Els quads,depredadorsde quatrerodesEls ecologistes denuncienel greu impacte social imediamebiental que oca-siona el pas dels quadsper les zones rurals pro-tegides. pàg. 10

COMARQUES

Primer assaltde la batallad’Oaxaca aMèxicEl ‘dia dels morts’ lesautoritats mexicanes vantractar sense èxit de con-trolar una rebel·lió quecomença a estendre’spel país nord-americàpàg. 06

INTERNACIONAL

La fira de les immo-biliàries mobilitzal’antiespeculaciópàg. 11

+ Notícies

ENTREVISTA

Francesc Bayarripàgines centrals

10 DE NOVEMBRETardor 2006

1,5 euroswww.lavanc.com

#114

Ciutadans, un fenomen esperonatper la dreta aznaristapàg. 12

L’Horta s’enfronta a unanova muralla de l’AVE

PROTESTES DOTZE MUNICIPIS S’ORGANITZEN PER COMBATRE-LA

Agredeixen un vaguista de MercadonaLes plantes dessaladores, eix del programa AGUA, constitueixen una tecnologia alternativa als transvasaments que els ecologistes recomanen com a darrera opció possible pàg. 06-10

Quadern

XERRAMEQU TIQUIS MIQUISEl grup barceloní presenta el seu seu segon disc,'Obrador', en una acurada edició doble de llançament.Quinze talls de divertit chill out mediterrani.

El passat 3 de juliol Foment va aprovar un polèmic traçat entre València i Castelló que ame-naça amb provocar la mateixa rebel·ió que ja van ocasionar les obres a l’Horta Sud. pàg. 08

Des de fa uns dies 100 mil·lilitres és la quantitat de líquidmàxima que es pot portar en l’equipatge de mà de qualse-vol vol. Una nova mesura que, amb el pretext d’evitar ac-

cions terroristes –explosius líquids-, és un gra d’arena més de l’es-tat policial que patim. De pas, augmenta el grau d’humiliació–controls, registres, escorcolls...- a què se sotmet el ciutadà co-rrent.La mesura dels 100 ml és del tot absurda, basta amb què l’explosiulíquid es pose en una finestreta de l’avió, que puge més d’un terro-rista amb els seus corresponents 100 ml, que en compte de portarels explosius en l’equipatge de mà ho porte amagat en el cos o laroba... Però clar, del que es tracta és d’acovardir i ficar por peròsense arribar al punt de fer abaixar el nombre de viatgers amb avióo fer en la pràctica impossible un control realment eficaç sobre pos-sibles terroristes. Perquè, si del que es tracta és d’evitar atemptatsterroristes en llocs tancats que acumulen masses, ja poden aplicarmesures semblants als 100 ml en els trens de rodalia i metres, auto-busos urbans, barcos, cines i teatres, escoles, ambulatoris, especta-cles esportius...Enfront d’aquestes mesu-res kafkaianas ni les asso-ciacions d’usuàries, orga-nitzacions polítiques, so-cials o sindicats posen elmés mínim inconvenient.Com en la caça de brui-xes tota veu discrepantes pressuposa col·labora-dora, defensora o apolo-gista del terrorisme. No-més li faltava a una socie-tat, la nostra, ja de per siinert, la pressió mediàticai judicial. Així que fins que no canvien les coses tots a demostrar enel moment que se’ns requerisca que no som terroristes, que no te-nim planejat ser-ho en un futur i que no simpatitzem.La bateria de mesures repressives posada en marxa pels EstatsUnits i seguida amb més o menys entusiasme, però seguida al capi a la fi, per la Unió Europea, pretén, a més de ser una ferramentade control social, preparar políticament i psicològicament el te-rreny a intervencions amb fins imperialistes –invasions, bombar-dejos, colps d’estat- en qualsevol lloc del món. Però els objectiusprogramats es compliquen, Iraq pareix una operació des de totsels punts de vista desastrosa per als interessos nord-americans, elLíban descobrix la vulnerabilitat d’Israel. Mentrestant, Xina guan-yant influència en espais fins ara anglosaxons, Rússia alça cap denou com a potència mundial que lluita per l’hegemonia regionalen el seu espai tradicional i, com a única notícia positiva per aBush, la Unió Europea amb Merkel i Sarkozy temporalment neu-tralitzada.Però el més interessant dins de la paranoia dels 100 ml i el terrormundial, és que a aquest ritme a Cuba li van a faltar metges i pro-fessors per a cobrir la demanda que d’ells tenen els països antiim-perialistes que a Llatinoamèrica treballen en el marc d’una alterna-tiva socialista al capitalisme. Veneçuela, Bolívia, ara Nicaragua, éspossible que Equador i en un futur sense fraus electorals ni militarsal carrer Mèxic, Perú o Colòmbia. La situació promet continuar em-pitjorant per a l’imperi hegemònic, si açò seguix igual van a haverde baixar a 50 ml la mesura de la por. Encara que també pogueraser que acaben amb la seua política neoliberal i ultra repressivacom a mitjà de fer front a situacions com la de Llatinoamèrica. Noseriosa la primera vegada que a Occident milloren les coses no perla força de la nostra esquerra sinó per l’acció d’altres pobles.

CARLOS FABRA El president de la Diputació de Castelló estàagafant les maneres d’un gangser qualsevol.Ara es dedica a investigar als jutges que contra-diuen la seua política, per poder atacar-los.També els amenaça. I és que Fabra a més detindre cara de mafiós està conseguint ser-ho.

TRIPARTIT CATALÀ Malgrat les diferències entre els partits del’esquerra catalana, han estat capaços dereeditar el pacte que va governar durant 3anys el Principat. I és que a l’hora de pactarcal tindre en compte qui es el teu company iqui el teu enemic.

03OPINIÓL’Avanç informació, 10 de novembre de 2006

100 mil·lilitres

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

La bateria de mesures repressives posada en marxa pels Estats Units i seguida per la Unió Europea, a més de ser una ferramenta de control social, prepara política i psicològicament el terreny a intervencions amb fins imperialistes

EMILI OLMOSProfessor i POETA

Farà uns 8 anys vaig proposaren article a la Túria canviarel nom de l’Horta per

l’Asfalt. Ara sabem que al 2004cada Km2 paisvalencianenc rebél’impacte de 288.000 quilos deciment, 5 cops més que la UE, 3més que l’Estat Espanyol o 1’5milions de voltes més que Vanuatu.Ara a València volen reomplir elsdarrers forats que queden inci-mentats, i a la brutal especulativaAvinguda de Les Corts, Joan Solers’ha encabotat en fer de construc-tor insistent. En entrevista a unrotatiu amb seu central a lacomarca de l’Asfalt manifestavaque el VCF sempre ha anat amb lallei i la veritat per davant, per aixòel club té una sentència condem-natòria per les obres d’ampliacióde l’estadi amb invasió il·legal d’uncarrer. Per això a Porxinos féremuna reclassificació de sòl –paraulesd’ell en 1ª persona plural– i obtin-guérem 82 milions d’euros, i ho diusense cap immutació bilabial. Peròmés preocupant resulta quan afir-ma que s’ha volgut mesclar al VCFen una batalla política on Nosaltresestem i seguirem estant al marge.És a dir, Joanet havia amenaçat enalçar l’afició contra el PSPV siaquest emetia un vot negatiu a larequalificació del Nou Mestalla.Poc després executà l’amenaçaperò l’inexpert apolític ignora queha capficat al VCF en aquest tor-neig tardorenc. És una llàstimaque l’església ja no reconega l’e-xistència de l’infern perquè uncinisme mentider tan apòcrif i con-tundent mereixeria aquest final.Meninfotisme, esclatà el consellerde Territori, González Pons,meninfotisme polític de la pitjorespècie li etzibà al PSPV. També hiha qui desdramatitza i diu que elBarça o el Madrid han fet cosessemblants i ningú ha posat el crit al’infern. Acceptem ja tot allò que fael Barça, o el Correllengua no peròl’especulació sí? I les penyes?L’Agrupació de les 600 més impor-tants engloba 40.000 aficionades itenen veu en el rostre de JaumePart que animava a recolzar el PPentre al·lusions masclistes i racis-tes inconstitucionals. EnriqueAsensio –expresident de les pen-yes– declarava que el VCF ha d’es-tar al marge de la política mentresentia la preocupació del perillóspas donat per Joan Soler. Duesassociacions de Veïnes properes aLes Corts i la Federació prengue-ren la paraula en el conflictiu plemunicipal per mostrar el rebuig a

la ubicació de l’estadi. Però estavatot preparat? Potser sí. El trioSoler–Camps–Barberà tenien pen-sat traure rendiment polític delNou Mestalla, no siga que el 3 decada mes les concentracions a l’es-tació de metro del terror origineuna pèrdua de vots irreparable. El26 d’octubre Camps acusà a Ribóde poc valencianista i a l’endemàSoler declarà la guerra al PSPV.Ara resulta que el futbol no és afi-ció sinó obligació. I seguint l’en-trevista Joan Soler conta l’autènticproblema del València: cada tem-porada perd 30 milions d’euros iperò ell no vol vendre 2 jugadorsd’elit perquè el club s’enfonsaria.Solució: 25.000 seients més, i cadaany superàvit. Conclusió: la ciutatde València em deixa construir alVell Mestalla d’on trac 300 milionsd’euros, després em regala el solarde les Corts on me’n gastaré uns250 i encara en posaré 50 a lavidriola per si de cas. I què femaquelles que preferim la poesia alfutbol, aquelles que se’ns endú lagrua la bicicleta però que mirematònites com 4000 cotxes apar-quen damunt dels jardins del’Albereda i Blasco Ibáñez o en 4ªfilera de l’Avinguda d’Aragó –diu-menge sí, diumenge no– i cap gruamunicipal –ara ja ho entencSoleret– se’n du ni un, ni mig, nicap. Dóna la sensació que la decla-ració de guerra que has obert és deles característiques de Buix quandigué un 11–S, qui no està amb

nosaltres està contra nosaltres.Però li ajudaré, en Joan Soler. Fa 8anys jo vaig començar a escriureuna novel·la futurista on imaginaval’Avinguda de les Corts al 2011 itambé parlava d’un nou estadi–quina casualitat!– però aquest elconstruïen al Barri del Carme deValència de forma subterrània,mire a veure si encara està a tempsi jo no li’n cobraré per la idea, otambé, seguint aquesta trajectòria,entre la CACA –Ciutat de les Arts iles Ciències Actives– en formasubterrània, s’imagina les balenesa l’aquàrium fregant les espectado-res? Només ha de parlar ambCalatrava, i m’han dit de bona tin-ta que no és del PSPV. Postdata:He rebut de les ecologistes correuarcaic on manifestaven que si vos-té té dret a requalificar Porxinosseguint la llei, elles –segons laConstitució– tenen dret a requalifi-car el Vell Mestalla: trauran a lasuperfície la històrica séquia ifaran un bosc mediterrani.Aleshores proposen la permuta,Joan, tu dónes Mestalla al poble–l’Ajuntament– i nosaltres etdonem Les Corts –perdó, vull dir elsolar de Les Corts–, més equitatiu,eh? Adéu, Joan Soler i perdone lavalencianització del nom, com al’entrevista diu sentir–se primervalencià, després del València ifinalment espanyol, doncs m’hasorprés que s’haja espanyolitzat elnom. Canons de guerra i construc-cions!

Estadi Joan Soler

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 10 de novembre de 2006

ALTRES VEUS

Bolívia, o lafragilitat deldiscurs neoliberal

DIEGO JIMÉNEZ

ACSUD-PV

En les últimes setmanes, el governbolivià d’Evo Morals, seguint elspassos de la germana República

Bolivariana de Veneçuela, ha tancat elsnous acords que, a partir del present mes,regiran les polítiques d’extracció petrolíferaen el país. Una signatura que suposal’aprofundiment en el canvi històric iniciaten l’any 2000, quan el poble va guanyarl’anomenada “Guerra de l’Aigua” enfrontdels intents governamentals de privatitzarel servei en Cochabamba. A partir del 28 d’octubre, les granscompanyies transnacionals – entre lesquals Repsol-YPF ve ocupant un llocprivilegiat – deixen de ser ames d’unpetroli i un gas que no els pertanyien,passant a jugar el paper de simplesoperadores, al servei de la públicaJaciments Petroliers Fiscals Bolivians(YPFB). En la pràctica, això suposa uncanvi de papers: abans eren lestransnacionals les propietàries de factodels recursos, i acumulaven més del 80%dels beneficis derivats de les activitatsextractives. Ara és l’Estat bolivià el quègestionarà aquestes riqueses, cobrant enconcepte d’impostos i regalies fins a un82% a les empreses per permetrel’extracció. A grans trets: en 2005, Bolívia recaptava alvoltant de 250 milions de dòlars anuals,derivats de l’explotació dels hidrocarburs.En el 2007 s’estima que poden arribar als1.200 milions. Deixant de costat les anàlisis econòmiquesi les demandes per una nacionalitzaciócompleta dels recursos naturals queexigeix part del moviment social, aquestpas donat per Bolívia té una enormecàrrega simbòlica que sacseja els pilarsmateixos del discurs neoliberal, que fins ala data ve subratllant la necessitat que elsgoverns del continent obrin els seus braçosa la inversió estrangera, sota l’amenaça del’aïllament, l’ostracisme i la fallidaeconòmica. Res més allunyat de la realitat. Més que fugir del país i frenar lesinversions, les transnacionals del sector esvan donar presa a signar els seus nouscontractes com a prestadores de serveis,en el termini marcat pel decret deNacionalització i acatant la nova normativaen tots els seus punts. Ja abans haviasucceït el mateix quan el presidentveneçolà Hugo Chávez, va exigir condicionssimilars a les empreses que operaven en elpaís... que també van signar sense trigar. I si és així, si el més sòlid argument delneoliberalismo per a Amèrica Llatina estrontolla i mostra les seues debilitats... finsa on podran volar els somnis? fins a quanresistiran les velles estructuresoligàrquiques presents en la major partdels països? fins a quin punt seran creïblesles receptes que la globalització reserva peral continent?

APUNTS

Diu Freud que deia Shopenhauerper a explicar l’origen de la vidaque “en un moment donat el ina-

nimat es va animar”, conservant lamatèria una espècie de gust per retor-nar a aquest el seu origen inanimat.Freud explica així la pulsió de mort, elThanatos. Doncs sembla que els políticsde la nostra comunitat es troben presosde la mateixa, del seu mortífer influx. 33torres a Cullera, al costat de la desem-bocadura del ja moribund Xuquer,megaciutats de vacances, la costa benasfaltada, construcció de pàrquings atort i a dret, que es tracta de fomentarl’ús del transport privat a veure si aca-bem amb la capa d’ozó d’una vegada persempre, amb destrucció de parcs inclo-sa i promesa de reconstrucció- el que

ells anomenen parc són superfícies benenrajoladetes amb els seus correspo-nents cosiols en els cantons. Tenim en Russafa, -barri congestionat icontaminat com el que més- un sol parc.És un parc bell, en la plaça ManuelGranero, en ell ens protegim de l’ardentsol estival, ens solacem amb el verd delsseus arbres -tenim fins i tot dues espè-cies protegides-, en ell s’airegen els nos-tres majors, juguen els nostres nens,corren els nostres gossos, en ell ensrelacionem tots. Ara ens volen fer unpàrquing, mesura popular i populistadonada la congestió automovilística il’absència de places d’aparcament. Fa ja unes setmanes vaig tenir la feliçidea de traslladar-me en autobus. Eradiumenge i no havia pressa per arribar atreballar. 50 minuts en la parada, comho conte, i una desesperació creixent

que es va transformar en ira quan vaigllegir el cartell: “El canvi climàtic estàen les teues mans”, 50 minuts donen pera molt, imagineu-vos. Donen per a pre-guntar-se per ventura sóc jo qui fomen-ta l’ús del transport privat?, qui cons-truïx megaurbanitzacions i camps degolf balafiant la tan necessària aigua?,qui tala arbres a tort i a dret?, que sem-bla que els molesten, qui canvia les lleisper a urbanitzar allò rústic?, per ventu-ra sóc jo qui transforma els parcs enpàrquings?, qui planta fanals en comp-tes d’arbres?, per ventura sóc jo qui potcontrolar a les empreses?, seré jo quifomenta aquest consum desaforat quecontamina i contamina?. I llavors, com aconclusió em va sorgir altra pregunta,retòrica per cert, per ventura em pre-nen per idiota? No, no fa falta que emcontesten, gràcies.

El parc Manuel Granero, el canviclimàtic i la barra dels polítics

Laura Huse

L'únic luxe que no pot permetre's unnegociador experimentat és alçar-sede la mesa de negociació abans que

els altres. Quan fracassa un pacte, s'ha defer la impressió que els culpables són elsdemés. És de manual. I eixe manual, comno podia ser d'altra manera, el coneixen aEU. Ho recordem perquè les darreresdeclaracions de Glòria Marcos són moltambivalents. Igual serveixen per pensar enun últim intent d'aconseguir un acord, queper donar-li un bon soterrar i culpar elsnacionalistes del seu fracàs.Diu Glòria Marcos al Levante que "el tresd'Alacant es consensuarà amb el Bloc,quasi amb total seguretat". Ja no parlad'independents, i això és bo. Coneix lapostura del Bloc i tanmateix conclou quel'acord es farà amb quasi total seguretat. Iaixò també és bo. Però està parlant delconsens sobre un escó que en bona lògicacorrespon al Bloc, cosa que implica que hade ser el Bloc qui s'acoste a ella i no ella alBloc. I això desvirtua el sentit del termeconsens.Afirma que ara és el moment de parlar deprograma. Això és bo perquè significa queel pacte està viu i perquè dona a entendreque el problema del repartiment d'esconsés pot esmenar. Però també és cert que enl'informe realitzat per la comissió negocia-dora d'EU es reconeixia que no hi haviacap discrepància en les línies bàsiques delprograma. En aquestes circumstàncies ésraonable preguntar-se si el que pretén EUés buscar una justificació ideològica peradornar el soterrar amb una aureola méspresentable que una simple disputa per unescó. I això, és roïn.Glòria Marcos fa una aposta per la discre-ció. I això és bo. Però tenint en compte l'a-legria en què ha parlat fins ara, també potser una forma d'aparentar que es fa alguna

cosa per dissimular que no es fa res. I això,és dolent.La coordinadora d'EU es posa nadalenca al'hora d'afirmar que el pacte hauria de tan-car-se "abans de menjar-se els torrons" iconvocar el referèndum "abans de laGrossa de Nadal" i això és bo perquè Nadalté molt bona fama. Però també sabem quela Grossa és fruit de l'atzar i que l'esperitnadalenc és un discurs fofo del qual treumés profit El Corte Inglés que l'esquerra. Iaixò és sospitós.

