Sovint sentim a parlar de les dificultatsque com a organitzacions o particularspodem tenim a l’hora d’ambientalitzarles nostres compres i així reduir el nos-tre impacte ambiental. No sempresabem quins criteris de referènciaconvé adoptar, quina és l’opció millor,com interpretar la informació tècnicadisponible, on trobar un determinatproducte o els seus proveïdors, etc.Aviat farà tres anys des que vamincloure en aquesta revista les fitxesde compra verda (juliol del 2008) quetracten diferents productes i serveisper tal d’agilitzar la disponibilitat d’in-formació a les empreses que estiguininteressades a incloure criterisambientals en els seus processos decompra. Amb la col·laboració delCol·legi d’Ambientòlegs de Catalunya(COAMB), vam iniciar aquestes fitxesamb un producte senzill, això quetothom compra i que no suposa unacomplicació canviar: el paper d’oficina.Va ser una manera de posar a l’abastde tothom la possibilitat d’una prime-ra compra verda fàcil de fer i així ini-ciar-se en aquest món amb una expe-riència positiva.Després, de mica en mica vam anartreballant productes més complexos ique de vegades requereixen més d’in-formació o una recerca més acuradade proveïdors. Ara, en aquesta edicióde l’RQA, fem la primera dedicada alsserveis, més concretament als esdeve-niments. Sí, una activitat que moltesorganitzacions desenvolupen i que, amés a més, en moltes ocasions consti-tueix una targeta de presentació decara a clients, proveïdors, represen-tants, opinió pública, etc.Amb aquest mateix objectiu, l’any 2009vam fer una jornada en la qual vamexposar els casos d’empreses i adminis-tracions públiques que han aconseguitseleccionar proveïdors i productes més

respectuosos amb el medi i, d’aquestamanera, reduir el seu impacte ambien-tal. Vam aprendre que és possible fer-ho, encara que sovint sigui difícil.Des de llavors, el mercat ha anat evo-lucionant: cada vegada hi han mésempreses que es preocupen per afegirvalor “ambiental” als seus productes iserveis, moltes fent referència a lesetiquetes ecològiques reconegudesoficialment. Això ens facilita les cosesa molts compradors, tot i que és veri-tat que al mercat hi han moltes etique-tes ecològiques.A finals del 2010, Europa tenia 1.152empreses amb productes i serveisamb l’etiqueta ecològica europea(“Ecolabel” o “Flor europea”), delsquals 331 a Itàlia, que és l’estat mésben posicionat a la Unió Europea,seguit per França, amb 245. En elmateix període, les ecoetiquetes euro-pees atorgades a empreses a l’Estatespanyol (tercer a escala europea)eren 80, i Catalunya contribueix aaquestes estadístiques amb 48empreses que ofereixen cada vegadamés referències de productes i serveisecoetiquetats.L’ecoetiqueta europea actualmentcobreix un ventall de vint-i-set cate-gories de productes i serveis. Ahores d’ara hi han en estudi vuitnous grups que amplien l’abast aproductes tant d’ús domèstic comprofessional, com ara les aixetes oels vàters, els detergents per a laroba o per a rentavaixelles d’ús pro-

fessional, els productes impresos,les rentadores i els sistemes de cale-facció, entre d’altres.Si analitzem les dades del Distintiu degarantia de qualitat ambiental de laGeneralitat de Catalunya, trobem queel nombre d’empreses creix sensible-ment respecte a l’ecoetiqueta euro-pea. A finals del 2010, teníem 237empreses, de les quals 49 eren fabri-cants de productes i 188 proveïdoresde serveis i, en conjunt oferien 1.085productes i 208 serveis respectuososamb el medi ambient. Òbviament, també continua creixent elconjunt d’organitzacions registrades

EMAS, és a dir, de proveïdors poten-cials que sabem que gestionen elsseus processos per tal de reduir el seuimpacte ambiental.Conscients que encara ens queda camíper recórrer, el 27 d’abril ens trobemper treballar de nou de manera conjun-ta i des d’una perspectiva pràctica pertrobar maneres per a superar les difi-cultats en l’ambientalització de les com-pres, així com per conèixer de primeramà exemples de productes i serveis eco-etiquetats disponibles en el mercat. Esperem que aquesta experiència faci-liti el punt de trobada entre demanda ioferta.

www.clubemas.cat

L’ambientalització de la compra en empresesi administracions: un punt de trobada entreoferta i demanda amb valor afegit

- 1 -

Motxilla ecològica

Consum total de matèries primeres 65,36 gr.Producció de residus 13,48 gr.Consum d’aigua 0,41 l.Consum d’energia 0,19 kwhEmissions de CO2: 99,39 gr.

La revista RQA, està compromesa en estudiar i donar la màxima informació sobre el seuimpacte ecològic. En aquest número, les dades del cost ambiental que té cadaexemplar són:La RQA està feta amb paper reciclat 100% i conforme a la normaRAL-UZ 14 Àngel Blau, i té un pes de 47,2 gr. Aquesta revista ha estat dissenyada imaquetada per El Tinter i impressa per Gràfiques Ortells, dues organitzacionsregistrades en EMAS.L’impacte ambiental per cada número, inclosa la fabricació del paper i el procésd’impressió és el següent:

Les emissions de gasos d'efecte hivernacle relacionades amb la producciódel paper i amb la impressió de les edicions 1 a 11 de la RQA, han estat cal-culades amb aquesta motxilla des de la seva primera impressió i han estatcompensades mitjançant un projecte de segrest de carboni a través de lainiciativa CeroCO2: Aquest i els següents números seran compensats prope-rament en projectes similars.

10217_revista club emas 11 3/5/11 08:01 Página 1

ment específic per a les organitzacionsEMAS i també per a ajuntaments quedisposen d’un Pla d’acció d’energiasostenible (PAES). La metodologia delPrograma d’acords i les eines associa-des poden ajudar les organitzacionsEMAS a integrar el vector de canvi cli-màtic (indicador CO2 equivalent) en elseu sistema de gestió ambiental,requisit obligatori en el marc delReglament EMAS III.

1. Transport extern, viatges comer-cials, transport extern de distribució,transport extern in itinere, tractamentde residus (extern), matèries primereso ús de productes i serveis.

2. No té operacions de logística a l’es-tranger, i té menys de 500 empleats o béla seva petjada és inferior a 25.000 tCO2.

- 2 -

Experiències

El programa d’acordsvoluntaris per a lareducció d’emissionsde gasos amb efected’hivernacle

El passat 22 de juliol de 2010, es vaposar en marxa el Programa d’acordsvoluntaris per a la reducció de lesemissions de gasos amb efecte d’hi-vernacle (GEH) que impulsa l’OficinaCatalana del Canvi Climàtic (OCCC).

Qui pot formar-hi part?Els acords voluntaris són un instru-ment de col·laboració entre el sectorpúblic i qualsevol organització ambcapacitat de reduir emissions aCatalunya. Són una eina més per sumar esforçosen la mitigació del canvi climàtic i per-meten compartir la responsabilitat enel camí cap a una economia baixa encarboni i sostenible.

Quins compromisosadopta l’organització?Mitjançant l’Acord, l’organització escompromet a reduir de manera volun-tària les seves emissions de GEH mésenllà del que obliga la normativa. Lesimplicacions són:

• Elaborar anualment un inventarid’emissions de GEH de l’organitza-ció per conèixer el seu impacte.

