Cànon de l’aiguaaca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/aigua_medi/... · CSIC (ICM-Med) -...

Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

Pla de vigilància de la qualitat de les platges i aigües litorals a Catalunya, estiu 2008

Resultats de la temporada de bany de 2008 PERIODE: DE L’1 DE JUNY AL 26 DE SETEMBRE

Resultats de la temporada de bany a Catalunya, estiu 2008

2

Índex 1. INTRODUCCIÓ.......................................................................................................................3

2. PRESENTACIÓ DEL PLA DE VIGILANCIA ...........................................................................4

2.1 Línies de treball .................................................................................................................4

2.2 Programes involucrats .......................................................................................................4

2.3 Equip tècnic de la Unitat d’Aigües Marines vinculat al Pla de vigilància ...........................5

2.4 Participació de centres de recerca i empreses de serveis ................................................5

3. METEOROLOGIA I ESTAT DE LA MAR................................................................................7

3.1 Precipitacions ....................................................................................................................7

3.2 Estat del mar......................................................................................................................7

3.3 Temperatura de l’aigua de bany ........................................................................................8

4. VIGILÀNCIA I SEGUIMENT DE L’ESTAT DE LES AIGÜES COSTANERES........................9

4.1 Vigilància de l’estat de les aigües litorals ..........................................................................9

4. 2 Vigilància de l’estat de les platges..................................................................................11

5. QUALITAT DE LES AIGÜES LITORALS (inspeccions aèries).............................................14

6. QUALITAT DE LES PLATGES (inspeccions de platges) .....................................................15

6.1 Qualitat de les aigües de bany ........................................................................................16

6.2 Qualitat de l’aspecte de l’aigua........................................................................................17

6.3 Qualitat de l’aspecte de la sorra ......................................................................................20

7. ACTUACIONS DE LES EMBARCACIONS DE PREVENCIÓ I NETEJA..............................22

7.1 Balanç d’actuacions en casos d’afeccions al medi..........................................................22

7.2 Actuacions dels mitjans durant els episodis d’afecció més destacats.............................24

7.3 Rescats de persones i embarcacions.............................................................................27

7.4 Recollida de sòlids flotants ..............................................................................................29

8. PROJECTE MEDUSA 2008 .................................................................................................32

8.1 Activitats de formació i d’informació ................................................................................33

8.2 Resultats d’observació de meduses a les platges..........................................................34

8.3 Espècies identificades .....................................................................................................36

9. RESUM .................................................................................................................................37

ANNEX I: Resultats de les qualificacions de les platges, estiu 2008.............................................42 ANNEX II: Quantitats de sòlids flotants recollits per les embarcacions, estiu 2008....................48


3

1. INTRODUCCIÓ L’Agència Catalana de l’Aigua ha realitzat, com cada any, el Pla de vigilància de les aigües litorals i les platges que té com a objectius principals: el seguiment i control de l’estat de les aigües costaneres, la vigilància de possibles episodis d’afecció al medi marí i la informació de la qualitat de les platges i aigües litorals. En el Pla de vigilància es realitzen diferents programes específics de control a través dels quals s’executen, de forma coordinada, les activitats relatives a la gestió de la qualitat de les aigües de bany, les actuacions de prevenció i neteja de les aigües litorals, la vigilància de les proliferacions de fitoplàncton nociu i tòxic a les aigües litorals i la vigilància de presència de meduses a les platges. Els programes involucrats en el Pla de vigilància són els següents: Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges, Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals, Pla de vigilància de fitoplàncton nociu i tòxic i Projecte Medusa. Dintre del Pla de vigilància està involucrat un elevat nombre de recursos humans i tècnics que inclouen 52 embarcacions, 1 avioneta de vigilància aèria, un equip d’inspectors de platges, un equip de controladors per a la gestió dels mitjans tècnics i també diversos centres d’investigació i recerca de Catalunya a través dels quals s’efectuen tots els controls analítics per determinar la qualitat de les aigües de mar. Totes les actuacions del Pla de vigilància es gestionen i coordinen per un equip tècnic de sis persones, integrat dintre de la Unitat d’Aigües Marines. Els resultats de les actuacions del Pla de vigilància es presenten i publiquen amb una freqüència setmanal durant els mesos d’estiu al web de l’ACA. També setmanalment, es trameten als ajuntaments els resultats de la qualitat de les aigües de bany de les seves platges i cada divendres es publica el BUTLLETÍ INFORMATIU SETMANAL, que conté una àmplia i completa informació sobre l’estat de les aigües litorals i les platges durant un període corresponent a una setmana. Així mateix, des de la Unitat d’Aigües Marines es realitzen nombroses entrevistes per als mitjans de comunicació durant els mesos d’estiu. Al 2008, s’han atès més de 20 sol·licituds, en les què s’han explicat extensament les actuacions del Pla de vigilància, el qual va ser presentat formalment als mitjans en una roda de premsa que es va dur a terme al port Palamós, el 20 de juny de 2008. Novetats incorporades l’estiu de 2008: en conjunt, s’han dut a terme les mateixes activitats que en temporades de bany anteriors, si bé, com cada any, s’han introduït millores, sobretot pel que fa a la gestió de les dades i la informació pública dels resultats. La novetat més destacada ha estat que, durant la temporada de bany de 2008, l’ACA ha implementat plenament la nova Directiva europea sobre la gestió de les aigües de bany, 2006/7/CE, la qual estableix nous indicadors i estàndards de qualitat per a les aigües de bany; plans de gestió per a episodis de contaminació; informació pública dels resultats, i finalment, noves categories de qualitat. Es vol destacar que bona part dels aspectes vinculats amb la gestió de les zones de bany i la informació pública dels resultats ja s’estan aplicant des de fa molts anys per part de l’ACA i han format part de les activitats habituals que es realitzen dintre del Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges, creat l’any 1990. Així mateix, els nous indicadors E. coli i Enterococs intestinals ja van incorporar-se en el control de les platges, en fase pilot, durant la temporada de bany de 2007.


4

Comissió de Platges. Durant l’estiu de 2008 s’han continuat fent les reunions de la Comissió de Seguiment de la Qualitat de les Platges, que es va crear a instàncies de l’ACA l’any 2005 i en la que hi participen un elevat nombre d’ajuntaments costaners, administracions actuants i diversos organismes de la Generalitat. Mitjançant aquesta Comissió s’impulsa i fomenta la comunicació i la participació de tots els organismes i entitats que treballen en la vigilància i la gestió de la qualitat del nostre litoral. Durant les reunions de la Comissió, l’ACA ha presentat una àmplia informació als ens locals sobre el desenvolupament del Pla de vigilància i sobre els fets més destacats de les nostres platges durant la temporada de bany. Elaboració i lliurament d’informes. Aquest informe, que conté els resultats de la temporada de bany de 2008, es lliura a tots els ajuntaments dels municipis costaners i, prèviament a la seva tramesa, s’ha presentat als membres del Consell d’Administració de l’ACA en el darrer Consell de l’any 2008. Tots els resultats i els informes que s’han elaborat dintre del Pla de vigilància de la qualitat de les platges i les aigües litorals es publicaran també al web de l’ACA. 2. PRESENTACIÓ DEL PLA DE VIGILANCIA 2.1 Línies de treball Les principals línies de treball que intervenen en el Pla de vigilància han estat les següents: • Controls analítics de les aigües marines per fer el seguiment de la qualitat sanitària, de la

presència de fitoplàncton nociu i tòxic, dels compostos orgànics d’origen natural, dels contaminants orgànics, etc.

• Visites diàries d’inspecció de l’estat de les platges • Vigilància aèria diària de l’estat de les aigües litorals • Control d’abocaments a mar i actuacions de resposta en casos d’episodis de

contaminació • Neteja de les aigües litorals i recollida de sòlids flotants. • Informació pública setmanal de l’estat de les platges i de les actuacions del Pla de

Vigilància • Participació de les administracions locals (ajuntaments del municipis costaners) en el Pla

de Vigilància, mitjançant les reunions periòdiques de la Comissió de Seguiment de la Qualitat de les Platges

• Col·laboració de centres de recerca en les activitats de vigilància i control 2.2 Programes involucrats A continuació es detallen els programes en el marc dels quals s’han desenvolupat les línies de treball, així com els mitjans implicats i els centres de recerca i les empreses de serveis que han col·laborat amb l’ACA. • Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges (Platges) Inici: 1990. Període 2008: 23 de maig a 26 de setembre Es realitza amb la col·laboració de la Fundació URV (FURV), de la Universitat Rovira i Virgili Inspecció a les platges: 17 inspectors Laboratori per al control analític de les aigües de bany: 25 tècnics


5

• Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals i les platges (PIN) Inici: 2001. Període estiu 2008: 21 de juny a 11 de setembre Es realitza amb la col·laboració de la FURV i tres contractes amb empreses de serveis: Infinit Air, SL (mitjà aeri), Fomento de Construcciones y Contratas, SA (FCC) (embarcacions de platges) i Ecolmare Ibèrica, SA (embarcacions de litoral) 1 Mitjà aeri: 3 pilots i 3 observadors 52 Embarcacions: 68 tripulants i 6 encarregats Equip de 6 controladors

• Programa de vigilància de fitoplàncton nociu i tòxic (Fito) Inici: 2000. Període 2008: tot l’any Es realitza amb la col·laboració de l’Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d’Investigacions Científiques (ICM-CSIC) Equip tècnic format per 5 persones • Projecte Medusa (Meduses) Període 2008: tot l’any Es realitza amb la col·laboració de l’ICM-CSIC Equip tècnic format per 5 persones 2.3 Equip tècnic de la Unitat d’Aigües Marines vinculat al Pla de vigilància - Mariona de Torres, responsable de la direcció i coordinació del Pla de vigilància - Maria Manzanera, coordinació administrativa - M. José Corrales, coordinadora tècnica del Programa de platges - Elisenda González, tècnica superior del Programa de platges - Mercè Bosch, tècnica superior del Programa de platges - Fidel Picó, tècnic del Programa de platges - M. José Cardell, coordinadora tècnica del Programa de prevenció i neteja - Marta Endrino, tècnica del Programa de prevenció i neteja 2.4 Participació de centres de recerca i empreses de serveis En el Pla de vigilància participen els següents centres de recerca i universitats: - Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la Facultat de Medecina i Ciències de la

Salut de la Universitat Rovira i Virgili (URV) - Grup de processos litorals i fitoplàncton tòxic del Departament de Biologia marina i

Oceanografia de l’ICM-CSIC (ICM-Fito) - Grup de plàncton gelatinós del Departament de Biologia marina i Oceanografia de l’ICM-

CSIC (ICM-Med) - Laboratori d’Espectrometria de Masses i Anàlisi de Contaminants Orgànics en el Medi

Aquàtic i Dioxines, de l’Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona (IIQAB-CSIC).

En el Pla participen també les següents empreses de serveis: - FCC, per al servei de les 40 embarcacions de platges (model Marnett) - Ecolmare Ibèrica, SA per al servei de 12 embarcacions de litoral (model Pelicà) - Infinit Air, SL per al Servei d’inspecció aèria


6

Taula d’activitats del Pla de vigilància

ACTIVITATS DE VIGILÀNCIA DURANT LA TEMPORADA DE BANY 2008

Freqüència Programes i mitjans implicats

Centres de recerca i empreses de serveis

Valoració de la qualitat sanitària de l’aigua en compliment de la Directiva europea d’aigües de bany URV

Recollida de mostres d’aigua en una xarxa formada per 215 platges i 245 punts de control setmanal Platges Qualificació de la qualitat sanitària per punt de control

Actuacions de prevenció i millora de la qualitat de les aigües costaneres

URV FCC,Ecolmare

Recollida sòlids flotants a les aigües litorals que efectuen diàriament les embarcacions de prevenció i neteja diària PIN

Valoració de la qualitat de l’aigua i de la sorra per l’aspecte visual URV InfAir

Inspeccions a 215 platges i 245 punts de control Platges Recopilació de les afeccions observades diària Qualificació per punt de control de l’aspecte de l’aigua i de la sorra

Inspecció aèria de la costa. diària PIN Recopilació de les afeccions observades

Valoració de l’estat general de les aigües litorals

Detecció d’afeccions i episodis de contaminació i actuacions de resposta Tots

Inspeccions a 215 platges i 245 punts de control Recollida de mostres en cas d’episodis diària Platges Inspecció aèria

Inspecció aèria diària PIN Vigilància i actuacions de millora de les embarcacions de

prevenció i neteja. Recollida de mostres en cas d’episodis

Control de les proliferacions de fitoplàncton nociu i tòxic ICM-Fito, URV InfAir,FCC, Ecolmare

Inspeccions a 215 platges i 245 punts de control Inspecció aèria diària Platges i Fito Registre de les proliferacions

Presa de mostres d’aigua a tots els punts de control anual Platges i Fito

Quan es detecten

proliferacions Presa de mostres d’aigua Platges i Fito

Inspecció aèria diària PIN i Fito Vigilància de les 52 embarcacions de prevenció i neteja

Registre de les proliferacions Quan es

detecten proliferacions

Presa de mostres d’aigua PIN i Fito

Seguiment de la presència de meduses

ICM-Med, URV InfAir,FCC, Ecolmare

Inspeccions a 215 platges i 245 punts de control Platges i meduses diària Registre de l’abundància i espècies observades

Inspecció aèria Vigilància de les 52 embarcacions de prevenció i neteja diària PIN i meduses Registre de l’abundància i espècies observades


7

3. METEOROLOGIA I ESTAT DE LA MAR 3. METEOROLOGIA I ESTAT DE LA MAR La meteorologia registrada durant l’estiu de 2008 s’ha caracteritzat per força pluges a tot el litoral, sobretot durant la primera part de l’estiu. En canvi, l’estiu de 2007 el temps va ser majoritàriament sec però es registraren freqüents temporals de mar.

La meteorologia registrada durant l’estiu de 2008 s’ha caracteritzat per força pluges a tot el litoral, sobretot durant la primera part de l’estiu. En canvi, l’estiu de 2007 el temps va ser majoritàriament sec però es registraren freqüents temporals de mar. 3.1 Precipitacions 3.1 Precipitacions Durant l’estiu de 2008 s’han produït força precipitacions en general a tot el litoral, amb excepció d’alguns trams costaners com l’Alt Empordà i les Terres de l’Ebre, on pràcticament no ha plogut. A diferència d’estius anteriors, les pluges s’han produït principalment durant els mesos de juny i juliol, fet que no és gaire freqüent atès que habitualment les pluges solen ser durant els mesos d’agost i setembre. A l’estiu de 2007 les pluges es van produir sobretot al mes d’agost.

Durant l’estiu de 2008 s’han produït força precipitacions en general a tot el litoral, amb excepció d’alguns trams costaners com l’Alt Empordà i les Terres de l’Ebre, on pràcticament no ha plogut. A diferència d’estius anteriors, les pluges s’han produït principalment durant els mesos de juny i juliol, fet que no és gaire freqüent atès que habitualment les pluges solen ser durant els mesos d’agost i setembre. A l’estiu de 2007 les pluges es van produir sobretot al mes d’agost. El mes de juny de 2008 ha estat molt plujós a pràcticament tot el litoral català, especialment durant la primera quinzena, i les pluges s’han continuat produint també durant el mes de juliol, sobretot als litorals de Barcelona i Tarragona. Pel que fa al mes d’agost, ha estat força sec a tot al litoral i no ha estat fins al setembre que s’han tornat a registrar pluges importants, sobretot a partir de la segona quinzena, novament a les comarques litorals de Barcelona i Tarragona. Les pluges més intenses de l’estiu van tenir lloc el dia 22 de setembre al litoral tarragoní, concretament entre el Baix Penedès i el Baix Camp.

El mes de juny de 2008 ha estat molt plujós a pràcticament tot el litoral català, especialment durant la primera quinzena, i les pluges s’han continuat produint també durant el mes de juliol, sobretot als litorals de Barcelona i Tarragona. Pel que fa al mes d’agost, ha estat força sec a tot al litoral i no ha estat fins al setembre que s’han tornat a registrar pluges importants, sobretot a partir de la segona quinzena, novament a les comarques litorals de Barcelona i Tarragona. Les pluges més intenses de l’estiu van tenir lloc el dia 22 de setembre al litoral tarragoní, concretament entre el Baix Penedès i el Baix Camp. Calendari de pluges al litoral durant l’estiu de 2008 Calendari de pluges al litoral durant l’estiu de 2008 Dl DmDc Dj Dv Ds Du Dl DmDc Dj Dv Ds Du Dl DmDc Dj Dv Ds Du Dl DmDc Dj Dv Ds Du Dl Dm

3.2 Estat del mar 3.2 Estat del mar La major part dels dies d’estiu l’estat de la mar ha estat bo, no obstant això s’han produït temporals en alguns trams de la costa, tot i que no han malmès de forma destacada les platges. Els principals temporals van tenir lloc els dies 12, 13 i 14 de juliol, entre el 12 i el 16 d’agost, i del 3 al 10 de setembre. L’estiu de 2007 sí que hi van haver forts temporals i es van haver d’hissar moltes més banderes vermelles a les platges que al 2008 per prevenir els banyistes. Per altra banda, l’estiu de 2008, s’han registrat fortes ratxes de vent a l’Alt Empordà i a les terres de l’Ebre, on ha bufat tramuntana i mestral, respectivament.

La major part dels dies d’estiu l’estat de la mar ha estat bo, no obstant això s’han produït temporals en alguns trams de la costa, tot i que no han malmès de forma destacada les platges. Els principals temporals van tenir lloc els dies 12, 13 i 14 de juliol, entre el 12 i el 16 d’agost, i del 3 al 10 de setembre. L’estiu de 2007 sí que hi van haver forts temporals i es van haver d’hissar moltes més banderes vermelles a les platges que al 2008 per prevenir els banyistes. Per altra banda, l’estiu de 2008, s’han registrat fortes ratxes de vent a l’Alt Empordà i a les terres de l’Ebre, on ha bufat tramuntana i mestral, respectivament.