LES SABATES FORADADES I, DAMUNT,PLOU L'Assemblea d'EU ha posat de relleu que,en contra del que afirma molta gent, lapostura contrària al pacte no és patrimonidel PC, sinó d'un ample sector de la forma-ció que torna a liderar Glòria Marcos.Els delegats han reforçat els acords delsanteriors consells nacionals i això signifi-ca, com s'ha encarregat d'explicar lamateixa Glòria Marcos, que no es millo-rarà l'oferta feta als nacionalistes. I si algúencara tenia algun dubte sobre la viabilitatd'una futura coalició PSOE-IU-BLOC, lacoordinadora general ha afegit que «nocreo razonable exportar modelos de unlugar a otro». Que és el contrari del queacabava de dir Gaspar Llamazares allímateix.Que en aquestes circumstàncies GlòriaMarcos parle de treballar amb generositatés una broma. Si hi ha alguna nova reunióamb el Bloc, el màxim que pot esperar-sed'ella és que pague els cafés.Un dels comentaris més clarificadors ques'han escrit en aquest blog és aquell on undetractor confés del pacte afirma que "si alremat el BLOC cedeix votaré SI reconei-xent la fermesa de la direcció i donantsatisfacció a aquells que demanen un pac-te". És a dir, que no vol el pacte, però alho-ra reconeix que el pacte és tan inassumibleper als nacionalistes que si aquestos esrebaixen a acceptar-lo, amb l'acord ja hau-ran pagat la seua penitència.En aquestes circumstàncies és difícil ima-ginar algun motiu d'esperança, fins i tot,en el cas que les enquestes apuntaren cla-rament la necessitat d'un tripartit perguanyar el PP. La nova direcció, que ésl'antiga direcció però més augmentada quecorregida, està per damunt d'aquestesmenudeses.Aconseguir la Generalitat és un llarg camíi l'hem començat amb les sabates forada-des. I damunt, plou.

Entre l’atzar i el Corte InglésAgermanats

ALTRES VEUS

05OPINIÓL’Avanç informació, 10 de novembre de 2006

Apolítics,ciudadanos

TONI

CUCARELLA

Durant quaranta anys el franquisme vablasmar la política. Política i Repúblicaformaven part d’una mateixa gangrena

social que l’exèrcit, amatent al clam desesperatde la pàtria espanyola perquè la salvaren, es vaencarregar d’amputar del cos hispànic sensecontemplacions ni remordiments. Per aquestaraó el franquisme va prohibir la majoria dels par-tits polítics, excepte els que no feien política,sinó que tenien per elevada missió protegir la pà-tria dels seus seculars enemics (esquerra, sepa-ratisme...). El franquisme, doncs, no feia política:el franquisme protegia la pàtria dels vells perillsque l’havien malmesa i dels nous que l’assetja-ven. En morir-se el dictador Francisco Franco, mili-tar chusquero i fill de puta, la política va retor-nar a la vida hispànica quan foren permeses lesactivitats dels partits polítics fins aleshoresprohibits i perseguits. En aquella primera èpocadel postfranquisme, etapa històrica que s’ha es-tirat en el temps com un xiclet remastegat, vaproliferar un espècimen curiós: l’apolític. N’hihavien més que gorrets de bellota. Obries laboca per dir bon dia o per preguntar en quinahora érem i tot d’una un o altre et responia: “Joés que sóc apolític”. Amb aquesta eixida per pe-teneres pretenien marcar les seues distàncies:no formaven part de la gernació que es ficava enpolítica i en parlava amb el delit de qui ha tingutvetat durant anys un dret universal, alhora quees desmarcaven del vell règim que semblava ha-ver caigut en un cert descrèdit. Els apolíticsafirmaven convençuts la seua condició diguem-ne equànime, tanmateix, quan s’expressavenpolíticament les seues opinions els delatavencom a franquistes repintats. N’hi havia de deso-rientats i d’altres que s’havien posat aquestamuda a l’espera que la situació s’acabara d’acla-rir, i llavors ells tornarien a mare o prendrien no-ves posicions.A les darreres eleccions al Parlament de Cata-lunya ha irrompunt un nou grup polític: Ciuda-danos-Partido de la Ciudadanía. S’autoproclama“no nacionalista”, “bilingüista” i adalil contra lacorrupció dels polítics del Principat, segons ellsmés preocupats pel debat estèril de les essèn-cies nacionals que no pels problemes de la gent.No negaré que el descrèdit de la classe políticaactual (en general) és espectacular, per cortesa-na i autista. Però malfiem-nos, per experiència,dels qui se’ns presenten amb intencions regene-racionistes, tot erigint-se com el revulsiu méseficaç i més honest que la política i la societatnecessiten. Si parem atenció als qui conformenaquest nou partit, hi trobarem intel·lectualets ji-menezlosantistes, enrolats d’ultradreta clàssicai, sobretot, abrandats ultranacionalistes espan-yols. Escoltades i llegides les seues proclameselectorals, hi trobem profundes coincidènciesentre aquests presumptes regeneradors de lapolítica i aquells apolítics d’antany. Estem histò-ricament escalivats d’aquests redemptors de lacorrupció política, d’aquests ardits sentinellesde la integritat d’Espanya: són la mateixa cosa,se’n diguen ara Ciudadanos-Partido de la Ciuda-danía com abans Gloriososo Movimiento Nacio-nal: falangistes, requetès i tota la rància i denos-table rècula.

LA TRINXERA

Se’ns diu, per part de tots el mit-jans de comunicació i per totarreu, que avui en dia vivim en

una societat moderna, amb grans avan-tatges i que es desenvolupa i creix apeus agegantats, proporcionant-nosuna major qualitat de vida i més felici-tat, al gaudir de més comoditats,millors salaris, ...Però, ens em parat a pensar a quinpreu estem pagant tot açò? I, és veritatque gaudim veritablement d’una majorqualitat de vida i de major felicitat? Totalment cert, és que hui per hui, en lamajoria dels casos, als països desenvolu-pats gaudim de majors comoditats,major poder adquisitiu, major esperançade vida, ... Però, malgrat tot açò, veiemque en aquestos mateixos països s’hiprodueixen cada vegada més casos dedepressions, de persones amb estrés,amb trastorns psicològics, ... tant enxiquets i adolescents com en adults.És clar, que tota la vida hi han estataquests problemes, però no amb tantaquantitat com es produeixen en l’ac-tualitat. Per tant, que és el que passa?Tots aquests avantatges, no ens deu-rien proporcionar una millor qualitatde vida i més felicitat?És ben sabut per tothom un refranyque en aquest cas vindria a la perfec-ció: “ Els diners no compren la felicitat,però si ajuden”, és a dir, que totsaquest avantatges de que gaudim noens van a donar eixa qualitat de vida ieixa felicitat ideal a la que en la majo-ria dels casos s’aspira, ens poden aju-dar, però no ens la van a donar així comaixí, sinó que deuen estar complemen-tats, barrejats i reforçats en gran mesu-ra amb altres aspectes humans i ambvalors morals importantíssims. Potseraquest siga el problema.En la societat capitalista en que vivim,s’estan perden cada vegada més, elsvalors morals i humans de l’amistat, elcompanyerisme, la solidaritat, el res-pecte, ... Tan sols em de fixar-nos ambles diferents generacions, ja no sols ales grans ciutats, sinó també als pobles,on també poc a poc, i cada vegada més,és deixen veure els problemes i incon-venients d´aquest model de creixementi modernització, fent desaparèixervalors tan importants i fonamentalscom l´amistat i el companyerisme, enbenefici d´altres negatius com l´indivi-dualisme, l´egoisme, l´egocentrisme, laconveniència, ...Els xiquets ja no juguen a conilletsamagar o a la corda, en el carrer, sinòque ara juguen a les seues cases ambles “play-station, game boys o ordina-dors”, sense fer-los falta ningú, jocsindividualistes totalment.Els adolecents i els adults de les novesgeneracions comencen a ser cada vega-da més individualistes, i en la majoriadels casos, quan s´enjunten amb els“amics” sols és per eixir de festa o perobtindre alguna cosa a canvi. Quan enuna quadrilla d´amics en falta algun, ja

no és com abans, que s’avisava a tots i sifaltava algú, s’interessaven per aquest.Avui en dia, és el contrari, i es diu: quivullga vindre ja tocarà i si no ja somprou els qui estem, qui no està no fa fal-ta. Cada vegada, hi han menys personesque siguen amigues dels seus amics, jaque si ens fixem no es fa un favor, perpetit que siga, a no ser que s´obtingaalgo a canvi, i ja no hi han amics amb elsque es puga confiar i parlar de tot.Deia Epicur que de tots els béns que lasaviesa ofereix per a la felicitat d’unavida plena, el més important, ambescreix, és l’amistat; i Aristòtil la defi-nia com un ànima que habita en doscossos; un cor que habita en dos àni-mes. Hui per hui, s´ha convertit sols enuna relació de conveniència, de buideai d´eixir de festa solament, sense més.Aconseguirem una bona qualitat devida i ser feliços amb l´autorealitzaciód´un mateixa, al obtenir una plenasatisfacció de nosaltres amb els queens envolten (sense arribar a ser egois-tes ni prepotens, i mai sentir-se mésque un altre, sempre amb humiltat).No obstant, no ha de consistir sols enfer coses per a un mateix, sinó quetambé és imprescindible fer coses per aaltres (sense necessitat d´obtindre resa canvi), com per exemple, desprendreamor, tendresa, amistat, companyeris-me, solidaritat, bondat, ...Mai s´hem d´oblidar de nosaltres matei-

xa, però en cap moment tampoc delsqui formen part de la nostra vida, jaque sense ells no som res, i no aconse-guirem mai autorealitzar-nos.Prescindir d´un bon amic, d´un germà,de qualsevol persona estimada, ... éscom s´hi prescindires de la teua pròpiavida. Hem de créixer i modernitzar-nos, emd’avançar i millorar, però mai deuriemfer-ho de tal forma com estem fent-hohui per hui, en detriment d´uns valorsque mai s´han de sacrificar, perquesense ells mai podrem obtenir unabona qualitat de vida i mai serem total-ment feliços. S´ha de crèixer id´avançar amb sostenibilitat, amb totsels sentits, tan morals, humans, natu-rals, econòmics, ... i sense fer cap menade sacrifici.Des de la il·lusió que tenim aquells quepensem que un món diferent al queestem anant, és possible; que per sort oper desgràcia dins de nosaltres encaranaixen aquest valors (amistat, compan-yerisme, amor, solidaritat, respecte,...), que poc a poc van perdent-se; i desd´aquest món confús, utòpic i difícil decomprendre per a molts, que de vega-des no saben entendre, sols ens restapensar i resignar-se a seguir el curs dela vida, fent cas omís a moltes coses (jaque no ens queda cap remei) esperantque les coses algun dia canvien. És unallàstima.

Cal parar-se un poc a pensarSergi Silvestre Pérez

EL COMTAT

06 L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006

INTERNACIONAL

ANA ESTHER CECEÑA

Igual que a l'Iraq s'aprofita elRamadan para desplegar operatiusmilitars que intenten aprofitar eldespreveniment de la resistència,a Oaxaca el dia de morts amb elsseus ritus i la desmobilitzaciógeneral per un llarg firat (de l'1 al5 de novembre) va ser el momenttriat per apoderar-se del que elscomandaments militars, desprésd'haver-se allotjat al sòcol (laplaça central), han considerat elbastió central d'activitats de l'As-semblea Popular dels Pobles deOaxaca (APPO).

El tractament del conflicte, queamb moltes dificultats havia asso-lit mantenir-se els mesos anteriorsdintre dels marcs polítics, varegistrar des del 28 d'octubre unvertiginós desplaçament cap al'àmbit militar, anunciat desprésd'una fosca jornada en la qualgrups de forces irregulars, pre-sumptament vinculats al governa-dor Ulisses Ruíz, es van mobilitzarper a construir un escenari deviolència desordenada i incontro-lada, capaç de justificar la presèn-cia de la Policia Federal Preventi-va (PFP), cos policíac-militarcreat per a fins de seguretat inter-na amb un estatut, per cert,inconstitucional. La intel·ligènciamilitar, sota el comandamentdirecte dels alts comandamentsdel Centre d'Investigació i Segure-tat Nacional (CISEN) que confor-men l'Estat Major (o ComandoConjunt), es fa càrrec d'Oaxaca apartir d'aquests incidents (quevan causar la mort del periodistanord-americà Bradley Will, entrealtres), convertint una disputapolítica en assumpte de seguretatnacional, per al qual es dissenyenoperatius de guerra.

L'operatiu posat en pràctica ésdefinit pel ministre de Governaciócom “d'ocupació” i en ell treballenconjuntament la PFP i l'AgènciaFederal d'Investigacions (AFI),homòloga de l'FBI nord-americà,mentre l'Armada i l'Exèrcit escol·loquen en posició de poderintervenir (amb tropes preparadesen la regió militar i en les costes) ies mantenen vigilants.

Prendre el sòcol va ser el pri-mer propòsit d'una estratègia pen-sada aparentment en forma d'es-trella que una vegada que pren elcentre es desplega en línies d'irra-diació cap a les perifèries i cap a

fora de la capital, on evidentmentestan els arrels i assentamentsmés profunds d'un moviment ema-nat dels pobles d'Oaxaca.

Paradoxalment l'operatiu no esva dirigir a la desmobilització delsgrups irregulars responsables dela confusió i morts del dia 29 sinóque s'orienta directament als llocson l'APPO mantenia presènciapública.

El primer objectiu consisteixllavors a desmantellar les posi-cions al sòcol i deshabilitar els mit-jans de comunicació amb què elspobles oaxaquenys es comunica-ven entre ells i amb el món. Però

així com a l'Iraq va fallar l'operacióquirúrgica planejada pel Pentà-gon, aquí la presa del sòcol nomésva desplaçar espacialment al quemai ha estat un grup de dirigentssinó tot un poble mobilitzat. Elprimer error de previsió en aquestoperatiu és que, al ser concebuten termes militars, identifica l'e-nemic com un ens fix i delimitatquan el seu caràcter és difús,estès, entramat i impersonal per-què té personalitat col·lectiva i noindividual. Els assentaments del'APPO es van desplaçar creantuna espècie de franja al voltant delsòcol que en algun moment va ferpensar en una imatge de cerca-dors tancats, però que en realitates va disgregar en tota la ciutatrecreant la seua territorialitat d'a-cord amb les noves circumstàn-cies.

En un sistema de xarxes com elque genera una organitzaciócomunitària de llarga maduració ladistribució de rols és una derivacióde les relacions quotidianes i elsdirigents compten amb una valida-ció que no emana de les cir-cumstàncies sinó de la seua histò-ria en la comunitat. Els mitjans decomunicació també són diversos itransiten pels circuits familiars oveïnals. No obstant això les ràdioscomunitàries, que han provat laseva importància estratègica encircumstàncies de lluites deslliga-des com la guerra del gas a terresbolivianes, han estat fonamentalsper a l'organització logística en elsmoments decisius.

Per això el següent objectiu deloperatiu militar era el campus uni-versitari, espai privilegiat deldebat d'idees i lloc on, després deles ofensives contra els altres mit-jans de comunicació en poder del'APPO, seguia funcionant la ràdiode la universitat com Ràdio APPO.Blanc apetitós perquè en unmateix cop permetia atacar la uni-versitat pública, el pensament lliu-re, el règim d'autonomia de quègaudeixen les universitats públi-ques, cancel·lar un dels espais derefugi dels membres de l'APPO i,com a premi a la feina feta, des-truir Ràdio APPO.

Però un govern que deixa d'es-coltar el poble i elmenysprea ésincapaç d'entendre'l i controlar-loquan aquest s'ha decidit a barallar.En un nou intent fallit la PFP, ambsuport de l'AFI i la policia local, esva bolcar sobre la universitat jus-tament el dia de morts. En unallarga, anguniosa i combativa jor-

La batalla d'OaxacaMÈXIC REPRESSIÓ DURANT EL ‘DIA DELS MORTS’

Mentre els oaxaquenyses disposaven, seguintles tradicionsrenovades any amb any,a passar el dia en elscementiris compartintmenjars, flors, penes ialegries amb les seuesmorts, l'operatiu“Juárez 2006” esllençava a caminarentorn de la UniversitatAutònoma Benito Juárezde Oaxaca (UABJO).

El que era una disputapolítica ha acabatconvertit en un afer deseguretat nacional amb morts i ferits

El Govern mexicà va aprofitar la festivitat deldia dels morts per agafarper sorpresa lainsurgència popular

07INTERNACIONALL’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006

nada, en la qual les autoritats uni-versitàries encapçalades pel seuRector van sortir en defensa de lasensatesa, la democràcia i l'auto-nomia universitària, la UABJO vaassolir repel·lir l'atac que va aca-bar en la retirada de les forces deseguretat de l'estat.

Arruixats sense descans ambgasos lacrimògens i gasos pebre,amagats amb tanquetes i balesperdudes, els oaxaquenys dintre ifora de la universitat van donaruna baralla que no havia estat pre-vista pels alts estrategues de l'Es-tat Major. El treball de coordinaciórealitzat per Ràdio APPO (ràdiouniversitat) va mantenir perma-nentment informat el món de l'a-vanç dels esdeveniments i va per-metre no solament orientar elscombatents del poble sinó articu-lar el suport nacional i internacio-nal que va col·locar a Oaxaca alnivell d'alerta mundial.

Veïns sense nom aportavenvinagre per a disminuir els efectesdels gasos, llançaven gasolina oexcrements a les tanquetes, pro-porcionaven llanternes o aliments,informaven dels moviments de laPFP i la resta dels participants enl'operatiu, col·locaven les barrica-des... Va ser el poble d'Oaxaca,anònim i humil però investit totcom APPO, qui va derrotar les for-ces repressives d'elit i va defensarla seua universitat i la seua digni-tat.

I mentre tots corrien amb lestradicionals bombes molotov o unscohets de fabricació artesanal,Ràdio APPO -instal·lada en el corde la UABJO- no parava de trans-metre.

Difícil moment per a la transicióde poders a Mèxic: la lluita delpoble oaxaqueny va penetrant enla resta del país perquè en cap llocfalten causes; l'experiència comu-nitària es reproduïx, amb estilspropis, en cada regió; el presidentsortint ha deixat de governar; elpresident que arriba no té legitimi-tat per ser producte d'un frau nodesmentit.

