LA VIDA AL CAMP

Al món rural català, la permanència de les estructures romanes és menys visible que a la ciutat, però no menys real.

El període tan dilatat de pau romana va comportar una tendència del poblament a situar­se a les planes i, per tant, en els llocs més aptes per a l'agricultura, la qual cosa devia provocar un augment de la productivitat.

La millora i la seguretat de les vies de comunicació van facilitar, també, el moviment de gent   i  de mercaderies,  van col∙laborar  a unificar  el  país  i  van donar una gran empenta al  comerç terrestre.   Tots   aquests   aspectes   van   repercutir   positivament   en   el   món   rural   i   van   col∙laborar   a configurar el nostre paisatge rural.

A   Catalunya   no   trobem  una   estructura   agrària   latifundista   tal   i   com  predomina   en  el conjunt del món romà, sinó que les explotacions agràries del nostre país van ser, en general, mitjanes o petites. En efecte, les cases de pagès, les villae catalanes devien tenir una extensió no superior a les 150 o 200 ha.

Les villae es trobaven escampades per tot el país, però amb un predomini notori a la zona litoral   i  pre­litoral:  Maresme,  Baix  Llobregat,  Vallès,  Gironès  al  Penedès   i  al  Camp de Tarragona; menys abundants a les zones de la Catalunya Central i pràcticament inexistents al Pirineu.

Els cereals, la vinya i l'olivera, la clàssica trilogia mediterrània,  que constituïa la major part de la producció agrícola, havien entrat  al  nostre país des de temps remots, però   la   producció   en   massa   d'aquests conreus va ser fruit de la romanització.

Dels   tres   conreus,   la   vinya   va destacar per la seva alta producció; fins a tal punt,   que   a   la   segona   meitat   del   segle   I, l'emperador   Vespasià   va   prohibir   plantar més vinyes per tal d'evitar la competència i protegir els vinyaters italians. 

Vil.la de Torre LlauderAltres   productes   de   les   nostres 

vil∙les eren la mel i el gàrum i la salaó en les zones costaneres.

134. Què significa "latifundi"?135.  Informa't sobre on es troben les restes d'una vil∙la romana més properes al lloc on vius. Estan excavades? Les has visitades? Digues tot el que en sàpigues.

XCV

ELS ROMANS I EL CAMP

Els   romans,   originàriament,   eren   un poble de camperols i pastors i, al llarg de tota  la seva història,  van tenir  una gran predilecció  per  la vida al  camp i  per  la natura.     Els primers camperols vivien del camp que conreaven   i  del  bestiar  que criaven. Tenien  el   tros  de   terra  adequat  a  seves necessitats i a les de la seva família. 

    Més endavant, quan els romans havien conquerit i pacificat un territori, concedien lots de  la terra conquerida a colons,  que tot   sovint   eren   soldats   veterans.   Per repartir el camp, els romans feien servir el 

sistema de   la  centuriació:  dividien   la   terra  en  centúries,  o  parcel∙les  quadrades  d'unes  cinquanta hectàrees.   La   centuriació   de   l’ager  d’una   ciutat   estava   basada   en   una   xarxa   de   línies   que s'entrecreuaven perpendicularment a partir del cardo i el decumanus màxims, formant una quadrícula que delimitava les parcel∙les. Aquesta divisió  del camp encara avui és visible a través dels mapes aeris del territori català.

Els  canvis  polítics   i  socials  van fer  que moltes d'aquestes  petites propietats  anessin  a parar a mans d'un sol amo, i que es convertissin en latifundis, els propietaris dels quals solien serpersones d'una certa categoria social i econòmica que, generalment,   vivien   a   la   ciutat.   Quan   les   tasques polítiques, socials o militars els deixaven temps lliure, es   retiraven   amb   la   família   a   descansar   una temporada a la seva vil∙la que, a més a més d'estar dedicada   a   l'explotació   agrícola,   ramadera   i/o pesquera,   disposava   d'un   habitatge   amb   totes   les comoditats  d'una  casa  de  ciutat   (de  vegades  més   i tot), i amb els avantatges de la seva situació al camp.

             

  El carpentum, un feixuc carro de dues rodes, era per als viatges llargs. El tendal, amb cortines a cada punta, protegia el conductor i els viatgers de la calor, la pols i la pluja.