Dc Dj Dv Ds Du1 2 3 4 1 1 2 3 4 5 6 1 2 3 1 2 3 4 5 6 7

6 7 8 9 10 11 2 3 4 5 6 7 8 7 8 9 10 11 12 13 4 5 6 7 8 9 10 8 9 10 11 12 13 1412 13 14 15 16 17 18 9 10 11 12 13 14 15 14 15 16 17 18 19 20 11 12 13 14 15 16 17 15 16 17 18 19 20 2119 20 21 22 23 24 25 16 17 18 19 20 21 22 21 22 23 24 25 26 27 18 19 20 21 22 23 24 22 23 24 25 26 27 2826 27 28 29 30 31 23 24 25 26 27 28 29 28 29 30 31 25 26 27 28 29 30 31 29 30

30

SetembreMaig Juny Juliol Agost

5

Pluges generalitzades, moderades o fortes

Pluges locals, moderades o fortes

Pluges lleus


8

3.3 Temperatura de l’aigua de bany Les dades de temperatura registrades a l’aigua de bany han indicat que la mitjana, a tot el litoral, durant els mesos d’estiu, ha estat de 23ºC, amb uns valors mitjans de 20ºC al mes de juny, 24ºC al juliol, 25ºC a l’agost i 23ºC al setembre. Com és habitual, les temperatures més elevades s’han registrat a les comarques més meridionals i les diferències observades durant els mesos de juliol i agost han estat, de mitjana, entre 3 i 4 graus superiors. Temperatures mitjanes mensuals per comarques (ºC)

Comarca Juny Juliol Agost Setembre

L’ALT EMPORDÀ 19,1 22,0 21,8 20,5

EL BAIX EMPORDÀ 19,3 22,5 22,7 21,2

LA SELVA 19,6 21,9 23,4 22,3

EL MARESME 20,0 23,3 23,9 22,7

EL BARCELONÈS 20,8 21,6 23,3 22,2

EL BAIX LLOBREGAT 20,8 25,0 25,8 24,2

EL GARRAF 21,1 25,4 25,6 23,8

EL BAIX PENEDÈS 20,6 25,8 25,4 24,0

EL TARRAGONÈS 20,3 24,7 25,0 23,5

EL BAIX CAMP 20,5 25,9 25,5 23,8

EL BAIX EBRE 20,4 26,2 26,1 23,8

EL MONTSIÀ 20,8 25,5 25,3 22,7

Mitjana litoral 20,3 24,1 24,5 22,9

Les dades de temperatura de l’aigua de bany, les obtenen diàriament els inspectors de platges a les estacions de mostreig on s’efectua setmanalment la recollida de mostres d’aigua de mar. Respecte al 2007, les temperatures que s’han registrat durant l’estiu de 2008 han estat lleugerament superiors durant els mesos de juliol i agost, en concordança amb la temperatura ambiental més elevada d’aquest estiu.


9

Global Catalun

4. VIGILÀNCIA I SEGUIMENT DE L’ESTAT DE LES AIGÜES COSTANERES 4. VIGILÀNCIA I SEGUIMENT DE L’ESTAT DE LES AIGÜES COSTANERES En el marc de les activitats del Pla de vigilància s’ha efectuat, com en anys anteriors, un seguiment acurat de l’estat de les aigües costaneres i de totes les afeccions que s’han produït a les aigües litorals i les platges i que han alterat, en major o menor mesura, la seva qualitat, o bé com a conseqüència de factors naturals propis del medi marí costaner, o bé com a conseqüència de la presència i activitat humana a la costa (factors antròpics). El seguiment de les afeccions s’ha realitzat amb l’equip d’inspectors de platges, amb les embarcacions de prevenció i neteja i amb l’avioneta de vigilància aèria. La valoració dels nivells d’afecció, així com les actuacions de resposta en cada cas, s’han coordinat i gestionat, de forma integrada des de la Unitat d’Aigües Marines.

En el marc de les activitats del Pla de vigilància s’ha efectuat, com en anys anteriors, un seguiment acurat de l’estat de les aigües costaneres i de totes les afeccions que s’han produït a les aigües litorals i les platges i que han alterat, en major o menor mesura, la seva qualitat, o bé com a conseqüència de factors naturals propis del medi marí costaner, o bé com a conseqüència de la presència i activitat humana a la costa (factors antròpics). El seguiment de les afeccions s’ha realitzat amb l’equip d’inspectors de platges, amb les embarcacions de prevenció i neteja i amb l’avioneta de vigilància aèria. La valoració dels nivells d’afecció, així com les actuacions de resposta en cada cas, s’han coordinat i gestionat, de forma integrada des de la Unitat d’Aigües Marines. Com s’ha comentat anteriorment, els factors que poden ocasionar canvis en l’estat i/o qualitat de les aigües litorals i les platges poden ser tant d’origen natural com d’origen humà. Les afeccions més freqüents ocasionades per l’activitat humana corresponen, principalment, a la presència de sòlids flotants i a abocaments d’hidrocarburs a l’aigua, així com a abocaments fortuïts d’aigües residuals a mar, com a conseqüència d’avaries o malfuncionaments dels sistemes de sanejament litorals. Per altra banda, les taques d’escumes, les restes vegetals, les proliferacions de fitoplàncton i les decoloracions de l’aigua són les afeccions més freqüents que es produeixen com a conseqüència de fenòmens naturals.

Com s’ha comentat anteriorment, els factors que poden ocasionar canvis en l’estat i/o qualitat de les aigües litorals i les platges poden ser tant d’origen natural com d’origen humà. Les afeccions més freqüents ocasionades per l’activitat humana corresponen, principalment, a la presència de sòlids flotants i a abocaments d’hidrocarburs a l’aigua, així com a abocaments fortuïts d’aigües residuals a mar, com a conseqüència d’avaries o malfuncionaments dels sistemes de sanejament litorals. Per altra banda, les taques d’escumes, les restes vegetals, les proliferacions de fitoplàncton i les decoloracions de l’aigua són les afeccions més freqüents que es produeixen com a conseqüència de fenòmens naturals. 4.1 Vigilància de l’estat de les aigües litorals 4.1 Vigilància de l’estat de les aigües litorals L’estiu de 2008 la vigilància aèria s’ha realitzat diàriament des del 25 de juliol a l’11 de setembre i s’han efectuat 98 vols a tota la costa. El nombre d’hores de vol ha estat de 207, amb una mitjana de 4,2 hores de vigilància aèria per dia.

L’estiu de 2008 la vigilància aèria s’ha realitzat diàriament des del 25 de juliol a l’11 de setembre i s’han efectuat 98 vols a tota la costa. El nombre d’hores de vol ha estat de 207, amb una mitjana de 4,2 hores de vigilància aèria per dia. Des de l’aire, s’han observat majoritàriament afeccions causades per factors naturals (77% del nombre total de les afeccions registrades) i, en menor mesura, afeccions derivades de l’acció humana (23% de les afeccions). Aquest patró de distribució s’ha observat en general a tota la costa catalana, si bé al litoral de Girona el nombre d’afeccions naturals ha estat inferior al de Barcelona i Tarragona, on les pluges i el mal estat de la mar han provocat un major nombre d’afeccions.

Des de l’aire, s’han observat majoritàriament afeccions causades per factors naturals (77% del nombre total de les afeccions registrades) i, en menor mesura, afeccions derivades de l’acció humana (23% de les afeccions). Aquest patró de distribució s’ha observat en general a tota la costa catalana, si bé al litoral de Girona el nombre d’afeccions naturals ha estat inferior al de Barcelona i Tarragona, on les pluges i el mal estat de la mar han provocat un major nombre d’afeccions.

Figura 1: Distribució d’afeccions naturals i antròpiques Figura 1: Distribució d’afeccions naturals i antròpiques

Antròpiques Naturals

0

50

100

150

200

250

300

Girona Barcelona Tarragona

Nom

bre

de re

gist

resGlobal Catalunya

Antròpiques23%

Naturals77%


10

Pel que fa a les afeccions d’origen natural, les que s’han observat en major nombre han estat les decoloracions de l’aigua, o bé com a conseqüència de la formació de fronts costaners ocasionats principalment per les pluges, o bé provocades per l’agitació del mar o el mar de fons. També han destacat els canvis de coloració provocats per les proliferacions de fitoplàncton, així com l’observació d’escumes i mucílags. Les proliferacions de fitoplàncton provoquen coloracions més o menys intenses que, en general, poden ser verdoses, groguenques o marronoses. Un altre fenomen que s’ha observat també en altres estius és la formació d’agregacions de mucílags o mocs, generats per microorganismes marins. Aquests mucílags poden formar grans fileres contínues o disgregades a les aigües litorals, de mides i formes variables, que es poden observar a certa distància de la costa o bé dintre de les zones de bany.

Pel que fa a les afeccions d’origen natural, les que s’han observat en major nombre han estat les decoloracions de l’aigua, o bé com a conseqüència de la formació de fronts costaners ocasionats principalment per les pluges, o bé provocades per l’agitació del mar o el mar de fons. També han destacat els canvis de coloració provocats per les proliferacions de fitoplàncton, així com l’observació d’escumes i mucílags. Les proliferacions de fitoplàncton provoquen coloracions més o menys intenses que, en general, poden ser verdoses, groguenques o marronoses. Un altre fenomen que s’ha observat també en altres estius és la formació d’agregacions de mucílags o mocs, generats per microorganismes marins. Aquests mucílags poden formar grans fileres contínues o disgregades a les aigües litorals, de mides i formes variables, que es poden observar a certa distància de la costa o bé dintre de les zones de bany. En alguns casos s’ha observat que les afectacions naturals han incidit sobre extensos trams de la costa i, en ocasions, s’han mantingut durant diversos dies, fet que s’ha observat, sobretot, en relació a la formació de fronts costaners i en l’observació de taques de fitoplàncton.

En alguns casos s’ha observat que les afectacions naturals han incidit sobre extensos trams de la costa i, en ocasions, s’han mantingut durant diversos dies, fet que s’ha observat, sobretot, en relació a la formació de fronts costaners i en l’observació de taques de fitoplàncton.

Figura 2: Tipologia de les afeccions d’origen natural que s’han observat des de l’aire, Figura 2: Tipologia de les afeccions d’origen natural que s’han observat des de l’aire, 25 juliol a 11 de setembre 25 juliol a 11 de setembre

0


Nom

50

100

150

200

bre

d'ob

serv

acio

ns

Restes vegetals terra i marEscumesFitoplànctonDecoloracionsGlobal Catalunya Restes

veg.marins4%

Reste veg. terra2%

Fitoplàncton27% Decoloracions

40%

Escumes27%

Al litoral de Girona s’han observat relativament menys afeccions per decoloracions de l’aigua i per taques d’escuma ja que ha estat el litoral menys afectat per les pluges i els temporals de mar, com s’ha comentat anteriorment. En canvi, als litorals de Barcelona i Tarragona els efectes de les pluges han estat més destacats.

Al litoral de Girona s’han observat relativament menys afeccions per decoloracions de l’aigua i per taques d’escuma ja que ha estat el litoral menys afectat per les pluges i els temporals de mar, com s’ha comentat anteriorment. En canvi, als litorals de Barcelona i Tarragona els efectes de les pluges han estat més destacats. Per contra, les proliferacions de fitoplàncton, tot i que es donen a tota la costa, han estat més freqüents a les comarques gironines de l’Alt i Baix Empordà. En el cas del litoral de Girona, es produeixen principalment en platges arrecerades o bé en trams litorals propers a les desembocadures dels rius. En canvi, a les demarcacions de Barcelona i Tarragona aquestes proliferacions es produeixen sobretot en trams litorals propers als ports, des d’on surten a les aigües externes. La major freqüència de proliferacions en aigües portuàries es produeix a causa de l’elevat grau de confinament de les seves aigües . La zona més afectada ha estat el litoral de Vila-seca com a conseqüència de la seva proximitat al port de Tarragona on les proliferacions de fitoplàncton son molt freqüents.

Per contra, les proliferacions de fitoplàncton, tot i que es donen a tota la costa, han estat més freqüents a les comarques gironines de l’Alt i Baix Empordà. En el cas del litoral de Girona, es produeixen principalment en platges arrecerades o bé en trams litorals propers a les desembocadures dels rius. En canvi, a les demarcacions de Barcelona i Tarragona aquestes proliferacions es produeixen sobretot en trams litorals propers als ports, des d’on surten a les aigües externes. La major freqüència de proliferacions en aigües portuàries es produeix a causa de l’elevat grau de confinament de les seves aigües . La zona més afectada ha estat el litoral de Vila-seca com a conseqüència de la seva proximitat al port de Tarragona on les proliferacions de fitoplàncton son molt freqüents.


11

Pel que fa a les afeccions d’origen humà observades des de l’aire, aquestes han estat, majoritàriament, la presència de sòlids flotants (47%) i les taques de gas-oil (37%). Molt menys nombroses han estat les observacions d’abocaments d’aigües residuals per malfuncionaments o avaries dels sistemes de sanejament (14%).

Pel que fa a les afeccions d’origen humà observades des de l’aire, aquestes han estat, majoritàriament, la presència de sòlids flotants (47%) i les taques de gas-oil (37%). Molt menys nombroses han estat les observacions d’abocaments d’aigües residuals per malfuncionaments o avaries dels sistemes de sanejament (14%).

Figura 3: Tipologia de les afeccions causades per les activitats humanes que s’han observat des de l’aire, 25 juliol a 11 de setembre

Figura 3: Tipologia de les afeccions causades per les activitats humanes que s’han observat des de l’aire, 25 juliol a 11 de setembre

Global Catalunya

Sanejament15%

Sòlids47%

Hidrocarburs37%

0


No 10

20

30

40

50

60

mbr

e de

regi

stre

s

SanejamentHidrocarbursSòlids

A les aigües litorals de Girona s’ha observat una menor presència de sòlids en relació a les de Barcelona i Tarragona però, en canvi, han estat més freqüents les taques de gas-oil en forma de grans o petites irisacions provocades per les pèrdues de combustible de les embarcacions, ja que en aquest tram del litoral hi ha un trànsit marítim molt intens, sobretot durant el mesos de juliol i agost. Al litoral de Barcelona, ha destacat un major nombre d’afeccions derivades de la presència de sòlids flotants tot i que aquest tipus d’afeccions també ha estat significatiu al litoral de Tarragona.

A les aigües litorals de Girona s’ha observat una menor presència de sòlids en relació a les de Barcelona i Tarragona però, en canvi, han estat més freqüents les taques de gas-oil en forma de grans o petites irisacions provocades per les pèrdues de combustible de les embarcacions, ja que en aquest tram del litoral hi ha un trànsit marítim molt intens, sobretot durant el mesos de juliol i agost. Al litoral de Barcelona, ha destacat un major nombre d’afeccions derivades de la presència de sòlids flotants tot i que aquest tipus d’afeccions també ha estat significatiu al litoral de Tarragona. 4. 2 Vigilància de l’estat de les platges 4. 2 Vigilància de l’estat de les platges La vigilància de l’estat de les platges, així com el seguiment i control de les afeccions, s’ha dut a terme mitjançant l’equip d’inspectors de platges, format per 17 tècnics superiors, que han efectuat inspeccions quasi diàries a 215 platges catalanes, entre el 28 de maig i el 26 de setembre.

La vigilància de l’estat de les platges, així com el seguiment i control de les afeccions, s’ha dut a terme mitjançant l’equip d’inspectors de platges, format per 17 tècnics superiors, que han efectuat inspeccions quasi diàries a 215 platges catalanes, entre el 28 de maig i el 26 de setembre. Les afeccions que s’han detectat a les platges durant l’estiu de 2008 s’han agrupat, com a l’apartat anterior, en afeccions causades per factors naturals i en afeccions provocades per l’activitat humana, diferenciant així les causes naturals de les antròpiques.

Les afeccions que s’han detectat a les platges durant l’estiu de 2008 s’han agrupat, com a l’apartat anterior, en afeccions causades per factors naturals i en afeccions provocades per l’activitat humana, diferenciant així les causes naturals de les antròpiques. Pel que fa a les afeccions d’origen natural a les platges, destaca sobretot la formació de fronts costaners que es formen com a conseqüència de les pluges. En aquest sentit, les demarcacions litorals de Barcelona i Tarragona i concretament les platges de les comarques del Maresme i el Barcelonès, han estat les més afectades per canvis de coloració i pèrdua de transparència de les aigües per arribada de restes vegetals terrestres i sòlids antròpics i, sobretot en zones urbanes, per vessaments a línia de costa d’aigües de pluja barrejades amb aigües residuals que arriben a mar a través dels pluvials, sobreeixidors, rieres o torrents. L’afectació per pluges de les platges del Maresme i el Barcelonès és molt acusada com a conseqüència del gran nombre de sortides de rieres, pluvials i sobreeixidors etc. que hi ha en aquest tram de costa, fortament urbanitzada i amb una elevada demografia.

Pel que fa a les afeccions d’origen natural a les platges, destaca sobretot la formació de fronts costaners que es formen com a conseqüència de les pluges. En aquest sentit, les demarcacions litorals de Barcelona i Tarragona i concretament les platges de les comarques del Maresme i el Barcelonès, han estat les més afectades per canvis de coloració i pèrdua de transparència de les aigües per arribada de restes vegetals terrestres i sòlids antròpics i, sobretot en zones urbanes, per vessaments a línia de costa d’aigües de pluja barrejades amb aigües residuals que arriben a mar a través dels pluvials, sobreeixidors, rieres o torrents. L’afectació per pluges de les platges del Maresme i el Barcelonès és molt acusada com a conseqüència del gran nombre de sortides de rieres, pluvials i sobreeixidors etc. que hi ha en aquest tram de costa, fortament urbanitzada i amb una elevada demografia.


