Autors i autores: alumnes de quart de les escoles Ruiz Amado i Joana d’Empúries de Castelló d’Empúries, amb la col•laboració de Mariona Masferrer

Títol: L’ amulet perdutText: alumnes de quart de primària de les escoles de Castelló d’Empúries i Mariona MasferrerIl•lustració portada: Sergi MoresoIl•lustracions capítols: alumnat de quart de les escoles de Castelló d’EmpúriesCoordinació i correcció: Pilar Arnáiz PérezEdició: Ajuntament de Castelló d’Empúries. Juny de 2012

ÍNDEX

Presentació i benvinguda

Capítol 1: Comencem a buscar

Capítol 2: En Golo enganyifa

Capítol 3: Una nit misteriosa

Capítol 4: Ngementu! Ngementu!

Capítol 5: Comencem a recordar

Capítol 6: L’esperança perduda

Capítol 7: L’enigma

Capítol 8: La ballarina misteriosa

Capítol 9: Un líquid extraordinari

Capítol 10: El descobriment

Els personatges

Els autors i les autores

4

Presentació

L’ Amulet perdut forma part del projecte d’animació lectora “Conte per relleus” adreçat als alumnes de 4t de primària de les escoles de Castelló d’Empúries.El projecte pretén fomentar l’hàbit lector i desvetllar el gust per l’escriptura crea-tiva a través del treball col•laboratiu i en xarxa entre les escoles del municipi, mitjançant la tecnologia del google sites i amb la col•laboració de l’escriptora Mariona Masferrer.Es pot trobar més informació a l’adreça https://sites.google.com/a/xtec.cat/con-te-per-relleus/homeLa idea original del projecte s’ha extret de l’activitat “El cove de les paraules”, que es troba inclosa dins el Pla lector de Salt.

Benvinguda

Bon dia escriptors i escriptores de 4t curs de les escoles Joana d’Empúries i Ruiz Amado de Castelló d’Empúries.Comencem la feina de fer un conte per relleus. Ja sou tots molt bons lectors; lle-gint heu pogut saber moltes coses d’en Samba, el nostre protagonista, i amb tot això que sabeu, més el que vulgueu afegir-hi, escriureu una altra història. Segur que teniu ganes d’inventar, imaginar, construir, però també és possible que a més d’un us faci una mica de por, “i si no ens surt bé? “, podeu pensar a estones i “si no se’ns acudeix res?”, podeu pensar també alguns; tranquils!, tot és posar-s’hi, deixar-se anar, sense mandra ni por, com en Samba després que se’l mengés el maam i veiés que no passava res, o després que veiés com la bruixa fugia d’un noi que s’atrevia a enfrontar-se a ella. A més sempre hi ha algú que ens dóna un cop de mà, en Samba té l’àvia que li prepara nata amb sucre, i té molts amics i amigues. Com vosaltres, que sou molts i entre tots ho fareu tot, que teniu les vostres mestres sempre al peu del canó i a mi de cara a la pantalla de l’ordinador.

No us heu de preocupar gaire per si és veritat o mentida el que escriviu, com que és un conte podeu fer volar la imaginació, tot s’hi val mentre estigui ben lligat perquè tinguem ganes de saber què passarà a continuació. Però la fei-na d’escriptors té dues parts, la primera és escriure “tal com raja”, i la segona... corregir!, i corregir i corregir, tantes vegades com calgui perquè tingui sentit, s’entengui i soni bé. Ei, també les faltes, eh?Preparats? Doncs, ENDAVANT!

Mariona Masferrer

5

CAPÍTOL 1: COMENCEM A BUSCAR

En Samba era un noi africà, tenia nou anys i vivia en un poblet anome-nat Tibay, a la regió de Tambakunda, al cor del Senegal. Les coses no li anaven pas malament; tenia molts amics i amigues, treia bones notes a l’escola i durant les vacances ajudava el seu pare en les feines del camp. Li agradava molt jugar a futbol, escoltar música, menjar nata amb sucre i beure batut de mango. Una cosa que no li agradava gens era que tots els nens i nenes que coneixia te-nien mare i ell no. La seva va morir quan era petit i això, a vegades, el feia estar trist i enfadat, fins que l’àvia li va donar un amulet que pertanyia a la mare, des de llavors sempre el duia posat i se sentia segur, com si ella estigués al seu costat.Fins que un matí en Samba es va despertar amb una sensació molt estranya. Sen-se saber què passava es va posar la mà al pit i es va adonar que no duia l’amulet! Espantat, va començar a buscar entre els llençols, a sota del coixí, a la butxaca del pantaló, per terra... per tot arreu, però res!, l’amulet no apareixia enlloc. A més, l’estranya sensació amb què s’havia despertat no li marxava, no podia recordar com ni quan l’havia perdut. Era com si el temps s’hagués barrejat per confondre’l i tot el que li havia passat estigués concentrat en un moment. No sabia què fer..., si almenys recordés quan era l’última vegada que el portava, però això també se li havia esborrat del pensament.Va sortir de casa capficat. Caminava amb les mans a l’esquena, donant puntades de peu a les pedres com si elles tinguessin la culpa de la seva mala sort. Li sem-blava que estava sol al món però no era així, de cop va sentir una veu que deia:- Ai! M’has fet mal!- A qui he tocat? -preguntà.- A mi, en Keita.- Perdona'm noi! -exclamà en Samba.- Ets un cara dura. Estic molt enfadat. Per què has tirat la pedra tan fort? - preguntà en Keita.- És que he perdut el talismà que em va donar l'àvia... i era de la meva mare! -va respondre en Samba tot plorós.En Keita va pensar que allò que li passava a en Samba era molt trist, va posar cara de setciències i va respondre tot decidit:- Mira, proposo que comencem a mirar pels voltants del pou.I així va ser com en Samba i en Keita, com si fossin dos exploradors, van posar-se camí cap al pou. Quan estaven a punt d'arribar-hi, es van trobar amb en Tafa que els cridà:

