marc te²ric i epistemol²gic el m³n perdut de joan vinyoli

Click here to load reader

download marc te²ric i epistemol²gic el m³n perdut de joan vinyoli

of 63

  • date post

    13-Feb-2017
  • Category

    Documents

  • view

    232
  • download

    10

Embed Size (px)

Transcript of marc te²ric i epistemol²gic el m³n perdut de joan vinyoli

  • Universitat de Girona

    Mster en Comunicaci i Estudis Culturals

    MARC TERIC I EPISTEMOLGIC

    A PROPSIT DEL PROJECTE

    EL MN PERDUT DE JOAN VINYOLI

    Natlia Juan i Gonzlez

    Treball Final de Mster

    Tutora: Mita Casacuberta

    Cotutor: Joaquim M Puigvert

    Curs: 2014 2015

  • 1

    NDEX

    Pgina

    I. PRESENTACI 2

    II. S I ABS DE LA MEMRIA 7

    MEMRIA I IMATGE 10

    ENTRE LOBLIT I LA MEMRIA 13

    HOLOCAUST I MEMRIA 17

    III. MEMRIA I HISTRIA ORAL. LA FONT ORAL 23

    LA HISTRIA ORAL 25

    LA FONT ORAL 31

    LENTREVISTA 32

    IV. HISTRIES DE VIDA. EL MTODE BIOGRFIC 35

    EL MTODE BIOGRFIC 37

    BIOGRAFIA I AUTOBIOGRAFIA 39

    LOFICI DE BIGRAF 42

    PROS I CONTRES DEL MTODE BIOGRFIC 46

    V. CONCLUSI 49

    ANNEX 52

    BIBLIOGRAFIA 60

  • 2

    I. PRESENTACI

    La idea del treball que presento a continuaci, sorgeix durant el projecte El mn perdut

    de Joan Vinyoli: correspondncia, fotografies i testimonis, desprs dun seguit

    dentrevistes realitzades a persones que van conixer o es van relacionar amb el poeta

    Joan Vinyoli.

    El mn perdut de Joan Vinyoli, neix en el marc del centenari del naixement del poeta

    (2014) i dins del procs de classificaci, catalogaci, digitalitzaci, gesti i custdia del

    seu llegat personal, literari i artstic.

    Arrel de la cessi del llegat personal del poeta per part dels familiars a lAjuntament de

    Santa Coloma de Farners, agrats per linters que Pep Sol, autor de la biografia La

    bastida dels somnis. Vida i obra de Joan Vinyoli (Girona 2010), es van iniciar els

    trmits per a la creaci dun conveni entre lAjuntament i la Universitat de Girona.

    Aquest conveni es va fer efectiu el dia 7 doctubre de lany 2013, a la Casa de la Paraula

    de la capital selvatana, amb la presentaci de la Ctedra Joan Vinyoli de Poesia

    Contempornia i de lEspai Vinyoli, que estar situat de manera permanent al tercer pis

    de ledifici colomenc. Cal destacar, tanmateix, que les tasques de tractament del fons del

    poeta ja shavien iniciat el mes de febrer del mateix any a lArxiu Comarcal de la Selva,

    seu que custodia el llegat del poeta.

    Aquestes tasques van comenar amb una primera classificaci de tot el material rebut

    seguint el criteri de distinci entre documentaci textual i documentaci grfica. El

    segent pas va consistir en catalogar especficament la correspondncia. Seguidament es

    va fer una segona classificaci ms detallada del conjunt de la documentaci textual, la

    qual posteriorment es va catalogar. Parallelament a aquesta feina, es va iniciar la

    digitalitzaci de tot el material ja catalogat.

    Lobjectiu del projecte El mn perdut de Joan Vinyoli s aproximar-se a la vida i a

    lobra de Joan Vinyoli a travs de la investigaci del fons personal del poeta. La primera

    tasca que es va dur a terme, pel seu gran inters histric i literari, i pel valuosssim

    testimoni de la relaci personal i epistolar que van mantenir dos dels grans poetes que

    ha produt la literatura catalana del segle XX, va ser la transcripci de lampli epistolari

    Espriu/Vinyoli, que transcorre entre 1937 i 1983. En segon lloc, en el marc dun

    projecte dhistria oral i de recollida de patrimoni material i immaterial, vam crear un

    arxiu de complement amb la idea dalbergar tot tipus de documentaci. Els arxius de

  • 3

    complement normalment no contenen les fons originals, sin que es nodreixen de fons

    digitalitzades. La idea de larxiu de complement del fons Vinyoli s acollir fotografies,

    dedicatries, correspondncia, entrevistes, fons personals daltres poetes, gravacions de

    colloquis, simposis o recitals, entre daltre material, tant digitalitzat com original,

    relacionat amb la figura de Vinyoli i amb la poesia contempornia, en general, per tal

    dagrupar tot el patrimoni material i immaterial relacionat amb aquest tema en un sol

    lloc. Desprs del segon pas, i per tal de comenar a donar contingut larxiu, ens vam

    disposar a entrevistar les persones que apareixien en el fons personal del poeta i que

    encara estaven en condicions de donar el seu testimoni. El mtode que vam seguir va

    consistir, primerament, en el buidatge del fons i la confecci dun llistat de tots els noms

    distribuint-los en dos blocs: persones vives i persones mortes. Tot seguit, el bloc de

    persones vives es va classificar en dos apartats ms: les que estaven en condicions de

    donar el seu testimoni i les que no. Finalment va sortir un llistat duna vintena de

    persones que estaven en condicions de donar el seu testimoni. Desprs dindagar una

    mica sobre el que podia aportar cada testimoni i el grau de dificultat a lhora de

    localitzar-los, ens vam posar en contacte amb Feliu Formosa, Vicen Altai, Isona

    Passola, Miquel de Palol, Xavier Folch, Merc Tatjer, Miquel Desclot, lex Susanna,

