona

Consell Taula de persones amb discapacitat

Consell de la Cultura Comissió de Lectura

Consell de la Gent Gran

Les entitats consideren que és positiu que existeixin unes pautes de funcionament comuns a tots els consells. Ara bé, cada territori té unes particularitats en el teixit associatiu que fan necessària l’adaptabilitat de la pauta global al context del districte.


5. Com es participa des de les entitats

5.1. Qui va als consells?

Un altre aspecte que s’ha volgut conèixer és quins són els representants de les entitats als espais municipals de participació.

Segons els resultats obtinguts, són els membres de la Junta Directiva els que més participen als consells, ja que assisteixen a les reunions només membres de la Junta en un 63% dels casos, i en un 34% ho fan amb altres persones de l’entitat.

Un altre dels col·lectius destacats que formen part d’aquests actes són els socis/es de les entitats en una proporció del 51%.

Taula 2. Representants de les entitats als consells

Sí, totes Sí, algunes No, en cap cas

Membres de la Junta 63% 34% 3%

Socis/es 51% 24% 25%

Personal remunerat 18% 35% 47%

Altres 12% 29% 59%

GRÀFIC XXVIII: Representants de la Junta als consells

n = 133

Sí, totes63%

Sí, algunes34%

No, en cap cas3%


Veient aquest aspecte segons la dimensió de l’entitat, s’observa com en el 62% de les organitzacions de fins a 120.000 euros de pressupost anual totes les persones assistents als consells són membres de la Junta Directiva.

Aquesta tendència va canviant a mesura que augmenta l’envergadura de l’entitat. Així, en la taula següent es pot comprovar que en les entitats amb un pressupost anual superior als 600.000 euros no tots els assistents als consells són necessàriament membres dels òrgans de govern.

Taula 3. Representants de la Junta Directiva als consells segons la dimensió organitzativa

Sí, totes Sí, algunes No, en cap cas

Fins a 120.000 euros 69% 27% 4%

Entre 120.000 i 300.000 euros

54% 40% 6%

Entre 300.000 i 600.000 euros

50% 50% 0%

Més de 600.000 euros 22% 78% 0%

D’altra banda, si es fa la distinció entre organitzacions de base i de segon nivell, no s’aprecien diferències destacables pel que fa als assistents a les sessions.

5.2. Com es transmet la informació?

Pel que fa als canals de transmissió de la informació que sorgeix dels consells, els resultats mostren que la reunió de junta directiva és la forma més habitual de posar en comú aquesta informació (70%). La meitat de les organitzacions també aprofiten les reunions amb la resta de membres i canals de comunicació interns (butlletí, llista de correus, etc.) per fer arribar les aportacions.


GRÀFIC XXIX: Canals de transmissió de la informació que s’utilitzen

n = 54-129

70%

51%

50%

27%

19%Altres

Pàgina web

Canals de comunicació interna(butlletí, llista de correus, etc)

En la reunió general amb tots elsmembres de l´entitat

En la reunió de Junta Directiva

5.3. Altres espais de participació

A més de la participació de les entitats en espais de participació municipals, també s’ha preguntat a les entitats si formen part d’espais participatius d’altres administracions públiques.

GRÀFIC XXX: Participació en espais d’altres administracions

n = 80-114

10%

13%

32%

21%

23%

44%

Àmbitcomarcal

Àmbitprovincial

Altres àmbitsd'actuació

Entitats no participants en espais municipals Entitats participants en espais municipals

Així, distingint les entitats que ja formen part d’espais municipals de les que no, el gràfic mostra que les tendències de participació en espais d’altres administracions segueix tendències similars tant si les entitats formen part dels espais d’àmbit ciutadà com si no.

“En barris on hi ha molt teixit associatiu acostumen a generar-se espais de participació al marge del que genera l'Ajuntament.” Extret dels comentaris en el qüestionari.

“Participem en diferents activitats i fires per a difondre aquests valors de respecte mediambiental. A nivell comarcal o provincial intervenim més degut a que els temes de medi ambient són transversals i afecten a diferents nivells.” Extret dels comentaris en el qüestionari.


