La Roma republicana
-
Upload
marcel-castillejo -
Category
Education
-
view
901 -
download
0
Transcript of La Roma republicana
MAGISTRATURES MAGISTRATURES
I INSTITUCIONS I INSTITUCIONS
REPUBLICANESREPUBLICANES
Laura Sesé, Ainara Fernández i Marcel Castillejo
INSTITUT ESCOLA INDUSTRIAL DE SABADELL
PODER POLÍTIC
MAGISTRATURES INSTITUCIONS
L’any 509 aC, amb l’exili de Tarquini el Superb s’acaben 244 anys de monarquia i comença l’etapa republicana
ORDINÀRIES EXTRAORDINÀRIES
Cònsol
Pretor
Censor
Qüestor
Dictator
Mestre de cavalleria
Interrex
SENAT COMICIS
Curiats
Centuriats
Per tribus
Senadors
Edil i tribú de la plebs
Defensaven els drets dels plebeus. Podien proposar lleis i participar als debats
dels comicis i el Senat. Convocaven l’assemblea del poble si era necessari.
Imperium
(poders militars
i judicials).
=
CÒNSOL
Des de l’any 367 aC, es convertí en la magistratura més
important (cònsol era rang mes alt). El càrrec era anual i
col·legiat (eren dos i amb el mateix poder, és a dir, que
s’havien de posar d’acord per prendre decisions). Tenien el
comandament de l'exèrcit i eren la màxima autoritat civil
de Roma: convocaven i presidien el Senat i els comicis.
També proposaven lleis i tenien el poder executiu (procuraven el
seu compliment). Segons la llei de Licínies-Sèxties, un havia de
ser plebeu. Quan cessaven eren enviats a una província romana
com a governadors o procònsols. Si morien durant el mandat, es
nombrava a un consul suffectus. A l’època de l’Imperi, van perdre
poders, ja que l’emperador era llavors el líder suprem.
LUCIO JUNIO BRUTO
CAYO OCTAVIO TURINO
CADIRA CURUL
PRETOR
Durant un any, eren els encarregats de presidir els tribunals
(realitzaven judicis i aplicaven càstigs als culpables).
Després es convertien en propretors i governaven un territori
determinat un altre any. Es consideren ajudants dels cònsols
(en la jerarquia són just a sota). De fet, s’ocupaven de les seves
funcions quan estaven absents. Els Comicis Centuriats els
elegien en un cerimònia religiosa amb els dos cònsols.
La figura del pretor va ser patrícia fins el 337 aC (els plebeus
van accedir al càrrec). Originàriament eren dos: l’urbanus
(tractava qüestions dels ciutadans) i el peregrinus (afers
entre romans i estrangers), però augmentaren fins a vuit a
mida que Roma conquistava territoris i creava noves
províncies.PRETOR PEREGRINUS ESCIPIÓ
PRETORS
CENSOR
Se n’elegien dos cada cinc anys (per tant, és una magistratura
col·legiada) mitjançant els comicis centuriats (presidits per un cònsol).
Acostumaven a ser senadors i excònsols que volien culminar la seva
carrera política o cursus honorum amb aquest càrrec. El censor era
responsable de la realització del cens, una llista de tots els ciutadans
que els dividia en classes segons la seva riquesa i els seus béns.
A part, s’ocupaven de la censura. Podien excloure qualsevol
persona de la ciutadania o del seu rang social si la consideraven
indigne (fins i tot els membre del Senat) amb una nota censòria.
DELENDA EST CARTHAGO
CATÓ EL CENSOR
QÜESTOR I EDIL
Eren magistrats que s’encarregaven d’administrar el tresor
públic: controlaven els ingressos i les despeses de l’Estat.
En un principi eren quatre (dos qüestors civils per les arques
públiques i dos de militars per les de de l’exèrcit), però van
augmentar a causa de l’expansió de l’Imperi a 20. Eren elegits
pels comicis per tribus. Gestionaven l’arxiu públic.
