L’estat de la invasió de musclo zebra Dreissena polymorpha...

L’estat de la invasió de musclo zebra (Dreissena polymorpha) a Catalunya Mas del Director, Centre d’Informació de la Reserva Natural de Sebes, Flix Dimarts, 27 de Febrer de 2007

Provença, 204-208 08036 Barcelona Tel. 93 567 28 00 Fax 93 567 27 80 NIF Q 0801031 F 06122_13_001

1

Continguts

Introducció........................................................................................................................................................ 2 La problemàtica ambiental i econòmica de la invasió del musclo zebra .......................................................... 2

El musclo zebra (Dreissena polymorpha), dades bàsiques.......................................................................... 2 La invasió de musclo zebra a Europa .......................................................................................................... 3 Vies de propagació i expansió...................................................................................................................... 4 Efectes ......................................................................................................................................................... 4

a) Sobre els ecosistemes ......................................................................................................................... 4 b) Costos socials i econòmics .................................................................................................................. 5

El musclo zebra a Catalunya............................................................................................................................ 6 Susceptibilitat a la invasió ............................................................................................................................ 6 La invasió a l’Ebre ........................................................................................................................................ 7 Monitoratge de larves a l’Ebre i Conques Internes de Catalunya, tardor de 2006 ....................................... 8

Estratègia a seguir ......................................................................................................................................... 10 Equip de treball .......................................................................................................................................... 10 Mesures previstes en l’estratègia ............................................................................................................... 11


2

Introducció La introducció i proliferació d’espècies invasores s’està convertint en un dels principals problemes ecològics i econòmics dels sistemes aquàtics de Catalunya. Així ho detecta el document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua, 2005), elaborat per exigència de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) com a diagnosi del risc d’incompliment d’objectius per a l’assoliment de la gestió sostenible de l’aigua.

Figura 1. Risc d’incompliment d’objectius de la Directiva Marc de l’Aigua en rius per aparició d’espècies invasores als sistemes fluvials de Catalunya (document IMPRESS, 2005).

Les darreres informacions sobre la proliferació del musclo zebra (Dreissena polymorpha) han fet disparar l’alerta. Aquesta és una de les espècies invasores més temudes pels efectes nocius sobre l’estructura i composició dels ecosistemes, i les infrastructures de captació i transport d’aigua, i de generació d’energia. Aquest document presenta informació actualitzada sobre l’estat de la invasió del musclo zebra a Catalunya i perfila les línies d’acció per part de l’administració autonòmica.

La problemàtica ambiental i econòmica de la invasió del musclo zebra El musclo zebra (Dreissena polymorpha), dades bàsiques El musclo zebra es un mol·lusc bivalv de característica closca triangular que arriba a mesurar fins a 5 centímetres, encara que la seva mida típica és d’uns 3,5 centímetres. Malgrat que tolera salinitats de fins al 4 0/00, típicament es troba a masses d’aigua dolça entre els 12-20ºC. Per sota d’aquestes temperatures la seva activitat reproductiva es escassa o nul·la. No pot sobreviure per sobre dels 32ºC.

UA

B-AL

ARM

UAB-

ALAR

M

A. T

horn

ton


3

Hi ha dues fases al cicle biològic del musclo que és rellevant destacar: com a larves i com a juvenils/adults. Les condicions ambientals de la primavera i la tardor són propícies per la reproducció. És llavors quan és possible trobar l’espècie en etapa larvària, en la que roman durant unes poques setmanes abans de fixar-se a tot tipus de substrat ferm. L’espècie assoleix el seva mida màxima cap als tres anys. Tant larves com individus adults poden ser transportats en petites quantitats d’aigua que es transfereixin de manera involuntària entre masses d’aigua. A més, els individus adults poden sobreviure fora de l’aigua durant alguns dies.

Figura 2. Cicle biològic complert del musclo zebra (Palau, 2005).

La invasió de musclo zebra a Europa Durant els darrers dos segles, el musclo zebra ha colonitzat progressivament diferents països del continent europeu. Cap a la meitat dels vuitanta, va assolir el continent americà, on es va expandir ràpidament per Estats Units i Canadà, causant danys severs. L’espècie està considerada dins del registre de les 100 pitjors espècies invasores del planeta. L’experiència a altres països assenyala que, un cop establert, és pràcticament impossible eradicar el musclo zebra de l’espai envaït.

