Rita torna aremoure tombes republicanesEl Fòrum per la Memòriai Esquerra Unida alertensobre un nou atac a lamemòria històrica delsrepresaliats per Franco.pàg. 14

COMARQUES

Creix el clamcontra el consellerGarcía AntónUnes cinc-centes perso-nes van concentrar-se elpassat dilluns 17 dejulioldemanant responsa-bilitats per l’accidentpàg. 13

COMARQUES

Condemna tova per als assessinsde Bergapàg. 17

+ Notícies

ENTREVISTA

Diego Gómezpàgines centrals

21 DE JULIOLEstiu 2006 1,5 euros

www.lavanc.com

#109

La Unió alerta sobre la situació del camp valenciápàg. 13

El Papa punxa malgrat laproganda oficial del PP

ASSISTÈNCIA LA MISSA DEL DIUMENGE NOMÉS VA APLEGAR 254.000 PERSONES

Els nous crims de guerra d’IsraelEls darrers atacs israelians contra Gaza i el Líban presenten característiques tipificades com a crim de guerra a l’ONU. Peretz i Olmert preparen la pròxima campanya electoral pàg. 06-08

Quadern

ARRELS 06 A XÀBIAEls bascos Skalariak formen part de l’oferta culturaldel festival Arrels 06, de Maulets, que se celebra aXàbia entre els propers 18 i el 20 d’agost.

La societat valenciana li ha donat l’esquena al Papa. Els passats 8 i 9 de juliol, durant la seuavisita a València, la majoria va preferir quedar-se a casa o fugir de la ciutat pàg. 09-12

02 L’Avanç informació, 21 de juliol de 2006

OPINIÓGEORGE MURREL

“Quan dos elefants es barallenés l'herba la què sofreix.”

COORDINACIÓ: Guillem Carreras REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay, Marc Peris.COL·LABORADORS: Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, ToniMestre, Laia Altarriba, David Sastre, Susanna Anglés, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló-Dossiers Crítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIÓ: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació Catalana de PublicacionsPeriòdiques (APPEC) i del Gremi d’Editors del País Valencià.

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València · 96 333 93 68redaccio@lavanc.org · www.lavanc.org

L’Avanç Informació tanca per estiu, però com tots elsanys tornarem al setembre.

Durant aquest curs hem assistit a canvis importantíssimstant dintre com fora del nostre territori. En el plànolinternacional cap destacar la irrupció de les forcesindigenistes en el panorama polític d’Amèrica del sud. D’unabanda Evo Morales, capdavanter del partit indigenistaPachacutik, guanyava les eleccions presidencials a Bolíviasota les sigles del MAS (Moviment al Socialisme),plataforma electoral que agrupava també a l’esquerracriolla. El seu triomf ha suposat un dur colp per a lestransnacionals com Repsol que han vist reduït el seu margede benefici en la regió. Uns altres com Humala a Perú hanestat prop d’aconseguir un canvi similar en el país delsAndes, i queda per veure com es desenvoluparan leseleccions a Equador, on les organitzacions indígenespresenten un candidat consensuat amb l’esquerra criollacom feu el MAS a Bolívia. L’oposició frontal d’EUA a tots aquests canvis en el con sud,no ha impedit que per primera vegada en dècades, aquestses produïren. Ocupat com està a guanyar terreny en laguerra pel petroli, ha descurat com mai el seu “pati deldarrere”. Però és que l’ocupació de l’Iraq ha portat al’administració Bush no pocs mals de cap. La incapacitat dela maquinària de guerra nord-americana per a controlar elpaís, les contínues baixes en les files ianquis, laimpossibilitat d’explotar el petroleo iraquià i l’abandó demolts dels aliats occidentals, ha deixat als EUA en unasituació molt delicada. El següent pas hauria estat la invasiód’Iran, per a complir amb el doble objectiu marcat pelsneocons: controlar el mercat de petroli d’orient pròxim pera afeblir la posició econòmica d’Europa i eliminar alsprincipals enemics d’Israel. El segon pas després del fracàsdel primer es presenta a hores d’ara com una quimera, comaixí l’hi ha fet saber l’estat major al propi Bush. Mentre a Palestina unes eleccions democràtiques han dut alpoder a Hamás, que s’havia presentat com única alternativaa la corrupció i a la política de contínues cessions per partde la OAP. A l’altra banda del mur els israelites han triat,també democràticament, al laborista Olmert que continua lapolítica bel·licista del seu predecessor Sharon. Aquest últimno ha tingut problemes per a ser reconegutinternacionalment, mentre que el nou executiu de Hamáss’ha vist aïllat per les potències estrangeres. A aquesta banda del mediterrani el cessament definitiu deles activitats anunciat per ETA marca un punt d’inflexió enla política de l’Estat espanyol, amb un PP disposat aboicotejar el procés de pau mentre l’opinió pública veu ambbons ulls la fi de la violència i la negociació. El fracàs del tripartit a Catalunya empès pel pacte Mas-Zapatero i liquidat per les bases d’Esquerra Republicana, elscontinus casos de corrupció a la Generalitat Valenciana, ladestrucció del territori i la política d’aparador desplegadapel PP valencià, marquen un curs no massa bo a casanostra. El 2007 i la possibilitat de canvi en el governvalencià mitjançant un pacte de les forces nacionalistes id’esquerres i el PSOE, posen la nota d’esperança, mésencara quan el pacte entre els partits de l’esquerra està aun pas de ser una realitat.

Tanquem el curs VICENT BERGON

Arreu del món, diguem-ne “ci-vilitzat”, s’està extenent social-ment el desengany i la incredu-

litat cap els polítics. Sobretot per la for-ma en la qual duen a terme els seusquefers més o menys quotidians, qua-si sempre en funció dels seus intere-sos particulars i amb un oblit flagrantd’eixa massa social que diuen repre-sentar. Un exemple ben recent, peròque es pot fer extensiu per la seuaforma de procedir a tots els partitspolítics, el tenim en el reiterat intentdel secretari general del PSPV?-PSOE,Joan Ignasi Pla, de controlar la militàn-cia psoeística de la ciutat de València.Ja sabeu, parle d’eixe dirigent que tant s’estima el seu poblei que tan bé se’l coneix.Tant, que enCastelló en una ocasió no pogué espe-rar-se a que “cremaren les gaiates”.Una operació enfí, la més amunt es-mentada, que a més sembla o sembla-va comptar amb el vist-i-plau de lesaltes instàncies mesetàries. Així al-menys caldria interpretar aquelles de-claracions del ministre Jordi Sevilla,expressant-se en el sentit d’auspiciaruna candidatura sorpresa per al cap icasal, el encapçalament de la qual hafet públic recentment sense massa tre-llat Joan Ignasi Pla, botant-se el parerde la militància ciutadana. És clar queamb tot, en allò que deiem dels “inte-resos particulars” n’hi han d’excep-cions, però no massa, i el fet és que deresultes del ja citat sentir majoritaries generalitza la idea de la manipula-ció i fins i tot la corrupció, atribuïda alspolítics. I açò perverteix i falsifica laque deuria ser l’autèntica i noble raó

de l’existència de la política, en la quali malgrat tot, hom segueix creient.Aristòtels, a l’antiga Grècia, establia enla seua filosofia d’aquesta dos tipus degovern, els “purs” -regnat, aristocràciai democràcia -i els “corruptes” -tira-nia,oligarquia i demagògia -En el moment en què ens trobem,però, és certament complicat de vega-des establir diferències substàncialsentre tots dos sistemes, per més queés clar que els “purs” ens garanteixena priori una millor predisposició.I és que cal no confondre l’exercicidel poder polític, circumstancial i ale-atori, amb allò que és la política puraal seu vessant de govern. No gens res-ponsable de les manipulacions “adhoc” dels polítics de torn, els qualspractiquen massa sovint adulteracionsi abusos de poder, que de cap maneraes corresponen amb la pràctica de lapolítica que diuen representar. I açò ésperillós, en tant que suposa la desacre-ditació de la mateixa.No podem ni devem obviar tampoc, enla pugna per conservar o assolir el po-der, el paper fonamental que juguenalguns mitjans de comunicació, distor-sionadors i creadors alhora d’interes-sats estats d’opinió. Aparells demagò-gics en summa, al servici quasi semprede coneguts grups de presió.La força d’aquesta demagògia i el seugeneral servilisme cap determinats po-ders fàctics, la reflexiona Ernesto Sá-bato en un paràgraf del seu assaig, “Ho-mes i engranatges” “El demagog Ani-to no disposava d’altre recurs de difu-sió que la seua pròpia veu, i no obs-tant va aconseguir convèncer a la mas-

sa de què Sócrates devia de beure lacicuta.I la massa, que alguns creuenfora de tota raó i justícia, va fer beurela cicuta a l’home més gran de Grècia.Calcules el que poden fer els demagogscontemporanis amb la ràdio i la prem-sa a les seues mans”.¿I com respon el poble en aquesta avi-nantesa, eixa ingent massa de gentamb els seus propis i cassolenca pro-blemes, la participació de la qual es re-dueix a dipositar el seu vot cada eixtemps? Doncs hi ha de tot, com en bo-tiga. Els uns, la majoria,passen olímpi-cament, i quan tiren de la cadena delwater ni tan sols arriben a sentir l’olorfastigós del merder polític en què enstrobem. Simplement no els interessa.Altres, que podríem denominar coma “classe fraudulenta priviligiada”, estroben més o menys satisfets en fun-ció de la marxa els seus negocis ambel poder establert i del pagament aaquest del seu cànon.Mentrestant a alguns, que ja fa tempsque ens vàrem adonar de què havíemmalbaratat llargs anys de la nostraexistència per utopies possibles, peròmai no realitzades, se’ns esqueixa l’à-nima a poc a poc. I de no res ens ser-veix el consol de saber que no són lesidees les que fallen, sinó la incapacitati les ambicions personals d’aquells quedeurien engegar-les. Per últim, hi hantambé unes poques persones, molt po-ques, feroçment individualistes, quenomés creuen en la llibertat intrínse-ca de cadascun. Sense imposicions, fal-sos credos i ideologies traïdes. I tal icom està el món i la política potsertinguen raó.

Trair la política

En ple estiu, mentres ací el debat polític i social gira entorndel Papa, la massacre del metre i el pacte electoral, enl’altra vorera del nostre “pont de mar blava” se succeïx una

nova volta de rosca en l’ocupació israeliana. No és que els nostresproblemes no siguen importants, que ho són, el contrast esproduïx per l’urgent de parar un genocidi que es cobra morts ipatiment cada hora que passa. El més penós i el denominadorcomú, a més de la impotència que estes situacions generen, ésl’evidència d’una realitat que permanentment se’ns intenta ocultar,difuminar i, com diria el Papa, relativitzar, per a justificar la noposada en marxa d’actuacions que conduïsquen a una soluciójusta.Així és, desproporció en tots els sentits de la visita papal, baixnombre de fidels i consegüent fracàs pepero, incidència de lespolítiques neoliberals en els serveis públics, lamentable papersindical exercit per les centrals majoritàries, discussió d’un acordelectoral entre EUPV i Bloc que no tindria lloc de tindre asseguratalgun d’ells superar el 5%, incongruència de mantindre formacionsdiferenciades quan l’única cosa diferenciada entre ells són elsorígens i els caps defacció. Tot evident peròen estèril debat.En el Mediterrani oriental,l’Estat artificiós i impostcontinua drenant sang depalestins i libanesos per afer-se un buit. Laimpotència que la situaciógenera consistix no en lasituació en si mateixa, enla majoria de guerres iconflictes hi ha un clarinvasor imperialista i unpoble que es defén compot. La impotència lagenera tindre queaguantar el deixar fer de la Unió Europea, organismesinternacionals i mitjans de comunicació del sistema. Soldatssegrestats enfront de ministres empresonats!! Sí, soldats d’unexèrcit d’ocupació i ministres triats en eleccions democràtiques.Soldats assassinats enfront de civils que perden la vida!! Sí, elssoldats de l’exèrcit d’ocupació només perixen assassinats, però elscivils àrabs simplement perden la vida, com els civils valenciansdel metre, tot per estar en el lloc equivocat el dia equivocat, peraccident. No faig jo les equiparacions, les fan ells amb les seuesfastigoses justificacions.L’aguditzat conflicte s’afegeix a les crisis amb Iran i Corea delNord, els carrerons sense eixida d’Iraq i Afganistan, la creixenttensió amb una Rússia que s’escapa de la seua influència iconforma bloc econòmic i polític amb Xina. Els peons posats enmarxa –Sarkozy, Merkel, Blair, Barroso, Aznar...- insuficients per aun poc més que bloquejar la Unió Europea. En l’altre costat,antagonistes històrics com els islamistes iranians i la Síria que esdiu panarabista, laica i socialista, forgen una aliançaantiimperalista. Aliança àmplia contra l’Imperialisme hegemònic,eix vertebrador de la història present i pròxima.En el País Valencià, Acció Cultural, motor públic del pacteantipepero, encara destil·la sionisme després dels seus polèmicsPremis Octubre i la invitació a Shlomo Ben Ami. Política de curtrecorregut, de demostrat fracàs ací i allí. En tot cas, políticaapropiada si el que es perseguix és el fracàs, encara que clar està,el que per a uns és el fracàs per a altres és la situació ideal, l’únicapossible, la menys roïna.

UNIÓ EUROPEA Baixem a la Unió Europea pel seu silenci davantles agressions continuades perpetrades perl’Estat d’Israel contra palestins i libanesos. Laviolació continua dels Drets Humans per partd’aquest estat no ha merescut ni una tímidacondemna per par de la UE.

GLÒRIA MARCOS Des de L’Avanç Informació i aprofitant aquestespai, volem donar ànims a la CoordinadoraGeneral d’Esquerra Unida del País Valencià,davant la mort de sa mare. El buit al cor quedeixen els èssers estimats només el podemomplir amb la seua memòria.

03OPINIÓL’Avanç informació, 21 de juliol de 2006

En l’altra vorera

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

La impotència la genera tindre que aguantar el deixar fer de la Unió Europea, organismes internacionals i mitjans de comunicació del sistema. Soldats segrestats enfront de ministres empresonats!! Sí, soldats d’un exèrcit d’ocupació i ministres triats en eleccions democràtiques.

EMILI OLMOSProfessor i POETA

Passà Sa Santedat ala capital del’Horta un cap de

setmana irrepetible enemocions desbocades icoentors falleres. Jo vaigrestar masocament perobtindre un document dememòria històrica queajude a no repetir elserrors -o càstigs- del pas-sat. El Vaticà és unaMonarquia absolutista nohereditària de caire mas-clista. El monarca és ele-git per 117 homes –capdona- i cal triar un homeque regnarà de per vidasense Constitució sobreuns 1.100 milions decatòliques. Tornant aValència crida l’atenció labanderització de draps icolors que inundà elmoment, recomanableencara un passeig pelPont de les Flors conver-tit en bandera vaticanamargaridera de 50.000euros. Per si algunapoguera sospitar ques’han malversat dinerspúblics Na Rita Barberàatacava preguntant-sepel cost de la planta del’hotel Les Arenes queutilitzà Zapatero. Jo li diria al’Alcaldíssima com és que la terce-ra capital de Les Espanyes no liofereix un edifici públic com aresidència d’unes hores alPresident del Govern, i també siella quan viatja va a pensions.L’ajuntament valencianet hadeclarat una despesa de 2’36milions molt ben justificada, aixòsí, en neteja, seguretat ciutadana icaramels. El Consell diu que seràde sentit comú -!?- assumir despe-ses de la Fundació 5é Encontre.La Dipu desapareguda. FranciscoVázquez, ambaixador davant lasanta seu, parla d’orgull per aValència i Espanya, per cada eurose’n replegaran 10, a més Valènciaestarà als televisors del móndurant 26 hores. Qui ho pose enentredit són ganes de fotre. Ah,vosté perdone però és que ja por-tem un dèficit de 10.227 milionsd’euros, i 25 o 30 més ens obligaràa fer hores extres. Reig Pla, bisbecartagenés, manifestava que lavisita de Benet XVI compensaràamb creix les despeses. Com elperfil de pelegrina ha donat 0euros per dia potser MonsenyorReig s’estarà referint al benefici

de la indulgència plenària que sasantedat decidí atorgar a tota lapenya que anara a veure’l diumen-ge a patir calor. Navarro Valls, elportaveu -pusdeístic- vaticà,manifestava que Espanya no ésanticlerical ni passa del papa;toca!! Jo li diria que a la capital del’Horta cada cap de setmanatenen lloc 191 misses catòliques x100 persones = 19.100 assistentssobre 800.000 habitants que téValència i per tant el 2’38% -3%amb l’IVA- practica els rituspagans catòlics. Però deixem lescrítiques i treiem conclusions ipropostes de millora. Una enques-ta diu que el 97% de les pelegri-nes es trobaven satisfetes.S’utilitzen més de 25 milionspúblics, la població de Valènciadesapareix, 8.000 agents vetlantel moment, el transport públicgratuït, poden dormir al llit delTúria –les immigrants defenestra-des- i només faltaria que estigue-ren cabrejades. Estava clar que elpapa venia a fer política, peròm’ha agradat que ha evitat la con-frontació o inclús ha cessat aNavarro Valls per malparlar deZapatero, absent en la missa més

cara que mai s’haja cele-brat. Ah! i per positivar, allòque més m’ha agradat detot és quan el Turista Zero -papamobilitzat- passà perl’Avinguda del Cid i unabanda li tocà Paquito elXocolatero. Per cert, pro-pose a l’ajuntament unasolució ecològica/econòmi-ca a totes les banderolesvaticanes: vendre-les aMèxic on al 2009 tindrà llocla 6a moguda. Dels milersde lliteres comprades lipropose col·locar-les al llitdel Túria, sota els ponts,per a les immigrants.També vull felicitar a la pla-taforma Jo no t’espere per-què ha sabut aglutinar per-sones de pensament moltdivers -des d’agnòstiques acristianes de base-, i senseinsultar a ningú ha organit-zat actes cridaners, con-tundents i clarificadors.Dir-li també a l’església queno sap acceptar crítiques, al’acte d’Apostasia contestàque no podia tramitar lapetició dels apòstates per-què el bateig es fa sensetindre ús de raó. Li hauréde recordar que jo apostatíal juliol del 1977 quan em

vaig casar pel civil i t’obligaven afer-ho -la democràcia portava unmes de vida- si t’encabotaves enno passar per l’església. Per tantsou cínics i absolutistes. També lipropose a la gent catòlica un tre-ball comú, per a les agnòstiquesseria lluitar contra el sexisme enla propaganda, per a les catòli-ques contra la impuresa o l’escàn-dol. Jo m’apunte de coordinadora,però l’enemiga és duríssima: lesmultinacionals de la moda. Peracabar voldria saber per què elVaticà no té equip de futbol.Imagineu-vos el mundiald’Alemanya, el papa a una llotjapresidencial i punt. Ah! Tambévull felicitar a l’empresa Necsoque pagà els 7000 urinaris. Quèhaguera sigut de València senseells? Postdata: Em vaig quedaramb ganes de llançar un ou alpapamòbil. No em considere per-sona violenta, però injustícia ipresa de pèl m’han encés. Sé quehauria anat a la presó, però escol-teu l’advocada defensora: el meuclient llançà l’ou per omplir elpapamòbil amb els colors de labandera vaticana. Orxata i fartonsd’Alboraia!

València, jardí de wàters

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 21 de juliol de 2006

ALTRES VEUS

Dia rere dia, ens venen el capitalisme mo-dern com l’únic sistema eficaç que dónaresposta a les necessitats de la societat.

