Suspens alConsell eneducació envalenciàEscola Valenciana liremet un informe a laEducació amb mesuresurgents per superar elsdèficits de la seua ges-tió pàg. 18

COMARQUES

Trobada indígenainternacionala ChiapasL'EZLN concentra tresmil persones dels cinccontinents en el IIEncontre dels PoblesZapatistes amb elsPobles del Món pàg. 06

INTERNACIONAL

La reforma agràriasegueix sense arribar a Brasilpàg. 23

+ Notícies

COMARQUES

Jaume d’Urgellpàg. 13

27 DE JULIOLEstiu 20071,5 euros

www.lavanc.com

#132

Mitjans propers al Partit Popular es barallen entre ellspàg. 08

L’esquerra institucionales trenca en pedassos

RUPTURA DESTITUCIONS I PROCESSOS D’EXPULSIÓ

“Ningú hauria de capitalitzar Compromís”Isaura Navarro, la diputada per València d’Esquerra Unida, valora els anys de feina a Madrid i analitza la crisi que travessa la coalició electoral de Compromís pel País Valencià planes centrals

Les tensions internes a EU i el nomenament d’Amadeu Sanchis a RTVV fan esclatar el grup parlamentari del Compromís i provoquen una crisi de difícil solució pàg. 07

Quadern

ARRELS A XÀBIAEls propers 17 i 18 d’agost se celebra a Xàbia elsegon Aplec Arrels de la Terra, una cita que mesclala reivindicació amb la millor música en valencià

02 L’Avanç informació, 27 de juliol de 2007

OPINIÓREFRANY POPULAR ADAPTAT

“Any acabat,

rei engreixat.”

EMILI OLMOS Professor i POETA

L'acte es perpetrà de matinada,amb premeditació i traïdora,sense previ avís ni diàleg o erup-

cions democràtiques. Es decidí en lescúpules més altes sense contactar ambles implicades o organitzacions afins is'actuà amb total impunitat. Es furta-ren atuells domèstics de primera ne-cessitat com ara matalassos, carrets dela compra, tendes de campanya, man-tes, calçotets, bosses personals queen algun cas contenien fins a 5 passa-ports, atifells, roba exterior i altres. Deseguida s'intentà esborrar el recordamb zotal i l'acte vandàlic es justificàamb unes obres imminents. Treballa-dores socials, agranadores, policiesinclús de paisà i una notària culmina-ven l'acte. És cert que Colom tambés'endugué una notària al seu viatgeapocalíptic per prendre possessió detot allò que furtava. En els dies se-güents es perseguiren les immigrantsque encara dormien al riu Túria d'aque-lla ciutat fundada ara fa 2145 anys i al-gunes hores per Junius Brutus. Si al-gun dia s'instaura com a esport visitarel passat pel túnel del temps no seràd'estranyar que Na Rita Barberà i No-lla tire també de la zona propera al Tú-ria a Junius Brutus i la colla de soldatsque dormien al 138 a.n.e. -abans de lanostra era- doncs els veurà al costat detendes, amb cabells desbocats, gots, vi,foc i altres estris de mal gust per a unterritori que li pertany a ella, ama de laseua ciutat pels contundents resultatsaclaparadors i electorals de la prima-vera passada. Mentre les Corts i l'Ajun-tament valencianer estudien declararfesta patriòtica el 27 de maig la vidacontinua a la terreta amb una eufòriaque origina efervescències incontrola-des de grau 8 segons l'escala de Rich-

ter. Caldrà declarar les eleccions mo-nument nacional, doncs serveixen perenvalentir-se i actuar amb coratge. Mesqui són les immigrants? Persones de-senfeinades, egoistes, que no volen tre-ballar, persones a qui no els agrada viu-re en cases i per això trien els bells jar-dins del Túria i s'apropien d'ells -quinmorro!-. A les immigrants els agradadur una vida sense monotonies, aixíAbdelkader -52 anys, algerià- perdé lavisió a un ull treballant a una pirotèc-nia, però com no tenia papers no li hande pagar res. Això està molt bé, de se-gur que al proper març veurà les fallesamb tanta emoció com la fallera ma-jor. I què ha fet l'Ajuntament valencia-ner amb les immigrants? Doncs dur-lesa albergs, o siga que ja està bé de criti-car les institucions democràtiques.Anem a veure, les immigrants no pa-guen impostos, no veuen la tele, noconsumeixen, tenen pocs diners -sem-pre furtats-, i són molt insolidàries. Ifront a açò les institucions els ho do-nen tot. Però elles sempre queixant-se, volen eixir de l'alberg abans de l'ho-rari establert, diuen que no tenen lli-bertat i altres desgavells de l'instant.Caldrà recordar que és el nostre ajun-tament democràtic qui paga els albergso inclús els hostals. Jo crec que tenenmolt poca educació, si vas d'invitada iamb les despeses pagades caldria tin-dre una altra disposició, oblidar la pre-potència i si les regles diuen que nopots matinar caldrà no emprenyar, qui-nes tonteries són eixes de què volenalçar-se prompte per anar a treballar?Totes sabem que cap immigrant treba-lla, llevat d'aquell qui perdé l'ull, o pot-ser això passà a Orà i està enganyant-nos. Ara l'ajuntament ritenc està pre-parant una altra actuació important, al

cor de la ciutat papal, copal i formula-primeral viuen 40 famílies a les nausabandonades de Macosa, al carrer deSant Vicent. Són romaneses majorità-riament, sense aigua ni llum, s'il•lumi-nen amb fogueres com si foren nòma-des del Paleolític, no tiren el fem alscontenidors sinó al contrari, van alscontenidors a buscar-ne. La brutíciainunda el moment, i és d'esperar queal setembre el govern d'aquest ajunta-ment insigne els envie a totes a albergs.Però on és l'origen de tot açò? Lespotències europees es llançaren a la co-lonització d'Àfrica -en el bon sentit dela paraula- al 1885, els portaren el pro-grés i la religió vertadera. És cert quealgunes indígenes orgulloses no accep-taren la religió catòlica que defensa lahumilitat. Ací és on rau el problema, novolen ser humils, volen ser com lesbenèvoles colonitzadores o més queelles, els cega l'orgull i per això se'n vana Europa en qualsevol mitjà de trans-port per furtar allò que no és d'elles.Nostre Senyor ja els castigarà amb l'in-fern. De la mateixa forma -4 seglesabans- el nostre gloriós Colom i lesseues fans -Pizarro, Hernán Cortés, Pe-dro de Valdívia- feren grans esforçosper introduir la modernitat en aquellesterres salvatges. Com podeu enten-dre aquest continent també està pled'orgulloses. Només una reflexió: les80 immigrants del riu deixaven cadaNit zero cèntims com a beneficis i unvaixell amarrat a la nova zona de Co-pacabana, perdó Copamericana deixa7000 euros per dia. Caldrà, doncs, pres-tar més atenció a aquesta gent i ama-gar la mala presència de l'altra. Si et fo-ten una galta dóna l'altra diu la religióque no volen acceptar. Carrancs i ba-rrancs inconstants!

Galtes

COORDINACIÓ: Guillem Carreras REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay, Marc Peris.COL·LABORADORS: Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, ToniMestre, Laia Altarriba, David Sastre, Susanna Anglés, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló-Dossiers Crítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIÓ: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació Catalana de PublicacionsPeriòdiques (APPEC) i del Gremi d’Editors del País Valencià.

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València · 96 333 93 68redaccio@lavanc.org · www.lavanc.org

Article 20. Es reconeixen i protegeixen els drets: A expressar i difondre lliurement els pensaments, ideesi opinions mitjançant la paraula, l'escrit o qualsevolaltre mitjà de reproducció. A la producció i creació literària, artística, científica itècnica.A la llibertat de càtedra. A comunicar o rebre lliurement informació veraça perqualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a laclàusula de consciència i al secret professional enl'exercici d'aquestes llibertats. L'exercici d'aquests drets no pot restringir-semitjançant cap tipus de censura prèvia. Això és el que diu la constitució espanyola sobre lallibertat d'expressió. Tot i entrar en contradicció amb elpunt 5 del mateix article (només podrà acordar-se elsegrest de publicacions, enregistraments i altresmitjans d'informació en virtut de resolució judicial),que és la què ha dut a la revista satírica “El Jueves” al'Audiència Nacional. Ens duu a les següentsconclusions: Hi ha hagut altres portades d'aquesta revista queutilitzaven el mateix to irreverent amb polítics ipresidents del govern sense que això comportarà alsegrest de l'edició. Per tant ha estat l'objecte de lasàtira i no la sàtira en si la què ha provocat ladesaparició d'aquesta revista dels quioscs.Segons la mateixa constitució espanyola que dedica unsol article als drets dels ciutadans (article 20) i deu alsdrets de la corona (del 56 al 65): La persona del Rei ésinviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seusactes estaran sempre confirmats en la forma establertaen l'article 64, mancant de validesa sense ditaconfirmació, exceptuant el que està disposat en l'article65, 2.Aquesta especial protecció al rei, no es fa extensiva a latotalitat de la família real i per tant no és objected'especial protecció el seu hereu fins que no arribe al’status de monarca. Per tant podríem considerar elsegrest de “El Jueves” com un cas de justícia arbitrària,que atempta contra la llibertat d'expressió, ja que noprotegeix al president del govern ni a diputats i altrescàrrecs públics subjectes a elecció democràtica i si hofa amb dos membres de la família real a qui a banda decostar-nos diners de la butxaca no tenim la possibilitat,dintre de la legalitat vigent per a substituir-los per unsaltres que el poble pogués considerar més adequats. A més de tot això veiem com dia si dia també ciutadansdel carrer són utilitzats com si de matèries primeres estractara en la televisió sense que el seu dret a l'honorprevalga sobre la “llibertat d'expressió” dels mitjansque els utilitzen per a garantir l'entreteniment de lesmasses. És a dir que no contents amb mantenir una instituciómedieval, la monarquia, amb privilegis que com hempogut veure, passen per sobre dels drets delsciutadans, també en ple segle XXI tenim el dubtósprivilegi de continuar amb la censura heretada delfranquisme.

L’article 20 de laConstitució

El acord electoral va acabar on va començar, en elrepartiment de càrrecs i sous. Al final, com al principi, elmés lamentable no ha sigut el motiu que els va obligar a

pactar, la barrera del 5%, sinó la carnisseria pública en què elsdirigents de les organitzacions implicades han caigut sense solucióde continuïtat. Ni la desencertada trajectòria, ni les provocadorespropostes per a ocupar distints càrrecs públics per part de ladirecció d'Esquerra Unida, justifica el transfuguisme d'Esquerra iPaís i la nova jugada per a la Història, com va ser la del 87, per partdel BLOC. Partint d'ací, les justificacions, les crides a no trencar elCompromís, al respecte a la majoria i la democràcia interna, o a lapluralitat i el respecte a les minories, són soroll de casseroles enun conflicte sense debat polític de fons. A Esquerra Unida ladirecció, de la mà d'Esquerra i País, s'ha dedicat durant anys alaminar amb la mateixa brutalitat que hui s'apliquen mútuament atots els corrents i tendències a la seua esquerra. Ara que s'hanquedat sols continuenfent el que han fetdurant més d'unadécada però entreells.A esta situació arribenels implicats, amb ellscal començar aacostumar-se a l'argotjudicial, per falta deprincipis ideològics ide projecte polític.Açò a Esquerra Unida és definitiu, sense compromís de classe niun projecte diferenciat del PSOE no té sentit la continuïtat del'organització, i açò ho saben els seus minvants militants i votants.A Esquerra i País, com per a tots els independents, la indefinicióideològica i de projecte no és per ella mateixa un problema, maihan passat de ser un corrent intern, instrument de negociació decàrrecs i prebendes, en la que per goteig s'integraven persones perinteressos i relacions personals. El BLOC per la seua banda és això,un bloc, i per eixa mateixa raó no pot abandonar una indefinició enquè naden còmodes des de compromesos militants de l'esquerra iel sobiranisme valencià a beats de família franquista de pobles,això sí, de llengua valenciana. En això queda la indefinició, segonsels casos, traïció als principis i oportunisme polític.Abans de les eleccions molts ja anunciaren l'enganyós i danyós queper a l'esquerra era un acord sense ètica. Res de compromís, resde projecte, res de política. Una única idea per a justificar l'acordque pretenia salvar els mobles, tirar al PP. Tot per a, d'acord ambla indefinició ideològica i la falta de projecte, entregar-se al PSOE.En la política de terra cremada queda la utilització dels movimentssocials sense cap escrúpol i la bestial desqualificació i crítica–acusats de peons del PP- a les organitzacions que no van estard'acord amb l'operació, es va arribar a demanar que retiraren lesseues candidatures electorals. Per al seu descrèdit queda lahistòria col·lectiva i personal dels implicats. Els ideòlegs que ahirdefenien el Compromís i hui l'actuació de les seues organitzacionsen la carnisseria pública continuen en el ridícul més absolut.El propi sistema reproduïx les seues criatures, i sota eixeparaigües continuaran subsistint de manera residual els implicats,fins que els bancs o el bipartidisme vullguen. La Constitució marcala línia dels què tenen un projecte distint per al País Valencià i lesclasses populars i els que al contrari participen del projecte vigent.Per fer açò últim el PP i el PSOE es basten, no fa falta cap“muletilla”.

LA CASA REIAL Es veu que no tenim prou amb mantindre a una fa-mília, que any rere any, creix de manera exponen-cial, a més d’això no podem clavar-nos en ells. Sem-bla que estan per damunt del be i del mal i que lanostra llibertat d’expresió acaba a les portes del pa-lau de la Zarzuela.

EL JUEVESPugem a la revista humorística dirigida perManel Fontdevila, per convertir-se en laprimera publicació segrestada a l’Estatespanyol en el segle XXI. Ens solidaritzemamb ells i denunciem la censura que haimposat la casa reial.

03OPINIÓL’Avanç informació, 27 de juliol de 2007

Jo no he votatCompromís

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

A Esquerra Unida la direcció de la mà d'Esquerra i País s'han dedicat durant anys a laminar amb la mateixa brutalitat que hui s'apliquen mútuament a tots els corrents i tendències a la seua esquerra

Ser del València CF

GUILLEM FONT

IGNACIO BLANCOMANUEL COLOMER

MEMBRES DEL CONSELL POLÍTIC D’EUPV

Esquerra Unida. Millor dit, lamajoria d´Esquerra Unida queva aprovar en referèndum de

tota l´afiliació un acord de cinc forcespolítiques amb uns compromisosmolt clars entre les mateixes i ambl´electorat. Un acord que va rebre elsuport de 200.000 valencians i valen-cianes, als que Esquerra Unida no vaa traicionar. I també altres socis deCompromís com Izquierda Republi-cana i Els Verds del País Valencià.Paradoxalment, aquells partits i sec-tors que s´ompliren la boca durantmesos demanant el pacte han acabatquedant en evidència: per ells, elCompromís no era un valor a preser-var, sinó la peça necessària d´una es-tratègia per dinamitar, des de dins ides de fora, l´organització políticamajoritària en l´àmbit de l´esquerravalenciana. Per un costat, Esquerra iPaís ha fet amb l´ajuda del Bloc allòque no podia aconseguir amb lesseues pròpies forces en un procés de-mocràtic intern: el qüestionament dela direcció d´EUPV. Per un altre, elBloc ha intentat executar, amb lainestimable col·laboració d´Esquerrai País, un dels seus vells somnis: l´eli-minació d´ EUPV, considerada un ad-versari polític i no un soci.No han esperat gaire temps, menysd´un mes des que es va constituir elgrup parlamentari del Compromís.Han utilitzat el nomenament del mem-bre en el Consell d´Administració deRTVV, que el text literal de l´acord dei-xava clar corresponia a Esquerra Uni-da, com li va ser recordat al Bloc tam-bé per la Comissió Política del Com-

promís. Després d´una campanya delinxament mediàtic contra la personaescollida pel Consell Polític d´EUPVamb arguments falsos i canviants, vanpresentar un altre candidat que no ha-via sigut ni tan sols proposat en capreunió. Aquesta persona ha reconegutpúblicament que ja li havien oferit desdel Bloc el càrrec en RTVV deu diesabans de la seua presentació, però elsaltres tres diputats i la resta de partitsdel Compromís només es van assaben-tar una vegada registrada la proposta.Queda clar que no es cercava el con-sens ni el perfil, sinó una maniobra perdesautoritzar a la síndica del grup par-lamentari i coordinadora d´EUPV, quehavia cumplit amb l´acord del Com-promís presentant la proposta apro-vada democràticament pels òrgans dedirecció d´EUPV.Els mateixos quatre diputats han pre-sentat després un escrit de revocacióo, en el seu cas, expulsió de GlòriaMarcos del grup parlamentari. La pa-trimonialització del grup del Compro-mís per part del Bloc i d´EiP -que re-cordem no en forma part sinó com apart d´EUPV- ha quedat en evidència.A més, ho han fet amb tot el cinismepossible. Minuts abans de registrarl´escrit de destitució de la síndica, elsrepresentants del Bloc negaven ex-pressament tal possibilitat en la reu-nió de la Comissió Política del Com-promís. Literalment, adduien que«això serà només la resposta a unaconsulta». I, com si no passara res,continuaven parlant del futur del grupparlamentari, de la seua organitzaciói de les seues finances. On queda la

dignitat del Bloc com organització, siels seus dirigents es comporten tram-posament amb els altres partits -tam-bé amb Els Verds i amb Izquierda Re-publicana- signants del pacte? Estem davant d´un frau a l´electoratd´esquerres del País Valencià. La rup-tura interessada del Compromís su-posa l´alteració del resultat de leseleccions. Les dos diputades d´Es-querra i País van ser triades per l´As-semblea d´Esquerra Unida, en aplica-ció d´uns mecanismes de votació quegaranteixen la pluralitat de les nos-tres llistes -amb el sistema d´eleccióinterna del Bloc no haurien estat maidiputades-, i porten camí de conver-tir-se en trànsfugues. Tal com van ferTamayo i Sáez a l´Assemblea de Ma-drid, Oltra i Mollà han decidit actuarpel seu compte sense respectar elsacords democràtics de l´organitzacióque les ha triat. Diran que són delCompromís, però cal recordar queaquest no era ni és un pacte entre setdiputats i diputades, sinó entre cincforces polítiques sobiranes, que lliu-rement decidiren signar uns compro-misos, i que així es presentaren a leseleccions autonòmiques.Podran quedar-se amb la sindicaturadel grup, i amb el finançament corres-ponent. Però s´equivoquen. Perquèper molts diners que guanyen, hanperdut la confiança de bona part delsciutadans i ciutadanes progressistes.I perquè Esquerra Unida, per moltesdificultats que passe, no va a deixarde treballar per representar digna-ment l´espai de l´esquerra alternati-va al País Valencià.

Qui s’havia cregut el Compromís?

El futbol és més que un esport.Per a la majoria dels seguidorsés una passió a la qual es guar-

da fidelitat tota la vida. Sovint és mésfàcil canviar de vot que d’equip. Nor-malment un s’apunta a “açò” des de xi-quet i suposa tot un itinerari sentimen-tal de no poca importància.Hi ha qui és del Barça o del Madrid. Josóc del València CF, com tanta altragent d’aquest país. Des de la infante-sa. Malgrat les opinions interessadesl’afició de Mestalla és extraordinària-ment plural: classes baixes, mitjanes ialtes; esquerrans i dretans i, sobretot,capaços de xiular els jugadors fins i totquan van guanyant i tot seguit creu-re’s membre del millor club del món

quan ix alguna bona jugada. En aquestsentit, xes i culés, cosins germans.Ser del València CF, emocionar-se ambels gols de l’equip i patir quan assetgenla porteria de Cañizares no em fa sord,però, als aspectes dels quals menys po-dem enorgullir-nos. Un és que al meuclub hi ha una minoria feixista i antica-talanista que més d’una vegada han pro-tagonitzat incidents lamentables. Certés que altres clubs també toleren aques-ta mena de gentola però això no exi-meix els Yomus de la seua responsabi-litat. Al València hi caben tots trets delsintolerants. Per més que animen l’e-quip. I no és una qüestió només policial:el club ha de fer front als qui embrutenla seua imatge.

Un altre afer trist és l’intent d’instru-mentalitzar el València d’una manerapartidista. Ramos Costa tractà de con-vertir el club en un instrument del bla-verisme durant la transició i ara hi haindicis que l’actual president podriaanar per un camí semblant en oferir cà-rrecs a Társilo Piles i l’actual presidentde Lo Rat Penat i polític del PP, Enri-que Esteve.Hi ha d’altres aspectes foscos: opera-cions urbanístiques més que discuti-bles, presidencialisme provincià, malagestió... A mi m’agrada anar a Mesta-lla a veure bon futbol i no altres “es-pectacles”. Seguir sent del València CFsense que grinyole la meua conscièn-cia democràtica i valencianista.

