L’adquisició de les codes per part de monolingües i bilingües de català i espanyol

Joan M. Borràs i Comes

Treball de recerca dirigit per Pilar Prieto i Vives

Tribunal format per Eulàlia Bonet i Alsina · Teresa Cabré i Monné · Pilar Prieto i Vives

Màster en Ciència Cognitiva i Llenguatge, 2007-08 Universitat Autònoma de Barcelona

El saber serveix de fre a la joventut, de consol als vells, de riquesa als pobres i d’ornament als rics.

DIÒGENES EL CÍNIC

2

ÍNDEX

0. Agraïments ........................................................................................................................................................................................4 1. Introducció ........................................................................................................................................................................................5

1.1 Alguns factors que incideixen en l’adquisició de la coda sil·làbica ...................................................................5 1.2 Adquisició bilingüe de les codes ...................................................................................................................................8

2. Les codes en català i en espanyol .......................................................................................................................................... 10

2.1 Codes segons posició i tonicitat ................................................................................................................................. 10 2.2 Nombre de síl·labes ......................................................................................................................................................... 12 2.3 Complexitat de les codes en català i en espanyol ................................................................................................ 12 2.4 Freqüència de segments ................................................................................................................................................ 14 2.5 Resum de les hipòtesis ................................................................................................................................................... 15

3. Metodologia .................................................................................................................................................................................. 16

3.1 Participants ......................................................................................................................................................................... 16 3.2 Materials .............................................................................................................................................................................. 17 3.3 Procediment ....................................................................................................................................................................... 19 3.4 Anàlisi ................................................................................................................................................................................... 20

4. Resultats .......................................................................................................................................................................................... 22

4.1 Adquisició monolingüe .................................................................................................................................................. 22 4.1.1 Nombre de síl·labes ................................................................................................................................................. 22 4.1.2 Tonicitat ....................................................................................................................................................................... 23 4.1.3 Tonicitat i posició combinades ............................................................................................................................ 24 4.1.4 Tipus de segment ..................................................................................................................................................... 25

4.2 Adquisició bilingüe .......................................................................................................................................................... 27 4.2.1 Nombre de síl·labes ................................................................................................................................................. 27 4.2.2 Tonicitat ....................................................................................................................................................................... 28 4.2.3 Tonicitat i posició combinades ............................................................................................................................ 29 4.2.4 Tipus de segment ..................................................................................................................................................... 31

5. Discussió .......................................................................................................................................................................................... 33

5.1 Adquisició monolingüe .................................................................................................................................................. 33 5.2 Adquisició bilingüe .......................................................................................................................................................... 34 5.3 Mots reals i mots inventats ........................................................................................................................................... 35

6. Conclusions .................................................................................................................................................................................... 36 B I BL I O GR A F IA .................................................................................................................................................................................... 37 AN N EX 1 ............................................................................................................................................................................................. 40 AN N EX 2 ............................................................................................................................................................................................. 41

3 

0. Agraïments

Vull agrair la col·laboració de les professionals de les escoles bressol Gespa, L’Estel Blau, La Casa dels Arbres i Londres, per obrir-me les portes i per la seua amable col·laboració. A Montserrat Anton (Universitat Autònoma de Barcelona), pels valuosos contactes que em va proporcionar. Als participants en l’estudi, que tants somriures m’han arrencat, i a les seues respectives famílies, per consentir l’experiment i per omplir atentament el qüestionari.

A Pilar Prieto (ICREA–UAB), per la seua paciència infinita i tota la feina que ha fet en pro del pre-sent treball, gran part de la qual escapa al meu coneixement. A Eulàlia Bonet i Teresa Cabré, pels comentaris fets en pro del «lluïment» de la meua feina. A Laura Bosch i Núria Sebastian (GRNC, Universitat de Barcelona), pel qüestionari, la cerca d’informants, els seus consells i la seua bona disposició. A Conxita Lleó (Universitat d’Hamburg), Sónia Frota (Universitat de Lisboa) i Katherine Demuth (Brown University), pel seu temps i les seues suggerències. A Yvan Rose (Memorial Uni-versity), pels maldecaps que li he causat amb el Phon. A Asunción Moreno i Antoni Bonafonte (Universitat Politècnica de Catalunya), per deixar-nos els LC-STAR. A Maria del Mar Vanrell (Uni-versitat Autònoma de Barcelona), per les valuoses classes d’estadística.

A la gent de la URV que, a pesar de tot, m’ha ensenyat a escriure i a créixer. Als professors del màster en Ciència Cognitiva i Llenguatge, a tots sense excepció, per obrir-me els ulls a nous ca-mins per a la investigació. A tota la tropa del Grup d’Estudis de Prosòdia de la UAB —Núria Ar-gemí, Adrià Bayona, Roger Craviotto, Verònica Crespo, Rafèu Sichel, Jill Thorson, Xico Torres i Maria del Mar Vanrell—, per l’ambient humà que procuren crear i per recordar-me tants cops, a la seua manera, que hi ha coses pitjors que estar fent un treball de recerca de màster.

Als qui han pensat en mi per a fer recerca en els patrons fonològics dels bilingües, dins del Con-solider “Bilingüisme i Neurociència Cognitiva” (BRAINGLOT). Tinc el plaer de sentir-me dins d’un dels millors grups de recerca d’Europa.

Als meus pares i a la meua germana, a la meua companya i als meus amics, als quals he d’agrair molt més que el temps que m’han deixat per a poder acabar la carrera i el màster, per a la qual cosa aquest humil treball es queda molt curt.

Que em disculpen tots aquells que m’he deixat.

L’Ametlla de Mar, estiu de 2008

4 

1. Introducció

El procés adquisitiu de les codes sil·làbiques ha centrat l’atenció de nombrosos investigadors, es-pecialment durant els darrers vint anys. En aquest camp s’ha observat una important variabilitat entre les primeres produccions infantils, diferències que s’han advertit tant entre parlants de dis-tintes llengües (Fikkert 1994; Levelt et al. 2000; Lleó et al. 2003) com entre parlants d’una matei-xa varietat (Kehoe & Stoel-Gammon 2001; Stites, Demuth & Kirk 2004). Per a explicar de manera sistemàtica aquesta variabilitat s’han adduït una sèrie de factors —relacionats amb la prosòdia, la percepció, la producció, la freqüència, etc.— que pocs estudis han tractat conjuntament i de manera controlada (Kirk & Demuth 2006).

Les primeres produccions infantils tendeixen a exhibir estructures no marcades, i s’ha defensat que l’estructura sil·làbica no marcada és CV (Fikkert 1994). Això classifica les codes necessària-ment com a marcades, i en el marc d’estudi de la Teoria de l’Optimitat (Prince & Smolensky 2004) això es tradueix amb una restricció en contra seua, NOCODA, que davallaria en la jerarquia conforme augmentés la fidelitat (v. Gnanadesikan 2004). No obstant això, tot i haver adquirit la posició de coda (com a producte de la ramificació de la rima), no totes les codes es produeixen de la mateixa manera, i amb una sèrie de factors s’ha intentat explicar aquesta variabilitat.

1.1 Alguns factors que incideixen en l’adquisició de la coda sil·làbica

Un dels principals factors que influeix en l’adquisició de les codes és la prominència acústica que actua sobre la coda. Es consideren més prominents aquelles codes que apareixen en síl·labes accentuades, i, entre aquelles altres que apareixen en síl·labes inaccentuades, les que ocupen la posició final del mot. Les síl·labes tòniques mostren una tonalitat diferent, més durada i una am-plitud més forta, que no pas les síl·labes no accentuades (Lehiste 1970). Aquests trets fan que en el terreny de la comprensió es vegen potenciats el processament i la percepció (Seguí et al. 1990), mentre que en el de la producció s’inhibisquen millor processos d’omissió o de reducció de segments. Els efectes de la prominència acústica tenen un clar paral·lel en l’adquisició de la fonologia: interlingüísticament, les codes que apareixen en síl·labes acústicament prominents es produeixen abans (v. Saceda 2005 per a l’espanyol; Jordão & Frota 2008 i Freitas, Miguel & Hub Faria 2001 per al portuguès europeu; Prieto & Bosch-Baliarda 2006 per al català). Prieto, Bosch-Baliarda & Saceda-Ulloa (2005) conclouen que els xiquets catalans produeixen millor les codes en posició accentuada, i que en alguns casos la diferència arriba a ser significativa fins gairebé els 3 anys d’edat. De manera més generalitzada, Kirk & Demuth (2006), que van conduir un es-tudi experimental amb monolingües anglesos, mostraven que es produïen més codes en síl·laba accentuada, tant en posició final com medial.

Per l’altre cantó, les síl·labes finals de mot contenen senyals acústics més potents que les que ocupen posicions medials, i exemple d’això és que sovint s’allarguen (Cooper 1983). Mentre que en francès, en anglès i en d’altres llengües s’ha demostrat que les consonants finals de mot s’adquireixen abans que les medials (Rose 2000; Goad & Brannen 2000, respectivament), estudis fets sobre l’espanyol peninsular i el portuguès europeu recullen tot un seguit de tesis divergents,

5 

i alguns cops han mostrat que les medials s’adquireixen abans que les finals.1 Prieto et al. (2005) recullen per al català i per a l’espanyol que, malgrat la tonicitat, les codes finals s’adquireixen abans que les medials. Lleó (2003), que havia assenyalat que els monolingües espanyols adquiri-en les codes medials abans que les finals, relativitzava tal conclusió poc després, en un article conjunt del mateix any (Lleó et al. 2003), sobre dades que prenien en consideració un nombre superior de població estadística. Freitas, Miguel & Hub Faria (2001) recollien per al portuguès europeu que les codes en posició medial es produïen abans, mentre que Jordão & Frota (2008) han mostrat, per a la mateixa varietat lingüística, un comportament totalment a la inversa: la po-sició final —mesurada en relació a mots prosòdics, frases fonològiques i frases entonatives— ju-ga un paper molt important en el procés adquisitiu de les codes sil·làbiques.

L’efecte segmental és un altre dels factors que cal tindre en compte. Segons Freitas (2001), un segment consonàntic abans sempre es produeix en posició d’obertura sil·làbica, i només després pot generalitzar el seu ús en posició de coda. Conseqüentment, l’aparició d’un determinat seg-ment en una llengua no legitima necessàriament el seu ús en qualsevol posició sil·làbica. Malgrat que interlingüísticament puguem observar tendències poc o molt generalitzades, l’ordre d’emergència dels segments sembla estar regit per regles específiques de llengua (v. Zamuner 2003). En algunes llengües sembla que les obstruents emergeixen abans que les sonants (Fikkert 1994 per a l’holandès; Freitas, Miguel & Hub Faria 2001, i Freitas 2001 per al portuguès europeu), mentre que en d’altres s’observa un comportament invers (Lleó 2003 per a l’espanyol peninsu-lar). Prieto et al. (2005) aporten, per al català i per a l’espanyol, dades que estan d’acord amb la preferència per les sonants: tant en una llengua com en l’altra, els segments que s’adquireixen majoritàriament abans són —en aquest ordre— nasals i laterals, seguits dels fricatius i els ròtics, que entre ells mostren una variabilitat significativa en l’ordre d’adquisició, favorable als ròtics en català i als fricatius en espanyol.

Un altre factor que pot explicar la producció de les codes és la llargària del mot, que diversos autors han relacionat de manera inversa amb la llargària de la síl·laba tònica (cf. la llargària de la primera síl·laba de l’anglès speed, speedy i speedily, respectivament; Ladefoged 1993; Lehiste 1972; Port 1981). Segons això, seria d’esperar que les codes dels mots monosíl·labs fossen —a causa de la seua duració més gran— acústicament més potents i, per tant, menys cops omeses que les dels mots bisíl·labs. Kirk & Demuth (2006) van emprar monosíl·labs CVC i bisíl·labs iàm-bics CV.ˈCVC per a comparar si la llargària de mot tenia cap efecte significatiu sobre la producció de codes; la resposta va ser afirmativa (p < 0,05): les codes eren més ben produïdes en els mo-nosíl·labs (93%) que en els iambes (79%) —el que no asseguraven és si aquesta preferència pels monosíl·labs era conseqüència del gran nombre que n’hi ha en anglès.

Finalment, s’ha sostingut que l’exposició a una alta freqüència de patrons fonològics en la llen-gua ambient pot accelerar-ne els processos d’adquisició. Això s’ha mostrat tant en estudis de percepció (p. ex., Anderson, Morgan & White 2003) com en estudis de producció (Beckman &

1 El contrast podria atribuir-se a diferències en posició no marcada de l’accent entre unes llengües i altres. Vegeu Sace-

da (2005) per a un resum dels efectes que poden explicar la preferència pel manteniment de la coda en posició final de mot.

