David Ribas, Jordi Nebot, Josep Maria Fontanet, Ricard Lobo

ANY VINYOLI 1914-2014

EXPOSICIÓ

Cridats per Vinyoli

Un diàleg a quatre mirades al voltant de la poesia de Joan Vinyoli

Un poeta, quatre mirades

Aquesta mostra artística —tan suggestiva, simètrica,

extraordinària— dóna compte de la facultat de l’obra de Joan

Vinyoli per remoure emocions i provocar idees en pintors i

fotògrafs, no debades el poeta barceloní és un dels més grans

creadors d’imatges de tota la literatura catalana del segle XX.

Dos pintors i dos fotògrafs. Però dos pintors i dos fotògrafs

que, de vegades, sembla que juguin a enredar l’ull de qui en

contempla l’obra amb la intenció d’enriquir-ne la mirada. David

Ribas aposta per presentar-nos versos lluminosos de Vinyoli en

l’austeritat de la tipografia i el color de fons. El sentit de les

paraules és ple, i ens colpeja, certament... De vegades, l’artista

trenca el vers, el descompon, però els mots continuen impresos

—pintats—, inexpugnables. Ara bé la bellesa de la proposta del

penedesenc fa que, un cop capit el significat, arribem a

desentendre’ns dels mots robats i ens fixem en el fragment de

text com si es tractés d’un dibuix. Un dibuix tan senzill com

essencial.

Les imatges del fotògraf Jordi Nebot van a buscar el

contingut essencialment líric de l’obra de Vinyoli, aquell que no

llu a primer cop d’ull, sinó que cal aprofundir. La seva fotografia

no acompanya la poesia del barceloní, sinó que més aviat sembla

que vulgui interpel·lar-la, interpretar-la, corroborar-la o, fins i

tot, a vegades, complementar-la. Nebot dialoga amb la poesia de

Vinyoli, i ho fa d’una manera essencialment enriquidora (i fins

gosaria dir que el qui contempla aquesta obra està en disposició

d’entendre més bé la lírica vinyoliana).

La pintura de Josep M. Fontanet, tècnicament tan

escrupolosa, recupera escenaris perduts de la infantesa

colomenca de l’artista i topants de la seva geografia íntima i

sentimental. I és aquí on el seu pinzell retroba, miríficament, la

ploma de Vinyoli. I és aquí on el dibuix i el color de l‘obra de

Fontanet diuen en veu baixa allò que la paraula del poeta pintava

amb els colors velats de la seva intimitat. Tots dos, pintor i poeta,

s’han entossudit a rescatar imatges portentoses del paradís

inviolable. És una pintura enigmàtica, com ho acostumen a ser

sempre les obres que commouen.

I, finalment, la fotografia de Ricard Lobo, nebot de Vinyoli,

emmarca algunes imatges fundacionals de l’obra lírica del seu

oncle. El fotògraf barceloní sembla que hagi recorregut a aquell

poema de Vinyoli que diu que tot té el seu equivalent: doncs bé,

en el fruitós aliatge artístic entre aquests dos membres d’una

mateixa família —units, tots dos, per la recerca de la bellesa i de

la veritat—, la paraula ha trobat ressò en la imatge, i aquesta, al

seu torn, subratlla l’extrema capacitat suggestiva de la primera.

Jordi Llavina

Comissari de l’Any Vinyoli

David Ribas -pintura-

Cridats per Vinyoli

1. Blau cap a blau. De Joan Vinyoli: Domini màgic, “Cançó blava”. Acrílic i grafit sobre tela, 50 x 50 cm.

2. Cap a més blau encar. De Joan Vinyoli: Domini màgic, “Cançó blava”. Acrílic i grafit sobre tela, 50 x 50 cm.

1 i 2. CANÇÓ BLAVA

Aquesg endins del blau de la paraula,

blau cap a blau, cap a més blau encar,

és com parar migdialment la taula

dels somnis, per atzar,

a trenc de mar,

quan gira el far.

Allò que has fet o que pretens, de fet,

aconseguir és sols prendre la droga

del ser-feliç com beure un vas de llet.

Doncs tanca els porticons de la finestra groga

i tot se’t farà blau. (M’enfilaré primer

a un tamboret per arribar a la soga

d’on penja el ninot blau de Klee.)

No goso fer

res absolutament sinó, quiet,

mirar el dedins secret del blau de la paraula.

David Ribas

3. Sóc sol i vern i grog i despullat. De Joan Vinyoli: Domini màgic, “Terrassa d’octubre”. Acrílic i grafit sobre tela, 50 x 50 cm.

4. Tot és ara i res. De Joan Vinyoli: A hores petites, “Replà de reflexió”. Acrílic i grafit sobre tela, 50 x 50 cm.

3. TERRASSA D’OCTUBRE

Va ser clement la intimitat d’octubre,

ple de núvols desfent-se del costat de mar,

mentre veia passar vells caminants de somni

pel ciment adormit de la ciutat fumosa.

Va ser llavors que vaig buidar una copa

de fred morat, perduda la mirada.

Què vols, hivern? No pas la mort, encara

que em mires, ulls d’acer, de fit a fit.

Un llarg udol de vent fa que freturi

de tot ajut: les Fúries em turmenten.