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 27 de juliol de 2007

Coherència

ENRICMORERA

Moltes persones, ciutadans normalsamb els que contacte a diari emdiuen sovint : “tots els polítics sou

iguals”. Hi ha una gran part de la nostraciutadania que està convençuda que elspolítics només pensen en ells i que esdesentenen dels seus problemes. La políticadels polítics interessa cada dia a menyspersones. L’abstenció creix i el desinterès perla política -dels polítics professionals-s’incrementa. El resultat de les passadeseleccions autonòmiques i municipals n’és unprova evident. El Compromís parla de fer lescoses diferents, renovar la política, canviarles formes, obrir finestres i aportar aire fresci nou a la política valenciana. Un dels nostres plantejaments programàticsfonamentals ha estat la defensa d’unatelevisió pública, valenciana i de qualitat,lliure del tutelatge i la grollera manipulaciódel PP. Està als nostres plantejaments. Doncsbé, este posicionament i l’intentar traduir enla pràctica una nova política, ha suposatl’epicentre de la traca al si del GrupParlamentari del Compromís. Ja sé que moltsno ho entendran. Es diran paraules fortes:veto, incompliment d’acords, intromissió…He pogut comprovar la decepció i el certdesànim en alguns votants. En sóc conscient.Ha estat una situació difícil, dura,desagradable en la que hem confrontat dosmaneres d’entendre la política. Vaja perdavant que no es tracta d’una pel·lícula debons i dolents, i que ningú té la veritatabsoluta. Nosaltres hem intentat -no sé si hemaconseguit explicar-ho i fer-ho bé-, sercoherents amb el posicionament delCompromís. Defensar els principis d’una novapolítica davant el pasteleo entre PP-PSOE iEU en la designació en comandita dels 11membres de la Comissió de Control del RTVV.El PP mana a la Ràdio i Televisió Valenciana,l’utilitza de forma partidista i nosaltresenviem a la Comissió de Control persones(amb una vàlua personal que no pose endubte) però de perfil partidista. Com anem acriticar al PP si nosaltres fem el mateix. Ésaixò coherent? Així ja pot manar el PP de pervida, no hi ha alternativa. I haurem de donar-li la raó als milers de persones que diuen: totssou igual. El PSOE ha entrar el el joc del PP iEU també. Hi havia una possibilitat debloqueig, calien 3/5 parts de vots de les Corts,que no han volgut utilitzar. S’han estimat més aconseguir uns llocs detreball i punt i no plantejar la qüestió defons: cal despolititzar RTVV. Això és el quediuen els sindicats de l’Ens públic i la Unióde Periodistes. Ho lamentem. Nosaltres nopodíem bloquejar las situació però hemvolgut ser fidels als milers de persones quevolem altres polítiques, oposició constructivaperò contundent en el contingut. Oberturacap a persones i col.lectius que han donatsuport al Compromís, coherència en elsplantejaments i defensa del principis queconsiderem vigents tot i que la política delspolítics acabe per esgotar l’esperit crític de lanostra societat. No tots som iguals.

ARA

El negoci de la construcció desbo-cada sembla que dóna bonsrèdits. Que li ho pregunten, si no,

al PP que n’ha fet banderaelectoral(ista) del “progrés” urbanístic–és a dir de la corrupció generalitzada ide la depredació del territori-. Ara l’es-glésia oficial s’apunta a aquells rèditsfàcils, “invertint” en les consciènciesdels votants dels “populars”, amb la“construcció” d’un temple a València,dedicat als màrtirs de la guerra civil. Hofa en l’espai públic cedit a l’arquebisbatde València, en la zona d’expansió de laciutat de les Arts i les Ciències, en l’anticrecinte fabril de la Cross. Així s’ “harmo-nitza” el negoci immobiliari dels prebos-tos del PP amb la manipulació del senti-ment de dol, dels què encara creuen quèel colp d’estat de Franco contra la legali-tat republicana fou una cruzada, per sal-var Espanya de la “garra” del marxisme.I es fa coincidir –la beatificació dels 498“màrtirs” i l’erecció del temple- amb eldebat sobre la llei de la (des)memòriahistòrica, que un govern moderadamentd’esquerres i tèbiament aconfessional–el de Rodríguez Zapatero-, presenta alParlament espanyol. Així –amb la beatifi-cació dels 498 “màrtirs” i l’erecció deltemple- s’exterioritza ostentosament lacontrarietat del PP i el Vaticà, alhora quees reforça la campanya de desqualifica-cions que els “populars” i la ConferènciaEpiscopal –CEE-, han orquestrat contrael govern democràtic de l’Estat, ara pervoler recuperar la memòria i la dignitat–ni que siga mínimament- dels que dona-ren la vida per la legalitat i pels seus ger-mans –alguns també en la fe- i foren, peraixò, executats pel franquisme.

I clar, uns per la seua condició d’hereusdirectes del franquisme –el PP: no deba-des el seu fundador fou un col·laboradorentusiasta del dictador- i altres per laconnivència i complicitat descarada –la

jerarquia catòlica que portava a Francosota pal·li- amb aquell règim dictatorial,han esclatat en protestes contraRodríguez Zapatero, acusant-lo de “reo-brir” les ferides de la guerra civil. Aixívolen –el PP i la CEE- llençar terra–encara més- sobre els cossos dels assas-sinats a les cunetes i descampats, pelsescamots del franquisme, mentre ells––el PP i la CEE- que no han parat d’ho-menatjar els seus morts i de fer-los santsi “màrtirs”, encara no en tenen prou ipreparen noves fornades per portar-losals altars. Mentrestant els investigadors–alguns com el pare Hilari Reguer, deMontserrat- han documentat que, entreles víctimes del franquisme hi haguerentambé un bon grapat de capellans, afuse-llats només per la seua lleialtat a la lega-litat republicana i la defensa de les vícti-mes de la dictadura. Estranyament aquells preveres exem-plars no han rebut cap reconeixement nirehabilitació i el Vaticà ha imposat unsilenci sepulcral sobre el seu “martiri”.És el que sol passar: la història l’escriu elque guanya les guerres –els “bons”- i jase sap que els perdedors són sempre el“roïns”. Ara la dreta espanyola i la jerar-quia eclesiàstica tenien una nova oportu-nitat, de reconèixer els greus errors delpassat i mostrar la generositat que la ide-ologia catòlica proclama: perdonem-nostots i fem les paus. Però no. La revenjahistòrica i les pors a perdre credibilitat ipoder –i vots- han guanyat la partida.Sembla que els anys han passat en va: lanostra és una història circular que ensporta sempre al mateix lloc, una històriade cercles tancats i concèntrics.Viciosos, vaja. Lamentablement.

(Des)memòria històrica

MARC ANTONI ADELLPsicòleg

Diuen que dos no es barallen si unno vol. No sempré és cert, lasaviesa popular no és infalible. Si

la crisi del Compromís, el trencamentformal que ja s’anuncia es concreta enels pròxims dies, arriba a produir-seserà perquè, sobretot, hi ha un trenca-ment previ en una de les parts fonamen-tals, al si d’EUPV, per a entendre’ns.Com algú ha dit en d’altres fòrums, si eltrencament s’ha de produir, millor araque no a dos mesos d’unes eleccions (iles pròximes estan a la vista en març del’any que ve…). El Compromís va seruna aposta necessària que es va quedara meitat camí del que calia i ara aixòpren substància. En el fons d’esta qües-tió, com en la qüestió de què passa dinsdel PSOE valencià, els temes principalssón, d’una banda, la imprescindible iinajornable reestructuració de l’esque-rra d’este país, i de l’altra banda, la tam-bé imprescindible i inajornable reflexiósobre les necesitats del valencianimepolític per a constituir-se en una alter-nativa de govern al PP i al PSOE. Un

assumpte, però, que em resulta alamanten l’enrenou del Compromís és l’actitudtotalitària que ha mantingut en l’afer ladirecció del PCE (la majoria formal dinsd’EUPV), que arriba al vet i a l’amenas-sa d’expulsió de la dissidència. Lesregles de la democràcia està vist que,per a segons qui, s’apliquen només quanes resulta beneficiat, quan juguen afavor de segons quines posicions…, i dicque això m’alarma perquè jo, que sócd’esquerres, no concep una esquerraper a la que la democràcia siga un sim-ple fet instrumental, el radicalismedemocràtic tinc el convenciment queforma part indestriable de les més pro-fundes conviccions de totes les tradi-cions de l’esquerra: el desviacionismecap a l’autoritarisme és una de les méssagnants lliçons que l’esquerra ha derevisar de la seua trajectòria.L’anacronisme del PCE, en este afer,m’aterra, perquè sóc d’esquerres precí-sament. En este sentit, la proposta de faa penes uns dies del PCE per a unir total’esquerra de cara a les eleccions demarç pròxim, un no sap com pendre-la…, com a mínim amb els dits de pun-

tetes, clar. I després esta això que heesmentat com de passada, la cita electo-ral que l’any que ve, cap al març, ensconvocarà també als valencians per aelegir diputats i senadors a les CortesEspañolas. És molt dubtós que tot allòque és necessari fer i tindre done tempsa confitar-lo en poc més de vuit mesos.Tinc la sensació que algunes necessitatsimprescindibles i inajornables encarahauran d’esperar el moment i les ganesdavant de les urgències electorals.Dubtós, doncs, que algú es moga ni pocni molt en el PSOE (en una direccióvalencianista, vull dir) i dubtós que desdel “tercer espai” (un eufemisme, ja hosé, però d’alguna manera haurem dereferir-nos als qui no són PP ni PSOE) hihaja una o més propostes d'’àmpliamirada i ambició política. Es farà, dic jo,el que siga possible…, i esperem quesiga suficient perquè la maquinària del’establishment no acabe d’arrodonir elseu projecte de bipartidisme espanyol.No sé perquè, hui vaig a repassar-me elsarguments a favor de la “tendresa” en lapolítica (una de les grans aportacions del’ecologisme polític d’esquerra).

Compromís: a l’espera…Joan Sorribes

05OPINIÓL’Avanç informació, 27 de juliol de 2007

L’autogestió i elsseus límits

JOSEFINA JUSTE

Els treballadors del recuperat Hotel Bauende Buenos Aires es veuen en aquestsdies emplaçats per una sentencia judicial

que els obliga a retornar l'hotel als seus anticspropietaris. Al mateix temps, es portaven a ter-me les Jornades convocades pel programa “Fa-cultat Oberta” de la Universitat de Buenos Ai-res. Les Jornades van reunir a delegacions d'U-ruguai, Cuba, Brasil, Estats Units, Canadà i Sud-àfrica i el tema de les empreses sense patró vaser un dels punts centrals de les reunions que esvan portar a terme a Buenos Aires entre el 19 iel 21 d'aquest mes de juliol de 2007. El progra-ma “Facultat Oberta” és part de la nova progra-mació científica de la Universitat de Buenos Ai-res que, en fer-lo, va reunir a partir de l'any 2004a equips d'investigadors de quatre Facultats (Fi-losofia i Lletres, Ciències Socials, Enginyeria iCiències Exactes), revaloritzant així la coopera-ció entre la universitat i la societat i estudiant te-mes urgents avui dia per a la societat argentina(com és el tema de les empreses recuperades iautogestionades pels seus treballadors). El casde l'Hotel Bauen es va tornar emblemàtic per laseua visibilitat mediàtica al trobar-se situat enple centre de la Capital Federal argentina. Endur el seu cas a aquestes Jornades, es van posartambé sobre la taula les dificultats que estan en-frontat avui les empreses que, abandonades pelsseus antics amos, intenten tenir un lloc en elmón. Les empreses recuperades van néixer ambgrans limitacions a partir del moment que es vanconstituir, fonamentalment, com fets de re-sistència davant els processos de desindustria-lització i buidament que les van sotmetre elsseus propietaris. Mai es va tenir seriosament encompte que els treballadors, al reobrir, haviend'arrencar de zero i que quedaven sotmesos ales regles que, com sempre, continuava impo-sant el mercat. Malgrat tot, moltes van assolir ei-xir endavant i inclús produir una innovació so-cial important. De tot això i de molt més van de-batre durant les esmentades Jornades els parti-cipants: delegats de l'Hotel Bauen, delegats d'al-tres cooperatives autogestionades, delegats del'Associació de Treballadors Autogestionats dela CTA, professors de les Facultats i un dirigentsud-africà arribat per a aquesta reunió. Tots elsdelegats participants van coincidir que la millorresposta a l'avanç de la justícia estatal sobre les“recuperades” és la presència, participació i mo-bilització de tots els treballadors de totes les em-preses que estan en la mateixa situació: “si to-quen a una, toquen a totes” deien, encara queaixò es va relaxar amb el temps i, en aquest mo-ment, en ple avanç del recentment electe Presi-dent de Govern de la Ciutat Autònoma de Bue-nos Aires, Mauricio Macri (conservador), elstreballadors d'aquestes empreses són il·legals,no tenen normes ni lleis que els protegisquen,no poden formalitzar les expropiacions, no sa-ben com van a jubilar-se: són un nou subjectesocial amb problemes. I d'això es tracta pensaravui en la autogestió en molts països que no vo-len veure ni saber de les necessitats de les seuespoblacions. Com sempre, la millor garantia desubsistència i continuació dels seus projectesserà l'organització i la permanència en la lluitaque ja han iniciat.

L’AMÈRICA

Veges per on aquesta potsermel.liflua frase, que el pas deltemps amb la càrrega consegüent

d’aquells empresonats anys transcorre-guts que semblaven inacabables, ens feiaarribar cada vegada més feble i llunyana,adquireix a hores d’ara una sobtada i sor-presiva vigència.De la mà ara del PSOE -o almenys d’al-guns dels seus dirigents- i en atendre laproblemàtica de Navarra, ens ha tornat aarribar aquell vell concepte d’un Estatespanyol -terme per cert encunyat perFranco i que no sé per tant perquè és tandolent per als seus seguidors, majorità-riament ubicats al PP- retrògrad i prete-sament exclusiu i aspirant al capdavall aallò de “unidad de destino en lo univer-sal”.Així, i per més que en un principi i a l’e-xecutiva del PSOE, Leire Pajín i CarmeChacón expressaren la seua creença dequè era possible arribar a un acord ambNafarroa Bai, mentre que RodríguezZapatero ho deixava tot –almenys teòri-cament- en mans del PSN, cal assenyalarque tant Álvaro Cuesta com CarmenHermosín, responsables federals dePolítica Municipal i Autonòmica delPSOE, varen expressar “les seues reser-ves davant d’un pacte de PSN i naciona-listes”I això per no parlar de Blanco, el qual jadeuria d’haver dimitit arran de les elec-cions a la Comunitat de Madrid, quan grà-cies a la inclusió d’aquella parella mésque dubtosa de “transfuges” a les seuesllistes, va aconseguir que la inefableEsperancita s’assentara a la “poltrona”. O de Bono, la posició política del qualpodria ser perfectamente intercanviable

amb la de Gallardón i encara crec que elPSOE eixiria guanyant.Anant ja, però, al quid de la qüestió, hompot considerar com a normal que elssocialistes obtinguen la presidència delParlament de Navarra gràcies als vots deUPN/PP? Deia Bono que pactar amb els nacionali-tes de Nafarroa Bai seria un error de caraa les generals, i bé, acàs no ho seria el fer-ho amb la UPN, versus PP, tant per a lamilitància com per als possibles votants? I què dir d’eixa gran masa indecissa queés a la fi la que decideix els resultats elec-torals, amb una abstenció ja consuetu-dinària i a la qual actituds com aquestesels acosta cada vegada més cap a aquella,en afermar-se en el convenciment de quètots els polítics –o almenys quasi tots-són al capdavall iguals. Tornant però, a la suposada cruïlla deNavarra en la que el PSOE creu trobar-seimmers, la veritat és que les dues opcionsamb que compta si vol governar hi sónmolt clares i definides: o pacta ambUPN/PP o ho fa amb Nafarroa Bai i IU. Ino hi ha més. Així que o assumeix la pres-sió i previsible campanya de la dreta enpactar amb els nacionalistes, o el desen-cís de la seua pròpia militància i els pos-sibles votants, els quals no entendrienmai un pacte amb la dreta. En el moment d’escriure aquest articleles espasses estan en alt. Tenim per un costat a un Miguel Sanz,líder de UPN/PP, que no para d’insistir-lial PSN en negociar el Govern, i per unaltre a un Fernando Puras, candidatsocialista a la presidència de Navarra,que en la segona de les seues reunionsamb Na-Bai i IU, de cara a establir lesbases d’un possible pacte, els va fer unaproposta clarament insuficient en adjudi-car-se nou conselleries i deixar només

dues per a Na-Bai i una per a IU.Una proposta al capdavall, escassamentrepresentativa de les respectives forcesatenent la consistent pluralitat existent alParlament navarro i que, al meu enten-dre, en ser conscient el PSN d’avantmàque era inacceptable, de l’únic que estractava era de fer-se una senzilla llavadade cara per tal d’excussar-hi, en cas dedonar-se, el pacte amb la dreta per allò dela “governabilitat” que tantes vegadeshem escoltat. També podria ser com amal menor –per al PSOE, clar- el propi-ciar amb la seua abstenció un governd’UPN en minoria.(A hores d’ara, i una vegada fallit un ter-cer intent de negociació entre PSOE,Nafarroa Bai i IU, la presidenta socialistadel Parlament, Elena Torres, ha allargatper darrera vegada –fins el 18 d’agost- elplaç per a la presentació de candidaturesper a governar Navarra.) I és així, una vegada més, com s’ha possatde manifest mostrant les seues consabu-des incongruències, l’acollonament delPSOE a l’hora d’acometre decisions pot-ser problemàtiques per a ell, parlant enclau d’Estat espanyol, però en qualsevolcas coherents i lògiques. A la fi, què és el que passa amb Na-Bai?No havíem quedat que en política totesles ideologies són vàlides i legítimes, ambla única condició de condemnar la violèn-cia? Doncs bé, aquesta formació política ho hafet i així es ressenya a més als seus esta-tuts. Quin és el problema, què vol la inde-pendència? També la vol ERC i ahí està,al tripartit de Catalunya. La veritat és queno entenem res. I és que les dreceres de la política, comles del Senyor, que diuen els cristians,són inescrutables.

“Españoles todos…”Josep Vicent Bergón

EX-ASSESSOR D’EUPV

Apocs mesos del fi de la legislaturaencara la Llei de la Memòria Histò-rica continua aturada. Es trobem

davant d’un moderat projecte de llei queintenta restituir la dignitat de molta gen tque fou víctima de la guerra civil, i en al-guns casos fixar una compensacions mate-rials al seu favor, així i tot, hi ha dificultatsa l’hora de fer una cosa que altra gent, casdels alemanys , s’ha complit fent justícia itancar antigues ferides.El projecte del govern és bastant tímid, elseu nom ja resulta significatiu” Poyecto deley por el que se reconocen y amplian de-rechos y se establecen medidas en favor dequines sufrieron persecución o violenciadurante la guerra civil y la dictadura”. Comes pot veure fàcilment un intent d´ equibi-libri a les paraules. Així i tot, la dreta no volni parlar-ne del tema, altres, com son elsantics maquis, consideren que el text esqueda molt curt.Un del punt que sembla ser dels més polè-mics és aquell que fa referència a les con-demnes o “ qualsevol tipus de violència per-sonal”, fórmula aquesta darrera que inten-

ta no fer ús de la paraula justa: “ assassi-nats”. La primera redacció parlava delcaràcter injust de les condemnes, mentrealguna gent pensem que caldria oberta-ment dir les coses pel seu nom, i a més amés anul·lar pronunciament judicials cla-rament arbitratoris, com el que condemnàal ex-rector Joan Peset.Des de postures conservadores diuen que

la llei esta feta per a la gent que va perdrela guerra, si la llegim veurem que no es així,per altra banda durant el franquisme laquasi totalitat de víctimes del excessos dels"rojos" ja van ser rehabilitades. Cal, igual-ment, remarcar com, des de l’esquerra, jas’han reconegut els excessos, també, re-butjables, fets erròniament en nom delsseus ideals.La llei pot tancar ferides, pot rehabilitar lamemòria i el record de molta gent, pot do-nar satisfacció a que es sent injustamentagreujat. A la gent que voldria més, als mésexigents cal demanar-los un poc de sentitcomú, als nostres conservadors que ence-ten el camí seguit pels democratacristiansalemanys o italians.Si la societat espanyola és capaç de digeriruna llei com aquesta, amb una clara con-demna de les injustícies producte del fran-quisme durant i després de la guerra, si potreconèixer a les víctimes i rehabilitar-les,això voldrà dir que la reconciliació és un feti no una consigna o frase feta. Per això, caluna llei, i cal que aquesta tinga un ampli su-port parlamentari i social.

Tancar antigues ferides

VICENT ÁLVAREZCONSELL VALENCIÀ DE CULTURA

06 L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

INTERNACIONAL

MAJO SÍSCAR

Prop de 3.000 persones de 43 païsosdel món i de 344 organitzacions d’es-querra s’han aplegat al II Encontredels pobles Zapatistes amb els poblesdel món, organitzat per l’exèrcit Za-patista d’Alliberament Nacional,EZLN, a l’estat de Chiapas, al sud-estde Mèxic.

Durant 10 dies, del 20 al 29 de ju-liol, els indígenes d’ètnia tsotsil, tsel-tal, tojolabal i xol organitzats enl'EZLN obrin els seus centres admi-nistratius, els 'caracoles', perquè sim-patitzants dels cinc continents es-colten la seua paraula. Mostren almón els avenços de 13 anys d’auto-nomia. Per això, se celebren plenà-ries sobre el funcionament de la sa-lut autònoma, l’educació, l’organitza-ció de les comunitats indígenes za-patistes, els treballs col·lectius, la llui-ta de la dona zapatista, l’autonomia,l’autogovern, i el procés de cons-trucció de tot plegat.