6

- Ei, nois! Què feu?Els dos amics van explicar a en Tafa el problema que tenia en Samba i que es tro-bava malament; que havien de pensar urgentment una solució i que no podien perdre més temps.En Tafa li va preguntar a en Samba:- Recordes l'última vegada que el vas veure?- Noooo! -van respondre tots dos alhora.Sense saber com, el pou es va convertir en un punt de reunió dels amics d'en Samba i, no només dels amics, també l'Alburaj hi va anar com estirat per un fil invisible. Va escoltar en silenci les enraonades dels nois i va fer que no amb el cap.En Samba cada cop estava més amoïnat. Per més que hi pensava no aconseguia recordar res de res. - Alburaj, amic meu, tu saps què em passa? -va preguntar.Ningú no va respondre. Fins que de cop i volta es va sentir un fil de veu...- Samba, no et preocupis. Ho podem preguntar a en Golo!Era la Penta, la més petita, aquella que ho veia tot... en Golo ...És clar, en Golo!La colla va anar cap al bosc en busca d'en Golo, segur que ell ho sabria. No van trigar gaire a trobar-lo, estava estirat a la branca d'un arbre fent una becaina i li van preguntar:- Golo, saps alguna cosa de l'amulet d'en Samba?En Golo va obrir un ull, després l'altre i va dir tot rient: -Si no em doneu cacauets no us diré res! Ha, ha, ha! Aquell mico era un aprofitat, sempre estava vigilant des de dalt dels arbres, i així que els humans es descuidaven, baixava a robar la collita. Ara, a sobre, volia que li portessin un sac de cacauets sense molestar-se ni a baixar de la seva branca. Quina barra! Els nois es van mirar l’un a l’altre i es van encongir d’espatlles, si no hi havia més remei...

7

8

CAPÍTOL 2: EN GOLO ENGANYIFA En Samba, en Tafa i en Keita van anar a buscar els cacauets, creien que seria la millor solució perquè en Golo els digués on podrien trobar l’amulet. Mentre anaven de camí al poble del costat, parlaven sobre ell.- Creieu que aquest mico tan aprofitat ens dirà on podem trobar l’amulet? - va preguntar en Samba molt preocupat.- Sí, segur que ens ho dirà! - va dir en Tafa entusiasmat. - Potser sí, però jo no em crec res del que diu aquest mico -va dir en Keita.- Millor que ens afanyem que encara ens queda un bon tros! -va dir en Samba molt nerviós.Caminant, caminant van arribar al poble gran. En Samba i en Keita van entrar a la primera botiga per comprar els cacauets, mentrestant, en Tafa mirava, amb molta atenció, les altres botigues.- Bon dia, senyor botiguer! - van dir en Samba i en Keita.- Bon dia, nens! -va dir el botiguer.- Que tindria un sac de cacauets?- No, se m’han acabat, el divendres me’n portaran més, ho sento -va dir el botiguer.- I ara què fem? -van sospirar tots dos alhora.- Anem a buscar en Tafa -va dir en Samba.- Quan van trobar en Tafa, estava a punt d’entrar a la segona botiga.- Tafa, espera’ns! -van dir en Samba i en Keita.- Heu comprat els cacauets?- Nooo!! no en tenien -van respondre ells.Van poder comprar els cacauets a la segona botiga i li van preguntar al venedor:- Perdoni senyor, vostè ha vist un amulet?- Potser, si em digueu com és? -va dir el venedor.- L’amulet penja d’un cordill, és marró, té forma arrodonida i un diamant al mig va explicar-li en Samba.- Sí, sí, acabo de veure’l a un senyor que sortia de la botiga -va dir el venedor.- I com era aquest senyor?- Era una mica estrany. Portava una gorra de color verd, una samarreta de mà-niga curta de color negre, era alt i portava un collaret al coll -va dir el venedor.- Ah, sí! Em sembla que l’he vist abans! -exclamà en Tafa.Tot seguit, van decidir tornar al poble a donar els cacauets al mico. Quan van arribar, en Golo estava dormint i com que ells estaven molt cansats se’n van anar

9

a dormir a casa seva.A l’endemà, van anar a trobar en Golo. Els esperava amb molta gana.- Bon dia nois! Ja m’heu portat els cacauets? Apa, que no heu tardat! -va dir el mico.- Sí, te’ls hem portat però primer ens has de dir el que saps de l’amulet.- És a dins de la galleda que hi ha al pou -digué el mico espavilat.- N’estàs segur? Si ja l’hem buscat allà!- Jo ja t’he dit el que sé. El mico va prendre els cacauets de la mà d’en Samba i se’n va anar corrent entre les branques.- Segur que aquest mico ens ha enganyat -va fer en Samba enrabiat.- Tornem al pou, a veure si ens ha dit la veritat! -van dir tots tres.