12

Com en altres anys, també s’ha observat a les platges, la formació d’escumes a l’aigua per causes naturals. En general, s’han observat escumes netes i sense sòlids, associades majoritàriament a l’estat agitat del mar: mar de fons, maror o marejol i, sobretot, els dies posteriors a pluges. Com en anys anteriors, s’han observat escumes a zones properes a trams rocallosos, com per exemple al Port de la Selva, Pals, Begur, Vila-seca i l’Hospitalet de l’Infant, en dies de mar agitada. Per altra banda, s’han observat escumes de manera més generalitzada i freqüent al tram costaner que va des de la comarca de la Selva fins a la del Garraf, i especialment a la comarca del Maresme. Les proliferacions de fitoplàncton i la formació de mucílags han estat també factors naturals que han afectat l’aspecte visual de l’aigua d’algunes platges situades en sectors costaners on tenen lloc aquestes proliferacions amb més freqüència. Com s’ha comentat al capítol anterior, les proliferacions de fitoplàncton són un fenomen natural que ha incidit sobretot en algunes platges de les comarques gironines de l’Alt i Baix Empordà: desembocadura del riu Muga, a Castelló d’Empúries, platja de l’Estartit i cala Montgó de Torroella de Montgrí, platja del Grau de Pals, platges de Castell i la Fosca de Palamós i platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols. També s’han produït proliferacions a les platges d’Avellaners, de l’Ampolla, i a la platja dels Prats, de Vila-seca, aquesta última a causa de la seva proximitat al port de Tarragona, com s’ha comentat anteriorment. Les proliferacions s’han produït a finals de juliol i principis d’agost, així com algun dia puntual de finals de juny o principis de setembre, coincidint sempre amb bonança meteorològica i mar calmada, factors que afavoreixen la formació de les proliferacions. Les espècies de fitoplàncton que s’han identificat han estat, majoritàriament, Alexandrium taylori i Gymnodinium sp.; cap d’elles és tòxica i, per tant, els blooms de fitoplàncton no han impedit l’activitat del bany a cap platja. Durant l’estiu de 2008, la presència de taques de mucílags o mocs ha estat destacada a les platges del Maresme i del Barcelonès, especialment durant l’última setmana de juliol i la primera d’agost. La formació de taques de mucílag a les aigües litorals és un fenomen d’origen natural conegut a Catalunya i a altres regions de la Mediterrània. Concretament, l’estiu de 2006, també a finals de juliol i principis d’agost, es van observar grans taques de mucílag entre els municipis de Vila-seca i l’Ametlla de Mar. L’episodi del 2006 va ser causat per l’espècie Gonyaulax fragilis, dinoflagelada planctònica que no suposa cap risc per als banyistes. Pel que fa a les afeccions motivades per l’acció humana a les platges, igual que en les observacions des de l’aire, la presència de sòlids flotants a les platges ha estat l’afecció més freqüent i generalitzada, ara bé, les quantitats observades han estat molt variables. El nombre d’inspeccions en les que s’han observat sòlids flotants a les platges ha estat molt similar al de l’estiu de 2007, amb una incidència del 20% i els sòlids més observats han estat els plàstics, com en anys anteriors. En general, les quantitats de sòlids observades a les platges han estat normalment molt baixes, però en algunes d’elles la presència de plàstics i altres residus ha estat significativament més elevada. Les platges més afectades per sòlids flotants a l’aigua han estat les de sa Riera de Begur, Tamariua del Port de la Selva i Pixavaques i l’Alguer de l’Ametlla de Mar. L’orientació i morfologia d’aquestes platges són els factors que més afavoreixen l’arribada i acumulació dels sòlids flotants. Un fet molt destacat que s’ha produït durant l’estiu de 2008, ha estat l’aparició residu blanquinós en un ampli sector de la costa catalana durant dues setmanes consecutives del mes de juliol, concretament del 8 al 21 de juliol. Es van observar força quantitats de petites boletes blanques, de textura greixosa, que provenien de mar i s’acumulaven a primera línia de mar formant fileres d’amplada variable a la sorra. El primer tram costaner afectat va ser el del


13

Baix Llobregat i del Barcelonès i les platges més afectades, els dies 8 i 9 de juliol, van ser les de Castelldefels, Viladecans, el Prat de Llobregat i Barceloneta i Sant Sebastià a Barcelona. Els dies següents, el mateix residu blanquinós es va anar observant i desplaçant en direcció nord-est afectant també, però en molta menor intensitat, algunes platges del Maresme i de la Selva. En direcció sud-oest, el residu va arribar també a alguna platja del Garraf com la platja de Balmins de Sitges. Des del primer moment els mitjans tècnics i humans de l’ACA es van mobilitzar per vigilar aquest episodi, identificar la naturalesa del residu i informar la població i els ajuntaments afectats. Com a mesura preventiva, i seguint les recomanacions de l’ACA, alguns ajuntaments van tancar els dos primers dies les seves platges i el dia 9 pel matí es va activar el CAMCAT en fase d’alerta. Els resultats de les analítiques efectuades per l’ACA amb la col·laboració de l’IIQAB-CSIC indicaren que no es tractava de cap residu tòxic i, per tant, no suposava un risc sanitari per als banyistes, per la qual cosa es va desactivar el CAMCAT el mateix dia 9 per la tarda. La substància identificada va ser la tripalmitina, component principal de l’oli de palma que s’utilitza, sobretot, en la indústria alimentària. L’oli de palma és un producte que habitualment es transporta per mar en contenidors d’embarcacions mercants i, per tant, l’origen d’aquest episodi es va associar a un abocament fet des de mar i a algunes milles de la costa ja que el tram de costa afectat va ser molt gran. Els inspectors de platges, l’avioneta i les embarcacions de l’ACA van efectuar tasques de vigilància i seguiment d’aquest episodi, així com la retirada d’aquest residu de l’aigua, i els ajuntaments afectats van realitzar tasques de neteja extraordinàries per acondicionar novament la sorra. En relació a les incidències vinculades a les avaries dels sistemes de sanejament, els episodis d’abocament d’aigües residuals a les platges han estat enguany menors que en temporades de bany anteriors, gràcies, en part, a la major comunicació i cooperació entre les diferents administracions actuants. Totes les avaries (tant de la xarxa en alta com en baixa) s’han reparat amb la major brevetat possible i segons les circumstàncies ho han permès. Les avaries més importants que s’han produït durant l’estiu de 2008 han sigut la del sobreeixidor del Padró a Palamós i la de l’emissari submarí de la Riera de Riudoms a Cambrils, però en cap dels dos casos es va veure afectada la qualitat de les aigües de bany a Palamós i Cambrils. Per altra banda, algunes platges dels municipis de Castell-Platja d’Aro, Santa Susanna, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant van veure alterada la qualitat sanitària de l’aigua de bany, a causa d’avaries de sanejament de curta durada. En tots els casos, la ràpida actuació de les administracions actuants per subsanar les avaries va ser essencial per a què l’afectació de les platges fos mínima, tot i que algun tram de platja es va haver d’acordonar temporalment, com a mesura preventiva. La presència d’hidrocarburs a les platges no ha estat freqüent, com és habitual i tan sols s’ha produït un episodi d’arribada de gas-oil a la platja de la Pineda de Vila-seca, que va provocar el tancament preventiu de la zona de bany durant unes hores. De la mateixa manera, la presència de quitrà a les platges no és un fenomen gaire freqüent, tot i que sempre es detecta algun episodi de poca rellevància en algun tram de costa. Aquest estiu, i com en anys anteriors, no hi ha hagut cap episodi destacat i tan sols en dues ocasions la quantitat de quitrà a les platges ha estat significativa: a mitjans d’agost a les platges de Premià i Vilassar de Mar i a principis de setembre a les platges de Creixell i Tarragona. En aquests casos els serveis de neteja municipals van retirar el quitrà de la sorra ràpidament. Un altre fet a destacar, com en temporades de bany anteriors, és l’arribada de peixos morts a algunes platges properes als ports pesquers. En la majoria d’ocasions aquests peixos han estat llençats des de les mateixes embarcacions pesqueres, abans d’arribar a port, pel seu baix preu.


14

Durant l’estiu de 2008, les platges afectades per aquest motiu han estat les del Maresme, durant el mes de juny, però també s’han donat episodis al Port de la Selva, Blanes, Castelldefels, Cubelles, Torredembarra i Cambrils. Finalment, les obres de condicionament i tasques d’aportació de sorra, que s’han realitzat a moltes platges del litoral fins a mitjans de juny, han esdevingut una afecció puntual per determinades platges atès que s’ha hagut de restringir el bany en alguns trams. L’estiu de 2008 s’han vist afectades per aquest motiu les platges de la Punta de Roses, Moll Grec de l’Escala, Gran de Palamós, Sant Antoni de Calonge, Lloret de Mar, Pla de l’Ós de Premià de Mar, Nova Mar Bella de Barcelona, Cap de Sant Pere de Cambrils i Arenal de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. 5. QUALITAT DE LES AIGÜES LITORALS (inspeccions aèries)

Els resultats de l’aspecte visual de les aigües litorals observat des de l’aire indica que durant l’estiu de 2008, i a nivell global de tot el litoral de Catalunya, les aigües costaneres han tingut, majoritàriament, un aspecte Bo, amb un 71% dels dies d’inspecció amb aquesta qualificació. L’estat Molt bo s’ha registrat en un 25% dels dies i l’estat Moderat, només en un 4%. També l’estiu de 2007 van ser majoritaris els dies d’inspecció amb un aspecte Bo o Molt bo de les aigües litorals. La diferència més destacada és que en el període d’inspecció del 2008 la proporció de dies amb aspecte Bo ha estat superior al de l’estiu de 2007 i ha estat menor la proporció de dies amb aspecte Molt bo i Moderat. L’estat Molt bo fa suposa que al llarg de tota la costa les aigües litorals han estat transparents i l’observació de sòlids antròpics o taques d’hidrocarburs ha estat irrellevant. L’estat Bo (l’observat amb major freqüència) implica que s’han observat algunes afeccions naturals o antròpiques però que no han afectat grans trams de costa. La qualificació d’estat Moderat, s’ha donat molt poc; ha estat determinada per l’afectació que han provocat les pluges o temporals de mar. Els temporals van provocar la formació de taques d’escuma i van generar una gran terbolesa a les aigües com a conseqüència de la resuspensió de sediments. Els trams més afectats per la meteorologia adversa i l’estat del mar agitat han estat els de Barcelona i Tarragona.

Figura 4: Classificació de l’aspecte de les aigües litorals període d’inspecció aèria, 25 de juliol a 11 de setembre de 2008

25%4%

71%

Molt bo Bo Moderat

Global Catalunya

Barcelona

23% 21%

56%

Girona

59%

41%

Tarragona

21%21%

58%


15

Els resultats obtinguts per a les tres demarcacions litorals indiquen que les aigües litorals de Girona han presentat, en general, un millor aspecte que les de Barcelona i Tarragona, ja que s’han qualificat amb un aspecte Molt bo en el 59% dels dies d’observació, mentre que a Barcelona i Tarragona aquest percentatge ha estat d’un 21%. Es vol assenyalar que el millor aspecte de les aigües litorals de Girona obtingut l’estiu de 2008 s’explica, en gran mesura, per què les pluges i els temporals no han afectat tant aquest tram de costa. Per altra banda, les afeccions observades com a conseqüència de les activitats humanes s’han observat amb una freqüència similar a les tres demarcacions litorals. El millor aspecte de l’aigua de Girona, en comparació a les altres dues demarcacions, també es va observar l’estiu de 2007, però les diferències no van ser tan acusades, amb una proporció de dies d’observació de l’estat Molt Bo del 66% a Girona, del 24% a Barcelona i del 48 % a Tarragona. 6. QUALITAT DE LES PLATGES (inspeccions de platges)

Els resultats de la qualitat de les platges s’han obtingut a partir del Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges en el què, com cada any, s’han realitzat visites d’inspecció a les platges i s’han efectuat els controls analítics de la qualitat de les aigües de bany. Per a la valoració de la qualitat de les aigües de bany, es vol destacar que, tal i com s’ha comentat a la introducció, durant l’estiu de 2008, l’ACA ha implementat plenament la nova Directiva sobre la gestió de la qualitat de les aigües de bany, 2006/7/CE. I en el marc d’aquesta Directiva, s’han analitzat els nous indicadors de contaminació fecal, que corresponen a: Escherichia coli i Enterococs intestinals. Així doncs, s’han posat a punt les noves metodologies analítiques per a cadascun d’aquests indicadors i també s’han aplicat els nous mètodes de càlcul per a l’obtenció de les categories de qualitat, que corresponen a: Excel·lent, Bona, Suficient i Insuficient. També cal destacar que els nous indicadors de qualitat microbiològica ja es varen aplicar en fase pilot l’estiu de 2007, i s’han incorporat plenament durant l’estiu de 2008. Les tasques de recollida de mostres i les corresponents analítiques de qualitat microbiològica de les aigües de bany, s’han efectuat des de l’1 de juny fins al 26 de setembre, durant 17 setmanes consecutives de control. Així doncs, s’ha pogut avaluar, setmanalment, la qualitat de les aigües de bany en 215 platges (79 al litoral de Girona, 62 al de Barcelona i 74 al de Tarragona) amb un total de 245 punts de control en els que s’han analitzat de forma periòdica un total de 4.165 mostres. A més dels controls periòdics a les platges, també s’han efectuat controls analítics en alguns punts del litoral on hi ha sortides d’aigües dolces a mar a través de rius, recs o canals, per vigilar possibles afeccions a les zones de bany. Els punts controlats han estat 19 (7 al litoral de Girona, 5 a Barcelona i 7 a Tarragona) i el nombre de mostres complementàries que s’han analitzat en aquests punts ha estat de 241. També s’han efectuat controls analítics extres, sempre que s’han produït episodis de contaminació de curta durada a les aigües de bany, principalment com a conseqüència de les pluges. En tots aquests casos s’ha definit, tal i com ho exigeix la Directiva, l’inici i final de cada episodi mitjançant els controls analítics corresponents i s’han analitzat en total 219 mostres. De la mateixa manera, sempre que s’ha detectat algun abocament puntual d’aigües dolces en alguna platja, també s’han fet analítiques de control complementàries per avaluar la presència o absència de contaminació fecal a les aigües, tant a les abocades com a les aigües de bany en la seva àrea d’influència. I per a aquests controls s’han analitzat 162 mostres més d’aigua.


16

Com cada any totes les mostres d’aigua s’han processat i analitzat en un únic laboratori d’anàlisi que correspon al de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la URV, centre especialitzat en microbiologia d’aigües i que aporta la independència i la qualitat de totes les dades que s’obtenen. El nombre total de mostres analitzades durant la temporada de bany de 2008 ha estat de 4.787. Pel que fa a la tramesa de resultats de les platges, cada setmana s’han enviat a tots els ajuntaments litorals els resultats de la qualitat de les aigües de bany de cadascuna de les seves platges, amb els valors analítics obtinguts. Així mateix, aquests resultats s’han publicat totes les setmanes al web de l’ACA, www.gencat.cat/aca. En els casos en què s’ha detectat alguna alteració de la qualitat sanitària de les aigües de bany, s’ha comunicat l’episodi a l’ajuntament i s’ha informat de les actuacions dutes a terme. En total, s’han efectuat 194 trameses d’informació extres als ajuntaments litorals durant l’estiu de 2008. Per a la valoració dels aspectes de l’aigua i de la sorra, les dades s’han obtingut de les inspeccions diàries que s’efectuen a les platges durant la temporada de bany. Cada setmana s’han realitzat, de mitjana, 927 inspeccions, és a dir un total de 15.851 inspeccions durant tota la temporada. Les qualificacions globals atorgades a cada platja s’han obtingut del tractament estadístic de totes les dades (unes 70 visites d’inspecció a cada platja) i les categories de qualitat que s’han establert són les mateixes que les dels anys anteriors: Molt Bo, Bo, Moderat, Deficient i Dolent. S’adjunta l’annex I amb els resultats de les qualificacions atorgades a les platges de Catalunya, corresponents a la temporada de bany de 2008. 6.1 Qualitat de les aigües de bany Els resultats han indicat que el 92,6% de les platges (199) han obtingut una qualitat sanitària Excel·lent, el 5,6% una qualitat Bona (12) i només 4 platges (l’1,9%) han obtingut una qualitat Suficient, amb cap platja catalogada d’Insuficient. (veure els resultats per a cada platja a l’annex 1). Respecte a les platges qualificades com a Bones, la majoria d’elles no han assolit la qualitat Excel·lent com a conseqüència de que han rebut la influència d’aigües dolces abocades a mar des de recs o rieres. Alguns exemples són la platja de Sant Pere Pescador, la del Rec de l’Escala i la del Grau de Pals, totes elles afectades per diferents recs. Altes platges, qualificades també com a Bones, han rebut la influència dels aports del delta de l’Ebre, per exemple la de l’Arenal de l’Ampolla, la Marquesa de Deltebre, el Serrallo de Sant Jaume d’Enveja i la Bassa de la Platjola. I finalment, algunes altres platges s’han qualificat com a Bones com a conseqüència dels efectes de les pluges. Pel que fa a les platges qualificades com a Suficients, algunes d’elles s’han vist directament influenciades pels aports de l’Ebre (Bassa de l’Arena i Riumar a Deltebre i Migjorn a Sant Jaume d’Enveja) i altres (platja del Parc del Nord-est a Sant Adrià de Besòs), s’han vist influenciada pel Besòs, principalment, en períodes de fortes pluges. En conjunt i atesos els resultats obtinguts l’estiu de 2008 es constata que, tot i l’aplicació dels nous criteris, més exigents, de la Directiva d’aigües de bany, continua posant-se de manifest un alt nivell de qualitat sanitària de les aigües de bany a les platges de Catalunya, les quals són, majoritàriament, de qualitat Excel·lent.

http://www.gencat.cat/aca


17

Si es comparen els resultats de l’estiu 2008 respecte als del 2007 (amb un 95% de platges de qualitat Excel·lent) s’observa que la proporció de platges d’aquesta categoria ha disminuït, lleugerament, tot i que la proporció continua essent superior al 90%. Aquesta diferència s’ha atribuït, principalment, a la influència de les pluges sobre la qualitat de les aigües de bany, que al 2008 ha estat més significativa que al 2007.

Si es comparen els resultats de l’estiu 2008 respecte als del 2007 (amb un 95% de platges de qualitat Excel·lent) s’observa que la proporció de platges d’aquesta categoria ha disminuït, lleugerament, tot i que la proporció continua essent superior al 90%. Aquesta diferència s’ha atribuït, principalment, a la influència de les pluges sobre la qualitat de les aigües de bany, que al 2008 ha estat més significativa que al 2007.

Figura 5: Qualitat sanitària de les aigües de bany Figura 5: Qualitat sanitària de les aigües de bany

Litoral català

5,6%

92,6%

1,9%

(199)

(12)(4)

Excel·lent Bona Suficient

Platges Tarragona

92,4%

Plat

7,6%

ges Girona

(73)

6.2 Qualitat de l’aspecte de l’aigua 6.2 Qualitat de l’aspecte de l’aigua Les valoracions de la qualitat de l’aspecte de l’aigua obtingudes al final de la campanya indiquen que han predominat les aigües netes i transparents i que la proporció de platges d’aspecte Molt bo i Bo ha estat de l’ordre del 94%. Un 6% de les platges (12) ha obtingut la categoria Moderat i cap platja s’ha qualificat amb les categories Deficient o Dolent (Figura 6). Aquest resultats són, globalment, força similars als de la temporada de bany de 2007.

Les valoracions de la qualitat de l’aspecte de l’aigua obtingudes al final de la campanya indiquen que han predominat les aigües netes i transparents i que la proporció de platges d’aspecte Molt bo i Bo ha estat de l’ordre del 94%. Un 6% de les platges (12) ha obtingut la categoria Moderat i cap platja s’ha qualificat amb les categories Deficient o Dolent (Figura 6). Aquest resultats són, globalment, força similars als de la temporada de bany de 2007.

Excel·lent Bona Suficient

(6)

1,6% 3,2%

95,2%

Platges Barcelona

(59)

(2)(1)

4,1%

4%

90,5% (67)

5, (4)

(3)


Figura 6: Qualitat de l’aspecte visual de l’aigua, estiu 2008

Catalunya

47,9%

5,6%

46,5%

(100) (103)

(12)

18

A la demarcació litoral de Girona, les platges s’han qualificat majoritàriament d’aspecte Molt Bo (68,4%), essent la demarcació litoral amb la proporció més elevada de platges d’aquesta categoria. Aquest elevat nombre de platges d’aspecte Molt Bo s’atribueix en part a la tipologia dels fons de les platges d’aquest tram costaner, que són rocallosos i afavoreixen la transparència de les aigües. També ha influït el fet que Girona ha estat la demarcació litoral menys afectada per les pluges d’aquest estiu. Pel que fa a les tres comarques de l’Alt i Baix Empordà i de la Selva, la distribució de la qualitat és força homogènia i en totes elles la proporció de platges d’aspecte Molt Bo supera el 60% (Figura 7). Alguns trams de costa de la demarcació de Girona s’han vist afectats per blooms de fitoplàncton, fet que és recurrent d’altres anys, i la majoria de les platges qualificades amb l’aspecte Bo han estat conseqüència d’aquest fenomen ja que les proliferacions de fitoplàncton comporten l’aparició de decoloracions a l’aigua i la pèrdua de transparència.