• Plantejar i implantar anualmentmesures per reduir les emissions del’organització a Catalunya. Aquestesmesures hauran de ser significati-ves, mesurables i verificables.

• Una vegada l’organització ha fetl’esforç de calcular la seva petjada ide reduir internament les emis-sions, de manera voluntària potcompensar les emissions que no hapogut reduir internament.

Per la seva part, l’Administració aportaun marc institucional que, sota criteristècnics rigorosos, promou la visualit-

zació de les organitzacions que fanaquest esforç voluntari. Per garantir latransparència, les dades comunicadesseran públiques. Així, el Programaesdevé una eina de sensibilització i deconeixement mutu d’experiències perreduir les emissions.

Quins en són els beneficis?Des de la perspectiva de les organit-zacions, els beneficis més immediatssón la reducció de la factura energèti-ca, la menor dependència de recursosfòssils i la reducció de la vulnerabili-tat associada a increments potencialsdel seu preu. També poden millorar elseu posicionament estratègic entemes mediambientals mitjançant laincorporació d’un valor afegit als seusproductes i serveis. Tots aquestsbeneficis comporten una millora de laseva competitivitat en la línia del des-envolupament sostenible, aspecteclau en el context de crisi econòmicaactual.

Quins requisits ha de complirl’inventari d’emissions de GEH?L’inventari haurà de considerar, com amínim:• les emissions directes (les associa-

des als combustibles fòssils, el trans-port amb flota pròpia, el procés i d’al-tres de significatives)

• les emissions indirectes associadesal consum d’electricitat.

De manera voluntària, l’organitzaciópot incloure-hi altres emissions indi-rectes1:

Les organitzacions han de fer l’inven-tari seguint la metodologia ISO 14064Part 1 que marca les directius per ferinventaris d’emissions de GEH en orga-nitzacions i, de manera general, caluna verificació prèvia de l’inventarid’emissions realitzada per una entitatreconeguda per l’OCCC. Les despesesde la verificació aniran a càrrec de l’or-ganització.

Ara bé, a fi de facilitar l’elaboració del’inventari, l’OCCC disposa d’una Guiade càlcul d’emissions i unaCalculadora. Aquesta eina pot ser uti-litzada per organitzacions les fontsd’emissió de les quals derivin de com-bustibles fòssils, transport i consumelèctric (és a dir, que no tinguin emis-sions de procés i no comuniquin altresemissions indirectes). A més, si l’orga-nització compleix una sèrie de condi-cions2, no caldrà que faci verificació del’inventari.

Aquestes Guia i Calculadora s’actualit-zen al web cada 1 de març de cada anyamb els nous factors d’emissió (mixelèctric, etc.).

Com es comuniquenles dades a l’OCCC?Els formularis de dades són senzills i espoden descarregar del web. Actualment,són fitxers en format MSExcel i en unfutur pròxim hi haurà una aplicació pergestionar la informació. El procedimentno duu associada cap taxa de gestió.

Quin reconeixement s’atorga?El portal web de l’OCCC esdevé una einapublicitària i de comunicació.Les organitzacions adherides comptentambé amb una etiqueta, impulsadaper l’OCCC, que poden utilitzar un coplliurat el primer inventari i el planteja-ment de mesures.També compten amb la possibilitat dedescarregar del web un informe quereprodueix la situació exacta pel que faa la seva petjada de carboni i descriules actuacions dutes a terme.

Quines facilitats tinc si sóc unaorganització EMAS?A fi de facilitar i d’integrar altres siste-mes de gestió, s’han creat un procedi-

Actualment, 15 organitzacions ja hanformalitzat l’adhesió al Programa i hiha un nombre significatiu en tràmit.Us convidem a participar en aquestainiciativa i a visitar periòdicament elportal web www.gencat.cat/canvicli-matic, sota acords voluntaris, on ani-

rem actualitzant i publicant tota lainformació relativa al Programa.

On contactar?A la bústiaacordsvoluntaris.dmah@gencat.cato al telèfon 93 444 50 00.

Paral·lelismes entre l’EMAS i el Programa d’acords. Facilitats d’integració:

L’organització EMAS en el marc del Reglament EMAS III ha de calcular l’indi-cador de CO2 equivalent anualment. En el marc d’aquest Reglament, l’OCCC, juntament amb la Direcció Generalde Qualitat Ambiental, han establert unes especificacions per al càlcul d’a-quest indicador.Una organització EMAS que segueixi aquestes indicacions estarà complinttambé el requisit del Programa d’acords voluntaris quant a inventari d’e-missions.

Programa d’acords voluntaris

Inventari d’emissions de GEH Indicador de CO2 equivalent

L’organització EMAS ha d’emetre una Declaració ambiental que ha d’estarvalidada per un verificador EMAS. Aquesta validació inclou l’indicador de CO2

equivalent.En el marc del Programa d’acords voluntaris, segons la tipologia de l’orga-nització, cal que l’inventari sigui verificat per una entitat reconeguda. Enaquest sentit, una empresa EMAS que compleixi els requisits d’homologa-ció establerts per l’OCCC podrà utilitzar la declaració ambiental validadaper demostrar la verificació del seu inventari, i per tant no caldrà una verifi-cació addicional.

Mesures de reducciód’emissions de GEH

EMAS

1

2 Declaració ambiental validada

Les organitzacions EMAS han de proposar anualment objectius de reducciódels seus impactes ambientals en general.En el marc del Programa d’acords, es demana que anualment es plantegin is’implantin mesures de reducció d’emissions de GEH. Per tant, es podenaprofitar les sinergies i dins de les mesures plantejades per l’EMAS pensard’establir-ne alguna de reducció d’emissions de GEH que sigui mesurable,significativa i quantificable, la qual es podrà utilitzar per complir els requi-sits dels acords.

Verificació de l’inventari (si aplica)

3 Mesures per reduirl’impacte ambiental

10217_revista club emas 11 3/5/11 08:01 Página 2

- 3 -

L’altra compra, baixaen diòxid de carboni Cap a organitzacionssostenibles, responsa-bles i innovadores

Virgínia Domingo Reigi Jordi Fernández PonsComissió de Medi Ambienti Empresa Col·legi d’Ambientòlegsde Catalunya www.coamb.cat

Com és sabut, fer front als reptes ener-gètics i de mitigació del canvi climàticen el present i el futur significa canviarles formes de produir, de proveir-nosd’energia, de moure’ns, de consumir,etc., i no és únicament una qüestió decostos econòmics, sinó també de res-ponsabilitat amb la societat i l’entorn.Des de la perspectiva de la sostenibili-tat, les organitzacions tenen l’oportu-nitat per innovar i per crear un nou tei-xit productiu i de consum, de qualitat irespectuós amb l’entorn.