Les persones i organitzacions que defensem l’au-todeterminació dels pobles, la democràcia par-ticipativa, el socialisme o el comunisme restemmarginats si més no dels grans mitjans de co-municació. El resultat és una manca de debatque obliga als neoconservadors i els seus epígons(malgrat que es disfressen de progressistes) aanar a la recerca de respostes màgiques, esotè-riques i místiques quan no troben resposta dinsdel seu “eficaç sistema” als milers de personesmortes en accidents laborals, milers de mort/esa les carreteres, milers de víctimes per la violèn-cia de gènere i milions de morts arreu del mónproduïdes per la fam i la misèria exportada i man-tinguda pel capitalisme i el liberalisme totalitari.La virtut del capitalisme està en la seva suposa-da eficàcia econòmica. Però per a benefici de quii a quin cost? El capitalisme, que es fonamentaen l’explotació del treball assalariat, ha utilitzati utilitza per a la seva expansió la guerra, la re-pressió, l’espoliació, l’explotació, la usura, la co-rrupció i la propaganda. L’any 88 ens van ven-dre, propagandísticament, la modernitat del me-tro a València. Callaren, però, que per a estal-viar-se diners unificaren dues vies en una, fentun revolt que el temps ha demostrat assassina.Ara, el 2006, ens venen la modernitat de lesCiutats de les Arts i les Ciències i tuti quanti, peròno han tingut temps de corregir el revolt impos-sible, ni aplicar els moderns sistemes de segu-retat que haurien evitat les víctimes. Funcionenamb nosaltres com si fóssim conillets de labora-tori. El mecanisme de recerca és el de prova ierror i l’apliquen a la vida real, ja que la vida delstreballadors i treballadores no val gaire i semprees poden substituir per altres persones, que prè-viament han forçat a immigrar. Així, quan fanuna obra pública, per a estalviar-se els dinersdels estudis tècnics o traçats alternatius, que noel de la corrupció, la inauguren i la quantitat demorts dirà si el nombre d’accidents és assumi-

ble o si s’han d’introduir-hi reformes.Als llocs de treball es funciona amb el mateix cri-teri. Quan al parlament espanyol es discutia lallei sobre seguretat en el treball, una diputadadel PP, va argumentar que una llei massa estric-ta ofegaria econòmicament les empreses: Qui-na catòlica més bona! Quina importància tenenles morts diàries en accidents laborals si les em-preses continuen guanyant diners? Per això lesempreses només actualitzen les mesures de se-guretat quan el nombre d’accidents és propa-gandísticament poc defensable. Articulen unstipus de ciutats on fins i tot per a comprar el pas’ha d’agafar el cotxe. Redueixen a la mínima ex-pressió el transport públic de persones i merca-deries i ens venen la compra del vehicle privatcom a la solució ideal de tots els mals que pa-tim. Privatitzen les carreteres més importants iens obliguen a viatjar cada dia més per a treba-llar, comprar o a la recerca d’esbarjo. Ens ensen-yen que el guany és la velocitat i troben una novaforma de recaptar impostos mitjançant les mul-tes. Moren milers de persones a la carretera i ensculpabilitzen per matar-nos... Amb la violència de gènere passa si fa no fa elmateix: que s’acumulen les mortes als informa-tius televisius, doncs llei contra violència de gè-nere; que es demostra, com havíem denunciat,la seva ineficàcia, cap problema. Mentre el nom-bre de mortes resta en un nivell assumible, con-tinuarà funcionant la propaganda de la moder-nitat de la llei. Quan el nombre de mortes tornea ocupar les pantalles de la televisió, reformaranla llei i continuarà el problema.L’asimetria entre el primer món, el nostre, i laresta no és aliena a les polítiques dels nostres go-vernants. El PP va ficar l’Estat espanyol a la gue-rra de l’Iraq i el PSOE va complir la promesa elec-toral de fer retornar les tropes espanyoles. Peròper què les manté a Afganistan? Per que les vaenviar Haití? Per què continuen als Balcans?Doncs perquè mantenen fidelment el compro-mís amb el capitalisme mundial. I aquest capi-talisme mundial genera asimetria: riquesa en unspocs països i pobresa a la majoria; luxe i malba-ratament en un llocs, pobresa, morts i immigra-

ció a la resta. Tot això té a vore, i molt, amb lamort de 43 persones al metro de València. To-tes eren membres de la classe treballadora i es-taven obligades a desplaçarse dia rere dia per atreballar o estudiar per unes polítiques urbanís-tiques i de transport que no tenen en compte elsinteressos de les persones i sí el de les empre-ses. La major part de les víctimes eren dones,com som la major part de les usuàries del trans-port públic, la qual cosa demostra que l’asime-tria de gènere afecta fins i tot el tipus de trans-port emprat per unes i els altres. I també, comno podia ser altrament, s’han vist afectadespersones provinents de la immigració.No ha sigut la mala sort la que ha privat de lavida a 42 persones. No ha sigut el destí escritper ningú el que havia determinat aquest de-sastre. Són unes determinades polítiques lesque determinen una forma de vida, de treball,de transport i també de morir. I hi ha responsa-bles, que cal denunciar perquè paguen. La fis-calia hauria d’obrir una investigació i els sín-dics de comptes i greuges haurien de compro-var si s’han fet despeses més importants que lesque suposaven incrementar les mesures de se-guretat i si les inversions i les depeses públiquesserveixen per a equiparar el nivell de vida delconjunt de la població o per a incrementar la de-sigualtat, és a dir, la pobresa d’unes i la riquesad’uns quants. Però no hem de fer-nos falses il·lu-sions. Sens dubte, hem d’exigir que els culpa-bles concrets d’aquestes morts paguen la sevaresponsabilitat, perquè mentre això no passepodrem afirmar que vivim en una democràciade molt baix nivell. Ara bé, només un canvi detipus de societat on l’interès de la majoria sigael que guie les polítiques públiques crearà lescondicions perquè els accidents evitables noes tornen com si d’una plaga bíblica es tractés.Com a demostració del que diem només cal re-cordar que cada any, a l’època dels tornados alCarib, als països d’Amèrica Central i als EstatsUnits hi ha centenars si no milers de morts. Percontra, en un país aïllat i empobrit pel bloqueigcapitalista com es Cuba els tornados se solensaldar sense víctimes mortals.

La responsabilitat del liberalismetotalitari en els 43 morts al metroNo passaran!!!

des del riu de laPlata

JOSEFINA

JUSTE

L’AMÈRICA

La realitat ha xocat contra nosaltres enforma d’una crònica de José Manuel Vi-dal: les administracions públiques valen-

cianes (Ajuntament, Generalitat i Diputació)van invertir de 20 a 30 milions d’euros en la vi-sita del Papa a la ciutat de València. 5000 po-licies, una creu-far de 35 metres d’altura, unmicroclima de 18 graus a l’escenari de 2.500metres quadrats que farà d’altar... més que unamissa sembla que estiguen preparant un con-cert dels Rolling Stones.Amb aquesta quantitat de diners (estem par-lant d’entre 3.500. i 5.000 milions de les anti-gues pessetes) UNICEF, basant-nos en lesdades d’algunes de les seues campanyes ac-tuals, podria: administrar entre 40 i 60 mi-lions de dosis de vacunes i entre 2 i 3 milionsd’antibiòtics per combatre l’epidèmia de me-ningitis a Níger; tractar amb vitamina A (que

protegeix de la ceguera i millora l’estat de sa-lut general) entre 332 i 498 milions de criatu-res; o posar en marxa entre 12.500 i 19.000escoles en països en vies de desenvolupa-ment (incloent la dotació de materials, la for-mació del professorat i els uniformes esco-lars, entre d’altres)Segons la doctrina que predica l’Esglèsia Catò-lica, és més important el microclima que la pos-sibilitat d’ajudar a tantes persones? Està clarque des d’El Vaticà no han demanat tot aquestcirc mediàtic tan neoliberal, però tampoc hemescoltat la seua veu demanant que s’usarenaquests diners per causes més acords amb elque prediquen. Ni tansols van suggerir queaugmentaren 5 graus la temperatura de l’es-cenari (fins els 23, que continuen sent incom-parables amb la calor que va fer baix), per es-talviar un poc i usar aquests diners fent el bé.Woody Allen va dir: “If God exists, I hope hehas a good excuse” (Si Déu existeix, espere

que tinga una bona excusa); l’Esglèsia Catòli-ca existeix segur, té alguna excusa?Ara bé, sense arribar fins a Níger, al País Va-lencià també tenim problemes. Com la consi-derable quantitat de criatures que en lloc d’a-nar a escola, van a barracons. Tenint en comp-te que construir una escola costa uns 4 milionsd’euros, amb els diners que van invertir en lavisita del Papa es podrien construir entre 5 i 8escoles noves per a estrenar.Quin és el missatge que ens volen transmetre?És més important la creu-far de 35 metres queel fet de que un grup de criatures puga anar aescola en condicions? Això és el què els volemensenyar?El pitjor és que és incoherent ho mires comho mires. Si mires cap a l’esglèsia, malament,i si mires cap als dirigents polítics, encara pit-jor.No sabem si Déu tindrà excusa, i els nostrespolítics, en tenen?

Sense excusesLlum Pérez i Júlia Lorente

ESTUDIANTS DE MAGISTERI

L’aixecament franquista va arribar aambdues capitals rioplatenses(Buenos Aires i Montevideo)

gairebé al mateix temps, la qual cosa vasuposar l’enfrontament dels lluitadorssimpatitzants amb la causa espanyolades del mateix 18 de juliol de 1936. Tanta Argentina com a Uruguai es vivientemps de dictadura, a pesar de la qualcosa els potents moviments anarquistesexistents en ambdós països van decidirdonar suport la lluita del pobleespanyol, encara que és lleial dir que lesmanifestacions massives d’aquells diesvan ser molt més que anarquistes: elsobrers van eixir al carrer sabent el quees jugava en les llunyanes terreseuropees. Els diaris de l’època parlen demanifestacions de més de 200.000persones a Montevideo en 1937 i de mésde 400.000 a Buenos Aires. Els sindicatsdels dos països van enviar roba, menjarno perible i medicines, encara en elsmoments més difícils ja que el comerçinternacional continuava sofrint lesconseqüències de la fallida de la Borsade Nova York de 1929 així com elsprolegòmens de la Segona GuerraMundial que es preparava. En les duescapitals sud-americanes es vivien greusconflictes socials i laborals producte del’acumulació sense límits en la qual, jallavors, perseveraba el capitalisme, ambllargues vagues dutes endavant pelsgremis (com exemple valga la delstèxtils de 1937 en tota Argentina), apesar de la qual cosa es recaptavadiners en col·lectes, arribant a enviar elsobrers metall mecànics de Buenos Airesdues ambulàncies al capdavant deMadrid. En la premsa diària, importantsbotigues de roba de l’època oferien“enviament sense cost” a qualsevolciutat espanyola sempre que es realitzésuna compra. I en el que ambdós païsosvan poder aportar a l’una va ser enmilitants per a incorporar-se a lesBrigades Internacionals. Uruguaians iargentins van viatjar per a incorporar-sea la lluita, sabent que la llibertat ques’estava defensant era la de tots elstreballadors i també la seua, tots vansumar als seus combats diaris la causadels companys espanyols, tots sabienque a Espanya s’estava jugant el futurde la classe treballadora. I quanl’Espanya de la ràbia i de la idea va seremmordassada, els rioplatenses vansaber que ells també havien perdut. Van passar 70 anys i avui, juliol de 2006,periòdics argentins i uruguayosrecorden aquella lluita ja que les seuesnacionals van saber apropiar-se d’aquellsideals i convertir-los en propis.

ex-professora Universitat Popular“Madres de Plaza de Mayo”).

MDT

ALTRES VEUS

05OPINIÓL’Avanç informació, 21 de juliol de 2006

MontillaPresidente

TONI

CUCARELLA

Al Principat, tot i que la cosa ja es veia avenir, la proclamació de José Montilla(àlies Pepe Montilla, que queda més

“campechano”) com a candidat a la presidènciade la Generalitat de Dalt ha generat debat iespeculació, sobretot pel seu origen andalús.Alguns s’han afanyat a dir que si Montillagenera suspicàcies no és pel seu origen, sinóper la seua filiació nacional. No debades haestat l’arquer que ha descavalcat els darrersgenets del catalanisme socialista autòcton -digueu-li PSC-, per posar sobre els seus cavallsgenets de clara lleialtat al PSOE. Es tancariaaixí la liquidació definitiva dels partitssocialistes autòctons, difunts i inhumats ja elPSIB i el PSPV: l’elecció de Montilla, desprésd’haver “sacrificat” Maragall i el tripartit,suposa, és clar, l’enterrament del PSC. Ara jatot és PSOE Uno, Grande y Libre. No ha passatres que no fóra previsible. La qüestió, per tant,no és l’origen de cadascú (tant se val si aquesto qualsevol altre candidat fóra nascut en unaaldea de Ghana, a Quito o a Zagreb), sinó laideologia nacional a la que serveix. I en el casde Montilla la ideologia nacional és clara:Espanya. També ell s’ha afanyat a dir que és“catalanista, però no nacionalista”. Volia dir queno era nacionalista català. Perquè nacionalistaho és, i de bon tros, però del sentimentespanyol. I això de catalanista ve a ser unadeclaració tan suada com quan el president dela Generalitat de Baix i els seus sequaçoss’omplin la boca d’identidad valenciana. Fumd’estopa i amor de lluny tot és un. El PSOEliquida, doncs, les antigues sucursalsautònomes posant-hi a manar la militància fidela la metròpoli. I on es veu clara la influència del nacionalismeespanyol que s’hi ha imposat és en la políticalingüística. Al País Valencià ja fa anys que elPSOE practica una calculada marginació delcatalà. En temps del president Lerma, lesactuacions contra la normalització forencontinuades, i avui dia la llengua “oficial” delPSOE valencià és el castellà, en lesdeclaracions orals tot sovint i sempre en lesescrites. I haurem d’esmentar com han pactatla fragmentació del català amb el PP, en el textde l’estatut i fora de l’estatut. A les Illes, elPSOE està d’acord amb el PP que el catalàtindrà rang inferior al castellà. A la Franja dePonent, el PSOE posa en qüestió la unitat delcatalà i es nega a reconèixer-lo com a llenguaoficial. I ara Montilla, tot just nomenatcandidat, ben bé per aclamació, ja introdueix elbilingüisme en les seues declaracionspúbliques, a la manera del PP. Sense oblidarque com a Ministre de Foment ha mostratsovint el seu menyspreu a les altres llengüesoficials imposant la toponímia espanyola a laxarxa viària estatal.El problema, doncs, no és el Montilla d’origenandalús, sinó el Montilla nacionalista espanyol.Esdevindrà versió diferenciada, peròconvergent amb els propòsits nacionals, delsclàssics valencians Nos-vamos-a-forrarZaplana, Olivas Toma-bancaja-y-corre iFrancisco Camps-de-golf. Aquesta és ladimensió del problema.

LA TRINXERA

En les últimes setmanes, el jutgeSantiago Pedraz de l’AudiènciaNacional, va decidir traslladar-se

a Guatemala amb la voluntat d’avançaren l’esclariment dels fets esdevingutsdurant els escassos vuit anys (1978-1986) que van durar els governs repres-sors de Lucas García, Ríos-Montt i MejíaVíctores. Escassos, però macabramentfructífers: durant aquest règim militar–alimentat econòmicament per una oli-garquia local fortament lligada als inte-ressos transnacionals; donat suport sen-se fisures pel govern nord-americà; iassessorat militarment per Israel–, larepressió contra la població indígenamaia es va tornar indiscriminada,donant lloc a unes estadístiques delterror, que únicament poden qualificar-se de genocidi. A partir de meitat dels anys 90, quan vacessar la violència en la regió, vancobrar noves forces les lluites populars.Aquestes, que per moltes bombes,morts i sang que hi haja, sempre acabenressorgint. L’objectiu, que manté com-

pletament la seua vigència, és aconse-guir que els fets patits pel poble guate-maltec no quedaren en l’oblit i que elsculpables siguen castigats, perquè lamemòria històrica margine per sempreal fantasma de la repressió. A dia d’avui,el balanç és minso: únicament doscomandaments locals de les milíciesparamilitars han estat jutjats i condem-nats per la massacre de la població indí-gena del poble de Xamán (11 personesmortes, entre elles, 3 menors d’edat).Una gota d’aigua en l’oceà. És per això que aquest nou intent deprocessar a la plana major de l’Exèrcitque va dirigir el país durant aquells anysrepresenta una llum d’esperança devalor incalculable per a un poble eterna-ment colpejat. És per això, també, queles institucions públiques guatemalte-ques faran tot el possible per a evitar-ho. Aquesta impunitat, no obstant això, noés únicament gaudida per uns quantsgenerals, de llunyanes repúbliques quevan aprofitar la calor de les últimesraneres de la Guerra Freda per a massa-crar al seu poble. En l’escenari global

actual, la impunitat no només no haremès, sinó que està cobrant cada diamés virulència. I per a buscar l’exemple paradigmàtic,únicament cal observar els passosdonats per Israel en els últims dies. Enuna setmana, el balanç de l’ofensiva nopot ser més clarificador: la xifra de sol-dats morts, ascendeix a 12 per bàndol. Amés, l’exèrcit sionista ha assassinatimpunement a 195 civils i els míssilsllançats des del sud del Líban, a 12. Seràllavors únicament numèrica la diferèn-cia entre “terrorisme” i “legítima defen-sa”? Per als poders fàctics que governen elsistema mundial, el resultat de l’equacióés clar: és necessari detindre els atacsde Hezbolà, “cal parar aquesta merda”. Iés que, només d’aquesta manera, elgovern de Tel Aviv seguirà gaudint de laimpunitat necessària per a mantindre laseua posició de poder a Orient Pròxim iseguir ocupant els territoris legítims delpoble palestí. Com podem veure diàriament, la impu-nitat és un bé massa preuat perquè elpoder global renuncie a ell.

L’Imperi de la impunitatDiego Jiménez

ACSUD-LAS SEGOVIAS0

La llibertat no descendirà fins alpoble, és el poble qui ha d’ascendircap a la llibertat.

Emma Goldman. El dimecres 19 de juliol de 2006 va fer 70anys de l’aixecament en armes dels treba-lladors en resposta a l’aixecament militardel 18 de Juliol per part de l’exèrcit i lesforces reaccionàries -església, burgesia,cacics, era el començament de la guerracivil i, el més important, el començamentd’una revolució llibertària que va com-moure al món, ideada, iniciada i conduïdapels treballadors, i que va arribar la mésalta i completa de les consecucions idealsbasades en el socialisme que mai s’hajaaconseguit: democràcia popular, autoges-tió obrera, camperola i miliciana, unió deles organitzacions sindicals per a trans-formar l’economia, educació integral delpoble i des del poble i infinitat de trans-formacions culturals i de cort humà quemai van poder ser frenades... Mai s’harepetit res de semblant, a pesar de laderrota final. Des del Sindicat de Transports,Comunicacions i Mar de la CGT valencia-na ens és necessari recordar i rescataraquells fets. Perquè a partir del 19 dejuliol de 1936, els treballadors i treballa-dores, per iniciativa pròpia, van iniciar elprocés de col·lectivització de totes lesindústries, especialment en el sector deltransport per carretera, el dels trens,autocars i tramvies, en el dels ports, quevan ser autogestionats per iniciativa dels

treballadors mateixos, creant-se noves imillors xarxes de distribució per a abastirde menjar i roba a milicians dels fronts ials pobles i ciutats més castigats per lavorágine feixista-militar, per a augmentari propiciar l’exportació de fruits i matè-ries primeres a l’estranger i mantenir aflotació l’economia de la República, per adonar normalitat a les comunicacions i altransport de persones i objectes de tottipus. Des d’idees que eren perseguides enaltres països per altres organitzacionsd’esquerres autoritàries, des de principisanarquistes combinats amb les estratè-gies i intencions del sindicalisme revolu-cionari encunyat en Amiens (França),aquesta lluita per l’autogestión duta a lapràctica, aquesta col·lectivització i socia-lització, van demostrar al món que els tre-balladors, sense intermediaris ni buròcra-tes, sense elits dirigents, sense controlpolicial, podrien transformar la societaten qualsevol moment i lloc amb nomésvoler-lo, millorant-la en qualitat i produc-tivitat. I era també la resposta a unaGuerra de Classes que s’havia deslligatmolt abans de l’any 36: era la guerra con-tra l’abús, contra la misèria i contra laignorància, contra l’explotació de l’homeper l’home, una situació que, a pesar delsevidents avanços, perdura encara avui. Aquest sistema d’autogestión econòmica isocial iniciat a partir del 19 de juliol de1936, va tenir tantes repercussions inter-nacionals, que ha estat exemple a estu-diar i comparar per molts altres movi-

ments de tipus polític-social fins a l’actua-litat. Cal recordar els últims exemples enl’Argentina de la fallida i el “corralito”,amb moviments com el de les fàbriques“recuperades” o FASINPAT (Fàbriquessense Patró)... que continuen en marxa apesar de tots els contratemps. 70 Anys després, com cada mes de juliol,és necessari trencar el silenci de l’oblit, ifer un exercici de memòria per a la histò-ria obrera d’aquest país, una memòria quepertany al poble i que, en tot moment,intenten silenciar, trampear i deformar.Avui, els treballadors i treballadores de laConfederació General del Treball seguimreivindicant l’autodefensa dels treballa-dors i la recerca de camins que conduis-quen al cessament de l’explotació i de l’o-pressió, que aplanen el camí cap a unanova societat. Perquè encara és necessa-ri seguir denunciant la injustícia dels sala-ris insuficients, perquè encara hem deplantar cara a una visió reaccionària deles relacions laborals, perquè els dretsdels treballadors segueixen sent calci-gats, perquè els treballadors segueixenmorint per a enriquir a uns pocs, perquères ha canviat i tot roman. En això consis-teix la Revolució quotidiana anarcosindi-calista, i ho hem après d’aquells obrers demirada somiadora i conducta ètica. A llui-tar des dels nostres llocs de treball, desde les nostres ciutats i barris per a frenartot tipus d’injustícies. En això estem i capa això anem. Sempre amb els explotats, mai amb elsexplotadors.