S’han esvaït els estadants del somni.

Sóc sol i vern i groc i despullat.

4. REPLÀ DE REFLEXIÓ

Un altre cop, graó rera graó,

he de pujar l’escala cap a res.

De tot el bé i el mal que he tant comès,

me’n queda aqudst replà: reflexió.

Els ulls tancats de la bellesa he vist

de sobte oberts bleir molt prop, molt prop;

he begut tant, quan he besat, l’arrop

de tot el cos que no puc dir-me trist.

Ho estic, però, pperquè tot és caduc

i sento sempre un fosc ressò de pou:

són deleteris, breus, tots els plaers.

Petjada arreu és l’herba que treu lluc.

Se’ns evaporen com a l’alba el rou

els goigs eteris: tot és ara i res.

David Ribas

5. FIGURES EN ÈMFASI

APERITIU A LA PLATJA AMB ACOMPANYAMENT DE TRONS

Les onades bateguen sota el vent,

de cop, les illes s’han tornat morades

sota un ràfec de núvols de tempesta.

Qui beu ginebra amb gel,

qui de conyac s’aombra.

Oh riu brogent, oh crepitar d’incendis

en un barranc, oh puja de fondàries

cap a ser crit, ah soledat omplint-se

de pensament...

Tot l’insoluble,

trencat, insomne, s’atenua, lent,

en el trajecte adormisssat dels vasos,

des del taulell a lescansades boques.

Les onades s’encrespen sota el vent,

grans cortines de pluja tapen l’aire,

referma i amenaça la tempesta.

Qui beu picon espès,

Dient paraules orbes:

Oh poderós, oh màgic, oh insoluble!

Desencadena’t, arbre, ja tot d’una

brancat, florit, remorejant de fulles,

somni de fruit –i les arrels creixent

en l’insegur de la voluble onada.

Illes, parleu-me de la vostra naixença!

Onada, parla’m del batec insomne!

Però tu, arbre, lliga la tempesta

meravellosa al teu brancatge, dóna’t

a ser ferit per la destral–

Enmig

del fum espès i la fortor de gambes,

flota, s’irisa, crema, la f lama d’uns grans ulls.

Les onades s’encrespen sota el vent,

la tronada rebota per les penyes.

Dues angleses sintonitzen llunys.

Qui beu cascall amb rom

desafiant les ombres.

Ah, solituds reconeixent-se, descobriment de cels

inconseguts, enyorament d’omplir-se

terriblement.

De què?

Mai no ho sabrem, oh f iltre

fantàstic, oh licors, oh la rosada

cremosa que ens sosté. Beguem la copa

dels sommis i morim a l’últim glop.

6. CIRCUIT CLOS

Sóc un arbre retort

dessota les estrelles,

amenaçat de mort

–com tots.

Sóc l’herba que treu lluc

després de la sequera;

quanta rosda bec

–com tots.

Sóc l’ocell de l’hivern

que va tornat-se volva

de llum cap a dissoldre’s

–com tots.

Tot viu i mor en el poema.

5. Beguem la copa dels somnis i morim a l’últim glop. De Joan Vinyoli: Realitats, “Figures en èmfasi”. Acrílic i grafit sobre tela, 50 x 50 cm.

6. Tot viu i mor en el poema. De Joan Vinyoli: A hores petites, “Circuit clos”. Acrílic i grafit sobre tela, 50 x 50 cm.

David Ribas

7. EL BANY

A l’aigua ens abracem: té el pubis

escarolat, la gropa sumptuosa,

que en jo tocar-la es fa més plena encara.

M’hi encavalco.

Fuig.

Entrecuixem. L’agafo

pels flancs, amb besos l’asfixio.

Fuig

un altre cop, però ja llangorosa,

flonja i ardent.

Així que surt del bany,

regalimosa, les agulels d’aigua

que li queden pel cos evaporant-se

són crits d’amor.

Aleshores parlem

amb ajut de metàfores. Com dir si no

l’excés d’aire calent que abursa el pit,

el segamemt de cames i genolls,

el cor que se’m desboca quan la miro

dreta o jaient.

T’adoro

fins l’esquelet.

7. T’adoro fins l’esquelet. De Joan Vinyoli: El griu, “El bany”. Acrílic i grafit sobre tela, 50 x 50 cm.

8. DAMUNT LA SORRA

Quedem-nos abraçats damunt la sorra

dos en un sol, del tot.

Llavis extensos

con una migdiada.

I escoltem les ones

caient, blanes dormint.

Que el sol penetri

fins a la sang.

Però l’amor no basta.

Fem per manera de pujar l’escala

que inventarem, graó rera graó,

fins a tocar el zenit del nostre somni;

davallarem després i comprarem pastissos

i vi de marca, sec.

Gaudim sense metàfores.

8. Gaudim sense metàfores. De Joan Vinyoli: Cercles, “Damunt la sorra”. Acrílic i grafit sobre tela, 50 x 50 cm.

David Ribas

9. PYRAMID

Sóc al replà d’anar passant els anys

amb una copa als dits de licor violaci

que m’espesseix. No hi ha manera

de perdre’m en l’obert: massa feixuga

la vida en una gàbia

sense confort.