FD­50. Motius per viure al camp:Em preguntes per què vaig tan sovint al meu petit camp de l'àrida regió de Noment, i a la pobra llar de la  

meva vil∙la? És que, Espars, a la ciutat no hi ha lloc perquè una persona no gaire rica pugui meditar o descansar. Al  matí t'amarguen la vida els mestres d'escola, de nit els forners, durant tot el dia els martells dels ferrers...  Qui pot  enumerar els problemes que hi ha per dormir tranquil?... Tu, Espars, ni ho saps, ni ho pots saber, estant mimat com estàs, a la finca de Petili, on la casa, en el pla, mira cap al cim de les muntanyes..., i fins i tot tens un ample caminal  per anar en carro dins de la teva propietat. Aquí el son pot ser profund, perquè  cap xerrameca no destorba el teu  descans ni tampoc la llum del dia no la deixes entrar a la teva cambra. A nosaltres, en canvi, ens desperten les rialles  de la turba de vianants, i tot Roma està davant el dormitori. De tant en tant, cansats d'aquest avorriment, ens abelleix  anar a dormir ben amagats a la vil∙la.

           Marcial

XCVI

136.  Et sembla  que Marcial  és   totalment  sincer  quan parla  de   la  seva "pobra   llar",  del  seu "petit camp"? Raona la teva resposta.

137. Quan va a la seva vil∙la, Marcial es dedica a a. llaurar els camps de blat.b. esporgar les vinyes.c. arreglar el molí d'oli.d. cap de les anteriors.

138. A quina ciutat devia de portar aigua l'aqüeducte de Pineda, que tens aquí fotografiat?

 

 Aq educte de Pinedaü

                       Vil.la dels ametllers (Tossa de Mar)

       

LA VIL∙LA   

FD­ 51. La ciutat  cal  entendre­la  com ho  feien  els  antics   (...):  comprenia  dos  aspectes  ben  

concrets: l'urbs, la ciutat pròpiament dita, fixada dins de les muralles i l'ager o territorium, és a  dir,  el  rerepaís circumdant,  que de  fet alimentava l'urbs  i  és on hi ha  les vil∙les  (cases de pagès, conreus, pastures, pedreres, mines ...).

Text adaptat de J.M. Nolla, Girona romana, 1987

La   FD­51  ens   recorda   la   importància   de   la   vida   rural,   tan   gran   com   la  de   la   ciutat, complementàries l'una de l'altra. La vil∙la és el motor de l'economia de la ciutat, i la ciutat organitza i redistribueix els productes de les vil∙les.

La   vil∙la   romana   era,   com   hem   anat   veient,   una   explotació   agrícola,   ramadera   i/o pesquera, situada en una finca o fundus, i alhora, un habitatge familiar i una casa per descansar dels tràfecs de la ciutat.

Com   a   explotació   havia   de   tenir   un   seguit   de   construccions   adequades   a   les   seves funcions. Tot el conjunt formava la villa rustica.

XCVII

Com a residència del senyor, podia arribar a tenir grans edificis, amb el terra cobert de mosaics i les parets decorades, i luxosos jardins. Aquesta part de la vil∙la formava la villa urbana.

   La   vil∙la   rústica   i   la   vil∙la   urbana,   de   vegades,   eren   edificis   separats   i   clarament 

diferenciats, però,  de vegades, eren cossos diferents d'una mateixa construcció.  Fins  i tot,   la vil.la urbana podia no ser­hi. En aquest cas, el senyor acostumava a reservar per al seu ús personal algunes habitacions de la vil∙la rústica.

El   lloc   ideal   per construir­hi  una  vil∙la  era 

on hi havia bon clima, terra fèrtil i una via a prop per tal de tenir fàcil accés a la finca. Si era possible, la vil∙la era situada al peu d'una muntanya, orientada cap al sud, i prop d'un riu o d'una font. Quan es trobava a prop del mar, la situació de la vil∙la era determinada per la proximitat d'un port.

139. Quin creus que seria l'equivalent actual de la vil∙la romana?a. la masia.b. la casa adossada.c. la torre.d. la granja.

140. Què vol dir que a la vil∙la urbana el terra estigui cobert de mosaics?

141. Vés repassant les condicions per triar la ubicació d'una vil∙la i justifica­les una per una.

XCVIII

LA VIL∙LA RÚSTICA

FD­52.Si edifiques una granja nova, has de 

començar pel fonament de calç, els pilars de pedres  quadrades, les bigues ... Després   construiràs  els   estables   del   bestiar,   les   habitacions   dels  esclaus, les sales per emmagatzemar els productes,  els   contenidors,   les   corts...   I   també   finestres,  persianes,   reixes,  bancs,  cadires   i   telers  per   teixir  togues, un molí de mà pe al blat, gerres per a l'aigua  i dues premses per a l'oli.