D'altra banda, les reformes

estructurals pendents, entre lesquals destaca la desregulació quepermeta la integració energèticad'Amèrica del Nord, només passa-ran pel Congrés amb l'acord d'unamajoria que el Partit Acció Nacio-nal (PA) no té i no assoleix cons-truir. Les pressions d'Estats Unitsi els organismes internacionals

sobre el president emanat del pro-cés electoral més qüestionat desque es va expulsar del país a Por-firio Díaz el 1910 provoquen apa-rentment un nerviosisme en lesaltes esferes de la política en elpaís que s'expressa en xantatges,fosques componendes i malapte-ses. La militarització de la frontera

nord tanca moltes vàlvules d'esca-pament i l'1 de desembre, data deltraspàs de poders, s'acosta comespasa de Dàmocles mentre elpresident Fox prefereix abando-nar el país a la seua sort i se'n vade gira. I davant aquest desgo-vern, Ulisses Ruíz -governadoràmpliament repudiat-, llança la

seua major ofensiva contra l'APPOi el poble d'Oaxaca per quedar-seen el poder.

Difícil però urgent moment perparir una altra història. La impul-sada per les comunitats de Chia-pas i que avui protagonitzen elspobles de Oaxaca contaminant-hotot de dignitat i esperança.

Repressors i assassins. La batalla d’Oaxaca ha encès enacara més els ànims de la rebel·lió popular. ARXIU

COMARQUES08 L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006

COMARQUES

REDACCIÓ

Els alcaldes de dotze municipis del'Horta Nord es van reunir per pri-mera vegada el dilluns 6 de novem-bre a Roca-Cúper (en el terme deMeliana) per a unificar postures en-front del projecte de l'AVE elaboratpel Ministeri de Foment. Les pri-meres conclusions van ser que se-ran quatre els representants davantde les altres institucions i ja hi ha enmarxa un pla d'actuació que incloureunions amb el delegat del Govern,el director general de Transports dela COPUT i una sol·licitud per a ne-gociar directament amb Foment.

Este primer pas donat pels ajun-taments de l'Horta Nord per a tre-ballar junts de cara a substituir o,com a mínim, millorar el traçat del'AVE entre València i Castellóaprovat definitivament el passat 3de juliol pel Ministeri de Foment, esva dur a terme en un dels barris mésafectats pel projecte, Roca-Cúper,on l'AVE passarà a penes a vint me-tres de les vivendes i arrasarà granpart de l'horta que encara existix enla zona.

El primer punt conflictiu d'estetraçat, que afecta directament elstermes municipals de deu pobla-cions de l'Horta Nord (Puçol, ElPuig, La Pobla de Farnals, Massa-magrell, Massalfassar, Albalat delsSorells, Albuixech, Meliana, Foios iAlboraia), se centra en la creaciód'un mur que en algunes poblacionsarriba als deu metres d'altura, sem-pre en terrenys d'horta actualmentprotegida i que, en el segle passat,estaven ocupats per zones humides,''amb l'impacte ambiental que su-posa este mur que, a més, nomésserà travessat per molt pocs passossubterranis, la majoria d'ells en zo-nes inundables, pel que es posa enperill les zones urbanes dels nostresmunicipis'', va declarar ManuelRuiz, alcalde de Foios.

En segon lloc, el corredor de l'A-VE tindrà una amplària entre vint iquaranta metres al llarg dels vintquilòmetres que separen Alborayade Sagunt, el que significa destros-sar una zona d'horta entorn dels300.000 metres quadrats, el que pera l'alcalde d'Alboraya, Manuel Álva-ro, constituïx ''una autèntica bar-baritat, ja que existix com a mínimla possibilitat d'estudiar un traçat

alternatiu que tindria molt menysimpacte en l'horta i, a més, seriamenys costós econòmicament''.

El dit estudi alternatiu va ser en-carregat l'any 2002 pels ajunta-ments de Meliana, Alboraia i Foiosa la Universitat de València, sent elprofessor Josep Lluis Miralles l'en-carregat de realitzar-lo i oferint coma alternativa la circumval·lació pa-ral·lela a l'actual bypass de l'auto-pista A-7, fins a enllaçar Sagunt ambl'aeroport de Manises i, des d'allí, untren llançadora portaria als viatgersfins a la futura estació central. ''Noobstant això, és un projecte que huino es pot mantindre en els mateixostermes que fa quatre anys'' -va ma-tisar Vicent Ahuir, alcalde de Melia-na-, ''perquè ja s'ha pactat inclúsl'entrada sud de l'AU en la ciutat deValència. Però, si no hi ha altre re-mei, és una alternativa a estudiar iha de ser Foment qui oferisca altresque siguen menys perjudicials pera l'Horta Nord''.

En tot cas, l'estudi realitzat per

la Universitat de València ha sigutdesestimat per l'Audiència Nacio-nal al·legant que ''a tenor de l'arti-cle 7é de la Llei de Carreteres, no espot estimar un projecte alternatiuque no vaja inclòs dins del projectede construcció i este projecte deconstrucció no ha estat aprovat pelministeri fins al passat 3 de juliol'',una cosa que l'advocat Fernando

Guirao considera absolutament ''in-congruent'', per això es desestimauna alternativa menys costosa imenys lesiva per a l'horta sense ha-ver-la estudiat en cap moment. Esteadvocat, que ha treballat amb mésde mil municipis espanyols en pleitscontra el Ministeri de Foment, estàassessorant a alguns dels municipisa títol individual i també va estar enla reunió dels dotze.

Primera reunió contra l'AVE.Davant d'esta situació d'indefensió,l'alternativa plantejada per la uni-versitat serà portada al Tribunal Su-prem, encara que els temps mitjansque afecten este tipus d'al·legacionsse situen en quatre o cinc anys pera donar una resolució, el que sensdubte seria una data massa allun-yada per als interessos dels munici-pis afectats.

''Per això hem decidit nomenaruna representació plural que s'ocu-pe de lluitar pels interessos con-junts de tots els municipis'' -asse-

gurava Juan Manuel Busto, alcaldede Puçol-. ''Lluitarem per un traçatalternatiu de l'AVE però, si no hoaconseguim, almenys lluitarem permillores com les que s'han introduïta l'Horta Sud''.

Unes millores que, en el cas delspobles del sud de València, han su-posat eliminar les barreres de deumetres d'altura i substituir-les peraltures màximes de cinc metres enalguns trams, altres de cota zero i,en tots ells, una barrera verd a uncostat i a l'altre de les vies, amb ca-rril bici i abundant vegetació per aminimitzar l'impacte visual i sonorde l'AVE.

Primers passos conjuntsUna vegada acordat que els quatrerepresentants seran Juan ManuelBusto (d'Esquerra Unida, Puçol),Vicent Ahuir (del Bloc, Meliana),Javier Ruiz (del PSOE, Foios) i Ma-nuel Álvaro (del Partit Popular, Al-boraia), estos ja han començat a ela-borar un intens calendari de reu-nions amb distints organismes.

Aprofitant que l'alcalde de Puçolja tenia una cita concertada ambAntonio Bernabé, delegat del Go-vern a València, per al dimecres 8de novembre, a les 11'30 hores, s'hasol·licitat que esta siga la primeraactuació conjunta de la nova plata-forma contra el traçat actual de l'A-VE.

Durant la setmana del 13 al 17 denovembre tindrà lloc la segona reu-nió, esta vegada amb el director ge-neral de Transports de la Conselle-ria, Vicente Dómine, qui fa a penesuna setmana ja s'havia reunit ambrepresentants de l'Ajuntament dePuçol, però no es va pronunciar so-bre el traçat proposat pel Ministeride Foment perquè els seus tècnicsestaven encara ''estudiant els do-cuments remesos des de Madrid pera veure si havien tingut en compteles al·legacions presentades per laCOPUT al projecte original''.

Finalment, s'estan realitzant ges-tions per a convocar una reunió di-rectament amb els responsables delprojecte en el Ministeri de Fomentcom més prompte millor... encaraque de moment no hi ha res confir-mat.

+ info:www.pucol.nu

La nova muralla de l’AVE

Preparatius. Representants municipals reunits a Roca-Cúper

HHOORRTTAA NNOORRDD DOTZE MUNICIPIS ES MOBILITZEN CONTRA EL PROJECTE DEL MINISTERI DE FOMENT

El passat 3 de juliol el ministeri de Foment va aprovar un polèmic traçat de l'AVE entre València i Castelló que amenaça amb provocar la mateixa rebel·ió que ja van ocasionar les obres del tren a l’Horta Sud. La muralla dissenyada parteix per la meitat els pobles afectats i en alguns indrets arriba fins els 10 metres d’alçària.

El traçat de l’AVE a Castelló afectadirectament deu termes municipals de l’Horta Nord

Existeix una propostaalternativa fruït d’unestudi de l’any 2002que ha estat bandejadaper ser més cara

09COMARQUES L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006

REDACCIÓ

Acció Antifeixista de València haencetat una campanya per denun-ciar que la fira anual EXPOJOVEpermet a les seues instal·lacions ladifusió de missatges que inciten al'odi i la discriminació per raonsd'origen i polítiques, donant un es-pai al Grup d'Ació Valencianista(GAV), organització d'extrema dre-ta alguns membres de la qual has si-gut condemnats per assalt i roba-tori.

Acció Antifeixista ha denunciatque el GAV i les seues Joventutssempre ha comptat amb la compli-citat de l'Ajuntament, que li atorgacada any un espai permetent la di-fusió de missatges que es basen enun odi visceral cap a tot allò d'ori-gen català i un menyspreu sovintviolent contra totes aquelles enti-tats i persones que no acaten lesseues tesis polítiques i lingüísti-ques.

Aquesta organització antifeixis-ta considera que aquests són valorspoc adequats per als habituals visi-tants d'Expojove, majoritàriamentmenors d'edat, i de dubtosa legali-tat i responsabilitat democràtica.Així ho demostren a la seua pàginaweb, on darrere d'un discurs apa-rentment valencianista, s'amagal'essència de l'extrema dreta reac-

cionària anticatalana que aplaudeixels nombrosos atemptats que hanpatit entitats culturals, llibreries iuniversitats des de la Transició finsl'actualitat.

Així queda demostrat amb la pu-blicació d'una foto a la seua pàginaweb on a l'apartat de "què volem"inserten una imatge d'un atemptatcontra la llibreria 3i4, blanc habi-tual de l'extremisme.

A més, la publicació d'aquestaorganització, la revista SOM, del

mes de desembre de 2003 admet ireivindica tota una sèrie d'atacs iatemptats a persones, entitats, par-tits polítics i institucions públiques.

El BLOC ja va denunciar l'apolo-gia del terrorisme que es feia a tra-vés d'aquestes pàgines.

Des L'AVANÇ ja vam desvetllartota una sèrie d'indicis que assen-yalaven aquesta organització comla propulsora d'atemptats d'aquesttipus com al reportatge d'investi-gació de juliol de 2004 pel qual, a

més, el citat periòdic va rebre ame-naces.

També la Universitat de Valènciaés blanc habitual de les amenacesd'aquesta organització: com refle-xa aquesta notícia d'un diari digi-tal.

Acció Antifeixista destaca queper altra banda, aquesta organitza-ció dedicada teòricament a la recu-peració del valencià, no acata la lleique a partir del dictamen de l'

Acadèmia Valenciana de la Llengua(AVL) fixa unes normes ortogràfi-ques pel valencià a seguir per totsels organismes públics. Així, peruna banda es dicten unes normes iper altra es finança i es dóna aixo-pluc des de l'Administració a totauna sèrie d'entitats que no nomésno acaten aquesta llei sinó que re-alitzen campanyes per tal d'elimi-nar l' AVL i desobeir els seus dictà-mens.

Des d'aquesta organització anti-feixista denuncien una vegada mesl'interès dels governants en mante-nir el conflicte entre valencians ali-mentant actituds xenòfobes i fei-xistes que repercuteixen greumenten el desenvolupament democràticdel país. Per altra banda, la catala-nofòbia atiada per la dreta demos-tra estar finançada descaradamentper l'Ajuntament de València, quea més utilitza els més joves per di-fondre aquests valors antide-mocràtics i reaccionaris.

Exigeixen doncs, que es retirequalsevol tipus de llicència al GAVper muntar la seua parada a Expo-jove per raons d'higiene democrà-tica i coherència amb els valors quehan de veure exposats allà els mésjoves. No entenem que es permetaque els més menuts s'impregnend'idees xenòfobes i se'ls incite a laviolència, com tampoc que se'lsconvide a desatendre l'ortografiaque aprenen a les escoles i acatenunes normes ortogràfiques no re-conegudes per cap entitat científi-ca. Tot això no pot sinó causar ungreu perjudici als xiquets i als jo-ves, que veuen una gran contradic-ció entre allò que se'ls ensenya i allòque es promou des de l' Ajunta-ment.

Campanya perquè Expojove deixede donar cobertura a grups ultres

ANTIFEIXISME PROTESTES PER LA PARTICIPACIÓ DEL GAV

Stand del GAV a Expojove 2006.

La fira de la joventut i lainfantesa de Valènciacompta tots els anysamb la participació deles joventuts del Grupd’Acció Valencianista,proper a Sentandreu

COMARQUES10 L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006

ÀLEX ROMAGUERA

El 22 de maig passat, la Conse-lleria de Territori i Habitatge de laGeneralitat valenciana ordenavaprohibir una cursa de motos i dequads en els terrenys forestals queenvolten el municipi d’Enguera (Ca-nal de Navarrès). La cursa d’aquestsprototips havia de transcórrer perterrenys classificats d’interès co-munitari i no urbanitzables, inte-grats a la Xarxa Natura 2000 pel seualt contingut en espècies d’aus pro-tegides i en perill d’extinció. Segonsla sentència, l’impacte que es pro-duiria sobre l’entorn natural vulne-raria la normativa sobre la preser-vació d’aus i d’altres animals, cau-sant-los molèsties i alterant greu-ment els seus hàbits de reproduc-ció, de repòs i d’alimentació, a mésde malmetre una important micro-reserva, d’especial fragilitat durantl’època de floració i molt suscepti-ble als impactes de vehicles i perso-nes.

El problema de les curses que esfan per zones d’alt valor ecològic noés exclusiu del País Valencià, on elDecret 183/1994 regula i prohibeixla circulació de vehicles per terrenysforestals. En altres territoris de l’Es-tat, el trànsit de motos , de quads id’altres vehicles camps a través co-mença a rebatre’s amb profunditata la resta de comunitats. No tan solsper la destrucció de la coberta ve-getal, sinó per l’alteració paisatgís-tica que provoquen “formant” nouscamins i pistes. Així ha succeït a Ma-llorca, on el Grup d’Ornitologia Ba-lear (GOB) va denunciant des de faanys els problemes de degradaciócausats per les excursions organit-zades pere vehicles tot terreny a l’in-

terior d’alguns espais naturals.Per a l’entitat ecologista, són fre-

qüents les caravanes de cotxes 4x4que transiten per la serra de Tra-muntana, les serres de Llevant, SonReal, Randa o la Marina de Llucma-jor. Una activitat promoguda pelsoperadors turístics que fomenta eltrànsit “agressiu i aventurer” delsusuaris per camins en estat precarii per zones de terreny inestable, fetque, a parer del GOB, “es contradiuamb la idea de conscienciar sobre lanecessitat de conservar el medi na-tural i d’apostar decididament per

un turisme més sostenible”. tot iaixò, l’entitat proteccionista haaconseguit compromisos d’algunesempreses de no circular per l’inte-rior d’espais naturals, però conside-ra que només serà assumit si -compassa en altres comunitats autòno-mes- la conselleria de Medi Ambientes decideix a aprovar un decret re-gulador.

A Catalunya, on també plouen lescrítiques per les pràctiques de vehi-cles motoritzats en zones protegi-des, existeix una normativa respec-te a això. El problema, però, rau enel fet que no es refereix als quads,un prototip de moda entre els sec-tors més joves de la població. Úni-cament se’ls exigeix la matriculaciócom a vehicles especials, portar aldarrere una placa indicativa i no su-perar la velocitat de 30 km/h quanes desplacen per les pistes forestalsCatalunya incloses en el PEIN. Engeneral, però, les associacions eco-logistes critiquen l’aglomeració d’a-quests vehicles de quatre rodes enel medi i que la velocitat a què esdesplacen sempre és superior a lapermesa.

El fet és que les incidències s’a-pilonen als jutjats d’algunes pobla-cions de muntanya. Per exemple, ladenúncia presentada l’any 2001quan alguns pilots de quads van ta-llar arbres a Sant Sadurní d’Osor-mort per facilitar l’obertura de rutesper dins dels boscos, fet que va ero-sionar el terreny a més de molestarel bestiar que pasturava per la zona.O la queixa davant un grup de con-ductors de 4x4 que va destrossar un

tancat elèctric a Vilanova de Sau i vaprovocar la fugida d’unes quinze va-ques, que van travessar la carreterai van entrar en uns horts.

L’alarma, però, ha saltat els da-rrers tres anys, ja que, si durant l’any2000 a Espanya es van matricular3.557 quads, al 2004 van ser 32.040,i el 2005 gairebé van arribar a unes50.000 -xifra que ha continuat aug-mentant en el primer semestre d’en-guany. Un problema de massificacióque, a més de generar un incrementde la sinistralitat per la dificultat demaniobrar aquesta mena de vehicle,

constitueix un perill quan irrompenen els espais naturals. Per tot ple-gat, les comunitats autònomes de-manen un enduriment de la norma-tiva respecte als prototips de quatrerodes perquè s’acaben les negligèn-cies i que, a part de portar el casc,una placa de velocitat i els papers enregla, els conductors siguen sancio-nats si circulen per espais de valorecològic.

+info:www.quadnatura.comwww.ecologistesenaccio.cat

Depredadors de quatre rodesMEDI AMBIENT UNA ALTRA EPIDÈMIA CONTRA EL TERRITORI

El moviment ecologista denuncia el greu impacte social i mediamebiental que ocasiona el pas dels quads, dels 4x4 i d’altres vehicles tot rerreny per les zones rurals protegides, que compten amb una legislació insuficient

· Pols, renou i eorisió, especialmentgreu quan els recorreguts es fan enambients nadius molt humits o ambgran concentració d’aigua i neu.

· Destrucció de la microbiòtica, queinclou fongs, plantes verdes, mi-crofauna i altres organismes de pe-tites dimensions.

· Destrucció d’aqüifers i d’altresambients aquàtics i humits, on l’ai-gua és necessària per a la vida delsanimals de la zona afectada.

· Obertura de noves pistes de des-trucció de la vegetació, la qual cosaincrementa el perill d’incendis icomporta un risc per a la biodiver-

sitat.