10

CAPÍTOL 3: UNA NIT MISTERIOSA

Si en Golo havia vist el talismà al pou, com és que el portava l’home mis-teriós de la gorra verda? Aquí passava alguna cosa molt rara! Però els tres amics estaven disposats a esbrinar la veritat.Van decidir seguir la pista d’en Golo. Van anar al pou, van buscar per tot arreu i res. Van agafar una galleda i van anar traient i posant aigua repetides vegades, però l’amulet no apareixia.Estaven esgotats, avorrits i es van asseure al costat del pou.- Hauríem d’haver seguit l’home de la gorra verda en comptes de creure’ns en Golo, és un aprofitat i un mentider! –va dir en Samba desesperat.- Però no recordes res de res? No saps què vas fer ahir? on vas anar? Pensa-ho! –digué en Tafa tot nerviós.- No recordo res, ja us ho he dit mil vegades. Vaig fer el que faig cada dia, portar l’Alburaj a pasturar –va dir cridant. Prou, ja n’estic tip, no em molesteu més!- Samba, va, anima’t, et volem ajudar –va dir-li en Keita. Va, no ens quedem de braços plegats.- Et va veure algú? A on vas anar a pasturar l’Alburaj? –preguntà en Tafa, ben atabalat.En Samba tenia ganes de plorar de pena, d’impotència, de nervis. El seu estimat amulet, el record de la seva mare... quan ho sabés l’àvia, s’enfadaria molt.- Jo només vaig portar l’Alburaj a pasturar, us ho pot dir la Binta, ens vam trobar i vam tornar junts a casa.- Què? La Binta? I per què no ho deies abans? –va dir en Keita.- Anem a parlar amb ella –van fer tots alhora-. Potser ella sap alguna cosa.Aleshores van anar cap a casa de la noia. Però no hi era. La seva mare els explicà que havia anat al camp a portar menjar al pare.Ells estaven ben decidits a resoldre aquest misteri i van anar corrent a buscar-la. De seguida la van trobar, els camps no eren gaire lluny del poble. En Samba li ex-plicà que havia perdut l’amulet i que no el trobava enlloc. Però el més sorprenent de tot era la sensació que tenia, una sensació molt estranya, i que no recordava res del que havia passat la nit anterior. Hi havia coses que no podia entendre.De seguida la Binta s’adonà que alguna cosa misteriosa estava passant. Aquesta sensació que tenia en Samba l’havia tingut ella a la nit.- Samba, no recordes que se’ns va fer fosc i em vas acompanyar a casa? Jo tenia por, m’havia trobat l’Uli Kumba que em va dir coses molt estranyes. Llavors, tu

11

em vas acompanyar a casa perquè a tu no et fa por la bruixa. Des que vas fer l’estada a l’mbar del bosc, l’Uli Kumba va deixar de fer-te por.- Binta, segueixo sense recordar res –deia en Samba.- Samba, quan anàvem cap a casa jo tenia l’estranya sensació que algú ens seguia, però tu et feies el valent i et reies de mi. “Les bruixes no existeixen, l’Uli Kumba és una vella sonada!”, cridaves ben fort. Em vas deixar a casa i vas marxar amb l’Alburaj.- I ara què fem? –deia en Keita.- Vaig a parlar amb l’Alburaj –decidí en Samba-. Segur que ell sap alguna cosa, hi hauria d’haver pensat abans, és un cavall molt espavilat i fidel!

12

CAPÍTOL 4: NGEMENTU! NGEMENTU!

El cap d’en Samba estava a punt de bullir. L’home de la gorra, el mico enredaire, el pou, la bruixa... tot es barrejava i no en treia l’aigua clara. En un gest automàtic, es posà la mà al pit on sempre hi portava l’amulet, però hi trobà un buit dolorós. Com era possible que l’hagués perdut?, si mai se’l treia!, i el cordill era de cuiro molt fort i ben lligat! Semblava bruixeria. La Binta deia que ell va cridar “vella sonada” a l’Uli Kumba, potser sí que ho va fer, però era tan dolenta que vés a saber de què era capaç. Encara sort que tenia amics, i no estava sol en aquesta aventura, això li va fer sentir una escalforeta reconfortant, i caminà de-cidit a trobar el seu cavall, a veure si ell era capaç de posar una mica d’ordre en aquest embolic. Tot seguint el camí de terra, en Samba, en Keita, en Tafa i la Binta van anar a casa d’en Samba. Un cop allà en Samba tot amoïnat li preguntà al cavall, el seu vell amic, mentre l’anava acariciant:- Alburaj, recordes si ahir quan tornàvem de pasturar i vam trobar la Binta, va passar alguna cosa?, jo no recordo res i la Binta tampoc! - Recordo les paraules de l’Uli Kumba –va dir l’Alburaj.- Quines paraules? -va preguntar la Binta molt interessada.- Ngementu! Ngementu! –va contestar l’Alburaj.Tots es van mirar estranyats preguntant-se quin podia ser el seu significat.- Per què no anem a preguntar al mestre de l’escola que és molt savi? –va suggerir en Tafa.- Anem-hi! –va dir tot decidit en Samba.Tots quatre anaven pensatius direcció a cal mestre. Pel camí la Binta va dir:-I si l’Uli Kumba ens ha fet un encanteri, Samba?-És veritat! Com no ho he pensat abans? -va dir en Samba tot espantat.Van arribar a casa del mestre i li van explicar el que els passava. Li van repetir les paraules de l’Uli Kumba i el mestre els va aconsellar que anessin a casa del bruixot perquè ell sí que era tot un expert en encanteris.- Potser la bruixa va hipnotitzar la Binta, l’Alburaj i en Samba? -va preguntar en Tafa al mestre.- Què vol dir Ngementu? -preguntà en Samba tot espantat.- Ngementu vol dir son profund en wòlof -va respondre el mestre.Tots quatre es van mirar, li van donar les gràcies al mestre i tot seguit es van en-caminar cap a la cabana del bruixot. Estaven una mica espantats.