Les organitzacions amb sistemes degestió ambiental implantats establei-xen periòdicament millores i objectiusambientals que tenen a veure, entred’altres, amb la reducció del consum derecursos naturals i de materials. Ara bé,tenint en compte que qualsevol procésde compra o contractació genera unesexternalitats ambientals derivades delproducte o servei que s’adquireix, l’apli-cació de criteris de sostenibilitat enaquestes activitats és una oportunitatper a reduir la incidència ambiental iper a avançar cap a organitzacions mésbaixes en diòxid de carboni (CO2), sovinttambé socialment més responsables. Alguns estàndards de gestió com aral’EFQM, la ISO 9001 o la ResponsabilitatSocial Empresarial tenen en compte lacadena de subministrament i en oca-sions obliguen a avaluar els proveïdorsdels proveïdors. El nou Reglamenteuropeu de gestió i auditoria ambien-tal (EMAS III) dóna més importància a lacomunicació entre les parts per tald’incorporar, per exemple, l’impacteambiental dels proveïdors. El mateixProjecte de llei d’economia sostenibledel Govern espanyol incorpora la sos-

tenibilitat en la gestió de les empresespúbliques, i requereix que en els proce-diments de contractació s’incloguincondicions d’execució relatives a lareducció del nivell d’emissions degasos d’efecte hivernacle (GEH) i a lamillora dels indicadors ambientals, itambé criteris d’adjudicació que valo-rin l’estalvi i l’ús eficient dels recursosnaturals i dels materials, el cicle devida dels productes, la producció ecolò-gica, la generació de residus i la gestiód’aquests, i l’ús de materials reciclats,reutilitzats o ecològics. Tambél’Estratègia estatal d’innovació, a tra-vés del Programa INNPLICA, fomenta lacompra pública innovadora. La sosteni-bilitat i la innovació són vistes com aoportunitats per al canvi de model, queamb la crisi actual s’ha mostrat clara-ment insostenible des dels punts devista econòmic, ambiental i financer.Avui dia, és força comú trobar criterisambientals i de compra verda per a pro-ductes i materials d’oficina i serveis deneteja, o bé el requeriment de certifica-cions d’acord amb estàndards interna-cionals (ISO 14001, Reglament EMAS, osistemes d’ecoetiquetatge). Però elvolum de contractes a les organitza-cions és molt més ampli i sovint té ungran potencial per a generar milloresambientals de caràcter “glocal” (accionslocals amb efecte global). L’actualdependència del sector del transportrespecte als combustibles fòssils fa quela mobilitat s’expressi com una de lesprincipals derivades del canvi climàtic.Per aquest motiu, la introducció de cri-teris de sostenibilitat en la mobilitat deles persones i de les mercaderies de lesorganitzacions contribueix, des de l’àm-bit local, a la reducció de les emissionsde gasos d’efecte hivernacle (GEH),d’àmbit global. Per exemple, i sempreque sigui possible, es pot tenir en comp-te l’impacte ambiental de l’allotjament,el mitjà de transport utilitzat, la planifi-cació en els desplaçaments, o l’ús denoves tecnologies de la comunicació,

que permetran estalviar desplaçamentsinnecessaris i així contribuiran a reduirles emissions GEH, a més d’evitar pèr-dues de temps i de combustible. Encara que el primer que cal fer per alluitar contra el canvi climàtic és lareducció local d’emissions de gasos con-taminants, com a mesura addicionaltambé són útils les compensacions a tra-vés de projectes que redueixin emis-sions en altres punts del món, de mane-ra permanent i aportant beneficissocials i ambientals. No obstant això, lareducció d’emissions a força de projec-tes “comprats” només té lògica ambien-tal si s’assumeix un canvi de fons: “com-pensar” les emissions “inevitables”, des-prés d’haver intentat reduir-les tot elpossible. En aquesta línia, una de lesespecificacions que cal introduir en lescontractacions d’agències de viatges potser la contractació de proveïdors quedisposin de mecanismes de compensa-ció de les emissions de CO2 associadesals viatges a través dels projectes detransferència de tecnologies netes i decaptura d’aquest gas carbònic.1

Heus aquí altres bones pràctiques queredueixen l’impacte del viatge ambavió sobre l’entorn: portar-hi un equi-patge lleuger, perquè com menys pes,menys despesa de combustible cal pera l’enlairament; reduir els residus i lesemissions anant a l’aeroport i tornant-ne amb transport públic o amb cotxecompartit; fent servir envasos reutili-zables, reciclant les bosses de plàstic,paper i d’altres a les zones de recollidaselectiva dels aeroports; reservar volsdirectes, perquè emeten menys CO2,atès que és durant l’enlairament i l’a-terratge que s’utilitza la major partdel combustible; o viatjar en classeturista, perquè s’utilitza més eficient-ment l’espai de l’avió i així es redueix lamitjana d’energia i d’emissions de CO2

per persona.Igual d’importants són les emissionscausades per la mobilitat dels treba-lladors en l’accés al seu lloc de treball.Es poden aplicar criteris per a millorar:en la contractació de personal, teninten compte la proximitat al domicili o elmitjà de transport que s’utilitzarà; enels vehicles per als desplaçaments depersones o de mercaderies, adquirint

vehicles elèctrics o híbrids o adherint-se a sistemes com ara el cotxe multiu-suari o carsharing(www.carsharing.com) o el vehiclecompartit o carpooling (www.compar-tir.org).Les possibilitats d’ambientalitzar con-gressos, seminaris, jornades i altresesdeveniments2 també són diverses (a hores d’ara es treballa en una futuraISO 20121). I, per extensió, els criterisde sostenibilitat es poden aplicar a lamissatgeria; a les publicacions enpaper o electròniques; a la contracta-ció de serveis d’assessoria, pel que fa ala seva gestió ambiental o la mobilitatdel personal; a la roba de treball, ambun més alt o més baix impacte ambien-tal;3 i als serveis de manteniment deles instal·lacions, tenint en compte laformació adequada dels treballadors,la correcta gestió dels residus i l’aplica-ció de bones pràctiques ambientalsdurant l’execució dels treballs.

En resum, en aquest article hem volgutmostrar que la reducció de les emis-sions de GEH a través de les compres iles contractacions és una més de lesaccions que tota organització responsa-ble pot engegar per posicionar-sedavant un futur que integri els aspectesambientals i per adaptar-s’hi adequada-ment. Escollint proveïdors que apliquinalguns d’aquests criteris, o bé inspirant-nos en el seu exemple per desenvoluparla nostra activitat, promourem que elsserveis esdevinguin agents de canvi enfavor d’una manera de fer més respec-tuosa amb el planeta.

CV? COMPRAVERDA

El projecte de lleid’economia sostenibledel Govern espanyolincorpora lasostenibilitat en la gestióde les empreses públiques

1. Per garantir l’efectivitat d’aquestesaccions de compensació, cal fer-ho através d’entitats supervisades peralgun organisme de control que vetllipel compliment de condicions d’integri-tat ambiental: els projectes no noméshan de generar reduccions d’emissionsreals, addicionals, quantificables i veri-ficables, sinó que també han d’evitaraltres impactes negatius, ambientals osocioeconòmics; de transferència derecursos: els projectes han d’assegurarque es transfereixen recursos i/o tec-nologies netes als països en vies dedesenvolupament i que aquests ajudena millorar les seves condicions de vida; iels projectes han d’estar certificatssegons el Mecanisme de desenvolupa-ment net de les Nacions Unides (CDM), ide manera addicional es valoren certifi-cacions voluntàries com ara el GoldStandard.2. Vegeu la fitxa de compra verda d’a-quest número de la revista RQA (abrildel 2011)3. Vegeu la fitxa de compra verda delnúm. 9 de la revista RQA (juliol del2010)

L’Estratègia estatald’innovació, a través delPrograma INNPLICA,fomenta la comprapública innovadora

La reducció d’emissions aforça de projectes“comprats” només télògica ambiental sis’assumeix un canvi defons: “compensar” lesemissions “inevitables”,després d’haver intentatreduir-les tot el possible

10217_revista club emas 11 3/5/11 08:01 Página 3

Projecte RSC i EMAS:revisió del treball fet

Fa ja tres anys que el ClubEMAS va engegar aquest projecte amb el suport delDepartament de Medi Ambienti Habitatge. Aprofitem l’ocasióper a avaluar els avenços fets iper a posar en valor la utilitatdels conceptes RSC i EMAS.

