LA

RATLLA GROGA

DESEMBRE 2014// NÚMERO XIV

2 | LARATLLAGROGA

27 // COMIAT A L’ANNA MORAGAS

10 // ELS MÉS PETITS 12 // RACÓ TECNOLÒGIC

34 // ENTRETENIMENT

26 // CARTAS AL DIRECTOR

30 // GASTRONOMIA 33// CONCURS

Índex

21 // VIDEOJOCS

11 // RACÓ CIENTÍFIC

04 // HI HA VIDA DESPRÉS DE SANTA ANNA? 06 // INTERNACIONAL

14 // APLICACIONS 17 // RETALLABLES

08 // AMICS DEL SANTA ANNA

22//CRÍTIQUES 28 // MÚSICA

| 3LARATLLAGROGA

En el 5è aniversari de La Ratlla Groga, els alumnes de quart d’ESO ens disposem a prendre el relleu que s’han anat passant els alumnes més grans des de la promoció del 94.Enguany gaudim d’una plantilla de quinze periodistes entregats, disposats a informar i a entretenir a tots els lectors sobre notícies tant de l’escola Santa Anna com de fora. En aquest número XIV trobareu des de cultura fins a ciència, passant per entreteniment, així com receptes de cuina i una sorpresa nadalenca a les pàgines centrals.

Esperem satisfer als ratllagroguencs de sempre i animar a seguir-nos a aquells que vulguin començar a llegir-nos a partir d’ara.

Aprofitem per desitjar-vos unes felices festes i una bona entrada d’any!

Consell de redacció: Jan Forgas, Alícia Ovejero, Pere Vallribera, Ona Vives.Fotografia: Margot Moreno, Isabel Sagarra.Maquetació: Jaume Borrell, Laura Ovejero.

Col·laboradors: Maria del Mar Alberola, Joan Bofill, Joan Cabré, Berta Negre, Maria Ortín, Adam Prieto, Mateu Sagarra, Mar Vidal-Folch, Araitz Villalba, Nil Voltà.

Amb la col·laboració dels alumnes de p5 i l’Associació dels Amics de Santa Anna.

Editorial

4 | LARATLLAGROGA

Tenim entès que has muntat una empresa. Com va començar tot? En què consisteix?

Sí, bé, vam muntar una empresa fa tres anys juntament amb els ex ‘santaneros’ Adrià Muixí i Jordi Pineda. De la mateixa manera que em van dir que estava boig quan vaig anar a viure amb dos amics del Santa Anna, amb qui ens coneixem des dels tres anys, em van dir que estava sonat en iniciar un negoci amb un amic, perquè el més fàcil és acabar tirant-se els plats pel cap, i en part m’he trobat en molts casos en què això és cert. En el nostre cas, ens ha estat relativament senzill ja que tots tres portem una mateixa filosofia de vida, i hi ha compenetració. Gràcies a això tots tres ens compaginem molt bé i sabem quin ha de ser el nostre paper dins de l’empresa, sense trepitjar-nos els uns als altres.

Nosaltres hem creat una eina de màrqueting per incrementar les vendes del comerç online. Vam veure que hi havia la necessitat d’incrementar les vendes per Internet. A partir d’aquí, hem creat un nou sistema de pagament mitjançant el joc. Aquest concepte l’anomenem gamificació o ludificació.

Què creus que ha fet que seguiu sent amics?

Sabeu això que diuen que als amics els esculls i la família te la imposen? En el cas dels alumnes del Santa Anna els amics són una forma d’imposició, bàsicament pel fet d’haver conviscut amb ells durant tretze anys consecutius i no tenir ningú més amb qui relacionar-te. Jo no els sento com als meus amics, sinó com la família. Estic molt orgullós que me’ls hagin imposat perquè, tot i que si ara hagués

“El Camp Gran no és gran!”En aquesta edició l’Arnau Torné, exalumne de l’escola, co-soci fundador d’una empresa de màrqueting i venda per Internet i gerent del Club Futbol Sala Eixample, ens explica el seu pas per l’escola Santa Anna.

Jaume Borrell, Jan Forgas i Margot Moreno

Hi ha vida després de Santa Anna?

| 5LARATLLAGROGA

d’escollir un grup d’amics, potser no els triaria, no hi ha millor família que ells.

Quines coses creus que t’ha aportat el Santa Anna que t’hagin servit més endavant i que altra gent diries que no té?

En primer lloc, que quan vaig arribar a l’institut, no vaig tenir cap mena de problema per treure’m el batxillerat. A nivell docent doncs, és un nivell alt. També, i no menys important, l’educació que m’ha aportat. Sempre he anat amb respecte pel món, sense pensar que sóc millor que ningú altre. El més important per a mi és aquesta sensació de pertinença, m’agrada anar pel món dient que vaig estudiar al Santa Anna; i l’altre són les amistats que t’emportes per a tota la vida.

Tu que ets entrenador de futbol, i has portat a nens tant del Santa Anna com d’altres llocs, notes algun tret diferencial entre els alumnes?

Com a entrenador, quan he portat a equips amb nens majoritàriament del Santa Anna, he de reconèixer que quan algú es feia mal i era a mig partit, abans que acabés la jugada el nen del Santa Anna ja estava demanant disculpes al de terra. En canvi portant altres nanos d’altres escoles, si li demana disculpes després ja n’hi ha prou! De vegades s’ha de buscar una mica d’equilibri, primer que acabi la jugada i després que demani perdó. El nen de Santa Anna donant la mà al rival i dient: “Com estàs? Estàs bé?”, a vegades caldria dir-li al nen que tingui una mica més de mala llet! A mi mateix i als meus amics ens ho diuen, però tampoc hi podem fer res! Som tovets!

Quins records tens del Santa Anna?

Home, claríssimament, la ratlla groga.

De fet, el nom de la revista és aquest.

Ah! Doncs sí! La ratlla groga era com... era un món a part. Era infranquejable. Allò era Guantánamo! Miraves més enllà de la ratlla groga i et semblava que estaves a Mart, en un món a part, els més grans passejant tranquil·lament, i tu ho tenies totalment idealitzat.

I l’altre record és el camp gran. Per la gent que he anat coneixent, he vist que encara no s’ha canviat el nom! Perquè, parlem clar, el camp gran, no és gran. O sigui, al camp gran, hi ha una palmera. Jo crec que

han sortit tants bons futbolistes d’aquesta escola, bàsicament perquè o bé t’apanyes per jugar en aquell camp, o no jugues. És com jugar en una favela del Brasil. Allà tenen el handicap d’anar descalços i haver de depurar la seva tècnica, i aquí tu has de driblar la biblioteca, la palmera, l’arbre que tens al mig, el pal verd, que no sé si encara és verd, i de tant en tant t’has d’emparrar a la reixa perquè s’ha colat la pilota. Tot això suposa un entrenament personal brutal, i això vulguis o no et fa millorar.