Text adaptat de Marc Porci Cató

FD­53.Les vil∙les que depenen dels fruits del camp han de tenir a l'entrada estables  

coberts i, a dins de la casa, cellers, graners,  magatzems i tot allò  que pugui servir per als  fruits, tenint en compte més la utilitat que no pas l'elegància.

Text adaptat de Marc Vitruvi, De Architectura

En una vil∙la eren habituals els conreus de cereals, de vinya, d'oliveres, d'altres arbres fruiters i d'hortalisses.   La   transformació   i   la   conservació   d'aquests   productes   provocava   l'aparició   d'una indústria més o menys considerable, que es desenvolupava dins mateix de la vil∙la, i que, com la resta d'activitats productives, estava a càrrec dels esclaus.

      En aquesta mena d'explotació, per als treballadors hi havia habitacles o cellae familiares, cambres per als malalts i també hi podia haver una garjola, o ergastulum, per als qui eren castigats.

Esclaus treballant en la premsa del vi.Els s mbols de l'esclavitud: una placa de bronze al voltant del coll i un fuet.í

La placa diu: “Retingui'm perqu no m'escapi i torni'm al meu amoè Viventinus,a la finca de Callistus”.

XCIX

FD­54.Ara parlaré de les coses amb les quals s'han de conrear els camps. Alguns les  

divideixen en dues classes: els homes i les eines auxiliars dels homes, sense les quals no els  poden conrear; d'altres les divideixen en tres tipus: una eina parlant, una semiparlant i una  eina que és muda;   la  parlant  està   formada pels  esclaus;   la  semiparlant   inclou  els  bous,   i  formen la part muda, per exemple, els carros.

Varró, Del camp

     No hi mancaven corrals per a l'aviram: colomars, galliners, estanys per a ànecs i per a oques. També hi havia peixeres d'aigua dolça i d'aigua salada, i corrals i tanques per a animals de pèl, conills, llebres i lirons, la carn dels quals constituïa una menja molt preuada.         

    D'altres   construccions   necessàries   per   a   les tasques agrícoles eren els  estables per als  cavalls   i  per  als bous, els coberts on es guardaven els carros  i  les eines, el forn, el molí, la premsa i els magatzems per conservar­hi els productes, generalment en àmfores o en grans recipients, els dolia, enterrats fins al coll en el sòl de les cambres.

A les propietats importants, sobretot  si  estaven  lluny  de  la  ciutat,  hi havia  un   lloc  destinat  a   la   fabricació    o reparació de les eines d'ús quotidià, tant les de fusta, com de les de ferro. De la mateixa   manera,   també   es   fabricaven 

peces de ceràmica senzilles, i elements constructius de terra cuita   com   teules   i   maons,   que   es   necessitaven   per   a   les reparacions comunes dels edificis de la vil∙la.

De les peces de ceràmica que es fabricaven a la vil∙la, cal destacar les àmfores, envasos no retornables que prengueren la seva forma característica per tal d'aprofitar al màxim l'espai dels vaixells (cal recordar que la major part del comerç en el món romà es feia per via marítima). Es tapaven amb un tap d'argila, que se segellava amb una mena de brea. De l'àmfora, el gra, el vi o l'oli anava a parar al dolium, i l'àmfora anava llençada. A Roma hi ha una muntanya de 20 m. sobre les àmfores del port.

       Encara que la mateixa vil∙la feia les seves àmfores, alguns   terrissaires   es   dedicaven   també   a   fer­ne. Cadascuna duia el seu segell d'origen a la boca.

C

142. Quins avantatges devien tenir els dolia a   l'hora   de   conservar   productes   com   els cereals, el vi o l'oli?

143. Parlem de les àmfores. Per què et sembla que, tot i haver­n'hi tantes, són tan interessants per als historiadors?

144.  El vidre, que els romans treballaven magistralment, era un producte molt  més luxós   que   no   pas   ara,   que   era   reciclat sistemàticament   (cosa que explica,  entre d'altres motius els pocs objectes que ens n'han arribat). Creus que el feien servir per a cobrir finestres?