Marc BrundeliusEspecialista en RSC i coordinadordel projecte RSC i EMAS

Des de els seus inicis fins al 2008, hanparticipat en les diferents fases d’a-quest projecte un total de dotze orga-nitzacions la majoria de les quals hanestat representades pels respectiusresponsables de medi ambient. Les diferents finalitats i fases del pro-jecte s’han portat a terme per mitjà del’ús d’eines de planificació, i també del’aprofitament de l’intercanvi i debatintens entre les organitzacions partici-pants. Algunes de les línies de treballexplorades al llarg d’aquests anys hanestat la planificació d’una estratègiad’RSC (2008), la redacció d’una memò-ria de sostenibilitat segons els criterisdel “Global Reporting Initiative” (2009)i l’optimització de les pràctiques i pro-postes de diàleg amb els diferentsinterlocutors durant el 2010. El projecte ha integrat en les diversesfases diferents organitzacions partici-pants, un total de dotze, tal com hemcomentat, però un grup de cinc orga-nitzacions s’han mantingut des delcomençament. Amb relació a això, lavaloració de la feina feta fins ara enaquestes organitzacions evidenciaque entre l’octubre del 2009 i elmateix mes del 2010 aquestes empre-ses han portat a terme un total devint-i-tres accions relacionades ambl’RSC. Entre aquestes accions hi han,per exemple: enquestes de satisfacciólaboral per als seus treballadors, plansd’igualtat per part d’algunes pimes,introducció de millores en el pla deformació, iniciatives per poder siste-matitzar el diàleg amb els interlocu-tors externs o amb els treballadors,validació de la declaració ambientalEMAS amb continguts de GRI, propos-tes de nous projectes amb la comuni-tat local, i/o mesures per portar aterme una millor difusió de les bonespràctiques d’RSC implantades.

L’objectiu del projecte:sistematitzar l’RSC en el dia a diade l’organització, aprofitant laseva experiència en EMASAquest projecte ha volgut donar aconèixer entre les organitzacions par-ticipants les línies generals de l’RSC,aprofitant que les organitzacionsEMAS participants ja tenen molt decamí fet en el camp ambiental i, pertant, també estan més disposades atreballar i més obertes a millores enaltres camps. L’actual situació econò-mica, complicada en l’actualitat, no haestat un impediment per a fer millo-res en aquest sentit en el dia a dia deles empreses i s’han donat exemples

com el del Càmping Les Medes(www.campinglesmedes.com).Aquesta empresa és una de les orga-nitzacions petites del grup, amb dotzetreballadors, que el 2010 va creureconvenient contribuir amb ajudafinancera a la Fundació Oncolliga, unaorganització que ajuda persones ambcàncer de la comarca de Girona.Aquesta iniciativa compta amb lacol·laboració de tots els seus treballa-dors, que estan involucrats d’unamanera molt interessant en l’acció,com bé ens comenta Francesc Recio,responsable de medi ambient i quali-tat del càmping: “Cada treballadoraporta un valor simbòlic del seu soumensual per ajudar aquesta Fundació,i l’empresa aporta la xifra resultant detot el que s’hagi recollit entre elsempleats. Fer participar i involucrarels treballadors és el més importanten aquesta mena d’accions.”Altres exemples interessants d’ac-cions portades a terme arran del grupde treball és el cas de l’empresa EMCO-FA (www.emcofa.com), una organitza-ció del sector de la construcció, un delsmés afectats per la crisi, amb uns 165treballadors, que inclou, en l’oferta delicitació d’algunes de les obres a lesquals es presenta, millores socials pera la localitat en què es construeix.L’enfocament d’aquesta acció està enla contractació de treballadors delmateix municipi on es fa l’obra, així

com de subcontractistes de la mateixazona. Més enllà, també en altres pro-jectes constructius com poden serbiblioteques, es fan aportacions eco-nòmiques per a la compra de llibres ialtres materials, i l’empresa es com-promet a la millora de les zones verdeso dels equipaments de les àrees lúdi-ques infantils.Aquest projecte RSC i EMAS ha donat aconèixer les fortaleses d’aquestesorganitzacions participants i ofereixun full de ruta per tal de seguir treba-llant en aquest camp, ja que hem dedestacar que aquestes empresesEMAS ja feien polítiques i accions quees poden considerar pràctiques d’RSC.De fet, el reglament EMAS conté totauna sèrie d’aspectes compatibles ambl’RSC; i, a més, moltes de les empresesque hi participaven ja aplicaven con-ceptes d’aquest mena, com ara actua-cions voluntàries en l’àmbit de la pre-venció de riscos laborals o en accionssocials. Així doncs, el pas més impor-tant, i així mateix l’eix del treball, ésl’assistència a les organitzacions en latasca d’agrupar totes les pràctiquesfetes i en el procés de realització d’al-tres, així com avançar cap a una estra-tègia per introduir conceptes de res-ponsabilitat social per mitjà d’una sis-temàtica per planificar i implementarles feines segons diferents objectiusde millora. En aquest sentit, un delsexemples més significatius van ser elstreballs de sistematització en l’aplica-ció de les directrius de GRI en laredacció dels informes de sostenibili-tat en quatre de les organitzacionsparticipants.Un segon àmbit d’actuació que s’hatreballat és el fet que, encara ques’implementi l’RSC en la gestió diàriade les organitzacions, aquesta no obtéautomàticament el reconeixementdels interlocutors de l’organització; i,tal com es va comentar a l’article del’RQA del juliol del 2010, l’RSC es basaen la relació amb els diferents interlo-cutors i amb el diàleg sobre els inte-ressos i expectatives de les dues parts:per una banda, la direcció de l’empre-sa, i per l’altra, la dels clients, proveï-dors, treballadors, veïns, organitza-cions públiques, etc. Amb aquest dià-

leg s’arriba a punts de trobada perimplementar el model correcte d’RSCen cada organització. N’és un exemple l’empresa SECE S.A.(www.sece.com). Aquesta organitzacióes dedica al manteniment de l’enllu-menat públic amb uns 370 empleats.Com explica la Marga Artola, delDepartament de ResponsabilitatSocial Corporativa, en aquest àmbit:“Estem formulant els futurs passos del’RSC a SECE amb la participació delsdiferents interlocutors de l’empresa, ihem establert un comitè intern d’RSCcompost actualment per responsablesde las àrees de recursos humans,finances, administració, àrea tècnica,comercial-màrqueting i gerència. Larepresentativitat s’ampliarà, ja ques’hi inclouran membres del comitèd’empresa. El comitè intern elaboraels objectius que tenim respecte al’RSC en un pla director d’RSC.Paral·lelament convoquem un comitèextern d’RSC compost per represen-tants de l’administració pública, pro-veïdors, un banc i una ONG. Es farà ellliurament de la primera memòriad’RSC de SECE de l’any 2009 per tal derebre opinions, i posteriorment esfacilitarà el pla director amb l’objectiud’establir un diàleg sobre l’RSC a SECE ipropostes de diferents formes decol·laborar.” Ens agradaria destacar també queamb aquest objectiu de conèixer ifomentar el diàleg amb els diferentsinterlocutors s’han fet tota una sèried’entrevistes amb els diferents parti-cipants de l’any 2010, i això ens faveure que encara cal treballar més enl’aplicació d’un diàleg formal, regular iamb resultats documentats. En aquestsentit, les organitzacions participants,en estar en l’àmbit d’EMAS, ja tenen