Alguna anècdota que recordis especialment?

Que pugui explicar? Poques! Recordo molt el dia de Sant Jordi. Els campionats de Sant Jordi suposaven enfrontar-se als del curs superior. Allò era similar a guanyar la Champions League!

Anècdotes, començaria i no pararia. Des de gamberrades, com una bomba fètida a la classe de 4t de primària, quan la professora va haver d’evacuar la classe. Durant un dia no vam poder fer classe.

Festes mítiques del Santa Anna?

Recordo especialment el Carnestoltes. Una professora es disfressava, i clar, uns anys més tard era molt evident que era ella, però en el seu moment no ho posaves en dubte i la veies com una figura totalment real.

Recordo moltíssim les festes de finals de curs. En recordo una, de la qual encara tinc el vídeo de P5, que anàvem de punkys, recordo que portava una cresta brutal de color vermell, que tampoc fa molt pel Santa Anna. Cadascú a la seva bola, anarquia total, com bons punkys i amb unes guitarres fetes amb manualitats que valien molt la pena.

També la castanyada, fent panallets que ara no me’n menjaria cap! Realment un panallet fet per un nen... compte! I arribava tan orgullós a casa amb el panallet i no sé què en feia ma mare, però desapareixien molt ràpidament. A més no era el teu, n’agafaves un a l’atzar.

Finalment les caramelles que organitzàvem. En cada grup hi havia el director, el subdirector i l’ajudant. El que és negat per a la música era l’ajudant, en aquest cas jo, que intentava fer afinar a un nen sense saber-ne. Sempre guanyava el Quan jo n’era petitet, durant molts anys va guanyar la mateixa cançó, era la fórmula de l’èxit.

6 | LARATLLAGROGA

English SchoolLiving in England for almost four months in an English family and going to a state school is helping me improve my English and live one of the most special experiences in my life. I’m learning about many cultural aspects and I can appreciate the differences between Morecambe (the village where I’m living) and Barcelona. Like any student, I have to go to school every day. The school  I  have been attending since September 8th is called  Heysham High School.As soon as I got there, even when I wasn’t inside the school, I could notice the first big difference between our education system and the English one: uniforms. In England, students at all schools wear uniforms, from first year to year 11 (students who are fifteen and sixteen). In the UK, schools  are very strict concerning this topic because they think that uniforms illustrate intelligence and order. Sixteen-year-old students don’t need to wear a uniform, but they have a drees code

which is considered appropriate. The most important rule is that they aren’t allowed to wear jeans and, as the teachers say, they must look smart. If a teacher disagrees with a student's clothes, this person can be sent home to get changed. I knew that English students always  wear uniforms, but I didn’t imagine that this rule was so strict, in fact, it shocked me a bit.After that, teachers told me  about the second big difference. School years in England begin and finish in September, so you can find people born in different years in the same class. That’s really confusing, but you soon get used to it.Most things in England are different compared to what we   do   in Barcelona. A clear example is the timetable. A school day in the UK starts at 8:50 in the morning and finishes at 15:10, while in Santa Anna we start at 8 o’clock and we finish at 17 o’clock in the afternoon. Like in Barcelona, in England they

Internacional

Mar Vidal-Folch, corresponsal a Morecambe, Anglaterra

| 7LARATLLAGROGA

have a break, which takes place at 10:30. Lunch is at 12:45, and it just takes 30 minutes because, as you may know, it’s not a big meal. After school people sometimes have a snack, and they have dinner at 19 o’clock. Personally, I prefer the English timetable, you have more free time in the afternoon and you go to bed earlier, so you rest more at night; but it’s true that here people don’t eat as well as in Barcelona.Another really important difference between the English education and ours are the subjects. In England, there are some obligatory subjects; they are similar to the ones we learn in Barcelona, like Maths, Science, English, Physical Education… But they also give importance to other subjects we haven’t got in our country. These can be Photography, Hairdressing, Catering, Beauty and Childcare among others. In Barcelona, we would say that they’re not important, but English people consider that they are other ways

to learn, and they take them as seriously as the other subjects. Perhaps that’s one of the reasons why we consider that subjects in England  have a lower level.The English school I am attending is much bigger than ours; however, it’s not difficult. I think it’s also important to say that English students are very used to having school partners from other countries.The last thing I would like to remark is that the “class concept” we have in Santa Anna is really different in England; there, they have different class mates  in every subject.I think these are the most important differences between   English schools and, in particular, Santa Anna. My opinion is that going to an English school for a while is great: you can see these differences and experience  something very different from what you are used to. However, I actually prefer Santa Anna for its educational system as well as for the school essence.

8 | LARATLLAGROGA

imitant les panses, arribes al poble nou de Corbera d’Ebre. Hi ha un museu, el Museu de la Batalla de l’Ebre, on ja som petits del tot i podem escoltar els avis d’ulls humits. N’aprenem els noms, les pors, les queixes, les il·lusions trencades i els somnis escapçats.

A dinar. Diuen que dinem al costat de l’ermita de Santa Madrona on l’Assumpta ha convidat un altre guardià de la memòria, el senyor Àlvarez, perquè ens avergonyeixi una mica més: pel que han fet i, sobretot, pel que no han fet els nostres governs. Perquè avui dinem on s’alçava un hospital de campanya i perquè aquestes memòries perduren, només, pel geni tossut dels que habiten prop del riu.Les trinxeres restaurades a la Fatarella. La darrera parada abans del Memorial de les Camposines. I l’Assumpta, com toca, recordant la vida miserable del soldat que viu per rebre la propera carta i que mor prometent que tornarà aviat. I finalment trobem el silenci d’un minut allargat a tocar de l’ossari amb les restes dels pocs cossos privilegiats que no són encara sota terra i sense nom. Abans del silenci ha estat un nét qui ens ha explicat que no es cansa de buscar l’avi. La tarda es tan perfecte, preciosa i plena de llum que només faltarien uns murs fins l’horitzó per fer-nos entendre aquest cementiri immens de cossos anònims descuidats però mai oblidats.

Petits. Petits per entendre la mida humana de les històries de la Història com ho fan els més petits. Per no entendre res de les grans maleses humanes com, de fet, no ho poden entendre els nostres petits. Petits escoltant tots i cadascun dels testimonis que apareixen i desapareixen del barret savi de l’Assumpta. Petits per enfilar-nos cansats a un autocar, forçar bromes de darrera hora, cantar un gol que no servirà per res i tornar al punt de partida com l’heroi malvat de Blade Runner per explicar als de casa: “He vist coses que vosaltres, els humans, no creuríeu mai de la vida.”