19 de juliol, 1936: explotats contra ex-plotadors. La lluita continua

Miguel Ángel MorcilloSINDICAT DE TRANSPORTS-CGT

06 L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

GILAD ATZMON*

Fa dues setmanes van ser els mili-tants palestins qui van prendrecom ostatge un legítim objectiumilitar: un soldat israelià. Desprésva ser un atac similar, heroica iaclaparantment orquestrat pelscombatents de l'escamot de Hezbo-llah. Ambdós atacs estan aquí perenviar un missatge de resistència:Israel mai tindrà èxit a imposar laseua repulsiva noció unilateral "depau". De fet, la desconnexió unila-teral pot haver tingut un efectemàgic en els votants israelians aixícom en alguns líders occidentalscom Bush, Blair i Merkel. No obs-tant això, els habitants de Gaza i elsvilatjans del Sud de Líban estanlleugerament menys impressionatsamb la inclinació israeliana cap a lapau. En Gaza i en el Sud de Líbanestà bastant clar que les forces deresistència àrabs s'oposaran al pro-grama unilateral israelià fins a la fidels temps. Tots ells saben que fanfalta dos persones per a ballar eltango i que la voluntat de pau maiprevaldrà tret que la causa palesti-na siga adequadament tractada.

En resum, les diferents formesde desconnexió unilateral de Líban,Gaza i fins i tot de Cisjordània (quearribarà) no van a proporcionar-lila pau a Israel, sinó tot el contrari;els àrabs no són, en absolut, necis;saben molt bé que Israel va escaparde Líban després que l’humiliarenmilitarment durant dues dècades.També saben que Sharon no vafugir exactament de Gaza perquèestiguera buscant la pau. Els pales-tins també saben que és només unaqüestió de temps que això passe aCisjordània. Sí, per a ser precisos,des de 1973 el poder de dissuasiód'Israel s'està reduint. Des de 1973Israel no ha aconseguit derrotar acap dels seus enemics. Al contrari,una vegada després d'una altra sónels enemics d'Israel qui sóncapaços de dictar les maniobrespolítiques i les tàctiques israelia-

nes. En les últimes dues setmaneshan estat dues organitzacions para-militars relativament petites quiusant tècniques d'escamot hanassolit dur a Israel a desplegar totel seu poder militar contra civilsinnocents tant en Gaza com aLíban.

No obstant això, la reacció israe-liana als atacs dels militants pales-tins i de Hezbollah és bastant rara.Encara que els militants palestins i"Hezbollah" eren originalment qua-lificats com objectius militars legí-tims, la venjança israeliana apuntaclarament contra objectius civils,infraestructures civils i matancesmassives dirigides contra unapoblació innocent. No fa falta serun geni per a comprendre queaquesta, realment, no és la manerade guanyar una guerra o d'enfron-tar-se a aquesta particular classede lluita coneguda com guerra d'es-camots.

Sembla que una vegada més elgovern israelià ens despatxa ambun besllum de fascinació per alconjunt de la psique col·lectivaisraeliana. Vaig a intentar donarmés explicacions sobre aquest

assumpte. A causa d’algunes circumstàn-

cies històriques clares, l'exèrcitisraelià es va formar originàriamentper a combatre els exèrcits àrabs.Es va dissenyar per guanyar la gue-rra convencional en el camp debatalla. També es va disposar per aesgotar als veïns d'Israel. Lluitaràexercint la seva aixafadora superio-ritat aèria i les seues polítiquesnuclears amenaçadores. Des delfinal de la guerra freda les cosesvan canviar. Israel ja no està ame-naçat pels seus Estats veïns. Ésmés, en els últims anys ha quedatclar que és el poble palestí qui en elfutur farà miques el somni d'unEstat nacional jueu.

Per rar que semble, Israel mai haajustat o revisat la seua doctrinamilitar per adaptar-se a les novescondicions emergents. Cert és queva tornar a entrenar gran part deles seves unitats de combat comforces policials, transformantalguns dels seus tancs en vehiclesde vigilància. Malgrat això, mai hapassat per un gran canvi de la doc-trina militar. Molt semblants a laWehrmacht en la Segona Guerra

Mundial, les IDF encara són unseguidor clàssic de la doctrina mili-tar ofensiva. Fins ara, més queguanyar en el camp de batalla, lesIDF estan esgotant-se dessespera-dament en dos fronts en els qualscombaten a organitzacions parami-litars relativament petites. Però lasituació pot empitjorar; és moltpossible que l'entusiasme heroicpalestí s'estenga a Cisjordània. Siaixò succeïx, l'exèrcit israelià estrobarà immers en una guerra totala molt pocs quilòmetres de centresisraelians densament poblats.

Sembla molt clar que l’anomenat"exèrcit més fort del PròximOrient" està batallant en una gue-rra desesperada que mai pot guan-yar, ni tàctica ni moralment.

Tàcticament tenim les suficientsreferències històriques per a saberque cap exèrcit colonial ha guanyatmai en la guerra d'escamots. La raóés simple, quanta més destrucciódesplega un exèrcit colonial, méspopulars es tornen els combatentsguerrillers entre la població par-tidària que els envolta. Aquest és elcas avui a Gaza i a Beirut. Quantamés carnisseria hi ha a Gaza, més

forta es torna Hamas, quantes mésbombes deixen caure sobre l'aero-port de Beirut, més homes jovestenen la voluntat d'unir-se a Hezbo-llah.

Però va més enllà; tant els mili-tants palestins com els de Hezbo-llah han estat molt destres escollintobjectius intrínsecament militars.Mentre que en el passat els grupsparamilitars palestins estaven típi-cament associats a atacs suïcidescontra civils israelians, aquestavegada l'objectiu han estat soldatsisraelians i llocs purament militars.En altres paraules, no es pot negarel fet que els militants palestins i deHezbollah estan operant com agrups paramilitars de resistèncialegítima que combaten a un exèrcitcolonial i a les forces d'ocupació.

No obstant això, llegint les notí-cies del Pròxim Orient, és bastantobvi que el govern israelià no té unprograma clar per oposar-se a lesactuals atrevides operacions mili-tars contra el seu exèrcit; i per siaixò no fos bastant, l'exèrcit israe-lià no té cap mitjà per oposar-se alsatacs de l'escamot. Els despietatsdanys col·laterals d'avui, tant a Bei-

Aboque la seua fúria sobre lagent del Líban i Gaza

Desesperació al Líban. Dones plorant els morts pels atacs d’Israel.

ANÀLISI UNA ESTRATÈGIA MILITAR ADVOCADA AL FRACÀS

Els nous dirigentsisraelians necessitenproporcionar-li als seusvotants un espectaclegloriós de venjançaimplacable per tald’afiançar el seulideratge

ARXIU

INTERNACIONAL

07INTERNACIONAL L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

ARXIUGuerra contra el Líban. Imatges de l’atac israelià al Líban, mentre Hizburà afiança el seu poder al país.

LUCAS MARCO VALÈNCIA

Com deia l’escriptor Ryszard Kapus-cinski en El Sha, “el xiïta és sobretotun opositor implacable”. La realitatdel Sud del Líban, la zona d’influèn-cia per exel·lència d’Hizbul·là, de lesdarreres dècades confirma aquestaafirmació. El Partit de Déu va acon-seguir el maig del 2000 un fet insòliten la història de les darreres dècadesa la regió: la retirada de l’exèrcit is-raelià del Sud del Líban. Grups comara Hamàs als territoris ocupats dePalestina o l’exèrcit d’al-Mahdi, lide-rat per Mutqada al-Sadr a l’Iraq, s’ins-piren en la referència libanesa. AlManar, el canal de televisió d’Hiz-bul·là, és el segon més vist del mónàrab.

1982, neix Hizbul·làL’any 1982, l’exèrcit israelià invaeixper segona vegada al Sud del Líban,liderat per l’aleshores ministre de de-fensa israelià Ariel Sharon, en una si-taució de caos generalitzat al país delscedres. Aquest mateix any, neix Hiz-bul·là com a alternativa al movimentAmal, nascut l’any 1974 com a movi-

ment xiïta de contrapes a les mobilit-zacions maronites i a l’extrema es-querra libanesa i l’Organització per l’A-lliberament de Palestina (OAP), moltinfluents entre la comunitat xiïta li-banesa, la més nombrosa de les 19 queconviuen al país. Substituint al grupAmal en les tasques d’assistència so-cial de la població més desafavoridadels barris xiïtes del Sud i de l’Est deBeirut, la capital libanesa, Hizbul·là co-mença la reconstrucció dels edificisdestruits pels bombardeigs israelians,la construcció d’escoles i hospitals.El 16 de Febrer del 1985 es presentapúblicament i oficial al món el Movi-ment de Resistència Islàmica Hiz-bul·là. Dos objectius principals for-men llavors la seua ideologia: l’expul-sió de les forces ocupants i la trans-formació del país en un Estat islàmic.Sota la direcció d’un consell secretde set clerges, el grup va separar l’es-tructura de govern de l’activitat mili-tar.

La Revolució Islàmica a l’IranLa Revolució Islàmica a l’Iran té unadestacable influència en les comuni-tats xiïtes a principis dels anys ‘80. Laformació de milers de joves quadresno és, però, l’única influència de l’I-ran al Líban a través d’Hizbul·là. El fi-nançament iranià ha desenvolupat laxarxa d’assistència social a la guerri-lla. Per la seua banda, els Guardiansde la Revolució iranians han col·labo-rat en el desenvolupament militardel moviment libanés. Síria ha dirigittradicionalment la seua influència capa Amal. Tot i això, el pacte entre l’Irani Síria des de principis dels ‘80 ha es-tat el principal motiu d’èxit del movi-

ment al Líban.La guerra civil libanesaLa guerra del Líban del 1982 i la pos-terior ocupació israeliana fins l’any1985, provoca una resposta armada,a iniciativa de l’esquerra libanesa, quefinalment acaba amb la retirada par-cial israeliana del territori libanés (aexcepció del Sud, la retirada del quelno arribarà fins Maig del 2000). Du-rant aquesta dècada Hizbul·là cometalgunes de les accions més sagnants iespectaculars contra les forces es-trangeres al Líban: el Novembre del1982, un jove suicida al volant d’unMercedes es dirigeix a un cuarter ge-neral de les tropes israelianes causant141 morts; un any més tard, l’Octubredel 1983 una altra acció armada delgrup causa la mort de 141 nordame-ricans i 31 francesos; a més de nom-brosos segrests.

Els Acords de TaefEls Acords de Taef (Aràbia Saudita)de l’any 1989, impulsats per la Co-missió Tripartita de la Lliga Àrab (for-mada per Argèlia, Aràbia Saudita i Ma-rroc), marquen un moment clau enl’evolució del Hizbul·là, tot i mantin-dre la lluita contra la presència militard’Israel al Sud del Líban, progressiva-ment va insertant-se en la vida políti-ca libanesa i renuncia a la creació d’unEstat islàmic, defensant la fi de la di-visió confessional del Líban, un delsfactors més importants a l’hora d’ex-plicar les causes de la mortífera gue-rra civil. El 1992, durant les primereseleccions després de la guerra, Hiz-bul·là obté dotze diputats (d’un totalde 128) i constitueix un dels partitsmés influents de la vida política liba-

nesa. La seua xarxa social, la televisióal-Manar, les seues publicacions i lesseues espectaculars accions atorgenun important prestigi al grup, mésenllà de les fronteres libaneses.

Derrotar a IsraelL’operació d’eixida de la clandestini-tat, ideada per l’actual líder HasanNasrala, potenciant el braç polític,contianuant la xarxa d’assistènciasocial i utilitzant el llençament de mís-sils provoca la retirada de l’exèrcit is-raelià, derrotat en una guerra de gue-rrilles malgrat el milionari finança-ment militar per parts dels EstatsUnits. Després d’aquesta retirada, la presèn-cia israeliana a Chebaa, els libanesosa les presons israelianes i la segona in-tifada palestina, el Setembre del 2001,situa Hizbul·là en una lluita dintred’uns límits -generalment establertsper Síria- contra l’enemic israelià din-tre d’un país que intenta recuperar-sedesprés de dècades de guerra. Mal-grat la famosa resolució 1559, que de-mana el desarmament de la guerrillai haver estat inclòs en la llista d’orga-nitzacions terroristes dels EUA (fetque no s’ha donat en la versió euro-pea), Hizbul·là compta actualmentamb dos ministres en el govern i 14 di-putats i es perfila com una de les for-ces polítiques amb més influència alLíban. I és que les dècades d’agres-sions militars israelianes i les milers imilers de víctimes civils inocents estradueixen en un ample suport a laguerrilla nacionalista més enllà de lesfronteres libaneses++ IInnffoo:: www.almanar.com.lb

LLÍÍBBAANN EL MOVIMENT XIÏTA HIZBUL·LÀ ES PERFILA COM UN ACTOR CLAU A L’ORIENT MITJÀ

Hizbul·là, l’avantguarda armada de laresistència islamista a l’Orient MitjàHizbul·là, el movimentxiïta de resistènciaislamista ha estat elprimer grup armat àrabque ha vençut el poderósl’exèrcit israelià.Actualment compta ambdos ministres al governlibanés.

rut com a Gaza, demostren quealmenys militarment, Israel està enla desesperació total. No té respos-tes, ni política ni militar per a opo-sar-se a la resistència àrab. Peròaquí està el truc; Israel no necessi-ta una resposta com a tal, ni tansols n’ha buscat una.

Israel és una democràcia orien-tada racialment. Els seus lídersnomés estan ocupats en una cosa,el manteniment del seu poder polí-tic. Fins on el joc polític israeliàestà interessat, la regla és moltsimple: quanta més sang àrab tin-gues a les mans més adequat etsper seguir en el teu treball degovernant. Aquesta regla va estaròbviament a favor de Rabin, Sha-ron, Barak i Netanyahu. Olmert iPeretz encara estan molt perdarrere. Tant al primer ministrecom al de defensa els falta certaexperiència en assumptes militars ide seguretat. Els falta molt per aposar-se al corrent.

En altres paraules, Peretz iOlmert han de proporcionar-li alpoble israelià un espectacle gloriósde venjança implacable. Han dedemostrar als seus perspicaçosvotants que han interioritzatl'autèntic significat bíblic de l’"ullper ull". Mirant la carnisseria d'a-quests dies a Beirut sembla com siintentaren donar a la vella ditahebrea un nou significat. Tandevastador com puga semblar, aixòés exactament el que els israeliansvolen que facen els seus gover-nants. Dintre de l'Israel democràticla crida bíblica "aboca la teva fúriasobre el goyim" es tradueïx en unapragmàtica política seglar jueva.Això no és trist. És una tragèdia.

I jo em pregunte si hi ha algú allíque estiga, malgrat tot, atabalatamb el programa israelià de pauunilateral.

*Gilad Atzmon és músic i filò-sof d'origen israelià. Autoexilat aLondres.

INTERNACIONAL08 L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

ALAN GRESH*

Després del segrest d'un soldat is-raelià durant un atac palestí, el pas-sat 25 de juny, Israel va llançar unaofensiva militar sobre la Franja deGaza, que resulta en un càstigcol·lectiu desproporcionat sobre lapoblació. John Dugard, enviat es-pecial de l'ONU, va declarar que Is-rael violava les "normes més ele-mentals" dels drets humans.

"Queda prohibit, com a mètodede guerra, fer patir fam a les per-sones civils (...) Es prohibeix ata-car, destruir, sostreure o inutilitzarels béns indispensables per a la su-pervivència de la població civil".Les implicacions de l'article 54 delProtocol Addicional N°1 de 1977 ala Convenció de Ginebra són cla-res: el bombardeig de centrals elèc-triques en Gaza per part de les for-ces armades israelianes, el blo-queig de la població civil, i els càs-tigs col·lectius contra la mateixa,constituïxen crims de guerra.

El protocol addicional precisa amés altre principi del dret interna-cional violat per l'ofensiva israelia-na: el de la proporcionalitat. El textestipula que "es consideraran in-discriminats, entre uns altres, elssegüents tipus d'atac; (...) quansiga de preveure que causaran in-cidentalment morts i ferits entre lapoblació civil, o danys a béns decaràcter civil, o ambdues coses,que serien excessius en relacióamb l'avantatge militar concreta idirecta prevista". Qui pot pensar unsol instant que l'objectiu declarat -salvar un soldat- justifique totaaquesta destrucció?

Contràriament al que van afir-mar diversos diaris francesos, en-tre ells Libération, Israel va nego-ciar diverses vegades intercanvisde presoners: en 1985 va alliberar1.150 detinguts palestins per a re-cuperar tres dels seus soldats quehavien estat capturats pel front Po-pular d'Alliberament de Palestina,Comandament-General (FPLP-CG); i en 2004, en el marc d'unacord similar amb el Hezbollah li-banès, va intercanviar 400 detin-guts palestins contra un coronel is-raelià i els cossos de tres soldatsmorts. No seria més factible obte-nir l'alliberament de Gilad Shalitper mitjà de negociacions en llocde llançar operacions militars quepoden dur a la mort de l'ostatge?

Com ho assenyala l'editorial deldiari israelià Haaretz del 30 dejuny: "Bombardejar ponts que espoden evitar fàcilment, a peu o enacte; prendre el control d'un aero-port que està en ruïnes des de faanys; destruir una central elèctri-ca i deixar a les fosques una granpart de Gaza; distribuir volants onse li diu a aquesta gent que estempreocupats pel que els passa; so-brevolar el palau presidencial deBachar El-Assad, i detenir als res-ponsables electes de Hamas. I elgovern vol convèncer-nos que fatot això només per a alliberar al sol-dat Gilat Shalit". I l'editorialista afe-geix: "Olmert hauria de saber quedetenir dirigents només serveixper a reforçar-los, a ells i als seuspartidaris. Però no es tracta nomésd'un raonament tort: detenir per-sones per a utilitzar-les com mone-da de canvi és un acte digne d'una

banda de delinqüents, no d'un Es-tat".

En realitat, com ho van revelarels mitjans israelians, aquestaofensiva -fins i tot la detenció delsprincipals responsables de Hamas,començant per diputats electes iministres- havia estat planificadades de fa temps. Amb quins mo-tius? La idea és acabar d'una vega-da per sempre, no només amb elgovern palestí sorgit de les urnes algener de 2006, sinó amb qualsevolforma d'autoritat palestina. Tal ésla lògica del "pla de retirada" deci-dit per Ariel Sharon i reprès perEhud Olmert: afirmar que no exis-teix cap interlocutor palestí, per aaixí poder traçar unilateralment lesfronteres d'Israel. Aquesta es-tratègia no data de la victòria deHamas; durant tot 2005, mentreque Mahmoud Abbas estava al cap-

davant de l'Autoritat i governavaamb una majoria de Fatah, el pri-mer ministre Ariel Sharon es va ne-gar sistemàticament a negociaramb ell i va continuar, a pesar de ladecisió de la Cort Internacional deJustícia, la construcció del mur deseparació. Aquesta opció per l'uni-lateralisme significa un qüestiona-ment de l'últim assoliment delsacords d'Oslo: la convicció (confir-mada pel document de reconeixe-ment mutu entre Israel i la OLP, sig-nat el 9 de setembre de 1993 perItzhak Rabin i Yasser Arafat) que lasolució del conflicte palestí-israe-lià exigeix una negociació bilateralentre la OLP i l'Estat d'Israel.

La victòria de Hamas en les elec-cions de gener de 2006 va perme-tre al govern israelià aprofundir laseua propaganda sobre el tema "nohi ha interlocutor palestí". Estats

Units i la Unió Europea (amb l'avalde França i Espanya) van posartres condicions al nou govern pa-lestí -reconèixer a l'Estat d'Israel;posar fi a tota acció armada i ac-ceptar el procés d'Oslo- i van sus-pendre l'ajuda directa, contribuintaixí de manera significativa al so-friment d'una població la culpa dela qual és haver "votat equivocada-ment". Enfront del govern israelià,que es nega a reconèixer el dretdels palestins a tenir un Estat in-dependent en els territoris ocupatsen 1967, que utilitza el terrorismecontra els civils, i que renega detots els compromisos dels acordsd'Oslo, veiem una tolerància il·li-mitada. S'ha pogut fins i tot escol-tar a la comissària europea per a lesRelacions Exteriors, Benita Ferre-ro-Waldner, qualificar l'unilatera-lisme del govern israelià de "deci-sió valenta".

Segurament, no és casualitat sil'actual ofensiva israeliana coinci-deix amb la signatura de la decla-ració comuna de totes les organit-zacions palestines (excepte laYihad Islàmica) que preveu l'esta-bliment d'un Estat palestí inde-pendent sobre tots els territorisocupats en 1967, amb Jerusalem-Est com capital, el que representaun reconeixement de facte d'Isra-el. El govern israelià va voler tam-bé bloquejar aquesta nova pers-pectiva de pau que s'obria. És unamica similar a l'ocorregut en 2002,quan la Cimera Àrab de Beirut ha-via aprovat un pla que preveia el re-coneixement de l'Estat d'Israel encanvi de la creació d'un Estat pa-lestí: en aquells dies, el govern deSharon havia respost -amb el pre-text d'un atemptat kamikaze- ambuna ofensiva generalitzada contratots els territoris ocupats.