· Molèsties al veïnat a causa delsoroll intens, que també afecta l’as-sentament de porcs senglars, dellops i d’aus marines durant l’èpo-ca de cria o de nidificació, fins a l’ex-trem que en pot perjudicar la re-producció.

· Degradació de camins públics iparticulars, de manera que es mal-ment el patrimoni natural, culturali antropològic.

· Emissió elevada d’hidrocarburs ide gasos que conitaminen l’entorni són nocius per a la flora i per a lafauna del lloc.

EFECTES SOBRE EL MEDI NATURAL

Els quads

11COMARQUES L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006

ÀLEX ROMAGUERA

Uns 70.000 metres quadrats de laFira de Barcelona plens de cap a cap.Sobre aquesta immensa superfície–l’equivalent a 16 vegades el PalauSant Jordi de Montjuïc i a 7 campsde futbol–, desenes d’empreses delsector immobiliari hi debaten el ne-goci de l’habitatge. Segons la matei-xa web del Barcelona Meeting Point,«l’immobiliari és un motor clau en elcreixement de l’economia espanyo-la durant la passada dècada», de ma-nera que companyies capdavanteresa Espanya i altres de vingudes delsEstats Units i de l’Europa Centralpresentaran les seves estratègies perdirigir el seu creixement «en un

temps de grans oportunitats i incer-teses per als promotors i inversors».Un dels convidats estrella, el turcHakan Kodal, director comercial dela multinacional Yapi Kredi Koray, re-sumeix així la importància del saló.«El Barcelona Meeting Point és la re-ferència en els mercats de segona re-sidència, de lleure i de camps de golfd’arreu del món, perquè la seva si-tuació estratègica en el sud d’Euro-pa la converteix en la localitzaciómés eficaç de know- how turístic alllarg del planeta».

Mentre això succeeix i les gransempreses i entitats bancàries es re-parteixen el pastís de l’habitatge, laciutat seu del certamen presenta unparc de 110.000 habitatges buits apreus inassequibles per a una granmajoria social. Tan cert és, que, no-més a Barcelona, el preu de l’habi-tatge continua creixent de forma ex-ponencial, passant de 2.077 eurosm2el segon trimestre de 2001 als actuals4.824 eurosm2, tot i que l’índex decreixement sembla estancar-se ambla pujada d’un 0,7% el darrer tri-mestre. Davant d’això, i aprofitantl’esdeveniment, moviments impli-cats en les lluites urbanístiques apro-fitaran per reclamar mesures políti-ques que regulin aquest mercat en

expansió, a fi i efecte que l’habitatgedeixi de convertir-se en una merca-deria de luxe per ser reconegut comun dret fonamental, com explicital’article 47 de la Constitució espan-yola.

A hores d’ara, plataformes ciuta-danes com les que s’oposen al PlaCaufec, d’Esplugues de Llobregat, ola contrària al Forat de la Vergonya,al barri de la Ribera, es coordinen perexpressar a peu de carrer el seu re-buig al Barcelona Meeting Point, delqual critiquen l’espectacle de reunirels actors d’un negoci molt lucratiuque impossibilita a la població l’a-compliment d’un dret bàsic. Enaquest sentit, i al costat d’altres cri-des socials, com la que va convocar20.000 joves pel dret a l’habitatge fatres setmanes a Barcelona, es pre-paren accions dins el recinte del salói una marxa per a dissabte, dia 11,que sortirà des de la plaça de Sants.

D’altra banda, La decisió de què laconselleria de Medi Ambient i Habi-tatge hagi recaigut de nou en mansd’Iniciativa per Catalunya Verds noha agradat gens a un gran gruix delsprofessionals del sector immobiliarii de la construcció que durant aquestdia es concentren al Barcelona Me-eting Point. Francesc Baltasar va es-

tar present ahir a la inauguració d’a-quest esdeveniment, i va defensar lapolítica d’habitatge de promoció pú-blica i la llei pel dret a l’habitatge, queno va poder ser aprovada a la darre-ra legislatura.

I és que al gremi immobiliari hi ha-via, fins a les eleccions al Parlamentde Catalunya, un clamor generalit-zat: intentar evitar, de la manera quefos possible, que les competènciestornessin a dependre de la formacióecosocialista, que va voler impulsaruna llei que els constructors consi-deraven massa ideològica i poc ra-cional i que va quedar frenada pel votnegatiu de Convergència i Unió i elPartit Popular.

Als empresaris de la construcció ide la promoció immobiliària no els fagens de gràcia que un partit, IC-V,que durant la campanya electoral vaproclamar que l’accés a l’habitatgeseria la seva prioritat en el cas queentrés al govern, controli aquestaconselleria. Ara, ja tremolen pel con-tingut del que pot ser la versió co-rregida i actualitzada de la propostade llei que va presentar SalvadorMilà.

De moment, Baltasar ha explicatque una de les prioritats del Depar-tament d’Habitatge és construir80.000 pisos protegits en un períodede quatre anys, i aprovar la llei deldret a l’habitatge “d’aquí a molt poc”.

PROTESTES PER UNA VIVENDA DIGNA

La fira de les immobiliàriesmobilitza l’antiespeculacióDiverses lluites veïnalspensen criticar ambaccionsdescentralitzades elnegoci urbanístic queimpedeix a moltescapes de la població, enparticular als joves,accedir a un pis encondicions

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006

PEP MARTÍ

Gràcies a la forta abstenció, la forma-ció neolerrouxista Ciutadans - Partitde la Ciutadania ha aconseguit el seuprimer objectiu: arribar al Parlament.Ho fa amb tres diputats, i amb el su-port entusiasta de la caverna madri-lenya. La cadena episcopal COPE i eldiari El Mundo han estat els bande-rers de Ciutadans al larg de la cam-panya i molt abans. En vista dels re-sultats, la formació política a la qualha fet més mal el partit lerrouxista ésel PSC, ja que ha nodrit la seva ciste-lla de vots de l’àrea metropolitana, feudels socialistes i especialment dels ca-pitans que segueixen José Montilla.Una de les moltes paradoxes d’a-questes eleccions.

Pedro J. Ramírez, director d’ElMundo, havia dit que els «constitu-cionalistes de dreta» tenien el PP coma opció, i els d’«esquerra» havien devotar Ciutadans. La maniobra té mol-tes implicacions. D’una banda, pren-dre vots al PSC era clau per fer mal alGovern de Rodríguez Zapatero (ve-geu EL TRIANGLE, núm. 787). Del’altra, es tractava de fer mal a la so-cietat catalana i la seva cohesió. Araho intentaran des de la plataformaque suposa tenir tres escons a la Cam-bra. També, en tercer terme, el suporta Ciutadans de l’esquadra de JiménezLosantos s’inscriu dins la lluita en elsi de la dreta espanyola. D’aquí vénenels atacs furibunds de la COPE a Pi-qué.

Una de les responsabilitats de l’è-

xit d’aquest grup recau també en unsector de la intel·lectualitat benpen-sant del país, que sempre ha rigut lesgràcies als numerets d’alguns delsseus membres, com l’actor Albert Bo-adella, o que ha reconegut com «undels seus» el catedràtic de dret cons-titucional Francesc de Carreras, o queha premiat un periodista com ArcadiEspada. Del complex que hi ha haguten alguns sectors respecte a aquestagent, en dóna una bona mostra el fetque, des de fa mesos, era habitual queen els debats polítics a TV3 hi fos pre-sent alguna persona membre o pro-pera a Ciutadans. Així, s’ha pogut veu-re en taules rodones gent com Arca-di Espada i Miquel Porta Perales.

L’origen progressista d’alguns delsfundadors de Ciutadans (Francesc deCarreras va ser membre del PSUC idurant molt de temps se’l va conside-

rar una persona d’Iniciativa per Cata-lunya, que el va proposar com a mem-bre del Consell Consultiu de la Gene-ralitat) i algunes vagues declaracionsen què diuen que se senten de cen-treesquerra han pogut donar cober-tura als qui des de Madrid els han de-fensat tot dient que eren d’esquerres,però defensaven la Constitució i la «li-bertad». En realitat, Ciutadans beu dela font d’Aleix Vidal-Quadras. Els 14diputats del PP i els 3 de Ciutadanssumen, curiosament, els 17 que va ob-tenir Vidal-Quadras el 1995.

La nit electoral, el rostre del noupartit, Albert Rivera, assegurava quetreballaran per la «concordia» entreCatalunya i Espanya. El terme el de-latava: concòrdia és un mot que apa-reix sempre en el discurs vidalqua-drista. L’excap del PP català lidera laFundación Concordia, una de les mol-

tes entitats en aquesta sopa de lletresque és el neolerrouxisme.

La xarxa d’entitats de l’espanyolis-me ha estat àmplia i variada, com haestudiat molt bé Albert Balanzà a Bo-adella & cia. (Ara Llibres). Però de to-tes les sigles (CADECA, Foro Babel,Izquierda por la Tolerancia...), és l’A-sociación por la Tolerancia la que haacabat duent al Parlament dos delstres diputats ciutadans, Antonio Ro-bles i Pepe Domingo. Robles és, delstres diputats, el que té més conne-xions i pes polític. Ell va ser l’ànimade l’Asociación, creada el 1992 a San-ta Coloma de Gramenet per defensarels drets dels castellanoparlants a Ca-talunya, segons ells, amenaçats. Desde molt abans tenia el somni de cre-ar un partit polític espanyolista. Comaltres membres de l’Asociación, pri-mer van ser a l’Asociación Cultural Mi-

guel de Cervantes, formada bàsica-ment per mestres, que tenia un airemolt ranci i conservador. Per contra,Antonio Robles volia modernitzar l’es-panyolisme i donar- hi una coberturaprogressista, quelcom de molt difícila Catalunya. L’Asociación es va defi-nir com d’esquerres i es va disposar atreballar als barris.

Antonio Robles serà la figura claudels tres nous parlamentaris del GrupMixt. És també el pont directe amb lacaverna madrilenya i forma part delplanter de col·laboradors de LibertadDigital, el diari de Federico JiménezLosantos. Curiosament, la seva sec-ció es titula «Izquierda liberal», totauna declaració de per on volen quese’ls consideri. Aquesta confusió quedeliberadament promouen ha tingutcert èxit en alguns sectors. Cal recor-dar també que fa anys ja va intentargestar un partit espanyolista, prece-dent de l’actual Ciutadans, que es deiaEspaña Mestiza, es definia de centre-esquerra i es proclamava «en la tra-dición del liberalismo ilustrado» i ambun projecte de «laicismo nacional».Allò no va funcionar, però indica molta la clara que la seva pretensió va mésenllà de la política catalana.

Malgrat les afirmacions esquerra-noses, tret típic de moltes formacionspopulistes de dreta, el procés de cons-titució de Ciutadans va estar farcit deconflictes, i grups més a l’esquerravan denunciar que la novasigla està alservei dels designis de la dreta es-panyola més agressiva.

Un altre element a considerar ésque Ciutadans ja és una peça no ne-gligible en la guerra fratricida enge-gada al si de la dreta espanyola entreextremistes i moderats. El nou partits’alinea clarament en favor dels quireclamen una línia encara més agres-siva contra el Govern.

+info:www.quadnatura.comwww.ecologistesenaccio.cat

La COPE i ‘El Mundo’ porten treslerrouxistes al Parlament català

RESULTATS EL TRIPARTIT REVALIDA LES ELECCIONS

Cartell de Ciutadans.

La resistència deltripartit ha fet inviableque Ciutadans haginestat decisius, però hanobtingut un primerobjectiu, que ésarrencar alguns diputatsals socialistes amb unafalsa imatge ‘progre’

ENTREVISTA14 L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006

LUCAS MARCO VALÈNCIA

D'on sorgeix la idea d'investigar l'as-sassinat del general Luburic tantsanys després?Era un repte molt atractiu pels dospersonatges. La víctima, no era unassassinat comú, és un personatgeimportant dins del que va ser laCroàcia nazi dels anys 40, era el res-ponsable dels camps de concentra-ció. A més, uns camps de concen-tració especialment brutals, a di-ferència dels altres camps d'Ale-manya o de Polònia on tot l'horror esva conèixer una vegada els aliats ana-ven conquerint territori nazi, elscamps de concentració dels Balcans,eren públics. En la premsa, el governcroat, feia públic que tenia arma-ment per a exterminar els ortodo-xos... El màxim responsable de tan-ta brutalitat pública era VjekoslavLuburic i va estar a València durant25 anys on va ser assassinat. Un pri-mer punt atractiu és que hi havia unassassinat d'una persona realmentimportant. L'altre protagonista era també d'unatractiu molt poderós perquè era unapersona que no havia sigut mai de-tinguda malgrat ser l'únic processat.Encara que havien passat anys percomençar la investigació, era un casobert i per tant tenia un atractiu pe-riodístic afegit, calia d'alguna mane-ra intentar tancar aquest cas.

El règim franquista va acollir molsexiliats nacionalistes croats. Quineseren les activitats polítiques de l'e-xili croat i les seues relacions ambel franquisme?Les relacions amb el franquisme erenevidents perquè el règim franquistava ser un dels grans protectors delsfugitius nazis d'aquella època, hi ha-vien croats, hi havien molts nazisd'Alemanya, francesos, belgues id'altres països que havien col·labo-rat amb els règims nazis i feixistes del'època. Passava igual amb l'Argenti-na de Perón que va acollir molts re-fugiats, fet desconegut per moltespersones. Les relacions eren de mà-xima protecció, se'ls facilitava docu-

mentació falsa oficial; per exempleLuburic tenia un carnet d'identitat iun passaport a nom de Vicente Pé-rez García. El màxim dirigent de laCroàcia nazi, que era Ante Pavelic itota la seua família va acabar morinta Madrid perquè vivia refugiat a l'Ar-gentina però va patir un atemptat iva acabar venint ací. Tenien protec-ció al màxim nivell i des d'ací, en elcas de Luburic, allò que feia era bà-sicament propaganda, el que tenia aCarcaixent era una impremta on edi-taven llibres en croat que distribuïenentre els exiliats, editaven una re-vista que es deia Drina. Luburic va crear un grup d'acció di-recta que quan va ser assassinat nohavia tingut una gran activitat públi-ca en Europa, però eixe mateix grupés el sospitós de l'assassinat, poste-riorment a la mort de Luburic, d'undiplomàtic iugoslau a Suècia, és a dir,

es tractava d'un grup realment vio-lent. Estem parlant d'una època deguerra freda però que entre els ser-veis secrets de diversos països erauna guerra molt poc freda, era unaguerra directa.

Quines relacions tenia Luburic ambel règim que l'acollia?El seu màxim protector en el règimfranquista era Muñoz Grandes, quehavia estat cap de la División Azul ique va ser ministre durant diferentsgoverns de Franco. Amb qui es mo-via a Madrid era la gent de MuñozGrandes, i a València, ell tenia unarelació íntima amb el pare Miguel Ol-tra que era el director del col·legi defranciscans de Carcaixent i que eraconseller de la família de Franco, so-bretot de la seua dona. També hi ha-via els ex divisionaris, per eixa rela-ció amb Muñoz Grandes, que es reu-

nien a la cafeteria Monterrey de tanten tant per fer tertúlia. A més, ell di-rigia a tota una sèrie de croats peròestava enfrontat amb la família dePavelic, que era l'altre grup de cro-ats que vivia a Madrid. El tema dels franciscans és interes-sant perque van ser els que el vanajudar a fugir. Ell va entrar a Espan-ya disfressat de franciscà l'any 47.Entre el final de la guerra, l'any 45,fins el 47 va viure dos anys protegitpels franciscans en diferents mo-nestirs d'una ruta que hi havia i queera utilitzada per molts dels nazisque després acabaven anant a Ar-gentina.

Què va significar el seu assassinaten el context de l'Espanya franquis-ta?És un tema important. Un dels eslò-gans del franquisme havia estat elmite de la pau. Era una pau dels ce-menteris, òbviament. Durant elsanys 40 i una part dels anys 50 hi ha-via maquis lluitant contra el fran-quisme però tot això s'amagava ab-solutament en els mitjans de comu-

nicació. ETA i altres grups van co-mençar a funcionar a finals dels anys60. Fins eixe moment el franquismesí que havia pogut amagar tot això, amés de la repressió a les presons i elsafusellaments massius. A partir d'uncert moment que coincideix tambéamb la liberalització de la llei depremsa, s'elimina la censura prèvia ies crea una escletxa on es cola certainformació. Si fins aquell moment s'-havia pogut amagar la violència po-lítica, a partir d'aquí va ser impossi-ble. No es pot amagar l'assassinat deCarcaixent com no pots amagar unatemptat d'ETA al País Basc. Dins dela propaganda franquista el cas d'E-TA era molt localitzat, eren separa-tistes bascs, però el cas de Carcai-xent de Luburic era més difícil per-què el franquisme volia atribuir alscomunistes l'autoria, però així resul-tava que la pau franquista ja no exis-tia. És divertit estudiar els equilibristan estranys que fan els periodistesde l'època.

De fet, comentes en el llibre que lainvestigació periodística de l'època

FRANCESC BAYARRIPERIODISTA I ESCRIPTOR“EL RESPONSABLE DELS CAMPS DE CONCENTRACIÓ

CROATS VA VIURE A VALÈNCIA DURANT 25 ANYS

EL RÈGIM FRANQUISTA VA SER UN DELS GRANS PROTECTORS DE FUGITIUS NAZIS D’AQUELLA ÈPOCA

“

Francesc Bayarri, ha publicat ‘L’avió del migdia’ (premi València de narrativa) i ‘Febrer’. També és coautor de l’assaig ‘Nosaltres, exvalencians’ XXAAVVIIEERR MMAARRTTÍÍNNEEZZ

El periodista valencià Francesc Bayarri, Almàssera 1961, publica ‘Cita a Sarajevo’ (Col·lecció “El Tàvec de L’Eixam Edicions, 2006), una intrigant i minuciosainvestigació periodística que portarà el lector des de Carcaixent fins a Sarajevo, passant per Madrid i Barcelona. L’any 1969, el general croat VjekoslavLuburic moria assassinat a Carcaixent (La Ribera Alta) per un suposat espia comunista de la Iugoslàvia de Tito, el jove Ilija Stanic. Luburic, responsable delscamps de concentració de la Croàcia nazi de la Segona Guerra Mundial, fou un dels tants criminals acollits pel règim franquista. L’estiu del 2003, més detrés decades després Bayarri localitza a Sarajevo l’enigmàtic personatge buscat durant dècades per la Interpol. El resultat de tres anys d’investigació és‘Cita a Sarajevo’, una narració pediodística que ofereix la versió d’Stanic sobre els fets del 69, la qual “capgira tot el que s’havia dit fins ara”.