Potser no és fàcil saber quan ens vam fer grans però hi ha moments, pocs, en què tenim el privilegi de tornar a la vida antiga de quan érem petits. T’enfiles a un autocar davant mateix de l’escola i mentre escoltes els somriures lents i adormits dels companys d’excursió fas una ullada enfora per assegurar-te que no hi ha pares dient adéu. Quan encara clareja el dia una veu metal·litzada per l’altaveu t’explica què faràs des d’aquell moment fins que tornis. I sí, ja et trobes a gust en el vestit sabut de persona petita que aprendrà noms, històries i dolors que potser podies intuir però que avui aprendràs amb noms i cognoms. I la veu. La veu de l’Assumpta Montellà. Com aquella mestra que vas admirar de nen perquè s’estimava el que t’explicava i perquè transmetia la passió pel coneixement i encenia la curiositat per aprendre, sempre, alguna cosa més.

I és als peus del Castell de Miravet on comences a mirar l’Ebre com mai ho havies fet. Un riu de color roig, amarat de pors adolescents que el convertiran en l’escorxador més gran d’una guerra incivil. Sobre la mateixa barcassa que va viure la guerra, sense motor i amb cables de sirga, l’Assumpta pren la veu del barquer, del ponter o de l’infant de lleva i enmig del riu comencem a entendre que poc que en sabíem i que poc hem tractat i reconegut aquestes víctimes nostres. Les mateixes que van fugir o que van soterrar per sempre els murs caiguts del poble de Corbera d’Ebre. I serà a l’església d’aquest poble vell i enrunat, sense sants ni coberta, on la màgia de l’Assumpta ens convertirà en serralades, pobles i noms sobre un terra polsós per mirar d’entendre que les estratègies militars només tenen sentit sense cap sentit i que l’èpica, si existeix, és només pel soldat ras que alguna vegada va creure, innocent, que la seva vida podia valer el somni d’un govern i d’un món millors que no van arribar mai.

Amb les sabates plenes de pols de passejar per aquest poble cobert per setanta-cinc anys de runa i amb el cervell i el cor

Text: Francesc de DalmasesFotografies: Dalmau Vives

Crònica d’una sortida dels amics de Santa Anna amb la historiadora Assumpta Montellà per mirar d’interpretar i entendre els escenaris de la Batalla de l’Ebre.

Amics Santa Anna

| 9LARATLLAGROGA

Fer-se petits vora l’Ebre

10 |LARATLLAGROGA

Els més petits A P5 en saben un munt sobre les abelles!Us deixem un recull del seu aprenentatge després de  la visita  a La Casa de les abelles a Sant Pere de Torrelló..

“Quan una abella no fa la mateixa olor que

les altres o no fa res, la fan fora “

“Les abelles no piquen perquè sí““Si entra una papallona de la mort al

rusc, la fan fora i l’emboliquen com una

mòmia amb pròpolis “

“Hi ha abelles exploradores, guardianes i soldats”

“Només pon ous l’abella reina i en posa molts “"Si mor l 'abella reina, moren totes les abelles del seu rusc"

“Les abelles tenen quatre ales i sis potes”

“ L e s a b e l l e s e n s d o n e n : m e l , v e r í , j a l e a r e a l , c e r a , p r ò p o l i s i n è c t a r “

“Qui cuida les abelles són els apicultors i porten un vestit especial”

“A dins del rusc, les abelles posen la mel a les bresques”

| 11LARATLLAGROGA

Racó Científic

El passat 12 de novembre els alumnes de quart d’ESO de l’escola Santa Anna ens vam dirigir a Cerdanyola del Vallès per visitar la font de llum sincrotró Alba, on treballen amb llum sincrotró. Un sincrotró és un tipus particular d’accelerador de partícules que s’utilitza per a la investigació en física de partícules. En aquest aspecte, els sincrotrons s’utilitzen com a microscopis: com més alta és l’energia d’una col·lisió més petites són les partícules que podem observar.

Un cop a les instal·lacions, ens van demanar els DNIs a alumnes i professors per poder entrar, ja que l’entrada i sortida de personal esta molt vigilada. Vam endinsar-nos a l’interior del sincrotró on, per començar, vam veure’l des de dalt, i ens van fer una breu explicació assenyalant cada part del sincrotró i la seva funció. El sincrotró disposa d’una estructura circular inicial

des d’on s’acceleren les partícules de llum per tal que accelerin fins a arribar a una velocitat prou gran com perquè l’impacte en la partícula estudiada doni la informació que se’n vol extreure; aquest impacte es dóna a cada braç del sincrotró, que són extensions de la seva circumferència. Cada braç està destinat a un tipus d’estudi particular: biològic, físic, químic, etc. A continuació vam dirigir-nos a la part baixa de la instal·lació, on vam poder veure cada un dels braços. A més a més, vam poder observar parts internes del sincrotró que estaven exposades, així com mostres de partícules que s’estaven estudiant en aquell moment. Amb tot, va ser una visita única que ens va despertar moltes preguntes relacionades amb la tecnologia i la ciència. Va ser una gran sort poder veure de primera mà aquestes instal·lacions punteres i conèixer científics que dediquen la seva vida a la investigació.

Visita al sincrotró

Berta Negre

12 |LARATLLAGROGA

No has somiat mai ser dins de la pel·lícula o el videojoc a què estaves jugant? Aquest fet té un nom: la realitat virtual. Semblava que la realitat virtual quedaria com un somni incomplet, però gràcies a estudis recents s’ha demostrat que podria ser possible aconseguir màquines que la fessin possible a un preu raonable per al consumidor. Aquestes servirien per aconseguir una imatge que donaria la sensació de ser, per dir-ho així. També seria aplicable als videojocs però a més llarg termini. El fet és que el que tants investigadors havien intentat des de feia temps podria ser una realitat en un temps relativament curt. Es podrien aconseguir els models Oculus Rift pel moderat preu de 350 dòlars.

Racó tecnològic

REALITAT VIRTUAL

Aquest sistema desenvolupat a Lausana, Suïssa, ha permès a algunes persones amb problemes de degeneració macular poder millorar la seva visió. Aquestes noves lentilles, que encara no s’han tret al mercat, permeten al que les porta no només veure-hi molt més nítidament, sinó també veure, per exemple, les lletres, molt més grans i així, quan llegeixen, evitar l’ús de més objectes com lupes o altres augmentadors. Tot i que no estan en venda s’han fet proves amb persones i sembla que els efectes són del tot positius. Qui sap si seran una solució per a les persones grans que volen disfrutar de la lectura.