No obstant això, "Pluja d'estiu",romàntic nom donat a l'ofensivamilitar israeliana, confirma elfracàs de la política unilateral: la re-tirada de l'exèrcit israelià de laFranja de Gaza, sense negociacionsamb els palestins, no pot dur a lapau; aplicada a Cisjordània, on laimbricació de colònies i de pobla-ció palestina és inextricable, qual-sevol evacuació unilateral desem-bocarà en nous actes de violència.

* Redactor de Li Monde diplomatique,París. Autor, en col·laboració amb Do-minique Vidal, de Cent claus per a en-tendre a Orient Pròxim, Paidós, 2005.Aquest article va ser difós en el seuidioma original el 30 de juny de 2006

AANNÀÀLLIISSII NOVA OFENSIVA

Crims de guerra,ofensiva contra la pau a Israeli Palestina

MMeenniiffeessttaacciióó. Israel també té presoners de guerra palestins ARXIU

EEllss ddaarrrreerrss aattaaccss iissrraaeelliiaannss contra Gaza i elLíban constitueixen un crim de guerra queatempta radicalment els acords d’Oslo

09COMARQUES L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

COMARQUES

GUILLEM CARRERAS VALÈNCIA

Ni el somriure profident del presi-dent Camps ni les mentides piado-ses de l'arquebisbe Agustín GarcíaGascó poden negar el fracàs del queanava a esdevindre l'esdevenimentde l'any. La visita del papa BenetXVI ha estat un fiasc del que -pas-sades unes setmanes- ja pràctica-ment ningú s'enrecorda en el dia adia de la ciutat. Els milions de fidelsque havien de visitar la capital va-lenciana no passaren dels centenarsde milers, els comerços que haviende posar-se les botes han acabat te-nint el pitjor cap de setmana del'any; i la immensa majoria dels ur-banites valencians van preferir que-dar-se a casa o fugir de la ciutat da-vant l'amenaça d'una invasió de pe-regrins que mai no va existir. Unsresultats minsos que han suposat undispendi de 30 milions d'euros, juntamb els altres 30 que segons elPSOE ha costat la retransmissió deCanal 9 (per uns dies, Ràdio Televi-sió Vaticana) i que han col·lapsat laciutat durant un mes amb el tanca-ment del pont de Mont-Olivet.

No queda ni tan sols la consola-ció que la ciutat s'haja projectat almón: cap cadena internacional detelevisió de rellevància va retrans-metre la missa papal, emmarcadapropagandísticament en la Ciutatde les Ciències, i els pocs periòdicsde referència que van parlar-ne hidedicaren un simple breu sensefoto, com és el cas del New York Ti-mes.

Ball de xifresQuan es va fer pública la visita delPapa a València, una eufòrica RitaBarberà va vaticinar l'assistència dequatre milions i mig de fidels vin-guts d'arreu del món. Finalmenthan sigut uns quants menys. L'or-ganització de la Trobada Mundial deFamílies (EMF) i l'Ajuntament hancoincidit en atribuir un milió de per-sones en l'acte del dissabte i un mi-lió i mig el del diumenge. El Governespanyol ha preferit no entrar enuna nova polèmica amb l'Esglésiaoptant per silenciar les dades inter-nes de Delegació de Govern. Tam-poc calia: pràcticament ningú s'hacregut la xifra donada pels organit-zadors. Un milió i mig són les per-

sones que caminen pels carrers deValència en Falles, i el cap de set-mana del 8 i 9 de juliol era obvi quehi havia moltíssima menys gent.

El col·lectiu Contrastant, un grupde professors que es dedica a ana-litzar el discurs dels mitjans de co-municació, és conegut sobretot pelsseus treballs de camp en esdeveni-ments massius per tal de contrastarl'assistència real amb l'oferida pelsorganitzadors i les autoritats impli-cades. Durant la missa del Papa,l'acte de major assistència segonsl'EMF, els càlculs de Contrastantdonen la participació màxima d'u-nes 254.000 persones. Una xifra queconsideren "probablement excessi-va" donat que no se'ls va permetreentrar en l'àrea restringida properaa l'altar del Papa i van haver de cal-cular-ne els assistents "formulantuna hipòtesi màxima d'assistència".

Qui si van entrar van ser els càme-res de Canal 9, que va subcontrac-tar l'emissió a Globomedia. Diver-ses fonts que hi estaven treballanthan comentat a L'AVANÇ l'enormequantitat de buïts que van detectarles càmeres, els quals evidentmentno van ser emessos durant la re-transmissió en directe.

Peregrins fantasmaLes dades de Contrastant deixenuna incògnita en l'aire: quants pe-regrins acudiren realment a Valèn-cia? Segons l'EMF hi hagué unes300.000 inscripcions, prop de50.000 més que persones anaren aveure al Papa. Si tenim en compteque a la missa també hi assistí unabona representació de valencians,la xifra real de turistes papals va serprou inferior a la declarada “piado-sament” per l’Arquebisbat. Així

s’explica com eixos tres centenarsde milers de “peregrins fantasma”van deixar una ocupació hoteleramenor que la del cap de setmana an-terior a la cita. L’AVANÇ ha pogutsaber que, malgrat que l’Església,l’Ajuntament i la Diputació van or-ganitzar una xarxa d’acollida en es-coles i poliesportius, hi ha escolesreligioses de la ciutat de Valènciaque no van rebre cap peregrí. No ca-lia.

Mínima influènciaCelebrant “l’èxit” del Fòrum Mun-dial de les Famílies, Agustín García-Gasco va afirmar que encara que-dava “el postfòrum”, és a dir, “co-municar amb una pedagogia novaquè significa el magisteri de l’Es-glésia respecte a la família, per acontribuir a una societat nova”.Lluny d’haver aconseguit reavivar a

l’interior de les societats valencia-na i espanyola el debat al voltant dela família tradicional, la visita delPapa ha passat sense pena ni glòriapels mitjans de comunicació i elsprincipals actors socials i polítics,que ocupen les seues agendes ambaltres temes més importants. Fins itot el Partit Popular s’ha centrat enaltres aspectes com la guerra del’aigua o la pau a Euskadi per dis-senyar la seua estratègia políticaper a l’estiu, deixant la campanyacontra els matrimonis homosexualsen un segon plànol.Per al president Camps la visita delPapa quedarà “en el més profund nddel nostre cor i dels nostres senti-ments”. Continua: “Estic convençutque aquest viatge deixa una petja-da inesborrable a la Comunitat Va-lenciana i a Espanya”.Que Santa Úr-sula li conserve la vista.

L’Església punxa a València

DDeesspprrééss ddee llaa tteemmppeessttaa... Deixalles i cadires trencades. OLMOS

FFRRAACCÀÀSS LA MAJORIA PREFEREIX FUGIR DE LA CIUTAT O QUEDAR-SE A CASA

NNii uunn mmiilliióó ddee ppeerreeggrriinnss,, ni milions de diners per als comerços i hotels d’una ciutat que va quedar trasbalsada durantun mes per a poca cosa. La visita del Papa dels passats 8 i 9 de juliol escenifica el divorci existent entre l’Església catòl-kica i una societat valenciana que se la mira indiferent. El nacional-catolisime del PP no arriba a quallar.

COMARQUES10 L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

LUCAS MARCO VALÈNCIA

Divendres 7, de vesprada Començal'espectacle. Tot i que no hi ha ac-tes convocats fins a la nit, els parti-cipants en la V Trobada Mundial deles Famílies inunden una part de-terminada del centre històric deValència, la plaça de la Mare de Déui les catedrals adjacents. En les illesde cases properes es respira un am-

bient enrarit, desèrtic i tètric, unamena de frontera entre el centre ila resta de la ciutat que més tardtornaria a materialitzar-se.

Fauna i floraLa massa de pelegrins, capellans,monges, xics i xiques i famílies (lagran majoria, de més de tres o qua-tre fills) es distingeixen fàcilmentde la resta de la ciutadania per dur

tot tipus de complements amb elscolors blanc i groc de la bandera delVaticà, especialment gorres i mot-xilles. La pantalla gegant habilitadaper la televisió autonòmica Canal 9(en total, 40 per tota la ciutat), re-transmeten, en espera d'algun actedestacat, fotos del Sant Pare fosesamb el logotip de la televisió matei-xa i el logotip de la Trobada de lesFamílies.

El jovent catòlic es dirigeix, en-tre càntics i consignes de suport alPapa, cap a la concentració es-pontània. Davant del retrat floralgegant del Papa, uns capellans deVigo mostren orgullosament lesseues samarretes: 'Fes-te capellà ique siga el que Déu vulga'; al seucostat, una jove intenta adquirir-nela versió femenina. Un poc mésenllà, una desena de tendres cria-tures sostenen un xec gegant a ma-nera de pancarta amb l'import demés de tres milions d'avemaries peral Papa. Un dels xiquets explica quela iniciativa, sorgida en Internet,amb el suport del col·legi Cumbresi de l'internàutic Club Faro, que pa-trocinen els fonamentalistes Legio-narios de Cristo, consistia a anarafegint en un comptador en la xar-xa el nombre d'avemaries resats peral Papa. Les previsions es van su-perar i el xec ascendia a més de tresmilions. Un altre grup, vingut dellaic país veí, passeja una banderafrancesa. Prop, cinc xiquets i el seu

tutor, que més aviat sembla un 'boyscout', sostenen orgullosos unabandera dels Estats Units.

La presència policial també es fanotar, i es veuen curioses escenesde pelegrins de tota mena, secta iprocedència barrejats amb robus-tos policies antidisturbis, un nom-bre indeterminat d'agents secrets ifins i tot els militars que gestionenuns quants hospitals de campanyaen diversos indrets de la ciutat. Se-gons diverses fonts, 9.000 agents deseguretat, entre policia nacional,policia local, guàrdia civil i els efec-tius de l'exèrcit. Segons Canal 9,València disposa d'un policia cadacinc metres durant aquests dies.

En una fugaç visita a un McDo-nald's proper, de seguida es fa no-tar l'accent caribeny. Veneçolans

arribats des de l'altra part del'Atlàntic per gaudir de la visita pa-pal s'empassen hamburgueses,mentre centenars de milers de po-bres, que tardarien diverses vides apagar un bitllet d'avió transatlàntic,es queden als turons de Caracas.Afirmen que estan encantats de tro-bar-se en la ciutat. Més tard tindrí-em altres trobades amb pelegrinsdel tercer món...

Premsa afíUna ullada ràpida a la premsa es-pecialitzada, repartida gratuïta-ment pels carrers, resulta ben re-veladora. La Universitat CEU-Car-denal Herrera distribueix un periò-dic gratuït elaborat per alumnes deperiodisme. El CEU (controlat perla ultrareaccionària Asociación Ca-tólica de Propagandistas) publicaen les pàgines d'El Rotativo una en-trevista al famós catedràtic de psi-copatologia Aquilino Polainas, de-nunciat públicament per les seuestesis homòfobes, i una crònica de lapresentació del documental Amne-sia sobre els màrtirs valencians delsegle XX, en la qual l'historiadorJosé Andrés Gallego (participantd'aquest documental) afirma que“el nostre missatge és de perdó, nod'entrar en el joc de qui va matarmés, sinó mostrar el testimoni d'a-quells que van morir perdonant”, enreferència a la Guerra Civil espan-yola.

Xoc de concepcionsDesprés de fer una ullada a aques-tes perles periodístiques, caminantcap al nucli antic de la ciutat, el ba-rri del Carme i Velluters, l'ambienthi canvia dràsticament. A penes unscentenars de metres més enllà de

Crònica de la ciutat teocràticaCCaannaall 99. Va esdevindre la televisió “oficial” del Vaticà. FOTOS: LUCAS MARCO, DAVID SEGARRA, EMILI OLMOS

El Club Faro delsLegionarios de Cristo li varegalar al Papa un xecamb l’import de més detres milions de pregàries

El papa Benet XVI esrebut pels seus fidelscom una estrella delrock o del futbol comBono o Maradona

Els ayatollah xiïtes de l'Iran o el règim d'Aràbia Saudita no tenen res a envejar a la ciutat deValència. Governat fèrriament per l'ala campista del Partit Popular, el País Valencià va acollirel passat cap de setmana la visita del papa Benet XVI, amb un desplegament polític imediàtic impressionant.

11COMARQUES L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

la massa catòlica, el barri viu unaautèntica guerra de pancartes alsbalcons. Cartells de la campanyaciutadana Jo no t'espere poblenmoltes finestres d'habitatges parti-culars de ciutadans “farts de la in-tolerància del Vaticà”, tal com diuuna pancarta en la plaça del Tossal.En aquesta zona, on la presència depelegrins per metre quadrat es re-dueix dràsticament, les mirades iels somriures de picardia entre anò-nims ciutadans aliens a l'espectacleque es creuen sense conéixer-secontrasten amb la indignació d'al-guns pelegrins en detectar els car-tells contra la visita del Papa. A me-sura que s'avança caminant cap alscarrers més cèntrics de la ciutat,envoltats de grans magatzems, xi-ques joves que distribueixen gra-tuïtament ventalls d'una importantcompanyia elèctrica i gorres d'unacaixa d'estalvis catalana, especial-ment editats per a la visita del SantPare. Sota un sol de justícia, els pe-legrins inunden el centre de la ciu-tat, somrient, feliços i contents dela ciutat que els acull. Alguns via-nants autòctons que es declarenateus radicals afirmen estar preo-

cupats per si l'Estat del Vaticà s'haannexionat la ciutat: edificis públicscom el Palau de la Generalitat o lesCorts Valencianes, com també l'A-juntament, exhibeixen al costat dela bandera espanyola la bandera delVaticà.

El passeig acaba a última hora dela vesprada amb un espectacle moltparticular en la plaça de la Mare deDéu. Joves de diverses parròquiesde la ciutat, acompanyats de guita-rres i tambors, canten i ballen enhonor del Sant Pare. La bogeriacol·lectiva acaba de començar. Unparell d'hores més tard s'ha convo-cat un res del rosari col·lectiu a laplatja de la Malva-rosa. La nit pro-met.

L'èxode dels tramvies cap al rosari de la platjaL'èxode dels tramvies cap a la plat-ja sorprén els usuaris autòctons ialiens a la celebració, que observenincrèduls desenes de vagons plensa vessar de joves, famílies senceres,capellans, seminaristes, monges,revisors i altres tribus difícilmentidentificables. Són protegits en arri-bar per un dispositiu policial im-

pressionant i amb l'habitual tall detrànsit de tot carrer que tinga ladesgràcia en aquesta ciutat de tro-bar-se en un radi de 200 metres alvoltant de l'acte de torn.

Passada la mitjanit, el res col·lec-tiu deixa rastre en forma de piles ipiles d'escombraries a la platja i elpasseig; entre d'altres, milers de pà-gines d'El Rotativo. Llavors apareixun grup de llatinoamericans assa-jant algunes actuacions per l'en-demà. La posada en escena, que in-clou banderes de països com ara Ve-neçuela, Bolívia, Mèxic o Colòmbia,intenta donar la imatge de la re-presentació llatinoamericana en latrobada. La interlocutora explicaque procedeix de Santa Cruz, enBolívia, la regió rica autonomistadel país que no veu de bon ull aixòde presidents indígenes i, a més, so-cialistes.

Al voltant de la una de la mati-nada tot ha acabat de moment. Noqueda cap pelegrí pels carrers, totsdormen plàcidament en els allotja-ments respectius, la majoria en laFira de Mostres, habilitada espe-cialment per a acollir-los, o direc-tament als jardins de la Ciutat de les

Arts i les Ciències, l'obra faraònicadel PP valencià que acollirà els di-versos actes protagonitzats pelSant Pare. Per la seua part, lesil·lustres autoritats eclesiàstiquesdormen en els tres mil allotjamentsconstruïts a propòsit al Seminari deMontcada.

Dissabte 8, de vespradaContinua l'espectacle durant el diafort de la visita del Papa. Unes deuilles de cases al voltant de l'acte delPapa són tallades per la Policia Lo-cal. Els conductors aconsegueixenesquivar hàbilment els controlsamb excuses com la visita a l'hos-pital que es troba en la zona res-tringida. Més tard es comprovariaque colar-se en aquesta 'zona ver-da' a l'estil bagdadí sense acredita-ció de pelegrí o de premsa no re-sultava tan difícil. Alguns fidelsautòctons no acreditats s'indigna-ven davant el filtre entre els acre-ditats i la resta de la humanitat.Però el que desconeixien és que elsvoltants de la zona estaven estratè-gicament dividits per ubicar les ca-dires corresponents als fidels,aquesta vegada els acreditats. Així,

cadascú demanava als centenars dejoves voluntaris (voluntari@ es veiaescrit en les samarretes que duien)en quin sector havia d'ubicar-se.

L'empremta del Partit PopularEn aquesta zona, composta de ba-rris artificials creats en els últimstemps pel PP, la davantera en laguerra de les banderes la portava elbàndol provaticà, tot i que amb al-gunes excepcions dissidents quehavien preferit mostrar el seu re-buig a l'espectacle que des de fatres mesos han estat vociferant elsmitjans de comunicació, especial-ment l'òrgan oficial de propagandadels populars valencians, Canal 9.Aquest, al seu torn, ha esdevingutl'òrgan de propaganda del Vaticàmateix, que ha desenvolupat elsseus informatius en els seus estu-dis de València i en un estudi habi-litat en la Santa Seu durant les da-rreres setmanes. Les pantalles ge-gants d'aquesta cadena fan la fun-ció de recompensar els fidels noacreditats i els que estan situatsmés lluny de l'altar de 9.000 m2que, amb un cost estimat en900.000 euros, ha mantingut tallat

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

un pont neuràlgic de la ciutat du-rant setmanes, habilitat per al SantPare. El desplegament mediàtic re-sulta impressionant, amb la presèn-cia especial de mitjans afins convi-dats a l'espectacle, com l'agerma-nada Telemadrid.

Un espectacle de més de 30 milions d'eurosLa imatge resultant dels jardins querodegen els diversos sectors resul-ta a primera vista un tant delirant.Centenars de pelegrins estirats a lagespa sota el sol de justícia acom-panyats de les fonts públiques ha-bilitades per evitar desmais, i lesposteriors revelacions divines quepodrien produir-se.

Tot plegat donava la imatge d'uncampament urbà ben particular,unit per una cosa en comú: lapresència del Papa en una ciutat elsgovernants de la qual han gastatcom a mínim 30 milions d'euros(5.000 milions de pessetes) per al'ocasió. No obstant això, les xifres,com han denunciat el conjunt delspartits a l'esquerra del PP, es des-coneixen. Simplement no s'han dit.“El despropòsit és tan gran que no

s'atreveixen a dir-lo”, afirma GlòriaMarcos, coordinadora d'EsquerraUnida del País Valencià. SegonsMarcos, ni el director general ma-teix del Grup RTVV (RadiotelevisióValenciana) sap quant costarà eldesplegament mediàtic dels mitjanspúblics autonòmics. Però, com afir-ma Gil-Manuel Hernández, profes-sor de Sociologia de la Universitatde València, “el que és menys im-portant és el motiu, que certamentevidencia l'immobilisme i mostral'alarmant incomprensió del mónper part de la institució; allò quecompta és l'efecte espectacular defer com si tot anara bé”. El profes-sor Hernández sosté en un articlepublicat en la premsa valencianaque “les faccions dominants de l'es-glésia catòlica han de fer creure quela institució dialoga amb la moder-nitat globalitzada, encara que en elfons la seua dogmàtica intransigentinhabilita l'organització per a unvertader diàleg”. Prova d'això ha es-tat la constant al·lusió, que moltsimaginaven encara més contun-dent, del Sant Pare i de la Trobadade les Famílies en general als da-rrers canvis legislatius en relació

amb els drets dels homosexuals (toti que en aquests ambientes el pro-tagonisme és pels drets de les fa-mílies, en abstracte, que són les quehan estat greument atacades ambaquestes lleis), polititzant notable-ment l'ambient d'aquests càlids diesde juliol. Tot plegat portava a lamemòria algunes imatges de la visi-ta de l'anterior cap suprem del Va-ticà, que a les acaballes de la gue-rra freda aterrava a Nicaragua i,després de besar el terra de l'aero-port, renyava Ernesto Cardenal,teòleg, polític i escriptor per ser mi-nistre de Cultura durant la Revolu-ció Sandinista. Tot això, davant decentenars de milers de nicara-güencs que cridaven 'Església Po-pular!'.