és correcta, aporta moltes dades...Les dades estan molt bé, el que noexplica es que hi havien camps deconcentració a Croàcia i que aquesthome vivia protegit... Les dades del'hemeroteca són magnífiques, peruna raó i és que en aquell momentperiodistes, policies i jutges eren totel mateix. Tot això provoca que escontaren tota una sèrie de coses quehui per hui un periodista, en un sis-tema democràtic se suposa que mésobert, tindria moltes dificultats perdir. En l'estudi de l'hemeroteca arri-bes a aconseguir dades que avui diaseria molt difícil trobar.

El llibre aporta també una visió so-bre el passat i el present de l'ex Iu-goslàvia. Com influeixen els dife-rents plànols en la recerca d'aquestenigmàtic personatge i en la seuaposterior recerca?Hi havia plànols distints que no erafàcil traslladar. Per entendre l'assas-sinat del 69 s'havia d'explicar què ha-via passat a la segona Guerra Mun-dial als Balcans i, en concret, a Sara-

jevo. D'altra banda, per entendrequina és la versió que en aquests mo-ments ofereix Ilija Stanic, s'ha d'en-tendre en quina ciutat i en quin con-text viu. El Sarajevo actual és unaciutat molt complicada on fa deuanys es va produir una situació te-rrible que tot el món coneix. Si acíhan passat 70 anys de la Guerra Ci-vil i per a determinades persones en-cara resulta molt difícil parlar de de-terminats aspectes, en una situacióen la que botxins i víctimes conviuenen els mateixos carrers, la veritat ésque resulta molt difícil que la gentparle amb absoluta llibertat. Per tantsí que havia de donar una sèrie dedades sobre el que és la societat bòs-nia i la societat croata actual, per en-tendre i situar les actuacions d'Sta-nic. En eixe marc he intentat eixosdobles plànols. Són tres momentshistòrics: la segona Guerra Mundial,l'any 69 a l'Espanya franquista, queen eixe moment conviu amb la Iu-goslàvia de Tito que tenen unes ca-racterístiques molt especials, com-pletament esborrades, i el moment

actual en el qual es produeix la in-vestigació periodística i es dóna aconèixer per primera vegada la ver-sió d'Stanic sobre els fets de l'any 69.És una versió que capgira tot el ques'havia dit fins ara i que alhora és unaversió que s'ha de prendre amb mol-ta cura.

La investigació forma part d'un pro-jecte més ample que inclou un do-cumental. En quin punt es trobaaquesta part del projecte? Hi hauràtraduccions del llibre pels lectorsdels Balcans?Això depèn de la productora. Talcom està plantejat el documental ini-cialment és un projecte molt ambi-ciós i això significa que necessita ungran finançament. Estic convençutque el tema ha d'interessar a diver-ses televisions, fins i tot televisionsdels Balcans. El llibre de fet, ja estàinteressant allà, i algunes personess'han posat en contacte interessant-se pel llibre. Espere que el llibre sigatraduït a altres idiomes, i que und'ells siga el serbocroat.

15ENTREVISTAL’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006

El general Vjekoslav Luburic fou as-sassinat l’any 1969 a Carcaixent (LaRibera Alta). Luburic havia comandatels camps de concentració de la Croà-cia aliada dels nazis de la SegonaGuerra Mundial. La policia va buscarinfructuosament l’únic sospitós delcrim de Carcaixent: un jove anome-nat Ilija Stanic, a qui la premsa fran-quista va definir com a “espia enviatper la Iugoslàvia comunista de Tito.‘Cita a Sarajevo’ és el resultat de tresanys per trobar Stanic i reconstruir na-rrativament tota la història. L’autor re-lata la vida del general Luburic, el qualintentava liderar des de l’exili valen-cià el retorn al poder a la seua Croà-cia natal. Les lluites intestines entreel moviment nacionalista croat, mi-lers d’exiliats acollits a Europa i al’Argentina de Perón, i la por dels cri-minals fugitius de la justícia als ser-veis secrets de la Iugoslàvia comu-nista, determinen els darrers anys dela vida de Luburic. A Carcaixent, el ge-neral vivia amb una imprempta desd’on s’editava i distribuia material pera l’exili croat. Amb l’ajuda d’algunsprotectors ben posicionats en l’en-tramat franquista, Luburic viurà tran-quilament entre Carcaixent i Valènciafins que un jove Ilija Stanic es creuaen la seua vida i finalment l’assassi-na, passant a ser un dels individusmés cercats durant les següents dè-cades per la Interpol. L’estiu del2003, Bayarri localitza Stanic a Sa-rajevo, el qual accedeix a contar laseua versió dels fets, manipulada perla premsa franquista de l’època. Finsel moment de la trobada entre el pe-riodista i l’enigmàtic personatge, el lli-bre recorre els diferents escenarisque han estat protagonistes del cas:l’exili croat a Buenos Aires i Madrid,

la vida de Luburic a València, peròtambé la Iugoslàvia pronazi de la Se-gona Guerra Mundial, la Iugoslàviacomunista de Tito i l’ex Iugoslàvia ac-tual. Així, Francesc Bayarri explicaels trets de “la societat bòsnia i de lasocietat croata actuals per a enten-dre i situar les actuacions d’Stanic”.“Són tres moments històrics: la Se-gona Guerra Mundial, l’any 69 a l’Es-panya franquista i el moment actualen el qual es produeix la investigacióperiodística”. I és que “per entendrel’assassinat del 69 s’havia d’explicarque havia passat a la Segona GuerraMundial als Balcans i, en concret, aSarajevo”. La publicació del llibre, ex-plica Bayarri, ha fet que diverses per-sones, tant de València i Carcaixentcom dels Balcans, es posen en con-tacte per aportar noves dades sobreel cas. A més, la investigació perio-dística forma part d’un projecte mésample que inclou la versió documen-tal per a televisió, a càrrec de la pro-ductora de Joan Dolç. Francesc Ba-yarri (Almàssera, 1961) és periodistade la Universitat de València. Ha tre-ballat en els diaris !"#$%&'()'*)+$',,-.'/#-0123 i 1*)4'$()i en l’emissoraRàdio Nou, d’on va ser el primer capd’informatius l’any 1989. El 2002 vapublicar la seua primera novel·la, ‘L’a-vió del migdia’, premi València de Na-rrativa. La segona novel·la, ‘Febrer’ vaaparéixer el 2004 editada per l’Eixam.Ambdues novel·les estan dedicadesa recuperar literàriament fets im-prescindibles per a la construcció dela memòria històrica del País Valen-cià. També és coautor de l’assaig ‘No-saltres, exvalencians’ (2005), en com-panyia de Joan Dolç, Rafa Arnal, ToniMollà, Emili Piera i Manuel S. Jardí.

Francesc Bayarri, El Tàvec (L’Eixam Edicions), 2006

Cita a Sarajevo

LA VERSIÓ D’STANIC SOBRE ELS FETS DEL 69CAPGIRA TOT EL QUE S’HAVIA DIT FINS ARA

“

Bayarri en un moment de l’entrevista amb L’AVANÇ al seu despatx de la Universitat de València XXAAVVIIEERR MMAARRTTÍÍNNEEZZ

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006

CRÍTIC(CS)

Aquest article tracta d'acostar-se al'àmbit de la impostura i de la far-sa en les minories socials en apa-rença més compromeses amb elcanvi social. Ens centrarem en ungrup social específicament: la jo-ventut, i en dos dels moviments an-tagonistes actuals amb una majorvisibilitat social i ressò mediàtic:l'antiglobalització i l'okupació.

Sembla ja un lloc comú afirmarque la societat actual s'encarregadel foment d'una cultura de l'apa-rença, d'allò que és banal i superfi-cial. Dins d'aquesta estratègia, elsmitjans de comunicació, especial-ment la televisió, hi juguen un pa-per clau. Ens inciten a estar preo-cupats per l'opinió dels altres i hemd'estar alhora obsessionats per mi-llorar la nostra imatge externa.L'individualisme hedonista i per-sonalitzat s'ha tornat legítim i ja notroba oposició (G. Lipovetsky).

La revista d'educació “EscolaCatalana” dedica en el seu númerode març (núm. 428) un dossier al'«espectacle de la mentida». El re-frany popular diu que “s'atrapaabans un mentider que un coix”,però tal com està muntada la nos-tra estructura social és molt difícilatrapar els mentiders. Convivimamb la impostura i sovint no en somconscients, immersos com estemen un món que s'ha bastit sobre un

titànic sistema de poder, consum,influència i aparença.

Sovint acusem als polítics, alsempresaris, als periodistes o alscossos repressius de mentiders imanipuladors, però, en comptadesocasions, fem autocrítica i tenim lacapacitat d'aplicar-nos a nosaltresmateixos com a col·lectius i com aindividualitats l'exigència i la pu-resa que demandem a les diferentsinstàncies del poder.

Els grups com a tals són perce-buts per mitjà del símbols que elsexpressen (J. F. Mira). L'antropò-leg francès Lévi-Strauss assenyala-va l'ús de diferències en societatstribals entre objectes naturals permarcar les diferències entre elsgrups humans. En la nostra socie-

tat, el capitalisme postmodern hapassat a dependre d'un públic he-terogeni en les demandes d'estilsde vida. El desgavell emocional dela joventut es tradueix en un eclèc-tic embull de símbols. S'empra tottipus de símbol al servei de la ide-ologia del comercialisme. En la so-cietat del simulacre aparentar ésser.

La protesta com a entretenimentVicente Verdú al “El estilo del mun-do” (Anagrama, 2003) denunciaque la cultura de l'entretenimentpueril arriba fins i tot a les pràcti-ques militants de moviments teòri-cament d'oposició al sistema capi-talista. Aquest sociòleg assenyalaque “els efectes de la globalitzacióhan estat tràgics per a milions depersones, però a Barcelona les ma-nifestacions antiglobalització plan-tejaren els enfrontaments davantdel Consell d'Europa (15 de marçde 2002) amb el següent programad'actes: 9 h: ‘Pedalada intergalàc-tica.' 9.30 h: ‘Caça de lobbies (con-tra els grups de pressió).' 11 h: ‘Pin-tada d'un mural zapatista.' 16.30 h:‘Repartiment de crispetes transgè-niques.' 18 h: ‘Circ per denunciarel circ gris i criminal de l'imperi glo-bal.' Els rebels es conduïen com anens i s'expressaven com a pàrvuls,desfilaven disfressats de pirates opallassos i tocaven els timbals, ba-

llaven o cantaven en una atmosfe-ra que recordava un aniversari es-colar” (p. 49).

Miguel Amorós al seu llibre “Gol-pes y contragolpes” (pepitas de ca-labaza, 2005), recull de diferentstextos d'aquest autor, trobem l'ar-ticle “El ocaso de la revuelta”(pàgs. 53-81) una dura crítica a l'a-nomenat moviment antiglobalitza-ció, un moviment que pretén re-formar el capital en lloc d'abolir-lo:

“En esta época extraña, de gen-tes desarraigadas e individuos ais-lados; en ésta época vacía y deca-dente, proclive por sí sola al desor-den y la anomia, donde la revueltaya no es lo que era, una legión deGandhis profesionales predican auna masa de hombres apocados,aturdidos y asustadizos, una curio-sa concepción del combate socialque reposa en la peregrina idea dela protesta sin alteración del orden,de la oposición sin enfrentamien-to” (pàg. 55).

La Generació Play-Station haarribat a la universitat. Divertir-sefins a morir. En açò consisteix l'e-ducació real que ara funciona. Laindústria cultural ha convertit l'e-ducació en un divertiment. Araarriben els nous bàrbars. Es gene-ra un nou barbarisme social: des-coneixement de la història, no sa-ben si va ser abans l'Imperi Romà ola Revolució Francesa , a més de lainexistència d'hàbits de lectura i

escriptura (J. R. Capella, El País ,7-7-05, pàg. 42).

La majoria dels joves i adoles-cents tenen avui una baixa socia-lització política. No obstant això, ala recerca de la identitat, alguns po-den anomenar-se anarquistes, fei-xistes, nacionalsocialistes, radicalsindependentistes... identitats quees construeixen en un procés deconfrontació, doncs, per un con-junt de raons biològico-vitals-exis-tencialistes, en aquesta etapa de laseua vida es reafirmen en la mesu-ra que ataquen. Però darrere d'a-questes confrontacions ideològi-ques no hi ha doctrina, diuen elsexperts, sinó una renovació de dog-mes que els permeten sentir-se se-gurs. Un adolescent inquiet i senserecursos s'apunta fàcilment a dis-cursos simplificats, pot formar per-fectament les tropes de xoc de mo-viments estèticament radicals(bandes de skins heads, bandes ju-venils tipus lating kings, hooligans,okupes, etc.).

Com a exemple representatiud'aquestes pseudoideologies i delsseus practicants podrien parlar dela degeneració d'alguns membres i“col·lectius” del moviment okupa.Òbviament, aquesta crítica seriatambé extensible a membres d'al-tres col·lectius radicals tant de dre-ta com d'esquerra. En importantsciutats europees (Berlín, Barcelo-na, Londres, Roma, etc) s'estén

Ideologies sense fons

La majoria dels joves iadolescents tenen avuiuna baixa socialitzaciópolítica, és la generacióPlay-Station

Vicente Verdú denunciaque la cultura del’entreteniment puerilarriba fins i tot a militantsantiglobalització

“Personalment, penso que si arraconéssim tot el que és folklore revolucionari —iconografia,referents centenaris, etc.— ens adonaríem que les diferents ideologies anticapitalistes tenim moltsanys per davant d'avanç en paral·lel” (Francesc Ribera “Titot”, Catalunya , juliol-agost 2005)

DDEEBBAATT LA IMPOSTURA EN LES MINORIES SOCIALS

17COMARQUES L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006

una pràctica d'okupació que benpoc té a veure amb les legítimes as-piracions d'un moviment originà-riament anticapitalista i practicantde la desobediència civil. Es tractad'un turisme okupa avant la lettrelligat a una estètica i a un mode devida tan aparentment rupturistacom profundament representatiudels valors hegemònics de la so-cietat capitalista postmoderna(culte a la vida ràpida, a la joven-tut, al consum, a l'estètica, etc.).Un nihilisme emmascarat baix elparaigües d'un anarquisme de pos-tal.

El succedani d'okupació margi-nal es porta a terme a càrrec d'in-dividus que no aporten res a la so-cietat alternativa que diuen aspi-rar, es caracteritza per la nul·la im-plicació amb l'entorn i amb les llui-tes que es desenvolupen, a més deconvertir-se sovint en un problemad'ordre públic, ja que sovint a lessuposades kases okupades l'únicaactivitat visible socialment és la ce-lebració de festes maratonianes ca-racteritzades per la pràctica d'unacultura de l'excés i del risc.

En una societat occidental man-cada de punts de referència i d'i-deologies fortes s'opta per un mo-del de vida que ho nega tot: són elsanti-tot, individualistes acèrrims,narcisistes camuflats abanderatsd'un anticapitalisme tot a cent. Defet, practiquen una no ideologia,basada en un sola paraula, “no”. Lli-guen amb una cultura efímera, fes-tiva, mentre l'okupa clàssic, tradi-cional, acostuma a tenir una ideo-logia més treballada i un mode devida més coherent amb l'ideal desocietat al que aspiren. Diferentsmodalitats d'okupació es barregeni resulta complicat destriar el grade la palla.

L'assimilació de la resistènciaEl crític cultural Frederic Jamesonassenyala al seu llibre “Teoría de lapostmodernidad” (Trotta, 1996)que “ (...) la prodigiosa expansiódel capital multinacional acaba perpenetrar i colonitzar aqueixos ma-teixos enclavaments precapitalis-tes (Naturalesa i Inconscient) queconstituïen suports arquimèdics iextraterritorials per a l'eficàcia crí-tica. Per això és omnipresent enl'esquerra el llenguatge taquigràficde l'assimilació, si bé ara semblaoferir una base teòrica inadequadaper entendre una situació en laqual, d'una manera o altra, tots te-nim la vaga impressió que no solsles formes contraculturals pun-tuals i locals de resistència cultu-ral i de guerra de guerrilles, sinófins i tots les intervencions evi-dentment polítiques com les deThe Clash , es desarmen i reabsor-beixen en secret en un sistema delque poden considerar-se com apart, en no poder distanciar-se'n”(pàg. 67).

François Cusset al llibre FrenchTheory (Melusina, 2005, pàg, 69-70) estudia les transformacionsculturals produïdes als campusnord-americans durant les dècadesdels seixanta i setanta. Com atendència pròpia de les dinàmiquesideològiques del capitalisme tardà,s'estén l'art de la provocació be-nigna i de la dissidència lúdica. Fins

i tot, la minoria d'estudiants mésconscienciats i militants emprenels signes exteriors d'un “refús”àmpliament despolititizat: rastes,piercings, tatuatges, o els vestitsesparracats del desertor social.Però provocar no és fer política —afirma Cusset—.

Es produeix un desfasament en-tre les imposicions de l'ordreeconòmic i la llibertat de costumsdels campus, així com entre el com-promís de la universitat amb l'edu-cació general i la seua missió coma preparació per a la vida profes-sional. Aquest desfasament —sos-té Cusset—, en determinades cir-cumstàncies i en determinats es-tudiants, pot evolucionar cap al'antagonisme conflictiu, cap a zo-nes fora de la norma. Són joves quees neguen a participar en el jocperò són incapaços d'escapar a laseua condició, o a l'alienació d'ei-xos rebels virtuals atrapats en els

seus comportaments marginals i enla despolitització ambiental.

El negoci de la rebel·liaUn altre vessant de l'ocàs de la pro-testa es manifesta en la seva co-mercialització. Ser rebel, amb cau-sa o sense, ven. I molt, ja es tractede Nirvana o Naomi Klein. SegonsJoseph Heath i Andrew Potter, au-tors de “Rebelarse vende” (Taurus,2005) la rebel·lió contraculturals'ha convertit en un dels pilars delconsumisme competitiu tal com ar-gumenten després de repassar elsresultats aconseguits pels múlti-ples moviments contraculturals deles últimes dècades.

Veblen, en la seua “Teoría de laclasse ociosa”, recorden, afirmaque els culpables del consumismesón els consumistes. Però és quedes de les societats primitives n'hiha una competència en el consumi una voluntat de distingir-se dels

altres, i això és el que fa que es con-sumisca sempre més. Hirsch deiaque n'hi havia béns materials, ne-cessaris per a viure, i posicionals,la quantitat dels quals és fixa i pelsquals es competeix per aconseguirla distinció. Per exemple, l'estatus

i el bon gust. La rebel·lia contra-cultural s'ha convertit, així, en unimportant símbol de distinció.“Atreveix-te a ser diferent”, comdiu la publicitat. Als EE.UU., allòcool — aqueixa actitud culturalavantguardista, alternativa i estilo-sa que consisteix en ser allò que nosón els altres— ha vençut ja al rangsocial com a símbol de prestigi.