El 2001 es detecta la seva presència a l’Ebre. L’anàlisi genètica encarregada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) posa de manifest que aquestes poblacions son afins a les colònies establertes a França i Itàlia. Durant alguns anys, la presència de musclo zebra a l’Ebre s’ha circumscrit al seu tram baix. Inicialment, l’àrea envaïda anava riu avall des dels embassament de Riba-roja i Flix i posteriorment s’eixamplà a l’embassament de Mequinensa. També hi és present a la conca del Xúquer (embassament de Sitjar), al Duero i al Segura.

Gamets

Ou (40-96 um)

Embrió

Larva trocòfora(60-120 um)Larva vèliger

(70-160 um)

Pedivèliger JuvenilsAdults

(2-3 cm)

Veliconquilla(120-280 um)

Pedivèliger(160-300 um)

Gamets

Ou (40-96 um)

Embrió

Larva trocòfora(60-120 um)Larva vèliger

(70-160 um)

Pedivèliger JuvenilsAdults

(2-3 cm)

Veliconquilla(120-280 um)

Pedivèliger(160-300 um)

Figura 3. Colonització del musclo zebra

(Dreissena polymorpha) a Europa (Sanjeevi Rajagopal, 2006)


4

A partir de setembre de 2006 la CHE dóna a conèixer l’afectació de diferents punts del ramal principal de l’Ebre i els seus afluents. Alguns dels punts afectats son la presa de Sobrón (Burgos), el Canal de Lodosa (La Rioja), el Canal Imperial (Zaragoza) i el Segre (Lleida). Vies de propagació i expansió Els experts en la biologia del musclo zebra de diversos països coincideixen que els factors més probables de translocació o expansió entre conques són els següents:

- El transvasament d'aigua - Les embarcacions, els remolcs i vehicles i tot tipus d’equipament que tingui contacte amb l'aigua

infectada - La translocació de peixos vius, tant pel que fa a repoblacions d'espècies o translocacions, o bé en

forma d'esquer viu per a la pesca de peixos depredadors. - De manera poc significativa, les aus aquàtiques en distàncies molt curtes.

Efectes a) Sobre els ecosistemes El musclo zebra forma colònies denses i filtra grans quantitats d’aigua. Com a conseqüència desestructura i desequilibra l'ecosistema. A més d’impactar directament altres organismes, modifica els sediments i altera la qualitat de l’aigua, augmentant la seva transparència. És important destacar que això no implica una millora de la seva qualitat. La presència de musclo zebra incideix sobre la disminució del plàncton, afectant així altres organismes que en depenen. A l’Ebre un dels impactes més notables és el probable efecte en la capacitat reproductiva de les nàiades (Margaritífera auricularia), una espècie autòctona en perill d’extinció. La presència de musclo zebra també ha estat relacionada amb l’increment d'algues filamentoses i al creixement excessiu de macròfites, atenent a la major transparència de l'aigua.

UAB-

ALAR

M

L. Jo

hnso

n

UAB-

ALAR

M

UAB-

ALAR

M


5

b) Costos socials i econòmics Les colònies de musclo zebra obstrueixen tot tipus d’infrastructures de captació, canalització, emmagatzematge i refrigeració d’aigua. Els principals sistemes afectats són el sector energètic, turístic i els sistemes d’abastament d’aigua potable i de rec. D’aquesta manera, els costos repercuteixen al conjunt d’usuaris d’aquests bens i serveis. Addicionalment, el contacte directe amb el musclo causa petits impactes en la salut humana, com talls accidentals.

UAB-

ALAR

M

UAB-

ALAR

M

UAB-

ALAR

M

ACA,

P. G

imen

o

Grup

de N

atur

a Fre

ixe

Grup

de N

atur

a Fre

ixe

Grup

de N

atur

a Fre

ixe

Clau

di

UAB-

ALAR

M

Clau

di

ENDE

SA


6

Per totes les raons esmentades, la invasió del musclo zebra genera un important cost econòmic. Estimacions de la CHE indiquen que al Ebre les despeses econòmiques acumulades entre 2001 i 2005 en matèria de gestió de la espècie superen els 2,5 milions d’euros. La previsió és que durant els propers vint anys aquest cost acumulat arribi als 40 milions d'euros. En conseqüència, impedir la invasió, i fins i tot endarrerir-la, suposarà un estalvi econòmic significatiu.

