L’adolescència

Dídac Bernat

Gemma Domingo

Que és l’adolescéncia?

L’adolescència és una etapa normal de la vida en la qual el nen o nena passa a ser jove i ha de trencar lligams de dependència amb els pares. Els adults veuen com el seu nen de cop i volta fa justament tot allò que ells no volen. Sovint menteix, arrisca la seva salut,

Té mal humor i respon de forma brusca. Els amics són més importants que els pares.

Caracteristiques de l’adolescent

Formació de la identitat: Busca resposta a les grams preguntes de la vida qui sóc i què vull ser i fer?

Independència: Pas de ser un nen amb dependencia a ser un jove independent

Desenvolupament intel·lectual i físic: Pas en el que l’adolescent aprén a raonar millor tot els aspectes de la vida però no tohtom l’assoleix.

AUTOAFIRMACIÓ que els portarà a sentir-se diferents i “rebotar-se”, volent enderrocar tot el que sigui autoritat. Tot el que fan és per un be propi, no perqué algu els ho demani.

Més característiques

Egocentrisme: l’adolescent és pensa que és el centre d’atenció. Ell és més important.

Ampliació del món: El món continua després del domicili familiar. Fora de casa també hi ha coses divertides i especials.

L’agresivitat

Hi pot haver decepció amb la societat i voler canviar-ho tot. Poden donar les culpes a la família. En definitiva, és poden sentir sols, per lo qual desenvoluparan uns mecanismes de defensa agressius.

ELS AMICS

Un adolescent necessita un amic. Necessita un amic amb el que pugui confiar i amb el que pugui parlar quan més ho necessiti. Generalment, una persona del mateix sexe i edat.

Timidesa

A l’escola, no contesten les preguntes del professor encara que sapiguin que la resposta és correcta.

A les hores del pati, els adolescents amb timidesa, solen estar callats i observar, ja que tenen por a dir alguna cosa que no estigui bé o que als altres no els hi agradi.

TRANSTORNS

Trastorns del son Trastorns de la conducta alimentària Trastorns d'ansietat Trastorns per somatització Trastorns de conducta i del comportament

Transtorns del son

Tornen a apareixer els típics transtorns en el son. És a dir a un adolescent li costa dormir, es desperta amb facilitat, etc.

Si els problemes del son nohann estat resolts en la infantesa apareixeran segur a l’adolescència.

Transtorns de la conducta alimentaria

La principal població de risc dels TCA (anorèxia, bulímia,..) son les noies entre 12 i 24 anys. Sovint els nens i nenes obesos arriben a l'adolescència dins d’un sentit de baixa autoestima. Els canvis i la transformació del propi cos implica que l'arribada de l'adolescència pot generar incertesa, inseguretat i inestabilitat emocional.

Trastorns d'ansietat

L’adolescent que aparentment és tranquil, pot experimentar un estat de preocupació excessiva, que li afecta l'estat d'ànim i que en ocasions empitjora. Els impactes que generen ansietat, poden provocar un malestar intens que pot deteriorar les activitats de la vida quotidiana (escolars, familiars, socials).

Trastorns per somatització

En els adolescent sovint els hi fa mal alguna cosa o és troven malament: hi ha dies que tenen dolors intestinals, altres mal de cap, altres ofecs. La dificultat que li suposa adaptar-se a un cos en plena transformació sovint és l'origen de l'amenaça de malaltia que viu l'adolescent.

Trastorns de conducta i del comportament

Es tracta de conductes relacionades amb el procés de socialització i amb el procés d'evolució i maduració progressiva de l'adolescent. Inclou activitats com el furt, la fuga, la mentida, la destrucció de propietats alienes, la crueltat i violència amb animals i persones.

Malalties relacionades amb l’adolescència

L’anoréxia

L’anoréxia també afecta de la mateixa manera que l’obesitat sobre els adolescents. En l’obsessió amb el sobrepés.

L’obesitat

Molts adolescents d’avui en dia pensen que el seu cos no val per a res i necessiten fer dieta i baixar el pes quan en realitat no és així.

Pensen que amb l’ajuda del pes baix aconseguiràn integrar-se millor amb els altres, i amb general amb la societat.

ETAPES DE L’ADOLESCÈNCIA

Adolescència primerenca, 11 - 13 anys.

Coincideix amb la pubertat, que el canvi físic del cos del nen al d'adolescent. Les nenes tenen la seva primera menstruació i els nens comencen a experimentar el canvi de veu i altres signes de l'edat adulta. En aquesta etapa, la preocupació pels canvis experimentats en el propi cos, els dubtes sobre sexe i el contacte amb grups d'amics del mateix sexe per forjar la identitat, són primordials. Comencen els dubtes sobre el seu paper en la societat. No sé veu encaixat en el grup dels adults ni molt menys en el dels nens, de manera que unes vegades s'adscriu a un paper i altres a un altre.

Adolescència mitjana. 14-16 anys.

L'adolescent comença a assumir el seu nou cos, i la seva nova identitat. Ja no es veu a si mateix com un nen. Paral · lelament, comencen els contactes amb el sexe oposat i les colles mixtes. La principal preocupació és el sexe i aconseguir agradar i seduir els membres del sexe contrari. Són freqüents els dubtes sobre orientació sexual i l'experimentació amb estímuls forts com l'alcohol, les drogues i el tabac.

Adolescència tardana 17 -?.

Els conflictes interns d'identitat es van resolent, el grup d'amics perd importància davant de la recerca de parella. Tenint en compte, que per a alguns autors, l'adolescència acaba quan un jove és totalment independent emocionalment i econòmicament dels seus pares, aquesta etapa és pot allargar moltíssim. Si ho veiem amb una mica d'humor negre, diríem que un no és adult fins que no té una hipoteca.