13

- Això fa mala pinta –va dir en Samba amoïnat i trist.- No et preocupis, el bruixot ens ajudarà! -es va afanyar a respondre en Tafa.De cop i volta van sentir un soroll entre les fulles dels arbres.- És en Boy! -va dir en Keita.- Boy!, Boy! -van cridar tots alhora.En Boy, tot i que era molt tímid, es va acostar als nens:- Què feu per aquí?, és molt tard.- Anem a la cabana del bruixot -va explicar-li en Samba.- Del bruixot?, per què? –va preguntar en Boy.- Ahir a la nit, quan tornàvem a casa amb la Binta i l’Alburaj, l’Uli Kumba ens va seguir i ens va dir unes paraules molt estranyes, crec que ens va fer un encanteri - va explicar en Samba. - Sí, vaig sentir-la -va dir en Boy.- Què???, ens vas veure? –va cridar la Binta. - Sí, us vaig veure, però la bruixa no em fa gràcia i vaig fugir! -va respondre en Boy. - Recordes el que vas veure? És molt important! -va dir en Samba.- Va ser només un moment, vaig veure que la Binta, l’Alburaj i tu Samba us que-dàveu quiets com una pedra mentre l’Uli Kumba se us acostava i … vaig volar!- Déu meu! -van cridar tots!

14

CAPÍTOL 5: COMENCEN A RECORDAR

La nit era molt fosca, la llum de les estrelles gairebé no passava entre les branques dels arbres, i la lluna vés a saber on s’havia amagat. En Samba i els seus amics feien una pinya, arrambats un amb l’altre, per donar-se ànims. Sabien de sobres el camí de cal bruixot, però el record de l’última trobada amb l’Uli Kumba els tenia paralitzats de pànic, i els esborronava el pensament. En Samba, en Keita, en Tafa, la Binta i l’Alburaj van arribar finalment a cal bruixot. La casa era freda i vella, les parets fetes de troncs corcats i les finestres estaven trencades. La teulada de pèl de vaca i el mànec de la porta era tan vell que quan obries es trencava en mil trossos. Per dins, la casa tenia el terra fet de catifes molt modernes. El bruixot donà una mica d’aigua amb pols màgica a l’Alburaj i aquest començà a recordar coses com que... la bruixa els va dir les paraules ngementu ngementu i els va hipnotitzar a tots. Tot seguit, la bruixa va agafar l’amulet d’en Samba i se’l va emportar, però va anar tan ràpid que va ensopegar amb una pedra i l’amulet va sortir volant.A en Golo, que estava menjant plàtans, li va caure l’amulet al cap. Sense voler, el va mossegar pensant-se que era un plàtan i, com que era molt dur, el va rebotir a terra i va caure al pou, deixant una marca al fang.L’endemà, en Samba i els seus amics s’acostaren al pou i veieren la marca de l’amulet.- Mireu! sembla l’amulet -va cridar en Tafa. I tots es van acostar per agafar-lo.- És impossible que l’hàgim trobat! –va exclamar en Samba veient que era només una marca al terra...Aleshores, van decidir tornar a cal bruixot i explicar-li què havien vist. Agafaren tota la marca de fang i li van portar al bruixot per veure si podia saber alguna cosa més. El bruixot tirà la peça de fang dins de l’aigua on havia begut l’Alburaj. Mentre es desfeia, el fang, s’anaven veient més coses fins que, un cop es va desfer del tot, ja no es veia res més.El bruixot els explicà que un senyor que portava una gorra verda, una samarreta negra i que era alt havia anat a buscar aigua al pou. Dins de la galleda, havia trobat l’amulet i se l’havia quedat.Llavors, és quan van decidir anar cap a una ciutat de la regió de Tambakunda i es van acostar a una dona que venia arròs i cuscús.- Ha vist un amulet amb forma arrodonida amb un vidre al mig del que li pengen

15

dos anells? –preguntà la Binta.La dona li feia que no amb el cap. En aquell moment començà una tempesta d’estiu. Es va posar a ploure molt i van tornar cap al seu poble, però el camí era una mica llarg i van arribar xops a casa.En Samba no podia dormir de cap de les maneres perquè sense l’amulet li cos-tava molt.L’endemà, va anar a buscar els seus amics per continuar la recerca de l’amulet, però, per mala sort, estaven tots malalts.Ara en Samba havia de començar l’aventura tot sol o bé, hauria de buscar algú altre que l’acompanyés.