Neofranquisme per rebre el Sant PareJa dins de la zona comencen a apa-réixer les banderes carlistes, les ha-bituals banderes vaticanes i les es-panyoles, a més d'algunes d'au-tonòmiques. Entre totes aquestesbanderes, algunes inclouen l'aguilófranquista. Quan el redactor d'a-questa crònica aconsegueix supe-

rar alguns controls per fotografiaraquesta bandera, el jove energu-men que la sosté discuteix acalora-dament amb una jove de l'organit-zació que li demana que no la incli-ne tant cap a la carretera que ha derecórrer el Sant Pare, ja que podriaresultar perillós, atés que es trobaen la primera fila. Al requerimentd'aquest redactor perquè deixe demoure-la un moment i poder d'a-questa manera prendre'n una bonainstantània, el jove retira de segui-da la bandera i comença un rosaride crits i insults. El jove, impotenten no poder abandonar el seu mag-nífic seient de primera fila, es mos-tra compungit. Quan aquest redac-tor s'apropa al policia nacional quees troba a penes a un metre dedistància per indicar-li que tal ban-dera és preconstitucional i pregun-tar-li per les mesures que es pren-drien davant d'aquesta il·legalitat,l'agent assenteix i respon que n'estàal corrent, que de seguida serà re-tirada. Un agent molt amable. Labandera no és retirada. Minuts méstard en trobarem dues més en dife-rents sectors propers, ben prepara-des per rebre el Sant Pare. A més

de les que saluden l'arribada delPapa des d'alguns balcons de la ciu-tat.

Comença el showDe sobte el goig esclata. Arriba elSant Pare, tan esperat pels assis-tents. Recorrent el camí invers alque s'havia caminat anteriorment,destaca la imatge dels milers de pe-legrins asseguts en les cadires hip-notitzats de cara a les enormes pan-talles habilitades. Files i files de pe-legrins amb el mateix rostre en unamateixa direcció amb el teló de fonsdels showmans que presentaven icomentaven l'espectacle per la me-gafonia. Absorbits per la imatge, no-més se n'interromp l'atenció ambcàntics i crits de 'Benet, Benet'. Mésque un Papa, sembla que el SantPare siga una estrella del futbol comMaradona o alguna estrella del pop.Tot un espectacle d'histèria col·lec-tiva pel mòdic preu de cinc mil mi-lions de les antigues pessetes...

Doncs bé: res a envejar als mal-vats estats tirànics i islàmics delmón. El PP ja ho ha aconseguit, unafugaç ciutat teocràtica. Què enspresentarà el futur?

13COMARQUES L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

De vacances a València, aprofi-tant la fi del setge papal a

aquesta ciutat, m'agradaria tractarel tema del descens als inferns,com si la tragèdia underground decamí a Torrent, i la tragèdia quevivim com a poble cada dia es po-gués convertir en una DivinaComèdia. En aquest recorregut noens acompanya Virgili, sinò l'om-bra fúnebre de les 43 víctimesmortals que reclamen justícia desd'ultratomba, a través del recordesgarrat dels seus familiars. Jo,com moltes persones havia agafataquesta línia moltes vegades pertal d'anar a Torrent, ma mare l'a-gafà poc abans del desastre. La lí-nia 1de metro pareixia d'una altraèpoca, i mai millor dit. Ni inver-sions, ni revisions, ni un euro gas-tat en comprovar la seguretat dela que depenen els i les ciutada-nes. Emmig d'una ciutat faraònicaon el monumentalisme i la propa-ganda engoleixen la vida i el pres-supost quotidià. Emmig de barrisque cauen de vells, preparats pera la colonització ortodoxa de lesimmobiliàries. Al centre d'unaValència en èxtasi místic per la vi-sita del papa Benet XVI, mentre lamajoria de les persones encetavenl'èxode estival aprofitant l'avinen-tesa, un greu accident descarnatmostra la realitat de nou tal comés. Les presses per soterrar la si-tuació, per mirar cap a una altrabanda, i per amagar el saldo nega-tiu de la visita papal, així com elmenyspreu i desinterés absolutmostrat en el ple en el qual es par-lava de l'accident de metro, mos-tren l'escasa catadura moral delsque ens governen. Cap dimissió,cap culpable, com si l'accident fosun designe diví contra el qual nos'hi pogués fer res. Ja ho vaig diren alguna altra ocasió, i crec con-vençut que finalment aquestesmetàfores descarnades els passa-ran factura.En aquest viatge per l'inframóndel PP, esdevingut autèntic partitd'ínfules colpistes, l'acompanya eldubtós i ultra periòdic d'en PedroJeta Ramírez, El Mundo. Aquestrotatiu, que viu de la publicitat ide l'enviament massiu a empresesafins i a les institucions públiquesde les comunitats governades pelPP, ha anat degenerant en unapèrdua absolutat de la legitimitat.Les seues campanyes absurdesper estendre la llavor del conspi-racionisme a base de motxilesoblidades, confidents policials (recordem que en l'època de l'11-Mla policia depenia del PP ), i casse-tes de l'Orquesta Mondragón, ensfan petar de riure a la majoria delsmortals. La histèria de JiménezLosantos i la COPE és la senyalmés evident del seu nerviosisme.La caiguda a l'avern és imparable.

Des de l’Illa

L’inframón

MARC PERIS Professor de la Universitat de València

REDACCIÓ VALÈNCIA

El passat 11 de març de 2004 unatemptat múltiple a Madrid va pro-vocar una massacre i un espiral dementides i manipulacions entorn ala seua possible autoria que el Go-vern espanyol -governat aleshoresper José María Aznar- va a atribuir"indiscutiblement" a ETA. El passat1 de juliol un accident va segar lavida de 43 persones a la Línia 1 delMetro. El Govern valencià ha des-

plegat una dura campanya infor-mativa per responsabilitzar única-ment el conductor del convoi de latragèdia. Com va ocórrer aleshores,els indicis i les proves apunten capa una mentida massiva amb unamotivació semblant: salvar la cadi-ra.

Així, convocats pels sindicats fe-rroviaris, la Plataforma pel Ferro-carril i Compromís pel Territòri,més de 500 persones van concen-trar-se la vesprada del dilluns 17 de

juliol, per tal d'exigir responsabili-tats al Govern valencià per l'acci-dent de la Línia 1 del Metro. Entreels manifestants destacaven diver-sos representants polítics delPSPV-PSOE, EUPV i el BLOC.

A les 19 hores començava unaconcentració, que durava uns tren-ta minuts, a les portes de la Plaçade Bous de València, a escassos me-tres de l'Estació del Nord de Renfei la parada del Metro de Xàtiva.

Instants després, un minut de si-

lenci donava pas, solemnement, ala lectura del manifest que exigiaresponsabilitats polítiques al Go-vern valencià, tan sols interromputpels crits de "Garcia-Antón dimis-sió" i "Perquè no torne a passar".

Responsables polítics, sindica-listes, diputats i regidors de diver-ses formacions polítiques de l'es-querra valenciana, es barrejavenentre els ciutadans d'apeu, sota lesescases banderes de la Intersindi-cal Valenciana i la CGT.

CAS 4F S’ENFRONTEN A FINS 18 ANYS DE PRESÓ

Demanen la dimissió del conseller García Antón

XAVI M.DDiiffeerreennttss mmoommeennttss ddee llaa mmaanniiffeessttaacciióó. La societat valenciana comença a mobilitzar-se exigint responsabilitats per l’accident de la Línia 1.

ENTREVISTA14 L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

REDACCIÓ valència

Acabes de ser reelegit president dela Federació Escola Valenciana,quins són els nous reptes?Estic treballant activament en la Fe-deració des de l’any noranta, pràcti-cament des de la seua creació i sócpresident des del 2002, després deCarme Miquel i Vicent Romans. Ini-cialment, ja des del 2002 la meuaintenció era revifar la Federació coma entitat cívica i com a referent delPaís Valencià. Cuidar la projecció in-terna i també treballar la projeccióexterna de la federació. Assolir untreball en equip a les comarques onels voluntaris d’escola valencianaque treballen de valent hi tinguerenun referent en aquesta federació ique Escola Valenciana siga un refe-rent als Països Catalans. Per a que sesàpiga que al País Valencià hi ha unasocietat civil important i amb ganesde fer coses. Aquests serien a granstrets els reptes que des d’Escola Va-lenciana ens plantegem. Tot i que ensacostem a una època prou moguda.

Entre aquests reptes entra el2007?L’altre dia parlarem d’això i consi-derem que no es un repte a soles pera Escola Valenciana sinó que ho éstambé per a tot el país, totes les en-titats, associacions, etc. El 2007 ésuna data important perquè els va-lencians ens hem de demostrar a no-saltres mateixos que es poden fer lescoses d’una altra forma a aquest paísi que hi ha una altra possibilitat defer-les, en el sentit de que és possi-ble la informació, la participació, latransparència, el consens i el diàleg.Tot això és possible en una societatque vol avançar i el 2007 s’ha de pro-duir eixe canvi al País Valencià i no-saltres des d’Escola Valenciana apos-tem i treballem per eixe canvi.

Si les coses canvien al 2007 i enstrobem amb un president de PSOE.Quines espectatives té la FEV ambaquest possible canvi?Nosaltres si hi ha un president delPSPV a la Generalitat Valencianacontinuarem exigint-li el que estemexigint-li a l’actual president del Par-tit Popular. Que hi haja màxima pro-tecció, plannificació i màxim suportal valencià com a llengua nacionalperò minoritzada al País Valencià iesperem que aquest nou presidenttinga una altra sensibilitat, que par-le valencià i que demostre que vol ferles coses d’una altra forma. El més

positiu seria un pacte de progrés enla Generalitat Valenciana i que les te-sis que defensa Escola Valenciana anivell educatiu i a nivell de norma-lització lingüística pugueren ser es-coltades en la Generalitat.

Recentment vos han donat el Pre-mi Nacional de Cultura que atorgala Generalitat catalana. Aquest pre-mi reconeix el treball en defensa dela cultura. Indica això un canvi dereferents respecte al País Valenciàper part de la Generalitat Catala-na.No ho sé. No sé si realment indicaaixò. Nosaltres estem molt contentsd’haver rebut aquest premi i pensemque ve a reconéixer la nostra tra-jectòria civil, reivindicativa i el nos-tre treball pel País Valencià. Hi hamés gent que treballa pel País Va-lencià, el que no pot ser és que si-guen només eixes persones el refe-rent per a la resta de territoris. Per-què nosaltres col·laborem amb altres

entitats del nostre entorn com araObra Cultural Balear, Òmnium Cul-tural, Escola Catalana, Escoles enXarxa…, tenim bones relacions ambles entitats de la Franja de Ponent,etc. El que està clar és que el PremiNacional de Cultura ens obrirà no-ves portes de treball amb el Princi-pat i ens obliga a donar el salt quali-tatiu que vol donar Escola Valencia-na, un salt qualitatiu que vinga a de-mostrar al Principat que al País Va-lencià hi ha més entitats que AccióCultural i que a més a més és possi-ble treballar des d’una altra vessantmés digna i més nacional que el quealtra gent pensa i que es considerenreferent únic. Pense que és possibleque aquest premi assente les basesd’una altra forma de fer les coses alPaís Valencià.

Aquest premi l’ha donat una insti-tució governada pel PSOE. Té unalectura política?És possible tot i que jo no ho crec.

Quan em va telefonar el conseller deCultura per a donar-me la notícia, jono sabia qui podia haver avalat, o quipodia haver donat el nostre nom aljurat. Després vaig descobrir que ha-vien sigut valencians de pro que tre-ballen a Catalunya els què havien do-nat el nom de la FEV i havien defen-sat el nostre treball. De totes mane-res no crec que això es puga utilitzarpolíticament ni pel PSC ni pel PSPVi molt menys pel PSOE a nivell es-tatal. Si que és cert que nosaltresconvidem a les trobades a polítics delPaís Valencià, del Principat i de Ma-drid, i és cert que la vicepresidentadel Govern va excusar la seua no as-sistència per motius d’agenda peròens va dir que coneixia les trobadesi ens va donar ànims. La ministra d’E-ducació va estar a punt de vindre ales trobades de València, però final-ment no va poder assistir-hi. És adir que sí que hi han bones relacions,ja que a Escola Valenciana no estemtancats a sumar esforços i si algú espensa que ens pot utilitzar política-ment està equivocat i si el PSPV vull-guera utilitzar a Escola Valencianacontinuaria equivocant-se.

Històricament els moviments so-

cials, sobretot al País Valencià, hansigut ferramentes que han facili-tat l’accés al poder a certes op-cions polítiques i que en acabanthan sigut oblidats. Penses queaquesta dinàmica s’ha acabat i queels moviments tenen clara la seuaindependència del poder siga quisiga?Jo no sé si governara l’esquerra enaquest país i governara el PSPV ambun pacte d’esquerres, pel qual no-saltres apostem, alguna direcció ge-neral anara parar a cap membred’Escola Valenciana, no ho sé. Peròel que està clar és que Escola Valen-ciana ha demostrat la seua inde-pendència política i de treball i lacontinuarà tenint. Els moviments so-cials del País Valencià estan a l’altu-ra de les circumstàncies: compromíspel Territori, compromís per l’Esta-tut, etc., han demostrat la seua ca-pacitat de treball i independència,una altra cosa és que els partits po-lítics intenten absorvir-los o prendreper senyera aquests moviments.Però jo pense que el poble valenciàdesprés de vint-i-cinc anys de de-mocràcia, d’estatut i de llei d’ús sapfer les coses i aposte perquè si hi ha

DIEGO GÓMEZPRESIDENT DE LA FEDERACIÓ ESCOLA VALENCIANA“ELS MOVIMENTS SOCIALS DEL PAÍS VALENCIÀ

ESTAN A L’ALTURA DE LES CIRCUMSTÀNCIES

AL PAÍS VALENCIÀ HI HA MÉS ENTITATS QUE ACPV I ÉSPOSSIBLE TREBALLAR DES D’ALTRA VESSANT

“

DIEGO GÓMEZ A LES TROBADES ARXIU

un canvi en la Generalitat les orga-nitzacions cíviques estaran allí pera dir-li al govern d’esquerres que calfer les coses d’una altra forma.

Des de fora es percep el paper deprogressiu lideratge de la FEV. Comes percep des de dins?No som líders en res, però és que ser-ho és molt fàcil perquè no hi ha res.Molta gent ens diu que som la Con-selleria de Cultura, ja que aquestaestà morta i això no pot ser. Nosal-tres no pretenem això, no pretenemliderar res ni fer la tasca que li per-toca a l’administració. Nosaltres es-tem per a dir-li a l’administració queha de fer-la. Però després de deuanys de govern del Partit Popular in-tentant-ho, continua sense fer-seres, doncs aleshores nosaltres aga-fem el carro i tirem d’ell per la cos-tera i no podem consentir que si elsoltem s’en vaja costera avall, no po-dem consentir que es perga la cul-tura i les tradicions populars, que elsnostres xiquets no coneguen la seuacultura i tradicions. No podem con-sentir que cada vegada s’estiga cas-tellanitzant més l’escola pública.No podem consentir que hi hagenvulneracions dels drets lingüísticsper ser valencians i que es continueconsiderant als valencians en aquestpaís ciutadans de segona. Jo penseque la gent que ve a les Trobades,ve per l’estima per la llengua però enel fons també reivindica aquests as-pectes.

Com és la seua relació amb el go-vern de la Generalitat?En aquests moments inexistent i nul.No és que nosaltres passem, és queells marginen a Escola Valenciana.El president de la Generalitat i el

conseller d’Educació i en general elGovern i el Partit Popular no tenenen compte a Escola Valenciana encap moment. Hi ha excepcions jaque alguns ajuntament del PP orga-nitzen trobades, cinema en valencià,etc. Això demostra que no tot elmón en el PP és tan tancat i tan ne-gatiu, però la tònica general és l’al-tra.

I amb els partits de l’oposició?Amb els partits de l’oposició tenimmolt bona relació. Tenim molt bonarelació amb els partits progresistesvalencians. Amb el PSPV fins el de-bat del nou estatut teníem molt bonarelació i parlàvem i ens convidavena debats i fòrums participatius d’en-titats, etc. Però a partir d’aquest mo-ment s’han gelat prou les relacionsamb el PSPV. En canvi la relació ambels partits progressistes i naciona-listes és molt bona i hi ha una bonaentesa i es parla de futur i de 2007.I què fa una entitat com Escola Va-lenciana parlant amb partits? Doncsmolt senzill perquè nosaltres apos-tem per un canvi que facilite un fu-tur amb quatre pilars principals: eltreball per la llengua, el treball perla cultura, per la nostra identitat i peruna sèrie de valors com la partici-pació i la transparència, que en l’ac-tualitat no es donen i caldria que esdonaren. I en això si que treballem.

Enguany a les trobades s’ha par-lat de territori i sostenibilitat. AlPaís Valencià territori i cultura vande la mà?Quan nosaltres ja no sols defensemel compromís pel valencià sino queapostem pel compromís valencià, ésperquè el futur d’aquest país és quel-com més que la llengua. La reivindi-

cació de la llengua ha d’estar unidaa la del territori i a la identitària. Totaixò va lligat perquè, com hem de-fensat a aquestes darreres trobades,si perdem el territori perdem el país,la nostra llengua i la identitat com apoble. Aleshores si que es necessa-ri eixa reivindicació educativa per atrencar amb la falàcia que suposasentir a certa gent dir que defensa elvalencià, però això sí parlant en cas-tellà. Que el País Valencià és unamena d’illes Seitxelles del Medite-rrani on cap tot i això no és així. Per-què els nostres xiquets i xiquetesque treballen en projectes mediam-bientals, que fan ecoauditories, etc.,i treballen amb una visió més soste-nible del nostre país es mereixen deveritat un territori i un país diferental que tenim a l’actualitat.

Una de les principals reivindica-cions dels músics valencians és lafalta de ressó als mitjans de co-municació. Després del relatiu èxitdels Premis Ovidi en els que heucol·laborat conjuntament amb laCol·lectiu de músics Ovidi Montllor(COM) i L’AVANÇ INFORMACIÓ,quins creus que són els mecanis-mes per aconseguir aquest ressó?Nosaltres quan hem apostat per do-nar suport a un projecte com la mú-sica en valencià o com és ara el ci-nema en valencià, és per eixe saltqualitatiu de la federació d’anar mésenllà de l’aspecte educatiu, i treba-llar des de les aules, però també ei-xir al carrer i treballar des del ca-rrer perquè el valencià necessitapromocionar-se i prestigiar-se en laresta d’ambits d’ús lingüístic. I lamúsica en tot això és fonamental,aleshores l’aposta per aquestes per-sones que fan cultura, tradició, rei-

vindicació identitària a partir de lamúsica i que hi haja un suport infor-matiu com el que ha donat L’AVANÇINFORMACIÓ, és molt importantper a la recuperació i la dignificaciódel País. I nosaltres naturalmentanem a apostar per eixos projectes,ja que a les Trobades, que són bàsi-cament lúdiques, però també rei-vindicatives, caben eixos aspectes ivolem que s’ens identifique amb larecuperació de la cultura i les tradi-cions i amb el treball conjunt amb al-tres organitzacions com la COM iL’AVANÇ INFORMACIÓ.

Com veus el panorama de mitjansde comunicació en valencià?Molt dolent. Aquest país seria dife-rent si tinguerem mitjans de comu-nicació en valencià. Si durant aquestdarrers anys de democràcia hague-ra hagut un suport institucional alsmitjans de comunicació en valencià,possiblement ara no estaríem onestem. Però malauradament els par-tits polítics continuen utilitzant eltema lingüístic com a arma electo-ral, aleshores els mitjans de comu-nicació en valencià són vistos comuna cosa regressiva des de les ad-ministracions. La qüestió és queaquest país es normalitzarà quan tin-gam mitjans de comunicació en va-lencià. Des d’Escola Valencianaapostem pels mitjans de comunica-ció en valencià com ara Vilaweb i L’A-VANÇ INFORMACIÓ, entre d’altres.

Hi ha organitzacions culturals ques’han desenvolupat d’una maneramolt nuclear, molt centralitzadaamb diferents braços que intentendonar resposta a diferents aspec-

tes socials però sempre atenent ales raons de l’organisme central.La vostra aposta va per aquestcamí o més encaminada al treballen xarxa des de dins de l’organit-zació i amb la relació amb les al-tres?Nosaltres tenim dues línies bàsiquesd’actuació. Una és crear xarxes decomplicitat i estratègiques per acon-seguir objectius que tinguen quevore amb la normalització del va-lencià. L’altra línia aniria per una for-ta aposta per la potenciació de l’àm-bit comarcal i de la gestió territorial.Nosaltres tenim una organització ala ciutat de València que projecta laimatge de país, però Escola Valen-ciana són sobre tot les entitats co-marcals, les coordinadores que es-tan a les comarques, i la nostra apos-ta va per aquest camí. Col·laborar ac-tivament amb organitzacions com laFundació Soler i Godes de Castellói altres d’Alacant per tal d’obrir sub-seus i potenciar la imatge d’EscolaValenciana des de l’àmbit comarcal.No ens importa anar amb qui sigasempre que coincidim en la defensade la llengua i la identitat dels va-lencians.

Un pensament de futur.Sóc molt optimista malgrat tot. El fu-tur és nostre i és en valencià. El nos-tre poble és com diu el poema d’Es-tellés i que ara canten els d’ObrintPas: “un poble unit, alegre i comba-tiu”. Aquesta és la clau. No és horade tancar el somriure, és hora de tan-car el puny, d’obrir la boca i d’acon-seguir un futur més digne per a lespersones, i Escola Valenciana treba-llarà en aquesta direcció.