LENTILLES TELESCÒPIQUES

Jan Forgas

| 13LARATLLAGROGA

La creixent indignació de la població per la manca de privacitat dels telèfons intel·ligents ha fet que aquesta nova alternativa prengui rellevància. El que passa és que els “Smartphones” s’han mostrat tan ràpidament com una eina de control de persones, principalment pels governs, que la idea està trobant moltes pegues. Tot i així, les persones a qui no els agradi compartir la seva informació amb el món sencer, ja tenen una alternativa segura.

TELÈFONS INTEL·LIGENTS ULTRAPRIVATS

La marca de telèfons mòbils Samsung ha treballat durant els darrers anys en una innovació que podria resultar capdavantera durant el pròxim 2015. Les pantalles que l’empresa sud-coreana ha estat desenvolupant serien altament resistents als cops, flexibles i resistents a l’aigua. Això seria molt positiu, però té un problema: el preu. La firma haurà de buscar una manera d’abaratir el seu producte, ja que d’aquesta manera segurament seria un èxit rotund.

PANTALLES FLEXIBLES

La implantació d’intel·ligència a les màquines actuals representarà un gran canvi en els pròxims anys. El desenvolupament d’intel·ligència artificial per tasques tan variades com la docència o l’entreteniment (com les màquines de jugar a escacs) està creixent a un ritme vertiginós i molta gent ja ha començat a treure’n partit. El fet és que tot i que està millorant i ho seguirà fent, la comunitat científica en general té molts dubtes sobre el fet de que pugui arribar a igualar la humana en el que de moment sembla encara impossible: els sentiments artificials.

MÀQUINES INTEL·LIGENTS

14 |LARATLLAGROGA

Divertit i senzill joc de plataformes. El jugador controla un quadrat que ha d’arribar al final de diferents nivells tot esquivant obstacles al ritme de la música.

Geometry Dash Lite

Crea la teva pròpia ciutat bàrbar en aquest apassionant joc d’estratègia per a mòbils i tauletes. Construeix edificis, expandeix les teves tropes i esdevé la ciutat més potent del planeta.

Clash of Clans

Magnífic joc de preguntes i respostes a l’estil del clàssic Trivial Pursuit en el qual hauràs d’aplicar els teus coneixements per respondre correctament les qüestions que se’t formulen.

Atríviate

Aplicacions

PER divertir-seAdam Prieto, Nil Voltà

| 15LARATLLAGROGA

Escollida com una de les millors aplicacions de 2011. Crea la teva pròpia història escollint els teus propis personatges, diàlegs, música...

Toontastic

Deixa anar la teva imaginació en aquesta nova i divertida aplicació. Dibuixa, pinta i combina colors creant les teves pròpies obres d’art.

Chocolapps art Studio

PER ALS PeTITS

16 |LARATLLAGROGA

per aprendre

Amplia els teus coneixements i fes més fàcils els teus viatges amb l’atles que et presenta aquesta aplicació. Inclou informació geogràfica, demogràfica i meteorològica de països de tot el món.

World Atlas

Si alguna vegada tens algun dubte de com s’escriu alguna paraula o vols sa-ber-ne el significat, no dubtis a con-sultar-la als diccionari que t’ofereixen aquestes aplicacions.

Diccionari.cat i Rae.es

El portal Babbel.com ens ofereix aplicacions per a Android per aprendre fins a onze idiomes diferents entre els quals es troben l’anglès, el francès, l’alemany, l’espanyol, l’italià, el rus i el turc, entre d’altres. Inclou tant exercicis de gramàtica i vocabulari com de pronunciació.

Babbel

Indispensable aplicació per als amants de la guitarra. En ella hi trobarem acords per a aquest instrument de corda i la manera com s’han de col·locar els dits per produir-los.

Chord! Free

Aplicacions

cpt designs for mintedstrawberry.blogspot.com

Sota la n

eu es fa la prim

avera Joan

Vin

yoli

cpt designs for mintedstrawberry.blogspot.com

| 21LARATLLAGROGA

Videojocs

500 milions de dòlars, 5 anys i 500 persones, són les xifres de producció que fan de Destiny el joc més car i esperat de la història dels videojocs. El seu llançament al públic, el dimarts 9 de setembre, va esdevenir un èxit rotund amb més de 10 milions de vendes i descàrregues.

El joc, creat per l’empresa Activison, ha batut tots els rècords del món dels videojocs. El seu elevat cost de producció, que duplica el de la pel·lícula Avatar, l’ha posa t al nivell del dels grans blockbusters de Hollywood.

Destiny ens presenta un món de ciència-ficció, ambientat en un futur llunyà, d’aquí a set-cents anys. Els jugadors, guardians de l’última ciutat del planeta, han de lluitar contra The Darkness, el misteriós malvat i els seus aliats alienígenes. El joc, en primera persona i amb una molt bona qualitat gràfica, està ple d’aventures que et porten a recórrer des de la deshabitada i desolada Terra, fins a planetes com Mart i Venus.

Aprofitant la seva condició d’indústria cultural líder (70.000 milions d’euros anuals), Activison ha utilitzat

tots els medis possibles per crear el joc. Així doncs, Destiny compta amb l’actor més popular d’una de les sèries amb més èxit del món, Peter Dinklage -que encarna el paper de Tiryon Lannister a Joc de Trons- perquè doni la veu al robot, volador i xerrameca, que acompanya el personatge protagonista en la seva odissea. El joc encara aconsegueix tenir més impacte internacional amb el fitxatge musical de Paul McCartney, compositor del tema principal del joc.

Activison també ha posat molt d’èmfasi en el mode multijugador. Aquest et permet fer missions cooperatives amb els teus amics i passar junts aventures èpiques i plenes d’acció en aquest món futurista.

Tal i com va dir Eric Hishberg, director executiu d’Activision: “Sentim que tenim l’oportunitat de crear alguna cosa enorme, no només en el panorama dels videojocs, sinó que també formarem part de la cultura popular”. Estem davant d’un dels jocs d’entreteniment més gran i emocionant de tots els temps!

Els secrets de Destiny, el joc més car de la història

Nil Voltà

22 |LARATLLAGROGA

La Societat FeliçJoan Cabré

El vell poeta seia quiet, admirant la fabulosa vista de la ciutat, a la terrassa de casa seva. No feia res més que pensar. Era home de poques paraules, tot i ser poeta, i les seves idees només les gaudia ell mateix. Neguitós a causa del temps que feia que no escrivia, el vell agafà la seva elegant ploma StarWalker i començà a imaginar el futur, però li costava començar. Per sort, Oscar Wilde sempre li arreglava els problemes i li va recordar que només hi ha dues regles per escriure: tenir alguna cosa a dir i dir-la. A mesura que escrivia totes les preocupacions del moment i tots els dolors d’abans -la mort dels amics durant la guerra, l’opressió de la dictadura, les males vendes dels reculls de poemes- van anar desapareixent.