6. Utilitat de la participació Per tal de veure la utilitat de la participació, s’ha volgut conèixer el grau d’acord o desacord amb aspectes considerats com a positius dels espais de participació.

La majoria d’entitats (90%) considera positiva l’oportunitat que aquests espais donen per relacionar-se amb d’altres entitats i augmentar el grau d’informació dels afers de la ciutadania. Aquest representa un element de millora del teixit associatiu, ja que permet l’establiment de xarxes entre entitats. A més, la posada en comú dels afers ciutadans permet estar al dia de les necessitats i preocupacions vigents, representa un punt d’apropament.

També es valora la possibilitat d’incidir en la millora de la ciutat i en enfortir la relació amb l’administració. En aquest sentit, també es considera una fortalesa la interrelació amb els òrgans de govern.

GRÀFIC XXXI: Acord amb els aspectes considerats positius dels espais de participació

n = 121-137

53%

67%

84%

88%

88%

90%

91%

Possibilitat déxercir control sobre lácció municipal

S'esdevé subjecte actiu de la governança

L'entitat es posiciona millor

S'enforteix la relació amb ládministració

Possibilitat díncidir en la millora de la ciutat

Major grau dínformació dels afers ciutadans és útil

Possibilitat de relacionar-nos amb dáltres entitats

Per tant, els punts forts mostren una voluntat d’interlocució per part de les entitats, les quals, a més d’establir relacions amb altres organitzacions, també valoren positivament el treballar conjuntament amb l’àmbit polític i amb la ciutadania.

“La intenció és conèixer aquests espais, realitzar sinergies amb altres entitats i organitzar accions conjuntes de sensibilització sobre la participació ciutadana. Seria important realitzar una major difusió entre les entitats del tercer sector, sobre els fins i objectius dels espais municipals de participació, ja que de vegades, per desconeixement es dupliquen esforços.” Extret dels comentaris en el qüestionari.


A més dels aspectes que generalment es consideren com a positius, les associacions també han exposat altres motius que són punts forts de la participació en espais municipals. Es mostren en la següent taula.

Taula 4. Altres aspectes positius

Presa de decisions en complicitat amb la ciutadania

Millor comprensió del funcionament de l’Ajuntament i l’administració

Apropament als òrgans de govern

Representa un acte conscient i espontani de sobirania i llibertat

Element de compromís social

Donar-se a conèixer com a entitat davant l’administració

A més de valorar el treball conjunt amb la ciutadania i l’Ajuntament, també es valora el significat democràtic dels processos participatius i la funció de visualització del funcionament dels òrgans públics.


7. Dificultats per la participació

7.1. Principals dificultats

Pel que fa a les dificultats per a la participació, les entitats participants en espais municipals valoren com a principals impediments: s’ha d’invertir molt de temps (85%), els resultats no són tangibles ni immediats (83%) i que els recursos humans que s’han de desplegar són insuficients pels múltiples espais de participació existents (78%).

El 63% de les entitats considera que la seva preparació per tractar els temes proposats és suficient.

GRÀFIC XXXII: Acord amb possibles dificultats que s’apliquen als espais de participació

n = 128-139

66%

78%

83%

85%

Es tracten assumptes dels quals no es tésuficient informació

Multiplicitat mecanismes de participació / moltsrecursos humans

Els resultats no són tangibles ni immediats

S´ha d´invertir molt temps

Es consideren obstacles en la participació la dedicació que requereixen els consells, fet que no sempre es correspon amb el suport que dóna l’Ajuntament en el funcionament quotidià de les entitats.

Segons la meitat de les entitats, la participació en aquests espais suposa una inversió de temps extra per les persones que hi assisteixen. Moltes d’aquestes persones ja realitzen tasques voluntàries en les seves entitats. Per tant, aquest esforç per estar presents als consells es converteix en quelcom feixuc i no assumible per les associacions.