I varen fondre’s

diners i f lors: un abdullah que fuma.

Malalt, escolto filatures

de sons: Modern Jazz Quartet.

El llarg passat s’stén: porosa, grisa llum

de carretera que no duia enlloc

on es visqués.

Apagaré el vermell

del tocadiscs i tot ja serà nit.

9. Modern Jazz Quartet De Joan Vinyoli: Tot és ara i res, “Pyramid”. Acrílic i grafit sobre tela, 50 x 50 cm.

10. ELEGIA DE VALLVIDRERA

Per què paraules? Aquest blau intens

del mar és prou. Miro la ratlla fixa

de l’horitzó,

mar grandiós, i quanta

riquesa guardes, per a qui? Jo no sóc bus

que cerca vells tresors: el que m’atreia,

perles que abans havien estat ulls,

no ho troba algú tot sol, ans calen dos,

amb una sola, neta ,lliure, confluent

mirada que es projecti més enllà

de tota perla –sols llavors hi arriben

“feliços pocs”.

No, jo sóc sol, però l’embat

de les onades em conforta. Tot és lluny i prop,

i no s’acaba mai aquest viatge

per les paraules:

ja no tinc res més.

10. Aquest blau intens del mar és prou De Joan Vinyoli: Passeig d’aniversari, “Elegia de Vallvidrera”. Acrílic i grafit sobre tela, 50 x 50 cm.

David Ribas

11. Faig de no res, amb mots, un provisori replà, quan ja l’escala no segueix i dóna al buit. De Joan Vinyoli: Passeig d’aniversari, “Sense mans, II”. Acrílic i grafit sobre paper, 81 x 81 cm i grafit sobre la paret.

12. Tot és ara i res. De Joan Vinyoli: A hores petites, “Replà de reflexió”. Grafit sobre paper japonès, 48 x 63 cm.

11. SENSE MANS

II

Faig de no res, amb mots, un provisori

replà, quan ja l’escala no segueix

i dóna al buit–

des d’on es pugui veure

l’esplanada del temps amb somnis aparcats

per sempre més: al fons, un monòlit de pòrfir

que no respon a cap interrogant. Oberts,

els ulls miren un blau intens de mar

en moviment que es va tornant de sorra.

Oh terrible desert. I no canvien mai

sorra en aigua els poetes, baldament

s’ho proposés algun. Canvia d’alguna cosa,

però, si els mots, alliberats

de llur sentit primer, potenciant-lo, evoquen,

a poc a poc, desfent-se en espirals,

com d’una pipa de fum o el baf d’un plat de sopa

calenta.

Sí, les busques marquen hores,

llavors, de quan aquesta sala absorta

va ser un espai de tarda de cort ines

feixugues transformant amagatalls

de crits en amorosos xiuxiueigs, i passen

melindros tous de tassa a tassa.

Fràgil,

de porcellana de molts anys, la nina

m’espanta amb aquells ulls envidreïts

que tal vegada es miren amb les conques buides

d’aquella de qui fou joguina predilecta. Quines

llàgrimes de quincalla de frustrats amors,

al mocador brodat?

Tot és a lloc, la pols

Inexistent s’ha fet opac silenci

de xocolata espessa amb llet.

On, els absents

que aquí visqueren?

Viure? Pel desert

ja no hi transita cap camell; l’oasi,

posat que t’escanyés la set o que tinguessis

irresistible fam de dàtils d’ultramort,

és dellà els mots un transparent silenci.

Doncs passa-hi a través i se’t farà tot clar.

David Ribas Boldú

Estudis de pintura i revestiments murals.

C. de Baix, 2908776 Sant Pere de Riudebitllestel. 938995979mòbil. 600531116mail: ribasdavid@terra.com

El meu treball, de manera conscient i racional, és un neguit, un trànsit volgudament nòmada i a la deriva. Busco, depurant i sintetitzant, formes i referències en l’espai. Com un joc. Ja sigui en dibuix, en pintura o, com és el cas, en un text a la manera de grafit.

Barcelona, 1957. Resideix a Sant Pere deRiudebitlles.

Últimes exposicions: 2013 – Els vermells del negre. HD Riudebitlles. Sant Pere de Riudebitlles 2012 – Grafits. HD Riudebitlles. Sant Pere de Riudebitlles 2011 – Tokyo-Osaka-Riudebitlles. Apunts. HD Riudebitlles. Sant Pere de Riudebitlles

(Barcelona) 2011 – Riudebitlles. Galeria Brocken. Tòquio (Japó) 2011 – Apunts. L’Alzina de Ribelles (Lleida). 2011 – Galeria Paqui Delgado. Sant Sadurní d’Anoia 2008 – Cap novetat de Reykiavíc? Arthouse. L’Alguer (Sardenya, Itàlia) 2007 – Art Bruc. El Bruc (Barcelona) 2007 – Sala Portal del Pardo. El Vendrell (Tarragona) 2006 – Galeria Contrast. Barcelona 2006 – Fundació Josep Niebla. Casavells (Girona) 2006 – Volubilis. Fòrum Berger Balaguer. Vilafranca del Penedès 2005 – Museu-Molí Paperer. Capellades 2004 – Pensión Tetuán. Quiosc gallery. Tremp (Lleida) 2003 – Institut Cervantes. Tànger (Marroc) 2003 – Institut Cervantes. Tetuan (Marroc) 2002 – Principal Sombrerers. Barcelona 2002 – Nans. Quiosc gallery. Tremp (Lleida) 2002 – Morandi Art Gallery. Girona 2001 – Benissalem. Mallorca 2001 – Hôtel de Ferriol. Cintegabelle (França) 2001 – Can Festís. Riudebitlles (Barcelone) 2001 – Château de Linardié. Sénouillac (França) 2001 – Musée de Saint Paul. Saint Paul de Vence (França)