- 4 -

Jornada de treball del grup RSC i EMAS

Francesc Recio, CàmpingLes Medes: “Ferparticipar i involucrar elstreballadors és el mésimportant en aquestamena d’accions”

En projectes constructiuscom poden serbiblioteques, es fanaportacionseconòmiques per a lacompra de llibres i altresmaterials, i l’empresa escompromet a la millorade les zones verdes odels equipaments de lesàrees lúdiques infantils.EMCOFA

10217_revista club emas 11 3/5/11 08:01 Página 4

eines per a aquest diàleg dins delmarc ambiental. A tall d’exemple,podem comentar l’experiència porta-da a terme per diferents empreses delgrup implicant els treballadors en eldisseny de mesures concretes a l’horade reduir impactes ambientals en laseva àrea de treball. Aquesta implica-ció és coordinada pel responsable demedi ambient de cada organització iamb les diferents sessions de forma-ció portades a terme. Aquesta relació iparticipació en l’àmbit ambiental és laque es vol treballar també en temesd’RSC.

La productora d’etiquetes i articles depapereria APLI PAPER S.A.(www.apli.com), una organització de120 empleats, fa aquesta tascacomentada anteriorment de transferirl’experiència desenvolupada ambEMAS a l’àmbit social. Com explica JoséManuel Flores, responsable de l’àreade logística, qualitat, medi ambient,salut i seguretat: “Dintre de la planifi-cació preventiva anual que porta aterme APLI, s’ha fet l’avaluació de lasatisfacció laboral a l’empresa. Elsresultats obtinguts es van tractar din-tre del Comitè de Seguretat i Salutamb els representants dels treballa-dors. Posteriorment, es va convocarun grup de treballadors de cada seccióde la planta per tal d’assegurar que

les conclusions del Comitè reflectienles percepcions de la plantilla. En elpassat van sorgir tota una sèrie desuggeriments d’aquest grup que des-prés vam integrar a la nostra estratè-gia, com per exemple la formació delscaps intermedis a APLI.”

Temes pendents que caldesenvolupar en aquestprojecte “RSC i EMAS”arran del treball fetAmb relació al desafiament d’arribar auna noció compartida del que és l’RSCa l’empresa, cal destacar que el comitèd’empresa és un interlocutor moltimportant. Aquest aspecte és un delsque s’han de millorar, ja que s’observaencara poca comunicació amb aquestinterlocutor amb relació a qüestionslligades a l’RSC. És important anar mésenllà i desenvolupar aquesta funció nonomés en el seu paper de represen-tant sindical en l’àmbit de la negocia-ció col·lectiva. Un altre exemple d’una oportunitatque potser encara cal aprofitar més ésla relació amb els clients i consumi-dors. Moltes empreses treballen eldiàleg amb aquests interlocutors en lafase postvenda quan hi ha algunaqueixa o reclamació cap a l’empresa.Aquesta gestió de les reclamacions ésmolt important en el sentit de la res-ponsabilitat social cap al client, peròanar més enllà vol dir intentar el dià-leg amb aquest grup ja en la fase ini-cial de disseny del producte. Pensemen la utilitat que pot tenir cap a lesdues bandes el fet de mantenir un dià-leg amb grups vulnerables com arapersones amb alguna discapacitat,gent gran, nens, etc.Aquest és un dels assumptes en quèmés interessa avançar en aquest grupd’RSC i EMAS, així com en el desenvolu-pament de la demanda i la sensibilitatde conceptes d’RSC per part dels con-sumidors i clients. Les seves preferèn-cies són difícils de predir, però cadavegada es nota un interès més granper aquestes qüestions a l’hora decomprar o contractar un producte oservei. Aquest interès s’ha de fomen-tar i pot ser la base a partir de la qualincloure aquest col·lectiu en la fase dedisseny d’un producte, i podria ajudarl’empresa a orientar la seva RSC cap almercat amb el qual vol operar.

En aquest sentit i donant llum aaquesta reflexió, l’estudi “BrandSustainable Futures 2010”, publicatper la consultora Havas l’octubre del2010, quantifica algunes percepcions iintencions dels consumidors en l’àm-bit de nou països on es fa l’estudi,entre els quals hi ha Espanya.Una dada interessant que es potextreure d’aquest estudi és, per exem-ple, que el 84% dels consumidorsespera que les empreses actuïn demanera responsable. Però alhoranomés el 19% creuen que les empre-ses estan realment compromeses ambaquesta responsabilitat. Una altradada interessant és que cada vegadamés creix el nombre d’escèptics queconsideren que les empreses estanmés interessades a tenir una bonaimatge més que a actuar adequada-ment. En aquest mateix estudi, també és inte-ressant destacar que els consumidorsdisposats a premiar les organitzacionsresponsables a Espanya son prop del20%, una xifra que està molt per sotade la mitjana dels països analitzats.Aquesta situació està portant a gene-rar un trencament a l’hora que el con-sumidor faci realitat les seves inten-cions en accions, ja que, com reflecteixl’estudi, el 85% declaren tenir encompte aspectes mediambientals i/osocials en la seva decisió de compra,però només un 45% ho fan de manerasistemàtica i amb freqüència. Una pro-porció similar, de prop del 40%, esta-rien disposats a pagar un 10% més perproductes produïts de forma social imediambientalment responsable.Cal destacar, també, una de les conclu-sions més importants de l’estudi: lamanca d’informació, l’elevat cost i/o

l’escassa disponibilitat de productesconstitueix un dels principals obsta-cles per a la compra de productes res-ponsables per part dels espanyols.Una altra línia de treball d’aquest grupd’RSC i EMAS que cal desenvolupar ésla més gran relació amb la comunitatlocal, és a dir, amb la població que és alvoltant de l’empresa, sigui social, eco-nòmica o cultural. L’aspecte de l’aturi/o la integració de persones en riscd’exclusió social encara no forma partd’aquest diàleg amb la comunitat; ésun aspecte que caldrà desenvolupar.Seguint amb els nous reptes que cal-drà afrontar, un altre dels aspectes ésla comunicació i el diàleg amb lesorganitzacions no governamentals(ONGs), tant socials com mediambien-tals. La concepció que a vegades es téd’aquestes organitzacions és que sónadversaris del món empresarial, peròtenim exemples clars i molt vàlids dediàleg en els quals les empreses obte-nen una visió crítica del seu impactesocial i l’ONG obté l’oportunitat decol·laborar-hi i ser part de la solucióconcreta al problema amb una aliançaestratègica entre l’empresa i l’ONG. En definitiva, si abordem la situació desd’un enfocament més global, no tot hade dependre de la iniciativa de l’empre-sa, sinó també de la capacitat de diàleg

de tothom: comitès d’empresa, clients,consumidors, ONGs i qualsevol altrapart interessada. Però, sobretot, enaquest projecte es vol incidir en la ideaque la solució passa, també en la situa-ció econòmica actual, per trobar novesfórmules conjuntes per a desafiamentsantics, com ara el de la innovació, laigualtat d’oportunitats, l’atur i d’altresque segur que caldrà d’afrontar en elfutur més pròxim.