6

Edwards 2000, entre tants altres). També, concretament, s’ha mostrat que l’alta freqüència de ri-mes complexes en una determinada llengua pot accelerar l’adquisició de les codes; mentre en anglès i alemany les codes apareixen en estadis inicials de llenguatge (Lleó, Kuchenbrandt, Ke-hoe & Trujillo 2003 per a l’alemany), els aprenents de llengües amb menys freqüència de codes, com el japonès o l’espanyol, comencen a produir-les més tard (Ota 2003 per al japonès; Lleó 2003 per a l’espanyol). Prieto et al. (2005) van mostrar que el català i l’espanyol diferien respecte a les freqüències d’aparició de codes, i van trobar que això condicionava el procés adquisitiu dels xiquets que analitzaven.2

Zamuner (2003) va posar a prova quina hipòtesi era capaç d’explicar millor la producció de co-des CVC per part de monolingües anglesos. La primera d’elles (HGU, hipòtesi de la gramàtica universal) es basava en una cerca de freqüències en 35 llengües, i era proposada com a imatge del marcatge i de preferències interlingüístiques, universals. L’altra hipòtesi (HGEL, hipòtesi de la gramàtica específica de la llengua) considerava específicament la freqüència de les codes en un corpus d’anglès de parla dirigida infantil, presa com a imatge de l’input lingüístic que reben els joves monolingües anglesos. Les dues hipòtesis coincidien en marcar les coronals com a preferi-des, però la HGEL també incloïa la /k/ com a tal.3 Pel que fa a la sonicitat, la HGU predeia una preferència per les sonants, mentre que la HGEL no en mostrava cap. Les produccions infantils van ser analitzades segons (1) una anàlisi “independent”, que tenia en compte només els sons produïts pels xiquets; (2) una altra que tenia en compte que es corresponguessen amb el seg-ment del target, i encara (3) una altra que provenia de dades experimentals. Els resultats van ser favorables a la HGEL, mostrant efectes significatius respecte a les tres anàlisis fetes.

Tots aquests factors que s’han ressenyat (accent, posició en el mot, llargària, sonicitat i freqüèn-cia), de naturalesa eminentment diversa, han estat posats a prova en diferents estudis recents. No obstant això, la majoria dels articles que els han tractat ho han fet de manera aïllada, amb la qual cosa podien confondre’s efectes d’algun altre tipus entre els exemples. Un dels que ha in-tentat els efectes de manera conjunta i controlada és el conduït per Kirk & Demuth (2006), que avaluava la producció de les codes a través de diversos contextos fonològics per part de mono-lingües anglesos de dos anys. Els resultats del seu experiment eren coherents amb les predicci-ons de la hipòtesi de la prominència acústica, en detriment de la basada en la freqüència —no sense advertir que les dades suscitaven dubtes sobre una explicació merament perceptiva.4 Sos-tenien que les síl·labes acústicament prominents, de durada més llarga en anglès, donaven més 2 Les dades de freqüència que van obtenir Prieto et al. (2005) i els seus efectes seran ressenyades a fons a §2, que també

inclou un còmput sobre la freqüència de codes en el llenguatge adult. 3 La HGU predeia que s’haurien de produir millor les codes amb punt d’articulació coronal —per damunt de les labials i

les dorsals, amb excepció de les africades, perquè «requereixen mecanismes articulatoris sofisticats i són, per tant, marcades en termes de mode» (Zamuner 2003:33)— i les sonants —per damunt de les obstruents. Per contra, la HGEL donava un altre ordre de freqüències segmentals, poc dotat per englobar els segments segons llur punt d’articulació o sonicitat: / t > r > n > d > z > k > s > l > m > v > ʃ > g > p > θ > ŋ > ʧ > f > ʤ > b > ʒ,ð /.

4 La hipòtesi de la freqüència havia fet dues prediccions bàsiques per a l’anglès: que les codes es produirien millor en posició àtona final, i que en posició tònica final trobaríem més oclusives que nasals (mentre que en posició tònica me-dial trobaríem el cas invers). Ni una ni l’altra van reeixir. La pregunta crítica que ens queda és què hauria predit la hi-pòtesi de la freqüència si les autores no s’haguessen limitat a comptar entre els bisíl·labs només els que tenien codes senzilles.

7 

temps als aprenents perquè n’articulessen les codes, i que això feia incrementar la precisió a l’hora de produir-les. Van trobar efectes significatius de la tonicitat, de la posició en el mot en el cas de les síl·labes àtones i de la llargària del mot, però no pas de la sonicitat, cosa que feia que les seues conclusions discrepessen de les de Zamuner & Gerken (1998) (v. Kirk & Demuth 2006: 113).

Un dels principals objectius d’aquest treball és acotar els possibles efectes d’aquests factors, i si és una hipòtesi basada en la prominència acústica o una de basada en la freqüència específica de les llengües la qui pot explicar més resultats. Hem dut a terme una tasca de producció de mots en tres grups de xiquets de 2 anys: un de monolingües catalans, un de monolingües espa-nyols i un de bilingües de català i castellà. D’aquests darrers, la meitat eren dominants de català i, l’altra meitat, dominants d’espanyol; uns i altres van realitzar l’experiment en cadascuna de les dues llengües. Comparar el català amb l’espanyol representa una bona ocasió per a examinar quina hipòtesi pot explicar més resultats:

a) La hipòtesi basada únicament en la prominència acústica fa una sola predicció: es produi-ran més codes quan aquestes apareguen en síl·laba tònica.

b) La hipòtesi basada en la freqüència específica de les llengües, per la seua banda, preveu diferències en l’adquisició d’una llengua i altra, atès que català i espanyol difereixen pel que fa a la freqüència de les codes.5

A més de tot això, afegim un marc d’estudi addicional: l’adquisició bilingüe, la literatura del qual passem a revisar de seguida.

1.2 Adquisició bilingüe de les codes

Els estudis que han examinat l’adquisició bilingüe de les codes han mostrat considerables dife-rències pel que fa a llurs conclusions, però les diferències han solgut vindre de la mà dels dife-rents enfocaments i mètodes d’anàlisi que han efectuat els respectius autors.

Ingram (1981/2) va estudiar les produccions d’un subjecte bilingüe d’anglès i italià, “L” (2;00), que va efectuar el 81% de les codes dels mots anglesos i només el 36% de les codes de l’italià —percentatges relacionats directament amb la freqüència de les codes en una llengua i l’altra. A partir d’aquest resultat, —i d’altres fenòmens, com l’elevat ús de reduplicacions en italià amb respecte en anglès—, Ingram concloïa que “L” adquiria separadament els dos sistemes fonolò-gics. Paradis (1996), que va analitzar les produccions de Hildegard (1;06–2;00), bilingüe d’anglès i alemany, mostrava que el xiquet produïa més codes en alemany que en anglès, i arribava a una conclusió ben similar a la d’Ingram (1981/2). Encara, un estudi de Johnson & Lancaster (1998) sobre les produccions d’Andreas (1;02–1,11), bilingüe d’anglès i noruec, proporcionava dades totalment relacionables amb les dels dos autors anteriors: les codes es produïen més en anglès

5 El català permet tres consonants a la coda en posició final, mentre que en espanyol no en sol aparèixer més d’una.

Prieto et al. (2005) han observat, pel que fa al llenguatge infantil, que en català apareixen moltes més codes en posició final tònica que en castellà. Aquests resultats i d’altres són ressenyats a fons a la secció §2 d’aquest treball.

8 

que en noruec, i això tornava a donar arguments en pro que l’adquisició bilingüe de les codes respecta les restriccions específiques de les llengües adquirides simultàniament.

Amb tot, Andreas no semblava seguir un patró de desenvolupament similar al dels monolingües anglesos o noruecs (v. Lleó et al. 2003). Seria tres anys més tard que un estudi de Garlant (2001) s’encarregaria de comparar experimentalment l’adquisició bilingüe amb la monolingüe. Garlant (2001) va comparar les produccions de tres monolingües d’espanyol (2;10 de mitjana) i tres bi-lingües d’espanyol i anglès (2;06 de mitjana). Crucialment —i malgrat la important diferència d’edat entre els dos grups, que hauria pogut incidir favorablement en l’actuació dels monolin-gües—, els bilingües demostraven una millor producció de les codes que els monolingües, un 9% d’omissions respecte al 30% dels monolingües.

Lleó, Kuchenbrandt, Kehoe & Trujillo (2003) van analitzar les produccions de tres grups de po-blació ben diferenciats: les de tres monolingües espanyols, les de tres monolingües alemanys i les de cinc bilingües d’espanyol i alemany, que s’expressaven en les dues llengües. Els dos grups de monolingües diferien clarament pel que fa a la producció de codes, fet que era relacionat di-rectament amb la freqüència que tenen les codes en una llengua i altra. Pel que fa a l’adquisició bilingüe, l’actuació de l’alemany no diferia entre els bilingües i els monolingües, però sí que s’observaven diferències quan es comparaven les actuacions de bilingües i monolingües respecte a l’espanyol. Les autores destacaven, crucialment, que l’adquisició de l’espanyol, menys complex estructuralment que l’alemany, era més ràpida quan s’estava adquirint l’alemany simultàniament, i això les conduïa a subratllar la «influència beneficiosa» del bilingüisme en el desenvolupament de les codes.

Així, els estudis sobre adquisició bilingüe de les codes han mostrat en alguns casos la interacció dels dos sistemes fonològics que s’estan adquirint. Paradis & Genesee (1996) van recollir tres ti-pus possibles d’interacció entre les dues llengües. El primer es referia a la transferència cap a una de les dues llengües d’algun fenomen gramatical que pertanyés només a l’altra. Els dos restants, l’acceleració i el retard, es relacionaven directament amb la velocitat de desenvolupament d’alguna característica que pertanyés a les dues llengües, creixent o decreixent en relació amb l’adquisició monolingüe d’una i altra.

La nostra comparació entre català i espanyol —dues llengües que mostren freqüències diferents pel que fa a les codes (v. §2)— proporciona un molt bon marc per a l’estudi de l’adquisició bilin-güe: ens permetrà cercar de manera controlada les diferències que provoca l’adquisició simultà-nia de dos sistemes fonològics.

A la secció següent presentem un còmput realitzat sobre el llenguatge infantil i adult sobre la presència de les codes en català i en espanyol, que ens servirà per acabar de determinar quines hipòtesis podem prendre per al nostre estudi. La secció tercera recull ells detalls metodològics del nostre experiment, així com el procés d’anàlisi prèvia de les dades. A la secció quarta presen-tem les dades de l’experiment, seguides, a la secció quinta, de la seua corresponent discussió. La secció sexta presenta les conclusions més importants d’aquest treball.

9

2. Les codes en català i en espanyol

El català permet, en posició final, un màxim de tres consonants en posició de coda (Bonet & Llo-ret 1998:70), si bé hom encara pot trobar exemples com ara exhausts, texts o mixts, amb quatre consonants.6 De tota manera, les estructures sil·làbiques més freqüents són força més senzilles: CV > CVC. En principi, tots els segments que apareixen en posició d’obertura també poden apa-rèixer com a codes simples (tenint en compte, alhora, els processos relacionats amb la sonoritat): any [ɲ], peix [ʃ], maig [ʧ], cap [p], etc. Les codes medials poden acollir un màxim de dues conso-nants, i quasi sempre és una /s/ la que ocupa el segon lloc: p. ex., auster [ws], abstenció [ps], ex-

pressar [ks], etc.7 En posició final es poden formar codes amb tres consonants (v. Wheeler 1987): absolts [l̪ts], porcs [rks], bascs [sks], calbs [lps], text [kst], corbs [rps], diürns [rns], exempts [mts], films [lms], remolcs [lks], solcs [lks], triomfs [ɱfs].

L’espanyol és prou més restrictiu que el català pel que fa a les codes. Generalment no sol aparèi-xer més d’una consonant en aquesta posició, però se n’accepten fins a dues (Harris 1983). Les estructures sil·làbiques més freqüents són, com en català, CV i CVC. Els segments que solen ocu-par amb més freqüència la posició de coda són coronals: esto [s], hablar [r], alma [l], charlatán [n], adalid [ð]. En posició medial poden aparèixer altres punts d’articulació, que diversos cops són fruit d’una assimilació al de l’obertura següent, com en el cas de empaste [emˈpaste]. També en posició medial —i sovint pronunciades com a aproximants— poden aparèixer /p/ i /k/, estranyes en posició final (cf. tecnológico [ɣ], abdomen [β]), així com alguna coda complexa com /ns/ o /rs/ (cf. perspicaz [rs], construcción [ns]). No obstant això, la parla col·loquial prefereix estructures més simples, i aquests segments poden ser freqüentment assimilats o pronunciats com una /s/ (cf. abstención [asten ̪̍ θjon], transferencia [tɾasfeˈɾenθ̪ja] o técnica [ˈtennika]).

Aquesta secció presenta diversos còmputs freqüencials que il·lustren les diferències entre el cata-là i l’espanyol. En primer lloc, mostrem dades de parla espontània infantil a partir del treball de Prieto et al. (2005) —la freqüència de les codes en català i en espanyol segons la tonicitat i posi-ció en el mot de la síl·laba i segons nombre de síl·labes del mot. Després, partim d’un còmput que hem realitzat sobre el llenguatge adult, que ens presentarà dades addicionals sobre quant complexes poden ser les síl·labes en cadascuna de les dues llengües i sobre els segments que més solen aparèixer en posició de coda.

2.1 Codes segons posició i tonicitat

Prieto, Bosch-Baliarda & Saceda-Ulloa (2005) van mostrar clarament que el català i l’espanyol di-ferien pel que fa a al distribució de les codes. Ho van fer amb una sèrie de còmputs dels mots target de la parla espontània de xiquets monolingües catalans i espanyols. Els gràfics 1 i 2 pre-senten les freqüències de les codes trobades en el llenguatge infantil pel que fa, respectivament,

6 Pel que fa a la forma exhausts, tant en català com en espanyol es considera que les semivocals pertanyen a la coda.

Vegeu Bonet & Lloret (1997:68) per al cas del català, i Harris (1983) per al cas de l’espanyol. 7 Tant és així que en mots composts i manlleus, com és el cas de llargmetratge ([rm]), Frankfurt ([ɱf]), sandvitx ([mb]) i

walkman ([lm]), entre d’altres, no se sol respectar la complexitat sil·làbica del target originari.