15ENTREVISTAL’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

“Si el poble valencià esguarda amb amor la seuapròpia identitat, manté lallengua i n’incrementa elseu ús com a llengua decomunicació, la pervivènciadel valencià quedarà asse-gurada”. Amb aquestesparaules d’Enric Valor bépodríem resumir l’esperit deles Trobades d’Ensenyamenten Valencià, que com cadaprimavera organitza Federa-ció Escola Valenciana. Les17 Trobades que s’organit-zen comarcalment cada anyhan esdevingut la manifes-tació popular més importantd’estima per la llengua, onvàries generacions –alum-nes, pares i mestres- trobenl’antídot contra les agres-sions a la nostra llengua enforma d’expressió públicad’autoestima col·lectiva,demostrant que nosaltresvolem ser un poble mésentre tota la diversitat delmón. El camí de les trobades vacomençar fa 21 anys, a

Benifaió i la Xara, duespoblacions que van ser lesprimeres en demanar permitjà d’aquesta festa ludico-reivindicativa més suportper a la nostra llengua. Ara,doncs, ja duen al voltant de200 trobades celebrades. El1986 la gent es preguntavaquè era una trobada, hui lapregunta és altra: On ésenguany la Trobada? Ja tensla camiseta de la Trobada?Es tracta, doncs, del movi-ment cívic més importantdel País Valencià, capaç dereunir 200 000 personessota diferents lemes ambun objectiu: la defensa del’ensenyament i ús delvalencià. A més de ser unajornada lúdica de l’ensenya-ment en valencià, les troba-des mantenen el seu com-promís social, no només pelque fa a la llengua, sinótambé en la transmissiód’altres valors. Un d’ells, eldel desenvolupament soste-nible va centrar les troba-des del 2006.

Què són les Trobades?

ESCOLA VALENCIANA

ÉS HORA DE TANCAR EL PUNY, D’OBRIR LA BOCA I D’ACONSEGUIR UN FUTUR MÉS DIGNE

“

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

REDACCIÓ VALÈNCIA

A mitjans de juliol va esclatar l’a-larma. Després que els tribunals li ha-gueren prohibit a l’alcaldessa de Valèn-cia, Rita Barberà, realitzar unes obresen la secció 7 del cementir general deValència que afectaven un fossar derepublicans represaliats durant la dic-tadura de Franco, el Fòrum per laMemòria del País Valencià ha detectatun nova construcció que amenaça unaaltra fossa comuna. L'Ajuntament haautoritzat la construcció d'un panteóprivat en la secció 5 on hi han apare-gut restes humanes.

El regidor d’EU Antonio VázquezMontalbán, que des del primer intentde l’Ajuntament vigila permanent-ment els moviments dels treballadorsmunicipals al cementir, va detectar elsóssos el passat dimarts. Immediata-ment va fotografiar-los per enviar lesproves als mitjans de comunicació.“No entenc la tossuderia de l’equipde Govern per no reconéixer que exis-teixen restes òssies, una cosa que que-da en evidència des del mateix mo-ment en què s’inicien les obres i que,a més, suposa un atac contra la llei”,sentencia.

Testimoni vitalEl Fòrum per la Memòria reclama ques’investiguen i s’identifiquen les res-tes de totes les fosses comunes al ce-mentir de València i se li done a lesvíctimes un reconeixement digne enel cementir. La resposta de l’Ajunta-

ment ha sigut tractar de soterrar-lessota el ciment, abans amb una am-pliació del cementir que ha sigut can-cel·lada per la Justícia, ara amb la cons-trucció d’un luxós panteó privat.

La fossa afectada per l’amenaçamunicipal revesteix una importància

especial. Sobre els terrenys on s’estàaixecant el panteó privat hi ha 16.535enterraments compresos entre el pe-ríode d’agost de 1945 a 1950, fóra jadels considerats temps durs de la re-pressió franquista. Suposa la provaviva que després de l’entrada del rè-

gim franquista a l’ONU van continuarels assessinats indiscriminats, un ex-trem que encara està sent discutit pelshistoriadors. Antoni Arnau, del Fòrumper la Memòria, explica que durant lesobres van veure “un crani amb un fo-rat, possiblement d’un tret, que els

operaris retiraren ràpidament”.La plataforma farà l’impossible per

aturar un atac a la memòria històricaque converteix l’Ajuntament de Valèn-cia en la institució de l’Estat que mésestà treballant per destruir el recordde la repressió franquista.

Rita torna a remoure tombes de republicans represaliats

AALLAARRMMAA LA CONSTRUCCIÓ D’UN PANTEÓ PRIVAT AMENAÇA UN ALTRE FOSSAR REPUBLICÀ

El Fòrum per la Memòria iEsquerra Unida alertensobre un nou atac a lamemòria històrica delsrepublicans represaliatsdurant el franquisme aValència

17COMARQUES L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

REDACCIÓ BARCELONA

El futur judici als majors d’edatencausats per la mort del joveberguedà Josep Maria Isantadurant els actes de Patum del’any passat té molts números peracabar amb una sentència que espodria considerar benevolent. Iés que aquests darrers dies, latitular del jutjat de menorsnúmero 1 de Barcelona ha con-demnat a penes d’entre tres i setanys d’internament per un delic-te d’homicidi a sis dels vuit

menors involucrats en el cas.Precisament la qualificació jurídi-ca d’aquells fets com a homicidi ino com a assassinat, tal comreclamava l’acusació, faria que aljudici dels majors, encara senseuna data fixada, les penes possi-bles no passessin dels 15 anys depresó, 10 menys que en els casosconsiderats com a assassinats. Ésa dir, la sentència recull uns fetsprovats que tindran una reper-cussió important de cara al judicidels majors d’edat. Un judici enquè el principal cavall de batallaserà la qüestió de la coautoria, jaque encara no s’ha determinatqui va clavar aquella nit les gani-vetades al jove berguedà.

Tant els advocats de l’acusaciócom la famílila Isanta considerenque existeixen requisits sufi-cients, com el de traïdoria i acar-nissament, per qualificar els fetsd’assassinat. A més, es mostrentambé insatisfets perquè la jut-gessa no hagi dictat cap ordred’allunyament dels condemnats,cosa que es demanava que fosalmenys de tres anys. Per això,els advocats ja han anunciat quepensen presentar un recurs d’a-pel·lació a la sentència.

REDACCIÓ BARCELONA

El cas es remunta al 4 de febrerd’enguany. La Guàrdia Urbana vi-gilava una festa que s’estava fent al’Anarko Penya, un local situat alcarrer Sant Pere Més Baix de Bar-celona, quan es van produir alda-rulls que van acabar amb un agenten estat de coma i tres joves quepassaven per la zona detinguts. Se-gons l’acusació, un d’ells va llançaruna pedra al front a un agent, queva caure enrere, es va colpejar elclatell contra el terra i va quedar encoma. Els forenses són ambigus: lalesió es va produir per «un impac-te de o contra un objecte contun-dent». I la defensa té una altra te-oria, avalada per pèrits catedràticsde la Universitat de Barcelona i dela Universitat Autònoma de Barce-lona: el guàrdia estava ajupit for-

cejant amb algú i des d’un balcó del’Anarko Penya li van llançar untest al clatell. L’impacte el va fercaure de cara contra terra, i així esva fer la lesió del front, massa lleuper ser d’un cop de pedra.Aquesta era, també, la seqüènciadels fets que defensava l’alcalde dela ciutat, Joan Clos, al cap de pocque es produïssin els fets. L’atestatpolicial, però, aposta ara per unapedra llançada a peu de carrer. Foscom fos, no se saben ni les dimen-sions de la pedra perquè no s’ha lo-calitzat. Els Mossos d’Esquadra nohan trobat restes de sang en cap deles confiscades per la Guàrdia Ur-bana i és que, de fet, aviat es va ne-tejar el lloc dels fets i van desa-parèixer possibles proves, cosaque, a més, es podria considerarcom a obstrucció a la justícia perpart de la Guàrdia Urbana, presenten el moment de “passar l’escom-bra”. Només basant-se en la decla-ració de tres policies, contradictò-ries i incompletes, la jutgessa delcas va enviar els tres detinguts a lapresó a l’espera de judici. Ara, des-prés de diverses gestions infruc-tuoses, els nois han iniciat una vagade fam que ja fa quasi cinc setma-nes que dura i a la qual s’hi ha afe-git la mare d’un d’ells, acollida a la

Casa de la Solidaritat de Barcelo-na.Es tracta d’una vaga de fam “fruitde la impotència”, com explica lamare en una entrevista recent alsetmanari Directa. Ella asseguraque el seu fill és innocent i que elprocés ha estat ple d’irregularitats,com el fet de no haver acceptat al-tres sis testimonis o informes pe-ricials que indiquen que l’agent varebre el cop des de dalt i no perquèalgú li llencés una pedra des del ca-rrer, on es trobava el seu fill. La jut-gessa, però, no accepta res més. Jahi ha tres caps de turc i s’ha tancatla instrucció del cas, la qual cosa faimpossible realitzar cap acció judi-cial en defensa dels nois, malgratles més de 6.000 signatures que s’-han recollit en defensa de la pres-sumpció d’innocència. Tot plegatporta la mare d’un d’ells a no en-tendre res del què està passantamb el cas, a “una situació que noet pots creure i que fa que cada ve-gada estigui més espantada”. L’ob-jectiu, ara, és que s’investigui perquè es van esborrar les proves i onés el document que va fer dir a l’al-calde que al guàrdia l’havien feritamb un test, una versió que, de copi volta i sense explicacions, ha de-saparegut.

CAS 4F S’ENFRONTEN A FINS 18 ANYS DE PRESÓ

Al lloc equivocat i en el moment equivocatTres joves es troben enpresó preventiva des defa més de cinc mesosper uns fets mai aclarits.Ells i una mare han por-tat un mes sense menjarres com a protesta.

El judici als adults invo-lucrats en la mort deJosep Maria Isantadurant la Patum de2005 podria ser bene-volent

SENTÈNCIA CONDEMNATS NOMÉS PER HOMICIDI

Els assassins deBerga, amb el camí més pla

Els advocats i la famíliadels assassinats noestan gens satisfetsamb la sentència i hananunciat un recurs

18 L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

REDACCIÓ

LA UNIÓ-COAG ha presentat estematí una ambiciosa i interessant cam-panya que durà endavant els pròximsmesos amb el lema El camp és vida:fes-lo teu, per tal de sensibilitzar a lesdiferents Administracions i a tota lasocietat valenciana sobre la pro-blemàtica que pateixen els produc-tors i el perill que comportaria quetant els camps com els llauradors de-saparegueren.

La campanya consistirà inicial-ment en la celebració de xarrades in-formatives pels pobles; reunionsamb partits polítics, sindicats, asso-ciacions, repartiment de cartells pera penjar en balconades i finestres,replegada de signatures individualsi col·lectives d’adhesió a un mani-fest, presentació de mocions en elsplens d’ajuntaments o consells agra-ris, etc,.

Les dades actuals han provocat lacreació d’esta campanya. En els úl-tims quinze anys s’han perdut mésde 144.000 hectàrees de cultiu, de1999 a 2003 han abandonat més de73.000 titulars d’explotacions, unterç del cens total. En només qua-tre anys han abandonat 8.000 jovesl’activitat agrària, els preus que re-ben els llauradors per les seues pro-duccions continuen baixant anyrere any (per exemple els dels cí-trics han experimentat un descensd’un 68% en els últims 10 anys),quan els consumidors paguen des-prés una mitjana de prop d’un 500%més. Mentre això passa, els costosde producció han augmentat consi-derablement. I el problema, segonsel sindicat agrari, és que tot això vaen augment.

Joan Brusca, secretari general deLA UNIÓ-COAG ha afirmat que “lacrisi en el camp és brutal i està enperill la continuïtat de l’activitatagrària en moltes de les nostres zo-nes. Ningú s’ha parat a pensar lesgreus i desastroses conseqüènciestant socials, mediambientals comeconòmiques que representaria ladesaparició dels nostres camps, delsnostres llauradors i ramaders. A

més de riquesa per al conjunt de l’e-conomia, els llauradors i ramadersproduïm qualitat, donem seguretatalimentària, protegim el medi am-bient i el benestar dels animals, con-servem el paisatge i preservem lestradicions en el món rural”.

Joan Brusca ha assenyaat que “lasituació no pot esperar més i peraixò hem fet esta campanya: tenimuna falta de rendabilitat alarmant enles nostres explotacions i a més tro-

bem una falta de racionalització enels processos d’urbanització de lesterres agrícoles que fan que cada ve-gada hi hagen menys llauradors imenys camps. Vore els preus queens paguen i vore com es destruïxel nostre territori ens provoca amar-gor i ràbia. No vull que ningú penseque açò és una qüestió política, ésuna qüestió d’autèntica super-vivència. O ara o mai, per tant”.

El secretari general de LA UNIÓaposta per fer complir el recente-ment aprovat estatut d’autonomia,que en el seu article 18 especifica:“des del reconeixement social i cul-tural del sector agrari valencià i dela seua important labor en l’activi-tat productiva, en el mantenimentdel paisatge, del territori, del mediambient, de la cultura, de les tradi-cions i costums més definitòries dela identitat valenciana, la Generali-tat adoptarà les mesures polítiques,fiscals, jurídiques i legislatives quegarantisquen els drets d’este sector,el seu desenrotllament i protecció,així como dels llauradors i rama-ders”.

La Unió de Llauradors alerta de lacrítica situació del camp valencià

ECONOMIACCRRIISSII LA URBANITZACIÓ I LA CRISI DE PREUS LES FA PASSAR MAGRES AL CAMP VALENCIÀ

Els procesos d’urbanització de les terres agrícoles fan que cada vegada hi haguen menys llauradors

Roda de premsa de la Unió de Llauradors.

La crisi en el camp és brutal i posa en perill la continuïtat de l’activitat productiva al camp

La campanya “El Campés vida: fes-lo teu” queacaba de llançar la Unióde Llauradors alertasobre la cada vegadamés complicada situaciódel sector agrari valencià.

LA CABOTA D’ESTIU JA HA ARRIBAT !

El número 6 de la revista satírica “La Cabota” ja és al ca-rrer. “La Cabota” que començà com una revista per a la co-marca de La Safor, cada cop arriba a més indrets del PaísValencià. A hores d’ara la podeu trobar a València, Alcoi,L’Alcúdia, Sueca, Ontinyent, L’Olleria, La Valldigna...Peròqui millor per a fer la presentació d’aquest darrer númeroque el seu ideòleg i editor Mr Cabota:”Ha arribat l'estiu i nosé massa bé què dir-vos. La revista vas prou bé, gràcies a vo-saltres que ens seguiu amb atenció: any i mig de vida, queja ens permet situar-nos com a un mitjà de comunicació id'informació tan seriós com els altres. L'estiu ens revolu-ciona sexualment i ens fa beure molta orxata, cervesa i men-tireta que, posteriorment, i com a bons humans valenciansque som, pixem. Vull comentar-vos que nosaltres rebutgemla violència en totes les seues formes, però estos dies, i perdiversos motius que vosaltres també sabeu, ens hem que-dat amb unes ganes terribles de pegar-li una pedrâ al capde mes d'un dels nostres consellers; no vos mostreu temp-tats de fer-ho vosaltres tampoc. Volia fer-vos, si m'ho per-meteu, una metàfora literària, i és que “moltes formiguespoden carregar-se un escarabat", així que no vos ho pen-seu dos voltes i mireu què podeu fer vosaltres en positiu perla vostra terra. Tal vegada, simplement un xicoteta acciópuga canviar moltes coses. També vull dir-vos que fa unacalor que Déu, a vore si els ecologistes tenien raó i ja ha arri-bat el canvi climàtic!”.

+ info: www.lacabota.com

L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

REDACCIÓ

A la comarca de La Marina, la des-trucció del territori s’ha convertit jaen una rutina. Macrourbanitzacions,camps de golf, ports esportius, cen-tres comercials, i una manca total deplanificació urbana i d’infraestructu-res caracteritzen el seu creixement.“Una casta d’empresaris sense escrú-pols i polítics corruptes completen elcòctel de la comarca, i per extensiódel país, que ens és propi. Tanma-teix, la gent del país dels transvassa-ments, l’alta tensió i les Marines d’Orno tenim per costum quedar-nosquiets, i menys encara engolir-nossense discutir les barbaritats quese’ns venen al damunt. Perquè a Xà-bia, Pego, Parcent, Benissa, Dénia,

Pedreguer, Verger, Xaló o Sanet hi haalguna cosa que es mou, i que no con-tenta amb oposar-se a la barbàrie,pretén donar una resposta, i, sobretotuna alternativa”. Per això, perquè lalluita no ha de ser sempre trista nitampoc avorrida, des de diversoscol·lectius de la Marina Alta han po-sat en marxa l’Arrels ’06: el 1er Aplecper la Terra, que tindrà lloc a Xàbia el18, 19 i 20 d’agost. L’Arrels ’06: 1erAplec per la Terra pretén ser un espaion cronstruïr les alternatives que ensfan falta. Un espai per parlar, per de-batre, per informar-nos, per fer festa,però sobretot per arribar a tothom itransmetre-li les nostre inquietuts.Per tot això, han pensat en un espaiper a totes les edats, amb diferentsxerrades temàtiques sobre els temes

que ens afecten, teatre, taula rodonade col·lectius vinguts d’arreu del país,actuacions musicals de vesprada,monòlegs a càrrec del showman XaviCastillo, partida de pilota valenciana,cercavila amb xaranga i correfocs...un munt d’activitats amb l’objectiu deconjugar festa amb lluita i conèixermillor els companys en la causacomú. A més a més, a la nit de dissab-te gaudirem de concerts de grups derenom, tant del país: Sva-Ters, LaGossa Sorda, Skalissai i No te digo nácom de fora:Skalariak, d’Iruña-Pam-plona. Comptaran amb una zona d’a-campada per a la gent que es vulgaquedar, i tot a un preu mòdic: 10 eu-ros.

+ info: www.maulets.org/lamarina

A L’AGOST : ARRELS ‘06 PRIMERAPLEC PER LA TERRA A XÀBIA

SKALARIAK ELS D’IRUÑA PRESENTANTARAN EL SEU DARRER TREBALL “RADIO GHETTO” AL FESTIVAL ARRELS DE XÀBIA A L’AGOST

L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006 21

DAVID SEGARRA

Els últims cinc anys han donat clarsexemples de la direcció cap a on es-tan dirigint-se els mitjans comunica-ció. Des de la premsa independent,local i de proximitat es veu com lestendències comunicatives dins l’es-pai lingüístic català tenen particula-ritats pròpies. La irrupció imparable d’internet hasigut la principal novetat i marca unanova etapa. La xarxa ha creat novesoportunitats i alhora ha obligat a re-estructurar-se i adaptar-se als vellsmitjans que tenen que competir ambmitjans estríctament digitals. Dins delcontext de la constant evolució de lestecnologies de la informació, de l’o-bertura de mercats i extrema inter-comunicació que ha provocat la glo-balització, l’espai comunicatiu en ca-talà es troba en una cruïlla. A la Re-vista de les Revistes del 2005 el seueditorial afirmava que “cada cop te-nen més presència al nostre país elsgrups de comunicació estatals i eu-ropeus amb poca voluntat d’expres-sar-se en llengua catalana”. I és cert,però també ho és el fet que els mit-jans propis disposen d’eines que elspermeten una difusió i una inde-pendència inèdites. Són precissa-ment les noves tecnologies les que es-tan permetent la reconstrucció d’unespai català de comunicació i en la re-cuperació del periodisme crític i in-dependent. Afegeix la periodista LaiaAltarriba que “si bé és cert que enconjunt l’ús social de la llengua re-trocedeix, no podem oblidar que elpercentatge de població ecolaritzadaen català en qualsevol dels territorisdel nostre país és més alt que en capaltre moment de la història”.