- 5 -

Mostra d’experiències de la Primera Setmana de la Responsabilitat Social a Catalunya entre les que es trobava el projecte RSC i EMAS.

Marga Artola, SECE:“Estem formulant elsfuturs passos de l’RSC aSECE amb la participaciódels diferentsinterlocutors del’empresa”

El 84% dels consumidorsespera que les empresesactuïn de maneraresponsable. Però alhoranomés el 19% creuen queles empreses estanrealment compromesesamb aquestaresponsabilitat.

La manca d’informació,l’elevat cost i/o l’escassadisponibilitat deproductes constitueix undels principals obstaclesper la compra deproductes responsablesper part dels espanyols.

José Manual Flores, APLIPAPER S.A: “Dintre de laplanificació preventivaanual que porta a termeAPLI, s’ha fet l’avaluacióde la satisfacció laboral al’empresa”

10217_revista club emas 11 3/5/11 08:01 Página 5

NotíciesL’Agència de Residuspresenta cinc candidatsal II Premi Europeu dela Prevenció de Residus

En el Premi hi participen les activitatsorganitzades durant la segonaSetmana Europea de la Prevenció deResidus, que s’ha celebrat del 20 al 28de novembre del 2010.

Durant la celebració de la SetmanaEuropea de la Prevenció de Residus,es van portar a terme 4.346 activitatsa trenta-tres regions de vint-i-quatrepaïsos.

El Premi té cinc categories: adminis-tracions, associacions i ONGs, empre-ses, institucions escolars, i altres ins-titucions

El Premi Europeu de la Prevenció deResidus vol distingir les iniciatives quevan tenir lloc en el marc de la SetmanaEuropea de la Prevenció de Residus,que es va celebrar el passat mes denovembre a trenta-tres regions devint-i-quatre països i durant la qual esvan organitzar 4.346 activitats. La Setmana Europea de la Prevencióde Residus s’engloba en el si d’un pro-jecte europeu, de tres anys de durada,que compta amb el suport del progra-

ma LIFE+ de la Comissió Europea i técom a principals socis ADEME (Agènciadel Medi Ambient i del Control del’Energia de França), líder del projecte,ACR+ (Associació de Ciutats i Regionsper al Reciclatge i la Gestió Sostenibledels Recursos), ARC (Agència deResidus de Catalunya), IBGE (Institutde Gestió Ambiental de la Regió deBrussel·les, Bèlgica) i LIPOR (ServeiIntermunicipal de Gestió dels Residusdel Gran Porto, Portugal). L’objectiudel projecte és l’organització anualarreu d’Europa de la Setmana Europeade la Prevenció de Residus.Cadascun dels organitzadors de laSetmana han presentat cinc candida-tures al Premi, una per cada categoria:administracions, associacions, empre-ses, institucions escolars, i altres insti-tucions. L’Agència de Residus de Catalunya haelegit els cinc nominats catalanstenint en compte la relació de l’activi-tat amb els cinc eixos de la Setmana(sensibilitzar sobre l’excés de residus,produir millor, consumir millor, allar-gar la vida dels productes i llençarmenys residus), l’originalitat de la pro-

posta, el seu caràcter innovador, l’a-daptabilitat a d’altres contextos regio-nals o locals, la mobilització del públicobjectiu i la durada.Heus aquí els candidats que ha pre-sentat l’Agència de Residus en lesdiferents categories:• Administracions: l’Entitat de Medi

Ambient de l’Àrea Metropolitana deBarcelona, per la campanya “Millor quenou, 100% vell”, que impulsa la repara-ció i la reutilització per tal d’allargar lavida útil dels productes a través dediferents vies: la xarxa de reparadorsper barris, els mercats de segona mà,els tallers específics de reparació, etc.

• Associacions i ONGs: el Gremi deTallers de Reparació d’Automòbils iManteniment de Vehicles de Motor deBarcelona, pel projecte “Ecotallers”,que vol ser una eina per a sensibilit-zar els tallers de reparació d’automò-bils sobre la reducció d’envasos depetit format de pintura i olis.

• Empreses: el Grup Codorniu, pel pro-jecte “Reducció d’envasos al sectorvitivinícola”.

• Institucions escolars: l’escola ElSitjar, per la campanya “Al Sitjar fem

un bon paper”, que versa sobre lareducció i el bon ús del paper a l’esco-la, consensuar propostes i mesuresde bones pràctiques, i organitzar el“Dia sense paper”.

• Altres institucions: l’empresaUrbaser i l’Escola Superior de DissenyElisava, pel taller exposició “Trapossucios?: Del uniforme al objeto”, quemostra el procés creatiu per a dissen-yar noves solucions des d’objectesper als treballadors, o per a ludote-ques, o per a campanyes, fins amicroarquitectures, a partir de 9 m3

d’uniformes fora d’ús.El veredicte del jurat del Premi, queestà format per especialistes europeusindependents en matèria de prevencióde residus, es va emetre el passat 28de març en un lliurament de guardonsque va tenir lloc a Brussel·les. En elproper número d’aquesta RQA us infor-marem dels guanyadors.Enguany, la pròxima edició de laSetmana Europea de la Prevenció deResidus se celebrarà del 19 al 27 denovembre. Per a més informació, con-sulteu a: www.arc.cat/setmanapre-vencio2011.

La Festa de l’Arbre aSant Just Desvern

El dissabte 23 d’octubre del 2010,l’Ajuntament de Sant Just Desvern vaaprofitar la tradicional celebració de laFesta de l’Arbre al municipi per a fer laplantació popular d’arbres en unazona acabada de restaurar i inclosa enel recentment declarat Parc Naturalde Collserola.En concret, es van plantar cinquantaexemplars de diferents espècies autòc-tones: pins pinyers, alzines, roures i lle-doners. L’espai de plantació és unaesplanada propera al camí de la

Muntanya i al camí de Can Baró, caminsque també s’havien arranjat recent-ment dins un projecte de restauracióambiental dels entorns de la capçalerade la vall de Sant Just. De fet, durantaquest dia es van visitar algunes de les

actuacions de restauració fetes ambuna passejada de descoberta del noucorriol dels Ametllers, que recorre bonapart de la vall de Sant Just, la visita a lafont de Can Merlès, etc. Finalment, es vafer un dinar popular de muntanya.

Aquesta plantació popular d’arbresva ser oberta als ciutadans, i tambéhi van participar el Club EMAS i50Just, el grup de persones de Santjust que el 2010 complien cinquantaanys.

- 6 -

Imatges d’algunes de les iniciatives presentades.