Exposicions col·lectives: 2013 – Glop d’art. Intervenció en un safareig. Sant Pere de Riudebitlles 2013 – Identitats postisses. Exposició basada en poemes de R. Bonàs. Amics dels Castells. Tortosa (Tarragona). 2013 – Larriera. Sant Pere de Riudebitlles 2012 – 1ª Biennal Internacional de Casablanca. Casablanca (Marroc) 2012 – Made in Japan. HD Riudebitlles. Sant Pere de Riudebitlles (Barcelona) 2012 – Café des Voyageurs. Ifitry 2011. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Barcelona 2012 – Ras El-Hanut. Ifitry 2011. Riad Denise Masson. Institut Francès. Marràqueix

(Marroc) 2011 – Café des Voyageurs. Ifitry 2011. HD Riudebitlles. Sant Pere de Riudebitlles 2008 – Berliner Liste Fair Art. House Cumberland. Berlín (Alemanya) 2008 – Homenatge a Medi Ben Barka. Rabat (Marroc) 2008 – Montserrat. ArtBruc. El Bruc (Barcelona) 2007 – ArtBruc. El Bruc (Barcelona) 2007 – 13ª Trobada Franco-Espanyola. Béziers (França) 2006 – Ras El-Hanut. Hôtel du Département. Béziers (França) 2006 – ARTéNîm 2006. Nit de l'Art. Nîmes (França) 2005 – Biennal Riudebitlles. Museu-Molí paperer. Capellades 2002 – 1 Saló Internacional d’Artistes Contemporanis (SIAC). Oeiras. Lisboa 2001 – Morandi Art Gallery. Girona 2001 – Del Penedès. Artistes de col·lecció. Galeria Sicart. Vilafranca del Penedès 2000 – Six au Sud. Galeria Astrium. Toulouse (França)

David Ribas Boldú

Jordi Nebot -fotografia-

Cridats per Vinyoli

Aturo la imatge pura

Circuit clos

Aturo la imatge purade les coses en un bresde silenci que murmura,quan un déu passa a través.[...]

Sóc un arbre retort dessota les estrelles,amenaçat de mort-com tots.

Sóc l’herba que treu llucdesprés de la sequera;quanta rosada bec-com tots.

Sóc l’ocell de l’hivernque va tornant-se volvade llum cap a dissoldre’s-com tots.

Tot viu i mor en el poema.

Jordi Nebot

El campanar

El ramat de pedra

Sovint, sovint, com per la dreta escalad’un campanar, fosca i en runes,pujo cercant la inaccessible llum;ple de fatiga dono voltes,palpant els murs en la tenebra espessa,graó rera graó. [...]

Sóc el pastor sempre despert: vigilode nit i dia el meu arment de roquesque pastura fa segles, no movent-sed’aquests verals on jo miro, callant,la llisa mar al fons que reverbera.Se’ns ha adormit el temps: no passagent per aquí. De dia el solfa crepitar les pinyes. Sento flaired’agost, el cruixit d’una branca.Cap gos d’atura no glapeix.De mica en mica em vaig tornant de pedratambé. Miro de nit el firmament.Ben abrigat sota una alzina,no trigaré gens a dormir.

I

Jordi NebotEl temps

Eres on eres

Rera la casa no hi anessis mai,ni a ple dia, l’excessiva flaired’aquestes herbes embruixades llevaseny i esperits, els escurçons vigilen,la salamandra i l’escorpí vigilen,l’aranya fila mort. Allí fresseja l’arbre de la por. [...]

Eres on eres,et movies ingràvida, peròno sense objecte. I en obrir la portade la casa enrunada on havíem passat tota la niten llits separats, eixí la matinadasilenciosa, de safrà. [...]

Jordi Nebot

Record de Camus

Temps, no te’n vagismassa de pressa, totel que podem és en aquest espaide vida que se’ns dónasense perquè: ja tot sentenciatpel jutge penitent.

Joan Vinyoli al bar Velódromo de Barcelona, l’any 1978.

JORDI NEBOT I NEBOT

FOTÒGRAF

Carrer Dos de Maig 256, 3º, 2º08025 Barcelonatel. 934330946 609035624e-mail: jordinebot@gmail.com

blogs:joanvinyoli.wordpress.combarcelombres.wordpress.com

Nascut a Barcelona el 13 de Març de 1958

Josep Maria Fontanet -pintura-

REPETIMENT

Els records ho són tot i l’incessantrepetiment: tornar en un llocmoltes vegades a escoltarl’eco dels anys, a retrobarpotser una pedra que de temps havíempensat que hi era, i ja no hi ha cap veuni cap pedra. Fer-ho, tanmateix,és una forma de vida. Criden les sirenesal port. No, ara les recordo.No, les invento.No crida res.I si no fos pels que ara deuensofrirtot està bé. Som ja a la matinadad’un altre dia. Encencel llum perquè la nit s’acabaperò comença l’altra nit.