Tendència general en les audiènciesSegons l’informe de l’Estudi Generalde Mitjans espanyols (EGM) lestendències de les audiències sónd’augment espectacular d’internet,d’alça dels periòdics i d’una lleugeratendència a la baixa de la televisió iles revistes. El cas d’internet com amitjà naixent presenta un creixe-ment constant i rapidíssim. Mentre al’any 1996 l’audiència era de l’1%, al2000 era de 12,6%, per arribar a un26,9% en 2003 i assolir ja un 34,4% el2005. Els periòdics passen en el ma-teix periode d’una penetració del38% al 41,1%. Cal tindre en compteque ha sigut l’edició i distribució delsnous gratuïts qui ha compensat la cla-ra caiguda de vendes dels periòdicsgeneralistes de pagament. “A Cata-lunya, als darrers 22 anys, la premsalocal i comarcal catalana és l’únicaque ha mantingut un creixement sos-tingut i l’única que continua en ex-pansió” apunta el sociòleg SalvadorCardús, basant-se en els resultats del’Institut d’Opinió de la Generalitat

catalana. El reforçament de la iden-titat local en la globalització és unfenòmen clar. Front a l’uniformitza-ció transnacional, les cultures arrela-des estan generant una clara re-sistència. Teresa Velásquez, del De-partament de Periodisme de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona creu“fonamental que aquests mitjanstracten els aspectes relacionats ambles senyes d’identitat d’aquells llocson s’editen i per als lectors als qualses dirigeixen i, al mateix temps, a tra-vés de les possibilitats que donen tantla xarxa, com els instruments tecnò-logics, es troben a l’espai global (ci-berespai)”.La modificació dels hàbits de l’au-diència està provocant ja un canvi enel repartiment del pastís publicitari isi és cert que per ara televisió, ràdioi premsa escrita s’ho emporten qua-si tot, internet està ja començant agaudir del banquet. Al ritme actual decreixement es calcula que en pocsanys arribarà a absorvir una part im-

portant de la inversió publicitària to-tal. En aquest context, el paper de lesassociacions de premsa catalanes quefan el paper de lobby cara les institu-cions i també a l’hora d’explicar a lesagències de publicitat les seues im-portants audiències ha sigut fona-mental. L’experiència de David Baret,secretari de l’Associació Catalana dePremsa Comarcal (ACPC), és que“cal fer molta pedagogia del potencialde la premsa comarcal” davant lesinstitucions i les agències.

L’Avanç, internet i el País ValenciàInternet és un dels nous i principalsfronts en la batalla per la informació.Com a fet positiu cal remarcar que lapresència del català es mostra plenade vitalitat a la xarxa global. A l’octu-bre del 2005 hi havien 7.140.000 pà-gines a l’internet, fent del català lavint-i-tresena llengua del ciberespai. Mentre la resta de camps de la co-municació, estan estabilitzats i con-trolats per les grans empreses tradi-cionals, internet ha generat nous mit-jans independents. La Xarxa reuneixtotes les formes de transmissió d’in-formació convertint-se en el mitjà to-tal: text, imatge, audio i vídeo. Dona-des aquestes condicions, es produeixel fenòmen del bolcat dels mitjanstradicionals al ciberespai. Però elsmitjans clàssics es troben amb que jaexisteixen els seus equivalents, ex-clusivament digitals nascuts dins delciberespai, amb els avantatges endespeses i coneixement i compren-sió de l’entorn. També succeix que elsmitjans s’introduisquen al web ambun format i plantejament totalmentdiferent al paper. Mentre les webs deLevante o Las Provincias són un calc

de l’edició impressa (encara que es-tan incorporant ràpidament el ven-tall de possibilitats d’interactivitat)L’Avanç, considera el paper i la webcom dos canals autònoms, comple-mentaris però amb métodes de tre-ball i potencialitats completament di-ferents. La web de L’Avanç ha acon-seguit ser el referent informatiu so-bre el País Valencià per als valencians,catalans i balears. Això ho ha fet alcombinar un model doble de comu-nicació: la publicació oberta i horit-zontal en la línia d’indymedia sumata la cobertura de la realitat valencia-na des d’un periodisme independenti identitari. Tot tenint en compte elcaràcter voluntari del treball i ambmínimes inversions econòmiques.Les interaccions amb Ràdio Klara iPluràlia han permés oferir anàlisi enpaper, actualitat per internet, àudioper ràdio i vídeo per internet. És a dir,preparar el futur de comunicació queserà d’ací ben poc multimèdia.

Els reptes dels mitjans valenciansLa intercomunicació entre els diver-sos territoris i mitjans s’està conver-tint ja en una naixent realitat. La re-cent edició conjunta de la primeraguia i disc dels músics en valencià en-tre L’Avanç i Enderrock va ser una in-teressant experiència. Vilaweb, fun-dada i dirigida pel valencià VicentPartal es connecta habitualment aL’Avanç, Ràdio Klara o Pluràlia TV. iestà associat al grup empresarial deEl Punt. L’aparició d’Info TV i XarxaUrbana amplien l’espai comunicatiuvalencià a dos nous canals com són latelevisió en obert i els periòdics gra-tuïts. Amb aquest panorama la nor-malitat encara està lluny i per ara no-

més es donen coordinacions pun-tuals, però sí que s’estan visualitzanti materialitzant noves i plurals rela-cions dels mitjans de València, Bar-celona i les comarques.La força de les associacions de prem-sa catalana i balear i la comprensió deles noves i velles tendències dels lec-tors i l’audiència han fet que els seusmitjans hagen avançat moltíssim. Latendència global de la concentracióde les empreses de comunicació téun camí propi a l’espai comunicatiucatalà on l’aprofitament de sinèrgiesi l’associacionisme juguen un paperfonamental. Les associacions APPEC(Associació Catalana de PublicacionsPeriòdiques en Català), ACPC (As-sociació Catalana de Premsa Comar-cal), ACPG (Associació Catalana dePremsa Gratuïta) i la mallorquinaAPFM (Associació de Premsa Fora-na de Mallorca) demostren que elmercat de premsa en llengua catala-na és viu i real agrupant 350 capçale-res amb més de dos milions d’exem-plars distribuïts al mes. En l’estela,s’ha constituït el Grup de PeriodistesDigitals que han iniciat el debat sobreel paper i l’organització de la premsadigital. Perqué internet no és el futur:és ja el present de la comunicació. És ara el País Valencià la peça que fal-ta al puzzle per completar un espaicomunicatiu ampli i viu. Aquest és l’a-passionant repte davant nostre.

Anàlisi complet a:davidsegarrasoler.blogspot.com+info:www.appec.catwww.premsacomarcal.comwww.premsadigital.comwww.comunicacio21.com

AANNÀÀLLIISSII TENDÈNCIES, AUDIÈNCIES, ORGANITZACIÓ I CONSTRUCCIÓ DE L’ESPAI COMUNICATIU EN CATALÀ

L’Avanç i el futur de la premsa

CCllaauuss. Identitat i internet, sinèrgia i associacionisme. Un camí ple de reptes i complexitat però apassionant i amb esperança. ARXIU

Internet és l’únic mitjàque creix imparable enaudiències i que estàgenerant nous mitjans independents i identitaris

Les associacions i les sinèrgies de la premsacatalana han creat unespai al qual cal sumarels mitjans valencians

El procés de globalització i la ràpida evolució de les tecnologies de la informació estan produïnt un canvi estructural en el comportament delslectors del país i del món. La premsa independent, local i de proximitat es troba davant d’una oportunitat única per intentar consolidar un espaicomunicatiu en català, on el País Valencià té molt a dir. Identitat i internet, sinèrgia i associacionisme són les paraules claus.

22 L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

ÀNGEL VELASCO I CRESPO *

Per exemple, mostrant les expe-riències positives d’altres poblesminoritzats, o que ho han sigut enel seu moment i ara ja no tant, comel Quebec, que va ser tractat tam-bé per Josep Sort, en la conferèn-cia Sobre la variable identitat d'unpoble: el cas del Quebec , el qualva mostrar com el Quebec ha pas-sat per distintes identitats (france-sa, canadenca) a través de la seuarelativament curta història peracabar, gràcies a l’exercici del dreta l’autodeterminació, forjant-se laseua pròpia i el seu espai de lliber-tat nacional. En aquest context, alnostre entendre, de menyspreuper raons identitàries, destacartambé que es va mostrar el projec-te: La llengua en l'etiquetatge deles grans marques (http://www.pla-taforma-llengua.org/exposicio),una exposició organitzada per laPlataforma per la Llengua quemostra etiquetes de productes degran consum i de marca interna-cional i que visualitza com s'ho fanles grans multinacionals en d'altrespaïsos on hi conviuen distintesllengües, comparant-ho amb el quefan en els territoris de parla catala-na. I donada aquesta situació,d’”indigència nacional”, com diriaCardús, d’entrada dir ja, com moltbé va recordar en la ponència in-troductòria Quim Gibert, De quèparlem quan parlem d'identitats i(des)raó d'estat, a partir d’exem-ples de persones que sí que arris-caren (Gandhi, Rosa Paks, Abd el-Krim, Francesc Macià, etcètera),cosa que ens podria servir ara coma conclusió de les jornades, que“aventurar-nos paga la pena; no ferres, és pitjor”. Comptat i debatut,cal ser valents, transgredir i revol-tar-se. L’estat, comentava un altreponent, Eugeni Casanova, en laconferència titulada Trenta anysde (des)raó d'Estat, actua ambuna “perversitat extremada” en-vers allò que no li és afí. Per exem-

ple, acabar amb la llengua catalana(“muerto el perro, muerta la ra-bia”, com deia Felipe González) se-ria acabar amb el principal proble-ma d’Espanya. “El seu èxit –diuCasanova- és dinamitar la llengua iqualsevol signe de catalanitat. Ique els mateixos afectats pensinque això és un signe dels temps,que ho dicta el mercat, que és unresultat de la mundialització i lesnoves comunicacions...”. És per totaixò, cosa amb la qual coincideren

els ponents en remarcar-ho, que elconflicte s’ha de fer visible. Elspsicòlegs ens dirien que cal inte-rioritzar-lo i resoldre’l. Fet i fet, se-gons Quim Gibert, “un conflicteben gestionat és una solució; unconflicte mal gestionat és un pro-blema”. I la solució passaria per de-sobeir. Com deia Fuster: “...Ja séque ser lliure equival, aproximada-ment, a no haver d’obeir...I de tanten tant, ens agrada desobeir: deli-beradament, desobeir. O refusar-

nos a obeir” I no convé oblidar que “maltrac-

tador també és aquell que esdevécòmplice d’una injustícia. I víctimatambé és aquell que no desvela lesmales arts de l’agressor perquèaquest el té atemorit. Aleshores elsdèspotes perceben la impunitatque els empara. Luther King deiaque allò preocupant no és que elsdolents siguin dolents, “sinó queels bons ho tolerin, callin i agua-tin”.I és que l’immobilisme d’alguns

és part important del problema” .La revolta, per tant, en el sentit

que derive de la identitat (huma-na) escollida per cadascú, comapuntava Ramon Camats en laconferència Identitat i Revolta, “ésen bona mesura conseqüència dela identitat, almenys, en la cons-ciència d’una determinada identi-tat”. Aquesta, però, va estretamentlligada al fet de pertànyer a unadeterminada col·lectivitat. La per-sona revoltada (i va fer algunes re-

IDENTITATS I (DES)RAÓ D’ESTATJORNADES DE PSICOLOGIA I IDENTITAT NACIONAL DE SUECA

JORDI SEBASTIÀ, VICTOR ALEXANDRE, CARME GIMÉNEZ, JOSEP PALOU I ÀNGEL VELASCO A LA TAULA RODONA “AMB EL SOMRIURE LA REVOLTA” ARXIU

Sota aquest títol es feren fa poc, aquesta mateixa primavera, unes jornades a Sueca on, bàsicament, es vapretendre visualitzar les formes contemporànies de discriminació o menyspreu col·lectius i el paper dels estats (ambtotal impunitat i, convé no oblidar-ho, moltes vegades, consentida per nosaltres) en el seu manteniment

Editat per l’Editorial Afers de Catarroja i coordi-nat per Gemma Sanginés i Àngel Velasco, ens arri-ba un altre volum de les conclusions i ponències dela passada edició de les “Jornades de Psicologia iIdentitat Nacional” que es venen celebrant des del’any 1.999. Aquest d’enguany titulat senzillament“Identitats”, ve precedit per altres com “Autoesti-ma i Països Catalans” o “El Despertar dels PaïsosCatalans”. En aquesta nova entrega ens trobemamb les aportacions de Quim Gibert “Aproximació

al conflicte identitari català”, “Les relacions asimè-triques entre identitats” de Salvador Cardús, “Bio-logia, nació i estat” de Lluís Garcia, “Del paternalis-me al cosmopolitisme passant pel colonialisme” deFerran Saéz Mateu, “El perfil psicològic i nacionaldels valencians” de Rafa Castelló i per últim “Unaproposta d’intervenció en la conducta de submissiólingüística: la perspectiva psicològica” de GemmaSanginés, amb pròleg de Ferran Suay recullen lesidees principals de les jornades del 2005, que sota

el títol “d’Identitats, convivència o conflicte” se ce-lebraren a la Universitat Internacional de Gandia.Una bona ocasió per a aroximar-nos, a través de di-ferents disciplines científiques-psicologia, sociolo-gia, antropologia, sociologia...- als nostres conflictesidentitaris, “desenvolupant algunes consideracionsal voltant de la funció contemporània de l’Estatcom a focus social hegemònic en la creació i des-trucció de valors, tot mostrant les seues repercus-sions sobre aspectes de la dimensió identitària”.

IIddeennttiittaattssEDITORIAL AFERS GEMMA SANGINÉS & ÀNGEL VELASCO EDITORS

L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006 23

ferències i consideracions al vol-tant d'algunes idees del llibre L'ho-me revoltat, d'Albert Camus), lapresa de consciència de la pèrduad’un dret, no té res veure amb elressentiment, l’”enveja de l’impo-tent”, és a dir, “aquell que vol serun altre diferent del que és”.

En eixe sentit, doncs, l’eix deldebat Amb el somriure, la revoltava girar al voltant d’aquelles mane-res de transgredir, o d’altres solu-cions que ens permeten avançarcom a poble. Josep Palou, membredel Lobby per la Independència iautor del llibre El País, la quinta co-lumna. L’anticatalanisme d’esque-rres (1999), on denuncia a l’antica-talanisme periodístic, practicattambé per aquell suposadamentd’esquerres, va comparar la relaciódel nostre poble amb l’Estat comuna relació d’amo-esclau i va feruna crida explícita al “llenguatgepolíticament incorrecte” per com-batre l'autocensura o l'immobilis-me i capgirar les coses.

Per la seua banda, Carme Gimé-nez, deixeble de C. Muñoz Espinalt(fundador de la Psicoestètica), vafer una aposta per a la formació dedirigents i una profunda renovaciódel lideratge a la nostra societat ac-tual. Per a ella, el bon líder, elsbons dirigents, han de tenir unaforta moral de victòria. Jordi Se-bastià, autor del llibre El paranycosmopolita (2004), va fer símilsentre la revolta i un nou projectede ciutadania (“ciutadans” com cal,que no “residents”, com ara, engran part). Per a ell, el projecte depaís, la mateixa reivindicació nacio-nal passaria, doncs, per una novaconcepció i exercici de la ciutada-nia, la reivindicació de la “ciutada-nia plena”.

Per la seua banda, l’escriptorVíctor Alexandre, autor de llibresque han estudiat el tema en qüestió(junt a d’altres, per exemple, en elllibres L’autoestima dels catalans iDespullant Espanya), va incidir enquè ens cal obrir les portes del fac-tor psicològic, fins i tot, més efec-tius que els que puguen oferir lahistòria, la cultura o la mateixa po-lítica. Va remarcar que la inde-

pendència és un dret i no cap privi-legi, com ens volen fer creure al-guns i va apostar per la internacio-nalització del conflicte i l’augmentde l’autoestima com a factors vitalsper reeixir-se’n millor. No cal obli-dar tampoc, parlant de solucions,que l’enemic és Espanya, com moltbé recordava en la seua interven-ció, David venç Goliat, Jaume Sas-tre, també del Lobby per la Inde-pendència, i que l’única manera desobreviure com a poble és la inde-pendència. A l’estat cal atacar-lo,desemmascarar-lo o aplicar-li elsmateixos remeis que ells usen (re-cordeu, si no, les formes de fer d’a-quests activistes en l’assumpte dela piscina de Pedro J. Ramírez). Fi-nalment, la part sociolingüística,diguem-ho així, de les jornades vancentrar-se, de nou, amb el TELP(Taller d’Espai Lingüístic Perso-nal), un espai de treball i “tracta-ment” contra la submissió lingüísti-ca (perquè aquesta, al cap i a la fi,és una “conducta apresa”) que im-parteixen arreu dels Països Cata-lans Ferran Suay i Gemma Sangi-nés , membres de la Societat Valen-ciana de Psicologia, a través de laconferència titulada: Viure en va-lencià. En paraules d’un altre parti-cipant en les jornades, Víctor Ale-xandre, “el que fan Ferran i Gem-ma és energia positiva”. I fas meuaaquesta frase. Avui per avui, comen algun moment han remarcattambé, “l’intent de viure en la nos-tra llengua segueix sent un acted’autoafirmació, que no estàexempt d’un cert risc personal” .

Finalment, Albert Berrio, delcol·lectiu Contrastant, en la pre-sentació del seu llibre Contra el li-beralisme i el cofoisme lingüístics ,va mostrar com el concepte o mo-del de llengua nacional no ens ser-veix, ja que aniria profundamentlligat al concepte d'estat-nació.Així, “si qüestionem la llengua (na-cional), qüestionem l'estat, en elsseus orígens fins i tot”. Per aquestautor, “els nostres polítics i gover-nants gairebé mai han optat per lavia de la revolta, de la transgressió.

En definitiva, i seguint el fil deldiscurs del seu llibre, va criticar, a

propòsit dels discursos majoritarisa Catalunya, sobretot, però, tambéarreu dels Països Catalans, al vol-tant de la llengua, tant els discur-sos cofoistes (és a dir, els que espractiquen des del poder), ja que“fiquen èmfasi en el coneixementde la llengua, però, poc en l'ús”,com aquells altres de tarannà libe-ral (és a dir, aquell que defensa elno intervencionisme de l'estat o lesadministracions públiques i quedona prioritat als drets indivi-duals), precisament, “perquè ne-guen al català el caràcter nacional,ja que, segons ells, atempta alsdrets individuals dels ciutadans”.Si fos així, com recordava l'autor,“perquè no defensen també arreudels Països Catalans als altres ciu-tadans amb llengües distintes al ca-talà? O perquè no defensen elsdrets dels catalanoparlants en d'al-tres llocs de l'estat?”. Per a Berrio,tant els cofoistes com els liberalis-tes amaguen darrere les seues pos-tures lingüístiques un projectecomú: la consolidació de l'Estat Es-panyol.

Per acabar, i lligant-ho amb lesparaules que ens han servit l'inicidel text, el mateix Berrio ens diuque “les identitats no es creen solsque, diguem-ho així, des de la trin-xera del nacionalisme reivindicatiu,sinó que es creen i es recreen, so-bretot, des d'allò que anomenem el“nacionalisme banal” (banal natio-nalistim); és a dir, aquell naciona-lisme, gairebé sempre d'estat, queimpregna l'actuació de la majorpart de les institucions i que espropaga a través dels mitjans decomunicació, sense fer soroll, pas-sant totalment inadvertit a causadel fet que no diu res ni atemptacontra el sentit comú establert”. Enaltre paraules, és allò de crear unmarc “neutre” on puguen conviuretotes les identitats, però, mentres-tant s'està imposant una identitatsobre un altra, en aquest cas, l'es-panyola o francesa sobre les altres.I això no ho hauríem de permetre.

* Àngel Velasco és filòleg i coorganitza-dor de les Jornades de Psicologia iIdentitat Nacional

ÀNGEL VELASCO, RAMON CAMATS REGIDOR DE L’AJUNTAMENT DE LLEIDA I L’ESCRIPTOR SUECÀ JOSEP FRANCO ARXIU

TOTES LES DONES PODEM ?

GÈNERE I MULTICULTU-RALITAT EN LA JAUME I Què passa amb les dones joves? On estan? S'han quedaten els seus països? Han eixit també en els cayucos, saltenels reixats separadors com els seus homòlegs barons, otenen altres camins per a accedir a la meta? Què fan? Quèpensen? Com es relacionen? Què esperen de l'avenir? Comtranscorren les seues vides ací o allà? I en els païsosd'acollida, com se'ls rep?... Moltes són les preguntes quesorgeixen perquè, una vegada més, les dones immigrantsestan invisibilitzades

PAU SERRANO

Sota el títol, Totes les dones podem?: Gènere i multiculturalitat, laFundació Isonomia de la Universitat Jaume I de Castelló realitza elproper mes de setembre el III Congrés estatal de dones joves. Unany mes els corredors, aules i salons de graus de la universitat cas-tellonero acolliran durant els dies 13, 14 i 15 de setembre nous de-bats per obris nous horitzons en el camí cap a la igualtat entre do-nes i homes. Amb la conferència: "Ecofeminisme i globalització del’experta en ecofeminisme Maria Mies, es donarà inici a aquest noucongrés que comptarà amb la presència de Corinne Kumar, secre-taria general del Taller Internacional de Tuníssia, Nelia Sancho, co-ordinadora del Programa "Confort Women" del Consell de dretshumans de les dones asiàtiques a Filipines i Janja Bec-neumann,professora del Centre d’Estudis de Postgrau a la Universitat de Sa-rajevo entre d’altres. Segons les organitzadores del congrés, ”elsmitjans de comunicació reflecteixen dia a dia una realitat que mos-tra la duresa de les diferents situacions per les quals han de traves-sar qui, somiant amb trobar un nou món, es troben amb la desola-ció, el desemparament, la presó, l'estranyament, l'exclusió, el ra-cisme, el maltractament, la violència en totes les seves modalitatsi, en el millor dels casos”. Però, segons comenten des d’Isonomia, “la majoria dels grups d'immigrants que exhibeixen i dels quals ensparlen els mitjans són barons joves qui, complidors del seu paperde proveïdors universals atorgat per la divisió sexual del treball.Què passa amb les dones joves? On estan? S'han quedat en elsseus països? Per donar resposta a preguntes com ara: “han sortittambé en les pasteres?, què fan? què pensen? com es relacionen?què esperen de l'avenir? com transcorren les seves vides aquí oallà? S’ha vist necessari donar el protagonisme les dones joves d'al-tres cultures. Aquest és l’objectiu i l’eix temàtic d’aquesta novaedició del Congrés estatal de dones jovee que la Fundació Isono-mia organitza a la Jaume I.