I és que per a Potter i Heath, “larebel·lia no suposa una amenaçaper al sistema, perquè és el siste-ma”, aqueix sistema capitalista queSchumpeter caracteritzava per la“destrucció creativa”, que mantéencesa la flama del capitalisme ique és el que aconsegueixenaquests moviments diferenciadorsamb els seus continus salts enda-vant.

+info:www.altrecastello.com/dossierscritics@moviments.net

Un altre vessant de l’ocàs de la protesta es manifesta en la seuacomercialització. Ser rebel,amb causa o sense, ven

Als EUA ser ‘cool’ havençut ja al rang socialcom a símbol de prestigi entre lesclasses populars

COMARQUES18 L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006

REDACCIÓ

El passat divendres 3 de novem-bre va tindre lloc el Ple de l’ajun-tament de València on es debatiael futur del parc Manuel Granerode Russafa. Per primera vegada va tindre veual consistori la Plataforma perRussafa, que va demanar la con-servació del parc i es va mostrarcontrària a la construcció del par-quing en l’actual zona verda. Perals veïns es de vital importància elmanteniment d’aquest jardí perser l’únic que dona servei a unbarri de vora 30.000 habitants. Enel seu parlament la portaveu de laPlataforma va recordar com vintanys arrere arrancaren aquestxicotet espai verd a l’ajuntamentper a la construcció del parc i comdarrere d’aquest 20 anys elsarbres han aconseguit una fron-dositat considerable que el faòptim per a l’esbarjo de xiquets imajors. Per altra banda també va presen-tar les més de centenar i mig designatures aconseguides entrecomerços i entitats del barri ques’oposen a la construcció del par-quing que se sumen a les 2600al·legacions individuals que vanpresentar contra el projecte de l’a-juntament. En acabar el parlament de la por-taveu de la Plataforma la replicade l’equip de govern del consisto-ri va vindre del regidor d’urbanis-me, Jorge Bellver, qui va titllar a

l’oposició d’EUPV i PSOE d’opor-tunistes i caradures per no sumar-se, segons Bellver, al consensentre les associacións del barri.Després de donar-li un repàs a l’o-posició en general, el regidor vaatacar directament a la regidorad’EUPV, Mavi Gonzàlez, per noentrar en el suposat consens en elque sí va entrar la Federació d’As-sociacions de Veïns, la presidentade la qual és Maria José Brosetamembre també d’Esquerra Unida.El regidor va posar de relleu lescontradiccions dins la coalició deGonzález i va deslegitimar les sig-natures aconseguides per la Pla-taforma per, segons Bellver, estarmanipulades, ja que en cap cas esplanteja la pèrdua del jardí si noel disseny del parc una vegadaconstruit el parquing. Finalment,

Jorge Bellver, va convidar a la Pla-taforma per Russafa a sumar-se aaquest consens. Però per als representants de laplataforma aquests consens és unfals consens ja que ve predetermi-nat per l’ajuntament, que volconstruir el parquing i deixar alveïnat només el disseny del futurparc. La Plataforma destaca a més queprimer caldria consensuar la ido-neitat de la construcció d’aquestainfraestructura al parc, i donendiferents alternatives com ara l’u-tilització dels vials del carrer Fili-pines o els solars buids titularitatde RENFE. Segons els veïns larealització d’aquesta infraestruc-tura duria a curt termini la desa-parició de l’única zona verda delbarri mentre duraren les obres i

consideren impossible que el parc,una vegada finalitzades estespuguera albergar àrbres deltamany i la capacitat de fer ombradels actuals. És dona el cas que el solar al quall’ajuntament pretén construir elparquing és zona pública, mentreque la gestió dels aparcamentssubterranis es donarien a unaempresa privada. Sense que el veï-nat traga cap benefici de la tran-sacció. Si el cas fòra el contrari,com va passar amb els terranyspropietat dels germans Lladró alsolar de Jesuïtes, les permutes deterrenys sempre afavoreixen a lapropietat privada, que va veurecom se li concedien més terrenysa l’antiga horta de Campanar, delsque va perdre a Jesuïtes.

URBANISME EL DIVENDRES 3 DE NOVEMBRE ES DEBATÍ LA DESTRUCCIÓ DEL PARC MANUEL GRANERO

Jorge Bellver titlla de “cara dures” a l’oposició a l’ajuntament de València

Parc Manuel Granero. Els arbres han aconseguit una frondositat considerable.IB

SENTÈNCIA IVEX

Culpen el PPde la malaimatge internacional

El regidor popularinsulta a l’oposició illeva validesa a lessignatures contra elparquing, per estarmanipulades

El portaveu adjunt d’EU-l’Ente-sa a Les Corts Valencianes con-sidera que la condemna a Taba-res i Lagier demostra que “l’I-VEX està podrit per dins” i asse-gura que “les delimitació de lesresponsabilitats penals no exi-meix les responsabilitats políti-ques que, fins ara, el Consell haeludit de manera irresponsable”.Per això torna a exigir “la consti-tució immediata d’una comissiód’investigació a les Corts Valen-cianes per tal d’esbrinar les res-ponsabilitats polítiques que se’nderiven” i més, tenint en compteque “encara estan en els jutjats ladenúncia pel cas de Julio Iglesiasi els casos d’enxufisme de fami-liars d’alts càrrecs del consell”.“Clama al cel la situació de co-rrupció i descomposició de l’Ins-titut Valencià d’Exportació iCamps, en lloc de netejar-lo, esdedica a alimentar i recolzar unamanera de fer totalment deplo-rable” ha afegit el portaveu.Oltra ha fet referència als índexde corrupció fets públics perl’organització internacionalTranparency International onl’Estat espanyol ha baixat consi-derablement l’índex de trans-parència: “Des d’EU-l’Entesa es-tem convençuts que el PartitPopular al País Valencià és undels principals culpables del’empitjorament de la imatge in-ternacional de la qualitat de lademocràcia a l’Estat espanyol”. Casos com el de l’IVEX o les rei-terades denúncies del Parla-ment Europeu per l’especulacióurbanística ens han col·locat allloc 23, per darrere de països onla democràcia no es caracterit-za, especialment, per ser moltdemocràtics” com Xile o els Es-tats Units d’Amèrica.

ECONOMIA20 L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006

REDACCIÓ

“Això per Mercadona” li espetarenels cinc individus que abordaren enel carrer a JC, afiliat de CNT i mem-bre del Comitè de vaga de Merca-dona, mentre li propinaven cops depuny i puntades fins a deixar-lo in-conscient en un toll de sang. Va ha-ver de ser recollit per una am-bulància i posteriorment ser atès ala Creu Roja de traumatismo craniali contusions i rebre punts de sutu-ra en diferents parts del cos.

Sobre la mitjanit del dijous 28 desetembre, JC sortia del bar “LatinoEmoción” en el carrer SeveroOchoa de L'Hospitalet de Llobre-gat, prop del seu domicili, quan elvan abordar cinc individus que esvan dirigir a ell demanant-li si erael vaguista de Mercadona. Va In-tentar escapar corrent, però va serderribat pels agressors que li vancopejar fins a deixar-lo ferit i in-conscient en el carrer, d'on va serrecollit per una ambulància, crida-da presumiblement pels veïns, queel va traslladar finalment a l'hospi-tal de la Creu Roja on va ser atès detraumatisme cranial, contusions enl'omoplat esquerre i contusions fa-cials, pel que van haver de donar-lidiversos punts de sutura. A pesarde l'abundant pèrdua de sang, eltreballador es troba ja en el seu do-micili fora de gravetat i ha formulatla corresponent denúncia en la co-missaria de policia.

JC és afiliat de CNT, treballa enel centre logístic de Mercadona enSaint Sadurní D'Anoia, i ha secun-dat la vaga indefinida que se se-gueix des del passat 23 de març de2006, sent membre del comitè devaga. JC no coneixia de res alsagressors ni pot donar una des-cripció completa dels mateixos, sibé afirma que l'estaven esperant,que actuaven de forma organitza-da, que mentre li copejaven li deien“Això és per Mercadona” i que apa-rentment dos d'ells són de nacio-nalitat espanyola i els altres tres dela República Dominicana.

El Secretariat Permanent del Co-mitè Nacional de CNT sol·licitarà enels pròxims dies una reunió amb laDelegació de Seguretat Ciutadanade Barcelona de la Generalitat deCatalunya, per a exigir que s'inves-tiguin els fets i s'identifiqui i pro-cessi als responsables. Així mateixsol·licitarà protecció per als va-guistes i els seus familiars. Al llargdel conflicte amb Mercadona, CNTja ha denunciat públicament en di-verses ocasions les amenaces te-lefòniques que han estat objecte elshuelguistas i les seves famílies, aixícom que alguns afiliats han estat se-guits i vigilats per persones no iden-tificades.

Des que el passat 18 de setem-bre CNT canviés la seva estratègiai la vaga es reconvertís en indefini-da a temps parcial, des de les 22:00hores de cada dijous a les 22:00 ho-res de cada divendres, a part d'a-questa agressió directa, altres dosmembres del comitè de vaga hanestat objecte d'acomiadament dis-ciplinari, en el que constituïx unclar exemple de repressió sindical.Malgrat tot, cada setmana s'unei-xen nous treballadors a la vaga,malgrat que l'empresa continua la

seva política de “tocar” als vaguis-tes i altres treballadors afins per aoferir-los acomiadaments pactatsen canvi d'elevades sumes de di-ners, així com substituir-los ambtreballadors procedents d'altrescentres logístics als quals remune-ra amb elevades dietes. Demà dis-sabte, dia 30 de setembre es realit-zarà una manifestació pels carrersde Barcelona, amb sortida a les18:00 hores de Plaça de la Univer-sitat, en la qual s'espera una majorparticipació i en la qual es denun-ciarà públicament la repressió queestan sent objecte els vaguistes.

D'altra banda, CNT intensificaràles seves accions contra Mercado-na en tot l'Estat espanyol, farà unanova crida internacional de solida-ritat, i anuncia que la vaga no s'a-cabarà fins que els treballadors arri-bin a els seus objectius de read-missió dels acomiadats, cessamentde l'assetjament laboral, respectede les normes de seguretat i salutlaboral, reconeixement de la secciósindical de CNT i respecte de la lli-bertat sindical i altres petites mi-llores com considerar temps de tre-ball efectiu i remunerat el tempsd'entrepà a mitjan jornada.

Brutal pallissa a un membre delcomitè de vaga de Mercadona

ECONOMIAPROTESTES CGT ES MANIFESTA DAVANT L’EMBAIXADA POLONESA

La víctima va acabar en l’hospital de la Creu Roja.

Detall del trau al cap.

La vaga indefinidaconvocada per la CNTcontra Mercadona hapatit un episodi querecorda els anys deplom de principis delsegle XX

L’Avanç Informació, 10 de Novembre de 2006

REDACCIÓ

Xerramequ i el Tiquis Miquis enspresenten el seu segon disc titulatObrador i que, en la seva primeraedició, serà doble. Obrador , disc al’ús amb quinze talls, i Troctant , CDestra de chill out mediterrani queconsta de 8 miniviatges. A Obradorel grup barceloní torna a repetir lafórmula que empraren al seu primeràlbum homònim: amics, amigues,no patiu; nosaltres us fem lescançonetes, i vosaltres les canteu!Dit i fet. Tatou (Moussu T e lei Jo-vents, Massilia Sound System), PeleViader (La Thorpe Brass), YacineBelahcene (Cheb Balowski), ÀgataCasas (Dijous Paella, Safanòria),Joan Garriga (Dusminguet, La Tro-ba Kungfu), Carles Belda (Pomada,Mesclat), Miquel Gil, Jaume Pla(Mazoni), Gato-El-Qiman i Rodrigoi Soto (Pirat’s Sound Sistema) do-nen veu a les composicions de Se-rrats i Grau. Aquest cop, el mateixSerrats s’ha animat i canta un parellde cançonetes. Repassant lescançons podrem assaborir de ple elseu personal collage musical i emo-cional, que parteix del mediterraniper abraçar el reggae, el soul, el

funk i tot allò que sona negre. Obreel disc l’amic Pele amb una tonadacalypsera, que dona pas a Les for-migues de la vida , amb Tatou i Blude Massilia Sound System expli-cant-nos una nova fábula. Catalanao occitana? I què... Canto ens mos-tra la comunió perfecta entre el vio-lí de la Carol Durán (La Carrau), l’à-rab del Yacine Belahcene, la veu deMarc Serrats i la intervenció deGato-El-Qiman. A Autorganitzadorde passions la veu de Pele Viadercabalga un dels tema amb més re-gust de reggae, per encaminar-nosal següent tema, Té raó , on Serratsi Grau estan ‘sols’. No sé què fer ésun instrumental que ens encaminaa Cada moment , on Joan Garrigaposa veu al text de Salvador Espriui Tónia Passola. La cançó que el se-gueix és un poema musicat de PereQuart , titulat Cançó explícita , quecompta amb Carles Belda a lesveus, Dani Calabrita al butzuki i Ar-nau Muñoz, Ferran Ribot i Eric He-rrera als vents. Parla x tu ens mos-tra una Àgata Casas pletòrica encomposició i interpretació, en undels temes més animats del terrenymusical. Pele Viader torna a fer demestre de cerimònies a No vulguem

bogaloo, una cançó d’amor i booga-loo. El punt fosc el porta, altre cop,Àgata Casas a Les sabates de l’enve-ja. Miquel Gil intervé fenomenal-ment a Tombar-me al teu costat, ontambé apareéis Toni Xuclà a la man-dola. Drum’n’bass, reggae i veu es-tripada. La combinació és esfereido-ra. Subidón i tornem a la calma dela mà de Jaume Pla (Mazoni) i unabalada enverinada que es diu Por .Sense paraules et deixa la cançó.Carta , que la segueix, és el segoninstrumental del disc. Per aprofitari reflexionar el que t’acaben d’expli-car. Tanca el disc L’ip hop , amb tex-tos de Joan Brossa adaptats perMarc Serrats, scratxos de DJ Merei iritmes de Soto i Rodrigo (Pirat’sSound Sistema) i Gato-El-Qiman.Quina colla! El CD Troctant, queacompanya la primera edició d’a-quest segon àlbum de XerramequTiquis Miquis, ens mostra la caramés personal de Marc Grau, TiquisMiquis, senyor Mankius. Vuit tallsparits a mig camí entre Anglaterra iBarcelona, rematats a 44.1 Estudis(Girona) en un viatge vital total. Dela vida, a la mort. Troctant.

+ info: www.propaganda-pel-fet.info

OBRADOR: SEGON DISC DELSXERRAMEQU TIQUIS MIQUIS

ELS XERRAMEQU EN PLENA ACCIÓ PELS CARRERS DE BARCELONA EDITEN EL SEU SEGON ÀLBUM FARCIT DE COL·LABORACIONS

LA PRESENTACIÓ AL BOTÀNIC DE L’ESQUERRA AL SOFÀREUNEIX LA POLÍTICA I LA SOCIETAT VALENCIANES

El periodista Ximo Ferrandis va presentar el seu llibre,L’esquerra al sofà, el passat dijous 19 d’octubre. El vanacompanyar en la taula Josep Gregori, editor de Bromera,Diego Gómez, president de la Federació Escola Valenciana,i els professors Ramon Lapiedra i Joan Romero. La presen-tació d’aquest llibre va reunir molts representants de la po-lítica i la societat civil valenciana. Entre altres, van assistirels líders del PSPV, Joan Ignasi Pla, i del BLOC, Enric Mo-rera, representants d’Esquerra Unida, els secretaris gene-rals de CC.OO. i UGT, Joan Sifre i Rafael Recuenco, el por-taveu del STEPV, Vicent Mauri, el Delegat del Govern, An-toni Bernabé, les conselleres de Cooperació i Benestar So-cial, Gema Amor i Alicia de Miguel, Carmen Alborch, candi-data del PSPV a l’alcaldia de València, Isabel Escudero, vi-cesecretària general del PSPV, Ana Noguera, diputada delPSPV i Francesc de Paula Burguera, president de Valen-cians pel Canvi. En total, més de 150 persones es van tro-bar en la sala d’actes del Jardí Botànic. L’esquerra al sofà, amig camí entre l’assaig d’actualitat i el reportatge periodís-tic, analitza, comenta i valora els fets que s’han produït enl’escena política valenciana des de la transició a la de-mocràcia fins als nostres dies, a les portes de les eleccionsde 2007. Qüestions com ara «Estem abocats al bipartidis-me?», «On està el valencianisme polític?» o «Hi ha possibi-litat d’acord entre els partits d’esquerra?» s’aborden enaquesta obra, que reconstrueix els últims vint anys de lapolítica valenciana amb un llenguatge senzill i una redaccióamena. Aquest títol resulta molt útil per tal de formar-seuna opinió ben fonamentada de la situació política valen-ciana amb vista a les eleccions de 2007. A més, l’estil perio-dístic i l’actualitat del seu contingut fan de L’esquerra alsofà una obra singular dins del panorama editorial valen-cià.Ximo Ferrandis (Gandia, 1965) és periodista i treballaen l’àrea de política del diari El País, encara que també hoha fet en les seccions de societat i economia. Ha sigut tam-bé president de la Unió de Periodistes del País Valencià. Alfinal dels anys vuitanta i començament dels noranta va serguardonat per la Cambra de Comerç de València pels seustreballs de periodisme econòmic fets a l’Agència efe i ElPaís. També ha impartit algunes classes i conferències.

22 L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006

A DOS DE 30

El Trinquet és la pista o lloc dejoc habitual per a les modali-tats d'escala i corda i raspall

de pilota valenciana. És una pistatancada de forma rectangular igrandària variable, encara que aquestoscil·la aproximadament entre els 9 i11 metres d'ample i de 40 a 60 dellarg. Les parets més llargues són de-nominades muralles, mentre que lesmés curtes es diuen rebots. Depe-nent del trinquet poden existir unasèrie de galeries o llotges en la partsuperior de les muralles i frontons en

les quals s'acomoda el públic.La corda, en la modalitat de joc a

l'alt, divideix el trinquet en duesparts iguals. D'una part de la cordaqueda el dau i de l'altra el rest. És fal-ta tota pilota que passa per baix. Di-marts a Alberic i Massamagrell; dime-cres a Benidorm i Guadassuar; dijousal trinquet de Pelayo de València i di-vendres a la capital de la Ribera Bai-xa són algunes de les cites per vorepartides de la modalitat d'escala icorda. D'altra banda dimarts es po-den vore les partides de raspall altrinquet d'Oliva, dijous a Bellreguardi Castelló de la Ribera i, els divendresla cita setmanal és a la capital del ras-pall, el trinquet d'El Zurdo de Gandiaon s'han vingut realitzant activitatscom ara les Nits Màgiques d'El Zurdoque aplegaven el jovent de la comar-ca.