(del llibre Ara que és tard).

Albada 1114 x 146 cmsOli sobre arpillera2011

Cridats per Vinyoli

CAMPANES AL VESPRE

Puja una veu a l’hora del capvesprecomunicant la mort. Eh! De la vida,respon algú? La nit és una falda?Feresa fa: tot voleteja ràpidmiricec gris; sols tinc ja les engrunesde pa mullat dels morts; que se les menginels coloms del silenci per si poden fer-neparrups a les cornises de la llumdel dia nou. Campanesbranden llavors, quietes. Mor el temps.

Campanar en nit de ratafiaOli sobre tela54 x 65 cms2012

“Campanes al vespre” (el llibre Domini màgic)

Josep Maria Fontanet

Matinada d’hivern Oli sobre tela65 x 81 cms2013

He manllevat l’esguard del poetaOli sobre tela46 x 55 cms3013

“Alba Trista” (del llibre De vida i somni)

“Damuntl’altura” (del llibre De vida i somni)

ALBA TRISTA

És lluny de mi tota fragànciade tarongers en fruit;és lluny de mi l’engronxamentfantàstic de l’arbreda.Però no temo gens la nit:el son amaga una recançapunyent, avui ja no somnio;més aviat una alba decebudade pensaments enfredoritsi foscos miro en despertar-me.

DAMUNT L’ALTURA

Damunt l’altura, feliçment,sota la calma del dia,miro la volta resplandent,sento dels aires l’harmonia.Un món de pau i d’alegriapuja dels camps, vessa el cel.I quan al lluny l’hora declina,la serralada ponentinaparla en secret al meu anhel.

Josep Maria Fontanet

“Cap a les deus” (del llibre Les hores retrobades)

“Les aigües aturades” (del llibre El Callat)

CAP A LES DEUS

Sigues fidela les petites coses;no t’és donat volarsobre el callat abisme.Pel fràgil pont suspèsdel cant humil assajal’incert, boirós camíd’aquesta a l’altra vora.

Caduques flors al prat,un raig de sol efímer,són ara talismansque tot ho transfiguren.Les portes del ponentde bat a bat se t’obren;per elles, riu amunt,cap a les deus penetres.

Indesxifrables sónels signes que il.luminen;el cant humil, però,sovint els interpreta.

Camí de la llum Oli sobre arpillera130 x 97 cms2012

Aigües aturades Oli sobre tela73 x 60 cms2014

LES AIGÜES ATURADES

Una dona asseguda en el pedrís,consira el temps o mira simplementla tarda com es posasobre les fulles, descendint a poca poc?

<<Finíssim llenç, atura’ten aquest punt, rebrota, veu antigadel rossinyol, i fes-me tremolar>>.

Però els infants corrien per les aigüesdel buit torrent i trenquen amb llur critqauest fluir compacte de les horesàssades que ella plora. Tornaran a casapel vell carrer, quan la madura tardacaigui del tot. Realitat, això:que tornaran amb l’alba del foscant,quan la campana toca a vespres.

Anys a venir direm: d’aquest indret fluïenles aigües aturades.

Josep Maria Fontanet

La font picant Oli sobre tela46 x 55 cms2014

Cal saber baixar Oli sobre tela 46 x 55 cms2013

“La paraula” (del llibre Les hores retrobades)

“Abril” (del llibre Les hores retrobades)

LA PARAULA

Com una font, a voltes, la parauladiu els secrets del món.

ABRIL

Altra vegada les primeras fullesvirginalment es van obrint a l’aire:tàcites veus petites de la vida,màgic impuls que es dilueix en èxtasi.

Josep Maria Fontanet

“L’Encanteri” (del llibre Domini màgic)

“He caminat fins arribar al profund” (del llibre El Callat)

Domini màgic 2 Oli sobre arpillera81 x 100 cms2014

L’ENCANTERI

Quina xarxa finíssima separase tot, que ja no cal moure’s d’aquí!Quin guany de vida un cop aconseguidala llavor que germina i dóna al qui està solfruits intocables però que el sodollen!

Però restar a l’idret de l’encanterino m’és donat: no infringir mai les lleisde l’ordre de la terra; a les palpentescal sempre anar vers una llum ignota,sota les voltes de l’obscuritat.

Gorga Oli sobre arpillera89 x 116 cms2013

HE CAMINAT FINS ARRIBAR AL PROFUND

He caminat fins arribar al profunddel bosc de la paraula, per on llisquenles aigües de silenci; m’he banyaten la secreta gorga, ressorginttransfigurat en la forest de símbols.Ara vago perdut a dues llumspel sempre clos enigma de la terra,morós, interrogant, i creix la setd’un més enllà d’aquest silenci d’aigües.