10 

a posició i a tonicitat (percentatges pel que fa al total de codes). La posició en el mot és clara-ment rellevant pel que fa a la localització de les codes, en les dues llengües, però més accentua-da en el cas del català. La tonicitat ho és prou pel que fa al català (en català hi ha més codes tò-niques), però en castellà pràcticament no s’observen diferències.

%C Cat %C Esp

Med

ial

Fina

l0%

20%

40%

60%

80%

100%

Medial 24% 39%

Final 76% 61%

%C Cat %C Esp

Gràfic 1. Resultats per posició (Prieto et al. 2005)

%C Cat %C Esp

Àton

a

Tòni

ca

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Àtona 28% 44%

Tònica 72% 56%

%C Cat %C Esp

Gràfic 2. Resultats per tonicitat (Prieto et al. 2005)

Prieto et al. (2005) també van mostrar que el català tenia moltes més codes en posició final ac-centuada que l’espanyol. El gràfic 3 mostra l’efecte de la tonicitat en posició final, en català (79,87%) i en espanyol (55,89%). El gràfic 4 n’il·lustra l’efecte en posició medial, pràcticament ir-rellevant. Les autores relacionaven aquesta diferència interlingüística amb la pèrdua del marca-dor de masculí –o (cf. llatí vulgar CABALLUM,-OS > esp. caballo, caballos, cat. cavall, cavalls).

%C Cat %C Esp ÀtonaTònica

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Àtona 15% 27%

Tònica 61% 34%

%C Cat %C Esp

Gràfic 3. Efecte de la tonicitat en posició final de mot

(Prieto et al. 2005)

%C Cat %C Esp ÀtonaTònica

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Àtona 13% 18%

Tònica 11% 22%

%C Cat %C Esp

Gràfic 4. Efecte de la tonicitat en posició medial de mot

(Prieto et al. 2005)

11 

2.2 Nombre de síl·labes

Un altre dels còmputs que van fer Prieto et al. (2005) va ser el de monosíl·labs CVC respecte a polisíl·labs amb síl·laba final accentuada, com ara iambes CV.ˈCVC. El gràfic 5 mostra els resultats que van trobar: una evident freqüència dels monosíl·labs en català respecte a l’espanyol, llengua en la qual no es recullen diferències rellevants pel que fa a nombre de síl·labes.

%C Cat %C Esp

0%

20%

40%

60%

80%

100%

TF polisíl·labs 29% 45%

TF monosíl·labs 71% 55%

%C Cat %C Esp

Gràfic 5. Freqüència de monosíl·labs i polisíl·labs amb tònica final en català i en espanyol (Prieto et al. 2005)

2.3 Complexitat de les codes en català i en espanyol

Per a posar a prova la hipòtesi que l’alta freqüència de codes en la llengua input pot facilitar-ne l’adquisició vam comptar la freqüència de tals estructures en català i castellà. Vam partir de dos diccionaris electrònics LC-STAR, un per al català i un per a l’espanyol, desenvolupats pel centre TALP de la Universitat Politècnica de Catalunya (v. Conejero & Moreno 2005). Els diccionaris, de més de cent mil mots cadascun, van sorgir de corpora de vint milions de mots.8 Les entrades dels diccionaris anaven acompanyades per llur transcripció fonètica i per les freqüències amb què els mots van ser trobats quan es van buidar els corpora. Per a la nostra cerca ens vam servir de 55.831 mots per al català (35,3M síl·labes) i de 56.863 per al castellà (80,5M síl·labes), la gran majoria dels quals eren mots comuns flexionats, que compartien espai amb alguns préstecs lin-güístics igual de freqüents (cf. mail, bytes, etc.).9

8 Els corpora eren desglossables en sis camps segons els textos que els conformaven: esports i jocs, notícies (reportat-

ges, editorials…), finances, cultura i entreteniment (turisme, teatre, cuina…), informació per al consumidor i comunica-cions personals (missatges electrònics, fòrums de discussió…). Tots els textos van ser publicats entre 2000 i 2001.

9 Un cop vam passar les transcripcions a Unicode UTF-8, l’aplicació informàtica Phon va servir per extraure les dades de freqüència de cada diccionari. L’aplicació ha estat desenvolupada principalment per Yvan Rose i Greg Hudlund, de la Memorial University (Canadà), i forma part de l’entorn de CHILDES (v. Rose & MacWhinney 2004/2008). Amb ella ob-teníem, per a cada cas, una llista de les transcripcions fonètiques que coincidien amb els nostres criteris de cerca. Tot

12 

La taula 1 mostra les estructures sil·làbiques més freqüents del català i de l’espanyol, i les cinc primeres coincideixen. L’estructura sil·làbica considerada no marcada (Fikkert 1994), CV, confor-ma aproximadament el 50% de les síl·labes, i CVC es mou entre el 20 i el 25%. Les diferències més significatives entre les dues llengües apareixen respecte a les codes complexes, prou més freqüents en català que en espanyol, tal com ja il·lustra la bibliografia existent. 10

CATALÀ ESPANYOL

CV 49,10% 52,16%

CVC 22,45% 24,84%

V 7,33% 5,43%

VC 6,50% 5,05%

CCV 5,37% 8,30%

VCC 4,31% 0,13% CVCC 2,76% 0,33% CCVC 1,80% 3,64%

CCVCC 0,29% 0,10% CVCCC 0,05% 0,01% Altres 0,04% 0,01%

Taula 1. Percentatge de tipus sil·làbics trobats en català i espanyol. (C)onsonants o semiconsonants i (V)ocals.

Pel que fa a exemplars (token frequency), les dades mostren que el català té, per síl·laba, més co-des que l’espanyol, però només un 38,28% enfront d’un 35,22%. Aquesta diferència no seria gai-re rellevant si no tinguéssim en compte les codes complexes. El gràfic 6 mostra, crucialment, que un 13,30% de les codes del català contenen dues consonants o més, enfront del 0,73% que arri-ba a assolir l’espanyol. Això dóna suport a una hipòtesi segons la qual els xiquets catalanopar-lants, exposats a un major grau de complexitat en posició de coda, poden produir les codes, es-pecialment les complexes, abans que els castellanoparlants.

seguit, per a cada transcripció diferent cercàvem la informació de freqüència que contenia l’LC-STAR. La suma total dels valors de freqüència constituïa el nombre d’exemplars que aquella estructura tenia en la llengua.

La cerca en Phon es feia mitjançant la funció PhonEx. Si volíem cercar la freqüència de síl·labes travades en català, introduíem el criteri de cerca “{Vowel,-Glide}:Nucleus {}:Coda”. Obteníem 71.825 registres, que es corresponien amb la freqüència de tipus trobada en la llengua (type frequency). Exportats els resultats, aconseguíem una llista amb 71.825 transcripcions fonètiques. En una altra base de dades teníem totes les transcripcions de les entrades dels LC-STAR i la freqüència en què van ser trobades quan es van buidar els corpora. Només calia associar cada transcripció amb el seu respectiu valor de freqüència d’exemplars (token frequency); la suma total dels valors és el valor freqüencial final.

10 Navarro-Tomás (1946 [1966]) ja aporta per a l’espanyol un còmput de la freqüència sil·làbica força apropat a aquest: CV (58,45%), CVC (27,35%), V (5,07%), CCV (4,70%), VC (3,31%), CCVC (1,12%). Les estructures VCC, CVCC i CCVCC «son tan poco usadas que no han presentado ningún ejemplo en los textos a que estos datos se refieren» (1946 [1966]: 47).

13 

Català Espanyol

3 o més cons.0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

CATALÀ ESPANYOL Codes d’1 consonant 86,86% 99,27% Codes de 2 consonants 13,14% 0,73% Codes de 3 o més cons. 0,16% 0,00%

Gràfic 6. Complexitat de les codes en català i en espanyol segons els LC-STAR (% respecte al total de codes)

2.4 Freqüència de segments

Si mirem la freqüència dels diferents segments que apareixen en posició de coda, comparant el català amb l’espanyol, la primera diferència que observem té a veure amb l’aparició de /p, t, k/ en posició de coda. En català conformen el 23% de les codes, i en espanyol tan sols arriben al 6% (malgrat que puguen pronunciar-se com a aproximants en segons quins casos), diferències que s’accentuen encara més si atenem únicament a la posició final, en què l’espanyol només compta amb manlleus, com compact-disk, aeróbic, cómic, crack, videoclip, microchip o pop-rock.

Si ens centrem únicament en els segments que examinarem en aquest treball (laterals, nasals, ròtiques i fricatives), obtenim les dades que apareixen al gràfic 7. A la taula que l’acompanya ve-iem que català i espanyol mostren el mateix ordre de freqüència de segments en posició de co-da.

25,03%

6,41%

0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

100,00%

Català Espanyol

altreslateralròticafricativanasal

nasals fricatives ròtiques laterals

Català 35,22% 23,09% 11,85% 4,81%

Espanyol 36,27% 35,79% 16,90% 4,63%

Gràfic 7. Freqüència en català i en espanyol dels segments que examinem en el nostre estudi

14 

2.5 Resum de les hipòtesis

Pel que fa a posició i tonicitat, la hipòtesi de la prominència prediu que tots dos grups produiran més codes tòniques que àtones.11 La hipòtesi de la freqüència, en canvi, prediu que tots dos grups produiran més codes finals que medials i que, a més, els monolingües catalans produiran més codes tòniques en posició final.

Pel que fa a nombre de síl·labes, la hipòtesi de la prominència prediu que, interlingüísticament, es produiran més codes en monosíl·labs que en bisíl·labs. Això seria explicat perquè, conforme augmenta el nombre de síl·labes d’un mot, disminueix la durada (i per tant, la prominència) de la seua síl·laba tònica. La hipòtesi de la freqüència, per la seua banda, prediu que monolingües ca-talans produiran més codes en monosíl·labs que en bisíl·labs, i que els monolingües espanyols no mostraran cap preferència.

Pel que fa als diferents segments, la hipòtesi de la freqüència prediu que interlingüísticament es produiran més codes nasals ([n, ŋ, m]) i més fricatives alveolars ([s, z]), i que es poden esperar menys produccions de codes ròtiques ([r, ɾ]) i de laterals alveolars ([l]). La hipòtesi més universa-lista, adoptada per Zamuner (2003), preveuria una bona realització de tots els segments del nos-tre estudi, ja que tots són coronals (qui sap si una mica en contra de la /s/ perquè no és sonant). Les dades longitudinals de Prieto et al. (2005), comptant com a codes realitzades també aquelles que no es corresponien segmentalment amb el target, mostraven que, tant en català com en es-panyol, les codes provinents de targets nasals i laterals es produïen abans; que els monolingües espanyols adquirien després les ròtiques, i que els catalans seguien amb les fricatives.

Segons han mostrat els diferents estudis sobre l’adquisició bilingüe de la fonologia (v., especial-ment, Lleó 2008), quan dues poblacions monolingües de dues llengües difereixen en el procés adquisitiu d’un tret, podem predir diferents situacions pel que fa a l’adquisició bilingüe. Paradis & Genesee (1996) ja van mostrar que, respecte a una adquisició monolingüe “neutra”, el fet d’estar adquirint dues llengües distintes podia comportar l’acceleració, retard o transferència de certs trets lingüístics. La llengua ambient pot condicionar o no la producció dels diferents par-lants bilingües (v. §1.2); així, una mateixa població bilingüe pot actuar diferentment depenent de si està fent l’experiment en una llengua o en l’altra. Per exemple, i segons la hipòtesi de la fre-qüència, podríem esperar que un parlant bilingüe produís més codes de monosíl·labs quan fa l’experiment en català que quan el fa en espanyol; ens referirem a aquest factor com al de llen-gua de tasca. Després, podem esperar també que els bilingües mostren diferències entre ells de-penent quina siga llur dominància lingüística, a l’estil que ho facen els monolingües d’una llen-gua i altra; ens referirem a aquest factor com al de dominància.

11 Alguns dels estudis que han provat satisfactòriament la hipòtesi de la prominència també han mostrat efectes de posi-

ció pel que fa a les síl·labes àtones. Kirk & Demuth (2006) recullen que, entre les codes àtones, els monolingües angle-sos produeixen millor les finals. La mateixa preferència per les finals ocorre respecte als monolingües alemanys de Lleó et al. (2003), però el mateix treball mostra resultats diversos sobre les preferències dels monolingües espanyols, que alguns cops potencien les medials (José i María) i d’altres, les finals (Miguel).

15

3. Metodologia

Per a examinar la producció de codes en diferents contextos fonològics vam dur a terme un ex-periment sobre producció espontània i repetició de mots. El detallem tot seguit.

3.1 Participants

L’experiment es va passar a trenta-nou xiquets, vint-i-tres dels quals va passar posteriorment a anàlisi. (Es van descartar aquells participants que no van voler col·laborar en l’experiment, així com aquells que no van produir almenys la meitat dels mots de la primera de les tasques.) Entre ells es comptaven 8 xiquets catalanoparlants, 8 castellanoparlants i 7 bilingües català–espanyol, d’edats compreses entre 1;11 i 2;05 (mitjana = 2;03). En cap cas van superar els dos anys i mig d’edat, ja que sobre aquesta edat ja comencen a haver-se adquirit les codes simples (Prieto & Bosch-Baliarda 2006 per al català; Saceda 2005 per a l’espanyol).