A la demarcació litoral de Girona, les platges s’han qualificat majoritàriament d’aspecte Molt Bo (68,4%), essent la demarcació litoral amb la proporció més elevada de platges d’aquesta categoria. Aquest elevat nombre de platges d’aspecte Molt Bo s’atribueix en part a la tipologia dels fons de les platges d’aquest tram costaner, que són rocallosos i afavoreixen la transparència de les aigües. També ha influït el fet que Girona ha estat la demarcació litoral menys afectada per les pluges d’aquest estiu. Pel que fa a les tres comarques de l’Alt i Baix Empordà i de la Selva, la distribució de la qualitat és força homogènia i en totes elles la proporció de platges d’aspecte Molt Bo supera el 60% (Figura 7). Alguns trams de costa de la demarcació de Girona s’han vist afectats per blooms de fitoplàncton, fet que és recurrent d’altres anys, i la majoria de les platges qualificades amb l’aspecte Bo han estat conseqüència d’aquest fenomen ja que les proliferacions de fitoplàncton comporten l’aparició de decoloracions a l’aigua i la pèrdua de transparència. A la demarcació litoral de Barcelona, la majoria de platges s’han qualificat d’aspecte Bo (77,4%), amb una proporció de l’11% de platges d’aspecte Molt Bo i un 11% d’aspecte Moderat. A diferència del litoral de Girona, la distribució de la qualitat de l’aspecte visual de l’aigua ha estat desigual entre les diferents comarques, però cal remarcar que les proporcions de qualitat no són directament comparables atès que el nombre de platges a cada comarca és molt desigual (Maresme 32, Barcelonès 10, Baix Llobregat 4 i Garraf 16).

A la demarcació litoral de Barcelona, la majoria de platges s’han qualificat d’aspecte Bo (77,4%), amb una proporció de l’11% de platges d’aspecte Molt Bo i un 11% d’aspecte Moderat. A diferència del litoral de Girona, la distribució de la qualitat de l’aspecte visual de l’aigua ha estat desigual entre les diferents comarques, però cal remarcar que les proporcions de qualitat no són directament comparables atès que el nombre de platges a cada comarca és molt desigual (Maresme 32, Barcelonès 10, Baix Llobregat 4 i Garraf 16). Les platges del Maresme i el Barcelonès s’han classificat majoritàriament amb la categoria d’aspecte Bo ja que presenten una elevada variabilitat respecte a l’aspecte visual de l’aigua. Alguns dies poden presentar un aspecte Molt Bo però d’altres, un aspecte Dolent, ja que són platges molt variables i vulnerables als episodis de fortes pluges. A les platges del Maresme, i a causa precisament de les pluges, es poden donar amb certa freqüència episodis de sòlids flotants i episodis d’escumes o formació de mucílags, tal i com s’ha comentat a l’apartat 4.2.

Les platges del Maresme i el Barcelonès s’han classificat majoritàriament amb la categoria d’aspecte Bo ja que presenten una elevada variabilitat respecte a l’aspecte visual de l’aigua. Alguns dies poden presentar un aspecte Molt Bo però d’altres, un aspecte Dolent, ja que són platges molt variables i vulnerables als episodis de fortes pluges. A les platges del Maresme, i a causa precisament de les pluges, es poden donar amb certa freqüència episodis de sòlids flotants i episodis d’escumes o formació de mucílags, tal i com s’ha comentat a l’apartat 4.2.

Platges Girona

68,4%

1,3%30,4%

Platges Barcelona

11,3% 11,3%

77,4%

Platges Tarragona

52,7%

5,4%

41,9%

(48)

(54) (39)

(31)(24) (7) (4)(1) (7)

Molt Bo Bo Moderat


19

La majoria de platges del Baix Llobregat han presentat un aspecte Moderat (el Prat, Viladecans i Gavà) ja que la transparència de l’aigua es veu directament influenciada per l’aport de sediments del riu Llobregat i habitualment s’observa un front costaner marcat en aquest tram litoral. Ara bé, cal destacar que no són platges en les que es donin episodis de sòlids flotants, ni d’escumes o mucílags. Les platges del Garraf també han estat valorades, majoritàriament, d’aspecte Bo com les del Maresme, ja que també s’han vist afectades pels episodis de pluges, tot i que en menor intensitat que al Maresme. A la demarcació litoral de Tarragona més de la meitat de les platges han estat qualificades d’aspecte Molt Bo, amb un 52,7% de platges d’aquesta categoria. La proporció de platges d’aspecte Bo ha estat del 41,9%. Com a la demarcació de Barcelona, s’observen diferències entre les comarques litorals pel que fa a la distribució de la qualitat (Veure Figura 7). A les comarques del Baix Penedès (7 platges) i Tarragonès (23 platges) han predominat les platges amb aigües d’aspecte Molt Bo (més del 80%) i destaca que al Tarragonès aquesta proporció ha estat del 87%, la més alta de tot el litoral. La majoria de platges de la comarca del Baix Camp (18 platges) s’han qualificat d’aspecte Bo ja que algunes d’elles veuen alterat el seu aspecte de l’aigua els dies de fortes pluges. La comarca del Baix Ebre (14 platges) presenta força variabilitat entre les seves platges ja que les situades més al nord (l’Ametlla de Mar i el Perelló) han presentat, majoritàriament, un aspecte Molt Bo, mentre que les platges properes a la desembocadura del riu Ebre, han estat qualificades amb un aspecte Moderat ja que el seu aspecte s’ha vist alterat per la influència del riu que enguany, a diferència d’altres anys, ha estat força significativa durant els mesos de maig i juny, generant terbolesa i decoloracions a l’aigua, com a conseqüència de l’elevat règim de pluges del mes de maig. La major part de les platges del Montsià (12 platges) ha obtingut un aspecte visual de l’aigua Bo, amb excepció de les més properes al riu Ebre que han rebut la seva influència sobretot durant els mesos de maig i juny. Figura 7: Distribució de les categories d’aspecte visual de l’aigua per comarques, estiu 2008

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Alt Empordà

La Selva

Barcelonès

Garraf

Tarragonès

Baix Ebre

Com

arqu

es li

tora

ls

Percent at ge

Molt Bo Bo Moderat


20

6.3 Qualitat de l’aspecte de la sorra 6.3 Qualitat de l’aspecte de la sorra Les valoracions globals de la qualitat de l’aspecte de la sorra de les platges indiquen que la proporció majoritària de platges ha obtingut la categoria d’aspecte Bo, amb xifres del 77% i per tant, en general, les sorres de les platges han estat netes (Figura 8). Tan sols tres platges s’han valorat d’aspecte Deficient i corresponen a una platja localitzada al delta del Llobregat i a dos platges del delta de l’Ebre, en les què no s’hi han efectuat actuacions de neteja. Els resultats del 2008 han estat molt similars als del 2007.

Les valoracions globals de la qualitat de l’aspecte de la sorra de les platges indiquen que la proporció majoritària de platges ha obtingut la categoria d’aspecte Bo, amb xifres del 77% i per tant, en general, les sorres de les platges han estat netes (Figura 8). Tan sols tres platges s’han valorat d’aspecte Deficient i corresponen a una platja localitzada al delta del Llobregat i a dos platges del delta de l’Ebre, en les què no s’hi han efectuat actuacions de neteja. Els resultats del 2008 han estat molt similars als del 2007.

Figura 8: Qualitat de l’aspecte visual de la sorra, estiu 2008 Figura 8: Qualitat de l’aspecte visual de la sorra, estiu 2008

Catalunya

77,2%

9,8% 1,4% 11,6%

Platges Girona

86,1%

8,9%5,1%

Platges Barcelona

18%

72%

2%8%

Platges Tarragona

71,6%

16,2%

(166)

9,5%2,7%

(25) (21)

(68)

A les tres demarcacions litorals predominen les platges valorades amb aspecte Bo, amb proporcions superiors al 70% en totes elles. A les tres demarcacions litorals predominen les platges valorades amb aspecte Bo, amb proporcions superiors al 70% en totes elles. A la demarcació litoral de Girona, les tasques de condicionament de la sorra i la manca de neteja en l’inici de la temporada de bany (primera quinzena de juny) són els principals motius de no haver obtingut més platges qualificades d’aspecte Molt Bo. Les platges qualificades d’aspecte Moderat corresponen a platges naturals on les tasques de neteja no han estat suficientment freqüents o en les què de forma habitual s’han observat residus antròpics en determinats trams. Si observem els resultats per comarques (Fig. 9), la distribució de les diferents categories de qualitat és molt similar a les tres comarques tot i que a l’Alt i Baix Empordà alguna platja ha estat qualificada amb la categoria d’aspecte Molt Bo en tractar-se, majoritàriament, de platges urbanes amb unes tasques de neteja molt eficients.

A la demarcació litoral de Girona, les tasques de condicionament de la sorra i la manca de neteja en l’inici de la temporada de bany (primera quinzena de juny) són els principals motius de no haver obtingut més platges qualificades d’aspecte Molt Bo. Les platges qualificades d’aspecte Moderat corresponen a platges naturals on les tasques de neteja no han estat suficientment freqüents o en les què de forma habitual s’han observat residus antròpics en determinats trams. Si observem els resultats per comarques (Fig. 9), la distribució de les diferents categories de qualitat és molt similar a les tres comarques tot i que a l’Alt i Baix Empordà alguna platja ha estat qualificada amb la categoria d’aspecte Molt Bo en tractar-se, majoritàriament, de platges urbanes amb unes tasques de neteja molt eficients.

Molt Bo Bo Moderat Deficient

(7) (4)

(11) (12) (2) (7) (5)

(53)

(3)

(1)

(45)


21

A la demarcació de Barcelona, la proporció de platges d’aspecte Moderat és la més elevada de tot el litoral i una platja ha estat qualificada d’aspecte Deficient ja que les actuacions de neteja han estat insuficients. Observant els resultats per comarques, es posa de manifest una elevada variabilitat en la distribució de les diferents categories de qualitat: a les comarques del Maresme i el Garraf algunes platges han obtingut la categoria d’aspecte Molt Bo a causa de les acurades tasques de neteja efectuades pels ajuntaments. Les valoracions d’aspecte Moderat a les comarques del Maresme, Barcelonès i Garraf es deuen principalment, a l’arribada de restes vegetals terrestres i residus antròpics a primera línia de mar els dies posteriors a intenses pluges, mentre que a la comarca del Baix Llobregat també han influït les actuacions de neteja, insuficients en algunes platges.

A la demarcació de Barcelona, la proporció de platges d’aspecte Moderat és la més elevada de tot el litoral i una platja ha estat qualificada d’aspecte Deficient ja que les actuacions de neteja han estat insuficients. Observant els resultats per comarques, es posa de manifest una elevada variabilitat en la distribució de les diferents categories de qualitat: a les comarques del Maresme i el Garraf algunes platges han obtingut la categoria d’aspecte Molt Bo a causa de les acurades tasques de neteja efectuades pels ajuntaments. Les valoracions d’aspecte Moderat a les comarques del Maresme, Barcelonès i Garraf es deuen principalment, a l’arribada de restes vegetals terrestres i residus antròpics a primera línia de mar els dies posteriors a intenses pluges, mentre que a la comarca del Baix Llobregat també han influït les actuacions de neteja, insuficients en algunes platges. A la demarcació de Tarragona, la proporció de platges qualificades d’aspecte Molt Bo és el més elevat de tot el litoral (16,2%) Si s’observen els resultats per comarques (Fig. 9), és a les comarques del Baix Penedès i Baix Ebre on hi ha la proporció més alta de platges Molt Bones. La proporció majoritària de platges qualificades amb les categories de Moderat i Deficient es troba a les comarques del Baix Ebre i el Montsià i corresponen a platges del delta de l’Ebre, on les actuacions de neteja no són freqüents o són inexistents.

A la demarcació de Tarragona, la proporció de platges qualificades d’aspecte Molt Bo és el més elevat de tot el litoral (16,2%) Si s’observen els resultats per comarques (Fig. 9), és a les comarques del Baix Penedès i Baix Ebre on hi ha la proporció més alta de platges Molt Bones. La proporció majoritària de platges qualificades amb les categories de Moderat i Deficient es troba a les comarques del Baix Ebre i el Montsià i corresponen a platges del delta de l’Ebre, on les actuacions de neteja no són freqüents o són inexistents. Figura 9: Distribució de les categories d’aspecte visual de la sorra per comarques, estiu 2008 Figura 9: Distribució de les categories d’aspecte visual de la sorra per comarques, estiu 2008

0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 %

A lt E m p o rd à

B a ix E m p o rd à

L a S e lv a

M a re s m e

B a rc e lo n è s

B a ix L lo b re g a t

G a rra f

B a ix P e n e d è s

T a rra g o n è s

B a ix C a m p

B a ix E b re

M o n ts ià

P e rc e n ta tg e

M o lt B o B o M o d e ra t D e f ic ie n t


22

7. ACTUACIONS DE LES EMBARCACIONS DE PREVENCIÓ I NETEJA 7. ACTUACIONS DE LES EMBARCACIONS DE PREVENCIÓ I NETEJA L’estiu de 2008, les activitats de les embarcacions de l’ACA s’han desenvolupat entre el 21 de juny i l’11 de setembre i, com en altres anys, les embarcacions han treballat al llarg de la costa, seguint unes rutes i horaris prèviament programats per realitzar les seves tasques diàries de prevenció i neteja sota la gestió i coordinació de la Unitat d’Aigües Marines. Hi han intervingut 40 embarcacions de platges (model Marnett), que han cobert la zona més propera a la costa, i 12 embarcacions de litoral (model Pelicà), que han treballat fins a 1 milla de la costa. L’horari de les embarcacions de platges ha estat de 9:00 a 17:00 h, amb una hora de descans, i les del litoral, de 7:00 a 15:00 h, en horari continuat.

L’estiu de 2008, les activitats de les embarcacions de l’ACA s’han desenvolupat entre el 21 de juny i l’11 de setembre i, com en altres anys, les embarcacions han treballat al llarg de la costa, seguint unes rutes i horaris prèviament programats per realitzar les seves tasques diàries de prevenció i neteja sota la gestió i coordinació de la Unitat d’Aigües Marines. Hi han intervingut 40 embarcacions de platges (model Marnett), que han cobert la zona més propera a la costa, i 12 embarcacions de litoral (model Pelicà), que han treballat fins a 1 milla de la costa. L’horari de les embarcacions de platges ha estat de 9:00 a 17:00 h, amb una hora de descans, i les del litoral, de 7:00 a 15:00 h, en horari continuat. 7.1 Balanç d’actuacions en casos d’afeccions al medi 7.1 Balanç d’actuacions en casos d’afeccions al medi Pel que fa a les actuacions quan es produeixen afeccions a les aigües litorals o a les platges, normalment són les pròpies embarcacions les que les detecten durant les tasques habituals de treball, però també es poden observar moltes vegades des de l’aire amb l’avioneta que efectua la vigilància aèria. També els inspectors de platges comuniquen afeccions a les platges i diversos organismes externs a l’ACA, com els propis ajuntaments litorals, SASEMAR o Protecció Civil, avisen quan hi ha incidències al litoral.

Pel que fa a les actuacions quan es produeixen afeccions a les aigües litorals o a les platges, normalment són les pròpies embarcacions les que les detecten durant les tasques habituals de treball, però també es poden observar moltes vegades des de l’aire amb l’avioneta que efectua la vigilància aèria. També els inspectors de platges comuniquen afeccions a les platges i diversos organismes externs a l’ACA, com els propis ajuntaments litorals, SASEMAR o Protecció Civil, avisen quan hi ha incidències al litoral. Durant l’estiu de 2008, les embarcacions de l’ACA han realitzat un total de 281 actuacions per donar resposta, en la mesura del possible, a les afeccions del medi que s’han detectat al litoral. Un 65% d’aquestes afeccions s’han produït com a conseqüència de l’activitat humana i sobretot s’ha actuat per recollir acumulacions de sòlids flotants i netejar taques d’hidrocarburs. El 35% de les actuacions s’han dut a terme per respondre a afeccions d’origen natural, actuant, principalment, en la recollida de restes vegetals, troncs i escumes.

Durant l’estiu de 2008, les embarcacions de l’ACA han realitzat un total de 281 actuacions per donar resposta, en la mesura del possible, a les afeccions del medi que s’han detectat al litoral. Un 65% d’aquestes afeccions s’han produït com a conseqüència de l’activitat humana i sobretot s’ha actuat per recollir acumulacions de sòlids flotants i netejar taques d’hidrocarburs. El 35% de les actuacions s’han dut a terme per respondre a afeccions d’origen natural, actuant, principalment, en la recollida de restes vegetals, troncs i escumes.

Figura 10: Causes de les afeccions al litoral Figura 10: Causes de les afeccions al litoral

( )

Causes Naturals (97)

35%

Causes Antròpiques

(184)65%

La retirada d’acumulacions de sòlids ha suposat gairebé un 50% del total de les actuacions, tot i que la retirada de restes vegetals d’origen terrestre i de troncs a la deriva també han generat bastantes actuacions. També s’han fet moltes actuacions de dispersió de taques d’hidrocarburs lleugers (irisacions) provocades pels vessaments o pèrdues de gasoil des de les embarcacions.

La retirada d’acumulacions de sòlids ha suposat gairebé un 50% del total de les actuacions, tot i que la retirada de restes vegetals d’origen terrestre i de troncs a la deriva també han generat bastantes actuacions. També s’han fet moltes actuacions de dispersió de taques d’hidrocarburs lleugers (irisacions) provocades pels vessaments o pèrdues de gasoil des de les embarcacions.


23

Figura 11: Actuacions de les embarcacions classificades per tipologies

Sòlids flotants (128)45%

Hidrocarburs i olis (37)13%

Altres antròpics (5)2%

Sanejament (15)5%

Troncs i canyes (38)14%

Escumes (33)12%

Organismes del mar (14)

5%

Altres naturals (3)1%

Decoloracions (8)3%

La distribució territorial de les actuacions, ha estat bastant similar. Al litoral de Girona s’han efectuat 84 actuacions, al de Barcelona 111 i al de Tarragona 86, amb una distribució del 30% a Girona i Tarragona, i del 40% a Barcelona. Pel que fa a la distribució temporal, ha estat bastant similar entre els mesos de juny, amb 39 actuacions, i setembre, amb 34 (14% i 12% respectivament) i entre els mesos de juliol, amb 101 actuacions, i agost, amb 104 (36% i 38% respectivament).