16

CAPÍTOL 6: L’ESPERANÇA PERDUDA

No és el mateix formar part d’un equip que estar tot sol. En Samba, que tenia son i estava cansat, trobava a faltar els seus companys. Les gotes de pluja que no van parar de caure en tota la nit, ressonaven encara en el seu cervell, xip-xop, xip-xop, xip-xop..., i li venien ganes de ficar-se al llit altra vegada i deixar-ho córrer tot. Però tot d’una, el sol va sortir de darrere d’un núvol i s’il•luminà la Terra. “Totes les coses es poden veure pel cantó fosc o pel cantó clar”, pensà; s’alegrà que el seu amulet no estigués en mans de l’Uli Kumba, i se li va passar la son de cop. En Samba va decidir aixecar-se perquè volia trobar el seu amulet fos com fos. Va pensar que potser a l’arbre d’enraonar hi trobaria algú reunit, parlant, disposat a ajudar-lo. Mentre anava caminant, va veure el morro de la Buki, la hiena. Es quedà paralitzat i començà a tenir por. La Buki va sortir de darrera de l’arbre d’enraonar i li va dir:- No tinguis por, he vingut per ajudar-te.- I com em pots ajudar? - Et puc donar un consell si tu, a canvi, em dónes la cabreta pigada -li va dir la hiena tot rient.- Ni parlar-ne! -cridà en Samba.A l’instant va veure com començaven a rodejar-lo les altres hienes.- Alburaj! Alburaj! Ajuda’m! -va cridar molt espantat.De cop i volta va sentir el galop de l’Alburaj, que pasturava per allà a prop, i totes les hienes van fugir. La primera va ser la Buki.En Samba va abraçar el seu estimat cavall.- Ai Alburaj, he perdut l’esperança de trobar l’amulet, no sé què fer! -va dir-li tot plorant i ben trist.- Tranquil, jo t’acompanyaré! -va contestar l’Alburaj.-Acompanyar-me a on? -preguntà en Samba.- A veure en Mohamed, el venedor ambulant perquè ell veu molta gent i potser ha vist el teu amulet.En Samba i l’Aburaj es van dirigir a Kanta i allà van trobar el venedor ambulant que estava molt ocupat venent.- Perdoni, Sr. Mohamed, ha vist un amulet amb un diamant al mig? -va pregun-tar en Samba entristit.- Era un penjoll rodó? -va preguntar en Mohamed.

17

- Sí! Sí! -va contestar en Samba.- Fa poc que ha vingut un senyor amb un penjoll i me l’ha canviat per un sac de cuscús -li va explicar en Mohamed.En Samba saltà d’alegria i abraçà el venedor tot suplicant:- Si us plau, me’l pot tornar?, era de la meva mare que m’estimava molt! - Ho sento molt, ja no el tinc -va dir en Mohamed tot trist.- Què??? I ara qui el té? -va contestar en Samba desesperat.

18

CAPÍTOL 7: L’ENIGMA

Sol enmig de la gentada que anava i venia, en Samba mirava el seu en-torn sense saber on dirigir-se. De qui es podria refiar?, estava clar que d’una hiena mai!, i segons quins humans són quasi pitjors, en canvi el seu cavall era un amic fidel, d’això podia estar-ne ben segur, i entre les persones n’hi havia de bones com l’Alburaj, només havia de fixar-se bé a qui preguntava, perquè no l’enredessin. Tots aquests pensaments li venien al cap mentre caminava amunt i avall pel carrer ple de gent comprant, venent i enraonant de tot. El mercat era molt gran, amb molta gent, molt soroll i molts venedors. En Samba s’estava espantant, el cap li bullia i començava a trobar-se malament. De lluny li arribaven les notes d’una cançó: eren els músics i els dansaires que animaven el mercat.De cop i volta va topar amb una noia. Era una ballarina. Ho era de debò o anava disfressada? Ara sí que el cap li donava voltes. Va veure el talismà, el SEU talismà al coll d’aquella noia! “No cal perdre temps, l’he de seguir”, va pensar.Però la va perdre enmig de la gentada i en veure que es feia fosc, va decidir tor-nar a casa.El camí se li va fer molt pujada amunt. Començava a perdre l’esperança de trobar el seu talismà. Estava trist i no volia parlar amb ningú.- Mira-te’l, aquí el tenim! –va dir la seva àvia quan el va veure entrar per la porta.- Noi, ets molt car de veure! –va continuar l’avi.- Què, no tenim xerrera avui? –li va dir el seu pare.- No em trobo gaire bé –va respondre en Samba.L’àvia se’l mirava una mica preocupada. Ja feia dies que notava que el seu nét no era el mateix. Abans sempre reia i li anava al darrera demanant-li nata ensucra-da. “Què li deu passar?”, pensava l’Aminata tota amoïnada.En Samba aquell dia no va sopar gaire i se’n va anar a dormir. Quan estava dor-mint sentí un soroll molt estrany que el despertà de cop:- Uh! Uh! Uh! -se sentia des de la finestra. Era en Boy. En Samba va obrir la finestra i va preguntar:- Què fas aquí, Boy?- Et vull ajudar Samba, però t’hauràs d’espavilar.“Si l’amulet vols trobar, una vella sonada hauràs de buscar”- Què? L’Uli Humba no té l’amulet. L’he vist avui al mercat! El portava una balla-rina penjat al coll –li responguè en Samba.

19

- A vegades les coses no són el que semblen -va dir en Boy.I tot seguit va desaparèixer dins la foscor de la nit.