El musclo zebra a Catalunya Susceptibilitat a la invasió El document encarregat pel Departament de Medi Ambient, i elaborat per la Universitat de Lleida, titulat “Estratègia Catalana de Lluita contra el Musclo Zebra”, tot i no haver estat aprovat de forma oficial, és una bona referència en matèria respecte a possibles línies d’acció per part de l’administració autonòmica. Entre d’altres contribucions, el document avalua la susceptibilitat a invasió per musclo zebra de diferents masses d’aigua a Catalunya, tant de la conques de l’Ebre com de les Conques Internes de Catalunya.

Figura 4. Susceptibilitat a la invasió per musclo zebra (Palau, 2005)

L’anàlisi de variables ecològiques, recreatives, de connectivitat fluvial i de potencial d’afectació de les masses d’aigua va permetre qualificar diferents nivell de susceptibilitat a la invasió per musclo zebra, que es mostren a la Figura 4.


7

És de fer notar que, entre les àrees de molt alta susceptibilitat d’invasió, hi ha tant masses d’aigua de la conca de l’Ebre (Canelles, Sant Llorenç de Montgai, Utxesa, Talarn o Sant Antoni, Camarassa, Terradets, a més de Riba-roja i Flix), com masses d’aigua de les Conques Internes de Catalunya (Sau, Susqueda, La Baells i Boadella). Cal subratllar el fet que, d’arribar el musclo zebra a aquestes masses d’aigua, s’estaria afectant els sistemes d’abastament d’aigua potable de les grans ciutats catalanes. La invasió a l’Ebre Hi ha dues fonts d’informació que permeten conèixer l’estat de la invasió de musclo zebra a la conca de l’Ebre. D’una banda entre 2001 i 2003, el Grup de Natura Freixe va dur a terme una sèrie de mostrejos d’individus adults al tram català de l’Ebre entre l’embassament de Riba-roja i Miravet. Els resultats registren increments substancials en les densitats de musclos zebra adults durant aquell període, però també reduccions sobtades de la seva presència, responent a canvis en el nivell dels rius i masses d’aigua. El mostreig d’adults es reprendrà a partir de 2007.

Taula 1. Nombre total d’individus adults vius. Densitats per m2 a profunditat 0.5 –1 m (Font de dades: Grup Freixe)

Designació Municipi 2001 2002 2003 Embassament de Riba-roja(3 m) Riba-roja d'Ebre 1 41.000 15.024 Sota embassament de Riba-roja Riba-roja d'Ebre 186 - 4.020 Pont de blasi Flix 328 - 827 Presa Flix Flix 1 - 5.390 Riu de la cana Flix 1.054 1.373,33 378 Mig meandre Flix 9 - 2.875 Bomba castellons Flix 584 308,00 77 Pla d´Ini Flix 256 - 741 Mas del Conde Flix 16 - 92 Sobre assut CN Ascó Ascó 85 883,33 394 Sota assut CN Asco Ascó 115 461,33 370 Sortida aigua CN Ascó Ascó 70 82,67 0 Antic pas de barca d’Ascó Ascó 44 - 78 Illa pas de l´Ase Vinebre 14 - 0 Garcia Garcia 0 0,01 0,01 Embarcador de Mora la Nova Mora la Nova 0 0,04 0 Embarcador de Miravet Miravet 0 0,05 0


8

D’altra banda, des de 2004 la CHE ha coordinat mostrejos de larves a diferents punts de la conca de l’Ebre. Els resultats més recents dels punts a Catalunya reflecteixen la dispersió del musclo zebra a punts de la conca del Segre.

Figura 5. Resultats del control larvari de la CHE, Novembre de 2006

Monitoratge de larves a l’Ebre i Conques Internes de Catalunya, tardor de 2006 Amb el propòsit d’obtenir una visió panoràmica de l’estat de la invasió de musclo zebra a Catalunya, l’ACA , en col·laboració amb el Cos d’Agents Rurals i el Grup de Natura Freixe, va coordinar al novembre de 2006 un mostreig de larves en 47 punts d’arreu Catalunya (7 punts a piscifactories, 31 punts a embassaments (28 embassaments), 5 punts a estanys (4 estanys), 2 punts a rius, 1 punt a una llacuna i 1 punt a una resclosa).

Els punts de mostreig i els resultats preliminars de les anàlisi (larves sobre un volum filtrat de 25 litres aprox.), dutes a terme per la Universitat de Lleida, es presenten a continuació.