Figura 12: Actuacions de les embarcacions classificades per tipologies

62 54

1649

32

68

0

20

40

60

80

100

120


Act

uaci

ons

Causes Antròpiques Causes Naturals


24

Cal destacar que les actuacions a Girona s’han fet principalment per resoldre afeccions causades per l’activitat humana (81%), principalment irisacions d’hidrocarburs. A Barcelona, el nombre d’actuacions per afeccions naturals o antròpiques ha estat molt similar (44% i 56% respectivament), i a Tarragona han estat superiors les antròpiques (63% i 37% respectivament). 7.2 Actuacions dels mitjans durant els episodis d’afecció més destacats De les 281 actuacions de resposta que han realitzat les embarcacions i el mitjà aeri de l’ACA, 7 d’elles han estat especialment destacades per la importància de les afeccions que s’han produït, bé per la seva intensitat o naturalesa, bé pel seu ampli abast d’afecció. En casos especials, s’han mobilitzat, ràpidament i de forma coordinada, tots els mitjans tècnics i humans de l’ACA, activant-se, en tres casos, el Pla especial d’emergències per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (CAMCAT), en fase de prealerta o d’emergència 1. També durant aquestes actuacions s’ha comptat amb la col·laboració dels centres de recerca que treballen amb la Unitat d’Aigües Marines en els diferents programes vinculats al Pla de vigilància. Dels 7 episodis més destacats, un d’ells ha afectat un tram molt ampli del litoral (des del Baix Penedès a La Selva), un altre s’ha produït al litoral de Barcelona (a les platges del Maresme i Barcelonès), dos al litoral de Girona (un a Palamós i l’altre a les Illes Medes) i tres al de Tarragona (un al port de Tarragona, l’altre a Vila-seca i l’altre a Cambrils). Els episodis al litoral de Tarragona han estat la formació d’una gran irisació de combustible a la platja de Vila-seca, el mes de juliol; unes fuites a l’emissari de la Riera de Riudoms de Cambrils, a l’agost, i l’enfonsament d’una embarcació de subministrament de combustible al port de Tarragona, al setembre. Al litoral de Barcelona es va actuar per recollir les taques de mucílag que van afectar les aigües litorals i les platges del Maresme i Barcelonès, a finals de juliol i primers d’agost (veure més informació sobre aquest episodi a la pàgina 13). Al litoral de Girona van haver diverses avaries a l’estació de bombament del Padró de Palamós, principalment durant l’agost. També van ser importants diverses afeccions per vessaments d’hidrocarburs lleugers, sobretot als trams costaners de Cap de Creus i de Begur, que generaren la formació de moltes irisacions a l’aigua. L’episodi més important es va produir a l’entorn de les Illes Medes el 31 d’agost. Una de les afeccions més destacades de l’estiu de 2008 i que mai s’havia detectat en temporades de bany anteriors, va ser l’important vessament d’oli de palma des d’una embarcació mercant, a una considerable distància de la costa, i que afectà un ampli sector costaner, sobretot des del Garraf a La Selva, durant dues setmanes consecutives al juliol. A la següent taula s’enumeren cronològicament els episodis més destacats i posteriorment s’inclou una breu descripció de les actuacions.


25

Taula amb les afeccions més destacades, l’estiu de 2008

Data de l’actuació Episodis més destacats Localització Litoral CAMCAT Mitjans

mobilitzats Juny Juliol Agost Setembre

Vessament de grans quantitats d’oli de palma (Tripalmitina)

Entre Baix Penedès i La

Selva

Barcelona i Girona SI

9 embarcacions

Mitjà Aeri

Inspectors de platges

Del 7 al 21

Vessament de combustible a

Vila-seca

Platja de la Pineda

(Vila-seca) Tarragona SI

4 embarcacions

Mitjà Aeri

28 i 29

Grans taques naturals de Mucílags

Maresme i Barcelonès Barcelona NO

6 embarcacions

Mitjà Aeri


Del 28 al 31

De l’1 al 6

Avaria del sobreeixidor del

Padró (EDAR Palamós)

Marina Palamós Girona NO

3 embarcacions

Mitjà aeri

Del 6 al

21

Fuites a l’emissari de la

Riera de Riudoms (EDAR

Cambrils)

Platja de Cavet (Cambrils)

Tarragona NO

3 embarcacions

Mitjà aeri


Del 27 al 31

De l’1 al 22

Vessament de combustible a les Illes Medes

Illes Medes (Torroella de

Montgrí) Girona NO

3 embarcacions

Mitjà aeri

31 d’agost

1 de setembre

Vessament de carburants per l’enfonsament

d’una gavarra al Port de

Tarragona

Port de Tarragona Tarragona SI

4 embarcacions

Mitjà aeri

Del 9 al 21

Vessament d’oli de palma (Tripalmitina) • Data: del 7 al 21 de juliol (ambdós inclosos) • Localització: tram de costa entre el Garraf i la Selva • Descripció: entre el 7 i el 21 de juliol va arribar a la costa una substància blanca d’aspecte greixós que es va identificar com a tripalmitina o oli de palma. Es va activar, durant un dia, el CAMCAT en fase d’emergència 1. • Actuació: Al llarg de tot el tram de costa afectada (Garraf – La Selva), 9 embarcacions de l’ACA van participar en el seguiment i retirada d’aquest residu entre el 7 i el 21 de juliol (ambdós inclosos). El mitjà aeri i l’equip d’inspectors de platges van inspeccionar a diari les platges i els trams costaners afectats. També s’efectuaren recollides de mostres a la sorra i l’aigua per analitzar-les als laboratoris de l’IIQAB-CSIC que van identificar el producte en menys de 24 hores.


26

Gran taca de combustible a Vila-seca • Data: 28 i 29 de juliol (ambdós inclosos) • Localització: Platja de la Pineda (Vila-seca, Tarragona) • Descripció: El dilluns 28 de juliol, l'avioneta de l'ACA va detectar una taca de gasoil de grans dimensions davant de la costa de Vila-seca. Els corrents van acostar aquesta taca fins a la platja de la Pineda, per la qual cosa es va prohibir el bany a la zona afectada. Es va activar el CAMCAT en fase d’emergència 1. • Actuació: Quatre embarcacions de l’ACA van treballar, juntament amb les embarcacions dels serveis de salvament de la Creu Roja, per dispersar la taca de gasoil i facilitar així la seva evaporació. L’avioneta i una embarcació de l’ACA van realitzar, durant dos dies, tasques de vigilància i seguiment des de l’aire, tot i que la taca va quedar dissolta en poques hores el mateix dilluns 28 de juliol. No es va poder determinar l’origen del vessament. Grans taques naturals de mucílags • Data: del 28 de juliol al 6 d’agost • Localització: tram de costa entre el Barcelonès i el Maresme • Descripció: Durant l’última setmana de juliol i la primera d’agost es va detectar la presència de mucílags a les aigües litorals i platges del Maresme i Barcelonès. • Actuació: L’actuació de resposta va implicar la movilització de 6 embarcacions (2 Pelicans i 4 Marnetts) per tal de recollir i dispersar les taques i fileres de mucílags al llarg del tram de costa afectat. El mitjà aeri va efectuar vols de vigilància i seguiment durant el període comprès entre el 28 de juliol i el 6 d’agost, per tal de localitzar les acumulacions de mucílags abans que arribessin a les platges. A més, els mitjans tècnics també van recollir mostres que es van enviar a l’ICM-CSIC per identificar la seva naturalesa. Avaria del Sobreeixidor del Padró (EDAR Palamós) • Data: del 6 al 21 d’agost • Localització: Sobreiixidor del Padró a Marina Palamós • Descripció: El sobreeixidor del Padró, localitzat en un espigó de la Marina de Palamós, va abocar aigües residuals sense tractar directament a mar, en quatre ocasions al llarg de l’estiu, com a conseqüència de diferents avaries de l’estació de bombament. L’avaria més important va tenir lloc entre el 6 i el 21 d’agost pel trencament de la canonada d'impulsió de l'estació. • Actuació: Mentre va durar la incidència, en el període entre el 6 i el 21 d’agost, tres embarcacions de l’ACA van participar en les tasques de vigilància de l’abocament del sobreeixidor, fins a 6 vegades al dia cada embarcació. A més, l’avioneta de l’ACA també va participar amb dues inspeccions diàries en les tasques de vigilància i seguiment. Es va tenir especial cura de que la ploma que formaven les aigües residuals no afectés a la platja Gran de Palamós, cosa que no es va produir. Fuites a l’emissari de la riera de Riudoms (EDAR Cambrils) • Data: del 27 d’agost al 22 de setembre • Localització: Emissari de la riera de Riudoms a Cambrils • Descripció: L’avioneta de l’ACA va detectar, en les seves inspeccions diàries, fuites a l’emissari de la riera de Riudoms a Cambrils el dia 27 d’agost. • Actuació: Durant la incidència es van realitzar controls analítics de la qualitat sanitària a les platges per confirmar que les platges properes no estaven afectades per contaminació fecal. En les actuacions de seguiment i control hi varen participar tres embarcacions de l’ACA, l’avioneta i 2 inspectors de platges. La reparació de les fuites es va realitzar entre el 15 i el 22 de setembre.


27

Gran irisació de combustible a les Illes Medes • Data: 31 d’agost i 1 de setembre • Localització: Illes Medes a Torroella de Montgrí (Girona) • Descripció: el diumenge 31 d’agost, SASEMAR de Palamós informa d’una gran irisació de combustible a les Illes Medes. • Actuació: L’avioneta va supervisar la zona i va confirmar que hi havia una taca molt gran de 500 metres de llarg, a l'est de la Meda Gran, que s'estenia de Nord a Sud fins a la Meda Petita, a 100 metres de la línia de costa. I també va veure una altra taca de 200 metres de llarg (filera estreta) a l'est de la Meda petita, entre aquesta i els Tascons. La taca era una irisació pròpia d’hidrocarburs lleugers d’aspecte metàl·lic. Durant tot el diumenge 31 d’agost, 3 embarcacions van treballar per oxigenar la taca i facilitar la seva evaporació. El dilluns 1 de setembre l’avioneta va realitzar el control de la zona i va confirmar la total eliminació de les taques d’hidrocarburs. Vessament de carburants per enfonsament d’una gavarra al Port de Tarragona • Data: 9 de setembre • Localització: Port de Tarragona • Descripció: El matí del dimarts 9 de setembre, l’enfonsament, dins del port de Tarragona, d’una embarcació (Gavarra) dedicada al subministrament de combustible a vaixells mercants, va provocar el vessament d’una important quantitat de fuel i gas-oil a les aigües portuàries. • Actuació: El port de Tarragona va iniciar, des del primer moment, tasques de contenció del vessament mitjançant l’us de barreres i sistemes d’aspiració. Així mateix, es va activar, en fase d’alerta, el CAMCAT, i des del mateix dia 9, l’ACA va participar en les tasques de vigilància i neteja posant a disposició les seves embarcacions per al dispositiu de contenció. El primer dia van participar dues embarcacions pelicà, i en els dies posteriors es van ampliar fins a quatre. Aquestes embarcacions de l’ACA van fer tasques de neteja de l’aigua i de col·locació de barreres de contenció. També el mitjà aeri de l’ACA va realitzar controls diaris per informar de l’evolució de la taca d’hidrocarburs. Els vols d’inspecció van confirmar que les taques d’hidrocarburs de l’interior del port no van sortir de l’àrea portuària, i per tant, no van afectar a les platges de Vila-seca. Els treballs dels mitjans de l’ACA es van estendre fins el 16 de setembre. El 21 de setembre es va reflotar l’embarcació enfonsada i l’episodi es va donar per finalitzat. 7.3 Rescats de persones i embarcacions Les embarcacions, a més de desenvolupar tasques de vigilància i millora de les aigües litorals, són també un dispositiu de seguretat per a persones i embarcacions durant una bona part de la temporada d’estiu, i any rera any, es realitzen actuacions de rescat fora de les zones de bany. En aquestes actuacions s’ha donat suport a SASEMAR, entitat responsable de la seguretat marítima. La costa de Tarragona ha estat la zona on les embarcacions de l’ACA han fet més rescats, amb un total de dotze actuacions. A Girona se n’han fet vuit, i a Barcelona se n’han fet quatre.


28

Figura 13: Mapa i gràfic de distribució geogràfica dels rescats

Port de la Selva (3 rescats)Alt Empordà

Baix Empordà

La Selva

Maresme

Barcelonès

Baix LlobregatGarraf

Baix Penedès

Tarragonès

Baix Camp

Blanes (4 rescats)

Cambrils (3 rescats)Mont-roig del Camp (3 rescats)

Lloret (1 rescat)

Arenys de Mar (1 rescat)Premià de Mar (1 rescat)

Barcelona (1 rescat)Vilanova i la Geltrú (1 rescat)

Torredembarra (1 rescat)

Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant (1 rescat)L’Ametlla de Mar (1 rescat)

Sant Carles de la Ràpita (1 rescat)

Tarragona (2 rescats)

Port de la Selva (3 rescats)Alt Empordà

Baix Empordà

La Selva

Maresme

Barcelonès


Baix Penedès

Tarragonès

Baix Camp

Blanes (4 rescats)


Alt Empordà

Baix Empordà

La Selva

Maresme

Barcelonès


Baix Penedès

Tarragonès

Baix Camp

Blanes (4 rescats)


Lloret (1 rescat)

Arenys de Mar (1 rescat)Premià de Mar (1 rescat)

Barcelona (1 rescat)Vilanova i la Geltrú (1 rescat)

Torredembarra (1 rescat)

Vandellós i l’Hospitalet de l’Infant (1 rescat)L’Ametlla de Mar (1 rescat)

Sant Carles de la Ràpita (1 rescat)

Tarragona (2 rescats)

Distribució geogràfica dels rescats

GIRONA33%TARRAGONA

50%

BARCELONA17%

Les diferents tipologies de rescats han estat les següents:

- Recollir o auxiliar banyistes fora de les zones de bany a una distància més enllà dels 200 metres (2 actuacions)

- Remolcar embarcacions avariades (17 actuacions) - Remolcar embarcacions sense motor com patins, caiacs, canoes, etc (4 actuacions) - Auxiliar o remolcar a windsurfistes (1 actuació)

Al 2008, s’han remolcat 21 embarcacions i s’han rescatat 46 persones. Aquest nombre d’actuacions ha estat similar al del 2007, en què es remolcaren 26 embarcacions i es van rescatar 45 persones.


29

7.4 Recollida de sòlids flotants Les 52 embarcacions de neteja distribuïdes al llarg del litoral de Catalunya han recollit, durant la temporada de bany de 2008, una quantitat global de 622,4 m3 de sòlids flotants que corresponen a unes 51 tones. Les embarcacions han realitzat les seves activitats diàries de vigilància i neteja de les aigües litorals dintre del període comprès entre el 21 de juny i l’11 de setembre. Com és habitual, les 12 embarcacions de litoral, en tractar-se d’embarcacions més grans, han recollit la major part d’aquests residus, concretament 445 m3, que correspon al 71% del volum total. Les 40 embarcacions de platges han recollit 177 m3, que correspon al 29%.

Plàstics32%

Restes vegetals marins

21%

eixos%

ltres antròpics14%

Fustes antrop.15%

Mat. orgànica5%

Quantitat total: 622,4 m

Olis i gr0,05Restes

vegetals terra13%

A

3

De mitjana, el conjunt de les embarcacions han recollit cada dia 7,5 m3 , que corresponen aproximadament a uns 600 kg per dia de sòlids flotants o a 5 contenidors de brossa urbana al dia. Composició dels sòlids recollits al litoral de Catalunya. Un 61% del volum total de sòlids, correspon a residus antròpics (originats per l’activitat humana) com plàstics, fustes, vidre, etc. I un 39% correspon a residus naturals com restes vegetals, escumes, animals morts, etc. Entre els sòlids recollits han predominat els plàstics (ampolles, bosses, envasos, etc) que han suposat un 33% del volum total seguits, de major a menor quantitat, per les restes de vegetals marins (algues i fanerògames marines), els objectes fets de fusta (caixes, pals, taulons, etc), altres residus antròpics (llaunes, vidres, etc) i les restes de vegetals procedents de terra (troncs, branques, fulles, etc).

Figura 14: Tipologia de sòlids flotants al litoral català

Quantitat recollida Tipologia / Naturalesa Volum

Distribució dels sòlids recollits al litoral. Com ha passat altres estius, al voltant del 50% del volum total de sòlids s’ha recollit a la demarcació litoral de Tarragona amb una xifra corresponent a 340,5 m3. En aquesta demarcació s’ha recollit el 41% del total de sòlids antròpics a Catalunya i el 76% del volum total de restes naturals.

(m3) Proporció

(%) Plàstics 203,1 32,6

Fustes 92,1 14,8

Altres sòlids antròpics 84,0 13,5

Olis i greixos 0,3 0,05

Restes vegetals terra 84,0 13,5

Restes vegetals marines 130,6 21,0

Matèria orgànica 28,3 4,6

TOTAL ANTRÒPICS 379,5 60,9

TOTAL NATURALS 242,9 39,1

TOTAL 622,4 100,0


30

A diferència d’altres estius, enguany s’ha recollit una quantitat pràcticament idèntica a les demarcacions de Girona (140,6 m3) i Barcelona (141,3 m3). Normalment, les quantitats recollides a Barcelona eren bastant superiors a les de Girona.

Figura 15: Distribució del total de sòlids per demarcació litoral TOTAL SÒLIDS FLOTANTS

622,4 m3

TARRAGONA54%

BARCELONA23%

GIRONA23%

050

100150200250300350400

GIRONA BARCELONA TARRAGONA

Qua

ntita

reco

llida

(m3 )

Residus antròpics Restes naturals

Quantitat recollida per demarcació (m3)

Pel que fa a la composició dels sòlids recollits a les tres demarcacions, cal destacar que al litoral de Girona i Barcelona la fracció antròpica representa, respectivament, fins a un 85% i 74% del volum total, i en canvi, al litoral de Tarragona, aquesta fracció suposa només un 46%. A Tarragona la fracció corresponent a les restes naturals és molt elevada per la gran quantitat de restes vegetals marines recollides, sobretot a les comarques del Baix Ebre i Montsià.

Figura 16: Sòlids flotants segons el tipus i la demarcació geogràfica


140,6 141,3 340,5

0

20

40

60

80

100

120


Qua

ntita

reco

llida

(m3 )

PlàsticsFustes Altres antròpics

0

20

40

60

80

100

120


Qua

ntita

reco

llida

(m3 )

Restes vegetals terraRestes vegetals marinsMatèria orgànica


31

Les quantitats de plàstics més elevades s’han recollit a les comarques del Maresme i Tarragonès i les majors quantitats de fustes s’han recollit al litoral de Girona. Les quantitats de plàstics més elevades s’han recollit a les comarques del Maresme i Tarragonès i les majors quantitats de fustes s’han recollit al litoral de Girona. Comparació dels sòlids recollits, respecte al 2007 i a les temporades anteriors. Respecte al temps treballat, la quantitat total de sòlids recollida l’estiu de 2008 ha estat un 14% inferior a la del 2007 i un 31% inferior a la mitjana del període 2002-2007.