10217_revista club emas 11 3/5/11 08:01 Página 6

Els EMAS catalansdonen a conèixer la seva experiència a l’altra banda delMediterrani(El Club EMAS i alguns delsseus membres acullen unadelegació d’empresaris grecs)

Hi han moltes maneres de interactuaramb altres empreses i d’aprendre de lesseves experiències; conèixer-se és, pot-ser, la més eficaç. Aquesta manera d’ac-tuar va ser des de començament un delstrets característics del Club EMAS, que,com que no disposava d’una seu física,organitzava les juntes directives a lesseus dels seus socis, unes visites queeren complementades amb una interes-sant visita guiada per part del responsa-ble ambiental de l’empresa. Doncsaquesta experiència, que ha estat moltprofitosa, ara hem pogut estendre-la al’altra banda del Mediterrani.En el marc del projecte europeu de for-mació professional “Green Business.Methods and applications in order to

transform a small/medium enterpriseinto a green enterprise”, organitzatper la Cambra de Comerç d’Evia(Grècia) i Moveu (Organització deMobilitat Europea) dins del ProgramaLeonardo Da Vinci, el Club EMAS ialguns dels seus membres van acollir,a finals de novembre del 2010, unadelegació de vint-i-vuit representantsde quinze empreses gregues de dife-rents sectors:

• construcció de cases de fusta • disseny i producció de plaques solars• sector editorial • alimentació i productes agrícoles• construcció/excavació • sector vinícola • enginyeria mecànica• disseny d’instal·lacions elèctriques /• instal·lacions d’energies renovables• perruqueries.

Aquesta iniciativa de la Cambra deComerç d’Evia té l’objectiu d’estimularentre les empreses l’adopció de crite-ris ambientals en la seva gestió, aixícom l’acostament a les normativeseuropees ambientals.Les empreses van rebre dues sessionsde formació sobre l’EMAS, que van

anar a càrrec del Club EMAS, i van ferquatre visites a empreses sòcies delClub: Enplater (www.enplater.com), ElTinter (www.eltinter.com), Leitat(www.leitat.org) i Parador de Turismede Cardona (www.paradores.es).Aquestes activitats han permès que,després d’una introducció als sistemesde gestió ambiental, els participantspoguessin constatar de manera pràcti-ca la implantació de l’EMAS en quatrecasos d’empresa concrets de diferentssectors i dimensions.Els representants de les empreses van

rebre formació i informació sobre leseines de gestió ambiental disponiblesper a les pimes, les opcions existents enrelació amb la reducció dels consums il’optimització dels recursos, així com larelació amb les administracions compe-tents i amb altres parts interessades.Des del Club EMAS esperem que inicia-tives com aquesta serveixin per amotivar altres empresaris europeus aacollir-se a l’EMAS i fer créixer aquestacomunitat d’organitzacions innovado-res, creatives i amb una nova visió delpropi negoci.

El Club EMAS vol donardifusió europea a les millors pràctiquesambientals dels seus associats

El Club EMAS posa a disposició delsseus associats la iniciativa “Dóna aconèixer el teu EMAS”. Aquesta actua-ció, exclusiva per als socis de l’associa-ció, pretén difondre les millors actua-cions ambientals dels seus associatsen un àmbit no només català, sinótambé europeu. L’associació recull les diferents pro-postes d’informacions de projectes,actuacions, jornades, bones pràcti-ques, etc. que els seus socis han por-tat a terme en el marc del seu sistemaEMAS o de col·laboració amb el Club, iintenta donar-hi la més gran difusió

possible. Una de les actuacions és tra-duir a l’anglès aquestes informacionsamb l’objectiu de posar-les en conei-xement de la Comissió Europea perquèaquesta valori la possibilitat de publi-car-les, tant a la seva web, a l’apartat“News stories and press releases”,com a l’EMAS Newsletter d’aquestainstitució. Es tracta de facilitar la tascade difusió d’aquestes actuacions aescala europea i de fomentar l’inter-canvi d’experiències i contactes ambaltres organitzacions i institucionseuropees aprofitant l’abast d’aques-tes eines.La Comissió Europea ha rebut moltpositivament aquest esforç de trans-parència i d’ajuda a les empreses i hapublicat en aquests dos formats notí-cies enviades pel Club EMAS amb dife-rents actuacions i projectes portats aterme durant aquests anys. Per a veure les actuacions publicadesa “News stories and press releases”:

http://ec.europa.eu/environment/emas/news/index_en.htm. I les publicadesa “Newsletters, Leaflets, Fact-sheets”:http://ec.europa.eu/environment/emas/documents/brochure_en.htm

“News stories and press releases”

“Newsletters, Leaflets, Fact-sheets”

- 7 -

Fires, jornades i seminaris

27 d’abril del 2011Jornada de Benchmarking sobre Compra VerdaLloc: Centre Esplai, El Prat delLlobregat (Barcelona)Més informació:http://www.clubemas.cat Organitza: Club EMAS

8 de maig del 2011Festa Esplai, 25a edicióLloc: Parc Nou del Prat del Llobregat(Barcelona)Més informació:http://www.esplai.org Organitza: Fundació Catalana del’Esplai

11-12 de maig del 2011Congrés d’Agricultura, Aigua i EnergiaLloc: MadridMés informació:http://aca-web.gencat.cat/aca/ Organitza: Adecagua

16-21 de maig del 2011Construmat 2011 Lloc: BarcelonaMés informació:http://www.construmat.com/ Organitza: Fira de Barcelona

1-3 de juny del 2011Carbon Expo 2011 (Global CarbonMarket, Fair & Conference)Lloc: BarcelonaMés informació:http://www.carbonexpo.com/ Organitza: Fira de Barcelona

5 de juny del 20113a Jornada de Difusió d’EMAS(“EMAS al carrer”)Lloc: BarcelonaMés informació:http://www.clubemas.cat Organitza: Club EMAS

15-16 de juny del 2011Dia de l’Emprenedor 2011Lloc: BarcelonaMés informació:http://www.diaemprenedor-barcelona.cat/ Organitza: Fira de Barcelona

Activitats de la Fàbrica del SolAjuntament de BarcelonaLloc: BarcelonaMés informació:http://www.mcrit.com/crbs/principal/principal.htm

Organitza: Ajuntament de Barcelona(Medi Ambient)

Màster 2011-2012 en Responsabilitatsocial corporativa: Comptabilitat iauditoria socialLloc: BarcelonaMés informació:http://www.grupcies.com/ Organitza: Universitat de Barcelona(UB)

Màster 2011-2012 en Arquitectura isostenibilitat: Eines de disseny i tècni-ques de control mediambientalLloc: BarcelonaMés informació: http://formaciocontinua.upc.edu/ Organitza: Universitat Politècnica deCatalunya (UPC)

Agenda ambiental

Representants de les organitzacions participants.

10217_revista club emas 11 3/5/11 08:01 Página 7

- 8 -

Edita: Club EMAS

Aquesta revista ha estat dissenyada imaquetada per El Tinter i impressa perGràfiques Ortells, dues organitzacionsregistrades en EMAS.

Dipòsit legal.: B-46.367-07Imprès en paper 100% reciclat:

Pots descarregar aquesta fitxa en format pdf a la web: www.clubemas.cat

Si no vols rebre

RQA, fes-nos-ho

saber a l’adreça:

info@clubemas.cat

Col·laboradors d’aquest número Gregori Reyes, Maria PassalacquaCol·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB)Els tècnics del COAMB que han participat enaquesta fitxa han estat Jordi Fernández,Carme Hidalgo i Victòria FerrerJordi Abad (disseny i maquetació)Manuel Reyes (disseny pòsters)

FITXA COMPRA VERDA AMBIENTALITZACIÓ D’ESDEVENIMENTS

Espai compra verda

1. Categoria del producteEsdeveniments i actes, entesos en sentit ampli com a reunions que

apleguin un cert nombre de persones i que poden ser de naturalesa diferent:cultural, professional, científica, festiva, etc.