Administraven la ciutat. Eren els quatre magistrats de rang
més baix amb els tribuns de la plebs, sense imperium. Els
edils curuls (patricis o bé plebeus), vigilaven l’ordre públic,
els mercats, el comerç i organitzaven jocs. Els edils
plebeus, s’ocupaven del manteniment de temples i edificis
públics.
EDIL CURULJULI CÈSAR
EDIL
QÜESTOR
MAGISTRATURES EXTRAORDINÀRIES
Només s’hi recorria en situacions d’emergència, per exemple, guerres.
Magistrat que concentrava el poder dels dos cònsols durant un
màxim de sis mesos quan la República es trobava en casos
excepcionals de perill. Era nombrat per un cònsol (tot i que el Senat
era qui realment decidia quan era necessari el càrrec i qui l’havia
d’ocupar). L’any 356 aC, els plebeus també van poder accedir-hi.
Era la mà dreta del dictador mentre aquest exercia el
seu càrrec (sis mesos). S’encarregava de la cavalleria
de l’exèrcit mentre que el dictador dirigia la infanteria.
Magistrat temporal encarregat de celebrar els comicis i les reunions del Senat quan els cònsols no hi eren.
SENADORS
TITO LARCIO
MESTRE DE CAVALLERIA (MAGISTER EQUITUM)
DICTADOR (DICTATOR)
INTERREX
PODER POLÍTIC
MAGISTRATURES INSTITUCIONS
ORDINÀRIES EXTRAORDINÀRIES
Cònsol
Pretor
Censor
Qüestor
Dictator
Mestre de cavalleria
Interrex
SENAT COMICIS
Senadors
Edil i tribú de la plebs
Escollits pels comicis per tribus
Escollits pels comicis centuriats
Escollits pels cònsols
Escollits pels censors
Els comicis escollien molts dels magistrats.
No cobraven per exercir el seu càrrec.
No hi havia càrrecs vitalicis.
L’any 509 aC, amb l’exili de Tarquini el Superb s’acaben 244 anys de monarquia i comença l’etapa republicana
ELS COMICIS O ASSEMBLEES
COMICIS CURIATS
Foren creats en l’època
monàrquica i mica en mica
van anar perdent
competències.
Tan sols votaven la llei per la
qual es transmetia l’imperium
a cònsols i pretors.
COMICIS CENTURIATS
Foren creats en l’època de Servi Tul·li i també van
perdre pràcticament totes les competències. Tot i
això, tenien forces atribucions. Organitzaren la
societat romana en cinc classes segons la seva
riquesa. Elegien cònsols i pretors i prenien
decisions sobre afers relacionats amb la guerra.
COMICIS PER TRIBUS
Era una assemblea plebea. Servi Tul·li va dividir el terreny, la superfície de
Roma en quatre parts (va crear quatre barris o tribus). Cada tribu tenia un vot.
Elegien els magistrats sense imperium (censors, qüestors, edils i tribuns
de la plebs), votaven lleis i equivalien a un tribunal d’apel·lació (com l’actual
Síndic de Greuges) si un ciutadà havia estat condemnat injustament.
El Senat era l’òrgan que garantia l’estabilitat a Roma.
La llista de senadors era confeccionada pels censors
tenint en compte: que no haguessin tingut cap nota
censòria i prioritzant els que ja haguessin exercit una
magistratura. El Senat tenia 300 senadors al començar
la República i 900 a la fi d’aquest període.
Els poders del Senat eren restringits: no decidia sobre la guerra
ni la pau i no elegia els magistrats (tot i que podia privar-los de
les seves funcions i prorrogar-ne els mandats). Els interrex
també eren senadors. S’anaven passant el càrrec cada cinc dies
fins que el cònsol tornava de la guerra o se n’elegia un de nou.
EL SENAT ROMÀ