Comparació dels sòlids recollits, respecte al 2007 i a les temporades anteriors. Respecte al temps treballat, la quantitat total de sòlids recollida l’estiu de 2008 ha estat un 14% inferior a la del 2007 i un 31% inferior a la mitjana del període 2002-2007. Figura 17: Evolució de la quantitat de sòlids flotants recollits a Catalunya en el període 2002 a 2008

Figura 17: Evolució de la quantitat de sòlids flotants recollits a Catalunya en el període 2002 a 2008

02002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Estius

200400600800

10001200

Volu

m re

colli

t (m

3 )

Antròpics Naturals

3Mitjana 2002 a 2007: 953 m En comparació amb el 2007, al 2008 s’han recollit quantitats inferiors de tots els tipus de sòlids a excepció dels “altres antròpics” que s’han recollit en quantitats similars i de les “restes de vegetals marins” que s’han recollit en majors quantitats. En conjunt i respecte al temps treballat, la reducció dels sòlids antròpics ha estat d’un 19% i la dels sòlids naturals, només d’un 4%.

En comparació amb el 2007, al 2008 s’han recollit quantitats inferiors de tots els tipus de sòlids a excepció dels “altres antròpics” que s’han recollit en quantitats similars i de les “restes de vegetals marins” que s’han recollit en majors quantitats. En conjunt i respecte al temps treballat, la reducció dels sòlids antròpics ha estat d’un 19% i la dels sòlids naturals, només d’un 4%.

Figura 18: Comparativa 2007-2008 de les quantitats dels diferents tipus de sòlids recollits a Catalunya

Figura 18: Comparativa 2007-2008 de les quantitats dels diferents tipus de sòlids recollits a Catalunya

0

50

100

150

200

250

300

Restes v

eg.te

rra

Restes v

eg.m

arins

Volu

m r

ecol

lit (m

3 )

2007 2008


32

El litoral de Barcelona és l’únic tram costaner en el què les quantitats recollides durant el 2008 han estat inferiors a les del 2007, ja que al litoral de Girona i Tarragona les quantitats han estat força similars. Aquesta reducció no respon a una sola causa, però podria estar en part associada a un menor efecte de les riuades durant l’estiu de 2008 (que sobretot afecten habitualment a les comarques del Maresme i el Barcelonès) i a una menor afluència d’usuaris a la costa. 8. PROJECTE MEDUSA 2008

Des de la Unitat d’Aigües Marines, l’ACA ha volgut impulsar durant l’estiu de 2008 el que s’ha denominat Projecte Medusa 2008. L’objectiu d’aquest projecte és ampliar i millorar els coneixements sobre els fenòmens de les arribades de meduses al litoral de Catalunya, principalment durant els mesos d’estiu i, d’aquesta manera, oferir un bon servei d’informació pública a la ciutadania i, alhora, disposar dels criteris i coneixements necessaris per gestionar aquesta temàtica de la manera més adient i amb el suport d’un equip científic expert en meduses. La presència de meduses a les aigües costaneres, així com l’arribada d’exemplars d’aquests organismes a les platges, és un fenomen conegut i freqüent en l’ecosistema marí. Amb tot, ara per ara, els coneixements científics sobre la dinàmica de les poblacions de meduses a les nostres costes no és suficient com per poder saber si les arribades de meduses a les platges han experimentat canvis significatius en relació a altres èpoques. És per això que, per estudiar amb rigor el fenomen de les meduses a les platges, l’ACA va iniciar l’any 2007 uns estudis amb la col·laboració del Grup de Plàncton Gelatinós de l’ICM-CSIC, que continuaran vigents durant els anys 2008 i 2009. Dintre del Projecte Medusa, no només estan inclosos estudis i treballs científics, sinó també treballs relacionats amb la millora d’obtenció de dades d’observació de meduses a les platges i a les aigües litorals, i treballs de difusió pública de caràcter formatiu i informatiu. En el Projecte Medusa també s’ha donat importància a l’elaboració de protocols d’actuació i recomanacions adreçades als usuaris de les platges i als tècnics municipals. Durant l’estiu de 2008, igual que en l’estiu anterior, s’ha comptat amb la col·laboració de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors (FNCCP) per poder disposar del suport d’embarcacions pesqueres, en cas que calgués implementar mesures paliatives de retirada de meduses a les platges, activitat que no s’ha realitzat en cap ocasió durant l’estiu de 2008, atès que no s’ha donat cap episodi de concentració massiva de meduses a les platges. Elements i continguts més importants del Projecte Medusa 2008:

- Continuació dels estudis i treballs científics sobre les meduses per part de l’ICM-CSIC. - Millora de l’obtenció de dades d’observació de meduses a les platges i aigües litorals. - Ampliació i millora de la informació pública sobre la presència de meduses durant els

mesos d’estiu (www.gencat.cat/aca). - Realització de jornades formatives i informatives. - Participació dels ajuntaments costaners en l’obtenció de dades d’observació de

meduses a les platges, com a prova pilot.

http://www.gencat.cat/aca


33

Novetats més destacades sobre informació, participació i formació:

- Creació d’un portal d’informació al web de l’ACA amb una àmplia informació sobre meduses.

- Informació diària sobre la presència de meduses a les platges i aigües costaneres de Catalunya, a través del web de l’ACA.

- Participació del ajuntaments costaners en el seguiment de la presència de meduses a les platges.

- Celebració de jornades formatives i informatives adreçades principalment als serveis de salvament i socorrisme i als serveis tècnics dels ajuntaments.

- Elaboració i publicació de materials formatius i de divulgació: pòster d’identificació de meduses, i documentació general sobre meduses.

8.1 Activitats de formació i d’informació La primera activitat de formació i informació en el marc d'aquesta campanya va ser la presentació del Projecte Medusa 2008 als ajuntaments costaners catalans, per tal que ells, a través dels seus tècnics i Serveis de Salvament i Socorrisme, també participessin en l'obtenció de dades sobre l’observació de meduses a les platges, activitat que l’ACA ve realitzant sistemàticament des de l’any 2000 durant les visites d’inspecció que efectuen els inspectors de platges. Aquesta jornada específica sobre meduses, realitzada el dia 3 de juny de 2008, a l’ICM-CSIC, va servir per informar sobre el fenomen d’arribada de meduses a les platges i plantejar els aspectes de col·laboració més adequats durant la campanya d’estiu. Posteriorment, el dia 11 de juny de 2008, es va presentar el Projecte i els aspectes de col·laboració amb els Serveis de Salvament i Socorrisme en la primera reunió de la Comissió de seguiment de la qualitat de les platges de la temporada de bany. Així mateix, també es van realitzar tres xerrades formatives destinades als patrons de les embarcacions de l’ACA, amb l'objectiu de presentar els continguts i metodologia de treball del Projecte Medusa 2008 a fi de millorar la qualitat de les dades d’observació de meduses obtingudes pels patrons. D'igual manera, es va fer especial èmfasi en els canals de comunicació sobre la presència de meduses per poder recollir mostres de meduses vives i traslladar-les a l’ICM-CSIC, per tal de fer els estudis pertinents en els seus aquaris. En totes les jornades formatives i informatives es va repartir material gràfic i documentació elaborat per l'ICM-CSIC per millorar la qualitat de l’obtenció de dades de l’observació de meduses. Tot aquest material es troba disponible al web de l'ACA. El material elaborat i distribuït ha estat el següent:

- Guia d'identificació de les espècies de meduses més freqüents al litoral català. - Fitxes per a la recollida d'informació sobre presència de meduses (setmanal i diària). - Pòster sobre les espècies de meduses més freqüents al litoral català. - Dossiers informatius per a cadascuna de les jornades. En aquest sentit s'han elaborat

diversos documents generals i específics.


34

8.2 Resultats d’observació de meduses a les platges 8.2 Resultats d’observació de meduses a les platges En aquest apartat es presenten els resultats diaris de les observacions de meduses que s’han obtingut mitjançant l’equip d’inspectors de platges, que han visitat pràcticament amb una freqüència diària les 215 platges que s’inclouen en el Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges. Les quantitats de meduses observades s’han avaluat, a nivell semiquantitatiu, utilitzant tres categories: “Moltes”, “Bastantes” o “Poques” i s’han identificat sempre les espècies observades.

En aquest apartat es presenten els resultats diaris de les observacions de meduses que s’han obtingut mitjançant l’equip d’inspectors de platges, que han visitat pràcticament amb una freqüència diària les 215 platges que s’inclouen en el Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges. Les quantitats de meduses observades s’han avaluat, a nivell semiquantitatiu, utilitzant tres categories: “Moltes”, “Bastantes” o “Poques” i s’han identificat sempre les espècies observades. Actualment, la Unitat d’Aigües Marines de l’ACA ja disposa d’una base de dades de presència de meduses a les platges que correspon a nou anys de vigilància consecutius (des del 2000 al 2008). I per tant, ja es poden fer algunes valoracions comparatives d’uns estius respecte als altres.

Actualment, la Unitat d’Aigües Marines de l’ACA ja disposa d’una base de dades de presència de meduses a les platges que correspon a nou anys de vigilància consecutius (des del 2000 al 2008). I per tant, ja es poden fer algunes valoracions comparatives d’uns estius respecte als altres. Pel que fa als resultats de l’estiu de 2008, el nombre d’observacions de meduses a les platges catalanes ha estat de 570, en el període comprès entre el 28 de maig i el 21 de setembre (veure Figura 19). Aquests resultats han estat molt similars a l'any anterior, tant en valor absolut com en percentatge respecte al nombre total d’inspeccions. En el 80% de les ocasions s’ha observat abundàncies molt baixes de meduses a les platges (menys d’1 individu per 10 m2) i tan sols en un 6% dels casos s’han observat moltes meduses (més d’1 individu per m2. Aquests valors són molt similars als del 2007 en què, prop del 80% de les observacions també van ser de poques meduses.

Pel que fa als resultats de l’estiu de 2008, el nombre d’observacions de meduses a les platges catalanes ha estat de 570, en el període comprès entre el 28 de maig i el 21 de setembre (veure Figura 19). Aquests resultats han estat molt similars a l'any anterior, tant en valor absolut com en percentatge respecte al nombre total d’inspeccions. En el 80% de les ocasions s’ha observat abundàncies molt baixes de meduses a les platges (menys d’1 individu per 10 m2) i tan sols en un 6% dels casos s’han observat moltes meduses (més d’1 individu per m2

. Aquests valors són molt similars als del 2007 en què, prop del 80% de les observacions també van ser de poques meduses.

Evolució temporal de l’observació de meduses a les platges Evolució temporal de l’observació de meduses a les platges A la Figura 19 es presenta, per a cada estiu, el tant per cent d’observació de meduses referit al nombre total d’inspeccions. Les dades indiquen que al 2008 aquesta proporció ha estat de l’ordre del 3% i molt similar a la de l’estiu de 2007 que va ser del 2%. La proporció més alta d’observacions de meduses es va donar l’any 2005, amb un valor del 7%. El nombre d’inspeccions del 2008 ha estat de 15.854, amb 484 observacions, i al 2007, de 15.851, amb 308 observacions.

A la Figura 19 es presenta, per a cada estiu, el tant per cent d’observació de meduses referit al nombre total d’inspeccions. Les dades indiquen que al 2008 aquesta proporció ha estat de l’ordre del 3% i molt similar a la de l’estiu de 2007 que va ser del 2%. La proporció més alta d’observacions de meduses es va donar l’any 2005, amb un valor del 7%. El nombre d’inspeccions del 2008 ha estat de 15.854, amb 484 observacions, i al 2007, de 15.851, amb 308 observacions.

Figura 19: Evolució de l’observació de meduses a les platges en el període 2000-2008 Figura 19: Evolució de l’observació de meduses a les platges en el període 2000-2008

1

2

3

4

5

6

7

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Estius

Obe

rvac

ió m

edus

es/

nom

bre

insp

ecci

ons

(%)


35

La freqüència d’observació de meduses a les platges durant l’estiu de 2008 ha estat baixa, però continuada. A la figura 20 es mostra l’evolució diària d’observació de meduses des de maig fins a setembre i s’observa que, al mes de juliol, la freqüència ha estat menor, circumstància que podria estar associada al règim de vents.

La freqüència d’observació de meduses a les platges durant l’estiu de 2008 ha estat baixa, però continuada. A la figura 20 es mostra l’evolució diària d’observació de meduses des de maig fins a setembre i s’observa que, al mes de juliol, la freqüència ha estat menor, circumstància que podria estar associada al règim de vents.

Figura 20: Evolució diària d’observació de meduses l’estiu de 2008 Figura 20: Evolució diària d’observació de meduses l’estiu de 2008

Distribució de l’observació de meduses al llarg de la costa Distribució de l’observació de meduses al llarg de la costa L’estiu de 2008, com altres anys, l’observació de meduses ha estat molt heterogènia al llarg de la costa, ja que hi ha hagut platges en les que no s’han observat meduses en tota la temporada i d’altres en que l’observació ha estat molt freqüent. Tot i la gran variabilitat en les dades d’observació d’aquests organismes, s’han pogut identificar 4 sectors litorals en els que hi ha hagut una major presència de meduses a les platges i que corresponen a: des de Colera fins a Castell-Platja d’Aro, des de Begur fins a Calonge, des de Premià de Mar fins a Barcelona i des de Calafell fins a Mont-roig del Camp.

L’estiu de 2008, com altres anys, l’observació de meduses ha estat molt heterogènia al llarg de la costa, ja que hi ha hagut platges en les que no s’han observat meduses en tota la temporada i d’altres en que l’observació ha estat molt freqüent. Tot i la gran variabilitat en les dades d’observació d’aquests organismes, s’han pogut identificar 4 sectors litorals en els que hi ha hagut una major presència de meduses a les platges i que corresponen a: des de Colera fins a Castell-Platja d’Aro, des de Begur fins a Calonge, des de Premià de Mar fins a Barcelona i des de Calafell fins a Mont-roig del Camp. Per demarcacions litorals, la freqüència d’observació de meduses ha estat molt similar a Girona i Tarragona, on les observacions de meduses han estat sempre superiors a les del litoral de Barcelona (Figura 21). Aquesta distribució és semblant a l’observada el 2007.

Per demarcacions litorals, la freqüència d’observació de meduses ha estat molt similar a Girona i Tarragona, on les observacions de meduses han estat sempre superiors a les del litoral de Barcelona (Figura 21). Aquesta distribució és semblant a l’observada el 2007.

Figura 21: Freqüència d’observació de meduses per demarcació Figura 21: Freqüència d’observació de meduses per demarcació (Nombre d’observacions/nombre d’inspeccions) (Nombre d’observacions/nombre d’inspeccions)

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0


Obe

rvac

ió m

edus

es/

nom

bre

insp

ecci

ons

(%)

Juny ost Setembre Juliol Ag


36

8.3 Espècies identificades Les espècies predominants durant l'estiu de 2008 han estat de major a menor freqüència d’observació: Pelagia noctiluca, Aurelia aurita, Cotylorhiza tuberculata, Chrysaora hysoscella i Rhizostoma pulmo. Respecte a l’estiu del 2007, destaca una diferència important en relació a les espècies més observades, que s’han citat anteriorment; ha disminuït Pelagia noctiluca i Rhizostoma pulmo i ha augmentat Aurelia aurita, Cotylorhiza tuberculata i Chrysaora hysoscella. A la figura 22 es mostra el percentatge d’observació de les diferents espècies de meduses observades a les platges els estius de 2007 i 2008. En relació a la identificació de les espècies cal destacar que tan sols en un 6% de les observacions no es va poder identificar l'espècie.

Figura 22: Espècies de meduses observades, estius 2007 i 2008


37

9. RESUM Durant l’estiu de 2008, s’ha dut a terme el Pla de vigilància de les aigües litorals i les platges, des de l’1 de juny al 26 de setembre i, com cada any, aquest Pla ha estat integrat pel Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges (des del 1990), el Programa de prevenció i neteja de les aigües litorals (des del 2001), el Pla de vigilància de fitoplàncton nociu i tòxic (des del 2000) i el Projecte Medusa (des del 2007). Les activitats d’aquests programes s’han dirigit i coordinat des de la Unitat d’Aigües Marines, que ha fet el seguiment de les actuacions dels d’inspectors de platges, de les embarcacions de prevenció i neteja, de l’avioneta d’inspecció i, al mateix temps, ha elaborat tots els resultats setmanals sobre l’estat de les platges i aigües litorals publicats al web i ha redactat els diferents informes sobre el balanç de la campanya d’estiu, com els informes específics per a cadascun dels municipi costaners i l’informe final del Pla de vigilància, que correspon a aquest document. En conjunt, s’han dut a terme les mateixes activitats que en temporades de bany anteriors, si bé, com cada any, s’han introduït millores per a la gestió de les dades i la informació pública dels resultats. La novetat més destacada del 2008 correspon a la plena implementació de la nova Directiva europea sobre la gestió de les aigües de bany, 2006/7/CE, que ha dut a terme l’ACA. Per altra banda, s’han mantingut com cada any, les reunions de la Comissió de seguiment de la qualitat de les platges, que l’ACA va crear el 2005 i en la què hi participa un elevat nombre d’ajuntaments costaners. En el Pla de vigilància han participat, com en anys anteriors, els següents centres de recerca: la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili pel que fa al control sanitari de les aigües de bany; l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, per al control del fitoplancton nociu i tòxic, i el Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona del CSIC, per al control dels contaminants orgànics en aigües. Les empreses que han participat han estat: Fomento de Construcciones y Contratas, SA i Ecolmare Ibérica SA, per al servei d’embarcacions de prevenció i neteja, i Infinit Air, SL, per a la vigilància aèria del litoral. Pel que fa a la informació generada durant la campanya d’estiu, cada setmana s’han publicat els resultats de l’estat de les platges i les aigües litorals al web de l’ACA i s’ha elaborat, durant 17 setmanes consecutives, el butlletí informatiu setmanal, publicat també al web. L’equip tècnic de la Unitat d’Aigües Marines que ha participat directament en la realització del Pla de vigilància ha estat integrat per: M. Bosch, M.J. Cardell, M.J. Corrales, M. Endrino, E. González, M. Manzanera i F. Picó, sota la coordinació de M. de Torres. Meteorologia. Durant l’estiu de 2008 s’han produït, en general, força precipitacions a tot el litoral, però les demarcacions litorals més afectades han estat les de Barcelona i Tarragona. A diferència d’estius anteriors, hi ha hagut força precipitacions durant els mesos de juny i juliol i, com cada any, s’han produït també alguns temporals de mar, si bé amb menys freqüència i intensitat que l’estiu anterior. La temperatura mitjana de l’aigua de bany corresponent a tot el litoral ha estat de: 20ºC al mes de juny, 24ºC al juliol, 25ºC a l’agost i 23ºC al setembre. Qualitat de les aigües litorals: inspeccions aèries. Durant l’estiu de 2008, i a nivell global de tot el litoral de Catalunya, els resultats de les inspeccions aèries diàries han indicat que, en general, les aigües han estat molt netes i transparents. En un 71% dels dies d’inspecció l’aspecte de l’aigua ha estat Bo, en un 25% Molt Bo i en un 4% Moderat. Els dies en què la qualitat de les aigües litorals s’ha qualificat de Molt Bona, les aigües s’han observat extraordinàriament netes, amb una transparència òptima i sense cap tipus d’incidència en cap tram del litoral.