Josep Maria Fontanet

“Encanteri” (del llibre Domini màgic)

“Les aigües aturades” (del llibre El Callat)

Domini màgic 1 Oli sobre tela65 x 54 cms2014

Bassa Oli sobre tela81 x 65 cms2014

L’ENCANTERI

Quina xarxa finíssima separase tot, que ja no cal moure’s d’aquí!Quin guany de vida un cop aconseguidala llavor que germina i dóna al qui està solfruits intocables però que el sodollen!

Però restar a l’idret de l’encanterino m’és donat: no infringir mai les lleisde l’ordre de la terra; a les palpentescal sempre anar vers una llum ignota,sota les voltes de l’obscuritat.

LES AIGÜES ATURADES

Una dona asseguda en el pedrís,consira el temps o mira simplementla tarda com es posasobre les fulles, descendint a poca poc?

<<Finíssim llenç, atura’ten aquest punt, rebrota, veu antigadel rossinyol, i fes-me tremolar>>.

Però els infants corrien per les aigüesdel buit torrent i trenquen amb llur critqauest fluir compacte de les horesàssades que ella plora. Tornaran a casapel vell carrer, quan la madura tardacaigui del tot. Realitat, això:que tornaran amb l’alba del foscant,quan la campana toca a vespres.

Anys a venir direm: d’aquest indret fluïenles aigües aturades.

Josep Maria Fontanet

“Rembrandt” (del llibre Cercles)

“Lluor de posta” (del llibre De vida i somni)Capvespre 2 Oli sobre arpillera97 x 130 cms2011

Espai interior (Beulas) Oli sobre tela60 x 73 cms2013

LLUOR DE POSTA

Quan se snet fer-se l’harmoniade vida i somni, temps meravellós!Quan la bellesa és la respostaal preguntar angoixós...Però sols dura com lluor de postala pau de l’esperit.Com cada dia mors, oh màgic diaque et creies infinit!

REMBRANDT

Fosc en la nit, tot sol, em mires i t’escrutesa tu mateix; han mort els qui estimares;podereges, amb tot, encara en el crepusclede l’edat. M’embriagode tu. Tot és aprenentage,gran mestre vell. Si vols, vine a la cuina,sense parlar ens farem patates al caliu,les menjarem callant. Recordaràs, potser,sense desig, ja quasi déu, el cos de Sàskia.

Josep Maria Fontanet

“Tant s’incrementa” (del llibre Domini màgic)

“La vall del vespre” (del llibre Domini màgic)

Lluna plena d’octubre Oli sobre arpillera89 x 116 cms2011

Caminant solitari Oli sobre tela60 x 73 cms2012

TANT S’INCREMENTA

Tant s’incrementa com més va cremantla força de buscar allò que s’oculta,tant més veurà clarors el pensamentcom més gosi mirar en l’obscuritat.El cant del gall és ric a mitjanit,la lluna plena em dobla la fortuna.No moriré de cap angoixa ardentsi visc perdent-me, sempre enamorat.

LA VALL DEL VESPRE

Quan per la vall del vespre descendimpel l’autopista cap a la ciutat,les fàbriques encenen mil llumets,batega tot i tot està aturat.Ens engoleix la nit: a quin banquetsom convidats a no tenir mai por?Tot el passat és com un dèbil critfomós que va perdent-se en l’aire espès.Tot és fluent i tot és permanent.Les paraules em porten no sé on:en elles ara em quedo, i és un món.

JOSEP MARIA FONTANET SUREDA

ARTISTA PLÀSTIC

Carrer Major nº 2, 2º17430 Santa Coloma de Farners (Girona) tel. 972842647e-mail: jmfontanetsureda@gmail.com

https://www.facebook.com/jmfontanet?ref=hl

Nascut a Barcelona el 8 de Maig de 1955, resideix a Santa Coloma de Farners d’on ésoriginària la familia materna.

Llicenciat en Filosofia i artista autodidacte, la seva obra ha transitat per la pintura il’escultura amb incursions en l’àmbit de les accions, instal.lacions i performance.

EXPOSICIONS INDIVIDUALS

1978. Pub Ministeri. Santa Coloma de Farners (SCF)1985. Nits de Jazz. Hotel Central Parc. SCF (Girona)1987. De Mania a Manikè. Galeria d’Art Farners. SCF (Girona)1988. Boira. Barcelona.1989. La Caixa. SCF (Girona) TRADE ART Galeria Barcelona. Barcelona.1990. Galeria FORUM. Girona. CROQUIS. Girona.1992. Galeria de Arte EDUMA. Linares. Jaen. Exposició/Instal.lació CECS. Galeria d’Art Farners. SCF (Girona)1993. Homenatge a De Chirico. BOMBAY Gallery. Barcelona.1995. Zurito. Barcelona. Amèlia. Sant Sadurní d’Anoia. Barcelona.1997. Escola Pia Balmes. Barcelona.1998. N’gruna. L’Estartit. (Girona)1999. FART. Escultura, pintura, instal.lació. Galeria d’Art Farners. SCF (Girona)2000. ESTILMAN. Sant Cugat del Vallès. Barcelona. SOL DE NIT. Barcelona.2001. Jean Luc Figueres. Barcelona. Santa Maria. Barcelona. Celler de la Selva. Selva de Mar. (Girona). Gómez Turú Galeria de Arte. Escultura. Barcelona. Pia. Barcelona. Galeria PER-FOR-ART. Pintura i escultura. Barcelona.2002. Onliyou. Barcelona. City Center. Doha. Qatar.2003. Pedres de la Muga. Escultura i pintura. Ajuntament Sant Llorenç de la Muga.(Gi)2005. Mans Unides. Ajuntament Santa Coloma de Farners. (Girona)2005-2006.Exhibicions i mostres de treball escultòric en pedra a diferents fires a Portugal: Bellver, Valença do Minho, Santa Maria da Feira, Obidos, Braga, Silves, etc. Finale Ligure. Italia.2006. 500 Annos das Fogaças. Projecte escultòric del xilè Vicente Gajardo. Escultura en granit. Santa Maria da Feira. Portugal.2007. Retrospectiva. Taller de l’artista, Santa Coloma de Farners. (Girona)2011. “Encenc / el llum perquè la nit s’acaba” Biblioteca Joan Vinyoli. SCF (Girona)2013. “Però comença l’altra nit” MEMGA. Arbúcies.(Girona)