“Cal repensar el model de participació en general de la ciutat, ja que hi ha massa consells de participació i encara n’hi haurà més amb la posada en marxa dels consells de barri. Les associacions tenen ja de per si enormement tensionats els seus equips (voluntaris i contractats) i la multiplicitat de reunions de consells distreuen la nostra presència en els nostres àmbits d’actuació propis. Extret dels comentaris en el qüestionari.


7.2. Raons per la no participació

Respecte a les entitats que no participen en espais municipals, també s’ha volgut conèixer quines són les raons per no participar. Segons els resultats obtinguts, les principals raons són el desconeixement i falta d’informació (62%) i la manca de temps (43%).

GRÀFIC XXXIII: Raons per la no participació

n = 10-58

11%

13%

18%

43%

62%

Els espais de participació comporten molta feina

Les opinions no exerceixen influència directa

Entitat massa petita per participar en els espais

Manca de temps

Desconeixement o falta d´informació

La sensació que genera en major mesura la manca de participació és la poca coneixença que es té sobre el mapa global de les espais de participació. Moltes vegades, hi ha una certa confusió sobre en quin espai s’està participant. A més a més, pel que fa als districtes, és complicat fer el seguiment de tots els consells.

“Hi ha poca connexió entre el que es parla als consells i la realitat del dia a dia de les entitats.” “Les dificultats es centren en la manca de recursos i de temps per fer-ho.” Extret d’entrevistes.


Una dada que contrasta és la manca de temps per a la participació. Sent aquesta la principal dificultat considerada per aquelles entitats que hi participen, no es té en compte com a raó més evident per les entitats que no hi formen part. La reflexió que en sorgeix és que el principal obstacle no és tant el temps dedicat, sinó l’excés de dedicació derivada de la complexitat i multiplicitat d’espais i reunions.

Per tant, tenir a l’abast informació sobre aquests espais significaria un primer pas a l’hora d’impulsar la participació.

“Manca d’eficiència i responsabilitat per part de l’administració.” “No donen eines a les entitats per poder desenvolupar les seves tasques.” “Tot i ser conscients de la importància de la participació ciutadana, no sabem com fer-ho.” Extret dels comentaris en el qüestionari.


8. Valoració de les eines de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona posa a disposició de la ciutadania i les entitats diferents tipus d’eines de comunicació per facilitar l’accés a la informació relacionada amb la ciutat. Aquesta diversitat d’eines permet l’adequació als diferents perfils i necessitats dels usuaris.

Per una banda s’ofereixen eines informàtiques com les pàgines web de l’Ajuntament, de Torre Jussana, de la Direcció de Participació i Associacionisme, de cadascun dels consells municipals de participació i dels 10 districtes de la ciutat. Altres eines informàtiques utilitzades són els correus electrònics enviats pels diferents departaments del l’Ajuntament i el Blog de Barcelona.

Per altra banda, existeixen eines telefòniques com són el telèfon d’atenció al ciutadà i el telèfon de civisme.

Finalment, els serveis a les associacions que desenvolupa Torre Jussana estan oberts al públic perquè puguin utilitzar-los de forma presencial.

S’ha demanat a les entitats participants que valorin la utilitat d’aquestes eines de comunicació de l’Ajuntament, tant si participen en espais municipals com si no ho fan.

Tal i com es pot veure als següents gràfics, les valoracions envers les eines de promoció de la participació no varien substancialment si si es fa la distinció entre entitats participants i no participants. Les tres eines més valorades coincideixen tant en el cas de les entitats participants en espais municipals de participació com en el de les no participants.

Les eines més valorades per les entitats són la pàgina web de Torre Jussana (80% i 70% respectivament), la pàgina web de l’Ajuntament (80% i 68%) i els serveis de Torre Jussana (77% i 67%).

D’altra banda, el Blog de Barcelona és la eina menys valorada per les entitats participants en consells en un 42% i en un 21% per les no participants.

S’ha realitzat una anàlisi exhaustiva per tal de veure si existeixen diferències en les valoracions de les eines de comunicació que utilitza l’Ajuntament per promoure la participació segons els principals districtes de procedència de les entitats. S’ha comprovat que tant les entitats del districte de Ciutat Vella, com les de l’Eixample i Sant Martí segueixen les mateixes tendències valoratives que els resultats globals i en les mateixes proporcions.