No vull felicitat acoloridaque se m’endugui els mals records.No busco una tristesa empobrida

que em dugui allà on descansen els morts.

Si, avesat al dolor de la injustícia,pogués renéixer com fulles al maig

¿viuria, jo, en terra de carícia,que m’empari a l’hivern quan mor el faig?

Amb persuasió es fa via per viure, sense cap por que ens espiï pel voltant,

amb un desig immens i amb un somriure,davant d’una bandera voleiant.

Joan Cabré

Racó literari

| 23LARATLLAGROGA

Crítiques

Violència, censura, dictadura militar del Portugal de Salazar. 1938, Lisboa. Un periodista que treballa en la secció cultural d’una modesta revista de la capital, el Lisboa, mai s’ha entès amb la política. Cada dia es lleva, es vesteix, manté una conversa amb el retrat de la seva dona, morta uns anys enrere, i es dirigeix cap a la redacció. Pereira, personatge literari conegut per les seves llimonades i truites a les fines herbes, et fa sentir la calor de l’estiu portuguès i, sobretot, et fa venir unes ganes boges de prendre’t un suc de llimona amb sucre. Pereira es dedica bàsicament a la traducció de llibres francesos, i un dia decideix contractar un jove que l’ajudi amb les necrològiques dels escriptors. El fet és que aquest noi, Monteiro Rossi, té ideals revolucionaris i antifeixistes que portaran problemes al grassonet protagonista, que es veurà trasbalsat per la lluita entre la resistència al feixisme, la policia dictatorial i els vents antifranquistes que arriben d’Espanya. Una obra sorprenent, que a pesar de la seva aparent senzillesa t’atrapa i et commou. Molt recomanableble perquè passa tan bé que no te n’adones que l’estàs llegint, i això és símptoma de genialitat literària; és simplement fresca, interessant i entretinguda. Per qui vulgui conèixer més l’autor, Antonio Tabucchi (1943-2012) és un escriptor italià profundament enamorat de Portugal, i del seu poeta més reconegut, Fernando Pessoa, de qui ha traduït nombrosos poemes a l’italià.

Afirma PereiraPere Vallribera

24 |LARATLLAGROGA

Relatos Salvajes

(2014)

Bum! A vegades, a causa de les circumstàncies que ens envolten i als fets amb què ens trobem al davant, acabem explotant. Acabem reaccionant i actuant d’una manera que mai haguéssim imaginat que actuaríem en el nostre estat de més pura sobrietat. Acabem perdent el control, i ja res ens reprimeix. Aquest estat és el patró que uneix els sis curts que composen Relatos Salvajes, una producció hispanoargentina escrita i dirigida per Damián Szifrón, que amb aquesta pel·lícula estrenada aquest mateix 2014 ha consolidat el seu èxit i s’ha quedat a gust. Cada curt és un crescendo de tensió, on just després de presentar-nos els protagonistes amb calma i normalitat, va oprimint-los fins a fer-los esclatar. I és que la gràcia del film és que, com tot, els personatges no es trenquen perquè sí, sinó que la majoria de vegades el director els posa en situacions injustes i difícils perquè aquests es rebel·lin.Com és el cas del quart curt (titulat Bombita) on al protagonista (ben encarnat per Ricardo Darín) li remolquen el cotxe injustament i li fan pagar una multa que ell, tot i acabar cedint, insisteix en no voler pagar. Aquesta petita neurosi es va fent gran, quan després d’una discussió amb la seva dona, el protagonista se’n va inútilment a la seu del govern de la ciutat a queixar-se de la multa mentre el funcionari que l’atén, no li fa cas. Darín acaba explotant d’una manera que ni ell ni la seva família haguessin esperat mai (per a mi el millor clímax de totes les històries). Altres curts simplement reflexionen sobre els límits que ens distingeixen dels animals i mostren amb molta tècnica el ressentiment, l’orgull i la ràbia humana, i el clar exemple el trobem al tercer curt: El más

fuerte. El curt comença amb un elegant conductor que passeja el seu Audi per l’autopista, i després de ser bloquejat per un altre home que condueix un vehicle fet pols, el protagonista avança el vehicle i de passda insulta l’altre conductor dient-li ressentit. Minuts després al protagonista se li espatlla el cotxe i, mentre l’intenta arreglar, torna a aparèixer l’home del vehicle fet pols que ha estat insultat. A partir d’aquí comença una lluita “a veure qui es passa més de la ratlla” on no faltaran envestides, excrements, persecucions i explosions. Els dos homes, dominats per la ira, arribaran a nivells ridículs i salvatges. No és gens desencertat, així doncs, que als crèdits inicials del film hi apareguin animals (un animal per a cada actor, director, etc.).La resta de la pel·lícula es completa amb robatoris d’avions, assassinats de venjança, casaments trencats i propostes de suborn. Realment Relatos Salvajes no es fa gens pesada ni llarga, ja que Szifrón opta per fer una comèdia negra que et diverteix i et fa reflexionar a la vegada, et fa riure però al mateix temps t’impressiona i t’esgarrifa. L’espectador gaudeix com un nen petit mirant com els personatges treuen cap a fora tota la ràbia que tants cops ens hem contingut, fan moltes de les barbaritats que un desitjaria fer però que mai fa degut a la racionalitat que ens domina. És per això que Szifrón no es considera un observador, sinó un somiador. Escriu el que ell desitja i s’inspira més de nit que de dia. Així doncs, us convidem a veure aquesta joia d’accent argentí, a experimentar una catarsi i a gaudir d’una estona terapèutica. A explotar.