20

CAPÍTOL 8: LA BALLARINA MISTERIOSA

En Samba es fregava els ulls intentant, inútilment, veure-hi en la foscor. Pensava que potser havia somiat, però unes paraules ressonaven clarament en el seu cap: “si l’amulet vols trobar, una vella sonada hauràs de buscar”.- Boy! Ets tu? -va cridar.- Uh! Uh! Uh! -va respondre el mussol.Així que era cert. No ho podia entendre, però si volia resoldre aquell enigma el millor que podia fer era descansar, esperant que el dia portés la claredat. Va jeure en el seu llit i finalment es va adormir. De bon matí, es va despertar amb la idea d’anar al mercat a buscar la seva balla-rina misteriosa. Abans de marxar va pensar que potser seria millor anar acom-panyat dels seus amics. Tot seguit, va anar a buscar-los. Primer, va anar a casa d’en Tafa.- Hola Tafa! Com estàs? Et trobes amb ànims de venir amb mi a buscar el meu amulet?- Sí, sí! Només faltaria, sóc el teu amic i estic disposat a ajudar-te –va dir en Tafa molt animat.Caminant, caminant tots dos van anar a casa d’en Keita i li van dir:- Keita, et trobes millor del refredat?- Sí, estic molt millor. Per què ho preguntes? -va dir en Keita pensatiu.- Per tornar a buscar el meu amulet. Tinc una nova pista –va fer en Samba més tranquil.Tots tres van anar a casa de la Binta:- Ei Binta! Estàs millor del refredat? Véns amb nosaltres a buscar l’amulet? - Sí, no em vull perdre per res del món aquesta nova aventura! –va dir la Binta emocionada.A continuació, els quatre amics se’n van anar cap al mercat. Mentrestant, pel camí en Samba els anava explicant la nova pista que li havia donat en Boy.Quan van arribar al mercat hi havia molta gent, com sempre. Se sentia molt de xivarri: gent parlant, nens cridant, música...Van anar a donar un tomb i, de lluny, van veure entre la gentada, l’home de la gorra verda parlant amb la ballarina misteriosa del dia anterior.En Samba va tenir una idea, com que la Binta era la més petita de tots podria passar amagant-se entremig de la gent i escoltar la conversa que tenien aquells dos personatges sospitosos. La Binta va poder veure que l’home de la gorra verda

21

li donava a la ballarina una ampolla amb un líquid estrany a dins. En Samba ja no sabia què fer i es preguntava: en Boy m’haurà dit la veritat o no? Tornaré a tenir el meu estimat amulet?Els nois van seguir l’home de la gorra verda fins que va arribar a casa seva. Abans de què tanqués la porta, fent-se els valents, van posar el peu entremig del portal i en Samba li va dir molt enfadat:- Senyor, de què coneix la ballarina? Què li ha donat? Per què li ha donat?- Tranquil! Tranquil! Massa preguntes. Entreu i us ho explicaré tot.L’home de la gorra verda es va presentar, es deia Amadou i els va respondre totes les preguntes amb molta tranquil•litat. L’Amadou coneixia la ballarina perquè una vegada li havia salvat la vida i li devia un favor. Al principi, en Samba no confiava en aquest senyor, de fet, no el coneixia de res, era la segona vegada que el veia. L’Amadou li va dir que la ballarina, era en realitat, l’Uli Kumba i li havia donat una poció màgica per ser més jove. L’Amadou va insistir molt i molt i li va dir:- T’estic dient la veritat! Si confies en mi, et podré ajudar a trobar el teu amulet.Després de tanta conversa s’havia fet molt tard i els nens havien de tornar a casa. L’Amadou els va dir:- Demà us espero aquí per ajudar-vos a trobar l’Uli Kumba. De veritat, sé on s’amaga.En Samba anava rumiant si el que li havia dit l’Amadou era veritat.

22

CAPÍTOL 9: UN LÍQUID EXTRAORDINARI

“A vegades les coses no són el que semblen”, havia dit el mussol. Sem-blava que l’home de la gorra i la ballarina estiguessin confabulats, però... potser no era aquesta la realitat. En qualsevol cas, si volien saber-ho, el grup d’amics no tindria altre remei que acudir a la cita i provar sort. Almenys tornaven a estar junts i estaven d’acord, havien fet un llarg camí fins arribar al punt en què es trobaven i no es tirarien enrere!A l’endemà en Samba es va despertar. Els seus amics ja l'esperaven a baix.- Què, Samba? -li pregunta en Tafa-. Anem cap a casa de l'Amadou o què?- Sí! -va respondre ell ben nerviós. No podia deixar de pensar en les paraules d'en Boy, havia dormit bé, però el seu cap havia estat donant voltes tota la nit. Havia somiat veus, animals i ballarines. Es dirigeixen al poble gran, se sabien el camí amb els ulls tancats, d'ençà que en Samba havia perdut l'amulet s'havien fet un tip d'anar-hi. A ple sol es feia feixuc però aquell dia els nois tenien bones sensacions, no estaven decaiguts com altres vegades, estaven força esverats, fins i tot, un xic contents. Arribaren a casa de l'Amadou. Era una caseta no gaire gran feta de fang i de palla. Tenia dues finestres petites, en una hi havia l'Amadou esperant-los. Els va obrir la porta i només entrar van quedar meravellats. Tenia una sala amb un sofà, una taula de pedra gran i baixeta i una gran olla per cuinar. A sobre la taula hi havia pots, potets, moltes herbes, olletes i barreges. Les parets eren plenes d'herbes aromàtiques i plantes medicinals lligades a punt d'assecar-se. Semblava que l'home de la gorra verda tenia afició per les pocions.- Hola! -van dir en Tafa i en Keita.- Bon dia senyor Amadou! -digueren en Samba i la petita Binta. - Bon dia nois! -respongué ell.- Perdoni senyor, hem vingut perquè ahir ens va dir que si veníem avui ens aju-daria a trobar el meu amulet que ara té la ballarina o l'Uli Kumba o... -deia tot decidit en Samba. L'Amadou respirà fons i digué:- Mireu nois... Ahir vaig anar a parlar amb ella per resoldre el vostre cas. Al prin-cipi no volia ni sentir-ne parlar de l'amulet però em sembla que aconseguirem que ens el doni. Jo li he donat tres pocions a l'Uli Kumba per fer-se jove. Li'n falten dues i un líquid especial per ser jove i maca per sempre més. Aquest líquid es troba dins de l'amulet, no hi és enlloc més, per això hi té tant d'interès. L'Uli