L’objectiu, però, el va desvetllar lacomandanta Hortensia a l’acte d’i-nauguració al vespre del dia 20: “Es-tem convençuts que l’únic camí quetenim és l’unitat, l’organització,agermanar les nostres lluites i trobar-nos per intercanviar experiències”.

Amb aquesta finalitat, l'EZLNcompta amb uns convidats d’honor,diversos sectors locals d’un dels mo-viments d’agricultors internacionalsmés importants del món, Via Cam-perola, que compta amb organitza-cions tan importants com el movi-ment dels Sense Terra de Brasil(MST).

El dia abans de l’inici de la troba-da, com a prèvia de l’encontre, va te-nir lloc a la ciutat chiapaneca de SanCristóbal de las Casas la taula rodo-na “Contra la despulla capitalista, ladefensa de la terra i el territori” onrepresentants de moviments socialscamperols van exposar la situació delcamp als seus països.

El camperolat en lluitaDes de l’Índia, Yudhuir Singh de ViaCamperola India, que compta amb

300 milions de militants, va explicarque l’agricultura en aquest país estàen crisi per l’obertura del mercat a lescorporacions multinacionals quecontrolen els recursos. En els darrersanys el govern ha expropiat set-cen-tes mil hectàrees de terra. Això hadesmantellat la capacitat nacional de

produir aliments i ha provocat el des-plaçament de milions de camperols.Però Singh assegura que el poble nopermetrà que les coses continuenaixí. “Les revoltes son cada dia méscomuns. La gent no va a cedir la sevaterra sense lluitar”, va asseverar.

Una situació que es repeteix a Co-

rea del Sud. Des d’allà, va assistirDong Uk Ming de la Lliga Camperolade Corea (KPL). Corea només pro-dueix el 3% dels aliments que con-sumeix i Ming ho adjudica a la divi-sió del país i l'”imperialisme” nord-americà al que estan “sotmesos”, ique ara els amenaça amb imposar unnou tractat de lliure comerç. Però desdel setembre a la lluita camperola co-reana s’han sumat altres sectors dela societat. “D’ací 10 anys anem aconstruir un altre país on els campe-rols serem amos de les terres”, vaconcloure.

Des de Brasil, Soraya Soriano, del'MST, va criticar durament el governdel president Lula, que no ha aturatel procés de compres i expropiacionsde terres per part de multinacionals.“La situació del camperolat ha em-pitjorat, sobretot durant aquest se-gon mandat”, va denunciar. SegonsSoriano, ara mateix hi ha una accele-ració de la compra de terres perquèles corporacions volen apropiar-se dela producció nacional d’etanol perproduir biocombustible. Així mateix

també va cridar a la realització d’ac-cions conjuntes.

Una altra veu dissident va venir dela mà de George Neylor, de la Comis-sió Nacional d’Agricultors Familiars,que agrupa 30 organitzacions de 30estats dels EUA. Neylor va explicarque al seu país hi ha 2 milions de cam-perols, dels quals dos terços estan ju-bilats o ho són per hobbie. “Les fin-ques familiars no són sostenibles. Elgovern va promoure l’endeutament ique les granges siguen grans i mono-cultius”, va esgrimir.

Des de Veneçuela, un indígena'guayó' va denunciar que una em-presa multinacional, amb el permísdel govern de Chávez, vol furtar lesseues terres perquè hi ha mines decarbó.

Aquestes i moltes altres lluitesdesfilen per l’encontre que es du aterme fins al diumenge 29 de juliol enterritori “rebel”. El denominadorcomú, una aposta per un altre món“millor per a tota la humanitat”, comva descriure la comandanta Horten-sia a la inauguració.

Moviments indígenes i camperolsinternacionals es troben a Chiapas

ALTERNATIVES LA RESISTÈNCIA INDÍGENA I CAMPEROLA

L'EZLN concentra tres milpersones dels cinccontinents en el IIEncontre dels PoblesZapatistes amb elsPobles del Món, a l’estatde Chiapas, a Mèxic.

ZZaappaattiisstteess. Han desenvolupat un sistema polític i social autònom totalment independent de la ingerència governamental. MAJO SÍSCAR

L'Exèrcit Zapatista d'Allibera-ment Nacional (EZLN) es una orga-nització política-militar que es va ai-xecar en armes l'1 de gener de 1994per a exigir el reconeixement delsdrets històrics dels pobles indíge-nes negats històricament. Els en-frontaments oberts es van aturaramb l'inici de les negociacions delsprimers acords de pau, conegutscom els Acords de San Andrés.Aquests acords, firmats el 1996, en-cara no s'han complert. Davant

aixó, la base civil del moviment za-patista va decidir treballar per l'au-tonomia al marge de l'estat mexicà,i en aquests 13 anys de resistènciaha desenvolupat un sistema polítici social autònom totalment inde-pendent de la ingerència governa-mental. Així doncs, tenen les seuesautoritats pròpies amb un sistemade justícia particular, i un sistemade salut i d'educació propis que in-tenten suplir les mancances del“mal govern”.

13 ANYS DE RESISTÈNCIA

EZLN

07L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

TXENTE REKONDO*

Les recentment celebrades elec-cions parlamentàries a Turquia hanestat qualificades d'històriques, jaque per a molts analistes el seu re-sultat pot portar un important gir enles bases que fins ara han sustentatla república turca des de la seua cre-ació el segle passat. Per uns altres, noobstant això, de produir-se els canvisno seran tan transcendents.

En molts mitjans occidentals se se-gueix presentant aquesta convo-catòria com l'enfrontament entre elfonamentalisme islamista i el laïcis-me republicà, és a dir, entre el go-vernant Partit de la Justícia i el De-senvolupament (AKP) i les forcesopositores del Partit Republicà delPoble (CHP) i el Partit d'Acció Na-cionalista (MHP), que compten a mésamb el suport del totpoderós exèrcitturc.

No obstant això, ens trobem da-vant d'un escenari que representauna veritable lluita pel poder. Un polsentre els que busquen un canvi i elsque s'hi oposen. Bona part de la po-blació turca ha donat suport a l'AKP,assolint aquesta formació, a més, laincorporació de persones que en elpassat podrien estar prop de les elitsfavorables a 'l'status quo'. Aquesteshan reaccionat davant aquesta situa-ció i han volgut presentar les elec-cions com una lluita basada en unadivisió religiosa.

El que alguns sectors han definitcom la Santíssima Trinitat turca, elstres pilars de la Turquia moderna finsa dia d'avui (Exèrcit, la república iMustafa Kemal Ataturk), podien co-mençar a trontollar-se. Per aquestmotiu en els últims mesos, qui s'au-toqualifica com defensor a ultrançad'aquests principis, l'Exèrcit turc,porta a terme diferents maniobresper a mantenir e 'l'status quo' actual.

La intervenció directa o indirectadels generals turcs ha estat evidenten aquests mesos, amb comunicatsqualificats com cop d'estat virtual (eld'abril) o el més recent de 8 de junyon han arribat a qualificar als defen-sors dels drets humans i a altres crí-tics com “simpatitzants o col·labora-dors d'organitzacions terroristes”. Amés d'atacar el govern i avisar “d'a-menaces del fonamentalisme religiósi el terrorisme”, l'exèrcit ha deixatclar que intervindrà “quan siga ne-cessari”, encara que no ha especifi-cat com. A aquesta cadena d'esdeve-niments cal sumar l'amenaça d'envairKurdistan Sud o l'increment d'ac-cions militars contra els kurds delnord.

La promoció de sentiments xovi-nistes, amb el suport de partits coml'CHP o l'MHP, la utilització de l'or-ganització paramilitar feixista LlopsGrisos (ja en els anys 70 va ser em-

prada per atacar a les organitzacionsde l'esquerra revolucionària), i la ca-racterització del govern de l'AKP coma fonamentalista i traïdor als princi-pis de la República han estat algunesde les tàctiques militars. I tot això pera defensar els seus importants inte-ressos polítics, ideològics i sobretoteconòmics (seria interessant conèi-xer a fons el pes dels militars en em-preses importants turques i tota laxarxa de propietats que posseïxen).

En aquesta línia, alguns preguntenper la possibilitat d'un cop d'estat mi-litar després de les eleccions si l'AKPassoleix la majoria absoluta. En ter-mes de legitimació seria bastant com-plicat tant a nivell intern com de caraa la comunitat internacional. No obs-tant això aquesta estratègia sí ha re-forçat als partidaris de l'actuació mi-litar, i encara que pocs, es mostrarienmolt decidits. De totes maneres, pro-bablement, la tàctica a seguir en el

pitjor dels escenaris seria “presentaruna causa “nacional” que afectarà al'opinió pública, el govern hauria d'ac-tuar amb major passivitat, els burò-crates es fan de nou amb el control iaquests deleguen en els salvaguardesde la nació, els militars”. Com assen-yalava un professor universitari a Is-tanbul, no es pot oblidar que els mi-litars han donat quatre cops d'estaten la jove història de la República, peraquest motiu convé ser caute, però almateix temps indicava que "la veri-table amenaça per a la nostra de-mocràcia no és el fonamentalisme re-ligiós, sinó l'exèrcit turc”.

Una altra de les incògnites que espresentaran al tancament del re-compte serà la fórmula de govern quetindrà Turquia en els pròxims anys.Ningú dubta de l'èxit de l'AKP, queprobablement augmente considera-blement el seu suport popular, noobstant això, paradoxes del complex

sistema electoral turc, aquest aug-ment de vots no portarà un majornombre de parlamentaris, sinó queprobablement perda la seua actualmajoria absoluta. Tot dependrà delnombre de partits polítics que acon-seguisquen superar el 10% estatal(l'CHP ho farà, i probablement el ma-teix ocórrega amb l'ultraconservadorMHP. Altres dues formacions alber-guen alguna esperança, encara queno ho tindran gens fàcil, el Partit De-mocràtic (DP) i el Partit Jove (GP),i del pes que finalment adquirisquenels independents, en la seua majoriakurds.

El triomf de l'AKP La victòria del Partit de la Justícia i elDesenvolupament (AKP) està forade dubte, encara que aquesta pugatenir un cert sabor agredolç, en fun-ció del nombre de parlamentaris queaconseguisca assolir al final del re-

compte electoral. De totes maneres és interessant

disseccionar breument els motiusque han dut a aquesta formació polí-tica a trencar els esquemes que exis-tien fins el moment i assolir arribar acotes de suport popular tan impor-tants. De confirmar-se el seu aug-ment de vots seria la primera vegadaen la història recent turca que un par-tit polític que arriba al govern acon-segueix, no només mantenir els seusvots, sinó augmentar-los. Fins ara“fer-se amb el govern ha significatdescendir per sota del deu per centen les següents eleccions”.

Per entendre aquest avanç del'AKP ens trobem amb tot un ventallde claus que expliquen aquest triomf.D'una banda és evident que el discurspositiu de la seua campanya (“unanova Turquia” o “l'esperança per alfutur”) contrasta amb els missatgesd'una oposició que no representa al-ternativa consistent alguna. A més,bona part de la població percep elmissatge i actitud de l'CHP o del'MHP com una font d'inestabilitat po-lítica i econòmica.

Altre element clau són els assoli-ments econòmics aconseguits pel'AKP, assolint doblar la renda per cà-pita, reduint el deute públic, i el cli-ma d'estabilitat que ha assolit ha es-tat atractiu per a les inversions es-trangeres. També cal assenyalar quela campanya contra el govern turc di-rigida pels militars i els partits de l'o-posició ha assolit que bona part de l'a-nomenada “majoria silenciosa” turcaperceba l'AKP com una víctima d'a-questa campanya. Aquesta victimit-zació ha contribuït a atreure vots in-decisos.

I si abordem la caracterització delpropi Partit de la Justícia i el Desen-volupament, també obtenim impor-tants arguments per a entendre elseu resultat electoral. El gir cap alcentre polític, mostrant que islamis-me i democràcia són compatibles,com ho són el cristianisme i la de-mocràcia per a alguns a Occident, su-posa presentar-se com qualsevol par-tit conservador europeu. A més siaquesta fórmula de “democràcia-is-lamista” aconsegueix assentar-se, potservir d'exemple per a les agendesoccidentals en Orient Mitjà.

A això cal afegir l'important pesd'una figura carismàtica com la querepresenta el seu líder, Tayyip Erdo-gan, i la pròpia composició geogràfi-ca de l'AKP, que el duu “a recollir votsde tots els racons de Turquia”, o laseua estructura interna, “que contéun nombre molt important de qua-dres per tot el país”, sense oblidartampoc que el partit és “una coaliciód'aliances que representen a dife-rents segments de la població”.

Finalment, ens trobem amb el su-port de les congregacions religiosesque veuen en l'actitud de l'exèrcit iels seus aliats polítics un atac contrales seues postures. La imatge de cen-tre “liberal” és significativa, doncs haassolit atreure el suport d'importantssectors de la minoria cristiana, comel patriarca armeni que ha demanatel suport a l'AKP.

*Gabinet Basc d’Anàlisi Internacio-nal (GAIN). Rebelión.

La batalla pel poder continuarà a Turquia

ANÀLISI DESPRÉS DE LES ELECCIONS AL PARLAMENT

El partit de l’actual ministre Tayyip Erdogan, l’AKP, ha estat el més votat.

08 L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

ESTAT

RT - REDACCIÓ

La guerra entre dos taurons delperiodisme propers al Partit Popu-lar com Pedro J. Ramírez i AlfonsoRojo ha conegut un altre episodi,després que una sentència de l’Au-diència Provincial de Madrid revo-qués una sentència anterior d’un jut-jat i condemnés el web periodista-digital.com a no reproduir més arti-cles d’El Mundo.

Alfonso Rojo era un antic amic deRamírez fins que va abandonar eldiari d’Unedisa per desavinencesamb el director. Llavors ja havia cre-at, amb el seu germà, el web de re-ferència, una barreja d’informacionsdirectament extretes de la premsa iposades a l’abast de qualsevol lec-tor. Com que les relacions entreambdós eren dolentes, periodistadi-gital.com va airejar amb tot luxe dedetalls les aventures de Ramírezamb Exuperancia Rapú i qualsevolnotícia relacionada amb el directord’El Mundo. Tant és així, que és elmitjà que possiblement va escriuremés sobre la famosa piscina il·legalque Pedro J. té a Mallorca i que vaser assaltada per un grup de ciuta-dans encapçalats pel diputat JoanPuig.

La sentència que exonerava el

president de Telefónica, César Alier-ta, enfront de les acusacions de Ra-mírez també va ser un dels temes es-trella de periodistadigital.com. I, endefinitiva, qualsevol notícia sobre elgrup d’Unidad Editorial.

El mateix Rojo, en un escrit datat

el passat 13 de juliol, escriu que “desque Periodista Digital desvelés en2005 que Pedrojota [sic] havia false-jat la realitat en el seu llibre ‘El des-quite sobre la seva relació amb Exu-perancia Rapú’ –hi era la versió d’ellenfront de la versió d’ella, enfront de

la de persones properes a Pedrojo-ta [sic]–, el director d’El Mundo vajurar en públic que no pararia fins atancar aquest diari on line. Durantdies, va enviar un notari a la nostraredacció anunciant multimilionàriesquerelles que en aquell moment mai

no van arribar a materialitzar-se”.El cert és que la querella va arri-

bar quan periodistadigital.com vacomençar a publicar informacionssobre la piscina que té Ramírez a laseua casa de Mallorca i que vulnerala Llei de costes. A l’abril de 2005,les empreses Unidad Editorial iMundinteractivos van acusar el webde Rojo de violació dels drets de pro-pietat intel·lectual i competènciadeslleial, acusacions que van ser re-butjades per un jutjat mercantil.

Els propietaris d’El Mundo van re-córrer a l’Audiència Provincial, queara els ha donat, en part, la raó. Lasentència diu que el web ha vulne-rat aquests preceptes perquè re-produïa articles en nombre signifi-catiu “que no eren sinó la simple re-producció, sense autorització, designificats continguts del diari ElMundo i el seu web sense autoritza-ció de les seues editores”. L’escrit hiafegeix que és a Unidad Editorial i aMundinteractivos a qui correspon“legalment la condició d’autors” delstextos del diari i del seu web.

Ramírez havia basat també la de-manda en el fet que el 25% dels lec-tors del seu periòdic s’havien des-viat cap al diari digital de Rojo, fetpel qual demanava 2,7 milions d’eu-ros. L’Audiència, però, destaca queés una xifra “evidentment despro-porcionada al dany ocasionat a lesactores [...] el percentatge estimatiuque s’aplica del 25% de lectors des-viats resulta desmesurat”. I, així, re-baixa la indemnització a 97.695,39euros. Rojo no s’ha quedat quiet. Alseu portal ja hi ha un voluminós dos-sier actualitzat amb informacions so-bre Pedro J. que barregen els temesde la piscina, sexual, acudits, entre-vistes amb enemics de Ramírez i opi-nions. La guerra entre ambdós estroba en el seu punt més àlgid.

L’honor de P. J. no té res a veure amb El MundoUna part de la querella d’El Mundocontra Rojo feia referència a la in-tromissió en l’honor de Pedro J. Ra-mírez per publicar aspectes de laseva vida privada i dels seus gustossexuals. Ramírez mantenia queaquests atacs malmetien la imatgedel diari. La sentència ho nega.

Ara el propietari del web haurà deretirar tan sols els articles copiatsd’El Mundo i publicar la sentènciaen el seu mitjà, a més de pagar dosanuncis en dos diaris d’abast estataldonant-la a conèixer. Rojo ja ha ma-nifestat que pensa recòrrer contraaquesta sentència al Tribunal Su-prem.

Els mitjans del PP es barallen

PPeeddrroojjoottaa. El director d’El Mundo s’ha guanyat grans enemics dins la premsa conservadora. ARXIU

El director d’ElMundo, PedrojotaRamírez manté unllarg enfrontamentamb un anticcol·laborador al seuperiòdic

COMUNICACIÓ CREIXEN ELS ENEMICS DE PEDROJOTA

09ESTATL’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

R.T. - REDACCIÓ

Aquells que coneixen JaumeRoures, president de Mediapro, eldefineixen com una persona tímida,fins al punt de fugir del protagonis-me, però en els últims dies ha apa-regut al costat de Woody Allen en lapresentació de la nova pel·lícula queell coproduirà, ha confirmat la sor-tida a la fi d’aquest any d’un nou dia-ri d’abast estatal que es farà des deMadrid i, sobretot, ha obert la cap-sa dels trons dels drets de les re-transmissions del futbol. Segura-ment ja li ha passat la timidesa, per-què Roures dóna la cara en els úl-tims grans negocis mediàtics.

Roures ha tret un gran rendimentde la seua relació empresarial ambel desaparegut president de Prisa,Jesús Polanco, recentment desapa-regut, però s’hi ha acabat enfron-tant. Un antic col·laborador del pro-ductor català apunta, amb ironia,que el PP ha estat incapaç d’acabaramb l'imperi de Polanco, però queel que no va assolir Aznar ni el seupartit, potser ho aconseguirà Rou-res. No solament ataca Prisa en elflanc dels drets de les retransmis-sions dels partits de futbol, sinó queprepara la sortida del diari El Públi-co per competir amb El País.

A causa de la malatia de Polanco,que va morir el passat 13 de juliol,grup Prisa ha patit una xicoteta atu-rada gerencial, ha perdut nervi a l’-hora de la presa de decisions, la qualcosa li ha permès a Mediapro adop-tar clarament la iniciativa en as-sumptes capitals.

Mediapro i Audivisual Sport –pla-taforma controlada per Sogecable,del grup Prisa– s’han declarat unaguerra oberta, fins al punt d’arribarals tribunals, arran del fet que Rou-res va anunciar fa alguns dies que haarribat a un acord amb 39 dels 42clubs que integren la Lliga de Fut-bol Professional (LFP) per explotarels drets televisius a partir de la tem-porada 2009-2010.

Audiovisual Sport va presentar el3 de juliol passat una demanda ju-dicial contra Mediapro per un supo-sat incompliment de contracte.L’endemà, Roures va comparèixeren una roda de premsa a la seu del’LFP, escortat pels presidents delBarça i del Madrid, Joan Laporta iRamón Calderón, per anunciar ladecisió d’explotar els drets audiovi-

suals dels clubs d’ací a tres tempo-rades. Aleshores, es va desfermaruna guerra de comunicats, amb des-qualificacions mútues, acusacionsrecíproques d’haver incomplert elcontracte i de no satisfer els paga-ments pactats. Els draps es renta-ven al sol.

D’aquesta manera, Mediapro esdesvincula d’Audiovisual Sport, laplataforma que fins ara ha gestionatels drets de les retransmissions delspartits de futbol. Roures va subrat-llar que no volen estar a AudiovisualSport perquè, segons la seua versió,no s’han respectat els compromisosadquirits en el contracte signat fa unany. El lleidatà Tatxo Benet, direc-tiu de Mediapro, assegurava en unaroda de premsa que l’incomplimentva ser per part d’Audiovisual Sport,motiu pel qual el contracte signat jano tindria validesa. Segons aquellcontracte, Sogecable (grup Prisa)mantindria el 75% del capital d’Au-diovisual Sport i Mediapro passariaa controlar el 25% restant, que ales-hores estava en mans de Televisióde Catalunya. No obstant això, Te-levisió de Catalunya no es va desferde la seua participació, ni Mediaprova entrar en el capital de la plata-forma perquè el Servei de Defensade la Competència va deixar en sus-pens aquest acord.