Cer mica à sigilata                                 La ceràmica que una vil∙la  podia produir  es 

classificava en: Cer mica à sigilata

a. dedicada al transport i emmagatzematge  (àmfores, dolia ...).b. per a la construcció (teules, maons ...).c. per a la cuina i d'ús diari dels treballadors (de baixa qualitat).d. sigilata, de color terrós i amb decoració gravada, per al consum diari de la gent rica.e.  campaniana, decorada amb pintura negra, originària de la Campània, 

era la més  luxosa de totes.

Cer mica campanianaà

CI

Pel que fa a les eines que empraven els romans per a les tasques agrícoles, eren gairebé iguals que les que s'usaven al camp català  fins no fa gaires anys, abans de la mecanització rural. L'aixada, el podall, la pala, la falç són eines la forma de les quals no ha canviat des de l'època romana. Fins i tot, en algun indret, encara llauren amb l'arada romana de rella, i en alguns pobles es fa servir la romana per pesar els productes del camp.

       

CII

LA VIL∙LA URBANA

FD­55. Les vil∙les d'abansCertament es treu més profit d'una finca si hi ha edificis, sempre que s'hi construeixi  

seguint l'esperit pràctic dels antics, i no per al luxe d'avui dia. En efecte, abans aixecaven en  raó de la producció, i ara els fan només per obtenir­ne plaers sense mesura. Així, les vil∙les  rústiques d'abans eren més valuoses que les urbanes, cosa que ara és més aviat a la inversa.  Antigament era lloada una vil∙la si tenia una bona cuina pagesa, estables grans, magatzems  per al vi i per a l'oli, adequats a la mida del camp ... De la mateixa manera intentaven que la  resta de la vil∙la fos com el conreu ho demanava. En canvi, ara s'afanyen a tenir una vil∙la  urbana com més gran i més elegant millor.

Varró, Del camp145. En quina època va viure Varró?

146. I Plini el Jove?

El cisium era una calessa o carro lleuger. D'origen etrusc, es feia servir per a viatges curts. Un esclau acondu a el senyor i la senyora de la vil la.ï ·

La vil∙la urbana es construïa generalment prop de larústica,  en  un   lloc   saludable   i   amb  bona  vista.   Les  més luxoses,   i   d'això   es   queixa   Varró,   eren   construccions pensades   per   a   la   comoditat   i   per   al   plaer,   i   algunes ocupaven  grans  extensions.  A  continuació  us  oferim  una reconstrucció ideal d'una gran vil∙la urbana i un text de Plini

el Jove en què descriu una d'aquestes vil∙les. Recordem, no obstant, que estarà parlant d'un cas ostentós; la major part 

de vil∙les de, per exemple, les nostres terres sovint no tenien ni realment una zona que poguessin anomenar  urbana, o aquesta era força senzilla... Com sempre, el que queda més arqueològicament parlant i del que més es parla és mostra de com vivien les classes poderoses. 

CIII

FD­56. Descripció d'una vil∙la.La   vil∙la,   situada   a   la   part   baixa 

d'un turó, domina el paisatge com si estigués  al   cim...  En  gran  part  està  orientada  cap  al  migdia i, a partir de l'hora sisena a l'estiu i una  mica més d'hora a l'hivern, el sol   convida a  entrar   en   un   pòrtic   ample   i   proporcionat.  Moltes   habitacions   donen   a   aquest   pòrtic,   i  també  un atri  a  la manera antiga.  Davant el  pòrtic hi ha una terrassa amb jardí... L'envolta  un   passeig   tancat   per   arbustos   baixos,  esporgats   en   formes   diferents;   des   d'aquí  comença   un   caminal   per   passejar­hi   en  llitera...   Al   principi   del   pòrtic   hi   ha   un  menjador... Mosaic de la Vil la dels ametllers (Tossa de· Mar)

Gairebé al mig del pòrtic, hi ha un pavelló una mica enretirat, que envolta un pati  ombrejat per quatre arbres. Al bell mig, l'aigua d'una font vessa d'una pica de marbre, i ruixa  suaument les plantes que hi ha sota els arbres. En aquest pavelló, hi ha un dormitori que no  deixa entrar ni la claror del dia, ni els crits ni el soroll. Al costat, hi ha el menjador de cada dia i  dels amics convidats. Aquest menjador dóna per una banda al pati, i per altra al pòrtic. També  hi ha una altra cambra protegida per la verdor de l'arbre més proper, decorada amb un sòcol  de marbre i amb una pintura no menys esplèndida, que representa branques d'arbres i ocells  posats entre les branques. En aquesta cambra hi ha una fonteta amb pica, i al seu voltant uns  quants brolladors deixen sentir un murmuri molt agradable.