Crítiques

Mateu Sagarra

| 25LARATLLAGROGA

Timó d’Atenes«És una gran sort, i un gran consol, poder tenir tants amics i gaudir mútuament de la fortuna de tots. I ara em sembla que si continuo acabaré plorant, així que bec a la vostra salut!». Així parla el generós Timó, encarnat pel genial Julio Manrique, en aquesta obra de Shakespeare sobre la generositat. El protagonista és un ciutadà il·lustre d’Atenes, rodejat de gent a qui els regala fortunes. Ell no té cap més interès llevat d’estar envoltat d’amics i gent que l’estima. Però Timó ha regalat més del que té, i ara es queda en la misèria. Així espera que els seus amics el corresponguin i l’ajudin, però li giren l’esquena amb hipocresia. La classe de 4t d’ESO vam anar a veure aquest espectacle dirigit per David Selvas a partir d’una versió de Sergi Pompermayer, a la Biblioteca de Catalunya (el dia 30 de novembre era l’última funció a Barcelona). Una adaptació contemporània interessant que ens va mantenir inclinats cap endavant, expectants en tot moment, fins a l’ovació final. Ara, tot s’ha de dir, Manrique juga un paper fonamental i imprescindible en l’èxit de l’actuació.Si la interpretació dels altres actors va ser un pèl plana, potser per la naturalesa dels personatges, potser per les circumstàncies, la de Julio Manrique va ser una bomba d’emocions, de girs constants i matisos brillants. No deixa ocasió per a l’avorriment quan és a escena, especialment en la part final de l’obra. En un espai escènic format principalment per un sofà, una taula i cadires, els efectes d’àudio i llum van tenir un paper impactant. A més, als darrers instants, Timó s’encarrega de destrossar i embrutar espectacularment cada pam de l’escenari, amb una passió que transmet a l’espectador l’opressió i desesperació del personatge. Una obra de teatre en majúscules que cal anar a veure si la tornen a fer.

Crítiques

Pere Vallribera

26 |LARATLLAGROGA

Cartas al director

Laura OvejeroEn la ciudad de Barcelona se especula al construir nuevos inmuebles, cada vez más altos y más grandes, sin importar el impacto visual que muchos de ellos producen.

Tras la popularidad de levantar edificios altos y rascacielos en ciudades importantes, muchas compañías, al construir nuevas viviendas, optan por la altura. A pesar de existir leyes que restringen las dimensiones de los bloques –que dependen de diferentes factores-, parece que hay algunos edificios concretos que sobrepasan el límite, es decir, son espectacularmente más elevados que los que están a su alrededor, creando una desproporción considerable en el equilibrio visual de las manzanas de Barcelona.

Los edificios modernos no tienen por qué tener veinte plantas para destacar respecto al resto. Un claro ejemplo es la zona de la Plaza de Las Glorias, que actualmente apuesta por ser el centro moderno de la ciudad. Debido a esto, la zona está en construcción. Es un espacio que se puede aprovechar de muchas formas, teniendo en cuenta que allí se encuentran la Torre Agbar, los Encantes Nuevos y el centro comercial Las Glorias. Sin embargo, en este proyecto se han construido muchas edificaciones altas sin control visual alguno, hecho que ha provocado que uno de los edificios principales, la Torre Agbar, no se contemple desde la mayoría de las calles, como se podía observar hace años. Además, estos bloques dificultan las vistas al mar, las montañas, la ciudad…

En definitiva, los edificios altos construidos sin control han causado un impacto visual importante y han dañado la estética de la ciudad donde yo habito, Barcelona.

A la atención de Sr Jordi Cortés

Director de Escola Santa Anna.

Apreciado Director,

Con motivo de estar realizando un trabajo de investigación sobre las ventajas del reciclaje y sostenibilidad en el siglo XXI, he tenido la oportunidad de conocer varios métodos que podrían ser aplicables a nuestra escuela.

La Escola Santa Anna es una escuela pequeña, pero eso no significa que no la podamos hacer más sostenible.

Sabemos que esta escuela forma parte del Programa de las Naciones Unidas, Agenda 21, que vela para promover el desarrollo sostenible.

La Escola Santa Anna recicla algunos consumibles como el papel y tiene un pequeño huerto urbano, entre otras cosas. Aún así, me permito hacerle unas sugerencias para mejorar las buenas prácticas de sostenibilidad.

La paso a detallar unos ejemplos:

Utilizar toallas de tela para el secado de manos y ahorrar consumo de papel.

Reparar el mobiliario y los equipos estropeados, en lugar de comprarlos nuevos.

Utilizar bombillas de bajo consumo para iluminar los diferentes espacios.

Que cada alumno que se quede a comer en la escuela utilice una servilleta propia, de tela, en lugar de las de papel de la escuela.

Estos son algunos ejemplos. Estaría encantada de tener una entrevista con usted para profundizar más en este tema.

Muchas gracias por su atención y aprovecho la ocasión para saludarle muy atentamente.

Maria del Mar AlberolaCONTAMINACIÓN VISUAL POR UNA ESCUELA SOSTENIBLE

| 27LARATLLAGROGA

Comiat al’Anna MoragasL’Anna Moragas (1945 - 07/11/2014), amb qui hem tingut el gust de poder treballar conjuntament durant més de vint anys, era una gran professional i una gran persona. En primer lloc, era una persona que estimava el seu proïsme i la seva professió. Era austera, polida, exigent i concisa, i sabia ser seriosa o alegre, segons calia. Era molt noble i recta. En debatre un problema amb ella, quan encertaves el que ella volia dir, se li i·luminava la cara, com dient que era obvi que el que ella defensava, era el de sentit comú. Era el seu vessant d’humanitat...

L’Anna tenia una tècnica sòlida al piano, molt bona oïda i molt gust tocant i, com a pianista, va ser reconeguda a Barcelona, on va exercir també com a professora de l’Escola de Música (Claret, Atenelle), així com privadament. I, com a mestra de mena, va saber encomanar el ram de les seves qualitats tan humanes, artístiques, musicals com instrumentals als seus alumnes. Els nostres nens se l’estimaven i molts deixebles que anaven amb ella varen aprendre’n molt. Molts alumnes nostres fins i tot van continuar amb ella a casa seva quan van acabar els estudis de Segon Ensenyament.

Ens deixa una mestra, una amiga i una companya, un buit en el món de la música i la cultura barcelonines.

A l’Anna Moragas I

De lluny venien alegrement

repics de festaportats pel vent

II

Mes avui tocasòrdidament

batecs de mortel batall d’argent:

ens ha deixat l’Annaper sempre més

III

Tu que repicarescontrapunt suaui ens ensenyaresmúsica i compàs

deixa’ns cantar ara de disgust plorant:

Descansa en pau, Anna;descansa, Anna, en pau!

Joan Bofill

28 |LARATLLAGROGA

Oliver HeldensDj holandès de deep i future house de 19 anys el qual es va donar a conèixer quan va firmar un contracte amb el segell discogràfic spinnin’records el 2013 amb la cançó “Stinger”. No obstant això, no es va fer gaire famós fins a treure la cançó “Gecko” amb la col.laboració de la cantant Becky Hill ,la qual podem escoltar a totes hores a ràdios conegudes com flaix fm. A partir de “Gecko”, Heldens ha tret altres èxits com “Koala” o “A lot like love”. La seva última cançó fins el moment ha estat “Pikachu”, amb la col·laboració de mr belt and wezol.