23

Kumba sempre ha sigut lletja i la gent se n'ha rigut d'ella, per això té aquest mal humor. Si aconseguim fer-la jove i bonica serà una persona amable i segurament us tornarà l'amulet. Si vols el teu amulet, heu de confiar en mi i esperar la set-mana que ve.- Sí, d'acord! -van dir els nois tots alhora. - Gràcies, gràcies, moltes gràcies per l'ajuda senyor! Li estic molt agraït! -va dir en Samba. I se'n van anar cap a casa seva tot xerrant, cantant, rient i a estones corrent. En Samba no deia res als seus amics perquè semblava que estaven a punt d'aconseguir el seu objectiu, però una cosa li ballava pel cap, hi havia una cosa que no entenia. D'on devia haver sortit aquest líquid màgic? Per què estava dins del seu amulet? Com és que el tenia la seva mare? Quan van arribar al poble i cadascú tornava a casa seva, en Samba es va trobar l'Alburaj a la porta, el seu cavall fidel.- Què ha passat? -preguntà el cavall.- Que la setmana que ve provarà de tornar-me'l. Encara no el tinc però confio en l'Amadou, sembla bon home.- Doncs ara entra cap a casa que l'àvia fa estona que et busca, té el menjar a punt i està ben preocupada perquè últimament no menges gaire i estàs molt misteriós. Quan acabis de sopar, m'acompanyes a pasturar i m'ho expliques amb tots els detalls.- Fet! Ai, com t'estimo Alburaj! Què faria jo sense tu? -va dir en Samba.- Samba, ets un bon noi, tens bons amics i vas aprenent de qui et pots refiar. Estic content que siguis el meu amo, no en podria tenir un de millor -respongué l'Alburaj tot fent-li una guitza perquè entrés cap a casa a sopar.- Ui sí, avui sí que tinc gana, molta gana! Em menjaria un cavall sencer... Però a tu no Alburaj, a tu no! -va dir en Samba tot fent broma amb el seu inseparable amic.

24

CAPÍTOL 10 : EL DESCOBRIMENT

L’àvia Aminata es mirava el seu nét com si el veiés per primera vegada, menjava amb tant delit que semblava que portés gana de molts dies.- Samba no mengis tan de pressa que l’arròs no se’n va -li va dir mig rient.A fora, es va sentir renillar el cavall.- És que l’Alburaj m’espera per parlar... ai, vull dir per pasturar -va respondre ell mentre llepava un regalim de salsa de cacauet. Quan va acabar de sopar li va preguntar a l'Alburaj si era veritat que dins del talismà hi havia un líquid “especial”. L'Alburaj va renillar fortament fent-li en-tendre que era veritat.Va passar gairebé una setmana quan en Samba i l'Alburaj van anar a buscar en Tafa, en Keita, la Binta i l'Amadou. Tots estaven força nerviosos perquè estaven convençuts que recuperar el talismà seria força fàcil.El camí que anava de casa l'Amadou cap a ca la bruixa era un bosc ple de bao-

25

babs, amb poques fulles, però com que començava a tardejar semblava un bosc més espès.De sobte van trobar en Boy enfilat, com sempre, dalt d'un arbre.- Hola Boy! -van dir-li molt somrients, tota la colla.En Boy, com sempre, es va quedar immòbil.-Saps com li podem treure el talismà a l'Uli Kumba?- va preguntar en Tafa.Després d'una pausa... en Boy va dir: - L'Uli Kumba us llençarà una poció que convertirà algú de vosaltres en un coni-ll. Haureu de ser ràpids perquè mentre porta posat l'amulet és jove i molt ener-gètica, en canvi quan no el té posat és vella i no té força - va continuar dient en Boy.Quan va acabar les seves explicacions tota la colla van anar tirant endavant, deixant en Boy tot sol al bosc. Però l'únic problema que es presentava no era només la trobada amb la bruixa... el bosc s'havia emplenat ràpidament de hienes! No sabien com escapar d'allà. Les hienes, que semblava que tenien gana, van començar a córrer darrera de tots ells fins portar-los a casa de l'Uli Kumba.L'Uli Kumba va sentir molts crits i corredisses que venien de fora. Ja estava pre-parada i, només entrar a casa, va tirar una poció màgica a en Keita i cridà:- No us tornaré l'amulet!En Keita es va convertir en conill. De cop i volta ja estava de quatre grapes co-rrent amunt i avall per la casa, rascant-ho tot i flairant tots els racons. Semblava que s'havia tornat boig!Quan en Samba, la Binta i en Tafa van veure que en Keita s’havia convertit en conill es van quedar bocabadats; fins i tot la mateixa Uli Kumba es va quedar més sorpresa del que s’esperava.En un moment en què ella estava distreta, en Samba se li va tirar a sobre i li va treure l’amulet. Va haver-hi una mica de pica baralla i fins i tot alguna queixalada d’en Keita, el conill, que va fer que l’Uli Kumba es desmaiés.Amb l’amulet a les mans, tota la colla començava a celebrar-ho però encara ha-vien de desencantar en Keita que havia de tornar a ser persona humana! Van sortir disparats per anar ben ràpid cap a casa l’Amadou, però a fora els esperaven les hienes.- Us estàvem esperant...he he he! -van dir les hienes.Però com per art de màgia van aparèixer molts animals del bosc i van començar a atacar-les i les hienes van sortir corrent.Quan van arribar a casa l’Amadou, van provar moltes pocions diferents per des-encantar en Keita però no n’hi havia cap que funcionés. Finalment, en Samba va tenir una gran idea:- Per què no provem de donar-li el líquid que hi ha dins l’amulet? -va dir.Tots van estar-hi d’acord i en pocs segons en Keita es va desencantar.