Hi ha carrers naturals repartits al

llarg de tota la geografia valenciana,en alguns pobles els anomenen "ca-rrer de pilota", o en altres es juga alcarrer major o principal. Els carrersartificials són una còpia amb balcons,portes, finestres... Monserrat, To-rrent, Beniparrell, l'Eliana, Meliana,Foios, són alguns exemples on es po-den vore partides de galotxa i llar-gues.

El frontó consta de canxa, contra-canxa i zona per al públic. Les dimen-sions reglamentaries son de 25 me-tres de llarg amb una diferencia de 5metres, i 10 metres d'ample ambtamborí al rebot. Gairebé tots els po-bles compten al seu poliesportiu ambaquest tipus d'instal·lacions encaraque un dels més destacats és el Fron-tó del Poliesportiu del barri de Natza-ret de València on es disputen els de-safiaments entre pilotaris bascos i va-lencians.

El Trofeu Batiste Ribes, torneig confeccionat en homenatgea aquest pilotari que va ser coetani de Juliet d'Alginet i deRovellet de Dénia s'inicia aquest mes de novembre. Ribes vadestacar per la seua facilitat per a executar la ferida, compli-cat art en el qual és recordat com un dels millors especialis-tes. El trinquet de Sueca serà el lloc on es disputarà la pri-mera semifinal. La segona eliminatòria està programada peral dijous dia 16, en aquest cas en Pelayo, on Álvaro i SarasolII s'enfrontaran a Genovés II i Grau. Els guanyadors d'aques-tes partides es disputaran el títol el proper dissabte dia 18,envit que també tindrà lloc a Pelayo. El trinquet de Llíria acull una partida benèfica la recaptacióde la qual anirà destinada íntegrament a la campanya 'Lluitacontra el Càncer'. En l'esportiu, el cartell anuncia a GenovésII i Grau que tindran per rivals a Álvaro i Dani. Val Net compleix un any com a empresa dedicada a dignifi-car i potenciar l'activitat de la pilota valenciana en l'àmbitprofessional de la modalitat d'escala i corda i ho ha celebratamb una jornada festiva al trinquet de Guadassuar amb par-tides i reconeixements a empreses públiques i privades.

Homenatges, aniversaris itrofeus plenen el calendaripilotari durant aquest mes

TEXT: DANIEL MARTOS, JOSEP PÉREZ, PAU SERRANO

TRINQUETS, CARRERS I FRONTONSDIVERSITAT DE LLOCS ON JUGARQuantes parts té un trinquet ? On es juga a escala i corda ? Què és un carrer ?Aquesta quinzena intentem resoldre aquests i altres dubtes.

Al Trinquet de Pelayo , situat al carrer del mateix nom del centre de València, podem gaudir de partides d’escala i corda cada dijous

Alberic, Massamagrell,Benidorm, Guadassuar, Pelayo o Sueca, son algunes cites per vorepartides d’escala i corda

L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006 23

ÁNGEL LUIS LARA Hi ha vegades que les paraules esqueden curtes i no arriben a a no-menar la complexitat de les coses.Amb Nanni Balestrini passa unamica d'això. La seua versatilitat ar-tística i el seu compromís perma-nent amb la innovació transgressoraho converteixen en un monstre difí-cilment catalogable. Poeta,novel·lista, activista polític, guionis-ta de cinema i televisió, dramaturg,assagista, agitador cultural, artistaplàstic i mediactivista. Molts monsconnectats i moltes fronteres burla-des. “Hi ha hagut períodes en elsquals la relació entre literatura, art imúsica ha estat intensa i molt pro-ductiva, pensem en els anys seixan-ta, per exemple”, apunta Balestrini.“En els nostres dies, sembla que elscreadors no arriben a veure mésenllà del seu propi camp específic iaqueixa és, precisament, una de lescauses de la desertització del pano-rama cultural actual. Jo m'he for-mat en uns anys en els quals elscontactes i els intercanvis eren moltvius, per això trobe natural mou-re'm en diferents direccion, de lapoesia a la novel·la, del teatre musi-cal a l'art visual, etc. Són camins lli-gats que s'alimenten mútuament”.En la cronologia de la seua vida li-terària destaca l'any 1963, quan di-versos escriptors, poetes i estudio-sos d'estètica convergeixen en elcridat Gruppo 63, una experiènciade recerca de noves formes expres-sives que es va estendre ràpida-ment a diverses disciplines artísti-ques. Al costat de Balestrini, escrip-tors com Umberto Eco i EdoardoSanguineti van donar cos a uncol·lectiu que va produir un trenca-ment important en la literatura ita-liana, bevent de les fonts de les

avantguardes històriques nascudesen els primers anys del segle XX,del marxisme crític, del pensamentfenomenològic, de l’estructuralismei de la sociologia de la comunicacióde masses. “Els anys cinquanta vanser un pantà en el qual Itàlia roma-nia fossilitzada en posicions d'unprovincialisme extrem –assenyalaBalestrini–. De cop i volta, amb elboom econòmic, les coses van co-mençar a moure's, sobretot a Milà.En aqueix temps jo havia deixat launiversitat i havia començat a tre-ballar en una editorial en la qual jaestava Umberto Eco. Ràpidamentem vaig trobar formant part d'ungrup de joves escriptors i crítics quecompartíem l'aspiració de fer taularasa amb el passat recent que lanostra generació no suportava i sin-tonitzar amb la resta d'Europa”. Després del 63 va arribar el 68, l'ex-plosió del descontentament i de lesexigències de canvi que s'havienposat de manifest durant els anysanteriors”, com apunta l'escriptoritalià. Balestrini es va submergircompletament en una experiènciade fortes lluites socials que a Itàliaes va perllongar fins a 1979. Com al-tres intel·lectuals del seu país, vadesenvolupar una intensa activitatmilitant en al si dels moviments so-cials més radicals, que ja va relataren diverses de les seues novel·les,entre les quals destaquen “Los que-remos todo” (1971) i “Los invisi-bles” (1987). En elles, va recuperarl'esperit que havia agitat als jovesdel 63, posant en joc una alteracióde la gramàtica i l'escriptura que in-jectava un ritme trepidant al relat.“La reacció de l'Estat a aquell movi-ment tan potent va ser duríssima–recorda Balestrini–. Van ser anysfrenètics, d'una vitalitat enorme,

d'una gran creativitat i una immen-sa felicitat a pesar del clima opres-siu que la repressió va instaurar.Aquells que pensaven a canviar lescoses van ser castigats durament”.Aqueix càstig va ser per Balestrinil'exili a França. Acusat sense provesd'associació subversiva, pertinençaa banda armada i participació en di-versos homicidis, va escapar d'unprocés judicial completament inver-semblant i absurd que li va costar,com a molts altres, anys d'exili. Demostrant un dinamisme apabu-llant, Balestrini ha fundat revistesculturals i organitzat mostres d'art aBerlín, París, Milà, Los Àngeles,Nova York o Venècia, sempre ambuna preocupació destacable per lautilitat social de l'activitat artística,especialment de la literatura. “La li-teratura sempre té una funció so-cial, ja que es dirigeix a un públic,transmet emocions mentals i pot in-fluir sobre idees i comportamentsque formen part tant de l'esfera pri-vada, com de la pública –declaraBalestrini–. Bona part de les meuesobres envaeixen l'esfera social i delpolític, però es tracta d'una inclina-ció personal pels temes que mésm'apassionen. Mai he menyspreatals autors que tracten argumentsprivats, ja que l'únic criteri de valo-ració ha de ser sempre el de la qua-litat artística. La literatura ens ofe-reix noves realitats fetes de parau-les, en les quals podem habitar iviatjar temporalment a monsparal·lels que permeten experièn-cies fortíssimes que t'emboliquensencer i que cadascun pot utilitzarcom considere oportú”. .

Article publicat al número 22 LDNM (LaDinamo) de Madrid sota llicència Creati-ve Commons

BALESTRINI. L’AGITACIÓ DE L’EXCÈSNanni Balestrini (Milà, 1935) és un escriptor poc conegut en el nostre país a pesar de la seua dilatada activitat artística i la densitat de la seuaexperiència vital. Traficantes de Sueños ha publicat recentment “Lo queremos todo” i “La horda de oro 1968-1977”, dues peces destacades de latrajectòria literària de Balestrini i, sobretot, dues obres imprescindibles per a entendre la història recent de les lluites obreres i socials a Europa.

“Lo queremos todo” (Traficantesde Sueños, 2006)

En paraules del seu autor, “és elprimer d'una sèrie de textos en elsquals he tractat d'aplicar la defini-ció de la ‘novel·la èpica’. Per quinala novel·la èpica? La novel·la mo-derna ha estat, en els dos últimssegles, el gènere literari que haacompanyat fidelment el desenvo-lupament de la burgesia occiden-tal, excavant en les seues pro-blemàtiques i enllumenant lesseues contradiccions. Relata gene-ralment les peripècies d'un perso-natge que entra en conflicte ambla societat per a afirmar la seuapròpia individualitat. L'èpica clàssi-ca, gènere poètic i narratiu anterioral predomini de la burgesia i el seuimaginari, contava no obstant aixòhistòries col·lectives, lluites delspobles o empreses d'herois queencarnaven la destinació d'una es-tirp. Així, la veu que narra Ho vo-lem tot és un personatge col·lec-tiu: l'obrer del sud obligat a emi-grar per a trobar treball en les fà-briques del nord, protagonista delgran cicle de lluites que en 1969va posar de genolls a la FIAT. Per adonar prioritat en les seues pàgi-nes al llenguatge oral, he usat unaescriptura que subratlla l'estil par-lat, creant un flux verbal sobre elritme de la respiració”.

“La horda de oro 1968-1977”(Traficantes de Sueños, 2006)

Assaig escrit per Balestrini al cos-tat de Primo Moroni. Un formidableinstrument de memòria històrica.

Un relat detallat de l'univers en elqual sorgeix “la gran ona revolu-cionària” que va inundar Itàlia desdels anys seixanta fins al final dela dècada dels setanta. Deu anysd'història italiana i europea. Unaemocionant recopilació de les ide-es, els gestos, les tensions, lescreacions, els desitjos i les espe-rances d'un moviment que es vaproposar canviar les coses des debaix. Un exercici necessari d'histo-riografia que es troba a faltar en elnostre país.

“Los Invisibles”(Anagrama, 1988)

La protagonista de la novel·la ésd’aquella nova generació de prole-taris que en els anys setanta vainaugurar a Itàlia la “revolució delquotidià”, el rebuig del treball, l'o-cupació de cases, la creació d'es-pais socials autogestionats i lesvagues salvatges. Balestrini re-construeix en Els invisibles l'èpicad'una insurrecció del desig sobrela qual es va abatre l'enormeviolència de la criminalització i lapresó.

BALESTRINI A L’ESTAT ESPANYOL

00 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 200524 L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006

TONI CUCARELLAAcabe d'eixir de la presentació deldisc de l'amic Pepe Gimeno "Boti-farra" -Si em pose a cantarcançons-, al Gran Teatre de Xàti-va. Diria que no hi ha paraules perexplicar les múltiples sensacions,totes agradables, algunes d'eufòri-ques, que m'ha deixat l'espectacle.Però un grapat, de paraules, sí queen vaig poder ajuntar per ser llegi-des durant la presentació, i mésavant us les reproduiré. Abans,però, explicaré que la rondalla hatocat de categoria, que Lola la dela Torre -25 anys cantant al costatde Pepe- ens ha posat la pell degallina, que Feliu Ventura ha can-tat amb Pepe i Lola i ha posat lalletra a la Jota de Xàtiva, que la Bi-cicleta Teatre s'ha fet càrrec delmuntatge escènic, que han tocatuna grapat de dolçainers i tabale-ters (Xavier Mompó, Juanra de LaSocarrà, Gerard de la Llosa i EmiliSomenyo, entre els que jo recordeara), i que també hi havia NèstorMont, que ha fet els arranjamentsdel disc, el qual, per cert, s'ha fet ala factoria Cambra de l'incombus-tible Vicent Sengermès, i ha pre-sentat la festa, de més de dues ho-res de durada, l'amo de La casetadel plater, Josep Vicent Frechina,qui de música nostra en sap unfum. I jo, com us he dit adés, hecol·laborat en l'homenatge a l'amicPepe Botifarra amb aquest text:

Hi ha veus que provenen de laterra, i que a la més suau alenadas’alcen de la terra com una potentpolseguera i revolen arreu: unapolseguera fèrtil, una polsegueraantiga de paraules i cançons.Cançons que si algú es posava acantar-les se’ns faria de dia si co-mençava a poqueta nit, i se’ns fa-ria de nit si començava a cantar-les de bon matí, enjornet, a trencd’alba que diuen; i no en tindriaprou si arribava la nit, i encaracantaria al ras, empomant la veutot el ròs de la nit, cantant a la se-rena, que és com diuen que millors’estirla l’aigua benèfica que calbeure en dejú, que és com diuemque millor se sent la veu dels can-tants, al ras, al caent del ròs, en-mig de la nit. Posem per cas unes“albaes”.

Un dia, l’amic Pepe, Pepe Gime-no, es va posar a cantar, i encarano ha parat. Les seues cançons lesha arreplegades entre la pols deles sendes dels camins, entre lespeüngles dels matxos, haques irossins, entre el baf de l’aigua deles séquies a l’hivern, entre el sollque deixava la parva a les eres, en-tre la saliva d’hòmens i dones quecantaven en rogle com qui diu llo-ances o llevantances, i cridaven ví-tols sobris darrere una processó, oebris per les cantonades dels ca-rrers en festes, o deien paraulesd’amor dites per altres, repetides,per conegudes, i no per aixòmenys estimades, i sovint espera-des.

Hi ha veus que ens calfen amb

aquest caliu antic de les cançons,perquè són nostres, perquè enspertanyen, perquè les portem enla sang que solia dir-se, o, com di-ríem ara, escrites en el mapa delnostre genoma comú. Hi ha veus,com la de l’amic Pepe Gimeno, queformen part de nostra genètica,que són d’ací, i diré ací reduint lapàtria al mínim, la seua i la meua ila de molts de vosaltres, aquestapàtria mínima que, en un primerrogle, rosegava pecats gens com-pungits en el confessionari de santAgustí, aquesta pàtria de santes,ànimes, galeres, barrancs blancs ibellverets. Aquesta pàtria que capen un puny, en aquell puny de Déuque quan va obrir-se com una gal-tada va separar amb un pam divíles contrapuntades ermites delPuig i de Santa Anna.

Si nosaltres tinguérem déus i elsnostres déus cantaren, ho farienamb la mateixa veu que Pepe, iens cantarien l’epopeia del nostresmites, tan humans, tan arran deterra: El sol ja se’n va a la posta, iles gallines al joquer; que mal lisap al meu amo pagar-me el jornalsencer...

Quina sort tenim de tenir-te.Parlem de tu, i dient el teu nomens fem amples com uns pallocs.Estem pagats i desvanits: pagats idesvanits de la teua veu immensa igenerosa. Immensa com tu, gene-rosa com tu. I qui ens tinga enveja,que es faça dels nostres. Com mésserem, més botifarra farem.

PEPE BOTIFARRA CANTA CANÇONS

Nascut al barrí de la juderia de Xà-tiva ara fa quaranta-quatre anys, fillde Botifarra, nét de Botifarra i bes-nét de Botifarra, ja en fa vora tren-ta que es dedica a la cançó tradi-cional.Tot va començar quan, els primersanys de la Transició , es van tornara fer les albaes del carrer Puig, uncarrer que hi ha al principi del ravalde Xàtiva. Així ho recorda Pepe: «Jotenia aleshores catorze o quinzeanys i m'agradava molt cantar. Defet, m'abuela, que era de Benigà-nim, era molt cantadora i em va en-senyar molts romanços i cantine-les. En una d'aquelles albaes delcarrer Puig un dels cantadors emva animar a cantar-me'n una i javeus... ací estic». Més endavant, per suggerimentd'un amic, va entrar a formar partdel grup Sarau, de la Llosa de Ra-nes, amb qui gravà un discexcel·lent, Balls i cançons de laCostera , fr uit d'un llarg treball derecerca per tota la comarca: «EnSarau hi havia una colleta de gentque ens dedicàvem a la investiga-ció, centrats exclusivament en elfolklore de la Costera perquè, nom'està bé a mi el dir-ho pero, lanostra comarca... no cal parlar. L'ú-nic que no tenim són seguidilles,

però fandangos, jotes i cants debatre... tots els que vullgues.Amb este grupet arreplegàremcançons a Canals, a Rotgla, a Moi-xent, a Montesa, a Vallada, a laFont , a Barxeta, a Genovés, a laLlosa... I a Xàtiva: Xàtiva era, esticparlant-te de fa vint-i-dos o vint-i-tres anys, “el no va más”.Jo he cal-culat que, en total, vàrem registrarcinquanta-dos peces de la comar-ca, a banda de molta borumballa». Aquest treball de recerca li perme-té conéixer i fer amistat amb elsdarrers cantadors i cantadores tra-dicionals, dels quals rebé un mes-tratge definitiu a l'hora de configu-rar la seua personalitat com aintèrpret dels repertoris de tradicióoral. Molts d'ells han mort ja fa al-guns anys, però Pepe encara elsrecorda amb una emoció encoma-nadissa: «la tia Rosàrio de Canals,que tenia noranta-dos anys alesho-res i ens ensenyà el “Dotze i u” –tenia una gràcia encara per tocarles postisses! –, la tia Blanca la re-sadora, que cantava les jotes, latia Milieta de Barxeta, que enscantava les jotes de quintos i lamalaguenya, el tio Vicent el More-no, de Torrella, que m'ensenyà el“Romanç de Sant Vicent Ferrer”, latia Estrela d'Alboi, la tia Delfina deGenovés, que ens va ensenyar “La

valencianeta” – la despullà del Ge-novés que en diuen – la tia Nieve-tes, la tia Leonor... jo m'ho gravavatot en una cinta i a aprendre! Per-què jo de música no sé res... resde res! Jo m'he ensenyat aixina,sentint cantar a tota esta gent, es-coltant-me mil vegades les cintes ino et cregues: per a ensenyar-teun cant de batre, sense saber resde música, has de treballar barba-ritats. I ala!, una altra vegada, iuna altra, i una altra, fins que t'a-poderes». Des d'aleshores no ha deixat decol·laborar amb tot de grups dedanses, amb una predisposició igenerositat que denuncia la seuabonhomia: «a més de Sarau, esticací a l'Escola de Danses de Xàtiva,també al grup Canyamars de Ca-nals, cante en el grup de dansesSant Jordi d'Alcoi, en el de la Llosade Ranes, en el de Rótova, he tre-ballat també amb el grup de dan-ses de Cocentaina, amb el d'Alzira,el de Carlet, el d'Ontinyent... araestic també en un grupet de l'Olle-ria que es diu Ball a banda quefem cançó folk en la línia d'Al Tall...en fi: mercerani de la copla».