Música

Adam Prieto

Comencem l´apartat de música de La Ratlla Groga, en aquest número, parlarem del dj Oliver Heldens, el dj holandès de moda; també parlarem dels Bee Gees, grup australià dels anys 60-70-80 que va ser molt conegut a la seva època. I per últim recomanarem nadales perquè aquest Nadal no us falti de res.

El Nadal és un dels moments més feliços de la nostra vida: ens retrobem amb els nostres parents, els regals no paren de caure,... Si hi ha alguna cosaque ens marca el període nadalenc, és la música. A continuació recomanem dues cançons perquè aquest Nadal no us resulti gens fred:

1.All I want for christmas is you: aquesta cançó, molt bonica, la podeu trobar en dues versions, una més tirant cap a jazz, de Michael Bublé, i una altra més alegre i més ràpida de Mariah Carey.

2.I per als més moderns de la casa, recomanem Christmas Tree de Space Cowboy amb Lady Gaga.

You should be dancing!

| 29LARATLLAGROGA

Bee Gees

Va ser un grup australià format per tres germans: Barry Gibb, nascut el 1946, i els seus germans bessons Robin i Maurice Gibb, nascuts el 1949, tot i que en un principi també comptaven amb altres músics.

L’origen dels germans Gibb és a l’Illa de Man, a Brisbane, on comencen a tocar cap al 1958. El 1963 va començar la seva fama en firmar amb l’empresa discogràfica Festival Records. El 1966 ja eren líders a Austràlia i al cap de dos anys els va arribar la fama internacional amb els àlbums First i Horizontal (aquest últim incloïa la cançó “Massachussets”, que va ser número u a Anglaterra). Entre el 1970 i 1976 va haver-hi sortides i entrades de músics al grup, i mentrestant van publicar àlbums de gran èxit com Trafalgar, número u als Estats Units. No obstant això, tot i que ja tenien un cert reconeixement no va ser fins el 1977 quan els va arribar l’èxit internacional amb la banda sonora de la pel·lícula Saturday Night Fever amb cançons com Staying’alive, How Deep Is Your Love i Night Fever van ser número u durant temps a Espanya, França i EEUU.

Després d’aquest èxit, els Bee Gees publicaran altres àlbums que seran número u a molts països, tot i que no repetiran l’èxit Saturday Night Fever. A mida que van passar els anys la Bee Gees Band es va dissoldre i només van quedar el tres germans que havien començat. El 2003, acabat de publicar un nou àlbum, mor sobtadament Maurice Gibb, cosa que provocà la dissolució del grup. Barry i Robin van prometre pocs anys després que tornarien a compondre, però la mort de Robin el 2012 a causa d’un càncer ho va impedir.

30 |LARATLLAGROGA

GastronomiaMaria Ortín

Podeu fer aquest pastís molt abans del gran dia de Nadal; de fet, com més temps es deixi reposar, més bon gust tindrà!

Temps de preparació:

30 minuts (+3 dies per remullar la fruita)

Temps de cocció: 4 hores

(pot necessitar 15 minuts extra)

Temps total: 4 hores 30 minuts

Dificultat: Una mica d’esforç

Cost: mig

Ingredients per a dotze persones:

175g de panses

350g cireres confitades (cal esbandir-les, assecar-les i tallar-les)

500g groselles

350g sultanes

150ml de Xerès

Pell de 2 taronges ratllada finament

250g mantega, a temperatura ambient

250g sucre morè de canya

4 ous

1 cullerada de melassa negra

75g ametlles sense pell, picades

75g farina amb llevat

175g farina normal

1½ cullerada de cafè d’espècies mixtes

Per acabar i decorar el pastís de Nadal

3 cullerades de melmelada d’albercoc, colada i escalfada

Sucre en pols

675g pasta d’ametlles

1 paquet de glacejat Royal

| 31LARATLLAGROGA

Gastronomia

Podeu fer aquest pastís almenys tres setmanes abans de Nadal, ja que si es menja massa aviat no s’aguantarà dret en servir-lo i serà més aviat sec. Si no voleu utilitzar alcohol, podeu fer servir la mateixa quantitat de suc de taronja. El glacejat es pot substituir per una fina capa de melmelada calenta d’albercoc; distribuïu-hi nous i fruits secs per sobre.

Elaboració

1. Poseu tots els fruits secs en un recipient, aboqueu-hi a sobre el xerès i afegiu la ratlladura de taronja. Cobriu-ho amb una tapadora i deixeu-ho en remull durant 3 dies. Remeneu la barreja cada dia. Unteu amb oli una llauna rodona de 23cm de diàmetre i 22cm d’altura. Preescalfeu el forn a 140 º C / ventilador 120ºC.

2. Barregeu la mantega, el sucre, els ous, la melassa i les ametlles en un recipient molt gran i bateu-ho bé. Afegiu-hi les farines i espècies mixtes i barregeu-ho bé fins que es torni una massa homogènia. Afegiu-hi la fruita remullada. Col·loqueu la barreja en el motlle preparat i anivelleu la superfície.

3. Coeu la massa al forn preescalfat durant 4-4½ hores o fins que el pastís se senti ferm al tacte i sigui d’un color daurat fosc. Comproveu-ne la consistència després de 2 hores. Un escuradents inserit al centre del pastís hauria de sortir net. Deixeu refredar el pastís en el motlle, cobert amb paper de plata.

4. Quan estigui fred, punxeu-lo en diversos punts i xopeu-lo amb una mica de xerès extra (el que hem guardat al principi). Emboliqueu el pastís, completament fred, amb tres capes de paper de forn i deseu-lo en un lloc fresc durant un màxim de tres mesos. Hi podeu afegir més xerès de tant en tant. No patiu, el paper ajuda a mantenir el pastís humit.

5. Decoreu el pastís amb el glacejat i les ametlles, abans de servir-lo.

Mary Berry (1935) és una escriptora de llibres de cuina molt famosa a Anglaterra; n’ha escrit més de setanta! Fa de jurat en un dels programes de cuina de la BBC One The Great British Bakeoff que ha tingut un gran èxit des que es va començar a emetre el 2010 i contribueix en programes de cuina del país. Va estudiar cuina a la Universita-ti als 21 anys va marxar a França per treballar i estudiar a una escola de cuina.

MERRY CHRISTMAS!!

Pastís de Nadal de Mary Berry (Mary Berry’s Christmas Cake)

32 |LARATLLAGROGA

1- Es fregeix la botifarra i la tallem a trossos. Es bullen les patates amb pell dins d’una olla, i les deixem en remull fins a l’hora de dinar.