JORNADES FEMINISTES A LA UNIVERSITAT

00 L’Avanç Informació, 30 de setembre de 200524 L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

XAVIER MARTÍNEZ VALÈNCIA

Per què heu titulat aquest disc"Garrotades" ? A qui van dirigidesaquestes "Garrotades"?El disc parla del nostre estat d’ànimrespecte als canvis que passen al nostre voltant. Cada volta que al-cem el cap i mirem les muntanyes, les platges, els pobles on ens hemcriat, l’angoixa i la mala hòstia s’apoderen de nosaltres. Sempresón ells els que fan servir el garrot, però per una volta volíem retornar-los les garrotades, escopir-los a la cara tot el que pensem d’ells i dela seua forma de fer les coses. Tam-bé preteníem amb aquest nom ho-menatjar Ovidi Montllor que l’any 77 va traure un impressionant treballtitulat “De manars i garrotades”.

Heu pres la decissió d'autoeditar-vos aquest àlbum. Com és produeix aquesta decissió. ? Quecomporta autoeditar-se un disc?Bé, nosaltres teníem ben clar quevolíem gravar un cd de llarga duradaamb Jaume Faraig que ha estat elnostre productor des de la primeramaqueta, i que cobriríem les despe-ses de la gravació amb el que traguérem dels concerts. Un copgravat ens vam posar en contacteamb alguns segells per a què ensferen l’edició i la distribució, però en vista que no hi havia massa interès ique el que ens oferien també ho podíem assumir nosaltres, vam deci-dir arriscar-nos. Ens hem autoeditat i controlem nosaltres la distribuciódel cd. En principi tot això ens ha dut alguns maldecaps, però abase de pegar bacs anem aprenent.

A la primera edició dels premis delCOM vareu rebre el premi al millor disc de rock, Que significaper a vosaltres aquest reconeixement ?El Fet que ens donaren el premiOvidi ens ha donat una certa repercussió als mitjans que sempreve molt bé. El COM va creure convenient instaurar uns premis perdonar suport a la música en valencià i disciplinats de nosaltresens vam presentar.

On trobarem "La Gossa Sorda" du-rant aquest estiu?Estarem voltant bastant amunt iavall, durant els mesos de juliol i agost farem vuit concerts al País Va-lencià, set a Catalunya i un a Euskal Herria, la veritat és que notindrem massa temps per avorrir-nos.

Us afecta la "crisi de la indústriamusical" ? Que n'opineu de la pirateria, l'SGAE, les mantes, lesdescàrregues... ?La veritat és que les vendes ens es-tan anant bastant bé i més si tenim en compte que movem la distribuciósobretot en circuits alternatius, ara bé, és evident que la crisi ens hatocat, com a tots. Respecte a totaixò de l’sgae, la pirateria, la músicalliure etc.. hem de confessar que noha estat una de les nostres preocu-pacions més immediates i si apareixel logo de l’SGAE en el Garrotadesés per què la fàbrica on vam dur elcd treballava amb ells i en aquellsmoments teníem altres coses al cap.No tenim res en contra de que lagent es desacarregue les nostres cançons, però després de veure quesegells com Metak han hagut de tancar, cal demanar-li trellat a lagent i que entenguen que no pot haver música alternativa sense ras-car-se un poc la butxaca. Piratejeu-nos per favor, però compreu-se al-gun cd del rotllo de quan en quanencara que no siga el nostre.

Diuen que estem vivint un bon mo-ment per a la música en català al País Valencià. Per a vosaltres ésaixí ? Que cal al País Valencià per a que la música en català estiga almateix nivell que la música en castellà o en anglés?Per a arribar a una situació de nor-malitat cal que la música en català tinga presència en les emisores deràdio i en les televisions del país. Calque quan els currantes posen la rà-dio per fer menys feixuga la feina,puguen escoltar de quan en quancançons en la nostra llengua. És evi-dent que estem en una situacióbona, han sorgit molts grups i cadavolta de millor qualitat, estan aparei-xent treballs cada volta més ben fets

i els circuits de concerts de músicaen valencià van consolidant-se. Calpegar el bot als grans mitjans peròsense oblidar que si estem on estemés per l’esforç de tantes personesanònimes que fan possible que hihagen circuits de concerts i mitjansde comunicació alternatius. Si els massmedia comencen a fer-se ressó de la nostra música és per què entretots els estem obligant. Cal conti-nuar treballant des de la base, com aformiguetes.

Què Que trobarem de nou enaquest "Garrotades" que no hi ha-via en altres treballs ?Supose que es notarà que al llargd’estos anys hem anat adquirint recursos musicals i hem anat diver-sificant ritmes i sonoritats dins del ska, el reagge i el punk-rock.Hem tingut molta més cura amb els arranjaments musicals i amb les lle-tres. Trobareu com a novetat la veu de Seguí que creguem que lidóna un contrapunt interessant a lade Nadal i a les altres veus, tambéhem integrat difinitivament el teclat (Joan Marc Pérez) en el grup i éspresent en la majoria de cançons del cd . Teníem bastant clar quin cd vo-líem fer i estem satisfets del

resultat. A més, la eixida del Garro-tades ha anat acompanyada del noulogo , de la pàgina web: www.lagos-sasorda.com i de les samarretes delgrup. Hem tingut un hivern bastantmogudet per poder tirar-ho totavant.

A banda dels components habi-tuals de "La Gossa Sorda" us heu rodejat de col?laboradors de diver-sos grups i estils. Com ha estat aquesta col?laboració ?Volíem que al cd hi foren present al-guns amics amb els quals compartíem moltes coses. Hemcomptat amb la veu del poeta Salva-dor Bolufer i de la gent de BurreraComprimida dels quals hem mamatentre altres coses la seua ironia i elvessant popular de les nostres lle-tres, amb Marcos Úbeda dels ObrintPas que han estat un dels nostresreferents, amb els Bufafocs de Dio-nís que són un grup de gent jove dePego que aposta per la musica méstradicional, amb la veu d’Ivan Gospdels Victims of The Lola un poc enrepresentació de tots els grupsamics de la comarca amb els quèhem compartit tantes hores de co-certs i amb Jordi “Coque” un amicaficcionat al flamenc la veu del qual

ens venia molt bé per a l’extrarumber del final del cd.

Sempre heu estat molt actius,políticament parlant, sobretot alvostre poble i la vostra comarca,sobretot contra els abussos de

poder dels cacics locals. Quinesperspectives polítiques de canvi espoden dibuixar des del sud per aque el País Valencià no es conver-tesca en una altra Marbella?A la Marina que és el que coneixemmés, constatem que no manen elsalcaldes ni els regidors, qui mana alsnostres pobles és la màfia del ci-ment. Tot i això també és constata-ble que cada volta més gent s'estàcansant i ja comencen a veure-li latrampa al paradís terrenal que ensvenen. Aquest canvi de percepció vedonat per la saturació que es fa pa-lesa en el paisatge, però també perles lluites que s'han portat en moltspobles. Un pas important seria queel PP perdera la majoria absoluta ales Corts, però això no és suficient,ells tenen tot el temps i tots els di-ners del món per comprar políticssiguen del partit que siguen. No po-dem deixar el nostre futur en mansdels polítics, cal bastir una alternati-va ciutadana i popular de gent queno es ven per què no busca el poder.I per a fer això ens cal cada voltamés gent que li dedique hores icompromís a lluitar per aquesta te-rra, lamentar-se no val de res, l'únicque val és el treball ben fet. D'altrabanda també és evident que si els jo-ves més concienciats van abando-nant els pobles i fugint nord enllà,com deia Espriu, la batalla està per-duda.

+ info:www.lagossasorda.com

LA GOSSA SORDAGARROTADES“

Amb el seu nou àlbum “Garrotades”, els pegolins “La Gossa Sorda” afronten l’estiu carregats de concerts arreudels Països Catalans. I és que de moment tot son bones notícies per a d’ells, acaben de rebre el premi al millordisc de l’any del COM, el seu web ha rebut més de 5.000 visites en 2 mesos i els lleven els discs de les mans.

A LA MARINA HEM CONSTATAT QUE NO MANEN ELSALCALDES I REGIDORS SINO LA MÀFIA DEL CIMENT

La Gossa Sorda, des de Pego referència obligada del rock en català al País Valencià ARXIU

CADA COP QUE ALCEM EL CAP I MIREM ELS POBLESON ENS HEM CRIAT LA MALA HÒSTIA S’ENS APODERA

“

L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006 25

PROGRAMACIÓ RÀDIO I TELEVISIÓ

DILLUNS I DIMECRES

14.45. Para Taula. (Espai de Cuina)

15.00. L’Info.Primera Edició.Presenta: Lucía Calvo.

15.30. Programació de Vesprada.

18.00. L’Info. Primera Edició(Repetició)

18.25. L’Oratge.

19.00. Universitat Oberta. PresentaArtur Balaguer.

19.45. Casablanca. PresentaBlanca Gras. (Espai de Cinema)

20.10. Les Músiques d’Info TV.Presenta Clara Esteve.

20.45. L’Info. L’Entrevista.

21.20. Para Taula. (Espai de Cuina)

21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’Oratge.

22.15. Tenim Paraula.

22.17. Animailades.

22.20. L’Info. (Anàlisi)

22.45. Veus Literàries.

23.15. L’Infoborsa.

23.20. Les Músiques d’Info TV

23.50. Especial.

00.30. L’Info (redifusió)

01.10. L’Info. L’Anàlisi (redifusió)

01.30 La Nit d’Info TV

DIMARTS I DIJOUS

14.45. Para Taula.

15.00. L’Info.Primera Edició.Presenta: Lucía Calvo.

15.30. Programació de Vesprada.

18.00. L’Info. Primera Edició. (R)

18.45. Especial.

19.30. L’Info. L’Anàlisi. (R)

20.00. Veus Literàries. (R)

20.30. Les Músiques d’Info TV. (R)

21.15. Para Taula. (R)

21.30. L’Info.

22.05. L’Oratge.

22.10. Tenim Paraula.

22.12. Animailades.

22.15. L’Info. (Anàlisi)

22.50. Els Debats d’Info TV alMicalet. Presenta Ignasi Munyoz.

23.15.Watts. (Videoclips).

23.45. Els Reportatges d’Info TV.

00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi. (Redifusió)

01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES

14.45. Para Taula

15.00. L’Info.Primera Edició.Presenta: Lucía Calvo.

15.25. L'oratge.

15.30. Programació de Vesprada

18.00. L’Info. Primera Edició(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.

19.50. Meninfo TV. Presenta PauBlanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV. Des delTeatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.

21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.

22.10. Animailades.

22.15. Universitat Oberta.

23.00. Casablanca.

23.30. Infoborsa.

23.35. Les Músiques d’Info TV.

00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) (R)

01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE

14.00. La Setmana. Infomigdia. (R)

16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programadedicat a la informaciócinematogràfica i a l'emissió de

curtmetratges. Presenta: BlancaGras (redifusió).

19.45. L’Info (Anàlisi) Redifusió.

21.00. Els Debats d’Info TV. (R)

22.15. Les Músiques d’Info TV.

23.20. Meninfo TV. (R)

00.50. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programaciód'InfoTV.

DIUMENGE

14.00. La Setmana. Infomigdia. (R)

16.00. Programació de Vesprada.

20.00. La Setmana. (R) NoticiarisNocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca (R)

00.30. La nit d'InfoTV. Els millorsmoments de la programaciód'InfoTV.

NOTES

1.- Durant la resta de les 24 horesdel dia, InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistesd'InfoTV, Els debats d'InfoTV iMeninfoTV, que recuperen elsmoments més interessants de laprogramació més recent. Entreprograma i programa sempre vaintercalat un capítol de TenimParaula, el microespai dedicat a lanostra llengua.

2.- Info TV emet pel canal 42 aValència i l’àrea metropolitana. Encas de tindre a casa una antenacol·lectiva, s’hi ha de col·locar unmòdul amplificador. Consulteul’antenista. A La Safor i adeterminades àrees de La MarinaAlta i de La Ribera Alta, a alguneshores del dia, Info TV es pot vore através de Gandia TV. I a Ontinyent ipart de la Vall d’Albaida, a través dela Televisió d’Ontinyent.

3.- Durant el cap de setmana InfoTV emet amb la col·laboració deGandia TV els partits de bàsquet dela lliga LEB 2 que disputa el GandiaBàsquet.

4. Aquesta quinzena destaca lareincorporació a la nit dels dimartsde la tertúlia d’expolítics des delTeatre El Micalet, presentada perIgnasi Munyoz amb Pere Mayor,Joaquím Azagra, Albert Taberner iJosé Rafael García-Fuster.

++ iinnffoo:: www.infotelevisio.com

DILLUNS

06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)

13:30 - 14:30 Africania

16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro

19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)

20:00 - 22:00 Maldición de Malinche

22:00-22:30 El Vaivén

22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN

16:30 - 17:00 Radio Ciencia

19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo

20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc.

21:30 - 23:00 Argento

23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

16:00 - 18:00 Acció Directa/DonesLliures (Espai Sindical de la CGT)

21:00 - 22:30 La mujer Pajaro

DIJOUS 19

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Taller de Folk

17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre

19:00 - 20:00 La Vereda

20:00 - 22:00 Club amigos del crimen

22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES

06:00 - 13:30 Lliure Directe

13:30 - 14:30 Cajas Negras

20:30 - 21:30 La Caixa de Música

00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE

09:00 - 12:00 Comentarios y Música

12:00 - 13:30 Nautilus

16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE

20:00 - 22:00 Cinema Film obert

22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES

1. El Magazine diari Lliure Directeinclou entrevistes a personatges del’actualitat, espais d’opinió, elsinformatius Democracy Now, Red ConVoz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.

2.- La resta del dia Ràdio Klara emetredifussions dels programes mésinteressants de la seua graella.

++ iinnffoo:: www.radioklara.org

NOTÍCIES PRÒPIES

Fosses de la Guerra,Xavi Castillo Notesperei el Papa, Assentadesper una vivenda digna

CORRUPCIÓIMMOBILIÀRIA

Compromís pelTerritori, LluitesVeïnals a Barcelona

NOUS MITJANS

Ràdios Lliures,NoticiariInternacional

ECOALIA

Especial Especulació

TREBALLADORS

Joventut i Precarietat,Immigració Mèxic

MICHAEL MOORE

Nova Edició

AUTOR

Entrevista a DavidSegarra, Documental“Un mon per guanyar”,Perles de Pasqual

Serrano

RESÚM EDICIONS

Resum de les edicionsanteriors amb elsmillors vídeos

CURTS

Secció especial decurtsmetratges: Lameua llum, Sexualitatsegura, Super TV

++ iinnffoo:: www.pluralia.tv

Info Televisió emet al Canal 42 d’UHF

www.pluralia.tv

26 L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006

JOCS INFANTILSL’ANIMALADA DE TONI MESTRE

!"#" $"##%&"'() *+,#+(-+#."

Aquest tradicional jocconsisteix a amagar-se,mentre qui paga conta

fins a un número acordato bé canta una cançó (se-gons pobles), des d’un llocpactat com a mare. Quipaga ha de descobrir -to-

car o agafar- la resta departicipants, abans quearriben i toquen mare, fetque els eximeix de pagar.

L’AVANÇ continua oferint-vos la sèrie de jocs infantilsper als menuts de la casa : Conillets Amagar

L’Avanç Informació, 21 de juliol de 2006 27

CÒMICS LLIBRESMARJANE SATRAPIPERSÉPOLIS

LUCAS MARCO“No escric només sobre la meua vida; es-cric sobre la història del meu país, el que hiva passar durant la meua infància; sobre lasituació política que s’hi va viure...”. Aques-tes paraules de Marjane Satrapi, una de lesartistes iranianes més aclamades, reflectei-xen a la perfecció el contingut de Persèpo-lis, còmic de referència dins del panoramamundial (amb 15.000 exemplars venuts aFrança), editat ara el seu volum integral encatalà per Norma Editorial. Nascuda l’any1970, Satrapi viu la seua infància en lacomplexa situació de l’Iran. Nou anys des-prés del seu naixement esclatava la revolu-ció islàmica, i és a partir d’aquesta quanSatrapi, amb uns pares laics i d’esquerres,narra l’aventura de la seua vida i del seupaís. Diversos esdeveniments marquen laseua visió del món a l’Iran revolucionari: larepressió a la disidència política, l’amenaçade la guerra i l’evolució del règim iranià peròtambé petits detalls de la seua infànciacom l’escola, els amics i la seua família. Lamirada crítica i deacomplexada de Satrapi,de vegades amb una narració humorística ide vegades amb el dramatisme d’experièn-cies com l’exili o la postguerra, conformenuna història intensa i lúcida sobre la histò-ria del règim dels aiatolàs. Però no serà finsel Novembre del 1984, quan una xiquetaprovinent de l’Iran postrevolucionari entraen contacte amb el món europeu i començauna curiosa aventura per alguns païsosd’Europa que la portaran a les més diversessituacions... En aquest moment comença lahistòria de la mateixa Marjane Satrapi i laseua relació amb la família, amb el seu paísi amb el món que l’envolta. Persèpolis, pre-miat en diverses ocasions (Premi Autor Re-velació del 2001 i millor guió del 2002 alFestival Internacional d’Angoulême), resultauna de les millors narracions, brillantmentoriginal, de la història recent de l’Iran.

PAU SERRANOAmb una clara defensa per deixar de parlar de prostitució i parlarde treball sexual, “Trabajo sexual. Reconocer derechos” ens con-vida a deixar de banda les marques i senyals estigmatitzants perposar la mirada en tots els agents que intervenen en el mercat i laindústria del sexe. Magdalena López Precioso i Ruth Mestre iMestre, especialistes en qüestions de gènere i immigració plante-gen des del feminisme, que tot i que la indústria del sexe existeixdins de les estructures de la nostra societat patriarcal, es donenquotidiànament exemples de les negociacions de moltes donesamb el patriarcat i se’n deriven mostres de marges de llibertat. Laproposta de superar la definició de prostituta com una dona quedemana diners a canvi de sexe i anar més enllà dels estigmes ensacosta a precisar que el treball sexual s´exposa com una relaciósocial capitalista ja que aquesta mercantiliza la força de treball,inclòs el treball sexual. L’anàlisi d’aquest concepte i les diversesmirades dintre del feminisme són mostrats de la mà d’aquestesdues autores que barregen armònicament l’exposició de les re-presentacions simbòliques, d’allò normatiu i d’allò reivindicatiuaixí com les motivacions i pensaments personals respecte altema. El recorregut pels diversos models d´intervenció jurídica iles possibles respostes normatives al treball sexual a l´estat es-panyol ens apropen als debats que avui en dia s´estan mantenint amolts municipis. L’aposta per redefinir la prostitució ens porta a entendre les acti-vitats sexuals com a treball ja que estan dirigides a cobrir les ne-cessitats humanes de plaer. Seguint les autores, el treball sexualés una forma de treball emocional, que requereix i comercialitzala cura. Reconèixer el treball sexual com treball afavoriria aques-tes dones a poder defensar-se davant l'explotació sexual i els abu-sos que pateixen. D´altra banda, “Trabajo Sexual. Reconocer De-rechos” ens mostra la varietat de la indústria del sexe des de leslínies telefòniques al treball del carrer, així com la diversitat de lespersones implicades en referència a l'edat, el sexe, el gènere, il'ètnia. “Trabajo Sexual. Reconocer Derechos” forma part de lacol.lecció Burbujas a Bocanadas de la qual les autores en són co-ordinadores. Una col.lecció que pretén recuperar la teoria críticatot reivindicant la història dels pensaments incisius. Amb gairebétres anys d´experiència editorial, aquest jove projecte valencià havolgut editar aquesta col·lecció amb les llicències Creative Com-mons que qüestionen l´ús i abús del copyright, proposant edicionsi publicacions accesibles a tothom.

EEll ttrreebbaallll sseexxuuaall ii eellss sseeuuss ddrreettssTRABAJO SEXUAL RECONOCER DERECHOS RUTH MESTRE I MAGDA LÓPEZ

Ed. La Burbuja, 2006.Preu: 12 euros.Ed.Norma Editorial

Preu: 20 euroswww.normaeditorial.com