CAR

CAR

ACA

ACA


9

Taula 2. Distribució dels punts de mostreig de larves de musclo zebra i resultats de l’anàlisi (tardor de 2006) No CODI Nom Tipus massa d'aigua Conca Presència larves 1 B A E La Baells Embassament CIC 0 2 C P D Bagà, Centre Piscícola de (50l filtrats) Piscifactoria CIC 0 3 B A N Banyoles Llac / Estany gran CIC 0 4 B O A Boadella Embassament CIC 0 5 B O R Borén Embassament Ebre 0 6 C M R Camarasa Embassament Ebre 0 7 CNL Canaletes (l’Escarradora o Pont de la Vall) Riu Ebre 0 8 C A N Canelles Embassament Ebre 0 9 R B G Centre Piscícola Ribagorçana Piscifactoria Ebre 0 10 UDT Delta de l’Ebre (Ullals de l’Arispe) Llacuna Ebre 0 11 E L C El Catllar o Gaià Embassament CIC 0 12 P A S El Pasteral Embassament CIC 0 13 G U I Els Guiamets Embassament CIC 0 14 E S C Escales Embassament Ebre 0 15 F L X Flix Embassament Ebre 134 16 F O I Foix Embassament CIC 0 17 I V R Ivars d'Urgell Llac / Estany gran Ebre 0 18 L O B Llesp o Barruera Resclosa Ebre 0 19 C A V La Llosa del Cavall Embassament CIC 0 20 M A R Margalef Embassament Ebre 0 21 M L N Molinou Piscifactoria Ebre 0 22 M T N Montcortès Llac / Estany gran Ebre 0 23 O L I Oliana Embassament Ebre 3 24 P A L Palau Piscifactoria Ebre 3 25 R I A Rialb Embassament Ebre 0 26 CTF Riba-Roja (Almatret) Embassament Ebre 0 27 RRJ Riba-Roja (Badia Tucana) Embassament Ebre 0 28 RMT Riba-Roja (Matarranya) Embassament Ebre 27 29 R I U Riudecanyes Embassament CIC 0 30 S T L Sant Llorenç de Montgai Embassament Ebre 0 31 P O N Sant Ponç Embassament CIC 0 32 S A N Santa Anna Embassament Ebre 0 33 S T A Santa Anna Piscifactoria Ebre 0 34 S F E Santa Fe Embassament CIC 0 35 S A U Sau Embassament CIC 0 36 SEN Sènia (Lo Partidor) Riu Xúquer 0 37 SIU2 Siurana (cua – Carcaix) Embassament Ebre 0 38 S I U Siurana (Presa) Embassament Ebre 0 39 S P E SPE de Ponts Piscifactoria Ebre 0 40 S U S Susqueda Embassament CIC 0 41 T L N Talarn o Sant Antoni Embassament Ebre 0 42 T R D Terradets Embassament Ebre 0 43 T R S Torrassa Embassament Ebre 0 44 T S G Truites del Segre Piscifactoria Ebre 2 45 UTXA Utxesa (3 preses) Llac / Estany gran Ebre 0 46 UTX1 Utxesa (3 preses) Llac / Estany gran Ebre 0 47 V F R Vallforners Embassament CIC 1 (per verificar)

Els resultats obtingut fins ara reflecteixen una progressió del musclo a les conques de l’Ebre tant a embassaments com a piscifactories. Tot i que de manera generalitzada no ha estat detectada a les conques


10

internes de Catalunya, s’apunta, per primera vegada, la possible presència de l’espècie a l’embassament de Vallfornells (conca del Besòs) i a una piscifactoria a Bagà (conca del Llobregat), la qual cosa farà que s’hagin de prendre mesures cautelars i preventives a l'espera de la seva verificació a la primavera. En general, la no presència de larves és un indicador favorable però s’ha de prendre amb cautela. La possibilitat de registrar falsos resultats negatius pot venir donada per circumstàncies puntuals, com lloc i la forma en que es pren la mostra o per canvis sobtats en el nivell o la temperatura de l’aigua.