Tots els xiquets provenien de l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquest punt de la geografia són freqüents el català i l’espanyol, i depèn de la zona concreta que els xiquets tinguen un grau d’exposició superior a una llengua o a l’altra —més a l’espanyol a l’Hospitalet de Llobregat i més al català a Barcelona o a Bellaterra. Un dels participants va ser enquestat a les instal·lacions de l’Hospital de Sant Joan de Déu, mentre que els vint-i-dos restants van passar la prova a llurs res-pectives escoles bressol —Gespa (Cerdanyola del Vallès, Bellaterra), Londres (Barcelona, l’Eixample), l’Estel Blau (l’Hospitalet de Llobregat, Bellvitge) i la Casa dels Arbres (l’Hospitalet de Llobregat, Santa Eulàlia). El procés de selecció s’iniciava amb una primera tria per part de les mestres de les diferents escoles bressol, que coneixien bé els xiquets i la llengua materna de llurs famílies.

Pel que fa a competència fonològica, la diferència d’edat entre els participants no va ser d’entrada un factor que determinés llurs respectius estadis de desenvolupament.12 Com a mesu-ra de control independent del desenvolupament lèxic i lingüístic dels participants, es va demanar als pares que omplissen un qüestionari de 150 preguntes. El qüestionari (Águila et. al 2005/2007) era una adaptació bilingüe català–castellà del mètode MacArthur que havia realitzat la doctora Laura Bosch (v. López–Ornat et al. 2005 per a la versió espanyola). Constava de tres parts:

- La primera part instruïa els pares en el seu l’emplenament, subratllant que havien de ser marcats aquells mots que els xiquets deien espontàniament.

- La segona part era una llista de 150 ítems lèxics, classificats en catorze categories se-màntiques. La classificació s’estenia per dos columnes; la de l’esquerra els presentava en espanyol i la de la dreta, en català. En cada apartat, els pares havien de marcar la casella corresponent si el xiquet produïa l’ítem lèxic i proveir una transcripció ortogràfica apro-ximada de la forma fonètica infantil. Cada secció oferia caselles buides que podien en-grossir les categories. Finalment, figurava una secció preparada per a acollir qualsevol comentari.

- La darrera part incloïa un formulari en què els pares informaven de quines llengües sen-tia el seu bebè i amb quina freqüència. La informació continguda en aquest apartat ens va permetre classificar els parlants segons bilingüisme i dominància.

12 L’annex 1 presenta una taula que mostra, per a cada participant, l’edat i el percentatge de codes realitzades.

16

Els participants van ser classificats com a bilingües en el cas que cadascun dels seus pares els parlessen en una llengua diferent. El nombre d’hores a la setmana d’exposició a una llengua o l’altra marcava la dominància del xiquet, i generalment va coincidir amb la primera llengua de la mare.

3.2 Materials

El propòsit de l’experiment era examinar la producció de codes en diferents contextos fonolò-gics. Es van controlar els diferents factors que eren objecte d’estudi, com la complexitat estructu-ral del mot, la prominència perceptiva i la naturalesa segmental de les codes. Per a l’examen vam fer ús de dos conjunts de mots, un era format per 24 mots reals i l’altre per 24 mots inventats. Les taules 2 i 3 mostren quins són els reals (del català i de l’espanyol, respectivament):

ˈCVC.CV CVC.ˈCV CVC.ˈCVC13 ˈCVC ˈCV.CVC CV.ˈCVC

lateral sol núvol mussol galta balcó pèl-roig

nasal nen plàtan davant panxa menjar content

ròtica cor vàter iogurt porta dormir cargol

fricativa gos llapis arròs mosca bastó pastís

Taula 2. Mots de la tasca 1 en català

ˈCVC ˈCV.CVC CV.ˈCVC ˈCVC.CV CVC.ˈCV CVC.ˈCVC

lateral sol móvil papel pulpo saltó balcón

nasal pan comen limón manta pintó canción

ròtica flor váter yogur carne cortó carbón

fricativa dos llaves nariz14 mosca gastó pastel

Taula 3. Mots de la tasca 1 en espanyol

13 En espanyol va ser molt complicat trobar iambes CVC.ˈCV que no fossen verbs en pretèrit perfet. Aquest possible efec-

te, que podria haver incrementat la dificultat de la tasca 1 en espanyol, era compensat amb la inclusió de iambes CVC.ˈCVC per a les dues llengües i per a cadascuna de les tasques.

Aleshores, l’experiment contenia iambes amb una coda i iambes amb dues, i vam aprofitar per veure si la diferència en nombre de codes afectava les produccions dels nostres participants. Ho vam fer en posició medial, comparant els iambes CVC.ˈCV amb els CVC.ˈCVC. L’única diferència significativa que va revelar l’estadística va ser que els monolin-gües catalans van produir més codes que els espanyols, però això succeïa tant quan els mots tenien una coda (Z = 2,711; p = 0,007) com quan en tenien dues (Z = 2,858; p = 0,004).

Davant d’aquestes dades tan concloents i de la manca de bibliografia sobre la possible incidència d’aquest factor, hem cregut convenient considerar-lo irrellevant i, així, ometre’l de l’extensa anàlisi que efectuarem a la secció §4.

14 La preferència per una interdental en aquesta posició no va ser gratuïta. Moltes de les fricatives alveolars que ocupen aquesta posició estan marcades morfològicament: segones persones de verbs (esp. darás, salís), plurals (esp. bebés, cafés), etc., cosa que podria influir en la producció de codes (cf. les produccions de Luís a Freitas et al. 2001). Només quedaven payés i revés, però vam preferir-les bandejar enfront de nariz, altament freqüent en el llenguatge infantil. En aquesta direcció, les produccions de /θ/ com a fricativa alveolar van ser comptades com a realitzacions correctes, ja que la interdental sorda s’adquireix molt tard i anteriorment sol ser pronunciada [s] o [z] (v. les produccions de María a Saceda 2005:116).

17 

La taula 4 mostra quins són els mots inventats de l’experiment, iguals per a les dues llengües.

ˈCVC ˈCV.CVC CV.ˈCVC ˈCVC.CV CVC.ˈCV CVC.ˈCVC

lateral [ˈpil] [ˈnapil] [naˈpil] [ˈpilna] [pilˈna] [pilˈnas] nasal [ˈkun] [ˈtakun] [taˈkun] [ˈkunta] [kunˈta] [kunˈtal]

ròtica [ˈlar] [ˈbular] [buˈlar] [ˈlarβu] [larˈβu] [larˈβun]

fricativa [ˈnis] [ˈmanis] [maˈnis] [ˈnizma] [nizˈma] [nizˈmar]

Taula 4. Mots inventats corresponents a la tasca 2

Per a examinar la tonicitat i la posició es van examinar les produccions de quatre tipus de bi-síl·labs. Tots ells contenien una sola coda, que podia ocupar la posició final o medial, i que podia formar part d’una síl·laba accentuada o no. Les combinacions d’aquests dos factors donaven les quatre formes sil·làbiques possibles: iambe amb coda medial (CVC.ˈCV —medial àtona), troqueu amb coda medial (ˈCVC.CV —medial tònica), troqueu amb coda final (ˈCV.CVC —final àtona) i iambe amb coda final (CV.ˈCVC —final tònica).

Vam examinar el factor de la llargària del mot mentre controlàvem accent i posició. Així, vam comparar el nombre de codes produïdes només respecte a codes en posició final i accentuada: monosíl·labs CVC i iambes CV.ˈCVC.

Els segments emprats en el nostre estudi van ser triats estratègicament per a una bona compa-ració del català amb l’espanyol. Per això vam seleccionar aquells segments que presentaven una freqüència semblant en posició de coda en una llengua i l’altra, tot rebutjant els que eren poc freqüents en alguna de les dues (p. ex., les oclusives /p/ i /k/, que en posició final són inexistents en espanyol, però que en català són ben freqüents). Les consonants analitzades eren totes coro-nals i alveolars: lateral (/l/), nasal (/n), ròtica (/r/) i fricativa (/s/).15

A part d’això, el nostre treball pretén aportar dades sobre el possible efecte que puga tindre l’ús de mots inventats per a explicar el desenvolupament fonològic infantil. La tasca experimental de Kirk & Demuth (2006) només emprava mots inventats, i s’accedia a ella havent superat una tasca de denominació de monosíl·labs coneguts. En el nostre estudi, en canvi, hem preferit incloure el mateix nombre de mots reals i inventats, amb la qual cosa podrem visualitzar, si n’hi ha, els efec-tes lèxics que poden incidir en la realització fonètica primerenca dels mots.16 Zamuner, Gerken & Hammond (2004) discutien si una teoria alternativa de “facilitat” d’articulació o de percepció podria explicar les produccions infantils; argumentaven que alguns fets suggerien l’insuficient abast de tals explicacions. Les raons que aportaven eren que (1) els infants demostraven ser sen-sibles a patrons fonològics de la llengua input fins i tot abans que produïsquen parla intel·ligible i que (2) les produccions imitades dels xiquets eren sovint avançades a les seues produccions es-pontànies. En aquest sentit, concloïen que els xiquets no estaven «limitats per restriccions articu-latòries o perceptives, sinó que els errors infantils estan ben influïts per llur habilitat d’accedir a

15 Tingueu present que en el cas de la /r/ hi comptem també un correlat bategant i en el de la /s/, un de sonor. La /n/ en

posició de coda presenta una al·lofonia considerable en posició medial; en els nostres estímuls apareix dentalitzada [n̪] i palatalitzada [ṉ], però no creiem que això demani tractar les produccions infantils diferentment de si fos totalment alveolar. No creiem, tampoc, que la velarització catalana de la /l/ ([ɫ]) puga influir en el procés adquisitiu d’uns i altres.

16 L’ús de mots inventats garantia el fet de no haver-los oït abans, amb la qual cosa quedava anul·lat tot efecte lèxic com a factor d’incidència possible en la producció.

18

les representacions emmagatzemades». Kehoe & Stoel-Gammon (2001), en canvi, no van trobar diferències entre les produccions de mots reals i inventats de monolingües anglesos d’1;06 a 2;00 d’edat. Un estudi recent de Llach (2007) amb parlants de català de 3 a 7 anys també va mostrar que les produccions infantils no variaven pel que fa a aquest factor.

L’experiment, per tant, quedava dividit en dues tasques: la primera examinaria la producció de mots coneguts (taules 2 i 3) i la darrera, la de mots inventats (taula 4). A l’hora de triar els ítems de la primera tasca es van triar mots comuns i típicament infantils (v. Águila et al. 2005/2007), amb especial preferència pels substantius i a poder ser sense coda marcada morfològicament (per no haver de jugar amb un factor addicional).17 Pel que fa als nuclis sil·làbics dels mots in-ventats, es van incloure vocals altes i baixes, i vam desestimar l’ús de les vocals mitjanes /e/ i /o/, ja que en català podríem haver trobat una pronúncia oberta —i això hauria pogut jugar en con-tra d’una bona comparació amb la llengua espanyola.18

3.3 Procediment

Els xiquets van ser enquestats per l’autor del treball, a les seues respectives escoles bressol o a les instal·lacions de l’Hospital de Sant Joan de Déu. Tots ells van realitzar primer la tasca de mots re-als i després la de mots inventats. Els monolingües, en la seua respectiva llengua; els bilingües, en les dues.

Per a la tasca de mots reals, l’enquestador mostrava al participant una sèrie de fotografies i di-buixos en un ordinador portàtil.19 En els casos més complicats, en els quals no rebíem una pro-ducció espontània del participant, el mot era contextualitzat lingüísticament (p. ex., quan aparei-xia la foto d’un llit se’ls preguntava què hi anem a fer); si la negativa persistia, l’examinador pas-sava a dir el mot i esperava una repetició per part del participant.20

Per a la tasca de mots inventats es presentava al participant un conjunt de personatges dibui-xats. L’enquestador deia quin era el seu nom propi, corresponent a cadascun dels mots inven-tats, i el participant tot seguit el repetia.

Els ítems reals van ser ordenats aleatòriament; els inventats, pseudo-aleatòriament, de manera que no coincidissen dos ítems d’igual forma o segment fonològic en posició de coda. La creixent familiarització dels participants amb l’examinador, així com la menor dificultat procedimental de la segona tasca (que ja d’entrada tan sols consistia a repetir), feia que la tasca de mots inventats resultés als participants prou menys pesada que l’anterior.

17 Part de les produccions analitzades a Freitas et al. (2001) demostren que la morfologia pot influir positivament en la

realització de les codes. Per als autors, la informació addicional morfosintàctica que contenen aquestes codes accelera el procés d'adquisició.

18 No vam establir diferències en català sobre la producció de la vocal mitjana baixa i el seu correlat neutre. Suport per a aquesta manca de distinció pot vindre de dades com les de Cortés, Lleó & Benet (2008), que mostren, pel que fa a l’àrea de Barcelona, que menys de la meitat dels xiquets bilingües d’entre 3 i 5 anys pot ser capaç d’observar la dife-rència entre les variants combinatòries [a] i [ə].

19 Vegeu a l’Annex 2 uns quants exemples de la imatgeria emprada per a les diferents tasques. 20 El caire repetitiu que prenia la tasca en aquests casos no feia sinó assimilar la seua dificultat a la de la tasca de mots

inventats. Es van les produccions espontànies del mots reals amb els respectius mots inventats que tenien la mateixa estructura fonològica; no van aparèixer diferències significatives.

19

Els participants van ser enregistrats amb una gravadora digital professional Marantz PMD660.