EXPOSICIONS COL.LECTIVES

1979. Artistes Locals. Galeria d’Art Farners. SCF (Girona)1988. Galeria Agora. Sitges. (Barcelona) SANTO REMEDIO. Centro Cultural Villa de Móstoles. Madrid.1990. Galeria Francisco Torralba. Tarrassa.(Barcelona) Galeria FORUM. Girona.1991. Galeria CAN NORAT. Girona. La Caixa. Santa Coloma de Farners. (Girona)1992. Galeria d’Art Farners. SCF (Girona)1993. Mans Unides. Galeria d’Art Farners. SCF (Girona) D’Import Seleccions. Girona.1994. Galeria d’Art Farners. SCF (Girona)1995. Mail Art. Acció-Exposició 205 anys de l’EMA. Girona. OLI EN UN LLUM. La Caixa i Taller d’Artista. SCF (Girona) OLI EN UN LLUM. La Pontenca. Girona.1996. Entre l’aigua i les pedres. New Art Mediterrani. SCF (Girona)1999. Euroamérica Gallery. Barcelona. LINART. Gent. Belgium.2000. Primeros Latidos del Milénio. Palau Marc. Barcelona. BBVA. Homenatge a Will Faber. Barcelona Castillo de Mora de Rubielos. Teruel.2001. EXPOSICIÓN ESPASMÓDICA. Galeria PER-FOR-ART. Barcelona. Galeria Gómez Turú. Barcelona.2002. Gest per la Pau. Ajuntament de Gràcia. Barcelona. Stand Barcelona. Summer Wonder Festival. City Center. Doha. Qatar.2004. Balneari Blancafort. Caldes de Monbui. Barcelona.2011. Biblioteca Joan Vinyoli. SCF (Girona).

ACCIONS, INTAL.LACIONS, PERFORMANCES

1992. CECS. Galeria d’Art Farners. SCF (Girona).1994. LLIT BOSNIA Instal.lació. EMA Girona. PAISATGE MAI VOLGUT. Instal.lació. Jardins Ajuntament Santa Coloma de Farners. CERCLE MÀGIC PER A LA REGENERACIÓ. Land Art als boscos de Sant Salvador. Santa Coloma de Farners.1995. CAMÍ INTERIOR. Instal.lació al llit del riu Onyar. Programa d’art contemporani de l’EMA de Girona. SOL-ART-LLUM Instal.lació OLI EN UN LLUM. Plaça Farners. SCF (Girona)1998. ENTRE L’AIGUA I LES PEDRES. Escultura pública. New Art Mediterrani, SCF (Girona)1999. TELEFONART. Instal.lació exterior exposició FART. SCF (Girona)2000. Festival Internacional de Performance de Barcelona.2001. FRAGMINIS.Performance. Galeria PER-FOR-ART. Barcelona. Festival Internacional de Performance de Barcelona. FRAGMINIS. Ajuntament de Gràcia.2003. EL VIGILANT DE LA MUGA. Escultura pública. Sant Llorenç de la Muga. Girona.2004-2006. Escultura en viu en diferents indrets de Portugal.

Ricard Lobo -fotografia-

Les barques de Braque

Les barques de Braque

LES BARQUES DE BRAQUE

I les aigües avancendretes com arbres, amb fullatged’escumes, el cel cotonós,bròfec, rogenc, damunt les illesdel venturós encontre,on les gavines deixen critsen filagarces a les roques.

Però les barques desguarnidespels furiosos temporalsi el mal corrent, les endinsadesen els mars procel.losos,ara ja immòbils però sempre juntes,embarrancades en un clamdesesperat, sense arribar a les illes,vetllen ofertes sota el foscple de mals averanys de la tarda cremada.

Cridats per Vinyoli

, del llibre Encara les paraules.

Ricard Lobo

L’últim vent

Platja

PLATJA

No hi és: la mort se la va endur.Miro la mar. Tot d’una m’entra porde les grans roques negres, de la ratllade l’horitzó, vermella de tan blava,de la infinita llunyania immòbil.La mort, rient, feineja per la platjaplena de cossos impregnats de cremes,al bat d’un sol que degoteja sang.

He tremolat davant aquests misteris.