GRÀFIC XXXIV: Valoració positiva de la utilitat de les eines de participació de l’Ajuntament - Entitats que participen en espais municipals

n = 72-140

42%

55%

62%

65%

69%

70%

73%

77%

80%

80%

Blog de Barcelona

Pàgines web dels ConsellsMunicipals de Participació

Telèfon de civisme

Pàgina web de Participació iAssociacionisme

Correus electrònics delsdepartaments de lÁjuntament

Pàgines web dels 10 districtes

Telèfon dátenció al ciutadà

Serveis de Torre Jussana

Pàgina web de Torre Jussana

Pàgina web de lÁjuntament

GRÀFIC XXXV: Valoració positiva de la utilitat eines de participació de l’Ajuntament - Entitats que no participen en espais municipals

n = 38-81

21%

33%

35%

48%

52%

55%

56%

67%

68%

70%

Blog de Barcelona

Telèfon de civisme

Pàgines web dels ConsellsMunicipals de Participació

Pàgines web dels 10 districtes

Correus electrònics delsdepartaments de lÁjuntament

Telèfon dátenció al ciutadà

Pàgina web de Participació iAssociacionisme

Serveis de Torre Jussana

Pàgina web de lÁjuntament

Pàgina web de Torre Jussana


9. Altres valoracions

9.1. Participació ciutadana a títol individual en els consells

Un dels aspectes que s’ha volgut consultar a les entitats ha estat la seva opinió sobre l’increment de la participació ciutadana a títol individual en els consells.

Les valoracions sobre aquesta qüestió fetes a les entrevistes en profunditat coincideixen en que és positiu incrementar la participació a títol individual (el 78% de les respostes).

És important tenir en compte que el rol dels ciutadans i ciutadanes i el de les associacions en aquests espais són diferents. Aquestes diferències tenen a veure amb la continuïtat, el coneixement previ dels temes a tractar, les experiències prèvies de participació i el fet de que les associacions ja són un vehicle per a la participació de la ciutadania.

Les especificitats comentades fan que s’hagi de trobar la manera de posar en valor ambdues participacions (entitats i ciutadania) i cercar instruments que atenguin a les especificitats per maximitzar les aportacions, valor social i continuïtat de tots els actors (Ajuntament, entitats i ciutadania).

“La participació a nivell de ciutadans individuals és positiva però amb un compromís de continuïtat i amb formació.” Extret d’una entrevista.

“Es poden aprofitar més les noves tecnologies per afavorir la participació dels ciutadans però no en el mateix nivell que les entitats.” Extret d’una entrevista.


9.2. Participació de les persones expertes

Un altre aspecte que han valorat les entitats ha estat la importància de les aportacions de les persones expertes en el consells. La majoria d’entitats (90%) valoren positivament aquestes aportacions (molta o força importància).

GRÀFIC XXXVI: Importància de la participació de les persones expertes

n = 137

Molta40%

Gens1%Poca

9%

Força50%

n = 137

Molta40%

Gens1%Poca

9%

Força50%

Les entrevistes ajuden a fer una matisació. La participació dels experts es valora quan es realitza en temes concrets en els quals calgui un assessorament, com és el cas d’arquitectes, enginyers, etc. que realitzen aportacions en temes d’urbanisme. La participació dels experts en si mateixa sense motiu concret no es troba tant valorada.

9.3. Valoració de les aportacions realitzades a les entrevistes

Una part de la tasca de recollida d’informació ha consistit en la realització d’entrevistes a perfils que representen els diversos rols en els espais de participació ciutadana. D’aquesta forma, s’han entrevistat a responsables d’entitats destacades, tècnics municipals, experts sectorials i representants de plataformes alternatives.

Ha estat una recollida d’informació interessant i de valor, donades les aportacions de persones amb trajectòria dins aquests òrgans participatius de la ciutat de Barcelona. Les aportacions responen a una diversitat de visions que mostren els diversos rols desenvolupats en aquests espais, a més de representar la diversitat de sectors socials que formen part dels consells.