3.4 Anàlisi

L’autor del treball va transcriure fonèticament totes les produccions infantils, i un total de 990 codes van passar a anàlisi. La mitjana de codes produïdes per xiquet i experiment va ser de 43. Aquest nombre ja no té en compte els truncaments de bisíl·labs, aquells bisíl·labs produïts mo-nosil·làbicament, que representen un 7,91% dels casos, un 90% dels quals es va realitzar a mots de target iàmbic (Z = -7,507; p = 0,000).21 També es van observar diferències prou clares depe-nent de la competència lingüística dels parlants: tant els monolingües catalans com els bilingües dominants catalans van produir més del doble de truncaments que els seus homòlegs espanyols (Z = -6,410; p = 0,000), resultats que són consistents amb els trobats per Prieto (2006), que de-termina diferències interlingüístiques en l’adquisició del iambe. Els nostres subjectes estaven pràcticament entre els 2;00 i 2;05 d’edat: en aquests moments els espanyols ja han adquirit el peu iàmbic (Saceda 2005: entre 1;09 i 1;10), mentre que els catalans no és fins al final del període quan aconsegueixen la mateixa fita (Prieto 2006: entre 2;04 i 2;06).22 Kirk & Demuth (2006) van trobar que els monolingües anglesos del seu estudi truncaven més mots conforme més menuts eren. Els participants del nostre estudi no mostraven tal efecte, però les diferències en nombre de truncaments trobades entre monolingües aprenents d’una llengua i l’altra atorguen un paper necessàriament determinant a les seues edats.

Una de les principals preguntes que precedien l’anàlisi de les dades és què considerarem pro-ducció de coda per part del xiquet. Un determinat segment en posició de coda pot ser produït correctament, però també pot haver estat substituït per un altre segment consonàntic (cf. [ˈbater] pronunciat [ˈbatet]), o fins i tot per una semivocal (cf. [balˈkon] pronunciat [bajˈkon]) —i la producció resultant no pot ser codificada sinó com una coda. Fenòmens com aquests són el que Jordão & Frota (2008) anomenen estratègies de reparació, entre les quals també inclouen, per exemple, l’allargament de la vocal precedent o la inclusió d’una epèntesi posterior a la coda target (resil·labificació). El gràfic 8 mostra la freqüència de les diverses estratègies de reparació que hem trobat en el nostre experiment. Juntes representen el 50,19% de les produccions.

21 La freqüència de truncaments no diferia entre iambes amb una sola coda (CV.ˈCVC) i iambes amb dues (CVC.ˈCVC). Un

exemple de truncament seria, per tant, haver produït [ˈpil] en comptes de [naˈpil]. 22 «Els xiquets catalans estan freqüentment exposats al patró mètric de peu bimoraic (el troqueu moraic), atesa l’alta fre-

qüència de mots monosil·làbics en aquesta llengua (català 35% vs. espanyol 26%)» (Prieto 2006).

20

OmissióPas a oberturaEpèntesiAllargament vocàlicAssimilacióVocalitzacióSubstitucióProducció correcta

Fenomen

FENOMEN % TOTAL

Producció correcta 26,91%

Substitució 17,01%

Vocalització 1,62%

Assimilació 14,23%

Allargament de la vocal 15,16%

Epèntesi 0,85%

Pas a obertura 1,31%

Omissió 22,89%

Gràfic 8. Percentatges trobats de produccions correctes, estratègies de reparació i omissions totals

Partint del que tradicionalment ha estat considerat com a coda, s’han pres com a tals els casos en què el segment s’ha produït correctament, els casos de substitució per una altra consonant o semivocal i els d’assimilació.23 Es va decidir no comptar com a codes els casos en què la vocal precedent va experimentar un allargament, entenent que no es produïa cap coda, sinó que no-més s’havia aplicat una modificació al nucli sil·làbic (cf., p. ex., el cas de cortó ([korˈto]) pronunci-at [koːˈto]). Tampoc va ser el cas de les epèntesis (cf. [pilˈnas] pronunciat [piluˈlas]), ni tampoc el d’aquells casos en què la coda va passar a ocupar la posició d’obertura de la síl·laba següent (cf. [ˈpilna] pronunciat [ˈpila]).24

La variable de resposta obtinguda era plenament categorial: o es fa coda o no se’n fa. A causa d’això, es va triar una anàlisi estadística no paramètrica, la prova dels rangs amb signe de Wilco-xon. Aquesta prova compara la mitjana de dues mostres relacionades per a determinar si existei-xen diferències entre elles. Els gràfics que apareixen a la secció següent són de barres d’error, i mostren els resums per grups de casos; l’eix vertical controlarà l’error típic de la mitjana (multi-plicador: 2), que es mourà, de baix cap a dalt, entre l’omissió i la realització de la coda. La dife-rència entre dues mostres es considerarà significativa quan p < 0,05.

23 A Lleó (2003) hom pot trobar arguments que donen suport a la decisió de comptar com a coda realitzada la substitu-

ció per una semivocal. Com a assimilacions entenem els casos en què els clústers medials —formats per la coda d’una primer síl·laba més l’obertura de la següent— han estat produïts com a consonants allargades (cf. [ˈpɔrtə] pronunciat [ˈpɔttə], o [pəlˈrɔʧ] pronunciat [palˈlɔ]), segmentalment quasi només com una de les dues consonants que formen el clúster en el target.

24 Vegeu Demuth, Culbertson & Alter (2006) per a l’efecte de les epèntesis en posició final en anglès. Stoel-Gammon (2002) s’aproxima a les consonants intervocàliques de l’anglès, i mostra el seu clar comportament com a obertures sil·làbiques en força casos, però que algunes consonants, majorment fricatives, es comporten com a codes.

21 

4. Resultats

Primer presentem els resultats dels monolingües. Dins de cada grup, s’estudiaran els factors de nombre de síl·labes, tonicitat, posició+tonicitat i segment. Les dades respecte a cada factor prendran en consideració l’actuació dels participants amb mots reals i l’actuació amb mots in-ventats.

Després, estudiarem les actuacions dels bilingües. Per claredat d’exposició, primer introduirem els resultats pel que fa a la diferència entre mots reals i inventats, pel que fa a cadascun dels contextos de dominància i llengua de tasca. En cas que no s’haja obtingut significació, mostra-rem un parell de gràfics que compararan l’actuació dels diferents grups pel que fa —de manera combinada— a llengua de tasca (per si les actuacions han estat diferents depenent de la llengua ambient) i a dominància (per si hi ha diferències d’actuació entre bilingües dominants catalans i bilingües dominants espanyols).

4.1 Adquisició monolingüe

4.1.1 Nombre de síl·labes

Els gràfics 9 i 10 presenten, en mots reals i inventats respectivament, la producció de codes finals en mots monosíl·labs i bisíl·labs. Crida l’atenció una tendència dels monolingües catalans (MC) a produir més codes que els monolingües espanyols (ME), però la diferència no és estadísticament significativa (p > 0,05).25 Tampoc hi ha diferències significatives en comparar la tasca de mots reals amb la d’inventats (p > 0,05).26

Si comparem un grup amb l’altre, l’estadística no mostra diferències significatives entre MC i ME (p > 0,05),27 però sí que ho fa si analitzem conjuntament les produccions en mots reals i en in-ventats: els MC van produir més codes de monosíl·labs que els ME (Z = -2,887; p = 0,004), men-tre que en els mots bisil·làbics no apareixen diferències significatives (Z = -1,897; p = 0,058).

25 MC: reals (Z = 0), inventats (Z = -1,000). ME: reals (Z = -0,302), inventats (Z = 0). 26 MC: monosíl·labs (Z = -0,577), bisíl·labs (Z = 0). ME: monosíl·labs (Z = -0,333), bisíl·labs (Z = -0,447). 27 Monosíl·labs: reals (Z = -1,890), inventats (Z = -1,890). Bisíl·labs: reals (Z = -1,342), inventats (Z = -1,000).

22

LlenguaEspanyolCatalà

Prop

ortio

n of

cod

a pr

oduc

tions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Mots reals

21

N Síl·labes

LlenguaEspanyolCatalà

Prop

ortio

n of

cod

a pr

oduc

tions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Mots inventats

21

N Síl·labes

Gràfic 9. Proporció de produccions de codes (amb l'error

estàndard) depenent del nombre de síl·labes del mot. Mots reals.

Gràfic 10. Proporció de produccions de codes (amb l'error estàndard) depenent del nombre de síl·labes del mot.

Mots inventats.

D’acord amb la hipòtesi de la prominència, s’havia predit que un grup i altre produirien millor les codes dels mots monosil·làbics que les dels mots bisil·làbics, i això no ha estat així. Comparar monosíl·labs amb trisíl·labs i tetrasíl·labs podria revelar un altre estat de coses. La hipòtesi de la freqüència havia predit dues interaccions segons la llengua que estaven aprenent els xiquets: que els catalans farien millor les codes en els monosíl·labs que en els bisíl·labs, cosa que no hem trobat, i que els catalans produirien millor que els espanyols les codes dels monosíl·labs, i en aquest cas sí que hem trobat una diferència significativa.

4.1.2 Tonicitat

Els gràfics 11 i 12 presenten, en mots reals i inventats respectivament, la producció de codes en síl·labes àtones i tòniques. D’entrada no sembla que hi haja diferències entre tasques, i s’observa una tendència que els diversos grups produïsquen millor les codes tòniques que les àtones. Tanmateix, l’estadística revela que aquesta diferència no té importància significativa: el factor no incideix a l’interior de cap dels grups (p > 0,05).28 Com podríem intuir també del gràfic, tampoc hi ha diferències significatives si comparem la tasca de mots reals amb la d’inventats (p > 0,05),29 ni comparant MC amb ME (p > 0,05).30

28 MC: reals (Z = -1,706), inventats (Z = -1,147). ME: reals (Z = -0,557), inventats (Z = -0,756). 29 MC: àtones (Z = -0,600), tòniques (Z = -0,447). ME: àtones (Z = -0,426), tòniques (Z = -0,200). 30 Àtones: reals (Z = -0,192), inventats (Z = -0,784). Tòniques: reals (Z = -1,606), inventats (Z = 1,147).

23

LlenguaEspanyolCatalà

Prop

ortio

n of

cod

a pr

oduc

tions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Mots reals

TònicaÀtona

Tonicitat

LlenguaEspanyolCatalà

Prop

ortio

n of

cod

a pr

oduc

tions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Mots inventats

TònicaÀtona

Tonicitat

Gràfic 11. Proporció de produccions de codes (amb l'error estàndard) depenent de la tonicitat. Mots reals.

Gràfic 12. Proporció de produccions de codes (amb l'error estàndard) depenent de la tonicitat. Mots inventats.

La hipòtesi de la prominència acústica havia predit que, interlingüísticament, es produirien millor les codes tòniques que les àtones. Els nostres resultats mostren que aquesta predicció no s’ha complert.

4.1.3 Tonicitat i posició combinades

Els gràfics 13 i 14 presenten, en mots reals i inventats respectivament, la producció de codes medials àtones, mediats tòniques, finals àtones i finals tòniques. A les taules 5-8 es mostren les estadístiques corresponents. A primer cop d’ull ja observem comportaments clarament diversos d’un grup i altre: mentre els MC produeixen més coes en posició final i tònica, els ME mostren una bona producció de codes finals en general. A part, no sembla que la tasca de mots reals o inventats incidisca en la producció de les codes.

LlenguaEspanyolCatalà

Prop

ortio

n of

cod

a pr

oduc

tions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Mots reals

Final tònicaFinal àtonaMedial tònicaMedial àtona

Context

Gràfic 13. Proporció de produccions de codes (amb l'error estàndard) depenent de tonicitat i posició en el mot. Mots

reals.

LlenguaEspanyolCatalà

Prop

ortio

n of

cod

a pr

oduc

tions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Mots inventats

Final tònicaFinal àtonaMedial tònicaMedial àtona

Context

Gràfic 14. Proporció de produccions de codes (amb l'error estàndard) depenent de tonicitat i posició en el mot. Mots

inventats.

24

Mon catalans Mon espanyols σ àtona σ tònica σ àtona σ tònica

Z -0,243(p) -2,828(n) -3,051(n) -2,236(n)

p 0,808 0,005 0,002 0,025

Taula 5. Reals: Efecte de la posició

Mon catalans Mon espanyols σ medial σ final σ medial σ final

Z -,243(p) -2,530(n) -0,632(n) -0,632(n)

p 0,808 0,011 0,527 0,527

Taula 6. Reals: Efecte de la tonicitat

Mon catalans Mon espanyols σ àtona σ tònica σ àtona σ tònica

Z -0,577(p) -2,333(n) -2,496(n) -2,309(n)

p 0,564 0,020 0,013 0,021

Taula 7. Inventats: Efecte de la posició

Mon catalans Mon espanyols σ medial σ final σ medial σ final

Z -1,155(p) -1,890(n) -0,632(n) -0,632(n)

p 0,248 0,059 0,527 0,527

Taula 8. Inventats: Efecte de la tonicitat Tots els efectes significatius de posició van propiciar la posició final; l’únic efecte de tonicitat, les síl·labes accentuades. Segons l’estadística, per als monolingües catalans la posició només va exercir un paper en les síl·labes tòniques; en canvi, la posició és el factor determinant de la pro-ducció de codes per part dels monolingües espanyols. La tonicitat només és significativa en un sol cas: per als monolingües catalans en posició final.31

Les diferències de producció entre mots reals i mots inventats no va ser significativa en cap cas (p > 0,3 sempre). Comparant els grups, l’estadística només va revelar una diferència significativa: els monolingües catalans van realitzar més codes àtones medials que els espanyols, si bé només en mots inventats (Z = -2,309; p = 0,021).32

La hipòtesi de la freqüència havia predit comportaments diversos per als grups de MC i ME. En particular, que els MC tindrien una millor producció de codes en posició final tònica i que els ME, en canvi, mostrarien una millor actuació respecte a les codes finals, sense que la tonicitat hi prengués part. Els nostre resultats han mostrat el compliment de totes dues prediccions.