    Andreu Rossinyol, Francesc Parcerisas, Nria Candela, Teresa Font, Albert Vinyoli,

    Hans-Jrgen Stoch, Artur Sagus i Maria del Mar Bonet, per tal de programar

    entrevistes. Van respondre afirmativament a la petici: Feliu Formosa, Vicen Altai,

    Merc Tatjer, Miquel Desclot, lex Susanna, Teresa Font, Hans-Jrgen Stoch, Artur

    Sagus i Maria del Mar Bonet. Daquests sha pogut entrevistar, fins al moment: Feliu

    Formosa, Vicen Altai, Merc Tatjer, lex Susanna, Teresa Font, Hans-Jrgen Stoch i

    Maria del Mar Bonet.

    La pauta que es va adoptar en els formularis va ser la de barrejar preguntes comunes

    juntament amb qestions de caire ms individual, segons el que criem que ens podia

    aportar, temticament, cada un dels entrevistats. El sistema que es va seguir a lhora de

    fer les entrevistes, que es van enregistrar audiovisualment del 3 doctubre de 2014 al 15

    de novembre de 2014, va ser el de tenir el qestionari com a punt de referncia per, si

    sesqueia, improvisar altres preguntes o deixar cert marge de llibertat a lentrevistat si

    volia explicar alguna ancdota o tocar algun tema fora de gui. El fet que alguns dels

    entrevistats optessin per aquesta ltima opci quan eren conscients que la cmera estava

    apagada, transformant un record concret en un altre lleugerament diferent, ens va fer

  • 4

    reflexionar sobre la fiabilitat de les fonts orals com a mtode de recerca i el seu valor

    testimonial, per al mateix temps ens va fer pensar sobre ls i labs de la memria i en

    el paper de loblit. Tamb el fet que dos dels testimonis ens confessessin que, per

    diferents motius, tenien intenci descriure la seva prpia biografia sobre Vinyoli, tot i

    que ja hi ha la de Pep Sol, ens va fer qestionar lofici de bigraf, s a dir, sobre si

    la informaci que sens brinda a les histries de vides s objectiva i ms o menys

    fidedigna, o si, pel contrari, cada relat est redactat a partir dun punt de vista totalment

    subjectiu i interessat i, per tant, hi pot haver tantes biografies dun personatge com tants

    de punts de vista existeixin. Aquest interrogant, a ms, ens va fer meditar sobre els pros

    i els contres daquest gnere literari. Per tots aquests motius ens hem disposat a oferir

    un marc teric i epistemolgic al voltant dels temes de la memria, les fonts orals i el

    mtode biogrfic, que creiem ens ajudar a entendre millor el sistema de treball que

    hem utilitzat, per tamb ens facilitar una anlisi ms objectiva sobre el resultat final

    del nostre projecte, que s, principalment, la de projectar lobra i la figura de Vinyoli,

    tant la del poeta com la de lhome.

    Hem estructurat el treball en cinc apartats. En el primer hi trobem la Presentaci, on

    formulem qu ens ha motivat a realitzar aquest i les intencions que tenim en fer-lo. El

    segon apartat, titulat s i abs de la memria, tracta sobre diferents aspectes de la

    memria, loblit i els abusos de la memria, centrat, sobretot, en la bibliografia que ha

    esdevingut terica- que ha tractat, des de diversos punts de vista, les vctimes de

    lHolocaust. El tercer apartat, que duu per ttol Memria i histria oral. La font oral,

    parla sobre la importncia de les fonts orals, fa un recorregut per la histria de la

    histria oral i es toca la tcnica de lentrevista. El quart apartat Histries de vida. El

    mtode biogrfic, se centra en el tema de les histries de vida, per ser ms concrets la

    biografia i lautobiografia, les quals compara, per tamb parla de lofici de bigraf i

    dels pros i contres del mtode biogrfic. I, finalment trobem la Conclusi on fem

    referncia als arxius de complement i al patrimoni immaterial. Cal destacar que al final

    daquest apartat hem incls un annex amb els formularis de les entrevistes que hem

    realitzat i un enlla on es poden visualitzar.

    Voldria agrair lajuda que he rebut de la Doctora Mita Casacuberta i del Doctor Joaquim

    M Puigvert en la realitzaci daquest treball final de mster, ja que sense les seves

    orientacions no shauria pogut realitzar. Magradaria donar les grcies als entrevistats,

  • 5

    tant per la bona predisposici que van mostrar des del primer e-mail que van rebre per

    collaborar en el projecte, com per lamabilitat amb qu ens van rebre i ens van tractar

    el dia de lentrevista. I a en Pep Sol, ja que sense la seva insistncia i sorruderia, el

    fons Vinyoli no hauria arribat a Santa Coloma de Farners i jo no hauria emprs

    laventura vinyoliana. Tamb agraeixo la collaboraci oferta pels arxiv