Roures ha aconseguit els drets detots els equips de Primera i SegonaDivisió, excepte del Betis –que elsha cedit a Sogecable–, de l’Atlètic deMadrid i del Getafe –que van arribara un acord amb Telemadrid. Per a latemporada 2008-2009, Mediapro jacontrolarà els drets de dotze equipsi, en la següent, de disset, fet que liconfereix una situació dominant.

Repercussió a la borsaDes d’Audiovisual Sport i des de So-gecable s’insisteix a dir que Media-pro ha fet “gravíssims incompli-ments”, ha incomplert pagaments iha negociat contractes amb els clubsa la seva esquena. Sogecable va en-viar a la Comissió Nacional del Mer-cat de Valors una comunicació en laqual planteja emprendre accions le-gals per protegir els interessos delsseus accionistes. Les seues accionsvan baixar un 3,9%.

Una de les intencions de Media-pro és canviar l’actual sistema d’ex-plotació dels drets d’imatge delsclubs, que permet l’emissió dels par-

tits de futbol en obert, codificats,pay per view i mitjançant noves tec-nologies. Respecte als oberts, laproductora catalana va adjudicar elpartit del dissabte a La Sexta, cade-na de la qual és un dels principalsaccionistes, i a les televisions au-tonòmiques de Catalunya, Valènciai Galícia. Dels de pagament, Canal(propietat de Sogecable) emet elspartits del diumenge. Els partits payper view només s’ofereixen a Digi-tal i pels operadors de cable.

Roures s’està guanyant enemicspels drets de retransmissió d’es-pectacles esportius, no solament delfutbol, sinó també de la Fórmula 1.El conseller delegat de Tele 5, Pao-lo Vasile, va definir al maig passat laproductora Mediapro com el “noucapitalisme rampant” per quedar-seels drets d’emissió de la Fórmula 1per 40 milions d’euros per tempora-da en el període del 2009 al 2013. Enl’actualitat, Tele 5 explotava aquestsdrets, però Mediapro va presentaruna oferta que triplica el que estavapagant la cadena privada. Poc abansd’esclatar la guerra de les retrans-missions de futbol, Roures va com-parèixer en una altra roda de prem-sa al costat de Woody Allen per pre-sentar la pel·lícula que el directornord-americà està rodant a Barce-lona. En aquella cerimònia també hiera l’exministra de Cultura CarmenCalvo, justament dos dies abans de

cessar en el càrrec.Aquest ministeri participa en el

finançament del film per la via del’amortització de taquilla, que li per-metrà incrementar un 15% els be-neficis que registre. L’Ajuntamentde Barcelona aportarà un milió d’eu-ros com a crèdit mitjançant la so-cietat de capital de risc BarcelonaEmprèn. La Generalitat de Catalun-ya també hi farà una aportació, peròse’n desconeix l’import. Roures as-segura a la premsa que això és el mí-nim que rep qualsevol pel·lícula ique no se li dispensa cap tracte defavor.

Nou diari des de Madrid i en castellàMediapro traurà abans d’acabarl’any un nou diari d’informació ge-neral i de pagament, amb seu cen-tral a Madrid, dirigit a un lector jovei urbà. La seua capçalera es dirà ElPúblico. Temps enrere, Jaume Rou-res va fracassar en l’intent d’acon-seguir el control del diari Avui, mo-tiu pel qual ara ha decidit treure unnou rotatiu, però des de Madrid, encastellà i a un preu rebaixat de 50cèntims. El seu director serà Igna-cio Escolar que fins ara era el res-ponsable del web dels informatiusde Tele 5. L’acompanyaran en l’staffManolo Rico, que prové de la revis-ta Tiempo. Ambdós són més cone-guts per ser els autors d’uns dels

blogs d’actualitat política més visi-tats a l’Estat espanyol, Escolar.net iPeriodismo Incendiario, respectiva-ment.

En els cercles periodístics de lacapital de l’Estat s’apunta que El Pú-blico tindrà una orientació d’esque-rres, de manera que competirà ambEl País, tot i que el diari de Rouresbusca preferentment un lector mésjove. La possibilitat d’un nou diarique competisca amb el grup Prisano disgustaria La Moncloa, sinó totel contrari. El Govern de RodríguezZapatero està disgustat amb el vas-sallatge que El País dispensa a al-guns prohoms del Partit Popular,com l’alcalde de la capital, AlbertoRuiz-Gallardón, o el fins ara presi-dent del Fons Monetari Internacio-nal, Rodrigo Rato.

La irrupció d’aquest nou mitjàarribaria, a més, en un moment enquè la línia editorial d’El Pais estàsent cada volta més qüestionada peruna part dels seus lectors més es-querrans. Amb un diari competintper la seua esquerra, el rotatiu dePrisa podria perdre un nombre delectors suficients com per desban-car-lo del lideratge del rànquing depremsa d’informació general

Des de la productora catalanaMediapro es manté, no obstant això,que no competeixen amb ningú,sinó que trauran un diari indepen-dent.

EELLSS PPRROOPPEERRSS AALL PPSSOOEE TTAAMMBBÉÉ EESS BBAARRAALLLLEENN

Mediapro declarala guerra totalcontra l’imperi del difunt Polanco

La llarga malaltia i mort de Polanco li hanpermès al grup de Jaume Roures adoptar la iniciativa en assumptes capitals

COMARQUES10 L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

COMARQUES

TRIBUNA* - REDACCIÓ

Dramàtica situació, la dels partitsprogressistes valencians. Dramàti-ca, i tendent a crítica. Sobretot, al'esquerra del tot. L'enfrontamententre el Partit Comunista del PaísValencià (PCPV), que controla Es-querra Unida, i el corrent naciona-lista de la pròpia EUPV, Esquerra iPaís, és absolut. No menys tensa ésla cohabitació de la coalició d'es-querres amb el Bloc al si del Com-promís pel País Valencià. De la ban-da socialista, no hi ha gaires notí-cies, en canvi. El comité nacionalha ajornat qualsevol decisió trans-cendent fins el proper congrés or-dinari, que tindrà lloc passat l'es-tiu... del 2008.

El pacte multipartit del Com-promís ha saltat pels aires, defini-tivament. Els quatre diputats na-cionalistes -els dos d'Esquerra iPaís i els dos del Bloc- continuen elseu 'tour de force' contra els tresmembres afins a la direcció nacio-nal d'EUPV. Si la setmana passadales diferències van brollar en el plede les Corts on es decidien els cà-rrecs partidistes a Ràdio TelevisióValenciana, en aquest cas la dispu-ta ha estat cara a cara. Dilluns pas-sat, dia 23, se celebrava una reuniód'urgència del grup parlamentari, iel resultat era ben esclaridor: elsquatre revoltats ratificaven l'escritpresentat una setmana abans enquè demanaven la substitució coma síndica del grup de Marcos per ladiputada d'Esquerra i País MònicaOltra. Aquesta mesura, que la Mesade les Corts va desestimar ara faset dies, en considerar que no ha-via estat presentada en temps iforma adients, es podria fer efecti-va aquest mateix divendres, dia 27,quan es torne a reunir la Mesa. ElPSPV-PSOE, com a mínim, ja ha fetpúblic que en aquesta ocasió n'a-valarà el relleu, ja que compta ambel suport de la majoria del grup par-lamentari i, a més, sí que compleixels terminis escaients. Serà la pri-mera ocasió en què un grup opteper canviar el seu portaveu en eltranscurs d'una mateixa legislatu-ra.

Aquesta jugada, però, tindràconseqüències, i molt decisives, enla vida d'Esquerra Unida. Dissabte

passat, en un consell nacionald'urgència convocat per la direcció-que compta amb el suport delPCPV, Espai Alternatiu i diversosmembres independents, entre elsquals la coordinadora general, Glò-ria Marcos-, aquesta majoria del65% atorgava un ultimàtum a lesdues diputades que hom ja titlla de“trànsfugues”: o rectificaven laseua posició en 72 hores o podienser expulsades de la formació. Coma poc, se les obriria un expedientdisciplinari. Aquest termini con-cloïa dimarts, però les dues afec-tades no van tenir notificació ofi-cial fins dilluns a les 13 hores. Ca-sualment, el consell polític d'EUPVha convocat una reunió per aquestdijous, quan, aleshores sí, haurantranscorregut les 72 hores des dela comunicació formal. En cas que,com tot sembla indicar, ni Oltra ni

Mollà no desistisquen de continuarel seu pols, i en cas que, com sem-bla també, es neguen a cedir lesseues actes de diputades a la di-recció del seu -encara- partit, l'ex-pulsió podria ser imminent.

Això implicaria, per força, uncanvi en la relació a l'interior de laformació roja. Esquerra i País, quea l'octubre es constituirà com apartit i deixarà de ser un corrent,podria escurçar els plaços que laseparen del seu deslligament totald'EUPV i del seu acostament pau-latí al Bloc, amb qui podria con-vergir, de fet, a les candidatures alCongrés del març vinent. Seria elprimer pas d'una mena de NafarroaBai a la valenciana que, tard o d'-hora, hauria d'incloure tambéERPV, que de fet ja ha registrataquesta possible marca electoral.

Els tres representants de la ma-

joria d'EUPV, que són minoria algrup parlamentari, quedarien ales-hores en una situació ben incòmo-da. Tant, que podrien passar a serdiputats no adscrits, i cobrar, ex-clusivament, el sou base i 200 percap pel partit. Si les arques d'Es-querra Unida no estaven prou mal-meses, aquesta notícia podria es-quifir-les una mica més, encara. Larelació entre els set titulars delCompromís, però, no té futur. Lesdissenssions són enormes i insal-vables. Dilluns passat, fet i fet, javan fer compareixences davant lapremsa per separat, i no dubten devessar-hi acusacions importants.

Pensar en una reedició del Com-promís a Madrid és, ara com ara,tan utòpic com creure que, al PaísValencià, els socialistes superaranen vots el PP a les properes elec-cions estatals. A cal PSPV-PSOE,

ja no sols hi ha Jorge Alarte com aprecandidat a rellevar Joan IgnasiPla.

L'actual portaveu adjunt a l'he-micicle valencià, Joaquim Puig,també ha afirmat que aspira a la se-cretaria general. Un home forta-ment lligat a l'expresident Lerma ique compta amb el plàcet de Pla.Un altre nom, i una altra notícia,que allunya Jordi Sevilla de la di-recció dels socialistes valencians.L'exministre volia un congrés rà-pid i sense gaire oposició, per subs-tituir Pla. Si el congrés no és ex-traordinari, i si comencen a florirels aspirants, Sevilla potser es con-formarà amb viure de diputat ras alCongrés, on repetirà com a núme-ro 1 per Castelló. Al comité nacio-nal de dissabte, 21 de juliol, Pla vademostrar com de controlat té elpartit, ja que el 80% dels presents

Sense Compromís a les Corts

2277 ddee mmaaiigg. La victòria aplastant del PP ha fet aflorar les tensions de la candidatura AEXIU

RRUUPPTTUURRAA EL GRUP PARLAMENTARI DE LA COALICIÓ D’ESQUERRES ES TRENCA EN DOS

LLeess tteennssiioonnss iinntteerrnneess aa EEUU i el nomenament d’Amadeu Sanchis com a representant de la coalició al consell d’administració de RTVV fan esclatar el Compromís al grup parlamentari de les Corts. En una jugada d’alt risc, els diputats del Bloc s’uneixen a les diputades del sector crític d’EU per substituir Glòria Marcos com a portaveu

La crisi viscuda aquests diesen el grup parlamentari delCompromís pot sorprendre i

preocupar una part de la ciutada-nia, però té causes concretes, ana-litzables i comprensibles. Per po-der entendre que està passantconvé considerar el rerefons, elmarc dels esdeveniments.Recordem que el part del Com-promís va ser llarg idifícil i va ser mala-ment defensat perl'actual direcció delpartit majoritari:EUPV. Senzillament,l'ara qüestionadaGlòria Marcos i el seuequip no desitjaven elCompromís. Van ac-ceptar-lo molt tard imalament, com unafatalitat inevitable, jaque es va crear talpressió ciutadana ital ambient en elsmitjans de comunica-ció que bloquejar l'a-cord portava més per-judicis que beneficis,fins i tot per als qui noel desitjaven.Ara bé, EUPV nomésva acceptar el pacte anivell autonòmic i enunes poques ciutats,just on menys poderté el seu aparell ofi-cial. Per altra bandaMarcos va imposarunes condicions dra-conianes, abusives,que la resta de socis va haver d'ac-ceptar davant el perill que el pac-te es frustrara, com en alguns mo-ments semblava que anava a ocó-rrer.La Comissió Política del Compro-mís (òrgan de coordinació del pac-te que EUPV s'ha resistit a convo-car fins passat més d'un mes deles eleccions, malgrat les peti-cions d'altres socis) es va dissen-yar donant-li a EUPV el doble de re-presentativitat que al Bloc (60% i30%, respectivament). Aquestaproporció resulta clarament dese-quilibrada, molt més després deles eleccions, que han mostrat unaEUPV en declivi, en el límit del 5%de representació política, i a unBLOC que es manté dignamentmolt prop d'aqueixa frontera. Se-guir obstinats a dir que el Bloc ésla meitat d'important que EUPV éspurament surrealista. També es vaactuar de manera injusta al confe-rir un escàs 8% al partit verd de Pe-ris i un inqualificable 1% a la nos-tra organització, Els Verds-Esque-rra Ecologista (un càstig a la nos-tra posició obertament pro-pacte,com van interpretar diferents co-mentaristes polítics). Acatem elque vam creure injust i subjugadora canvi d'aconseguir un objectiusuperior, més enllà dels nostres

interessos partidistes: el Com-promís.La lletra menuda del pacte té al-tres clàusules abusives i favora-bles a EUPV, que es van acceptaren aqueix context del “ho prens oho deixes”. Seguir exigint fidelitatabsoluta, sense matisacions nicompensacions, a la lletra d'a-queix pacte pot ser molt legal, però

no afavoreix ni la convivència a l'in-terior de la coalició ni el seu propifutur o reedició.Davant les pròximes eleccions ge-nerals (ja estan molt a la vora),EUPV proclama de cara a la gale-ria que vol reeditar el pacte. Noobstant això aquesta afirmacióqueda absolutament buida si no hiha un canvi important d'actitud enaquesta organització. L'actual di-recció, que no reconeix errades,que es manté inamovible i quemargina al seu sector crític, sapperfectament que si imposa a uncap de llista poc atractiu per als al-tres (per exemple, la secretària ge-neral del PCPV) i estableix unescondicions tan asimètriques comen el passat pacte, el Bloc no ac-ceptarà. Just el que desitja Mar-cos; però a més podrà culpabilizarals altres de no desitjar un pacteque resulta inviable en les úniquescondicions que EUPV vol oferir.L'única via per a reeditar el pacteen les generals i també per a man-tenir-lo i reeditar-lo en les autonò-miques i municipals del 2011 ésque EUPV canvie de direcció polí-tica. Si açò no ocorre en breu, elCompromís estarà mort encaraque es mantinguera formalmentdurant quatre anys. Perquè una co-alició estiga viva i a ple rendiment

cal que tots els membres s'hi tro-ben còmodes, s'hi troben tractatsamb justícia, se'ls escolte. Fer fun-cionar la màquina d'apiconar, im-posar decisions gràcies a un sis-tema injust de proporcionalitat,etc., es pot tolerar, però no entu-siasmarà els altres partits. Ambun 60% per a EUPV i sense quepuga accedir a la Comissió el seu

sector crític, les vota-cions seran molt previsi-bles.Recordem també que laminoria crítica a l'interiord'EUPV, encara que su-pera el 40 %, es veu re-legada en les decisionsfonamentals. Per exem-ple, malgrat aportardues diputades i la mei-tat més o menys dels re-gidors electes, no té caprepresentació en la Co-missió política del Com-promís (ni tan sols el20%, que suposaria unterç de la representaciód'EUPV, per sota de laseua importància real,però que deixaria clarque el Bloc, més els re-novadors d'EUPV i ElsVerds-EE, suposem mésdel 50%).L'única manera de ree-ditar el pacte, que durefins al 2011 i que es re-nove, és que aquest pac-te es realitze amb qui re-alment se'l van creureen el passat, se'l creuen

avui i el consideren imprescindibleen el futur per a les forces nacio-nalistes, d'esquerra transforma-dora i ecologistes. El Bloc, els sec-tors crítics d'EUPV i nosaltres con-siderem necessària aquesta via.Seria bo que en el pacte estigue-ra la totalitat d'EUPV, però açò, araara com ara, resulta impossiblesense canvis en la direcció d'EUPVque semblen improbables. Si noes donen aqueixos canvis, el Com-promís s'haurà de reconstruir ambuna nova i sòlida base: nomésamb aquells que se'l creuen dedebò.Si no canvia l'actual direcciód'EUPV no només durà el seu par-tit a l'extraparlamentarisme i lamarginalitat en quatre anys, sinóque pot arrossegar en la seua cai-guda a tota l'esquerra alternativa.Plantar cara a aquesta destinació,com fan els companys d'EiP, potsemblar perillós, aventurer o cruel.Però el realment perillós és que totseguisca igual…, amb l'hegemo-nia del PP, el risc del bipartidismetotal i l'esquerra transformadoraenfonsant-se en lent però impara-ble declivi.

Carles Arnal. Portaveu d´ElsVerds- Esquerra Ecologista delPaís Valencià.

Què passa amb el Compromís?

CARLES ARNAL

11COMARQUES L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

AAmmaaddeeuu SSaanncchhiiss. Polèmic nou membre del consell de RTVV ESQUERRA UNIDA

van apostar perquè el “full de ruta”marcat des de la seu valenciana delcarrer de Blanqueries fóra el quetinga validesa. Els desitjos de Se-villa, doncs, han topat amb el pri-mer mur. I de murs, n'hi ha més. AlPSPV-PSOE, Sevilla compta ambpocs suports, i aquesta federacióés de les més geloses a les inter-vencions “des de Madrid”.

Manca de compromísNo sols el PP valencià, sinó tambéels cercles dels partits progressis-tes, temien que un possible Consellmultipartit acabara sent una expe-riència traumàtica que inhabilita-ra, per anys i panys, una alternati-va d'esquerres, nacionalista i eco-logista al corró popular.

Finalment, la cruesa de les ur-nes ha malbaratat aquesta opció, ino per un marge estret, com tot-hom s'ensumava. La distància en-tre dreta i esquerra ha passat demenys de 4.000 vots a vora250.000. Un correctiu en tota reglaque permet fer i desfer al PP alho-ra que lliura l'oposició a un no pa-

rar de despropòsits. El PSPV-PSOE, mirant de trobar un substi-tut i amb una direcció que no volcedir el relleu fins l'estiu vinent, ino aquesta mateixa tardor, que ésjustament quan voldrien fer-se'namb el control l'exministre JordiSevilla i l'alcalde d'Alaquàs (Hor-ta), Jorge Alarte, les dues personesque ara com ara semblen aspirar asubstituir Joan Ignasi Pla. Socialis-tes a banda, al grup parlamentaridel Compromís pel País Valencià -on conviuen cinc diputats d'Es-querra Unida i dos del Bloc- ha es-clatat, definitivament, les hostili-tats. Unes diferències que l'osten-tació del poder tal vegada hauriamatisat, però que són fefaents.

Així doncs, ningú no gosa dir quèpassarà al pacte en qüestió. El pasde les setmanes, des de la desil·lu-sió pels resultats -tothom s'espe-rava més diputats que no han tret-, ha demostrat que la tensió exis-tent entre les diverses sensibilitatsque hi ha representades pot menar,més prompte que tard, a un tren-cament en tres del grup.