Des d’aquell dia l’Uli Kumba, que amb tanta poció màgica estava força millora-da, els tenia respecte i no els va molestar mai més pel bosc... En Samba tornava a portar el seu amulet penjat al coll. No se’l trauria mai més..., si no era que el tornava a perdre!

Fi

ELS PERSONATGES:

• Samba, el protagonista, té nou anys, és estudiós i treballador, però una mica desobedient. • Keita i Tafa, els seus amics, a vegades discuteixen però sempre acaben fent les paus. Els agrada molt jugar a futbol.• Binta, també és amiga d’en Samba, van junts a l’escola, li agrada molt ballar i és la que porta les piles per la radio per sentir música.• Penda és petita, només té cinc anys, però és molt espavilada i sap un munt de coses perquè li fan fer els encàrrecs (“vés a dir a tal persona que està fent tal cosa a tal lloc, que vagi a casa de tal altra persona...”).• Uli Kumba, la bruixa, viu sola perquè ningú la vol, fa encanteris però sempre per fer mal, s’aprofita del seu poder per treure diners, menjar, etc. a la gent.• El bruixot del poble, pot curar malalties i donar consells perquè veu i sent més coses que l’altra gent. • Alburaj, és un cavall però és una bèstia sàvia, té experiència, és molt prudent i dóna bons consells. A vegades remuga per les ximpleries que fan els humans.• Boy, és un mussol que viu al bosc i ho veu tot en la foscor, però és punyeter i a vegades fa l’orni quan li pregunten coses, vol que el saludin respectuosament com si fos el gran senyor de la nit.• Buki, la hiena, es fa la bona però és dolentíssima, para trampes a les persones i als animals per atacar-los per sorpresa, sempre va amb tota la seva colla, perquè sola és molt covard.• Golo, el mico, té molta família i els ha d’alimentar a tots, però no li agrada treballar, prefereix robar els cacauets que han sembrat els humans, i després petar-se de riure des de dalt d’un arbre.• Pigada, la cabra, sempre segueix en Samba, si pogués aniria a l’escola amb ell, però no la deixen. És molt bona, però la veritat és que molt llesta, molt llesta no és, es deixa enredar fàcilment.• El maam en la realitat és un ninot que el fa anar un home fort des de dins, com els gegants i els cap-grossos dels nostres pobles, però en el conte pot ser perfectament real.• Mohamed, el venedor ambulant, coneix molta gent i porta notícies de poble en poble, és molt xerraire però no se sap mai si el que diu és veritat o s’ho inventa, ell el que vol és vendre.• Aminata, l’àvia d’en Samba, l’estima molt i si pot el protegeix perquè sap que no té mare i pensa que tots els nens necessiten una mica de tendresa.• Suleymaan, el pare, també l’estima, però té una mica de mal geni, i sovint esbronca el seu fill perquè no li fa prou cas.• Babacar, és l’avi, té molts néts i nétes, i no vol fer diferències, però en el fons està or-gullós que en Samba tregui bones notes, i confia en ell malgrat que faci entremaliadures i l’hagin de renya

ELS AUTORS I LES AUTORES

Escola RUIZ AMADO

CarmenLiolyaIliassAzeddineHodaJerónimoLaiaStefaniaJenniferSheilaHelenaVíctorKrístinFerdaousAbdelmajidIsraeIkramLailaNadaOussamaNorbertGuillemGiselaGeorgianaMarinaAlexanderNereaMagdalenaYally

PolJackHasnaeChaimaeNadaRafaElisabetOnaLlumIrisJuan JoséOriol CristinaSergiHans CarlosLauraAmandaBartGoraNajouaLautaroSarayAlexanderFàtimaMarAminaYuriyLoida

Escola JOANA D’EMPÚRIES

AtilioMarionaÁngelLaraJessicaFatimaDoaeOmaymaAnassMireiaJavierYassineAlegríaMarcJenniferLucíaEduardAlegríaElizabethLucíaJanaYleniaMontVíctorYoussraMarouanLaiaDiana

AlexMireiaMalakMohamedSofíaStefanJoaquínGuillemStefanaMaria IrinaPaulaRoxanneGerard

I les tutores

Marina Giner PonsAnna Viñas GironellaEunice Mas MateuEva García TejadaSusanna Paradís Juanola

29