4.1.4 Tipus de segment

Per a examinar si el segment en posició de coda ha estat produït només analitzarem les produc-cions correctes del segment target. Realitzarem el còmput sobre un entorn controlat pel que fa a complexitat fonològica: només sobre bisíl·labs amb una sola coda. El gràfic 15 mostra, engloba-des les produccions de tots els grups de població (bilingües inclosos), les produccions correctes totals de cada segment. Clarament, es pot observar que el rànquing de segments obtingut és: n > l,s > r. 33

31 Analitzades conjuntament les tasques de mots reals i d’inventats, aquesta diferència significativa de la tonicitat en po-

sició final seguia mantenint-se per als monolingües catalans (Z = -3,742; p = 0,000). 32 També prenent conjuntament les dades dels mots inventats i les dels reals (Z = -2,711; p = 0,007). 33 Entre el rànquing de segments no apareixen diferències significatives respecte a la producció de laterals i la de fricati-

ves (entre nasals i laterals, p < 0,006, i per a la resta de casos, p < 0,001). A part, cal subratllar que no es va produir cor-rectament pràcticament cap /r/.

25

Segmentfricativaròticanasallateral

Prop

ortio

n of

cor

rect

pro

duct

ions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Gràfic 15. Proporció de pro-duccions correctes (amb l'error estàndard) dels diferents seg-ments en posició de coda. In-cidència general.

El gràfic 16 presenta, sobre mots reals, la producció correcta de codes depenent del segment. Tal com mostra la taula 9, els MC segueixen el patró que havíem trobat en analitzar les produc-cions de manera general (n > s,l > r). Els ME només mostren una mala realització de les ròtiques (n,l,s > r). Si comparem un grup amb l’altre, l’estadística no mostra diferències significatives entre MC i ME (p > 0,05 per a tots els casos), si bé els gràfics ens poden informar que els ME tendeixen a produir més codes fricatives que els MC (v. §2.4).

LlenguaEspanyolCatalà

Prop

ortio

n of

cor

rect

pro

duct

ions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Mots reals

fricativaròticanasallateral

Segment

Monolingües catalans

n-l r-l s-l r-n s-n s-r

Z -2,714(n) -2,449(p) -0,707(p) -4,000(p) -3,051(p) -2,000(n)

p 0,007 0,014 ,480 0,000 0,002 0,046

Monolingües espanyols

n-l r-l s-l r-n s-n s-r

Z -1,508(n) -3,464(p) -0,333(p) -4,000(p) -1,897(p) -3,317(n)

p 0,132 0,001 0,739 0,000 0,058 0,001

Taula 9. Producció de codes correctes segons segment (mots reals)

Gràfic 16. Proporció de produccions correctes (amb l'error estàndard) dels diferents segments en posició de coda.

Mots reals. El gràfic 17 presenta, sobre mots inventats, la producció correcta de codes depenent del seg-ment. Tal com mostra la taula 10, tant els MC com els ME, només mostren una mala realització de les ròtiques (n,l,s > r). Si comparem un grup amb l’altre, l’estadística no mostra diferències significatives entre MC i ME (p > 0,05).

26 

LlenguaEspanyolCatalà

Prop

ortio

n of

cor

rect

pro

duct

ions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Mots inventats

fricativaròticanasallateral

Segment

Monolingües catalans

n-l r-l s-l r-n s-n s-r

Z -1,265(n) -2,000(p) -1,000(n) -3,162(p) -0,905(p) -2,828(n)

p ,206 0,046 ,317 0,002 ,366 0,005

Monolingües espanyols

n-l r-l s-l r-n s-n s-r

Z -0,447(p) -3,000(p) 0,000 -3,000(p) 0,000 -3,162(n)

p ,655 0,003 1,000 0,003 1,000 0,002

Taula 10. Producció de codes correctes segons segment (mots inventats)

Gràfic 17. Proporció de produccions correctes (amb l'error estàndard) dels diferents segments en posició de coda.

Mots inventats. Si comparem la tasca de mots reals amb la d’inventats no apareixen diferències significatives (p > 0,05).

La hipòtesi de la freqüència havia predit que no hi hauria diferències de producció de codes en-tre MC i ME, i així ha estat. El rànquing de segments més ben produïts està d’acord amb les da-des que mostraven els estudis longitudinals realitzats a aquestes dues llengües.

4.2 Adquisició bilingüe

4.2.1 Nombre de síl·labes

Vam analitzar, d’acord amb cada possibilitat de dominància lingüística i llengua de l’experiment, si apareixien diferències entre la producció de codes amb mots reals i la producció amb mots inventats, i no en vam trobar cap de significativa (p > 0,1 per a tots els casos). Els gràfics se-güents, per raons de claredat expositiva, presenten conjuntament les dades de mots reals i in-ventats. Addicionalment, només si n’hi ha, s’oferiran les diferències significatives trobades entre la producció de codes en mots inventats i en mots reals.

Els gràfics 18 i 19 mostren l’actuació dels bilingües, dividits per llur dominància, respecte a mots monosíl·labs i mots bisíl·labs. El gràfic 18, quan l’experiment es va fer en català; el gràfic 19, quan es va fer en espanyol. Tal com ja s’intueix del gràfic, el factor de nombre de síl·labes no sembla incidir a l’interior de cada grup de bilingües dividits per dominància i llengua de tasca (p > 0,05 en tots els casos).

Tampoc apareixen diferències significatives pel que fa a llengua de tasca (p > 0,05); és a dir, les actuacions dels bilingües no van diferir en realitzar l’experiment en català o en espanyol.

27

Crucialment, els bilingües dominants catalans van diferir dels dominants espanyols pel que fa a la realització de monosíl·labs; específicament, en realitzar l’experiment en espanyol (Z = -2,530; p = 0,011).34

Bilingües per dominànciaEspanyolCatalà

Prop

ortio

n of

cod

a pr

oduc

tions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Llengua de l'experiment: Català

21

N Síl·labes

Gràfic 18. Diferències d’actuació pel que fa al nombre de síl·labes del mot. Bilingües dominants catalans i espanyols

realitzant l’experiment en català.

Bilingües per dominànciaEspanyolCatalà

Prop

ortio

n of

cod

a pr

oduc

tions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Llengua de l'experiment: Espanyol

21

N Síl·labes

Gràfic 19. Diferències d’actuació pel que fa al nombre de síl·labes del mot. Bilingües dominants catalans i espanyols

realitzant l’experiment en espanyol.

La hipòtesi de la freqüència havia reeixit en el cas dels monolingües en predir que els catalans efectuarien les codes dels monosíl·labs millor que els espanyols. Pel que fa als bilingües analit-zats segons llur dominància s’ha trobat el mateix efecte, associat específicament al moment de realitzar l’experiment en espanyol. Els resultats dels parlants bilingües indiquen, per tant, una in-cidència de la dominància en la producció de codes segons el factor de nombre de síl·labes.

4.2.2 Tonicitat

No van aparèixer diferències significatives entre les actuacions amb mots reals i amb mots inven-tats (p > 0,09 per a tots els casos). En el que segueix, presentem les dades de mots reals i inven-tats de manera conjunta.

Els gràfics 20 i 21 mostren l’actuació dels bilingües, dividits per llur dominància, respecte a codes àtones i tòniques. El gràfic 20, quan l’experiment es va fer en català; el gràfic 21, quan es va fer en espanyol. El factor de la tonicitat no sembla incidir a l’interior de cada grup de bilingües divi-dits per dominància i llengua de tasca (p > 0,1 per a tots els casos).

Pel que fa a llengua de tasca, trobem una única diferència significativa: els bilingües dominants espanyols fan més codes en àtones en realitzar la tasca en espanyol que en realitzar-la en català (Z = -2,294; p = 0,022).

34 La comparació entre mots reals i inventats va associar la diferència significativa específicament als darrers (Z = -2,236;

p = 0,025), l’única que va aparèixer entre totes les anàlisis que vam efectuar separant reals i inventats.

28

La dominància lingüística va mostrar també un únic efecte significatiu: en realitzar l’experiment en català, els bilingües dominants catalans van realitzar més codes àtones que els bilingües do-minants espanyols (Z = -2,600; p = 0,009).

Bilingües per dominànciaEspanyolCatalà

Prop

ortio

n of

cod

a pr

oduc

tions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Llengua tasca: Català

TònicaÀtona

Tonicitat

Gràfic 20. Diferències d’actuació pel que fa a tonicitat.

Bilingües dominants catalans i espanyols realitzant l’experiment en català.

Bilingües per dominànciaEspanyolCatalà

Prop

ortio

n of

cod

a pr

oduc

tions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Llengua tasca: Espanyol

TònicaÀtona

Tonicitat

Gràfic 21. Diferències d’actuació pel que fa a tonicitat.

Bilingües dominants catalans i espanyols realitzant l’experiment en espanyol.

L’adquisició monolingüe no va revelar diferències significatives entre els aprenents d’una llengua i l’altra. L’adquisició bilingüe, en canvi, ha mostrat dues diferències directament relacionades amb la dominància dels aprenents bilingües: quan els bilingües realitzen l’experiment en la seua llengua dominant, tendeixen a produir més codes en posició àtona. La hipòtesi de la prominèn-cia havia predit que la tonicitat incidiria favorablement en la producció de codes, interlingüísti-cament. En el cas dels monolingües ja no vam anotar diferències significatives; en el cas dels bi-lingües, tot i haver-ne mostrat algunes, els efectes són prou puntuals i, a més, presenten variació interlingüística.

4.2.3 Tonicitat i posició combinades

En comparar les actuacions amb mots reals i amb mots inventats, vam obtenir una única diferèn-cia significativa. Això ocorria en posició medial tònica: els bilingües dominants catalans, realit-zant l’experiment en espanyol, van realitzar més codes en mots inventades que en mots reals (Z = -2,236; p = 0,025). Atesa la poca rellevància del fenomen —i tenint en compte que el conjunt de variables de resposta que dóna la significació és molt menut (10 vs. 11)— en el que segueix presentem de manera conjunta les dades de mots reals i inventats.

Els gràfics 22 i 23 mostren l’actuació dels bilingües, dividits per llur dominància, respecte a codes medials àtones, medials tòniques, finals àtones i finals tòniques. El gràfic 22, quan l’experiment es va fer en català; el gràfic 23, quan es va fer en espanyol. Combinats, els factors de la posició en el mot i el de la tonicitat fan notar la seua incidència en la producció de codes, tal com vèiem respecte al grup de monolingües; els resultats que mostra l’estadística apareixen a les taules 11-14.

29 

Bilingües per dominànciaEspanyolCatalà

Prop

ortio

n of

cod

a pr

oduc

tions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Llengua tasca: Català

Final tònicaFinal àtonaMedial tònicaMedial àtona

Context

Gràfic 22. Diferències d’actuació pel que fa a posició i to-nicitat. Bilingües dominants catalans i espanyols realitzant

l’experiment en català.

Bilingües per dominànciaEspanyolCatalà

Prop

ortio

n of

cod

a pr

oduc

tions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Llengua tasca: Espanyol

Final tònicaFinal àtonaMedial tònicaMedial àtona

Context

Gràfic 23. Diferències d’actuació pel que fa a posició i to-nicitat. Bilingües dominants catalans i espanyols realitzant

l’experiment en espanyol.

Bil. dom. cat. Bil. dom. esp. σ àtona σ tònica σ àtona σ tònica

Z -1,508(n) -3,357(n) -1,414(n) -2,309(n)

p 0,132 0,001 0,157 0,021

Taula 11. Experiment en català: Efecte de la posició en cada context de tonicitat.

Bil. dom. cat. Bil. dom. esp.

σ medial σ final σ medial σ final

Z -2,333(p) -0,447(n) -0,632(n) -2,121(n)

p 0,020 0,655 0,527 0,034

Taula 12. Experiment en català: Efecte de la tonicitat en cada context de posició.

Bil. dom. cat. Bil. dom. esp. σ àtona σ tònica σ àtona σ tònica

Z -2,714(n) -2,530(n) -0,302(n) -0,775(n)

p 0,007 0,011 0,763 0,439

Taula 13. Experiment en espanyol: Efecte de la posició en cada context de tonicitat.

Bil. dom. cat. Bil. dom. esp.

σ medial σ final σ medial σ final

Z -0,632(n) -1,000(p) -0,302(p) -0,277(n)

p 0,527 0,317 0,763 0,782

Taula 14. Experiment en espanyol: Efecte de la tonicitat en cada context de posició.

La llengua de tasca no va tindre una incidència significativa (p > 0,05 per a tots els casos).

La dominància lingüística, en canvi, va mostrar tres efectes significatius: realitzar la tasca en cata-là, els bilingües dominants catalans van realitzar més codes àtones (medials i finals) que els bilin-gües dominants espanyols (medials: Z = -2,121; p = 0,034; finals: Z = -2,138; p = 0,033); en realit-zar la tasca en espanyol, van realitzar més codes finals àtones que els bilingües dominants espa-nyols (Z = -2,714; p = 0,007).

Pel que fa a les síl·labes tòniques, els monolingües catalans van produir més codes en posició fi-nal; pel que fa a les síl·labes en posició final, els monolingües catalans van produir més codes tò-niques; això és justament el que hem trobat per als bilingües dominants espanyols en fer l’experiment en català. Curiosament, també trobem el cas invers: els monolingües espanyols van produir més codes finals, sense efecte de la tonicitat, i justament és això el que trobem per als bilingües dominants catalans quan fan la tasca en espanyol.