2- S’esbandeix la col fermentada perquè perdi la fortor. S’agafen unes cassoles especials de ferro i s’unten amb una mica de llard de porc.

3- El llom ha d’estar macerat amb all, tallat a trossos molt petits, durant 24 hores.

4- Agafem la cassola especial i hi posem una mica de llard, s’hi esmicola la col fermentada i s’hi posa un tros de rellom i de cansalada a sobre; seguidament, s’afegeix una altra capa de col fermentada al damunt i repetim aquest procés dues vegades. Finalment, posem dos trossos de rellom i de cansalada damunt de tot, dos o tres de macos i gruixuts.

5- Aboquem un rajolí de vi de riesling i d’aigua a l’olla, de manera que quedi la barreja coberta. Ho deixem bullir fins que el rellom i la cansalada estiguin cuits.

6- Es retira la vianda de l’olla i s’hi deixa la col. Apaguem el foc i deixem l’olla tapada.

7- S’escalden les salsitxes de frankfurt durant 6 minuts, i es pelen les patates bullides.

8- Finalment es posa tot en diferents plats i es serveix com a plat combinat.

Gastronomia

Procediment:

- Pots de col fermentada- Rellom de porc- Cansalada fumada- Salsitxes de frankfurt- Botifarra- Patates- Llard de porc- Vi de riesling

Ingredients:

XucrutMargot Moreno, Ona Vives

| 33LARATLLAGROGA

Ens afegim a la celebració de l’any Vinyoli (1914-

1984) amb una proposta literària: us animem a escriure

la vostra versió del poema Saviesa del llibre A hores

petites (1981). D’entre les propostes que rebem en

seleccionarem unes quantes per publicar al nostre

número de primavera, que sortirà per Sant Jordi.

Podeu enviar-nos els vostres escrits a

laratllagroga@gmail.com

Animeu-vos a participar!

Concurs literari Centenari del naixement de Joan Vinyoli

Saviesa

Apaga el foc,encén el llum,busca el teu lloci mira el fum.

Concurs

34 |LARATLLAGROGA

Vertical

1. És etílic o de puntuació. A plàtand li sobra aquesta lletra. Mantra budista famós que es diu meditant amb les cames encreuades.

2. Bonaventura Carles Aribau en va dedicar una a la pàtria. Al mig de la setmana laboral. Per als catalanistes és l’hora. Rentarem roba.

3. Practica l’art de tancar-se en parets imaginàries.

4. Per als grecs va després de l’alfa i per a nosaltres és per on es penja la bata. Únic animal monosil·làbic que comença amb aquest dígraf. Amb botifarra i mongeta d’aquesta.

5. Ara inverteixo. Principi científic. Cor de l’ou. Última lletra de l’abecedari començant per darrera.

6. Èxit matiner. Incògnita. Petits trossos de terra envoltats d’aigua.

7. Poruc. És ben present entre les consonants de les cinc primeres paraules d’aquesta frase. Vocal petita per fer un petó.

8. Ana masca valava par la llam, a la llam sa va apagar, a la pabra masca va cadar a las fascas a la pabra masca na va padar valar. A part d’una cançó de la Kate Ryan, és una lletra. Lletra que s’ha pogut sentir últimament acompanyada d’un nou. L’Anna en té dues. Es troba en el dos, el deu, el dotze, el divuit i el dos mil dos-cents vint-i-dos. Si n’ajuntes dues fan un nadó.

9. Semblant a l’espuma d’afaitar però en dolç i es pot menjar amb maduixes. Passar d’alguna cosa amb la pell humida de l’esforç. És el primer que et trobes a Edimburg.

10. Si hi sumes una N i una C ja tens la Muriel i la Forcadell. Cap de goril·la. Lletra que forma la mà d’un playmobil®. Els del blau són: cel, marí, elèctric, turquesa, etc.

11. Sentiment de repulsió profunda causada per la vista de quelcom terrible, espantós, repugnant, com veure escrit antrapar de parnil ham furmatxa. Lletra que es troba en la posició de l’abecedari. Lletra de la matrícula dels cotxes de Tailàndia.

12. Aquest número és el famós i complex resultat d’1 més 1. Que no deixa passar la llum o objecte de pagament que evadeix els impostos. Lletra que sona com el pronom et en castellà. Lletra mundialment coneguda com a punt d’informació.

EntretenimentJan Forgas. Maria Ortín, Pere Vallribera, Araitz Villalba

13. Es pot confondre amb el 0. Un tonto no miraria la primera lletra de la segona paraula. Lletra robada en aquesta frase: osta omptar quants ops ompra ada persona. Lletra que va dues posicions abans que la W. Ho és un fil i un conegut general.

14. Si et diuen així és que no els arribes ni a la sola del que diuen que ets. Contingut de l’entrepà PET. Primera lletra d’allò que pot ser verge o extra.

Horitzontal

1. Pren pa i vi en dosis espirituals. Cua de vaca. El regal diví més musical.

2. Emoció que et porta a bufetejar a algú. Primer dia d’agost. Primer dia d’abril. Ni sud ni est ni oest. Hidrogen i Oxigen. Naixement del sant.

3. L’embriagament més maternal. Rússia ho era al principi. Plaga divina i marisc exquisit.

4. Cap i cua del déu musulmà. Finalment, l’engany. Si n’ajuntes dues pots dir lluna. La segona persona ha perdut la U.

5. Al·literació de rocòdrom rocambolesc de Torredembarra. Les sis cares de la sort. País oriental amb una bandera de fons vermell i estrelles grogues. Inodor d’alta qualitat, dur com una pedra.

6. Fer conèixer per mitjà de paraules que vas al gimnàs. Abans d’una O és negativa. El revés de poc. Cap de taula.

7. Gentilici dels habitants extraterrestres de Mart. Avar que es mou per les clavegueres.

8. Animal que esquilem i que es diu com el so que fa. Libèl·lula en té tres. La vocal més endarrerida.

9. Comencem pel començament. Ensenya llengua castellana sense companyia. Senyal d’aparcament.

10. Ho és el temps i un guant fet servir pel Michael Jackson. El Quixot comença per aquesta lletra. És una forma delicada d’anomenar allò que et veus quan et mires al mirall al matí.

11. Lloc que pot agrupar gent tan diferent com una peixatera i un inversor. És una Z tombada. Si la gires és un signe d’exclamació.

12. So d’una fuita de gas. L’origen de l’amor. Estimo per sota del que hauria d’estimar.

| 35LARATLLAGROGA

LARATLLAGROGA Escola Santa Anna C. Bailèn 53-59 08009 Barcelona www.santaanna.cat