38

Els dies en què l’estat de les aigües s’ha valorat de Moderat, es poden haver observat aigües significativament afectades pels efectes de les pluges, o bé per l’observació de fileres de sòlids flotants de naturalesa antròpica, o bé per la presència de grans irisacions de gas-oil causades per vessaments d’embarcacions, que són les afeccions més destacades que acostumen a observar-se des de l’aire. Les aigües litorals a la demarcació de Girona han presentat en general un aspecte Molt Bo, i els resultats de les inspeccions han indicat que un 60% dels dies d’observació l’aspecte ha estat Molt Bo i en un 40%, Bo. Als litorals de les demarcacions de Barcelona i Tarragona, els resultats han estat molt similars entre ells i són els litorals que s’han vist més afectats pels efectes de les pluges i els temporals que s’han produït durant l’estiu de 2008. En aquestes dues demarcacions, la proporció de dies d’aspecte Molt Bo ha estat al voltant del 20% i del 60%, d’aspecte Bo. Des de l’aire s’han observat, majoritàriament, afeccions de tipus natural i, en menor mesura, afeccions causades per l’activitat humana (causes antròpiques), amb una proporció del 73% i 23% respectivament. Les afeccions naturals observades més freqüents han estat les decoloracions de l’aigua causades principalment per l’efecte de les pluges i riuades (40% del total), la formació de taques causades per les proliferacions de fitoplàncton (27%) i la formació de mucílags o bé escumes naturals (27%). Pel que fa a les afeccions antròpiques, les més freqüents han estat els sòlids flotants (47%), les taques de gas-oil (37%) i, molt menys nombroses, les avaries de sanejament (14%). Qualitat de les platges. Dintre del Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges s’han controlat 215 platges de Catalunya (79 a Girona, 62 a Barcelona i 74 a Tarragona). Les activitats s’han desenvolupat des de l’1 de juny al 26 de setembre i s’han realitzat cada setmana, de mitjana, 927 inspeccions, amb un total de 15.851 visites de control a les platges durant tot l’estiu. La qualitat de les aigües de bany s’ha valorat en 245 punts de control definits a les platges i s’han analitzat, en total, 4.165 mostres d’aigua de mar per avaluar la qualitat de les aigües de bany, segons els indicadors microbiològics que estableix la nova Directiva sobre la gestió de la qualitat de les aigües de bany, 2006/7/CE. Durant 17 setmanes consecutives, s’han qualificat les aigües de bany de 215 platges i s’han publicat al web els resultats. Totes les setmanes s’han tramès els resultats a tots els ajuntaments costaners, per correu electrònic. En general, i considerant els resultats de les tasques de seguiment i control efectuades pels inspectors de platges durant tot l’estiu, les aigües de les platges s’han observat netes i transparents. La presència de sòlids flotants i escumes a les aigües de bany ha estat, en general, baixa, ara bé, els dies en què el mar ha estat molt agitat i sobretot els dies posteriors a fortes pluges i riuades, les platges s’han vist significativament afectades per l’arribada de restes vegetals, plàstics, etc. en alguns trams de la costa. Els resultats de la qualificació final de la qualitat de les aigües de bany, corresponents a la temporada de bany de 2008, indiquen que el 92,6% de les platges han obtingut la categoria Excel·lent, amb 199 platges qualificades amb aquesta categoria, el 5,6% ha obtingut la categoria Bona, amb 12 platges en total, i només 4 platges (l’1,9%) han obtingut la categoria Suficient. Cap de les 215 platges controlades ha obtingut la categoria Insuficient. Respecte a les platges de qualitat Bona, la majoria d’elles han rebut la influència, en major o menor mesura, d’aportacions d’aigües dolces des de recs o canals que han incidit sobre la seva qualitat i per això no han assolit la qualitat Excel·lent. Per altra banda, i pel que fa a les quatre platges qualificades com a Suficients, tres d’elles han estat directament influenciades pels aports de l’Ebre i la quarta, pels aports del Besòs en dies de fortes pluges.


39

En base al conjunt de resultats obtinguts durant la campanya d’estiu de 2008 i considerant l’aplicació, per primera vegada, de la nova Directiva d’aigües de bany d’aquest estiu, que estableix objectius de qualitat més exigents que l’anterior, es pot afirmar que, novament, es constata un elevat nivell de qualitat de les aigües de bany a les platges de Catalunya, amb una proporció molt elevada de platges de qualitat Excel·lent, la qual ha estat similar a la dels anys anteriors. Pel que fa a les valoracions de la qualitat de l’aspecte de l’aigua de les platges obtingudes l’estiu de 2008, els resultats indiquen que han predominat les aigües netes i transparents amb una proporció de platges d’aspecte Molt bo i Bo de l’ordre del 94%. Un 6% de les platges s’ha qualificat d’aspecte de l’aigua Moderat i cap platja s’ha qualificat amb les categories de Deficient o Dolent. Respecte a l’estiu anterior, els resultats de l’aspecte de l’aigua ha estat, globalment, força similars. Pel que fa a les valoracions de la qualitat de l’aspecte de la sorra obtingudes l’estiu de 2008, els resultats indiquen que la proporció majoritària de platges ha obtingut la categoria Bona, amb xifres del 77% i per tant, en general, les sorres de les platges s’han mantingut en bones condicions. Tan sols tres platges han obtingut la categoria Deficient, ja que pràcticament no s’hi efectuen actuacions de neteja. Els resultats del 2008 són molt similars als del 2007. En resum, es pot afirmar que els resultats de la qualitat de les platges durant l’estiu de 2008 han estat molt similars als del 2007. S’ha mantingut un elevat nivell de qualitat, tant pel que fa a la qualitat de les aigües de bany, com a la qualitat dels aspectes visuals de l’aigua i de la sorra. El factor que més ha incidit sobre l’alteració de la qualitat de les platges ha estat, com en anys anteriors, la incidència de les pluges i les riuades. Els fenòmens naturals com la presència d’escumes, les proliferacions de fitoplàncton, les acumulacions de restes vegetals o les proliferacions de meduses, no han tingut gaire rellevància durant la temporada de bany de 2008. Arribada de meduses a les platges. Durant l’estiu de 2008 s’ha desenvolupat el Projecte Medusa 2008, iniciat en fase pilot l’any 2007, amb l’objectiu d’ampliar i millorar els coneixements sobre el fenomen de l’arribada de meduses al litoral de Catalunya, principalment durant els mesos d’estiu. Pel que fa als resultats de l’estiu de 2008, la freqüència d’observació de meduses a les platges, en relació al nombre d’inspeccions efectuades durant l’estiu (dintre del període del 28 de maig al 21 de setembre), ha estat del 3%. I aquesta proporció ha estat molt similar a la de l’estiu anterior. La freqüència d’observació de meduses a les platges ha estat baixa però continuada al llarg de l’estiu. En el 80% de les ocasions s’han registrat abundàncies molt baixes de meduses (menys d’1 individu per 10 m2) i tan sols en el 6% de les observacions, les quantitats han estat abundants (més d’1 individu per m2). Aquests valors són molt similars als del 2007 en què, prop del 80% de les observacions també van ser de poques meduses. Com altres estius, l’observació de la presència de meduses ha estat molt heterogènia al llarg de la costa però, tot i la gran variabilitat en les dades d’observació d’aquests organismes, s’han pogut identificar quatre sectors litorals en els que s’ha produït una major incidència de presència de meduses a les platges. Aquests sectors han estat els següents: des de Colera fins a Castell-Platja d’Aro, des de Begur fins a Calonge, des de Premià de Mar fins a Barcelona i des de Calafell fins a Mont-roig del Camp.


40

Les espècies predominants observades durant l'estiu de 2008 han estat, de major a menor freqüència d’observació, les següents: Pelagia noctiluca, Aurelia aurita, Cotylorhiza tuberculata, Chrysaora hysoscella i Rhizostoma pulmo. Respecte a l’estiu anterior, s’han produït alguns canvis en les espècies predominants. Actuacions de resposta en casos d’afeccions al medi efectuades per les embarcacions. Les embarcacions de l’ACA han efectuat un total de 281 actuacions per donar resposta a les afeccions que s’han detectat al litoral durant l’estiu de 2008 i el nombre d’actuacions ha estat força similar a les demarcacions litorals de Girona, Barcelona i Tarragona. Un 65% de les actuacions s’han fet per afeccions produïdes com a conseqüència de l’activitat humana, en les que, sobretot, s’han recollit acumulacions de sòlids flotants i s’han netejat taques d’hidrocarburs lleugers (irisacions a l’aigua). Per altra banda, el 35% de les actuacions s’han dut a terme per respondre a afeccions d’origen natural, realitzant, principalment, recollida de restes vegetals, troncs i escumes de l’aigua. De totes aquestes actuacions, en destaquen concretament set, que s’han dut a terme durant episodis d’afecció de les aigües considerats especialment importants, bé per la seva naturalesa o bé pel les dimensions del seu abast. La naturalesa d’aquests set episodis ha estat la següent: vessaments d’hidrocarburs a mar (tres episodis); avaries puntuals en els sistemes de sanejament litorals (dos); vessament d’un producte industrial des d’una embarcació mercant (un) i, finalment, formació de grans taques d’escumes d’origen natural (un). En tres d’aquests episodis es va activar el Pla especial d’emergències per contaminació accidental de les aigües marines a Catalunya (CAMCAT. Rescats de persones i embarcacions. Les embarcacions de prevenció i neteja han realitzat, com en anys anteriors, actuacions de rescats, concretament 24 actuacions d’auxili en el mar en les què s’han rescatat 46 persones i remolcat a 21 embarcacions. Recollida de sòlids flotants. Les 52 embarcacions distribuïdes al llarg del litoral de Catalunya han recollit una quantitat global de 622,4 m3 (51 tones, aproximadament) de sòlids flotants, com a resultat de la seva activitat diària de vigilància i neteja de les aigües litorals. Això suposa que, de mitjana, el conjunt de les embarcacions han recollit cada dia uns 7,5 m3 , és a dir uns 600 kg de sòlids flotants. Un 61% del volum total de sòlids, correspon a residus antròpics (originats per l’activitat humana) com plàstics, fustes, vidre, etc. I un 39% correspon a residus naturals com restes vegetals, escumes, animals morts, etc. Entre els sòlids flotants recollits han predominat, com sempre, els plàstics (ampolles, bosses, envasos, etc.) que han suposat un 33% del volum total recollit per les embarcacions. Així mateix, s’han recollit restes de vegetals marins (21%), fustes manufacturades (15%), altres residus antròpics (14%) i restes vegetals procedents de terra (14%). Com en altres estius, al voltant del 50% del volum total recollit s’ha concentrat a la demarcació litoral de Tarragona, amb una xifra corresponent a 340,5 m3. En aquesta demarcació s’ha recollit el 41% del total de sòlids antròpics del litoral de Catalunya i el 76% del volum total de restes naturals. Cal destacar que al litoral de Girona i Barcelona la fracció antròpica ha estat, respectivament, d’un 85% i 74% del volum total; en canvi, al litoral de Tarragona, la fracció antròpica ha estat només del 46% i això s’explica per la gran quantitat de restes vegetals marines que es recullen a les comarques del Baix Ebre i Montsià i que fan augmentar la fracció natural.


41

Respecte al temps treballat, la quantitat total de sòlids recollida l’estiu de 2008 ha estat un 14% inferior a la del 2007 i un 31% inferior a la mitjana del període 2002-2007. La reducció ha estat d’un 19%, pel que fa al conjunt de sòlids antròpics, i només d’un 4%, pel que fa al conjunt de sòlids naturals. En comparació amb el 2007, al 2008 s’han recollit quantitats inferiors de tots els tipus de sòlids, a excepció de les restes de vegetals marins que s’han recollit en majors quantitats aquest estiu. El litoral de Barcelona és l’únic tram costaner en el què les quantitats recollides el 2008 han estat inferiors a les del 2007, ja que al litoral de Girona i Tarragona les quantitats han estat força similars. Aquesta reducció no respon a una sola causa però podria estar en part associada a un menor efecte de les riuades durant l’estiu de 2008 (que sobretot afecten habitualment les comarques del Maresme i el Barcelonès) i a una menor afluència d’usuaris a la costa. UNITAT D’AIGÜES MARINES Barcelona, desembre de 2008


42

Annex I

RESULTATS DE LES QUALIFICACIONS DE LES PLATGES

ESTIU 2008


43

ANNEX. Qualificacions globals de la qualitat de les platges a Catalunya l’estiu de 2008

Municipis Platges Qualitat Sanitària

Aspecte Aigua

Aspecte Sorra

PORTBOU de Portbou Excel·lent Molt Bo Bo d'en Goixa Excel·lent Molt Bo Bo COLERA de Garbet Excel·lent Molt Bo Bo de Grifeu Excel·lent Molt Bo Bo del Port Excel·lent Bo Bo de la Farella Excel·lent Bo Bo

LLANÇÀ

del Cau del Llop Excel·lent Bo Moderat del Port de la Vall Excel·lent Bo Bo del Port de la Selva Excel·lent Bo Moderat del Pas Excel·lent Molt Bo Molt Bo

EL PORT DE LA SELVA

de Tamariua Excel·lent Moderat Bo d'en Ros Excel·lent Molt Bo Bo Gran de Cadaqués Excel·lent Bo Bo

CADAQUÉS

es Llané Gran Excel·lent Molt Bo Bo Cala Montjoi Excel·lent Bo Bo de l'Almadrava Excel·lent Molt Bo Bo Canyelles Petites Excel·lent Molt Bo Bo dels Palangrers Excel·lent Molt Bo Bo de la Punta Excel·lent Bo Bo de Roses Excel·lent Bo Bo

ROSES

de Santa Margarida Excel·lent Molt Bo Molt Bo de la Rubina Excel·lent Molt Bo Bo d'Empuriabrava Excel·lent Molt Bo Bo desemb. de la Muga Excel·lent Molt Bo Moderat

CASTELLÓ D'EMPÚRIES

de Can Comes Excel·lent Molt Bo Bo de la Gola Excel·lent Molt Bo Bo SANT PERE PESCADOR de St. Pere Pescador Bona Molt Bo Bo del Moll Grec Excel·lent Molt Bo Bo de les Muscleres Excel·lent Molt Bo Bo del Rec Bona Bo Bo la Platja Bona Bo Bo

L'ESCALA

de Riells Excel·lent Bo Bo cala Montgó Excel·lent Bo Bo de l'Estartit Excel·lent Molt Bo Bo

TORROELLA DE MONTGRÍ

de la Gola Excel·lent Molt Bo Moderat del Grau Bona Bo Moderat PALS Gran de Pals Excel·lent Molt Bo Bo del Racó Excel·lent Molt Bo Bo d'Illa Roja Excel·lent Molt Bo Bo de sa Riera Excel·lent Bo Bo de sa Tuna Excel·lent Molt Bo Bo Fonda Excel·lent Molt Bo Bo

BEGUR

d'Aiguablava Excel·lent Molt Bo Bo


44


Aspecte Aigua

Aspecte Sorra

de Tamariu Excel·lent Molt Bo Bo de Llafranc Excel·lent Molt Bo Bo del Canadell Excel·lent Molt Bo Bo de Port Bo Excel·lent Molt Bo Moderat

PALAFRUGELL

del Golfet Excel·lent Molt Bo Bo MONT-RAS del Crit Excel·lent Molt Bo Bo

cala Estreta Excel·lent Molt Bo Bo de Castell Excel·lent Molt Bo Bo de la Fosca Excel·lent Molt Bo Bo cala Margarida Excel·lent Molt Bo Bo

PALAMÓS

Gran de Palamós Excel·lent Bo Bo d'es Monestrí Excel·lent Molt Bo Bo de Sant Antoni Excel·lent Bo Bo de Torre Valentina Excel·lent Molt Bo Molt Bo

CALONGE

Cala Cristus-Ses Torretes Excel·lent Molt Bo Molt Bo cala Rovira Excel·lent Molt Bo Bo de Platja d'Aro Excel·lent Molt Bo Bo

CASTELL-PLATJA D'ARO

de sa Conca Excel·lent Molt Bo Bo de Sant Pol Excel·lent Bo Bo de Sant Feliu Excel·lent Bo Bo

SANT FELIU DE GUÍXOLS

dels Canyerets Excel·lent Molt Bo Bo STA CRISTINA D'ARO del Senyor Ramon Excel·lent Molt Bo Bo

Cala Salionç Bona Molt Bo Bo cala Giverola Excel·lent Bo Bo de la Mar Menuda Excel·lent Molt Bo Bo de Tossa Excel·lent Molt Bo Bo d'es Codolar Bona Bo Bo

TOSSA DE MAR

de Llorell Excel·lent Molt Bo Moderat cala Canyelles Excel·lent Molt Bo Bo de Lloret Excel·lent Molt Bo Bo de Fenals Excel·lent Molt Bo Bo de sa Boadella Excel·lent Molt Bo Bo

LLORET DE MAR

de Santa Cristina Excel·lent Molt Bo Bo de Sant Francesc Excel·lent Bo Bo de Blanes Excel·lent Bo Bo

BLANES

de Sabanell Excel·lent Bo Bo desemb. de la Tordera Excel·lent Bo Moderat MALGRAT DE MAR de Malgrat Excel·lent Bo Bo

STA SUSANNA de Santa Susanna Excel·lent Bo Moderat dels Pins Excel·lent Bo Bo dels Pescadors Excel·lent Bo Bo

PINEDA DE MAR

de Poblenou-la Riera Excel·lent Bo Bo de Gran de Calella Excel·lent Molt Bo Bo de Garbí Excel·lent Molt Bo Bo

CALELLA

de les Roques Excel·lent Molt Bo Bo


45


Aspecte Aigua

Aspecte Sorra

de la Platjola i el Morer Excel·lent Bo Bo de Sant Pol Excel·lent Bo Bo del Grau Excel·lent Bo Bo del Farell Excel·lent Bo Bo