Estratègia a seguir Equip de treball L’estratègia a seguir en la prevenció de la introducció i dispersió del musclo zebra ha d’anar acompanyada d’una actuació conjunta i coordinada de les administracions, amb la participació activa dels usuaris i principals actors implicats en el problema (operadors d’abastament, hidroelèctrics, pescadors, usos recreatius, entitats ambientalistes i divulgació de la natura, etc.), i els principals estaments científics i experts en el tema. La implicació de totes les parts interessades és un element imprescindible per atorgar al problema l’atenció que requereix i afrontar un procés de control i minimització d’impacte amb garanties. Com a element destacat, l’estratègia per al prevenció i control de la invasió de del musclo zebra a Catalunya contempla un esforç de coordinació administrativa. En el cas de Catalunya, a les conques internes (conques intracomunitàries), l’administració de l’aigua està transferida a la Generalitat de Catalunya i, per tant, la coordinació entre l’administració de l’aigua i de medi natural recau sobre la mateixa administració (el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya), fent més fàcil aquesta coordinació. En el cas de les conques intercomunitàres, l’ens de coordinació hauria d’estar constituït per representants de les tres administracions: estatal (Confederació Hidrogràfica corresponent), autonòmica (amb tants representants com comunitats autònomes implicades, o les més directament afectades). A partir d’octubre de 2006, la Comissió Tècnica sobre el Musclo Zebra ha començat a desenvolupar activitats en base a l’estructura de treball següent:

• Un ens de coordinació i planificació format per representants de les administracions implicades, a més d’un panell d’experts i científics, un representant dels principals usos implicats i un representant de les entitats ambientalistes i protecció de la natura.

• Un ens de participació amb una estratègia de comunicació i participació, on periòdicament es realitzessin comunicats sobre l’estat i seguiment de la dispersió i colonització, a més de les actuacions realitzades. Alhora, també cal dinamitzar trobades amb els principals implicats (federacions i associacions de pesca, associacions ambientals, usuaris, interessats, etc.) per exposar i consensuar les mesures i accions a emprendre. Aquest ens de participació estaria dirigit des de l’ens de Coordinació i Planificació, amb un responsable al davant.

• Un equip operatiu de camp amb una estratègia de seguiment i control que analitzi la dispersió en ambients colonitzats, i noves colonitzacions del musclo zebra en indrets susceptibles, així com l’anàlisi de l’efectivitat de les mesures empreses,

o Control de vigilància indrets afectats o Control de vigilància en indrets no afectats encara però vulnerables i/o estratègics


11

o Control operatiu en indrets afectats on es realitzin les actuacions per a la minimització de l’impacte

Figura 6. Estructura de l’equip de treball

Mesures previstes en l’estratègia Cal tenir present que la eradicació total del musclo zebra en aquells indrets ja colonitzats és pràcticament impossible, tenint en compte que, en la majoria dels casos, cal preservar certs usos o nivell d’operativitat de les infraestructures afectades, i/o els ecosistemes presents amb un valor d’estat ecològic proper a les condicions naturals. Per aquesta raó, l’estratègia, sota un principi de precaució, atendrà dos objectius:

- Reduir la probabilitat de que el musclo zebra colonitzi noves masses d’aigua dispersant-se des de les àrees on actualment està establert.

- Minimitzar l’impacte de l’espècie allà on està establert o potencialment pugui establir-se. Per tal d’atendre aquest propòsits, les actuacions s’organitzaran entorn a tres línies:

1. Prevenció 2. Detecció i resposta immediata 3. Reducció de poblacions i eventual eradicació.

Totes elles estaran suportades per dues línies d’acció transversal relacionades amb aspectes normatius, d’una banda, i en la atenció als aspectes de comunicació i participació, de l’altra.

Ens de coordinació i planificació Mesa de coordinació i seguiment dels treballs

Ens de participació Coordinació i seguiment permanent dels treballs, interlocució amb operadors al territori i els agents implicats

Equip operatiu de camp Seguiment i control al camp. Xarxa de vigilància i control

ACA (APUSA), DMAiH (DGMN) Assessors científics (UdL, UB, UdG) Associació ambientalista (Grup Freixe)

ACA – Planificació per l’Ús Sostenible de l’Aigua (APUSA) / UAB

ACA – Inspecció i Control ACA – Delegacions territorials Cos d’Agents Rurals Grup de Natura Freixe


12

Obj 1. Reduir la probabilitat d’introducció / dispersió

Obj. 2. Reduir els impactes potencials en indrets afectats

Susceptibilitat a la invasió Avaluació d’impactes de la invasió - Costos econòmics - Diferents efectes a l’ecosistema (actuals i potencials)