D'un costat, la síndica GlòriaMarcos i els dos únics diputats queli són fidels -Lluís Torró i Marina Al-biol, tots dos del Partit Comunistadel País Valencià (PCPV)-. De l'al-tre, les dues diputades d'Esquerrai País (EiP) -el corrent nacionalis-ta d'Esquerra Unida, que equival al30% de la formació-, Mònica Oltrai Mireia Mollà, no han dubtat a durla contra a Marcos, animades pelscontinuats desigs del PCPV de si-tuar els seus als càrrecs institucio-nals i amb motiu, concretament,del nomenament d'Amadeu San-chis com a representant del Com-promís al consell d'administració

El clima de guerra totala l’interior delCompromís caldejal’ambient en els sectorssocials que els envolten

Pensar en una reediciódel Compromís de cara a les generals de 2008és ara per ara unaautèntica utopia

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

RRooddaa ddee pprreemmssaa ddeell CCoommpprroommííss. El grup parlamentari està a punt de trencar-se. INFOTELEVISIÓ

La situació sembla, si més no, cu-riosa: aquells que fa uns mesoses presentaven com principals

defensors del pacte electoral entreEsquerra Unida i el Bloc, ara semblenestar fent tot el que poden per dina-mitar-lo. I aquells als que ens acu-saven de no voler el pacte, som ac-tualment els que estem defensant elCompromís pel País Valencià. Peraixò és d’agrair un article com el deCarles Arnal publicat a EL PAIS de 21de juliol, que dóna algunes claus pera entendre el que passa.I el que passa és que s’està parlantde 2 pactes diferents. La majoriad’EUPV proposàvem un pacte de totsels colors de l’esquerra enfront delbipartidisme de la dreta i el centre,amb un programa clar d’esquerres ivinculat als moviments socials. Peraixò vam prioritzar una Convenció Pro-gramàtica junt a la mobilització so-cial enfront de les polítiques antiso-cials i depredadores del PP, i a partird’això vam proposar un pacte entreEUPV, el Bloc, ERPV, Els Verds delPaís Valencià, Esquerra Ecologista ialtres forces (com Izquierda Repu-blicana) que es volgueren sumar. Car-les Arnal i els seus amics dinsd’EUPV volien un pacte que exclo-gués a la majoria d’EUPV, com ell aradeclara francament. Naturalment,aquest pacte no abastaria a tots elscolors de l’esquerra, sinó que s’o-rientaria a la creació d’una força po-lítica de caire “econacionalista” res-trictiu, excloent a la resta. Potser peraixò es van entrebancar les nego-ciacions pel pacte prèvies a l’As-semblea d’EUPV, esperant queaquesta pogués desplaçar a l’actualmajoria.Naturalment, el resultat de l’Assem-

blea d’EUPV va fer inviable aqueixpacte excloent, i finalment es va arri-bar al Compromís pel País Valenciàentre totes les forces d’esquerresque volgueren participar. Cal recor-dar que la proporció 6-3-1 entreEUPV, el Bloc i altres era la que de-fensava el Bloc per a les candidatu-res autonòmiques, i aquesta matei-

xa proporció es va traslladar tambéa la Comissió Política del Compro-mís. Cal recordar també que es vaarribar al pacte del Compromís qua-si immediatament després que l’As-semblea d’EUPV elegira a la seua ac-tual direcció, el qual és una mostraclara de la seua predisposició al ma-teix, amb el caràcter ampli assenya-lat. Cal recordar així mateix que lacampanya electoral autonòmica enla circumscripció de València va des-

cansar principalment sobre el treballdels membres d’EUPV, en tant que elBloc preferia centrar-se en la cam-panya municipal (on cal recordar queel pacte depenia dels col·lectius lo-cals, tant d’EUPV com del Bloc i al-tres forces, i no de la seua direccióal País Valencià; i que a la ciutat deValència el Bloc i Carles Arnal recol-zaven al PSOE). Aquests són els fets,per damunt de les tergiversacions deCarles Arnal, el que explica que elsprincipals defensors del Compromísdes de la seua constitució som elsmateixos que el defensem araJa sabem que Carles Arnal volia unaltre pacte, protagonitzat per una mi-noria d’EUPV i pel seu grup minorita-ri dins dels Verds. Però el que no ésde rebut és signar el pacte del Com-promís i després voler justificar, pelseu neguit, la deslleialtat al mateix.I voler justificar a més la deslleialtatdes d’Esquerra i País, que lluny d’es-tar marginada ha ocupat en les can-didatures i els òrgans d’EUPV la partproporcional que li pertoca pel seusuport intern. Això es apologia de ladeshonestedat, enfront de la rege-neració democràtica i l’ètica en lavida política que propugna el Com-promís pel País Valencià que hem de-fensat i seguim defensant. Per aixòcal fer una crida a tota la gent ho-nesta de les organitzacions que elcomposen, i als col·lectius socialsque el van recolzar, a defensar elCompromís. Amb el seu trencamentperdríem tots, però principalmentaquells que per la seua deshoneste-dat política s’haurien desqualificatper a sempre més.

Secretari de Formació i Debat delPCPV

Defensar el Compromís

RAFA PLAde Ràdio Televisió Valenciana(RTVV).

Per últim, els dos diputats delBloc, Enric Morera i Josep MariaPañella, tenen clar que un acos-tament a EiP pot acabar amb unafusió nacionalista que els perme-ta superar Esquerra Unida nosols a àmbit municipal, on la di-ferència en nombre de regidors jaés notable, sinó també a escalaautonòmica.El Bloc, com EiP,avala pel càrrec de RTVV el so-ciòleg i músic Rafael Xambó, toti que, segons consta al protocoldel pacte, el nomenament enqüestió correspon, en exclusiva,a EUPV.

Els quatre crítics amb GlòriaMarcos, per tant, fan mans i mà-nigues per arraconar-la. Descon-tents pels nomenaments que lamajoria d'EUPV està promovent,el quartet s'ha unit per destituircom a portaveu de les Corts lapròpia Marcos. Una jugada ines-perada aturada en primerainstància per la Mesa de l'hemi-cicle -composada en exclusivaper PP i PSPV-PSOE-, però queamenaça de substanciar-se la set-mana vinent. Segons resa el re-glament de la cambra valenciana,si la majoria del grup decideix re-llevar el seu síndic, aquest ha dedeixar el càrrec.

És difícilment imaginable queels tres components d'EUPV con-traris a tan expeditiva mesura -ésa dir, Marcos, Torró i Albiol- ac-ceptaren, sense embuts, aquestaacció. Oltra passaria a ser la por-taveu del grup, i Morera el porta-veu adjunt -que, de fet, ja és, a ho-res d'ara-, mentre els represen-tants de la majoria d'EUPV tin-drien un pes insignificant, desti-nats a perdre sempre les vota-cions al si del grup parlamentari.

Donada la improbabilitat de laconvivència, el més possible se-ria que aquests tres membrespassaren a una mena de grupmixt on hi van els diputats “no

adscrits”. Aquesta mena de casospateixen, des d'aquesta legisla-tura, un tractament molt i moltsever, ja que populars i socialis-tes van acordar, al curs passat, deser força més estrictes amb elscasos de tranfuguisme, com vapassar amb el diputat FranciscoJavier Tomás Puchol, que va mar-xar del PP en direcció a la moltextremista Coalició Valenciana.

Negre sobre blanc i en xifres,la fugida del trio implicaria quetan sols cobrarien el sou base i200 euros, que seria la minsaquantitat que podrien aportar ales ja afeblides arques d'EUPV.Per contra, el Bloc NacionalistaValencià i el corrent Esquerra iPaís -que, com informàven la pas-sada setmana, es constituirà coma partit a l'octubre vinent, sota elnom d'Iniciativa del Poble Valen-cià- s'embutxacarien els 20.000euros mensuals que les Cortsatorguen al grup parlamentari delCompromís.

Aquesta situació provoca queels anuncis del secretari d'Orga-nització d'EUPV, Ricardo Sixto,que s'ha afanyat a comunicar quetant Oltra com Mollà seran ex-pulsades de l'organització, hagenestat en va. Finalment, i al con-sell polític que amb urgència s'haconvocat per aquest dissabte, ladirecció sembla que es limitarà aobrir un expedient a les dues di-putades, convidant-les a “rectifi-car” en un termini de dos mesos.En cas contrari, sí que podria pro-duir-se la doble expulsió, que alcapdavall significaria l'eixidad'EiP d'EUPV. O, dit d'una altramanera, el trencament absolutdel grup parlamentari del Com-promís, una part molt significati-va del 'batiburrillo' que tant te-mia Francisco Camps.

+info: www.tribuna.cat

13COMARQUES L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

“Una condemnaseria el millorargument perquècal canviarla bandera”

JESÚS DAVID FUENTES

Preparat per al judici després deconèixer la data?

Estic tranquil, confio en la Justícia iespero que tot vagi bé. Vaig desobeiruna llei, però estem el 2007, i esticconvençut de que la ciutadania d'a-quest país de països considerariaaquesta llei llei injusta, d'una altraèpoca. Qualsevol constitucionalistaimparcial s'adonaría de que l'estruc-tura de l'Estat és continuació direc-ta del règim franquista: en Franco vadesignar el militar no-electe que l'-havia de succeir, Franco va aprovarel disseny del seu estendard perso-nal, Franco va restaurar la monar-quia (antònim de democràcia). Finsi tot l'escut franquista va gaudir dela consideració d'oficial fins l'any1982.

El que vaig fer va ser quelcom queel propi Estat hauria d'haver fet fa jamolt temps, i no parlo d'un redis-seny, parlo de restaurar la normali-tat institucional. El judici anirà bé,se m'acusa d'injurirar a Espanya, iqualsevol persona amb una mica deseny (i un llibre d'Història) se'n do-naria compte de que el que és veri-tablement injuriós és mantenir unsímbol feixista en l'actualitat. La ro-jigualda és a Espanya, el matiex quel'esvàstica a Alemanya. Algú ho ha-via de fer, i ho vaig jer jo.

CCoomm vveeuuss llaa ppeettiicciióó ddeell ffiissccaall??El fiscal compleix una llei medievalque, per absurd que sembli, segueixen vigor.

AA mmééss ddee ll''aaccuussaacciióó ccoonncceerrnneenntt aall ffeetteenn ssii ddee ll''hhiissssaaddaa ddee llaa bbaannddeerraa rree--ppuubblliiccaannaa,, ssee tt''iinntteennttaa iimmppuuttaarr uunnddeelliiccttee qquuee vvaann ooccóórrrreerr eessttaanntt ddee--ttiinngguutt.. EExxpplliiccaa''nnss bbrreeuummeenntt ccoomm vvaasseerr ttoott pplleeggaatt..Tret del canvi de la bandera, que vaser un acte de desobediència civil pa-cífica, l'expressió d'un pensament cí-vic i polític, la resta va ser ben nor-mal: una manifestació per reivindi-car el dret constitucional d'accés aun habitatge digne, a un preu asse-quible, i també per denunciar l'alt ín-dex de precarietat laboral que pateixla classe obrera, una precarietat queafecta a tothom, però que es mostraespecialment greu en el cas dels tre-balladors immigrants i els joves.No es pas veritat això que hi diu a l'a-testat policial, de que vaig insultar ales autoritats; tampoc no vaig fer encap mena de destrossa pública; i perdescomptat, no vaig agredir a ningú.Estic tranquil, perquè com que sonacusacions falses, són impossiblesde provar, i això, malgrat les més demig miler de càmeres de seguretatque hi ha en tot el trajecte per on vatranscórrer la protesta.Si finalment em condemnen per unacosa de la que no hi ha cap prova, lla-vors, aquesta serà la millor prova dela necessitat de canviar la bandera...i que el canvi no es redueixi a unaqüestió estètica, sinó que sigui el re-flex d'una profunda i sincera milloradel nostre model de societat.El falsejament de l'hora de la deten-ció no és pas l'única irregularitat co-mesa pels policies de paisà que vandur a terme la detenció, a més a més,van arribar a imputar-me l'organit-

zació i posterior direcció de tota lamanifestació sobre el terreny. Unamica ridícul, d'acord amb el que esva publicar l'endemà pels principalsmitjans de comunicació del país, imés encara, si es té en compte queni tan sols havia assistit a cap troba-da previa per organitzar res, i que amés aquell mateix dia, al matí, aca-bava d'aterrar procedent del meuviatge de noçes. Quin jutge es podriacreure que jo sol vaig organitzar unamanifestació de més de cinc mil per-sones en menys de mig dia?

QQuuiinnss sseennttiimmeennttss eett vvéénneenn aall ccaappqquuaann vveeuuss ffeettss aaiixxíí??Els sentiments són de sorpresa ipreocupació. Potser sorprengui amés d'un, però des de petit he valo-rat molt la tasca de la policia: pro-fessionals que arriben a arriscar laseva pròpia integritat física com a ex-pressió d'un sentiment de servei pú-blic, l'esperit d'ajuda a tothom.

Però es clar, generalitzar no és bo,no cal dir-ho. Les forces i cossos deseguretat de l'Estat són una orga-nització molt gran, una organitzacióintegada per persones, i entre tan-tes persones, sempre hi pot haveralgú que en un moment donat, pu-gui guiar-se més per factors ideolò-gics, que no pas per la consigna pro-fessional com a agent de l'Autoritat.En aquest sentit, tothom coneiz l'e-xistència d'una llarga tradició de ca-sos en els quals la policia tendeix afer més grosses les acusacions, ambla idea de què sigui més fàcil que alsospitós «li caigui alguna comdem-na».

Per desgràcia, aquestes pràcti-ques no tenen res a veure amb el sis-tema de garanties que caracteritzena un Estat democràtic i de dret, i noocultaré que fa vergonya comprovarque una cosa així té lloc avui dia.Però tinc confiança de que el jutgeintroduirà una mica de seny en

aquest embolic.

LLaa mmaanniiffeessttaacciióó eerraa ppeerr uunn hhaabbiittaatt--ggee ddiiggnnee,, ccrreeuuss aapprrooppiiaatt iinnttrroodduuiirr eellddeebbaatt ddee llaa ffoorrmmaa dd''EEssttaatt eenn ccoonnvvoo--ccaattòòrriieess dd''aaqquueesstt ttiippuuss??Les coses no estan com estan per-què sí. Sense entrar en una anàlisidetallada, tant les causes del cost del'habitatge, com les de l'enorme pre-carietat laboral són polítiques: hi hauna oligarquia de beneficiaris d'unsistema de privilegis radicalment in-just. Les elits de la banca, indústria,serveis, telemàtica, premsa, partitspolítics, església i exèrcit, estanduent a terme un atracament mas-siu a la classe obrera, provocant ar-tificialment un endeutament privata gran escala, el finalitat últim delqual és convèncer-nos de la nostraobligació de romandre explotats totala vida, a canvi de l'imprescindibleper sobreviure, i moltes vegades niaixò. Es com donar-ho tot a canvi deres.

La gent que reivindiquem la Re-pública no només volem convertir elmonarca en un ciutadà com qualse-vol altre. La República no és nomésaixò. República vol dir posar a l'Es-tat al servei del poble, i no al serveid'interessos que no tenen cap rela-ció amb els de la comunitat. Repú-blica és garatir l'efectiva separacióde poders, per evitar que el sistemaes comporti com si fos absolut.Vaig actuar des del convencimentque ningú no resoldrà els nostresproblemes per nosaltres, i moltmenys els rics, que són els autènticsresponsables d'aquesta pel·lículaque fa setanta anys ens van imposarper la força. La solució està en dotar-nos d'un marc institucional mésjust... o com a mínim, menys feudal.No vaig barrejar les coses, la reivin-dicació és la mateixa: el preu de l'-habitatge són les flames, i l'escàs po-der popular l'origen d'aquestes. Per

això, exigir República, és com dirigirel raig de l'extintor directament a labase del foc: exigim que els nostresrepresentants ens representin dedebò, i no pas com ara, que semblaque només es preocupin d'ells ma-teixos i dels interessos de la gent queens manté a tots amb un peu al coll.

TToorrnnaarrààss aa ffeerr--hhoo??Mentre continuï viu, mentre tinguiús de raó i forces per moure'm, resni ningú no m'impedirà continuarlluitant per allò en el què crec. Ni l'e-nemic de classe, ni els seus merce-naris, ni l'oposició, ni tan sols elsmeus. M'importa poc que hi hagi quidigui que soc un delinqüent, un boig,un friky, un escriptor mediocre, oque «vaig de prota». No estic sol, nopuc estar-ho, però encara que ho es-tigués em mantindria ferm, perquèraó i popularitat no tenen perquèanar de la mà.

EEllss qquuii aanneemm aa mmaanniiffeessttaacciioonnss ssaa--bbeemm bbéé qquuee eenn qquuaallsseevvooll mmoommeennttppoottss aappaarreeiixxeerr aammbb llaa bbaannddeerraa rree--ppuubblliiccaannaa eenn aallggúúnn iinnddrreett iinnaacccceessssii--bbllee...... hhii hhaauurràà uunnaa pprrooppeerraa aacccciióó??La cosa no està en donar espectacle,sinó en fer visible una reivindicaciójusta. Coneixem bé el silenci medià-tic, i sabem que no és casual. Peraixò, cal estar disposat a desobeir, atrencar la doctrina imposada... tenimdret a tenir drets, i si perquè se'nsescolti cal fer una mica de soroll, tin-guin la completa seguretat que enfrem, i molt.

El rei, els banquers, els indus-trials, els bruixots, els soldats i en ge-neral culquier explotador o benefi-ciari abusiu de l'esforç aliè pot donarper fet que hi haurà una nova acció,i una altra, i encara una altra més.Cada vegada més creatives i evi-dents, perquè oposar-se a l'empen-ta de la ciutadania és com tractar d'a-turar el mar.

JAUME DD’’UURRGGEELLLLEscriptor acusat d’injúries a Espanya“

En Jaume d'Urgell es un escriptor republicà,acusat d'injuriar Espanya i que pot anar a lapresó. El judici tindrà lloc el proper 4 d'octubre, iels fets es remunten al 14 de maig de l'anypassat a Barcelona, durant el desenvolupamentde les manifestacions que reclamaven el dret aun habitatge digne, quant en Jaume va escalarla façana d'un edifici públic i en va substituir labandera oficial per la republicana.

15ENTREVISTAL’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007ENTREVISTA14 L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

cop més autogovern per a poderfer la gestió més propera als ciuta-dans i que siga un reflex de les ne-cessitats i inquietuds que se tenencom a poble. Crec que és positiuperquè reflecteix més la realitat del'Estat espanyol, que és absoluta-ment plural i plurinacional i que ésmolt diversa, i també és més de-mocràtic en quant a l'allunyamentdel bipartidisme.

FFaa uunneess sseettmmaanneess aa llaa ttrroobbaaddaa dd''EEss--qquueerrrraa ii PPaaííss,, RRuubbéénn FFeerrnnàànnddeezz ddeell''eexxeeccuuttiivvaa ffeeddeerraall dd''IIzzqquuiieerrddaa UUnnii--ddaa ppaarrllaavvaa pprreecciissaammeenntt ddee qquuee IIUUddeeuu sseerr eell rreeffeerreenntt ddee ll''eeccoollooggiissmmee,,ddeell nnaacciioonnaalliissmmee ii ddee ll''eessqquueerrrraa ssoo--cciiaall.. HHaa aarrrriibbaatt jjaa ll''hhoorraa ddee ddoonnaarreeiixxee ppaass ccaapp aa uunn nnoouu ttiippuuss ddee ccoonn--cceeppcciióó ddee ll''eessqquueerrrraa qquuee aa hhoorreess dd''aa--rraa nnoo eessttàà rreepprreesseennttaaddaa ddiinnss ddeellssppaarrttiittss??Si ha arribat o no ha arribat el mo-ment ho decidiran els electors. Crecque al País Valencià si que hi ha unareivindicació d'una representaciópolítica d'un valencianisme d'es-querres com tenen en altres comu-nitats autònomes.

PPeerr aaiixxòò mmaatteeiixx eessttaavveess eenn llaa mmeessaaddee llaa ttrroobbaaddaa dd''IInniicciiaattiivvaa ppeell PPoobblleeVVaalleenncciiàà iimmppuullssaaddaa ppeerr EEssqquueerrrraa iiPPaaííss??Estava, primerament, perquè m'-

havien convidat i perquè considerepositiu que es cree un partit al sid'Esquerra Unida que li done méspluralitat i més democràcia, el co-rrent d'opinió Esquerra i País al con-formar-se com a partit tindrà una es-tructura més ferma i més sòlida, i totaixò és molt positiu.

CCoomm vvaalloorreeuu aaqquueessttaa ttrroobbaaddaa?? La trobada va ser un èxit, sobretotperquè ens trobem en una situacióde desilusió després del resultatelectoral amb una demobilitzacióimportant de la gent. Amb una si-tuació de deseperança, desilusió idesmotivació. El fet que anaren mésde 200 persones és molt positiu.Perquè la gent té ganes de mirar capalgun costat amb ilusió.

PPooddrriieess ffeerr--nnooss uunn vvaalloorraacciióó ddee lleessúúllttiimmeess eelleecccciioonnss ddeell 2277 ddee mmaaiigg??Dolents. Des de l'esquerra s'ha d'o-brir un procés de reflexió per a veu-re quin discurs s'està fent, perquèla ciutadania valenciana ha evolu-cionat molt, ha canviat molt. El Par-tit Popular ha sabut estar al costatde la ciutadania en quant a les seuesinquietuds, a sabut llegir eixa trans-formació i fomentar-la i l'esquerraestà molt descolocada. Hem de mi-rar més cap al poble i menys cap al'interior dels partits, veure que vo-len els valencians i on estan lesseues inquietuds. Els discursos ques'han fet des de l'esquerra han estatmolt allunyats de la realitat valen-ciana, és a dir es mira cap a un po-ble que és distint del que se pensa.Crec que hi ha un desconeixementconsiderable de la nostra realitat.Des de l'època en que governava elPSOE fins a ara la societat valen-ciana ha evolucionat molt.

VVaallèènncciiaa ss''hhaa ffeett ddee ddrreetteess ??Jo espere que no. Crec que moltagent que ha votat al Partit Popular,especialment en la ciutat de Valèn-cia, no pensava que triava una op-ció política, és a dir no identifiquena Rita com una opció d'una ideolo-gia política sino que la consideren lapersona que està arreglant la ciutati que ens porta els esdevenimentsrecreatius. Hi ha electors que pen-sen que si ens arregla el port la vo-tem, però clar hi ha moltes altresquestions pendents, i el port l'arre-glarien també altres. Perquè alhoraels immigrants estan vivint sota elpont, ha privatitzat tots els serveisde l'Ajuntament, és una mancançaabsoluta de transparència en la ges-tió, és endeutar-se sense que ningúsàpiga on van els diners, és tenir ba-rris abandonats totalment com perexemple el Cabanyal que es deixadeteriorar per a poder partir-loconstruïnt una avinguda mentre elport té un luxe absolut. Però el quemés ha vist l'electorat ha estat elmés cridaner. Insistesc, no crec queels ciutadans hajen fet una apostaideològica sino més bé han premiatuna gestió.