2. Criteris ambientals en l’organitzaciód’esdeveniments

Tot esdeveniment té un impacte ambiental associat, derivat principalment delsdesplaçaments dels participants i del consum de recursos que es fa durant lacelebració. Un esdeveniment es pot considerar ambientalitzat o sostenible siestà dissenyat, organitzat i executat d’acord amb els principis de sostenibilitat,amb el clar objectiu de prevenir l’impacte ambiental global que pot tenir.

2.1.Premisses per als organitzadors d’esdeveniments• L’ambientalització de l’acte ha de ser una prioritat, i els seus responsa-

bles han d’assumir el compromís de vetllar pel compliment de les mesuresadoptades en favor de la sostenibilitat.

• El projecte d’ambientalizació ha d’anar lligat a tot el procés d’organitzacióde l’acte.

• Cal que s’hi impliquin tots els actors (personal de manteniment, servei decàtering, gestors d’espais, oficina tècnica, etc.).

• És cabdal dedicar uns esforços especials a la comunicació, la implicació i lasensibilització dels participants.

2.2. Etapes d’organització d’un esdeveniment Cal tenir integrats els criteris de sostenibilitat en totes les etapes de l’esde-veniment:

• Planificació: L’etapa inicial de l’acte és quan es prenen les decisions mésdeterminants de disseny, les quals condicionaran el projecte d’ambienta-lització futur.

• Organització: En aquesta etapa, es defineixen aspectes més concrets, comara l’elaboració dels materials de difusió, la contractació de serveis i pro-veïdors, etc.

• Celebració: Durant la celebració, es posen a la pràctica les actuacions plani-ficades anteriorment. És important que durant aquesta etapa els partici-pants rebin tota la informació relacionada amb el projecte de sostenibili-tat. També cal fer un monitoratge de les iniciatives ambientals introduïdes.

• Tancament i avaluació: Un cop finalitzat l’acte, es duen a terme les tas-ques de desmuntatge i de neteja dels espais utilitzats. En aquesta etapa,també és important fer una avaluació del projecte d’ambientalització ifer-ne difusió per a futures millores.

2.3. Especificacions tècniquesCal tenir presents els aspectes que tenen una incidència ambiental especial iescollir sempre l’opció ambientalment més correcta.

• Mobilitat: Promocionar els desplaçaments sostenibles (transport públic,bicicleta, cotxe compartit, etc.) en totes les etapes de l’organització del’esdeveniment.

• Noves tecnologies: Usar les noves tecnologies (internet, videoconferèn-cies, etc.) per fomentar mitjans de participació no presencials, i disminuiraixí desplaçaments potencials.

• Proveïdors (espais, allotjament, càtering, transport, etc.): privilegiar proveï-dors de productes i serveis que disposin de sistemes de gestió ambiental(EMAS o ISO 14001) o que ofereixin productes o serveis amb el Distintiu deGarantia de Qualitat Ambiental, l’Ecolabel o altres etiquetes de productereconegudes.

• Espais i consum de recursos: Triar espais que permetin fer un ús respon-sable de l’energia i de l’aigua, que duguin una gestió correcta dels aspec-tes ambientals i que estiguin ben comunicats amb transport públic isense barreres arquitectòniques.

• Allotjament: Triar allotjaments propers a l’espai on se celebrarà l’acte i/oben comunicats amb transport públic directe.

• Materials i documentació: Prioritzar la utilització de mitjans de comunica-ció electrònics, imprimir només la documentació necessària; i, si cal impri-mir alguna documentació, fer-ho sempre en paper reciclat i a doble cara.Minimitzar el lliurament de material i escollir sempre materials reutilitza-bles davant dels d’un sòl ús. Els materials produïts hauran de ser respec-tuosos amb el medi ambient en tot el seu cicle de vida.

• Càtering: Usar vaixella reutilitzable (gots de vidre, gerres, plats de ceràmi-ca, etc.) i evitar els envasos d’un sòl ús. Servir productes locals i de tempo-rada, a granel, ecològics i de comerç just als àpats, i ajustar les quantitatsal nombre d’assistents.

• Gestió dels residus: Reduir al màxim possible la generació de residus ifomentar el reciclatge dels que es generin.

• Comunicació: Fer partícips als assistents de les bones pràctiques d’am-bientalització que incorpora l’esdeveniment i dels resultats aconseguitsamb la gestió ambiental aplicada.

• Control operacional: Calcular el consum de recursos, la generació delsresidus i les emissions generades per l’acte (per exemple, pels quilòme-tres recorreguts pels assistents segons el mitjà de transport escollit) pertal de poder calcular l’impacte ambiental global.

2.4. Beneficis d’introduir criteris ambientals en l’organització d’actes• Beneficis ambientals: Racionalització del consum de recursos naturals,

reducció de la generació de residus, reducció de les emissions contami-nants, disminució de la càrrega contaminant de les aigües, reducció delsoroll generat i sensibilització ambiental dels assistents.

• Beneficis econòmics: Reducció dels costos energètics, de les matèries pri-meres i del tractament de residus. Més facilitat d’accés a línies de crèdit ipatrocinadors.

• Beneficis socials: Millora de les relacions amb la comunitat local, més altacompetitivitat internacional, millora de la imatge de l’acte i de les enti-tats organitzadores, i atracció d’un públic cada vegada més conscienciat iexigent.

3. Càlcul i compensació de les emissionsde gasos d’efecte hivernacle (GEH)

Una bona manera de dimensionar l’impacte ambiental generat per un esde-veniment és calcular les emissions de GEH (CO2 equivalent) associades aaquest, que principalment aniran lligades als desplaçaments i als consumsenergètics dels espais usats.Un cop calculades, aquestes emissions es poden compensar invertint la quan-titat econòmica equivalent en projectes de reducció d’emissions. D’aquestamanera es pot parlar d’actes “neutres en diòxid de carboni”.

4. Certificacions i estàndardsEl 2007, es va aprovar la norma British Standard BS 8901, que defineix unmarc teòric per al disseny, l’organització i la gestió d’esdeveniments conside-rant els seus impactes ambientals, econòmics i socials. Actualment s’ha començat a desenvolupar la norma ISO 20121, que es preveuque s’aprovarà a finals del 2012. La norma promou una gestió sostenible delsesdeveniments i exigeix la identificació dels aspectes clau amb incidènciaambiental.

5. Webs i documents d’interès— Guies d’ambientalització d’esdeveniments: Ambientalització dels esdeveniments del Col·legi d’Ambientòlegs deCatalunya. Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB).Congressos més sostenibles. Universitat Autònoma de Barcelona.Ajuntament de Barcelona (Guies d’Educació Ambiental; 35).Green Meeting Guide 2009. ICLEI. Local Governments for Sustainability.— Webs d’interès:Green Meeting Industry Council: http://www.greenmeetings.info.BlueGreen Meetings: http://www.bluegreenmeetings.org.EPA Green Meetings: http://www.epa.gov/oppt/greenmeetings. Meeting Professionals International:http://www.mpiweb.org/AboutMPI/CSR/Resources.aspx.

Amb el suport de

10217_revista club emas 11 3/5/11 08:01 Página 8