PREV

ENCI

Ó DE

TECC

IÓRE

SPOS

TA IM

MEDI

ATA

Atenció a indrets d’alta susceptibilitat: - Senyalització - Sistemes de control de vies d’accés (control d’embarcadors, desinfecció, ús – repoblació de peixos aliens) - Sistema de desinfecció Disseny / instrumentació pla de prevenció d’impactes econòmics:

Filtres / sistemes anti-fixació (químic, mecànic, elèctric). Plans d’acció específics

Monitoratge de larves i adults: Establiment de la xarxa de control

Sistemes descentralitzats d’accés a la informació (fòrum, plana web)

Disseny de protocols de monitoreig específics

ERAD

ICAC

IÓ /

REDU

CCIÓ

DE

POBA

LCIO

NS

Protocol de contenció a àrees puntuals infestades (retirada manual, tractament químic, tèrmic)

Gestió del nivell de cotes i avingudes

Mètodes massius / mètodes locals

Avaluació d’impactes ambientals, socials i econòmics de les mesures d’eradicació i reducció de poblacions (e.g. EIA)

Manteniment de rutines d’eradicació de peixos exòtics

Protocols d’acció, específics per diferents conques / masses d’aigua

Restriccions des d’àrees infectades: repoblaments, traslocacions de peixos

Comunicació interna a l’administració

NORMATIVA

COMUNICACIÓ I PARTICIPACIÓ


13

Mesures en curs Atesa la necessitat d’actuar ràpidament davant del procés d’invasió, s’ha considerat la pertinència d’adoptar les següents mesures:

- Disseny i instrumentació d'una xarxa permanent de monitoratge de larves i individus adults de musclo zebra.

- Prohibició de repoblacions i translocació de peixos des d’àrees positivament identificades com a envaïdes (vigent des de novembre de 2006). En el futur, els permisos de repoblació i translocació hauran d’anar acompanyats de certificats o anàlisis que corroborin la no presència de musclo zebra. Això implica el desplegament d’un esquema àgil d’anàlisi pels usuaris.

- Control més exhaustiu de compliment de la normativa de traslocació i introducció de peixos exòtics. Atesa la possibilitat de que aquesta sigui una via de dispersió de musclo zebra s’escau la consideració de delicte ecològic que, més enllà d’un procés administratiu, podria desencadenar un procés penal.

- Revisió dels criteris per a l'autorització d'activitats en Domini Públic Hidràulic, tant per part de l'ACA a les conques internes de Catalunya, com per part del la CHE, a proposta de l'ACA, per als sistemes aquàtics de la part catalana de l'Ebre. Els criteris d'autorització aniran encaminats cap a la reducció de moviment d'embarcacions i la restricció d'usos recreatius que fomentin la translocació d'espècies fluvials o aigua (amb elevat risc).

- Habilitació d’un canal de solució d’inquietuds relacionades amb la invasió del musclo zebra. Les entitats i actors interessats poden adreçar les seves preguntes a: [email protected]. Aquest espai pot servir per concretar les necessitats de reproduir sessions informatives als interessats i implicats.

Mesures en desenvolupament - Sistematització i avaluació del marc normatiu existent, per tal d’enfortir les eines normatives

aplicables. - Desenvolupament de mecanismes de comunicació amb entitats i actors interessats. Aquests

mecanismes inclourien: o Mitjans electrònics, mitjançant l’enviament d’un butlletí electrònic a una llista de distribució

de tots els actors interessats i l’habilitació d’un espai ad hoc a la plana web de l’ACA. o Producció i distribució de material informatiu. o Senyalització al territori.

Mesures a analitzar amb el conjunt dels actors implicats - Redacció d’un protocol de bones pràctiques i restricció d’usos en espais susceptibles de

colonització. Això implicarà la revisió del Pla d’usos d’embassaments redactats per l’ACA - Disseny d’un sistema de desinfecció a les zones colonitzades i de reducció de riscos (control

d’accessos a sistemes vulnerables, etc.). - Mesures massives de reducció de poblacions a àrees envaïdes. - Redacció del protocol d’actuació versus noves colonitzacions, tenint en compte els usos estratègics

de l’aigua i el valor ambiental dels espais analitzats. Flix, 27 de febrer de 2007

L’estat de la invasió de musclo zebra Dreissena polymorpha...

Documents

Transcript of L’estat de la invasió de musclo zebra Dreissena polymorpha...