TT''aaggrraaddaarriiaa rreeppeettiirr ccoomm aa ddiippuuttaaddaa??Aquesta no es una decisió que haja

de prendre jo sino la majoria de l'or-ganització. Personalment m'he can-sat molt perquè he treballat moltís-sim, no he tingut caps de setmanalliures, he treballat moltes hores idurant tot aquest temps he aprésmolt. Per tant el que seria una llàs-tima és que es perguera tot l'apre-nentatge i l'inversió de temps d'u-na persona i que es perga per ques-tions que la gent del carrer no té niperquè entendre. Quan una perso-na canvia de treball, fins que noestàs molt saturat, vols continuar eneixe treball, vols que la teua faenasiga útil i no vols tirar tot eixe esforçi eixe temps al fem. M'agradaria eneixe sentit que si es considera quehe fet un bon treball que es valore.Perquè hi ha gent que entenen quehe fet un bon treball, però que noestic posicionada adequadament icrec que eixe no és el criteri que hade prevaldre per a la tria de càrrecspúblics, sino que s'han de triar lespersones vàlides que treballen i esfaça amb seny.

PPeennsseess qquuee EEssqquueerrrraa UUnniiddaa ttoorrnnaarrààaa tteenniirr ddiippuuttaattss aall CCoonnggrrééss ddeellss DDii--ppuuttaattss??

No ho sé. No sé com acabarà totaaquesta situació que estem vivint.De tota manera el que a mi m'agra-daria és que una alternativa d'es-querres, valencianista i ecologistatinga presència al Congrés dels Di-putats, i continue fent la tasca dereivindicació i representació d'eixainquietud valenciana que existeix ique ha de tenir el seu referent alCongrés dels Diputats.

CCoomm vvaalloorreess llaa ssiittuuaacciióó aaccttuuaall ddeellCCoommpprroommííss ii lleess ppoossssiibbiilliittaattss ddee ffuu--ttuurr ?? El compromís ha de representar to-tes les inquietuds de l'esquerra va-lencianista i no convertir-se en co-rretja de transmissió d'una deter-minada corrent dins d'aquest ven-tall de l'esquerra. Si volem que elcompromís tinga futur, tots els quehi som dins hem de sumar esforçosal projecte i no intentar utilitzar-lo icapitalitzar-lo. Hi ha que pensar enel compromís com la confluència dediferents projectes que representendiferents sensibilitats dins l'esque-rra i no com una ferramenta per abeneficiar a cap de les tendènciesque hi són.

“Si volem que aquestCompromís tinga futurhem de sumar l’esforçi no capitalitzar-lo”

R.FERNÀNDEZ/X.MARTÍNEZVALÈNCIA

EEnnss ppooddrriieess ffeerr uunnaa vvaalloorraacciióódd''aaqquueessttss ttrreess aannyyss aall CCoonn--ggrrééss ddeellss DDiippuuttaattss??

Jo crec que han estat uns anys moltprofitosos per a l'esquerra perquèper fí Izquierda Unida ha tingut lapossibilitat d'influir en les deci-sions del Govern, sobretot a leslleis, amb els drets que hem con-quistat, els canvis legislatius ques'han fet en la tramitació parla-mentària de les lleis, son conques-tes que es queden ahí per a sempreo fins que hi haja una altra modifi-cació legal, que almenys tardaràmolt de temps en fer-se. Hem acon-seguit en cada llei canviar coses,com per exemple l'ampliació delsvuit dies de permís paternitat queproposava el PSOE i hem aconse-guit que finalment siguen 15 diesde permís, hem aconseguit plansd'igualtat en l'administració públi-ca. Coses que transformaran la re-alitat i en el dia a dia son tangiblespels ciutadans. Tal vegada la únicaerrada és que la gent no sabrà queha estat Izquierda Unida qui ambels seus vots i el treball del seu grupparlamentari qui ha apostat pereixe camí, perquè en l'àmbit de lacomunicació costa molt fer arribara la ciutadania el treball del dia adia. Crec que la nostra tasca com agrup parlamentari, hem sigut moltpoquets però hem fet un gran tre-ball i ens podem sentit molt satis-fets. Jo, almenys, me'n aniré con-tenta dels canvis que hem facilitat.La meua feïna d'advocada m'haajudat molt en l'agilització del tre-ball, per tal de saber que és unmandat o un principi rector, perexemple, i per aixó vaig questionarmolt la reforma de l'Estatut d'Au-tonomia valencià perquè no teniacap conquesta de dret i era un "re-fregit" de diferents lleis que s'ha-vien fet al marge d'una reforma es-tatutària i poc més, no avançava.

Eixa majoria progressita al Con-grés dels Diputats es va anular i esva convertir en un acord del PSOEamb el PP que va destrosar l'avançque tindria que haver supossat unareforma de l'Estatut valencià. Elnostre Estatut, gràcies a aquestpacte, és el que es queda més en-rere de la resta de les reformes es-tatutàries que s'estan fent.

CCrreeuuss qquuee ttoottaa llaa tteeuuaa ffaaeennaa aall CCoonn--ggrrééss aarrrriibbaa aa llaa cciiuuttaaddaanniiaa??Jo crec que no, fem molt de treba-lla que no es coneix, fem moltes ini-ciatives, moltes reunions que notenen cap ressó en els mitjans de co-municació i que per tant és impos-sible que es coneguen. Però al ma-teix temps hi ha un munt de gent enla que he estat en contacte durantaquests tres anys que si que m'en-vien correus d'agraïment per haver-los representat i per hver portat lesseues reivindicacions al Congrésdels Diputats. El número d'iniciati-

ves que he presentat ha multiplicatles que s'havien presentat fins arade mitja en el meu lloc de treball iel que he intentat és a més és queels problemes del País Valencià tin-gueren una presència permanent enel Congrés dels Diputats i crec quemoltes vegades si que ho he acons-seguit. Hem traslladat problemescom el transvasament del Xúquer,la subestació de Patraix, els immi-grants sota el pont del riu, és a dir,tot el que ha anat passant al País Va-lencià immediatament ha tingut laseua iniciativa parlamentària. Detota manera a Madrid tan sols hi haun corresponsal d'un periòdic va-lencià, mentre que entre corres-ponsals i enviats especials de Cata-lunya hi ha al voltant de dos cents.És molt important que hi haja mit-jans de comunicació que arreple-guen in situ els posicionaments, lesiniciatives, en definitiva el treballparlamentari que fan els diputats va-lencians, tots els diputats valen-cians, i si no ho fan, cal que se sàpi-ga.

QQuuaann eess vvaa pprreesseennttaarr eell PPllaa IIbbaa--rrrreettxxee eell tteeuu vvoott vvaa sseerr nneeggaattiiuu aa qquueeeess ddeebbaattiirraa aall CCoonnggrrééss ddeellss DDiippuu--ttaattss,, ppeerr qquuèè ??Perquè la decissió de la Permanentd'Izquierda Unida, partit del que for-ma part, va decidir que el nostre vothavia de ser negatiu. El meu posi-cionament personal el saben GasparLlamazares i la resta de membres dela direcció d'IU. Jo apostava perl'abstenció, però vaig tenir que as-sumir una decissió majoritària d'Iz-quierda Unida. Jo no vote el que jovull votar, jo vote el que decideixIzquierda Unida, perquè és el partitamb el que m'he presentat a les elec-cions i és el projecte polític en el quemilite. En aquest sentit a la Perma-nent d'Izquierda Unida hi havia gentque apostava per l'abstenció i altrespel vot en contra, es va votar i ladecissió final va ser el vot en contra.Abans d'això jo vaig intentar que la

decissió fora una altra, és a dir la quemés s'apropava a la meua inquietud.

II ppeerrqquuèè eett vvoolliieess aabbsstteenniirr,, nnoo aa qquueess''aapprroovvaarraa eell ppllaa ssii nnoo aa qquuee eess ppuu--gguueerraa ddeebbaattrree eell PPllaa IIbbaarrrreettxxee ??Perquè jo pensava que no s'haviemd'oposar a una tramitació d'una pro-posta que ve d'una reforma d'unallei tan rellevant com un Estatutd'Autonomia que ve aprovat per unamajoria d'un parlament autonòmic.Nosaltres no ens podem oposar adebatre eixa proposta. Hem de de-batre-la, hem de tramitar-la, hem demillorar-la i després del conjunt to-tal decidir si la votem a favor o encontra. Hi havia coses molt positi-ves en eixa proposta i hi havia cosesque no m'agradaven tant. I crec queel millor haguera estat tramitar-la iintentar millorar-la. Però de vega-des internament guanyes i altresperds i deus assumir les decissionsmajoritàries preses al si del teu pro-jecte polític. En les meues inter-vencions al Congrés quan s'han pre-sentat iniciatives d'aquest tipus, johe defensat el dret d'autodetermi-nació de tots els pobles en una si-tuació de pau en la que la gent puga

decidir lliurement. Des d'IzquierdaUnida sempre em defensat que lagent té dret a decidir si vol pertàn-yer o no a un determinat estat. I joho he defensat a la tribuna del Con-grés. Una altra cosa és que desprésaixò no tinga la mateixa repercusióque tenen les declaracions dels cua-tre parlamentaris de sempre.

EEnn eellss ddaarrrreerrss tteemmppss hhii hhaa uunnaa ssèè--rriiee ddee ccaannvviiss aall ssii ddee ll''eessqquueerrrraa aa ll''eess--ttaatt eessppaannyyooll,, qquuee eessttaann aaffaavvoorriinntt eennaallgguunnss ccaassooss,, ccaannvviiss ddee ggoovveerrnn ccoommaa lleess IIlllleess BBaalleeaarrss oo ccaannvviiss ddee mmaajjoo--rriieess ccoomm eenn eell ccaass ddee NNaaffaarrrrooaa.. CCoommvvaalloorreess eell nnoouu ttaarraannnnàà qquuee eessttàà pprree--nniinntt ll''eessqquueerrrraa eenn bboonnaa ppaarrtt ddee ll''eess--ttaatt ddeess ddeell tteeuu ppuunntt ddee vviissttaa aa MMaa--ddrriidd,, oonn sseegguurraammeenntt aa lleess pprrooppeerreesseelleecccciioonnss ggeenneerraallss pprreennddrraann mméésspprroottaaggoonniissmmee??Crec que es veurà un efecte, que jas'ha vist a les últimes eleccions ge-nerals, el Grup Mixt és cada vegadamés gran amb Nafarroa Bai, BNG,Cha, EA... Hi ha un creixement d'ei-xe espai polític i crec que té molt aveure amb la potenciació que es fade l'autogovern a les comunitatsautònomes on s'està demanant cada

ISAURA NNAAVVAARRRROODIPUTADA D’ESQUERRA UNIDA AL CONGRÉS“

Isaura Navarro duu tres anys al Congrés dels Diputats com a diputada per Valènciad’Esquerra Unida. L’Avanç parlat amb ella perquè ens valore aquests anys de feina a Madrid i els darrers esdeveniments dels Compromís pel País Valencià

“Jo he treballat molt iseria una llàstima que esperguera tota la inversióen temps, experiència iformació al Congrés”

“El Compromís ha de representar l’esquerravalenciancianista i no ser corretja de tranmissió de cap partit”

“La Trobada d’Esquerra iPaís va ser un èxit, perquèens trobem en un momenton la gent està molt desmobilitzada”

“Des de l’esquerra s’ha d’obrir un procés de debatper veure quin discurs estàfent, després dels dolentsresultats electorals”

“Izquierda Unida ha tingutcapacitat d’influència enles decisions del Governa algunes lleis aprovades”

“Fem molt de treball queno es coneix: iniciatives,reunions amb col·lectius...que malauradament notenen cap ressó mediàtic”

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

REDACCIÓ

El passat divendres 20 de juliol escelebrà a Polinyà del Xúquer el So-par Popular i Festa de Xúquer Viuque comptà amb la col·laboració del’Ajuntament de Polinyà del Xúqueri de la Comunitat de Regants de Sue-ca. Aquest sopar es celebrà en com-memoració de la històrica manifes-tació del 28 de maig de 2005, quan15.000 persones es manifestaren aSueca aconseguint l’anul·lació deltraçat original de transvasament delXúquer al Vinalopó.

Al sopar i posterior festa amb elgrup d’Óscar Briz, recent premi Ovi-di Montllor al millor disc en valen-cià, assistiren prop de 600 personesque ompliren de gom a gom la Plaçade l’Ajuntament de Polinyà del Xú-quer. Entre els participants hi havia

nombrosos regidors de tota la Ribe-ra i altres comarques valencianes,els alcaldes de Polinyà, Riola, Sue-ca i Benicull, el president de la Man-comunitat de la Ribera Baixa i re-presentants de la Unió de Llaura-dors, sindicats i grups ecologistes.

El president de Xúquer Viu, Ro-ger Pons, va fer un resum de l’any,destacant la manifestació a Albalatal setembre passat per protestar perla mala situació del riu, també va re-cordar els episodis de mortaldat depeixos i la dessecació del riu a prin-cipis de novembre a l’altura d’Albe-ric.

Com aspecte positiu va destacar

les condicions ambientals que laUnió Europea va posar per al trans-vasament des de la Marquesa i la de-sestimació de les postures de la Jun-ta de Regants d’Usuaris del Vinalo-pó que pretenien tornar al transva-sament des de Cortes de Pallàs.

Finalment va alertar dels nous in-tents per part del Govern de la Ge-neralitat i de la Junta del Vinalopóde fer un nou transvasament desd’Antella, el que suposaria la mortdel Xúquer.

A continuació es va lliurar el pre-mi Aigua Clara 2007, que va recau-re en Antonio Estevan, membrefundador de la Fundació Nova Cul-

tura de l’Aigua. Aquest guardó, quel’any passat recaigué en José Pas-cual Fortea, president de la Comu-nitat de Regants de Sueca, va serconcedit pel seu compromís en ladefensa del riu.

En Antonio conflueix amb granintensitat la intel·ligència i el conei-xement amb una profunda sensibi-litat democràtica i ecològica, que alllarg de la seua trajectòria ha fet ques’impliqués en la defensa i protecciódel medi ambient front la imposicióde megaprojectes d’infrastructures.

Quan tothom debatia sobre l’E-bre, Antonio Estevan va fixar la seuaatenció en el Xúquer, assessorant i

donant suport científic a la lluitacontra el transvasament des de Cor-tes. El seu anàlisi sobre les causesdel declivi del Xúquer i de les con-seqüències del transvasament, tal icom estava concebut, són claus enla lluita per la defensa i recuperaciódel nostre riu.

António Estevan és la personaclau en la comissió que es crea pelMinisteri de Medi Ambient per es-tudiar el Xúquer-Vinalopó, que arri-ba a la conclusió de la seua insoste-nibilitat, posant damunt la taula di-verses solucions alternatives, entreelles la de l’Assut de la Marquesa,que sempre s’ha considerat com unmal menor.

Amb la seua aportació fonamen-tal s’aconsegueix que una obra queestava executada en un 40%, ambles benediccions de la Unió Europeai amb les tuneladores a punt de ta-ladrar el Massís del Caroig, queaquesta obra, canvie radicalment,amb l’oposició frontal del GovernValencià, i es derogue l’anteriortraçat.

Finament es van lliurar els premiTarquim Pudent 2007, per votaciópopular entre tots els assistents. Elscandidats en aquesta ocasió erenAndrés Martínez, promotor immo-biliari i president de la Junta d’U-suaris del Vinalopó, José RamónGarcia Anton, conseller de MediAmbient, Aigua i Urbanisme i Fran-cisco Camps president del Governde la Generalitat Valenciana.

Amb 287 vots, d’un total de 405persones que votaren i molt desta-cat del altres dos aspirants, va serelegit Francisco Camps com a pre-mi Tarquim Pudent 2007, per conti-nuar defensat l’aigua per als espe-culadors urbanístics, el transvasa-ment des de Cortes o Antella, enca-ra que això supose la mort del nos-tre riu i l’Albufera, i també de la co-marca de la Ribera.

La lluita pel Xúquer continuaCELEBRACIÓ SOPAR I LLIURAMENT DELS PREMIS AIGUA CLARA

AAccttiivviittaattss. Xúquer Viu s’ha significat per la seua defensa del riu i per una nova cultura de l’aigua

En commemoració de lahistòrica manifestació del28 de maig de 2005, elcol·lectiu Xúquer Viucelebra un actemultitudinari a Polinyà del Xúquer

L’Aigua Clara 2007 harecaigut en AntonioEstevan, membrefundador de la FundacióNova Cultura de l’Aigua

Els assistents liatorgaren a FrancescCamps el premi TarquimPudent per la seuapolítica urbanística

17COMARQUES L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

EVA MÁÑEZ VALÈNCIA

El nou Govern valencià dissenyatpel president Camps després de l'a-claparadora victòria del PP valenciàha portat sorpreses. Com la creaciód'una Consellería d'Immigració i Ciu-tadania.

Entre les novetats del nou Governvalencià destaca la incorporació deGotzone Mora -del Fòrum d’Ermua-i la designació de l'excap de la poli-cia espanyola Juan Cotino com a ges-tor dels serveis socials. Segons dife-rents analistes, la creació de la Con-sellería d'Immigració i Ciutadaniatindria el propòsit d'apartar a RafaelBlasco i col·locar-lo en una conselle-ría menor amb poc marge de despe-sa i competències residuals. Potserperquè va aprovar l'experimentacióamb cèl·lules mare en el seu anteriorlloc de conseller de Sanitat, el que liha valgut al Govern valencià unaamonestació per part del Vaticà.

Blasco, qui en els seus temps mos-sos va estar en el FRAP i va passarper la presó, va ser conseller en l'è-poca socialista i així ha continuatamb els diferents governs del PP. Cà-rrec que ha repetit fins a cinc vega-des amb diverses carteres. És el con-seller dels PAI (regulació pròpia delsplans urbanístics) i de la llei del golfi d'altres excessos de la rajola quehan dut a les institucions europees acondemnar l'urbanisme valencià.Inspirat en la doctrina Sarkozy (queva triar a dos socialistes per acuparcàrrecs ministerials) i fent còpia delMinisteri d'Immigració i Identitat Na-cional francès, Blasco ha volgut in-corporar al seu equip a algú de pesamb carnet del PSOE. Després desospesar diversos noms, la nova se-cretària autònoma d'Immigració iCiutadania serà l'exregidora socia-

lista a l'Ajuntament de Getxo, Got-zone Mora, professora de Sociologiaper la Universitat del País Basc,membre del Fòrum d'Èrmua i presi-denta del Fòrum Regional de la Im-migració de Madrid. En la seua pre-sentació davant els mitjans, Mora vaafirmar que Camps li dóna el que elPSOE li nega per discrepar de lesseues polítiques i que ha acceptat elcàrrec per la forma en la qual estàplantejada la consellería.

Conseller de l'Opus DeiL'altra ‘sorpresa’ és el nomenamentde Juan Cotino com a conseller deBenestar Social i vicepresident de laGeneralitat. Aquest agregat de l'O-

pus Dei ocupa tasques de la més altaresponsabilitat d'assessorament alpresident Camps, però sempre enl'ombra. Passa ara d'ocupar la Con-selleria de Pesca i Agricultura a la deBenestar Social. El seu càrrec hasorprès en l'àmbit dels serveis socialspels seus vincles familiars amb unade les empreses més importants delsector geriàtric. La firma Sedesa,presidida per Vicente Cotino Escri-vá (cosí del conseller), i de la qual elgermà de l'alt càrrec és el principalaccionista, ocupa la presidència deGerocentros del Mediterráneo SL.Aquesta societat, que opera amb lamarca Savia Centros Residenciales,compta amb una xarxa de 14 gerià-

trics al País Valencià, més altres deuen construcció, en virtut del pla decreació de noves residències impul-sat per Rafael Blasco el 2001, del qualva ser la principal adjudicatària, amb28 centres. Quan totes les seues re-sidències estiguen en marxa, gestio-narà més de 3.200 places, el que laconverteix en el principal grup ge-riàtric valencià.

Cotino posseeix una dilatada ca-rrera política. Va ser regidor de Ser-veis Socials i Seguretat Ciutadana,època en la qual va ser denunciatcom a responsable de la policia localper confeccionar fitxes dels detin-guts en els quals feia constar la seuaorientació sexual. D'ací va ser cridat

per Major Oreja per a ostentar el cà-rrec de director general de la Policiaespanyola. El fracàs del seu pla Poli-cia 2000 li va dur de tornada a Valèn-cia, aquesta vegada com a delegat delGovern. Lloc des del qual va intentarcriminalitzar els moviments socialsempresonant a okupes i acusant-losde “grup terrorista”. Més tard va serconseller de Pesca i Agricultura. Laseua família, de l'Opus, comparteixcognom amb el fundador de l'obra,Escrivá de Balaguer, i posseeix nom-broses empreses de construcció, im-mobiliàries i serveis en un complexentramat de socis i societats.

La família del conseller Cotinoposseeix el principal grup geriàtric

AAMMIIGGUUIISSMMEE SEDESA MANTÉ CONTRACTES AMB BENESTAR SOCIAL

CCoottiinnoo ii BBllaassccoo. La substitució al front de Benestar Social s’atribueix a la influència de l’Església

De totes les empreses vincula-des a familiars del nou conse-ller de Benestar Social, Juan Co-tino, Sedesa és la més impor-tant. El seu creixement espec-tacular corre paral·lel a l’ascenspolític de Cotino

Propietat del cosí del consellerVicente Cotino Escrivá, el seuprincipial objecte de negoci ésla construcció i promoció de vi-vendes, especialment al sud deValència.