30 

Les produccions dels bilingües en la llengua en què són dominants presenta un estat de coses prou diferent i d’entrada difícil d’explicar. Pel que fa a les síl·labes tòniques, els bilingües domi-nants catalans —com s’ha observat per als monolingües catalans— van produir més codes finals. Si analitzem només les codes medials, en canvi, els bilingües dominants catalans produeixen mi-llor les àtones que les tòniques. L’actuació dels bilingües dominants espanyols realitzant la tasca en espanyol no ha aportat cap efecte significatiu ni de la tonicitat ni de la posició.35

4.2.4 Tipus de segment

La producció de segments no va diferir depenent de si els mots eren reals o inventats (p > 0,1 per a tos els casos). En endavant, es prenen conjuntament les dues tasques.

Els gràfics 24 i 25 mostren l’actuació dels bilingües, dividits per llur dominància, respecte a codes laterals, nasals, ròtiques i fricatives. El gràfic 24, quan l’experiment es va fer en català; el gràfic 25, quan es va fer en espanyol. Tant en una llengua com en l’altra, i en ambdós grups de dominants, els bilingües van mostrar una mala realització de ròtiques respecte als altres segments, de la ma-teixa manera que els monolingües.36 Només dues de les comparacions restants van registrar di-ferències significatives entre la producció de segments: els bilingües dominants catalans van produir més nasals que fricatives, tant quan van realitzar l’experiment en català (Z = -2,000; p = 0,046) com quan el van realitzar en espanyol (Z = -2,236; p = 0,025).

Bilingües segons dominànciaEspanyolCatalà

Prop

ortio

n of

cor

rect

pro

duct

ions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Llengua tasca: Català

fricativaròticanasallateral

Segment

Gràfic 24. Produccions correctes dels segments en posició de coda. Dades dels bilingües en l’experiment en català.

Bilingües segons dominànciaEspanyolCatalà

Prop

ortio

n of

cor

rect

pro

duct

ions

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

Llengua tasca: Espanyol

fricativaròticanasallateral

Segment

Gràfic 25. Produccions correctes dels segments en posició de coda. Dades dels bilingües en l’experiment en espanyol.

35 Això pot ser degut a un ampli ús de les estratègies de reparació de codes, que han acabat equilibrant els efectes d’eix

o de prominència que esperaríem. Suport per a aquesta explicació ve d’analitzar únicament les produccions correctes, en el qual s’observa que les codes es produeixen millor sempre en posició final, mentre que la tonicitat segueix sense incidir-hi.

36 La taula de sota mostra les estadístiques corresponents: Tasca en català Tasca en espanyol Bil. dom. cat. Bil. dom. esp. Bil. dom. cat. Bil. dom. esp. r-l r-n s-r r-l r-n s-r r-l r-n s-r r-l r-n s-r Z -3,000 -3,000 -2,236 -2,449 -3,162 -2,236 -2,646 -3,464 -2,646 -2,887 -2,887 -2,333 p 0,003 0,003 0,025 0,014 0,002 0,025 0,008 0,001 0,008 0,004 0,004 0,020

31 

No van aparèixer diferències significatives pel que fa a llengua de tasca (p > 0,3 en tots els ca-sos). Comparant els bilingües segons llur dominància vam obtenir un únic efecte significatiu: fent la tasca en espanyol, els bilingües dominants catalans van realitzar més codes nasals que els bi-lingües dominants espanyols (Z = -2,111; p = 0,035).

Com els monolingües, els bilingües d’una dominància i altra no han mostrat grans diferències en la manera en què els afectava la diversitat de segments. La llengua de tasca no ha exercit cap paper en la producció correcta dels segments.

32

5. Discussió

5.1 Adquisició monolingüe

La hipòtesi de la prominència havia predit que tant els monolingües catalans com els monolin-gües espanyols produirien més codes en monosíl·labs (ˈCVC) que en bisíl·labs (CV.ˈCVC); no va ser això el que vam trobar. La hipòtesi de la freqüència, en canvi, predeia que els monolingües catalans produirien més codes en monosíl·labs que en bisíl·labs, però que els espanyols no mos-trarien diferències. Tampoc vam trobar exactament, però sí que van aparèixer diferències entre monolingües catalans i espanyols que podien relacionar-se amb l’afluència de monosíl·labs en una llengua i altra.37 Kirk & Demuth (2006) van explicar els seus resultats segons una hipòtesi ba-sada en la prominència acústica, però estaven ometent el fet que, per a l’anglès, una hipòtesi i altra fan la mateixa predicció. L’anglès té una freqüència molt alta de monosíl·labs, més que el català (v. Roark & Demuth 2000, Prieto 2006). Així, sostenim que la hipòtesi de la freqüència no només explica els nostres resultats, sinó també els seus.

L’accent per si sol no va tindre un efecte significatiu sobre la producció de codes, ni de manera general ni en cap dels grups de monolingües catalans o espanyols. Això ja va en contra d’una hipòtesi basada en la prominència acústica (segons la qual les codes que apareixen en síl·labes

tòniques haurien de ser més ben produïdes que les que apareixen en síl·labes àtones). A part, la tonicitat registra diferències entre els grups de participants (v. §4.2.2). La hipòtesi de la freqüèn-cia és l’única que permet donar explicació d’alguna diferència interlingüística, i la seua compro-vació requereix estudiar de manera combinada la tonicitat i la posició en el mot.

La combinació dels dos factors va indicar de manera global que la posició final propiciava la producció de codes i que, només en aquesta posició concreta, la tonicitat exercia un paper. A més, vam trobar diferències de llengua: els monolingües catalans produïen més codes en posició final accentuada, mentre que els monolingües espanyols només mostraven una preferència per les codes finals en general. Aquestes dades suposen el compliment de la hipòtesi de la freqüèn-cia (v. §2.5), atesa l’afluència superior de monosíl·labs en català.

La taula 15 mostra les produccions de codes dels monolingües catalans de l’estudi de Prieto & Bosch-Baliarda (2006) en el període de temps que hem estudiat aquí; la semblança amb els nos-tres resultats no pot ser més gran:

Medial àtona Medial tònica Final àtona Final tònica

Nombre de targets 269 240 174 877

% Codes realitzades 53,42 % 65,45 % 63,37 % 90,51 %

Taula 15. Percentatge de codes produïdes pels monolingües catalans de l’estudi de Prieto & Bosch-Baliarda (2006) entre 2;00 i 2;06

37 Certament, partir d’una tasca experimental no ens permet saber si l’efecte trobat és causa d’una diferència de freqüèn-

cia interlingüística o que uns i altres es troben en diferents etapes de desenvolupament (malgrat ser de la mateixa edat). En qualsevol cas, els nostres resultats relativitzen la conclusió de Kirk & Demuth (2006).

33 

Les produccions de codes dels monolingües espanyols del nostre estudi no s’han vist afectades per la tonicitat. El treball de Saceda (2005) mostra que entre 1;08 i 1;09 els monolingües espa-nyols deixen de mostrar la interacció de l’accent en la producció de codes. Això implica una clara diferència evolutiva entre catalans i espanyols: els primers fan més codes tòniques durant tot el procés adquisitiu, mentre que els altres deixen de fer-ho en un moment determinat. Prieto et al. (2005) mostren que aquesta diferència evolutiva respon a la diferència que té el rol de la tonici-tat en una llengua i altra, al qual els aprenents es van adaptant: el català té més codes tòniques que l’espanyol (v. §2.1) i el contrast entre tòniques i àtones és més gran en català (cf. la reducció vocàlica). Encara, l’adaptació dels monolingües espanyols als patrons més freqüents sembla prou brusca. Com també hem mostrat (v. §2), l’espanyol té més síl·labes no finals que el català, i jus-tament és sobre aquesta edat quan els monolingües espanyols adquireixen els trisíl·labs i els te-trasíl·labs (Saceda 2005). Això comporta inevitablement un augment del nombre de síl·labes àto-nes respecte al de tòniques en castellà (Prieto et al. 2005). Això explica que la tonicitat haja inci-dit diferentment en les produccions de monolingües catalans i espanyols del nostre experiment.

Les produccions correctes dels segments en posició de coda seguien el rànquing: n > l,s > r. No es va produir correctament pràcticament cap /r/. La posició final va propiciar la producció de qualsevol dels altres tres segments, apareguessen en síl·laba tònica o no. Comparats els partici-pants segons la llengua que estaven aprenent, no es van observar diferències remarcables.

Entre els factors que han mostrat una incidència significativa (nombre de síl·labes i estudi com-binat de posició i tonicitat) les hipòtesis relacionades amb la freqüència han reeixit en tots els casos. Els factors de tonicitat i segment no han mostrat una incidència diferent depenent de la llengua que s’estava adquirint.

5.2 Adquisició bilingüe

Els bilingües, classificats segons llur dominància lingüística, van seguir mostrant el patró trobat en els monolingües. Això, lligat al fet que la llengua de tasca no va incidir en les produccions de codes, permet dir que el factor del nombre de síl·labes no té una incidència en l’adquisició bilin-güe del català i de l’espanyol, almenys en els dos anys d’edat.

Quan es tractava de síl·labes tòniques, els monolingües catalans van produir més codes finals; quan es tractava de codes en posició final, van produir un major nombre de codes tòniques; això és justament el que hem trobat per als bilingües dominants espanyols en fer l’experiment en ca-talà. Els monolingües espanyols van produir més codes finals, sense efecte de la tonicitat, i jus-tament va ser això el que vam trobar per als bilingües dominants catalans quan van fer la tasca en espanyol. Aquestes semblances il·lustren, per a la població bilingüe, la importància de la llen-gua ambient, i de retruc això implica que els aprenents lingüístics coneixen els requeriments fo-nològics d’una llengua i altra, als quals adapten els seus mecanismes de producció de codes. Juntament amb això, sostenim la necessitat d’estudis posteriors amb dades longitudinals que s’encarreguen de mostrar, tal com ho han fet amb les poblacions monolingües, les raons que expliquen l’adquisició bilingüe de les codes en la llengua dominant, que en alguns casos en el present estudi no ha disposat ni d’efectes de posició ni de tonicitat.

34 

5.3 Mots reals i mots inventats

Els monolingües no van mostrar que l’ús de mots reals o inventats afectés la seua producció de codes. Només en algun cas puntual va aparèixer que els monolingües catalans van produir més codes en mots inventats. Això posa dubtes sobre l’assumpció que les produccions imitades dels xiquets són sovint avançades a les seues produccions espontànies (Zamuner et al. 2004, entre d’altres), perquè hauríem de poder trobar aquesta preferència de manera general, tant en català com en espanyol. Cal no oblidar, però, que els nostres resultats surten tots d’un experiment, i que l’espontaneïtat de les produccions infantils pot sortir-ne prou afectada. En aquest sentit, els nostres resultats estan més d’acord amb els de Kehoe & Stoel-Gammon (2001) i Llach (2007), que no van trobar diferències entre les produccions d’uns mots i altres.

Per als bilingües van repetir-se els resultats dels monolingües. Edwards, Beckman & Munson (2004) van estudiar la relació entre el patró de desenvolupament lèxic i la resolució de diferents seqüències fonotàctiques. Aquests autors subratllaven que el coneixement simbòlic dels dife-rents nivells de la fonologia emergia de cada experiència individual en adquirir i emprar els mots de la llengua ambient. Seguint aquesta línia, sostenim que el fet d’estar aprenent una llengua o altra pot ser incapaç d’explicar la variabilitat apareguda entre els participants del nostre estudi. La nostra preferència més clara, però, és concloure que l’experiment dut a terme no proporciona suficients eines per a estudiar de manera controlada aquest factor.

35

6. Conclusions

Hem comprovat si la producció de codes en diferents contextos fonològics és imatge de la fre-qüència amb què es troben tals estructures en la llengua input o si, per contra, responen a una hipòtesi basada en la prominència acústica. Hem dut a terme un estudi experimental amb apre-nents de català i espanyol d’1;11 a 2;05 d’edat, monolingües i bilingües.

La incidència de l’accent sobre la producció de codes no ha anotat cap efecte general i, a més, ha presentat variació entre els diferents grups de població. Les hipòtesis basades en la freqüèn-cia han explicat millor les diferències interlingüístiques: la realització de truncaments (freqüència superior de monosíl·labs, del troqueu moraic, en català), el nombre de codes del mot (freqüència superior de monosíl·labs en català, sobretot en el llenguatge infantil) i el context fonològic com-binant tonicitat i posició en el mot (el català acull més codes en posició final tònica, mentre que l’espanyol només mostra diferències a favor de la posició final en general).

Partint de les diferències advertides entre els diferents grups de monolingües, hem predit diver-sos casos d’interacció en l’adquisició bilingüe. Hem comparat els bilingües segons llur dominàn-cia i la seua actuació depenent de la llengua ambient. Ambdues comparacions han proporcionat resultats adits amb les nostres prediccions; en alguns casos els bilingües van actuar diferentment depenent de la llengua en què van realitzar l’experiment i, classificats per dominància lingüística, ocasionalment van mostrar diferències entre ells, a l’estil dels monolingües.