A   la   cantonada del   pòrtic,   una   habitació   molt   àmplia   és   al   davant   del  menjador;  per unes  finestres s'hi  veu el  jardí,  per  les altres  una prada, i just sota les finestres del davant hi ha un estanyol  tan agradable de veure com de sentir­ne la remor del'aigua, que, caient de dalt, escumeja en ser  recollida per una pica de marbre. A l'hivern,  aquesta   cambra   és   temperada,   perquè   el  sol hi toca molt.

Al costat hi ha un hipocaust que, si el dia és  núvol,   substitueix  el   sol   amb  el   seu  vapor  calent.   A   continuació   ve   el   vestuari   dels  banys, espaiós i alegre, i tot seguit hi ha la  sala de banys freds, en la qual hi ha una

banyera ampla i ombrívola ... A sobre del  vestuari hi ha un camp d'esport que pot abastar uns quants jocs de pilota i  uns quants equips de jugadors. No gaire lluny del bany hi ha unes escales  que porten a una galeria porticada, però abans hi ha tres pavellons... La pista  d'equitació encara guanya de llarg la disposició i gràcia dels edificis.

Plini el Jove, Cartes 

CIV

147. Llegeix atentament la descripció d'una vil∙la de la FD­56 i destaca'n els   detalls   que   demostrin   que   aquesta   vil∙la   urbana   era   tant   o   més luxosa que una domus de ciutat.

148. Compara la segona residència de molts ciutadans actuals amb les vil∙les dels romans. Tenen la mateixa finalitat? Són semblants pel que fa a les dimensions, a la distribució i a l'organització?

149. Aparella correctament els mots sinònims següents:

1 Dolium a. Terreny extens2 Hipòdrom b. Cambra3 Triclini c. Pista d'equitació4 Cel∙la d. Presó5 Latifundi e. Gerra grossa6 Ergàstul f. Menjador

1 ­ ............. 2 ­ .............3 ­ ...........      4 ­ .............5 ­ ............. 6 ­ ...........

150.  Entre  els  productes   i  elements  que  hi  ha  a  continuació,  hauries d'indicar,  en dues columnes,  quins  creus  que  feien sevir  els   romans  i quins no:

ARADA PEBRE CALENDARI VIRODA CAFÈ ELECTRICITAT BLAT DE MOROOLI VIDRE GRUES SUCREPATATES ALLS CACAU MOLINS DE VENT 151.  Observa la reconstrucció virtual de la part de la vil.la urbana de Torre Llauder que s'ha pogut excavar. Senyala­hi: 

1. el peristil        2. l'atri        3. la latrina    4. la zona de les termes privades 5. el tablinum (l'habitació amb el mosaic més complex)

CV

152.  En aquesta  pàgina   tens  un quadre amb   objectes   i   la   seva   “llegenda” corresponent.   Al   llarg   d'algunes   de   les pàgines   sobre   la   vil∙la   has   anat   trobant imatges  en  color,   igualment  numerades; cal que les repassis i vagis col∙locant aquí la  xifra  (en algun cas n'hi  ha dues)  que s'adiu   amb   cadascuna   de   les   següents descripcions:

Cistella per a olives i raïm Pales amb reposapeus

Dragues amb puntes Flascó d'argent i mà de morter de vori per al maquillatge

Rella de ferro Petit cubell d'aigua

Rotlles de papir Burxador d'orelles

Tina per a most i vi L'arada romana

Talladora de raïm Llum d'oli

Sivella Petita falç per a raïm

Panera sobre carreta de bous Aixades

Anell d'or amb el cap d'un déu Gerra de boca estreta

Als ceps s'hi posaven canyes i aurons per aguantar­los Braçalet d'or

Estris per a netejar la pell Cistella per a càrrega

Ganivet especial per a esporgar Transport de càrregues

Navalla Aixada per a treure males herbes, magall

Gerra amb tapadora per a aliments Plomes, estils i pot de tinta

El rallum; a una punta hi ha un rascador i a l'altra una agullada. Dolia

Gerra per a guardar­hi vi, oli o gra Llima d'ungles

Podall i podadora Pala per a cavar al voltant dels arbres

Pinta de vori Agulles de cabell fetes de vori

   

CVI