Els beneficis del boom de laconstrucció han fet que diver-sifique el negoci, centrant-se enun àrea predilecta per Cotino ique necessita bons contactespolítics: els serveis socials.

SEDESA, UNAEMPRESA FAMILIARAMB TENTACLES

interessos

COMARQUES18 L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

REDACCIÓ

En aquest sentit, i en relació a lesadjudicacions pel curs vinent EscolaValenciana ha demanat la generalit-zació de la capacitació lingüística perals professors d’infantil i primària. Se-gons l’entitat cívica “a l’actualitat en-cara arriben any rere any mestressense capacitació a les escoles amb lí-nia en valencià, centenars de pares,mares i alumnes veuen incomplert elseu dret a estudiar en valencià.

Si la situació a infantil i primària ésmillorable, Escola Valenciana ha qua-lificat l’estat de l’ensenyament en va-lencià a secundària com “molt alar-mant”. Les famílies i alumnes quetrien l’ensenyament en valencià a se-cundària veuen vulnerats el seusdrets, ja que en la gran majoria de cen-tres valencians no es respecta el fun-cionament dels programes d’Ensen-yament en Valencià. Aquest fet és de-gut majoritàriament a la no cataloga-ció de llocs de treball a secundària, ésa dir, que quan a un professor se li ad-judica la plaça, encara que siga de lí-nia en valencià, no se li demana ca-pacitació de valencià. Tot i les cons-tants peticions de la comunitat edu-cativa, la Conselleria d’Educació es

nega a exigir aquest coneixement delvalencià i la conseqüència és que mésdel 35% del professorat arriba als ins-tituts sense reunir les condicions ne-cessàries per donar classe a la línia.

D’altra banda, Escola Valencianatambé ha denunciat una manca d’o-ferta alarmant d’ensenyament en va-lencià als instituts. En aquest sentitles dades són també significatives. Es-cola Valenciana estima que més de75.000 alumnes que iniciaren els seusestudis en valencià en infantil-primà-ria no tenen continuïtat a l’etapa desecundària. Això implica que mésd’un 60% dels alumnes que estudienvalencià en les anteriors etapes veuenretallats els seus drets a realitzar en-senyament en valencià a l’institut. Se-gons Diego Gómez, president de l’en-titat, a secundària “o no tens plaça perestudiar en valencià o si ens tens ettrobes amb un 35% d’incompli-ments”.

Precisament, Escola Valenciana vapresentar el mes de gener una dema-nada administrativa a la Conselleriad’Educació per incompliment de laLlei d’Ús i Ensenyament en Valenciài de l’Estatut, al no assegurar com-petència lingüística en valencià alsprofessors de secundària, i en concret

al professor de física i química de l’IESComarcal de Burjassot-Godella. Latramitació de la denúncia continuaendavant després que la Conselleriahaja desestimat el recurs argumen-tant que el responsable de la situacióés el claustre per no haver realitzat laplanificació d’acord amb la realitatlingüística del centre. Els serveis ju-rídics d’Escola Valenciana entenenque des de l’administració no s’ha do-nat resposta a la demanda adminis-trativa presentada, i per tant elevaranla instància a un contenciós adminis-tratiu.

Escola Valenciana també ha de-nunciat “la greu falta de promoció,protecció i planificació de l’ensenya-ment en valencià”. La manca de pro-moció afecta a tots els nivells. Unexemple és l’alarmant situació de lafigura dels assessors tècnics de va-lencià, que depèn de la Direcció Ge-neral d’Ensenyament. Segons ha de-nunciat Diego Gómez “la Consellerasitua a assessors políticament afins ials que no responen a aquest perfilpolític o se’ls substitueix o se’ls mar-gina”. A més, l’entitat cívica denunciaque hi ha comarques que en la darre-ra legislatura s’han trobat sense as-sessors de valencià, com ara és el cas

de la comarca del Camp de Túria, elsdels districtes 15,16 i 17. de Valènciao el Racó d’Ademús. La CampanyaMatricula en Futur, Matricula en Va-lencià destapa la manca d’oferta d’en-senyament en valencià

Escola Valenciana va presentar elmes de maig durant el procés de ma-triculació a les escoles la campanyaMatricula en Futur, Matricula en Va-lencià. En aquest marc l’entitat cívi-ca ha constatat la manca d’informa-ció i promoció de les línies en valen-cià, donada la gran quantitat de re-queriments d’informació per correuelectrònic i per telèfon. En els 30 diescentrals de la campanya, l’espai webcreat per l’ocasió va rebre més 2000entrades. A més, un dels requeri-ments més destacats ha estat els pa-res que denunciaven no poder matri-cular els seus fills en valencià per lamanca d’oferta, sobretot pel que fa ala ciutat de València . Diego Gómez,ha destacat que “esperem que l’anyque ve la campanya la realitze qui ladeu realitzar: l’Administració”. Noobstant, Gómez s’ha preguntat si “éspossible que la Generalitat no faça lacampanya perquè es sabedora quegenerar demanada implicaria donar aconèixer a les famílies els impedi-ments per estudiar en valencià”.

Segons afirmen des d’Escola, a to-tes les comarques s’estan succeint lesprotestes de pares i mares que no po-den matricular el seus fills en valen-cià. La situació és calcada en moltsmunicipis: escoles amb dues línies, la

de Programa d’Ensenyament en Va-lencià amb una matrícula molt perdamunt de la ràtio i la del Programad’Incorporació Progressiva que no su-pera la quarta part de la ràtio previs-ta. A manera d’exemple, podem des-tacar els casos de l’escola 9 d’octubred’Alcàsser, on hi ha una demanda de31 alumnes per al PEV i de 3 per alPIP. Lluny d’obrir altra línia d’ensen-yament en valencià, la solució que ofe-reix l’administració és situar als 6alumnes que excedeixen la ràtio de lalínia en valencià a la línia de Progra-ma d’Incorporació Progressiva, norespectant el dret dels pares a estu-diar en valencià. Un cas similar oco-rre al centre Villar Palací de Sagunt.

Col·laboracióEn aquest marc, Escola Valenciana haafirmat que ara que comença unanova legislatura espera “més sensibi-litat” per a donar resposta a aquestescarències. Per això, l’entitat cívica hademanat una entrevista amb el Con-seller d’Educació, Alejandro Font deMora, per tractar aspectes bàsics comara la millora dels recursos per a l’en-senyament en valencià i l’acollida denouvinguts, la potenciació de les as-sessories de valencià, i també les es-tratègies per incrementar l’ús socialdel valencià. En aquest darrer camp,Escola Valenciana ha demanat méscol•laboració interdepartamental iuna relació més fluida i despolititza-da entre la Conselleria i l’AcadèmiaValenciana de la llengua.

Suspens al Consell en Educació

PPrrooppoosstteess. Escola Valenciana li proposa a la Generalitat un pla per millorar la situació de l’escola en valencià. ARXIU

Coincidint amb l’inici de les actes d’adjudicació de places docents,Escola Valenciana ha avaluat la situació del passat curs 2006/2007proposant millores urgents pel que fa a la planificació educativa del’ensenyament en valencià.

ENSENYAMENT ESCOLA VALENCIANA PROPOSA MESURES URGENTS

19COMARQUES L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

LLUÍS ADELL

Durant el curs 2006-2007 la Con-selleria d'Educació del consellerAlejandro Font de Mora va ser la ins-titució de l'Estat espanyol que mésha atacat l'escola pública. Aquestaés la conclusió a què ha arribat elMovimiento Social por la EscuelaPública de Astúries, que ha deciditguardonar-la amb el premi "Canutopara hacer la O". Un guardó que ator-guen des de fa tres anys per "reco-néixer i destacar la persona i insti-tució que, al nostre entendre, méss'haja significat en perjudici de l'es-cola pública".

Enguany el reconeixement ha re-caigut en la conselleria d'Educació ien la persona del seu conseller, Fontde Mora, a qui consideren "un clarexponenent de les polítiques priva-titzadores del PP en matèria educa-tiva".

Els promotors del premi desta-quen que, mentre s'agreugen els

problemes de l'educació pública va-lenciana, la conselleria de Font deMora opta per dur a terme polítiques"afavoridores dels centres privatsconcertats, en la seua majoria per-

tanyents a ordres religiosos". Una lí-nia política que es tradueix en el"desviament de quantiosos recursos,necessaris per atendre els alumnesmés necessitats i l'escola pública,

cap a l'escola privada concertada".El distintiu del col·lectiu asturià

situa la Generalitat valenciana alcapdavant de les institucions agres-sives amb l'escola pública. El deto-

nant ha estat l'ordre de 8 de maig de2007, presentada pocs dies abans deles eleccions, mitjançant la qual s'es-tableix el procediment per a la sol·li-citud o renovació de concerts edu-catius als centres privats. Aquestanorma suposa, en la pràctica, "unaextensió indiscriminada dels matei-xos a nivells d'ensenyament no obli-gatori com els batxillerats" i "un pasqualitativament important en la pri-vatització de l'ensenyament a l'Es-tat".

Prop de 50 centres privats podranveure subvencionats els seus cursosde Batxillerat amb diners públics,mentre es permeten continuar se-leccionant el seu alumnat i cobrant,molts d'ells, "aportacions" de dubto-sa legalitat.

Mentre això ocorre, continuen l’e-pidèmia dels barracons, l’estat d’a-bandonament dels instituts públicsi segueix sense executar-se el mapaescolar, que han convertit l’educa-ció pública valenciana en una de lesmés desemparades de l’Estat.

EEDDUUCCAACCIIÓÓ CAMPIONS EN PRIVATITZACIÓ

El conseller Font de Mora és ‘distingit’pels seus atacs a l'escola pública

FFoonntt ddee MMoorraa. El conseller sap “fer la 0 amb un canut” en favor de l’educació privada.

Un col·lectiu asturiàconsidera que laconselleria d’Educació iel seu consellerAlejandro Font de Morahan estat qui més haatacat l’educaciópública al curs 06-07

El detonant del premi ha estat l’ordre queestén la concertada a l’ensenyament no obligatori

Uns 50 centres privatsveuran subvencionatsels seus cursos debatxillerats i cobrar per “altres serveis”

COMARQUES20 L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

REDACCIÓ

El 12 de Juliol del 1997 a les tresde la matinada José Luís Robertoes va veure implicat en un accidentde trànsit en el creuament entre lesavingudes Cardenal Benlloch iBlasco Ibáñez en companyia d'unadona (Roberto es negà davant l'in-tent d'dentificació de la citadadona per part dels policies). Laproba d'alcoholemia marcà 0.3grams (aleshores per baix del límitlegal) per a Roberto. Segons la ver-sió de la Policia Local, aproxima-dament mitja hora més tard es pre-sentà un jove, Juan Carlos M. V., alqual l'advocat i empresari ultrapresentà als agents com el testi-monique anava a utilitzar. En elposterior judici aquest subjecte de-clarà una versió de l'accident favo-rable per a Roberto, sabent que erafals el que deia, segons la sentèn-cia. Set anys més tard, el dijous 13de Maig del 2004, la premsa valen-ciana es feia ressó de la condemnade la Secció Tercera de l'Audiènciade València al líder ultra d'un anyde presó, inhabilitació especial du-rant aquest temps i una multa decinc mesos amb una quota diària de10 euros per presentar un testimo-ni fals. La sentència de l'Audiència,que venia a confirmar la del Jutjatd'Instrucció número Tres de Valèn-cia, fou ferma, per tant Roberto no-més va poder presentar un recursd'empar davant el Tribunal Consti-tucional. Avui dia, 10 anys desprésdels fets, el Constitucional encarano ha resolt l'assumpte.

Acció Antifeixista, el col·lectiud’anàlisi i informació sobre l’extre-ma dreta al País Valencià, ha fet unbreu repàs per les hemeroteques,recuperant el tractament informa-tiu dels principals rotatius valen-cians sobre la condemna al líderd’España 2000.

El sospitòs tractament informa-tiu del diari LEVANTE-EMV a la

notícia només va merèixer un dis-cret breu, sota el títol 'Condenadopor ir con un testigo falso a juicio':'La Audiencia de Valencia ha con-denado a un hombre a un año deprisión por presentar un testigo fal-so que declaró a su favor duranteun juicio por un accidente de tráfi-co. Los hechos se produjeron el 12de Julio de 1997 a raíz de un acci-dente de circulación entre una mo-tocicleta y un turismo conducidopor José Luís R. N., en Valencia, delque éste resultó condenado tam-bién'. Malgrat tractar-se d’un pe-riòdic local, el Levante-EMV, a di-ferència d’El Mundo i El País de ti-rada estatal, només dedica un breuque únicament especifica les ini-cials de Roberto.

L’edició valenciana del diari ELMUNDO del dijous 13 de Maig del2004 assenyalava, sota el títol 'Con-denan a José Luís Roberto a un añopor presentar un testigo falso en unjuicio', que “La Sécción Tercera dela Audiencia de Valencia ha conde-nado al abogado valenciano JoséLuís Roberto a un año de prisión alconsiderarlo culpable de un delitode falso testimonio que el letradocometió cuando presentó un testi-go falso para avalar su versión deun accidente de tráfico en el que sevio implicado en la ciudad de Va-lencia. El tribunal confirma la sen-

tencia del Juzgado de Instrucciónnúmero Tres de Valencia que con-denó inicialmente al letrado al con-siderarlo culpable de 'un delito depresentación a sabiendas de testi-go falso' a la citada pena de un añode prisión, a la inhabilitación espe-cial durante este tiempo y a unamulta de cinco meses con una cuo-ta diaria de 10 euros'. A més a més,la informació indica que 'La Au-diencia considera probado queJosé Luís Roberto se vio implicadoen un accidente de tráfico pasadaslas tres de la madrugada del día 12de Julio de 1997 en el centro de Va-lencia. El fallo judicial recuerdaque un posterior juicio de faltas locondenó como responsable de estesiniestro, al parecer por saltarse unsemáforo en verde en el cruce delas avenidas de Cardenal Benllochy de Blasco Ibáñez de Valencia. (...)Además señala que los agentes dela Policía Local que intervinieronen el siniestro de tráfico de aque-lla madrugada del mes de Julio ob-servaron como 'unos 30 o 40 minu-tos después de la colisión', llegó allugar un joven, Juan Carlos M. V. yque 'tras hablar con José Luís Ro-berto éste dijo a los agentes loca-les actuantes que tomaran nota deltestigo que presentaba'. (...) En laposterior declaración por estos he-chos el testigo 'also' declaró que

presenció el accidente y que JoséLuís Roberto 'pasó en verde el se-máforo que para él regía, sabiendoque era falso lo que decía', inisistela sentencia.

Finalment el periòdic afegeix:'La sentencia de la Audiencia es fir-me y contra ella sólo cabe un re-curso de amparo ante el Constitu-cional'. A més es reflexa la parti-cular visió de Roberto sobre l'as-sumpte: 'Roberto señaló a ELMUNDO que tras el accidente detráfico los agentes locales hicieronla prueba de alcoholemia a los dosconductores implicados y quemientras el marcó 0.3 gramos (pordebajo del límite local entonces) elotro implicado dio positivo. Tam-bién explicó que los policías le in-quirieron sobre la identidad de lamujer que le acompañaba a lo queéste se negó. Este episodio, segúndijo, 'puso en mi contra a los agen-tes'.

L'edició valenciana d'EL PAÍS dela mateixa data, sota el títol 'Un añode cárcel al dueño de Levantina deSeguridad por presentar un testi-go falso', informava que 'El Tribu-nal de la Sección Tercera de la Au-diencia de Valencia ha confirmadoel fallo de del Juzgado de Lo Penalnúmero nueve que condenó a unaño de cárcel a José Luís Roberto,dueño de la compañía privada Le-

vantina de Seguridad y secretariotécnico y abogado de la AsociaciónNacional de Empresarios de Loca-les de Alterne (ANELA), por pre-sentar un testigo falso en un juiciode faltas por un accidente de tráfi-co en Valencia. La sentencia de laAudiencia, que responde a las ale-gaciones presentadas por José LuísRoberto aunque no a un punto delas mismas que el afectado consi-dera determinante confirma que laapreciación por el magistrado deque el testigo era falso es suficien-te -aunque a tal testigo se le absol-vió de falso tetsimonio porque nose le hizo jurar ni se le informó deldelito que suponía mentir- parasostener la condena del acusadoporque el testigo no presenció elaccidente de tráfico que motivó elprocedimiento'. Finalment l'articled'El País afegeix la versió de Ro-berto: 'El abogado anunció ayerque presentará en breve un recur-so de nulidad ante la misma salaque ha emitido el fallo y que pedi-rá amparo al Tribunal Constitucio-nal. Según José Luís Roberto, 'noexiste una sentencia como ésta enla jurisprudencia; si no hubo testi-go falso no hay delito, está bien cla-ro'.

+info:www.antifeixistes.org

Una dècada sense condemna per a José Luís Roberto

1997-2007 A L’ESPERA DE SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM

El 12 de Juliol escompleixen deu anys d'uncontrovertit accident detrànsit del líder del'extrema dreta José LuísRoberto. El dirigentd’España 2000 foucondemnat posteriormenta un any de presó perpresentar un testimonifals durant el judici. Deuanys després el casencara roman al TribunalConstitucional sensecondemna.

TTrriibbuunnaallss. El líder d’España 2000 eixint dels tribunals amb motiu de la manifestació de Russafa.

21COMARQUES L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

REDACCIÓ

La Coordinadora Pro-Parc NaturalMassís del Caroig, formada per di-ferents associacions de La Canal deNavarrés, La Costera, La Vall d'Aio-ra i altres de rang autonòmic, vansol·licitar fa uns mesos davant laConsellería de Territori la protec-ció de 130.000 hectàrees, corres-ponents a La Serra d'Énguera, Ca-roig, Queixal de Corts i Serra Mar-tés. El passat 29 de juny, la Plata-forma “Salvem Millars” de la Foiade Bunyol, va presentar a la Con-selleria de Territori i Habitatge eldocument: “Memòria i Proposta pera la declaració del Parc Natural “Se-rra Martés, Au i Malacara; basant-se en la Llei 11/1994 de la Genera-litat Valenciana d'Espais NaturalsProtegits.

L'àmbit territorial d'aquestanova sol·licitud de parc naturalcoincideix en part amb l'àmbit de

la del Massís del Caroig, ja que amb-dues contemplen la protecció de laSerra Martés, al costat del riu Xú-quer. La Coordinadora Pro-ParcNatural Massís del Caroig valorapositivament la iniciativa delcol·lectiu “Salvem Millars” perquèsegons diuen, "compartim amb ellsla necessitat de la creació de parcnatural per a Serres Martés, Au iMalacara. Són al costat del Massísdel Caroig, espais clau de l'interiormuntanyenc valencià, que es reco-neixen ja mitjançant LICs, ZEPA ialtres figures (microrreserves, Pa-ratges Naturals Municipals...), zo-nes, encara avui, amb rius intactes,com el Millars, amb un patrimoninatural paisatgístic molt interes-sant i un patrimoni cultural sor-prenent.

Compartim amb aquesta Plata-forma part del Parc Natural "Mas-sís del Caroig" sol·licitat a la fi de2006 per a la seva creació, La qual

cosa és indicatiu que estem davantuna immensa extensió natural icontínua, de grans valors ambien-tals (ecològics, paisatgístics, ge-ològics, faunístics, florístics i cul-turals), com ho és Serra d'Éngue-ra, Carig, Queixal de Corts, SerraMartés. Serra de l'Au i Malacara, to-tes elles conformen un territori in-divisible i únic, per la seua exten-sió i la seva naturalesa, pels seus va-lors i la seva escassa població, sóncandidats perfectes per a un Gran

Parc Natural, o potser Parc Nacio-nal. Estem al costat de la Platafor-ma Salvem Millats i donem suportuna figura de protecció superior al'actual.”

El document presentat, de centpàgines de contingut, recull els va-lors ecològics, paisatgístics, cientí-fics i etnogràfics d'aquest territori,així com les seues potencialitatsper al desenvolupament d'un mo-del d'economia sostenible basat enla conservació i posada en valor

dels seus recursos ambientals i pa-trimonials.

La protecció d'aquesta gran àreaeminentment forestal, que superales 150.000 Has. de superfície con-junta, suposaria un clar exempledemostratiu d'una política territo-rial dirigida a la amortització delsmajors problemes mediambientalsals quals anem a enfrontar-nos enels pròxims anys: el Canvi Climàtic,els processos d'Erosió i Desertifi-cació i la pèrdua de Biodiversitat.Problemes que tal com indiquen elsestudis més recents, van a ser mésdràstics i dramàtics en la ConcaMediterrània.

Els documents presentats indi-quen que la conservació i protecciód'aquest entorn, com Parc Natural,suposarà la creació d'un “gran pul-mó verd” per a l'Àrea Metropolita-na de València donada la seva pro-ximitat, amb una clara contribucióen la minimització dels episodis ca-tastròfics que periòdicament aba-ten la nostra regió (riuades i inun-dacions de La Ribera del Xúquer),millorant així mateix la infiltració ila recarrega dels aqüífers respon-sables del subministrament d'aiguaque consumim.

Els municipis inclosos en l'àreadel parc conjunt serien: Aiora, Te-resa de Cofrents, Xarafull, Xalans,Cofrents, Requena, Bunyol, Setai-gües, Iàtova, Dosaigües, Millars,Cortes de Pallars, Bicorb, Quesa,Navarrés, Bolbait, Xella, Anna, Én-guera, La Font de la Figuera, Moi-xent i Barrada. Municipis que tin-drien part del seu terme municipaldintre del parc. Tan sols un, Cortesde Pallars, tindria tot el seu termeinclòs en el parc. La resta de muni-cipis tindria el seu nucli urbà i l'en-torn immediat, conformat per cul-tius, fora de l'àmbit del parc.