ST POL DE MAR

del Molí Excel·lent Bo Bo de Canet Excel·lent Bo Bo CANET DE MAR

de Cavaió Excel·lent Bo Bo de Cavaió Excel·lent Bo Bo ARENYS DE MAR d'Arenys Excel·lent Moderat Moderat de la Riera Excel·lent Bo Molt Bo CALDES D'ESTRAC dels Tres Micos Excel·lent Bo Molt Bo

ST VICENÇ DE MONTALT

de St. Vicenç de Montalt Excel·lent Bo Bo

ST ANDREU DE LLAVANERES

de S.A. de Llavaneres Excel·lent Bo Bo

de Sant Simó Excel·lent Bo Bo del Callao Excel·lent Bo Bo

MATARO

del Varador Excel·lent Bo Bo CABRERA DE MAR de Cabrera Excel·lent Bo Bo VILASSAR DE MAR de Vilassar Excel·lent Bo Moderat

de Llevant Excel·lent Bo Bo PREMIA DE MAR del Pla de l'Ós Excel·lent Bo Bo d'Ocata Excel·lent Bo Bo EL MASNOU del Masnou Excel·lent Bo Moderat

MONTGAT de Montgat Excel·lent Bo Moderat BADALONA de Badalona Excel·lent Moderat Moderat

del Parc del Litoral Bona Bo Bo ST ADRIA DE BESOS del parc del Nord-est Suficient Bo Moderat de Llevant Excel·lent Bo Bo de la Nova Mar Bella Excel·lent Bo Bo de la Mar Bella Excel·lent Bo Bo del Bogatell Excel·lent Bo Bo de la Nova Icària Excel·lent Moderat Bo de la Barceloneta Excel·lent Moderat Bo

BARCELONA

de Sant Sebastià Excel·lent Bo Bo EL PRAT DE LLOBREGAT

del Prat Excel·lent Moderat Bo

VILADECANS de Viladecans Excel·lent Moderat Deficient GAVA de Gavà Excel·lent Moderat Moderat CASTELLDEFELS de Castelldefels Excel·lent Bo Bo

de les Botigues Excel·lent Bo Bo del Garraf Bona Bo Moderat d'Aiguadolç Excel·lent Bo Bo dels Balmins Excel·lent Bo Bo de Sant Sebastià Excel·lent Bo Bo de la Ribera Excel·lent Bo Bo de l'Estanyol Excel·lent Molt Bo Bo de la Barra Excel·lent Bo Bo

SITGES

de Terramar Excel·lent Bo Moderat


46


Aspecte Aigua

Aspecte Sorra

del Far de St. Cristòfol Excel·lent Molt Bo Bo de Ribes-roges Excel·lent Bo Bo d'Adarró Excel·lent Bo Bo de Sant Gervasi Excel·lent Molt Bo Molt Bo

VILANOVA I LA GELTRÚ

Llarga d'Ibersol Excel·lent Bo Bo Llarga Excel·lent Bo Molt Bo CUBELLES de la Mota de Sant Pere Excel·lent Molt Bo Molt Bo

CUNIT de Cunit Excel·lent Bo Bo de Segur de Calafell Excel·lent Molt Bo Bo de l'Estany-Mas Mel Excel·lent Molt Bo Molt Bo

CALAFELL

de Calafell Excel·lent Molt Bo Molt Bo de Sant Salvador Excel·lent Molt Bo Bo de Coma-ruga Excel·lent Molt Bo Bo

EL VENDRELL

del Francàs Excel·lent Molt Bo Bo de la Costa Daurada Excel·lent Molt Bo Bo de la Punta del Guineu Excel·lent Molt Bo Bo

RODA DE BARA

de Roda de Barà Excel·lent Molt Bo Bo CREIXELL de Creixell Excel·lent Molt Bo Bo

dels Muntanyans Excel·lent Molt Bo Bo del Barri Marítim Excel·lent Molt Bo Bo

TORREDEMBARRA

de la Paella Excel·lent Molt Bo Bo ALTAFULLA d'Altafulla Excel·lent Molt Bo Bo

de Tamarit Excel·lent Molt Bo Bo de la Móra Excel·lent Molt Bo Bo Llarga Excel·lent Molt Bo Bo de la Savinosa Excel·lent Molt Bo Bo de l'Arrabassada Excel·lent Molt Bo Bo

TARRAGONA

del Miracle Excel·lent Bo Bo dels Prats Excel·lent Molt Bo Moderat de la Pineda Excel·lent Molt Bo Bo

VILA-SECA

del Racó Excel·lent Bo Bo cala Crancs Excel·lent Molt Bo Bo cala Font Excel·lent Molt Bo Bo Llarga Excel·lent Molt Bo Bo Capellans Excel·lent Molt Bo Bo de Llevant Excel·lent Molt Bo Bo

SALOU

de Ponent Excel·lent Bo Bo de Cap de Sant Pere Excel·lent Bo Bo de Vilafortuny Excel·lent Bo Bo de l'Esquirol Excel·lent Bo Bo de Cavet Excel·lent Bo Bo del Prat d'en Forés Excel·lent Bo Bo Horta de Santa Maria Excel·lent Bo Bo de la Llosa Excel·lent Bo Bo de l'Ardiaca Excel·lent Bo Bo

CAMBRILS

de la Dorada Excel·lent Bo Bo


47


Aspecte Aigua

Aspecte Sorra

de la Pixerota Excel·lent Bo Bo de la Porquerola Excel·lent Bo Molt Bo de l'Estany Gelat Excel·lent Bo Molt Bo cala Vienesos - Platja dels Espenyals

Excel·lent Molt Bo Bo

MONT-ROIG DEL CAMP

Cristall Excel·lent Molt Bo Molt Bo de la Punta del riu Excel·lent Molt Bo Bo de l'Arenal Excel·lent Bo Bo del Torn Excel·lent Molt Bo Bo

VANDELLÒS I L'HOSP. DE L'INFANT

de l'Almadrava Excel·lent Molt Bo Bo de Calafató Excel·lent Molt Bo Molt Bo de St Jordi d'Alfama Excel·lent Molt Bo Molt Bo cala Forn Excel·lent Bo Molt Bo de Pixavaques Excel·lent Moderat Bo

L'AMETLLA DE MAR

de l'Alguer Excel·lent Molt Bo Molt Bo de l'Àliga Excel·lent Molt Bo Moderat de Santa Llúcia Excel·lent Molt Bo Moderat

EL PERELLÓ

cala de la Buena Excel·lent Bo Moderat del Cap Roig Excel·lent Molt Bo Bo d'Avellaners Excel·lent Bo Molt Bo

L'AMPOLLA

de l'Arenal Bona Moderat Bo de la Marquesa Bona Bo Moderat de la Bassa d'Arena Suficient Bo Bo

DELTEBRE

de Riumar Suficient Moderat Bo del Migjorn Suficient Bo Moderat SANT JAUME D'ENVEJA del Serrallo Bona Bo Deficient des. Bassa de la Platjola Bona Moderat Bo AMPOSTA de l'Eucaliptus Excel·lent Bo Bo del Trabucador Excel·lent Bo Deficient de l'Aluet Excel·lent Bo Moderat del Parc de Garbí Excel·lent Bo Bo

SANT CARLES DE LA RÀPITA

de les Delícies Excel·lent Bo Molt Bo de la Fàbrica de ciment Excel·lent Molt Bo Bo del Maricel Excel·lent Molt Bo Molt Bo de les Cases d'Alcanar Excel·lent Bo Bo

ALCANAR

del Marjal Excel·lent Bo Bo


48

Annex II

QUANTITATS DE SÒLIDS FLOTANTS RECOLLITS PER LES EMBARCACIONS

ESTIU 2008

49

Quantitats de SÒLIDS FLOTANTS recollits per municipi:

0 10 20 30 40 50 60 70 80PORTBOU

COLERALLANÇA

el PORT DE LA SELVACADAQUES

ROSESCASTELLÒ D'EMPÚRIESSANT PERE PESCADOR

l'ESCALATORROELLA DE MONTGRÍ

PALSBEGUR

PALAFRUGELLMONT-RASPALAMÓSCALONGE

CASTELL-PLATJA D'AROST. FELIU DE GUÍXOLSSTA. CRISTINA D'ARO

TOSSA DE MARLLORET DE MAR

BLANESMALGRAT DE MARSANTA SUSANNA

PINEDA DE MARCALELLA

ST. POL DE MARCANET DE MAR

ARENYS DE MARCALDES D'ESTRAC

ST. VICENÇ DE MONTALTST. ANDREU DE

MATAROCABRERA DE MARVILASSAR DE MAR

PREMIÀ DE MARMASNOU, EL

MONTGATBADALONA

ST. ADRIÀ DE BESÒSBARCELONA

el PRAT DE LLOBREGATVILADECANS

GAVACASTELLDEFELS

SITGESVILANOVA I LA GELTRÚ

CUBELLESCUNIT

CALAFELLel VENDRELL

RODA DE BARACREIXELL

TORREDEMBARRAALTAFULLA

TARRAGONAVILA-SECA

SALOUCAMBRILS

MONT-ROIG DEL CAMPVAND. I L'HOSP. DE L'INFANT

l'AMETLLA DE MARel PERELLÒl'AMPOLLADELTEBRE

SANT JAUME D'ENVEJAAMPOSTA

ST. CARLES DE LA RÀPITAALCANAR

Volum (m3)

Residus antròpics: plàstics, fustes, altres

Restes naturals:vegetals terra i mar, i matèriaorgànica

Estiu 2008

50

Quantitats de RESIDUS ANTRÒPICS recollits per municipi:

0 5 10 15 20 25 30PORTBOU

COLERALLANÇA

el PORT DE LA SELVACADAQUES

ROSESCASTELLÒ D'EMPÚRIESSANT PERE PESCADOR

l'ESCALATORROELLA DE MONTGRÍ

PALSBEGUR

PALAFRUGELLMONT-RASPALAMÓSCALONGE

CASTELL-PLATJA D'AROST. FELIU DE GUÍXOLSSTA. CRISTINA D'ARO

TOSSA DE MARLLORET DE MAR

BLANESMALGRAT DE MARSANTA SUSANNA

PINEDA DE MARCALELLA

ST. POL DE MARCANET DE MAR

ARENYS DE MARCALDES D'ESTRAC

ST. VICENÇ DE MONTALTST. ANDREU DE

MATAROCABRERA DE MARVILASSAR DE MAR

PREMIÀ DE MARMASNOU, EL

MONTGATBADALONA

ST. ADRIÀ DE BESÒSBARCELONA

el PRAT DE LLOBREGATVILADECANS

GAVACASTELLDEFELS

SITGESVILANOVA I LA GELTRÚ

CUBELLESCUNIT

CALAFELLel VENDRELL

RODA DE BARACREIXELL

TORREDEMBARRAALTAFULLA

TARRAGONAVILA-SECA

SALOUCAMBRILS

MONT-ROIG DEL CAMPVAND. I L'HOSP. DE L'INFANT

l'AMETLLA DE MARel PERELLÒl'AMPOLLADELTEBRE

SANT JAUME D'ENVEJAAMPOSTA

ST. CARLES DE LA RÀPITAALCANAR

Volum (m3)

Plàstics

Fustes Altres

Estiu 2008

51

Quantitats de sòlids flotants recollits per municipi (Volum, m3): Estiu 2008 (21 de juny a 11 de setembre)

Plàstics Fustes antròpic

Altres antròpics

Restes vegetals

terra

Restes vegetals marins

Matèria orgànica

Olis i greixos

Total

PORTBOU 0,49 0,61 0,74 0,18 0,01 0,11 0,00 2,14COLERA 0,72 0,31 0,28 0,14 0,02 0,01 0,00 1,49LLANÇA 0,68 0,43 0,20 0,07 0,05 0,10 0,00 1,53el PORT DE LA SELVA 3,89 5,15 3,01 0,84 0,16 2,27 0,00 15,32CADAQUES 3,43 3,20 3,61 0,99 0,12 0,43 0,00 11,78ROSES 5,15 4,06 3,04 0,72 0,15 0,42 0,00 13,55CASTELLO D'EMPURIES 2,30 1,27 1,07 0,30 0,12 0,71 0,00 5,78SANT PERE PESCADOR 1,19 0,51 2,89 0,26 0,13 0,55 0,00 5,52l'ESCALA 1,98 2,30 0,72 0,95 0,03 0,45 0,00 6,42TORROELLA DE MONTGRI 4,11 1,41 1,22 1,48 0,19 0,83 0,00 9,23PALS 1,08 0,14 0,29 0,23 0,02 0,05 0,00 1,81BEGUR 1,05 0,36 0,26 0,35 0,07 0,12 0,00 2,20PALAFRUGELL 0,63 0,16 0,25 0,52 0,04 0,04 0,00 1,64MONT-RAS 4,12 0,19 0,02 0,03 0,00 0,10 0,00 4,46PALAMOS 7,14 8,49 2,68 0,63 0,21 0,63 0,00 19,77CALONGE 1,71 0,91 0,14 0,11 0,07 0,02 0,00 2,96CASTELL-PLATJA D'ARO 0,23 0,08 0,16 0,03 0,00 0,02 0,00 0,51ST. FELIU DE GUÍXOLS 1,94 1,62 0,70 0,58 0,11 0,14 0,00 5,09STA. CRISTINA D'ARO 0,14 0,12 0,02 0,02 0,00 0,00 0,00 0,31TOSSA DE MAR 3,57 1,84 0,72 0,94 0,05 0,08 0,00 7,20LLORET DE MAR 4,62 2,06 1,76 1,71 0,09 0,22 0,00 10,46BLANES 5,85 3,35 1,52 0,43 0,08 0,22 0,00 11,44MALGRAT DE MAR 1,78 0,83 0,59 0,49 0,01 0,09 0,02 3,82SANTA SUSANNA 1,13 0,58 0,50 0,43 0,05 0,04 0,00 2,73PINEDA DE MAR 1,49 0,51 0,16 0,69 0,04 0,02 0,00 2,92CALELLA 1,81 0,50 0,96 0,20 0,02 0,03 0,00 3,52ST. POL DE MAR 3,54 0,72 1,07 0,12 0,00 0,03 0,00 5,48CANET DE MAR 1,91 0,52 0,15 0,16 0,04 0,03 0,03 2,84ARENYS DE MAR 6,39 2,22 1,46 1,29 0,02 0,34 0,00 11,73CALDES D'ESTRAC 2,27 0,71 0,78 0,21 0,00 0,14 0,00 4,11ST. VICENÇ DE MONTALT 1,53 0,34 0,07 0,46 0,01 0,01 0,00 2,43ST. ANDREU DE LLAVANERES 3,03 0,21 0,24 0,65 0,06 0,07 0,00 4,26MATARO 5,42 1,93 4,23 2,31 0,20 0,36 0,00 14,44CABRERA DE MAR 0,87 0,34 0,10 0,24 0,01 0,06 0,00 1,62VILASSAR DE MAR 0,83 0,11 0,08 0,18 0,13 0,10 0,00 1,43PREMIA DE MAR 1,83 0,54 0,33 0,52 0,17 0,02 0,00 3,40MASNOU, EL 1,59 0,15 0,15 0,47 0,01 0,02 0,00 2,38MONTGAT 0,75 0,13 0,06 0,32 0,00 0,03 0,03 1,31BADALONA 3,52 2,07 0,75 2,37 0,03 0,40 0,05 9,18SANT ADRIA DE BESOS 1,45 1,03 0,56 1,69 0,00 0,22 0,02 4,97BARCELONA 6,47 5,17 9,08 4,74 0,00 0,47 0,00 25,93el PRAT DE LLOBREGAT 0,21 0,29 0,66 0,17 0,00 0,14 0,00 1,47VILADECANS 0,01 0,02 0,02 0,00 0,00 0,00 0,00 0,04GAVA 0,01 0,00 0,04 0,00 0,00 0,00 0,00 0,05CASTELLDEFELS 0,98 0,11 0,72 0,03 0,28 0,06 0,00 2,17SITGES 3,88 0,45 1,18 1,43 4,00 0,51 0,00 11,45VILANOVA I LA GELTRÚ 3,65 1,51 0,97 0,98 5,68 0,20 0,00 12,99CUBELLES 1,57 0,27 0,12 0,61 1,95 0,11 0,00 4,64

Quantitat recollida (m3)

MUNICIPIS

CUNIT 1,33 0,00 0,04 0,05 0,10 0,00 0,00 1,52CALAFELL 1,05 0,42 0,93 0,16 0,77 0,00 0,00 3,34VENDRELL, EL 1,29 0,00 1,18 0,19 1,29 0,00 0,00 3,96RODA DE BARA 2,98 1,43 0,48 1,67 1,87 0,06 0,00 8,49CREIXELL 2,11 0,56 0,19 1,20 1,87 0,11 0,05 6,08TORREDEMBARRA 4,63 2,51 2,56 6,34 2,52 0,21 0,03 18,80ALTAFULLA 2,90 0,81 0,26 1,19 0,50 0,03 0,00 5,68TARRAGONA 10,54 5,11 4,46 3,49 1,22 0,63 0,00 25,44VILA-SECA 5,66 1,88 1,50 0,73 0,97 0,36 0,00 11,09SALOU 7,66 2,41 1,05 2,66 0,82 0,99 0,00 15,58CAMBRILS 13,17 3,04 6,14 5,91 1,47 0,69 0,06 30,48MONT-ROIG DEL CAMP 5,76 2,29 1,93 2,38 3,09 0,51 0,00 15,97VANDELLOS I L'HOSP. DE L'INFANT 5,56 0,68 0,99 1,47 4,72 1,15 0,00 14,56l'AMETLLA DE MAR 10,06 7,01 7,66 6,37 9,48 0,32 0,00 40,90el PERELLO 1,55 0,06 0,05 1,25 3,38 0,00 0,00 6,29l'AMPOLLA 2,49 0,60 0,95 1,01 8,87 3,89 0,00 17,82DELTEBRE 1,95 0,27 0,54 3,15 6,88 2,12 0,00 14,90SANT JAUME D'ENVEJA 0,24 0,00 0,03 0,03 0,00 0,00 0,00 0,30AMPOSTA 0,10 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,10ST. CARLES DE LA RAPITA 4,72 2,31 2,15 9,90 52,30 5,75 0,00 77,13ALCANAR 3,36 0,87 0,65 2,61 14,00 0,55 0,00 22,06TOTAL 203,06 92,09 84,04 84,00 130,58 28,34 0,29 622,40Mitjana per municipi 2,94 1,33 1,22 1,22 1,89 0,41 0,004 9,02

En groc, quantitats per sobre de la mitjana

52 Generalitat de CatalunyaDepartament de Medi Ambienti Habitatge

Cànon de l’aiguaaca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/aigua_medi/... · CSIC (ICM-Med) -...

Documents

Transcript of Cànon de l’aiguaaca-web.gencat.cat/aca/documents/ca/aigua_medi/... · CSIC (ICM-Med) -...