També hem posat a prova si la producció de codes variava depenent que els mots target fossen mots reals o inventats. Ja no vam trobar que les produccions dels monolingües fossen sensibles al factor. De ser cert que les produccions imitades dels xiquets són sovint avançades a llurs pro-duccions espontànies, hauríem de poder trobar aquesta preferència de manera global. Com que aquest no va ser el cas, sostenim que la naturalesa experimental de l’estudi va influir negativa-ment sobre l’espontaneïtat de les produccions. Queda, per tant, el dubte que l’experiment siga capaç de tractar el factor de manera controlada, i possiblement s’haja de relacionar amb altres factors evolutius com el desenvolupament lèxic de cada individu.

36

BIBL IOGRAF IA

Águila, E.; Ramon, M.; Pons, F.; Bosch, L. (2005). “Efecto de la exposición bilingüe sobre el desarrollo léxico inicial”. Mayor Cinca, M. A.; Zubiauz de Pedro, B.; Díez Villoria, E. (eds.) Estudios sobre la adquisición del lenguaje. IV Congreso internacional sobre las lenguas del Estado. Salamanca: Ediciones Universidad de Sa-lamanca, p. 676 692.

Águila, E.; Ramon, M.; Pons, F.; Bosch, L. (2007). “La medida del léxico productivo inicial: aplicación de un cuestionario para la población bilingüe”. Conferència llegida al V Congreso Internacional de Adquisición del Lenguaje. Universidad de Oviedo, 26 28 de setembre de 2007. Inèdit.

Anderson, J.; Morgan, J.; White, K. (2003). “A statistical basis for speech sound discrimination”. Language and Speech, 46, 155 182.

Beckman, M.; Edwards, J. (2000). “Lexical effects on young children’s imitative productions”. Broe M.; Pierre-humbert, J. (eds.). Papers in laboratory phonology V: Acquisition and the lexicon. Cambridge: Cambridge University Press, p. 208 218.

Bonet, E.; Lloret, M. R. (1998). Fonologia catalana. Barcelona: Ariel. Conejero, D.; Moreno, A. (2005). “LC STAR Catalan as spoken in Spain. Technical report”. Talp Research cen-

ter, UPC. Conejero, D.; Moreno, A. (2005). “LC STAR Spanish as spoken in Spain. Technical report”. Talp Research cen-

ter, UPC. Cooper, W. E. (1983). “The perception of fluent speech”. Annals of the New York Academy of Science, 405, p.

48 63. Cortés, S.; Lleó, C.; Benet, A. (2008). “The acquisition of Catalan vowel contrasts by bilingual children in two

districts of Barcelona”. Pòster presentat al XIth International Congress for the Study of Child Language. Edimburg, 28 de juliol 1 d’agost de 2008. Inèdit.

Demuth, K.; Culbertson, J.; Alter, J. (2006). “Word minimality, epenthesis and coda licensing in the early ac-quisition of English”. Language and Speech, 49 (2), p. 137 174.

Edwards, J.; Beckman, M. E.; Munson, B. R. (2004). “The interaction between vocabulary size and phonotactic probability effects on children’s production accuracy and fluency in nonword repetition”. Journal of Speech, Language, and Hearing Research, 47, p. 421 436.

Fikkert, P. (1994). On the acquisition of prosodic structure. Dordrecht: Holland Institute of Generative Lin-guistics.

Freitas, M. J. (2001). “Syllabic constituency and segmental emergence: Evidence from the acquisition of Eu-ropean Portuguese”. Almgren, M.; Barreña, A.; Ezeizabarrena, M. J.; Idiazabal, I.; MacWhinney, B. (eds.) Re-search on Child Language Acquisition, vol. 2. Somerville: Cascadilla Press, p. 45 57.

Freitas, M. J.; Miguel, M.; Hub Faria, I. (2001). “Interaction between prosody and morphosyntax: Plurals with-in codas in the acquisition of European Portuguese”. Weissenborn, J.; Höhle, B. (eds.) Approaches to Boot-strapping: Phonological, Lexical, Syntactic and Neurophysiological Aspects of Early Language Acquisition, vol. 2. Amsterdam: John Benjamins, p. 45 57.

Garlant, M. (2001). Spanish phonological patterns of young Spanish English bilinguals. Tesi de màster inèdita. Universitat d’Arizona.

Gnanadesikan, A. (2004). “Markedness and faithfulness constraints in child phonology”. Kager, R.; Pater, J.; Zonneveld, W. (eds.) Constraints in phonological acquisition. Cambridge: Cambridge University Press, p. 73 109.

Goad, H.; Brannen, K. (2003). “Phonetic evidence for phonological structure in syllabification”. Van de Wei-jer, J.; van Heuven, V.; van der Hulst, H. (eds.) The phonological spectrum, vol. 2. Amsterdam: John Benja-mins, p. 3 30.

Harris, J. W. (1983). Syllable Structure and Stress in Spanish. A Nonlinear Analysis. Cambridge: MIT Press.

37 

Ingram, D. (1981/2). “The emerging phonological system of an Italian English bilingual child.” Journal of Italian Linguistics, any 1981/2, p. 95 113.

Johnson, C.; Lancaster, P. (1998). “The development of more than one phonology: A case study of a Norwe-gian English bilingual child.” The International Journal of Bilingualism, 2, p. 265 300.

Jordão, R.; Frota, S. (2008). “Prosodic structure and the emergence of coda segments in EP: a case study”. Pòster presentat al XIth International Congress for the Study of Child Language. Edimburg, 28 de juliol – 1 d’agost de 2008. Inèdit.

Kehoe, M.; Stoel Gammon, C. (2001). “Development of syllable structure in English speaking children with particular reference to rhymes”. Journal of Child Language, 28, p. 393 432.

Kirk, C.; Demuth, K. (2006). “Accounting for variability in 2 year olds’ production of coda consonants”. Lan-guage Learning and Development, 2, p. 97 118.

Ladefoged, P. (1993). A course in phonetics, 3a ed. Fort Worth: Harcourt Brace Jovanovich. Lehiste, I. (1970). Suprasegmentals. Cambridge: MIT Press. Levelt, C. C.; Schiller, N. O.; Levelt, W. J. (2000). “The acquisition of syllable types”. Language Acquisition, 8, p.

237 264. Llach, S. (2007). “Fonaments fonètics de l’adquisició de la fonologia de les consonants del català”. Tesi doc-

toral inèdita. Universitat Autònoma de Barcelona. Lleó, C. (2003). “Prosodic licensing of codas in the acquisition of Spanish”. Probus, 15, p. 257 281. Lleó, C. (2008). “Interacció dels dos sistemes fonològics en el marc de l’adquisició fonològica bilingüe”. Es-

tudis romànics, 30, p. 103-126. Lleó, C.; Kuchenbrandt, I.; Kehoe, M.; Trujillo, C. (2003). “Syllable final consonants in Spanish and German

monolingual and bilingual acquisition”. Müller, N. (ed.) (In)vulnerable Domains in Multilingualism. Ams-terdam: John Benjamins, p. 191 220.

López Ornat, S.; Gallego, C.; Gallo, P., Karousou, A., Mariscal, S., Martínez, M. (2005). Inventarios de Desarro-llo Comunicativo MacArthur: Manual Técnico & Cuadernillos. Madrid: Ediciones TEA.

Navarro-Tomás, T. (1946). Estudios de fonologia española. 2a ed. Nova York: Las Américas Publishing Com-pany, 1966.

Ota, M. (2003). The Development of Prosodic Structure in Early Words. Amsterdam: John Benjamins. Paradis, J. (1996). “Phonological differentiation in a bilingual child: Hildegard revisited”. Stringfellow, A. (ed.)

Proceedings of the 20th Annual BUCLD, vol. 2. Universitat de Boston, p. 528 539. Paradis, J.; Genesee, F. (1996). “Syntactic acquisition in bilingual children: Autonomous or Interdependent?”

Studies in Second Language Acquisition, 18, p. 1 25. Prieto, P. (2006). “The relevance of metrical information in early prosodic word acquisition: a comparison of

Catalan and Spanish”. Language and Speech, 49 (2), p. 231 259. Prieto, P.; Bosch Baliarda, M. (2006). “The development of codas in Catalan”. Gavarró, A.; Lleó, C. (eds.) Cata-

lan Journal of Linguistics, 5, Special issue on L1 Acquisition of Romance, p. 237 272. Prieto, P.; Bosch Baliarda, M.; Saceda Ulloa, M. (2005). “Effects of prominence and morphology on the de-

velopment of codas in Catalan and Spanish”. Conferència llegida al Xth International Congress for the Study of Child Language. Berlin, 25 29 de juliol de 2005. Inèdit.

Prince, A.; Smolensky, P. (2004). Optimality Theory: Constraint interaction in generative grammar. Cam-bridge: Blackwell.

Roark, B.; Demuth, K. (2000). “Prosodic constraints and the learner’s environment: A corpus study”. Proceed-ings of the Annual Boston University Conference on Language Development, 24, p. 597 608.

Rose, Y. (2000). Headedness and prosodic licensing in the L1 acquisition of phonology. Tesi doctoral inèdita. McGill University, Montreal.

Rose, Y.; MacWhinney, B. (2004). “Towards a solution for the sharing of phonological data”. Article presentat al BUCLD 2004, Boston.

38

Rose, Y.; MacWhinney, B. (2008). “The Phon & PhonBank Initiative within CHILDES: A Demonstration”. Sessió especial en el marc del XIth International Congress for the Study of Child Language. Edimburg, 28 de ju-liol – 1 d’agost de 2008. Inèdit.

Saceda, M. (2005). Adquisición prosódica en español peninsular septentrional: la sílaba y la palabra prosódi-ca. Treball de recerca per a l’obtenció del DEA inèdit.

Seguí, J.; Dupoux, E.; Mehler, J. (1990). “The role of the syllable in speech segmentation, phoneme identifi-cation and lexical access”. Altmann, G. (ed.). Cognitive models of speech processing. Cambridge: MIT Press.

Stites, J.; Demuth, K.; Kirk, C. (2004). “Markedness versus frequency effects in coda acquisition”. Proceedings of the Annual Boston University Conference on Language Development, 28, p. 565 576.

Stoel Gammon, C. (2002). “Intervocalic consonants in the speech of typically developing children: Emer-gence and early use”. Clinical Linguistics and Phonetics, 16, p. 155 168.

Wheeler, M. W. (1987). “L’estructura fonològica de la síl·laba i del mot en català”. Estudis de llengua i litera-tura catalanes, XIV. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 79 108.

Zamuner, T. (2003). Input based phonological acquisition. New York: Routledge. Zamuner, T.; Gerken, A. (1998). “Young children’s production of coda consonants in different prosodic envi-

ronments”. Clark, E. (ed.) Proceedings of the Annual Child Language Research Forum, 29. Stanford: Center for the Study of Language & Information, p. 121 128.

Zamuner, T.; Gerken, L. A.; Hammond, M. (2004). “Phonotactic probabilities in young children’s speech pro-ductions”. Journal of Child Language, 31, p. 515 536.

39

ANNEX 1

Relació de participants 38

Monolingües catalans

Nom Barri / Localitat Edat Desenv. lèxic % CP Llengua

Berta Bellaterra 2;04,20 n/d 73 % Català

Irene Bellaterra 2;01,28 n/d 74 % Català

Jan Bellvitge 2;01,02 53 % 42 % Català

Joan Bellaterra 2;04,22 n/d 72 % Català

Laura G Bellaterra 2;04,13 n/d 98 % Català

Marina Bellaterra 1;11,29 n/d 76 % Català

Martina G Bellaterra 2;00,04 n/d 46 % Català

Martina M Bellaterra 2;01,08 n/d 68 % Català

Monolingües espanyols

Nom Barri / Localitat Edat Desenv. lèxic % CP Llengua

Alexia Bellvitge 2;05,17 95 % 67 % Espanyol

Dayana Bellvitge 2;02,30 n/d 51 % Espanyol

Derek Bellvitge 2;05,09 60 % 30 % Espanyol

Elia Santa Eulàlia 2;03,19 67 % 58 % Espanyol

Elsa Bellvitge 2;04,14 77 % 67 % Espanyol

Jorge Bellvitge 2;03,28 94 % 56 % Espanyol

Miguel Bellvitge 2;05,05 85 % 83 % Espanyol

Tomy Santa Eulàlia 2;03,13 44 % 43 % Espanyol

Bilingües

Nom Barri / Localitat Edat Desenv. lèxic % CP Dominància

Adriana l’Eixample 1;11,19 52 % 69 % Espanyol

Alejandro Bellaterra 2;03,19 (m.) n/d 17 % Espanyol

June Bellvitge 2;00,17 (m.) 61 % 76 % Espanyol

Laura V Santa Eulàlia 2;04,24 n/v 66 % Català

Lucía Bellvitge 2;04,21 (m.) 93 % 73 % Català

Rebeca l’Eixample 2;03,11 51 % 46 % Espanyol

Víctor l’Eixample 2;04,11 86 % 100 % Català

38 El percentatge de desenvolupament lèxic està relacionat directament amb el total d’ítems lèxics marcats en el qüestio-

nari. D’acord amb les dades d’Águila et al. (2005/2007), hem comptat com a un de sol els mots cognats. CP = codes produïdes m. = mitjana d’edat (la gravació es va realitzar en diversos dies) n/d = no disponible n/v = no vàlid

40 

ANNEX 2

Exemples de la imatgeria emprada en l’experiment

Exemple d’imatges mostrades en la tasca de mots reals, en català:

cargol dormir llapis

Exemple d’imatges mostrades en la tasca de mots reals, en espanyol:

flor comen pulpo

Exemple d’imatges mostrades en la tasca de mots inventats (© Gogo’s):

lar ˈnapil taˈkun ˈnisma larˈbu pilˈnas

41 

42