L’ÚLTIM VENT

Qui va deixar l’estèril porti ha fet del mar son element,no serà dut a contracor,a la deriva, pel corrent.T’he dit adéu, estèril port,i en la terrible vastitud,desarborat i cec lament,et sento prop, oh inconegut,oh pròsper, únic, últim vent.

del llibre El griu.

del llibre El callat

Ricard Lobo

Un sangtraït a l’horitzó

UN SANGTRAÏT A L’HORITZÓ

Inventarem un solque no s’abaixi mai: passarendies i nits, mesos i anys,i el sol estava al mateix punt, roent,i solitari, net; el mar a sota,ple de guspires.

“Feliços pocs”. Però no;un dia escalfa menys, un altre, lentament,començà a pondre’s.Puc ben dir que la nit va devorar-locom gairebé totes les coses. Gairebé?No: totes.Encara veig un sangtraït a l’horitzó.

del llibre Vent d’aram

Ricard Lobo

A casa dels avis, 25 de Desembre de 1982, Barcelona

“Alt Urgell. Una visió de conjunt”. Volum 3Sol Gasch, Mercè Grau i Amadeu Gallart.Ajuntament de la Seu d’Urgell, Consell Comarcal de l’Alt Urgell,Institut d’Estudis Ilerdencs. 2010

- “LA SEU OLÍMPICA. 1992-2012: 20 ANYS DELS JJOO” Ramon Ganyet Edicions Salòria S.L. La Seu d’Urgell. 2012- “PORTELLA” número 5. Col.lectiu Portella. Andorra la Vella. Tardor 2012- aiguat!

1982-2012: 30 anys de les inundacionsa la comarca de la Seu i Andorra.Eron Estany, Ramon Ganyet, Joan Ganyet, Jordi Mas i Marcel.lí Pascual.Edicions Salòria. La Seu d’Urgell. Gener 2013

-El Ball Cerd Elvira Farrès Muntó Edicions Salòria. Agost 2013-NOVEMBRE, VENT D’ARAM: ESPRIU I VINYOLI A SANTA COLOMA DE FARNERS Càtedra Joan Vinyoli de Poesia Contemporània. Universitat de Girona Santa Coloma de Farners. Novembre 2013

- FOTOGRAFÍES. Escola de Capacitació Agrària del Pirineu. Bellestar. l985 - "NEW YORK". Sala el Tastet. La Seu d'Urgell. l988 - FOTOGRAFÍES. Sala d'Exposicions Banca Catalana. Oliana. l988 - "50 de 10". Sala de Cultura Sant Domènec. La Seu d’Urgell. 199l- "DIÀLEGS". Consell Comarcal de l’Alt Urgell. La Seu d'Urgell. l993 - "ARQUITECTURES". Sala Gosé del Col.legi d'Arquitectes. Lleida. 1994 - "POBLE SAHARAUI". Café Via Fora. Barcelona. 1994 - "SÀHARA". Centre d'Estudis Accent. La Seu d'Urgell. 1996 - "L'ENTORN EN BLANC". Parador de Turisme. La Seu d'Urgell. 1998-1999- "L'AIGUA". Sala Gòtica de l'Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida. 1999 Sala de Plens. Ajuntament d'Arbeca. 1999

Castell. L'Espluga Calba. 1999 Sala de Cultura Sant Domènec. La Seu d'Urgell. 1999 La Panera. Castellser . 1999 Caldea.Escaldes-Engordany. Principat d'Andorra. 1999 Museu Comarcal. Tàrrega. 1999

-"COMPOSICIONS DE L'INSTANT". Museu Diocesà de Barcelona. Pia Almoina. 2000

-"BEIRUT". Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona. 2002 Conferència de presentació de la periodista i escriptora Maruja Torres.Centre Cívic El Passeig. La Seu d'Urgell. 2003Col.legi d’Arquitectes d’Andorra. Andorra la Vella. 2007

-“ÀFRICA”. L’Aparador. La Seu d’Urgell. 2008-“LESTONNAC 1986-90. 5 VIATGES”. La Cuina. La Seu d’Urgell. 2013

Exposicions individuals :

Exposicions col? lectives :

- "Col.lectiu La Seu d'Urgell". Sala Cercle de les Arts i i de les Lletres. Escaldes. Andorra. 1985- "Col.lectiu La Seu d'Urgell". Ajuntament. La Seu d’Urgell. l985 - "Taller 15". Casa de Cultura de la Caixa de Pensions. Andorra la Vella. Andorra. 1988- "ARTSEU". La Seu d’Urgell. l99l, l992, l993, 1995, 1996, 1998, 2000, 2001, 2002. - "Col.lectiu Alt Urgell".Sala d’Exposicions del Govern. Les Escaldes. Andorra. l993 - "COMINTERART". Alt Urgell. 1995, 1996, 2000 - " Col.lectiva arquitectes". Col.legi d'Arquitectes de Catalunya. Barcelona. 1999- "Artistes de l'Alt Urgell". Setmana de l'Alt Urgell a Barcelona. Centre Comarcal Lleidatà. Barcelona. 2001-“udart_foto”. Societat Andorrana de Ciències. Universitat d’Andorra. Sant Julià de

Loira. Principat d’Andorra. 2011-2012