“La participació dels experts és molt interessant perquè donen més opcions i ajuden al debat.” Extret d’una entrevista.


Un altre aspecte interessant d’aquestes visions és que ofereixen una perspectiva vivencial sobre el procés participatiu.

Les reflexions que s’han aportat en aquesta tasca de recollida han girat entorn a com es realitza la participació, quina importància i incidència se li atribueix i com es valora el funcionament dels espais de participació de l’Ajuntament.

A continuació s’exposen les principals reflexions extretes de les aportacions de les persones entrevistades:

-La valoració global dels espais de participació és positiva i es perceben com una oportunitat per poder incidir en les polítiques públiques de l’Ajuntament.

-En tot cas, el model és complex i poques persones tenen clar el mapa global de l’estructura dels consells ciutadans. Això genera força confusió i algunes entitats no tenen clar en quins espais participen.

-El model és poc flexible, ja que és homogeni a tot el territori. Algunes persones han expressat que en funció del districte funcionen algunes coses o altres. Partint d’unes pautes comunes s’hauria de poder adaptar el model a cada territori o tema sectorial.

-Una bona part de les persones entrevistades coincideix en que hi ha masses reunions i això dificulta molt la participació real de les entitats i dels tècnics per preparar bé les reunions.

-Cal clarificar bé els diferents objectius i funcions de les reunions en cada moment: informació / consulta / decisió. Es demana no fer reunions ni consells perquè sí, sinó per temes concrets i reals.

-La responsabilitat i lideratge per tal que un consell funcioni és dels tècnics i polítics municipals.

-Cal formació sobre participació pels tècnics i les entitats.

-Les audiències públiques són massa llargues i només són informatives.

-El consell més conegut i valorat és el de Benestar Social, donada la implicació dels tècnics i per les comissions de treball. També es coincideix en que no es pot aplicar aquest consell com a exemple per la creació d’un model extensible a la resta d’espais municipals.


9.4. Anàlisi de la pregunta oberta

Al final del qüestionari es va incloure un espai on es podien afegir comentaris o reflexions finals entorn el tema d’estudi o sobre el qüestionari. Representa un apunt on es pot apreciar la visió i percepció que tenen les persones sobre els espais de participació de l’Ajuntament i que ha suposat una aportació addicional d’informació útil per l’anàlisi qualitativa.

S’ha fet una classificació de tots els comentaris segons si provenien d’una entitat participant en espais municipals o no. S’ha establert un altre criteri a partir de la percepció que tenen d’aquests espais: si parlen de dificultats o bé de fortaleses. També es pot identificar si el comentari té una orientació global del tema o bé si es centra en la realitat de l’entitat, a més de si es realitza alguna proposta en referència a l’aspecte exposat.

Així, s’han recollit un total de 92 aportacions addicionals, dels quals 53 pertanyen a entitats que participen en algun espai municipal. Pel que fa als temes que han abordat, es poden apreciar els següents:

-Participació efectiva

-Suport

-Coneixement

-Representació

-Possibilitat d’incidència

-Efectivitat dels mecanismes utilitzats

-Politització dels espais

-Competències professionals

-Interlocució dels agents socials

-Difusió de la informació

-Instrumentalització dels espais

-Possibilitat de transversalitzar la informació

-Utilitat dels espais

-Viabilitat de la participació

-Visibilitat

-Replantejament del model

Els temes més recurrents han estat la manca de participació efectiva (en 14 dels casos) i la falta de coneixement dels espais de participació (en 10 dels casos).

El recull de tots els comentaris, així com la seva distribució per temes, es pot trobar a l’Annex XII.


10. Reflexions

10.1. Satisfacció amb els espais de participació municipals

La valoració global dels espais municipals de participació és positiva i les entitats, tal i com s’extreu de les dades de l’informe, han fet una aposta per participar-hi.

Les entitats consideren aquests espais com una oportunitat per poder fer incidència política. També s’entenen com espais d’intercanvi i relació entre entitats i amb els tècnics municipals.

Aquestes oportunitats que representen junt amb la valoració positiva fan que el grau de satisfacció de les entitats sigui força elevat.