MMEEDDII AAMMBBIIEENNTT

Les comarques del’interior demanenprotecció per alseu territori

La Coordinadora Pro-Parc Natural Massís deCariug remet un escrit a la Generalitat exigintla protecció de 130.000 hectàrees

NNaattuurraa. La zona que volen protegir està plena de carrasques.

23L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

ECONOMIA

SÍLVIA TORRALBA

El 16 de juliol, Romualdo Portelava participar al costat de 150 famí-lies camperoles en la reocupaciód'una hisenda en el municipi de Mar-meleiro, a Brasil. El 2006, la hisen-da havia estat ocupada pels petitscamperols però el passat mes dejuny van ser expulsats per la policiamilitar. Amb l'acció de mitjans de ju-liol, les famílies volien acampar denou en la hisenda, però la pressió po-licial els va fer fora i des de llavorsRomualdo Portela està desaparegut.

També fa uns dies, la lluita per ac-cedir a la terra va acabar amb la vidadel líder indígena Ortiz Lopes, queva ser assassinat en la porta de laseua casa. Al costat d'altres 300 per-sones de l'ètnia guaraní-kaiowà, elmes de gener van ocupar una hi-senda en la frontera amb Paraguaique ells consideren territori ances-tral. L'acció va ser reprimida pelsguàrdies de seguretat i per la poli-cia, i des de llavors la pressió aaquesta comunitat indígena no hacessat.

Els casos de Romualdo Portela iOrtiz Lopes els fan públics aquestsdies el Moviment dels TreballadorsRurals sense Terra (MST) –del qualPortela és membre- i el Consell In-dígena Missioner, organisme de laConferència Episcopal a Brasil.Aquesta última institució adverteixen un informe que només en aquestany 20 indígenes que demanaven ac-cés a la terra han estat assassinats ique la xifra ha augmentat en els úl-tims anys.

L’MST, el Consell Indígena Mis-sioner i altres entitats com Via Cam-perola i el Moviment de Petits Agri-cultors afirmen que la lluita de cam-perols i indígenes a Brasil per acce-dir a la terra ha suposat assassinatsde líders, segrests de camperols i as-setjament a les comunitats per part,sobretot, del sector de l’agronegoci.A regions com Mato Grosso, les po-blacions indígenes han vist com elsinteressos en la terra del negoci dela soia, la canya de sucre i la rama-deria es converteixen en pressionscap a les seues comunitats, mentreque en la regió de Triangle Mineiro,en l'estat de Minas Gerais, centenarsde famílies indígenes exigeixen alshisendats que els retornen les seuesterres.

Nous plantejaments per a nous models agrícolesDes del Moviment de Petits Agricul-tors adverteixen que en l'actualitatles polítiques de producció agrope-cuària a Brasil “sustenten l’agrone-goci”, concentren la terra en poquesmans, destruïxen el medi ambient,“expulsen els camperols del camp,endeuten a petits i mitjans agricul-tors, esclavitzen la força de treball” ino garanteixen la sobirania ali-mentària.

En el seu cinquè congrés organit-zat al juny a Brasília, el Movimentdels Sense Terra va assenyalar el can-vi de model que s'ha produït a Brasilen matèria d'agricultura i com les or-ganitzacions socials han de modifi-car la seua manera d'actuar per adap-tar-se. “En la forma com està estruc-turat el camp actualment, no hi hacabuda per al camperol. El camp es

va transformar en un territori de pro-ducció de matèria primera per a l'ex-portació, la producció es fonamentaen el monocultiu a gran escala, hi haun ús intensiu de màquines i herbi-cides” i es basa en un model “impul-sat pel capital financer internacio-nal”, adverteix l’MST, que destacaque l’agronegoci és en aquests mo-ments “el gran obstacle per a portara terme la reforma agrària”.

La democratització de la propie-tat de la terra, la reorganització de laproducció agrícola, apostar per no-ves tècniques agrícoles sustentablesdes del punt de vista mediambientali dur l'educació formal a totes les zo-nes camperoles són alguns dels pi-lars en els quals, segons el movimentcamperol, hauria de basar-se la re-forma agrària promesa pel govern deLula da Silva i que encara no s'ha en-gegat a Brasil.

Brasil sense reforma agrària

Reforma agrària: mesures políti-ques, econòmiques, socials i legis-latives per modificar l'estructura depropietat i producció de la terra. ABrasil, a l’igual que a la resta de paï-sos de l’entorn, els moviments so-cials demanen un accés igualitaria la terra per a tots. Per contra, lapropietat de la terra segueix con-centrada majoritàriament en po-ques mans.

Sobirania alimentària: el dret delspobles a tenir garantida la seua ali-mentació a partir de la seua pro-

ducció local i nacional, respectantla seva diversitat cultural. Lligadaa unes relacions comercials justes.

Agronegoci: model d'agriculturaque sustenta la producció i distri-bució en poques mans, promou elmonocultiu i la producció per a l'ex-portació i el capital de la qual pro-cedeix. Suposa el pol oposat a lasobirania alimentària. Produccionsnoves com la de l’etanol, han mo-gut les elits llatinoamericanes a re-tornar els seus punts de mira aaquest tipus de model agrari.

CLAUS DE LA PROBLEMÀTICA

glossari

MMSSTT. Marxa del Moviment dels Sense Terra a Brasil.

AAGGRRIICCUULLTTUURRAA CONTINUA LA DESIGUALTAT EN LA POSSESSIÓ DE LA TERRA

Vint indígenes assassinats aquest 2007 i la desaparició fa uns dies d'un líder camperol. És el resultat del conflic-te a Brasil per l'accés a la terra, en el qual el Govern encara no ha complert la seua promesa de reforma agrària,mentre les elits reprenen una ofensiva per l’agronegoci davant la proliferació de nous productes com l’etanol

TOURBOLET I TERCERA VIA PRESENTEN LA SEUA ALIANÇA

La passada setmana a la seu d'Òmnium Cultural a Barcelo-na i a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània es va pre-sentar l'acord de col·laboració entre el Tourbolet i TerceraVia. Aquest acord permetrà l'intercanvi de grups en catalàentre les escenes musicals del Pincipat i el País Valencià.Aquestes associacions de promoció musical del Principatde Catalunya i del País Valencià que tenen en comú com aeix de les seves propostes l’ús del català, han arribat a unacord de col·laboració sense precedents als Països Cata-lans.

Aquest acord significa la creació d’un bloc musical comú ambmés de 20 formacions d’arreu del territori. La unió de les duespromotores sense ànim de lucre comprèn la majoria dels es-tils musicals actuals: l’ska, la rumba, el reggae, la salsa, el folki altres ritmes de fusió, el pop, el rock i el hard rock, el hiphop i els sons del metal més actual. Tot en català, tot en di-recte i tot amb una qualitat sense precedents. Tercera Via iTourbolet són dues de les promotores musicals independentsmés actives dels Paisos Catalans i ara, amb aquesta unió, su-maran un desplegament d’energies que els situa en la pri-mera promotora independent (activa) dels Paisos Catalans,amb més de 150 concerts arreu dels [territori] durant la tem-porada 2006-2007 i més d’un miler de persones en el seu en-torn més proper entre artistes col·laboradors, tècnics asso-ciats, sales i col·lectius col·laboradors, musics indepen-dents i amics del projecte. Així, doncs, aquest acord signifi-ca la consolidació de dos projectes independents, joves i fres-cos, amb un present sòlid i un futur excel·lent.

Segons afirmen “neix una nova manera d’entendre la músi-ca, neix un nou concepte d’entendre el directe, neix un pro-jecte 100% independent en català. Aquesta unió transparentde músics és la nostra proposta per poder canviar el pano-rama musical actual i poder viure de la música cantant en lanostra llengua”.

+ info: www.tourbolet.comwww.tercertavia.org

L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

REDACCIÓ L'any passat es va celebrar a Xàbiala primera edició de l'Aplec Arrelsper la terra; que durant un parellde dies va dur un bon grapat degrups a aquesta població de La Ma-rina, enguany el mateix grup pro-motor ha organitzat la segona edi-ció d'aquest Aplec que se celebraràels propers divendres 17 i dissabte18 d'agost i que comptarà amb con-certs, zona d'acampada, debats, xa-rrades, i una cadena humana a laplatja de la grava, entre altres acti-vitats.Enguany l'Arrels comptarà amb lesactuacions d'Obrint Pas, Aspencat,Feliu Ventura, Miquel Gil, BurreraComprimida, Pinka, Inershow i LaGossa Sorda. Amb un preu de 5 per a la primera nit, 10 per a la se-gona i un abonament de 12 per ales dues nits. Segons informen desde l'organització de l'Aplec, "Vapassant el temps i veiem com la si-tuació del nostre país està més al lí-mit. Cada volta s’estan carregantmés territori i les vivendes sóncada volta més cares, el serveis pú-blics són de pena i la nostra culturava desapareixent igual que les nos-tres muntanyes platges i pobles.Per tot el país han aparegut nom-brosos col•lectius i plataformes perfer front a la situació, però malgratels esforços realitzats i algunesvictòries parcials i malgrat les veusque venen d’Europa que ens assen-yalen com a model d’insostenibili-

tat, la societat valenciana majorità-riament ens dona l’esquena". "Éstemps de reflexió i de recollir novesforces per continuar la feina. Peraixò el col•lectiu Arrels de la Mari-na volem posar el nostre granet desorra, convoquem a totes les orga-nitzacions i persones sensibilitza-des a acudir els propers 17 i 18 d’a-gost a Xàbia per fer festa i gaudirde la nostra cultura; però a més perveure’ns les cares i reflexionar so-bre la situació actual i plantejar no-ves eixides, aprendre dels errors itambé de les xicotetes victòries"."Hem preparat un programa d’acti-vitats lúdiques, reivindicatives, dedebat i de formació pensades per agent de totes les edats. Vine i parti-cipa, només amb l’esforç de gentcom tu podrem capgirar la situa-ció".

PPrrooggrraammaa ddee ll’’AApplleecc AArrrreellss 0077

El divendres 17 d’agost començaràa les17: 00 amb l’apertura de laZona d’Acampada enmig dels pins amb Wcs i accés adutxes. (Places limitades, cal re-serv places al correu electrònic:aplecarrels@gmail.com18: 00 Rea-lització Grafitti “Arrels 07” Pista delGraüll 20: 00 Apertura Guixeta Pis-ta del Graüll 21: 00 Apertura deportes concert. Pista del Graüll 22:00 Pista del Graüll: Burrera Com-primida: Deliris Escènics, FeliuVentura amb tota la banda, Miquel

Gil amb tota la banda i PinkaDissabte 18 d’agost a les10:30 Des-pertà i Jam Literària. 12: 00 Xerra-da “Alternatives: AgriculturaEcològica” Casa de Cultura CarlesGarcia membre la Unió de Llaura-dors i de la Cooperativa HortaSana, ens explicarà per què hemarribat a la situació actual de l’Agri-cutura Valenciana i com l’agricultu-ra ecològica pot ser part d’un mò-del alternatiu. 16: 00 Acte Central:“I ara què?” Debat obert amb la par-ticipació de col·lectius en defensadel territori. A la Casa de Cultura.Demanem la participació de tots itotes, feu un esforç, no només ambla festa sobreviurem i és importantque participem tots en el debat.18:30 Cadena Humana: “Salvem elLitoral Valencià”, Platja de la Gra-va. Vine a reivindicar un altre mo-del de creixement per al nostrepaís, ens agafarem de les mans a lavora del nostre mar per demanar algovern valencià que canvie la ma-nera de fer les coses abans que de-sapareguen les nostres platges i lanostra terra deixe de tindre atrac-tiu turístic. Demanarem també algovern espanyol un control escru-polós dels barcos que transportenmercaderies perilloses. 21: 00Apertura de portes concert. 22:00Pista Graüll : Aspencat, La GossaSorda, Obrint Pas i Inershow.

+ info:www.myspace.com/arrelspv

I ARA QUÈ? SEGONA EDICIÓ DEL’APLEC ARRELS A XÀBIA

ASPENCAT UN DELS GRUPS QUE PARTICIPARAN ENGUANY A L’APLEC ARRELS EL GRUP DE XALÓ PRESENTARÀ EL SEU PRIMER DISC

L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007 25

PROGRAMACIÓ rrààddiioo ii tteelleevviissiióó

SocarratsCanal 9| Dilluns a Dijous 21:40L'univers de Socarrats el componen bàsicament13 personatges protagonistes, cada un d'ellsinterpretat per un actor. Tots encarnen perfilsestiuencs habituals, amb una personalitatdefinida, i són fàcilment identificables perl'espectador. La nova sèrie de Conta Conta s’haestrenat líder d’audiència

Televisió

INFO TV amplia capital per a acollir més socis i abordar noves inversionsINFO TV| www.infotelevisio.com

La junta d’accionistesd’Infovalència Televisió, SA,l’empresa responsable de lesemissions d’InfoTV, aprovà el16 de juny passat unaampliació de capital amb unadoble finalitat, donar accés anous socis que així ho haviensol•licitat i capitalitzarl’empresa per fer front a novesinversions. L’ampliació decapital es tancarà en passarl’estiu. Des de fa uns dies, jaestà en marxa una campanya

informativa en les emissionsd’InfoTV i en la pàgina webperquè els interessatstelefonen al 96.164.31.30 oenvien un correu electrònic ainfo@infotelevisio.com perrebre informació sobre lescondicions per a l’adquisiciód’accions. Tots aquells quevulguen ser socis o ampliar laseua participació en lasocietat ja poden ingressar enel compte corrent 2100 441434 0200044770 l’import

corresponent a les accionsque volen comprar. Tot seguit,com és habitual, haurand’enviar el justificant del’operació i les seues dadespersonals (nom, telèfon,adreça… tant del compradorcom del/de la cònjuge en casd’estar casat i no tindreseparació de béns) per fax al96.373.01.48 o per correuelectrònic a:info@infotelevisio.com. Entreles novetats d’esta emissió

està la rebaixa del paquetmínim. Si en les ampliacionsanteriors, eixe mínim estavafixat en 1.000 euros, ara seràsuficient dipositar 300 eurosper convertir-se en accionistade la societat. Es pretén aixíarribar a inversors amb menyspossibilitats econòmiquesperò amb molta complicitatamb el projecte, que havienmanifestat en moltes ocasionsla frustració per no poderintegrar-se a la iniciativa.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info.22.05. L’Oratge.22.10. Tenim Paraula.22.12. Animailades.22.15. L’Info. (Anàlisi)22.50. Els Debats d’Info TV al Micalet.

Presenta Ignasi Munyoz.23.15. Watts. (Videoclips).23.45. Els Reportatges d’Info TV.00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi.01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES14.45. Para Taula15.00. L’Info.Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge.15.30. Programació de Vesprada18.00. L’Info. Primera Edició

(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.19.50. Meninfo TV.

Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV.Des del Teatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.22.10. Animailades.

R

RInfoTVCanal 42 d’UHF+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA

(Espai de Cuina)15.00. L’INFO. Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIÓ DE VESPRADA.18.00. L’INFO. Primera Edició 18.25. L’ORATGE. 19.00. UNIVERSITAT OBERTA.

Presenta Artur Balaguer.19.45. CASABLANCA.

Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema)

20.10. LES MÚSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve.

20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA.21.20. PARA TAULA.

(Espai de Cuina)

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’ORATGE.22.15. TENIM PARAULA.22.17. ANIMAILADES.22.20. L’INFO. ANÀLISI22.45. VEUS LITERÀRIES.23.15. L’INFOBORSA.23.20. LES MÚSIQUES D’INFO TV23.50. ESPECIAL.00.30. L’INFO 01.10. L’INFO. L’ANÀLISI 01.30. LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS14.45. Para Taula.15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIÓ.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada.18.00. L’Info. Primera Edició. 18.45. Especial.19.30. L’Info. L’Anàlisi. 20.00. Veus Literàries.20.30. Les Músiques d’Info TV. R

R

R

R

R

R

R

R

22.15. Universitat Oberta.23.00. Casablanca.23.30. Infoborsa.23.35. Les Músiques d’Info TV.00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) 01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE14.00. La Setmana. Infomigdia.16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges.

Presenta: Blanca Gras.

19.45. L’Info (Anàlisi)21.00. Els Debats d’Info TV.22.15. Les Músiques d’Info TV.23.20. Meninfo TV.00.50. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE14.00. La Setmana. Infomigdia. 16.00. Programació de Vesprada.20.00. La Setmana.

Noticiaris Nocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca 00.30. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

NNOOTTEESS1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments mésinteressants de la programació més recent. Entreprograma i programa sempre va intercalat un capítol deTenim Paraula.2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àreametropolitana. En cas de tindre a casa una antenacol·lectiva, s’hi ha de col·locar un mòdul amplificador.Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àreesde La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes horesdel dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I aOntinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de laTelevisió d’Ontinyent.3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb lacol·laboració de Gandia TV els partits del GandiaBàsquet.

R

R

R

R

R

R

R

R

R

DDee ll’’11 aall 3311 dd’’aaggoosstt ddee 22000077Majors de 7 anys Majors de 13 anys Majors de 18 anys Repetició Subtitols per a sords SR18137

PluraliaTVwww.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIESReflexions sobre la vivenda, Obradordóna suport a la rebe·lió

ÚLTIMES NOTÍCIESRussafa notícia, Entrevista Irak

NOUS MITJANSCol·lectiu “Bajo el asfalto está lahuerta”

TREBALLADORSMango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita

MICHAEL MOORENova edició

AUTOREntrevista a Miriam Ciscar, Documental“Ganga del Cel a la Terra”

CREACIÓ

Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

SOMRIUCàlico enamorat, contra els marcians...

RESÚM EDICIONSResum de les edicions anteriors ambels millors vídeos

CURTSSecció especial de curtsmetratges

RàdioKlara104.4 FM València+ info: www.radioklara.org

DILLUNS06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)13:30 - 14:30 Africania 16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro 19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)20:00 - 22:00 Maldición de Malinche22:00 - 22:30 El Vaivén22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN16:30 - 17:00 Radio Ciencia19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc. 21:30 - 23:00 Argento23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Taller de Folk 17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre 19:00 - 20:00 La Vereda 20:00 - 22:00 Club amigos del crimen 22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Cajas Negras 20:30 - 21:30 La Caixa de Música00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes apersonatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatiusDemocracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programesmés interessants de la seua graella.

00 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 200526 L’Avanç Informació, 27 de juliol de 2007

R.T.Un acudit aparegut en la portadadel setmanari humorístic El Jue-ves en què es caricaturitzava elpríncep Felip va provocar la inter-venció immediata del fiscal gene-ral de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido, i, tot seguit, que el jutgede l’Audiència Nacional Juan delOlmo ordenés el segrest de la pu-blicació.El dibuix mostrava l’hereu de laCorona espanyola mantenint rela-cions sexuals amb Letícia mentrediu, amb referència als 2.500 eu-ros que rebran les famílies percada fill: «¿Te das cuenta? Si tequedas preñada... ¡Esto va a ser lomás parecido a trabajar que he he-cho en mi vida!».Segons el jutge Del Olmo, el con-tingut de l’acudit és «claramentdenigrant i objectivament infa-mant» i entra de ple en el quediuen els articles 490 i 491 delCodi penal, que estableixen penesde sis mesos a dos anys de presóper a qui calumniï el rei, els con-sorts de la família reial, els hereusde la Corona o els qui detinguin laregència. El magistrat ha exigitque la direcció del mitjà identifiquil’autor del dibuix.La decisió del jutge ha causat es-tupefacció. La Federació de Sindi-cats de Periodistes i el Col·legi dePeriodistes de Catalunya han con-demnat l’acte judicial. ERC, perboca del diputat Joan Tardà, hatitllat la decisió d’«atemptat con-

tra la llibertat d’expressió». El se-grest d’un mitjà de comunicació ésuna cosa més pròpia de règimsdictatorials. El cert és que l’as-sumpte toca el voraviu de com ésd’intocable tot allò referent a laCasa Reial. Des d’El Jueves s’haexplicat que no era la primera ve-gada que havien tingut algun xocamb La Zarzuela. Altres mitjanstambé hi han tingut problemes. Al’octubre passat, Josetxu Rodrí-guez i Javier Ripa(Rodríguez&Ripa) van publicaruna caricatura al diari basc Deiareferent a una suposada cacera delrei a Romania, on hauria abatut unós en estat etílic. En el muntatge,es veia el monarca i l’ós... tots dosbeguts. La Fiscalia s’hi va quere-llar. El 2003, els mateixos perio-distes ja van patir una querella delfiscal Eduardo Fungairiño per unacudit sobre el príncep. Al cap depocs dies es va retirar. Per a al-guns sectors i col·lectius, acostu-mats als insults des de mitjanssense que la Fiscalia hi intervin-gui, el greuge comparatiu és evi-dent.Aquests dies s’ha recordat que unnoi que va enviar una carta a laseva xicota amb un dibuix obscèsobre el segell amb la cara del reiva ser processat. Trenta anys dedemocràcia no donen per a méssentit de l’humor.

++ iinnffoo::www.eljueves.es

POCA BROMAAMB ELS BORBONS