+ info:

www.pepebotifarra.com

www.cambrarecords.com ;

http://blocs.mesvilaweb.cat/cucarella

TRAJECTÒRIA VITAL D’UN “MERCENARI DE LA COPLA”

XAVI MARTINEZADOLFO GARCIA

JOSEP VICENT FRECHINA

L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006 25

PROGRAMACIÓ RÀDIO I TELEVISIÓ

DILLUNS I DIMECRES

14.45. Para Taula. (Espai de Cuina)

15.00. L’Info.Primera Edició.Presenta: Lucía Calvo.

15.30. Programació de Vesprada.

18.00. L’Info. Primera Edició(Repetició)

18.25. L’Oratge.

19.00. Universitat Oberta. PresentaArtur Balaguer.

19.45. Casablanca. Presenta BlancaGras. (Espai de Cinema)

20.10. Les Músiques d’Info TV.Presenta Clara Esteve.

20.45. L’Info. L’Entrevista.

21.20. Para Taula. (Espai de Cuina)

21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’Oratge.

22.15. Tenim Paraula.

22.17. Animailades.

22.20. L’Info. (Anàlisi)

22.45. Veus Literàries.

23.15. L’Infoborsa.

23.20. Les Músiques d’Info TV

23.50. Especial.

00.30. L’Info (redifusió)

01.10. L’Info. L’Anàlisi (redifusió)

01.30 La Nit d’Info TV

DIMARTS I DIJOUS

14.45. Para Taula.

15.00. L’Info.Primera Edició.Presenta: Lucía Calvo.

15.30. Programació de Vesprada.

18.00. L’Info. Primera Edició. (R)

18.45. Especial.

19.30. L’Info. L’Anàlisi. (R)

20.00. Veus Literàries. (R)

20.30. Les Músiques d’Info TV. (R)

21.15. Para Taula. (R)

21.30. L’Info.

22.05. L’Oratge.

22.10. Tenim Paraula.

22.12. Animailades.

22.15. L’Info. (Anàlisi)

22.50. Els Debats d’Info TV alMicalet. Presenta Ignasi Munyoz.

23.15.Watts. (Videoclips).

23.45. Els Reportatges d’Info TV.

00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi. (Redifusió)

01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES

14.45. Para Taula

15.00. L’Info.Primera Edició.Presenta: Lucía Calvo.

15.25. L'oratge.

15.30. Programació de Vesprada

18.00. L’Info. Primera Edició(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.

19.50. Meninfo TV. Presenta PauBlanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV. Des delTeatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.

21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.

22.10. Animailades.

22.15. Universitat Oberta.

23.00. Casablanca.

23.30. Infoborsa.

23.35. Les Músiques d’Info TV.

00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) (R)

01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE

14.00. La Setmana. Infomigdia. (R)

16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicata la informació cinematogràfica i al'emissió de curtmetratges. Presenta:Blanca Gras (redifusió).

19.45. L’Info (Anàlisi) Redifusió.

21.00. Els Debats d’Info TV. (R)

22.15. Les Músiques d’Info TV.

23.20. Meninfo TV. (R)

00.50. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE

14.00. La Setmana. Infomigdia. (R)

16.00. Programació de Vesprada.

20.00. La Setmana. (R) NoticiarisNocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca (R)

00.30. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programació d'InfoTV.

NOTES

1.- Durant la resta del dia InfoTV emetels espais Les músiques d'InfoTV, Lesentrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperenels moments més interessants de laprogramació més recent. Entreprograma i programa sempre vaintercalat un capítol de TenimParaula.

2.- Info TV emet pel canal 42 aValència i l’àrea metropolitana. Encas de tindre a casa una antenacol·lectiva, s’hi ha de col·locar unmòdul amplificador. Consulteul’antenista. A La Safor i adeterminades àrees de La MarinaAlta i de La Ribera Alta, a alguneshores del dia, Info TV es pot vore através de Gandia TV. I a Ontinyent ipart de la Vall d’Albaida, a través dela Televisió d’Ontinyent.

3.- Durant el cap de setmana Info TVemet amb la col·laboració de GandiaTV els partits del Gandia Bàsquet.

4. Aquesta quinzena destaca lareincorporació a la nit dels dimarts dela tertúlia d’expolítics des del TeatreEl Micalet, presentada per IgnasiMunyoz amb Pere Mayor, JoaquímAzagra, Albert Taberner i José RafaelGarcía-Fuster.

++ iinnffoo:: www.infotelevisio.com

DILLUNS

06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)

13:30 - 14:30 Africania

16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro

19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)

20:00 - 22:00 Maldición de Malinche

22:00-22:30 El Vaivén

22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN

16:30 - 17:00 Radio Ciencia

19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo

20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc.

21:30 - 23:00 Argento

23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

16:00 - 18:00 Acció Directa/DonesLliures (Espai Sindical de la CGT)

21:00 - 22:30 La mujer Pajaro

DIJOUS 19

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Taller de Folk

17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre

19:00 - 20:00 La Vereda

20:00 - 22:00 Club amigos del crimen

22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Cajas Negras

20:30 - 21:30 La Caixa de Música

00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE

09:00 - 12:00 Comentarios y Música

12:00 - 13:30 Nautilus

16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE

20:00 - 22:00 Cinema Film obert

22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES

1. El Magazine diari Lliure Directe inclouentrevistes a personatges del’actualitat, espais d’opinió, elsinformatius Democracy Now, Red ConVoz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.

2.- La resta del dia Ràdio Klara emetredifussions dels programes mésinteressants de la seua graella.

++ iinnffoo:: www.radioklara.org

NOTÍCIES PRÒPIES

Adéu PP, EntrevistaMorera, Edifici OCtubre

CORRUPCIÓIMMOBILIÀRIA

Compromís pel Territori,Lluites Veïnals aBarcelona

NOUS MITJANS

25 Anys de Ràdio Pica

TREBALLADORS

Mangotango,Lluita

MacDonalds, Precaris

MICHAEL MOORE

Nova edició

AUTOR

José Val del Omar

CREACIÓ

Super TV, Vincent deTim Burton

11 S XILE

La Batalla de Chile

RESÚM EDICIONS

Resum de les edicionsanteriors amb elsmillors vídeos

CURTS 11 S

TEORIES ALTER. 11 S

Farenheit 9 11, LooseChanges, Dejaron queocurriera...

Secció especial decurtsmetratges

++ iinnffoo:: www.pluralia.tv

Info Televisió emet al Canal 42 d’UHF

www.pluralia.tv

26 L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006

REDACCIÓ VALÈNCIALa Companyia Teatre Micalet es-

trena, el proper 9 de novembre, 987dies. Aquesta temporada, la com-panyia ha convidat a la directora ca-talana Carol López, qui va ser fina-lista als Premis Max, en la 9ª edició,en la categoria Millor autor en catalàper V.O.S., exhibida la darrera tem-porada al Teatre Micalet. La GuerraCivil, un tema d'actualitat pel seu 70aniversari, és la base temàtica de987 dies però Companyia Teatre Mi-calet ha decidit tractar-lo des d'unaperspectiva diferent. 987 dies apro-fundeix en la part sentimental de laguerra: històries humanes que po-drien extrapolar-se a l'actualitat, lesrelacions personals de nou perso-natges, històries paral·leles ques'entrellacen durant els 987 dies queva durar la Guerra Civil.

La Companyia Teatre Micalet hatreballat amb Carol López una dra-matúrgia de noranta minuts escritaa partir de les improvisacions i elsjocs actorals. Aquest treball, recol-zat per la documentació de fetshistòrics i personals, fan que 987dies siga un àlbum fotogràfic, un re-cull d'històries quotidianes en diesde guerra. Un espectacle amb trac-tament íntim que inclou cançons endirecte.

El repartiment està format peractors habituals de la companyiacom ara Pilar Almeria, Josep M. Ca-sany, Amparo Fernández, Joan Pe-ris, Isabel Requena i Cristina Fer-nández. El disseny de vestuari ésd'Enric Garcia i Toni Sancho és l'en-carregat del disseny d'il·luminació.+info: www.teatremicalet.com

PRODUCCIÓ PRÒPIA DE LA COMPANYIA TEATRE EL MICALET

987 DIES DE GUERRA CIVIL987 dies de por, fred, fam i sang, de lluitar per unsideals, d'amics i enemics, de sirenes, de bombes irefugis, de runes, de crits i silenci, de cues, racionamenti mercat negre, d'uniformes i banderes, de cercar nomsen una llista, de tren, molt de tren, de consignes, detraïció, de resistència, de reunir-se per escoltar la ràdio,de dormir al ras, d'estimar-se d'amagat, d'adéus persempre, d'esperar, esperar, esperar, i d'il.lusió, la il.lusióde guanyar… 987 dies de guerra civil. La nostraherència. Amb aquestes paraules comença la primeraproducció pròpia d’ enguany del Micalet.

N’Èrika és una jove oposito-ra a la plaça de funcionària depolicia local. El professor del’acadèmia on prepara lesoposicions l'ha citada al caféMoro Mussa. Abans d’anar-hi passa pel Mercaxona i escreua amb el seu company depis, En Ramon, de les Joven-tuts Socialistes. Va acom-panyat d’un misteriós perso-natge de cabell ros. Quan l’È-rika el crida desapareix sen-se donar resposta. Més tardal café, el professor Paco Bar-berà explica a l’Èrika un com-plicat assumpte de faldeson estan implicades perso-nalitats importants. Fins queno veu la foto, l’Èrika no sapque l'empresari al voltant delqual gira tota la història és l’-home que acompanyava alRamon.

AAAquella nit l’Èrika va tindre un somnique la va despertar sobtadament.

Estava vestida de roig: un uniforme de po-licia municipal amb xiulet, porra, manilles igorra de color roig. Un roig cridaner que cu-riosament coincidia amb el de les parets del’habitació on es trobava. Però no tot eraroig dins l’habitació. Un petit fox terrier blanc la mirava amb ca-reta de pena des d’un racó. L’Èrika s’hi vaapropar i en aquell precís moment el gos-set va fer un salt i es va dirigir cap a unaporta mig oberta. L’Èrika el va seguir ins-tintivament. En eixir de l’habitació es va trobar un silen-ciós paisatge de dunes. El petit fox terrierblanc la fitava des de dalt d’una duna ro-sada. Havia d’agafar-lo. Va pujar a per ell. Quan estava a punt d’arribar el gos haviatornat a fugir i corria per l’altra banda de laduna. No li va semblar una sorpresa trobar que al’altre costat de la duna hi havia un carrerple de gent. Molta gent cridanera. Va pen-sar que es tractava d’una manifestació quanva vore a Na Glòria Marcos xerrant ambN’Enric Morera. Fumaven un canut anima-dament i quan l’Èrika es va acostar li oferi-ren una copeta de cassalla com si fos unagran coneguda. Va refusar. Havia de trobaraquell gos tan fugisser.En aquell moment el va vore desaparéixer

darrere d’una cantonada. El va seguir. Va gi-rar la cantonada i es va trobar un carrerombrívol on s’endevinava la silueta d’unhome. De seguida va endevinar que el gos-set blanc estava als braços d’aquell indivi-du. L’Èrika el va reconéixer de seguida: eral’home alt i ros, l’empresari amb pinta d’es-tranger. Li va somriure i es va apropar peracaronar el gos blanc.L’home va alçar el cap i li va tornar el som-riure. Un somriure que es va tornar en unaganyota de perversitat continguda. Sensedonar-li temps per reaccionar, va deixar anarel gos, va traure una pistola i li va disparar.

El llit estava xop. S’havia despertat amb uncrit. L’home alt i ros... No li agradava gens lahistòria que li havia contat En Paco Barberà.I no entenia com havia acceptat de partici-par en aquella bogeria. Es va alçar del llit i es va dirigir a la cuina.Mecànicament es va fer un cafè. Noméseren les cinc del matí, però va pensar queun bon pandolino s’havia d’acompanyaramb un bon café. La xocolata exercia en Èri-ka un immens efecte tranquil·litzant. I siestava acompanyada d’un briox sucat enel café allò tenia efectes comparables a l’or-gasme.-Mmmmmh!Es va estirar al sofà d’estètica rococó delmenjador. Volia aclarir dins del seu cap totallò que li havia dit En Paco Barberà. Aquell

pervertit li havia contat massa coses, pot-ser per guanyar-se la seua confiança o pot-ser perquè era un cretí que xerrava massa.S’havia de destriar la informació veraç i obli-dar-se de les mentides o suposicions.Paco Barberà, el seu estimat professord’acadèmia, li havia contat que l’empresa-ri amb pinta d’estranger, En Víctor Sch-warckoff i Riutort, tenia indicis que el Filoestava cometent actes delictius i el volia enla presó. -És una bona manera treure-se’l del damunt-li havia dit En Paco Barberà al Café MoroMussa. El comissari havia estat investigantperò no havia pogut trobar cap prova. Ne-cessitaven alguna persona que pogués apro-par-se sense alçar sospites. -Tu eres la persona indicada: jove, intel·li-gent, enginyosa, bonica, sensual, volup-tuosa, sexy... (quines mamelles que tens!)...L’Èrika va recordar la puntada als ous sotala taula que s’havia endut aquell pervertit.Tot el món al Cafè havia donat un bot en sen-tir el crit d’En Paco Barberà.-Merda, deixa que t’explique la resta... –s’-havia queixat el professor.Allò que havia de fer era ben senzill. Fer-seamiga del Filo i transmetre un informe set-manal al comissari amb explicacions deta-llades sobre el seu quefer diari. Víctor Schu-warchof i Riutort, l’empresari, li faria arri-bar un xec de 700 euros per cada informesetmanal i una prima de 3000 euros per lainformació que dugués el Filo a la presó. Re-

alment li solucionava la vida... podia deixarde banda els treballs siscenteuristes que l’-havien acompanyada durant els darrersanys!

No obstant, l’Èrika aquella matinada, as-seguda al sofà rococó del menjador, no lestenia totes amb ella... Per què s’havia ama-gat En Ramon quan l’havia trobada al Mer-caxona amb En Víctor Scwardschops? Quècollons feia el Ramon amb aquell empre-sari?L’interrogaria tan prompte com el vegés. Hohavia d’aclarir.Tampoc no tenia clar què hi volia treure EnPaco Barberà d’allò. Ni per què tenien tan-tes ganes de tancar a la presó al Filo. Niquins negocis duia el comissari amb EnVictor Schwerfio-com es diga!

En tot cas, hi havia pasta i hi havia emoció.Allò prometia.

L’Avanç Informació, 10 de novembre de 2006 27

Sydney Brenner,biòleg sud-africàguardonat amb elPremi Nobel deMedicina l’any2002 visita Valèn-cia el proper 20 denovembre i presen-ta el seu nou llibre,Viure per a la cièn-cia.Brenner va com-partir el premi ambH. Robert Horvitz,John I. Sulston, enreconeixement alsseus treballs sobrela regulació genèti-ca del desenvolu-pament i mortcel·lular i explica aViure per a la cièn-cia una apassio-nant vida dedicadaa la ciència. A l’ac-te del proper dia20 de novembreque tindrà lloc al’Oceanogràfic deValència, es pre-sentaran tant la versió catalanacom la castellana del seu darrer lli-bre amb la presència del biòleg idels traductors, Juli Peretó i EmiliaMatallana.Brenner narra la pròpia trajectòriavital en la ciència, que s'inicia ambels durs anys d'educació a Sud-africà i els experiments que feia ala sabateria del seu pare, i arribafins a la direcció d'un dels centresde recerca és prestigiosos del món,el Laboratori de Biologia Molecularde Cambridge, passant pels mo-ments més remarcables i emocio-nants d'una llarga i productiva ca-rrera científica.

Viure per la Ciència ha estat editatper Bromera i la versió castellanaMi vida en la ciencia per Publica-cions de la Universitat de València.La Càtedra de Divulgació de laCiència de la Universitat de Valèn-cia coedita ambdues edicions queformen part de les col·leccionsSense Fronteres i Sin Fronteras. Iés que l’objectiu principal de la Cà-tedra és aconseguir que la poblacióparticipe en el pensament científic,entenga els seus principals concep-tes i adopte una determinada acti-tud davant ella, facilitant així l’ad-quisició d’una veritable culturacientífica.

EL PREMI NOBELSYDNEY BRENNERVISITA VALÈNCIA

Durant aquest mes de novembre, la músicad’arrel i les estructures del ball tradicional pre-nen protagonisme al bell mig del centre histò-ric de València. I és que el barri de Vellutersacull unes jornades sobre música i ball tradi-cional organitzades per Ca Revolta i l’Associa-ció Cultural Ca Bassot.

Una reflexió sobre l’estat de la música tradicio-nal i popular al País Valencià el proper dimarts14 de novembre a les 19:30 h dóna inici aaquestes jornades que posarà l’èmfasi en el pa-per fonamental de la difusió d’aquestes músi-ques des de diferents punts de vista. La taularodona “La música d’arrel, a debat” comptaràamb la presència de Josep Vicent Frechina,Toni Guzmán i Toni Torregrossa

El Taller de ball, “ De bastons i Folc” el dime-cres, 15 de novembre a les 19:30 h, permetuna aproximació als estils més habituals delball folc, afegint algunes danses de bastons id’altra banda, “Estructures tradicionals delball de jota” és un altre dels tallers que s’im-partiran el proper dijous, 16 de novembre a les19:30 h.

La jota és un ball molt estès a les nostres te-rres. En aquest taller es repassaran algunesd’estes estructures de jota.

Per finalitzar aquestes primeres jornades, elgrup Urbàlia Rurana tanca la programació ambun concert el proper divendres, 17 de novem-bre a les 23:00 h.

MÚSICA I BALLS TRADICIONALS A CA REVOLTA