10.2. La complexitat del model de participació

El model de participació de l’Ajuntament de Barcelona és complex i dificulta la comprensió per un actor com les entitats, que no estan permanentment en contacte amb els espais de participació municipal. La complexitat es genera per la diversitat de criteris i de temes, pel nombre de reunions, pels diferents objectius, per les característiques de cada territori, etc.

Poques persones de les entrevistades tenen una visió global de tot el mapa dels espais de participació o fins i tot, a vegades, hi ha una certa confusió sobre on s’està participant.

A més, el model es gairebé el mateix per tot el territori de Barcelona ciutat quan les necessitats, el moment i els processos no són els mateixos depenent dels districtes i barris.

En l’àmbit temàtic, hi ha consells que funcionen molt bé i altres pel propi funcionament i necessitats de les entitats que treballen aquella temàtica no acaben de funcionar. Per tant, també caldria adequar-ho a les necessitats reals de les organitzacions de cada àmbit sectorial.

No sempre està suficientment clar si els espais de participació són informatius, consultius o propositius i això genera confusió.

Per facilitar la comprensió d’aquesta complexitat pot ser útil:

-Elaborar un mapa de la participació clar i senzill per la difusió del model i els espais de la participació, que permeti ubicar els espais, funcionament bàsic i utilitat.

-Flexibilitzar el model: han d’haver-hi uns trets bàsics comuns, però s’han de poder canviar els elements que no funcionen segons temàtica i territori.

-Repensar alguns elements del model per simplificar el nombre d’espais per temàtiques i territoris, ajudant a concentrar esforços i recursos en aquells espais amb millor funcionament i utilitat.


-Organitzar sessions informatives per a les entitats sobre el model de participació a l’Ajuntament de Barcelona: estructura, rol, mètode, impacte, etc.

-Clarificar molt bé els objectius (informar, consultar, crear propostes, etc.) de cadascuna de les sessions de treball.

10.3. L’esforç i dedicació de la participació

Un resultat clar que ha sorgit al treball de camp és l’esforç i càrrega de temps que comporta, per a les entitats i també pels tècnics municipals, la participació als espais municipals.

Això no és una sorpresa, doncs la participació no és quelcom gratuït i sempre requereix temps, recursos, dedicació, mitjans tècnics i econòmics... En aquest sentit, el propi Ajuntament és conscient de l’esforç econòmic i humà que li comporta l’establiment i manteniment dels espais de participació, i que de ben segur encara serien necessaris més equip humà, dedicació, recursos econòmics, etc.

En general, les entitats tenen dificultats, tant d’equip humà com de recursos econòmics. Tot i això, com s’ha vist al llarg de l’estudi, es fa una aposta per la presència i participació als espais municipals.

A vegades es percep que els consells són poc eficaços en relació a l’esforç que impliquen tant a nivell de les entitats com també a nivell dels tècnics municipals.

Per facilitar aquesta presència i afavorir l’esforç de la participació, es proposa:

-Impulsar els informes periòdics que serveixin per tangibilitzar, donar-l’hi utilitat i sentit a l’esforç que es fa per participar.

-Donar més suport des de l’estructura dels espais de participació per reduir la dedicació horària (més recolzament, preparació dels documents, suport a la difusió dins les entitats, etc.)

-Avaluar i conèixer el cost econòmic de la participació (temps, salaris...) per posar-ho en valor i explicitar com afrontar-lo.

-Augmentar els recursos tècnics i la formació de l’equip dedicat per l’Ajuntament als espais de participació.

-Millorar l’eficiència fent les sessions que calguin i amb la freqüència que sigui necessària per tal que els espais siguin útils.

10.4. Impulsar la utilitat i compromís polític amb la participació

Una percepció que s’ha derivat del treball de camp és que els espais de participació de l’Ajuntament de Barcelona estan molt compartimentats. En aquest sentit, l’estructuració en temàtiques i districtes portada a l’extrem provoca una manca d’alineament entre els espais de participació.


Aquest alineament hauria d’esdevenir des d’un lideratge estratègic provinent de la Direcció de Participació i Associacionisme. En aquest sentit, alguns aspectes claus poden ser:

-Apostar pel lideratge estratègic des dels òrgans polítics que asseguri l’equilibri en valoració i dedicació en els consells.

-Impulsar l’ús de les TIC per alinear i compartir.

-Garantir que siguin uns espais oberts on s’hi vegin representades totes les visions, podent treballar amb objectivitat.

-Fomentar la transversalitat entre els diferents consells i els temes que es tracten.

-Millorar la coordinació entre els consells municipals i els de Districte així com entre els diferents consells que comparteixen temàtica.

-Incrementar la formació dels tècnics municipals.

-Diagnosticar què funciona i què no en cada territori o eix temàtic.

-Elaborar unes Bones Pràctiques dels consells.

-Establir una xarxa entre els tècnics municipals que es dediquen a temes de participació.

10.5. Clarificar els rols dels actors a la participació

Donat que existeix l’esforç que aquests espais estiguin oberts a diferents agents de la societat civil, és necessari aprofitar al màxim aquesta voluntat per reflectir la diversitat social en la millora dels processos participatius.

Per posar en valor la participació de tots els col·lectius, cal que hi hagi un reconeixement de rols diferenciats, a partir de l’establiment de metodologies de participació que recullin les especificitats de cada actor.

És important tenir en compte les especificitats de cadascun dels actors com ara la continuïtat, el coneixement previ dels temes a tractar, les experiències prèvies de participació, etc. Això fa que s’hagi de trobar la manera de posar en valor totes les aportacions.

Els consells s’haurien d’entendre com espais d’implicació i construcció conjunta, i no només per comunicar reclamacions davant de l’administració. D’aquesta manera es reforça la confiança respecte al paper i les aportacions de tots els actors involucrats.


ANNEXOS

2

ANNEX I: FITXA TÈCNICA DEL

PROJECTE

Organitzacions que han impulsat el projecte

Direcció de Serveis de Participació i Associacionisme, de l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb el Consell Municipal d’Associacions de Barcelona (CMAB).

Període de realització i recollida de respostes

Fase Calendari

Fase prèvia novembre - desembre del 2008

Fase I 23 gener – 2 març del 2009

Fase II 2 març – 2 d’abril del 2009

Fase III 15 febrer – 24 d’abril 2009

Univers de recerca

Univers de recerca

Nombre total d’organitzacions 3271

Treball de camp quantitatiu

Nombre total de respostes rebudes 287

Nombre total de respostes vàlides 274

Nombre total de respostes completes 258

Nombre total de respostes parcials 16

Nombre entitats que participen en espais municipals 164

Nombre entitats que no participen en espais municipals 110

Treball de camp qualitatiu

Nombre total d’entrevistes realitzades 19

Entrevistes a responsables d’entitats 5

Entrevistes a directius d’entitats 5

Entrevistes a responsables i tècnics d’entitats 2

Entrevistes a experts sectorials 2

Entrevistes a representants de plataformes alternatives 1

Entrevistes a responsables i tècnics municipals 3

Entrevistes a representants de fundacions 1

ANNEX II: QÜESTIONARI

Annexos

8

CONSELL MUNICIPAL D’ASSOCIACIONS DE

BARCELONA - CMAB

PLA DIRECTOR MUNICIPAL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Qüestionari

Les associacions de Barcelona i la participació en

els afers municipals

Treball encarregat a:

Annexos

9

LES ASSOCIACIONS DE BARCELONA I LA PARTICIPACIÓ EN ELS AFERS MUNICIPALS

Presentació de l’estudi

L’estudi sobre Les associacions de Barcelona i la participació en els afers municipals és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, Direcció de Serveis de Participació i Associacionisme, en col·laboració amb el Consell Municipal d’Associacions de Barcelona (CMAB) i la realització tècnica de l’Observatori del Tercer Sector. Aquest estudi és una activitat del Pla Director Municipal d

Les associacions de Barcelona i la participació en els...

Documents

Transcript of Les associacions de Barcelona i la participació en els...