MAGISTRATURES MAGISTRATURES

I INSTITUCIONS I INSTITUCIONS

REPUBLICANESREPUBLICANES

Laura Sesé, Ainara Fernández i Marcel Castillejo

INSTITUT ESCOLA INDUSTRIAL DE SABADELL

PODER POLÍTIC

MAGISTRATURES INSTITUCIONS

L’any 509 aC, amb l’exili de Tarquini el Superb s’acaben 244 anys de monarquia i comença l’etapa republicana

ORDINÀRIES EXTRAORDINÀRIES

Cònsol

Pretor

Censor

Qüestor

Dictator

Mestre de cavalleria

Interrex

SENAT COMICIS

Curiats

Centuriats

Per tribus

Senadors

Edil i tribú de la plebs

Defensaven els drets dels plebeus. Podien proposar lleis i participar als debats

dels comicis i el Senat. Convocaven l’assemblea del poble si era necessari.

Imperium

(poders militars

i judicials).

=

CÒNSOL

Des de l’any 367 aC, es convertí en la magistratura més

important (cònsol era rang mes alt). El càrrec era anual i

col·legiat (eren dos i amb el mateix poder, és a dir, que

s’havien de posar d’acord per prendre decisions). Tenien el

comandament de l'exèrcit i eren la màxima autoritat civil

de Roma: convocaven i presidien el Senat i els comicis.

També proposaven lleis i tenien el poder executiu (procuraven el

seu compliment). Segons la llei de Licínies-Sèxties, un havia de

ser plebeu. Quan cessaven eren enviats a una província romana

com a governadors o procònsols. Si morien durant el mandat, es

nombrava a un consul suffectus. A l’època de l’Imperi, van perdre

poders, ja que l’emperador era llavors el líder suprem.

LUCIO JUNIO BRUTO

CAYO OCTAVIO TURINO

CADIRA CURUL

PRETOR

Durant un any, eren els encarregats de presidir els tribunals

(realitzaven judicis i aplicaven càstigs als culpables).

Després es convertien en propretors i governaven un territori

determinat un altre any. Es consideren ajudants dels cònsols

(en la jerarquia són just a sota). De fet, s’ocupaven de les seves

funcions quan estaven absents. Els Comicis Centuriats els

elegien en un cerimònia religiosa amb els dos cònsols.

La figura del pretor va ser patrícia fins el 337 aC (els plebeus

van accedir al càrrec). Originàriament eren dos: l’urbanus

(tractava qüestions dels ciutadans) i el peregrinus (afers

entre romans i estrangers), però augmentaren fins a vuit a

mida que Roma conquistava territoris i creava noves

províncies.PRETOR PEREGRINUS ESCIPIÓ

PRETORS

CENSOR

Se n’elegien dos cada cinc anys (per tant, és una magistratura

col·legiada) mitjançant els comicis centuriats (presidits per un cònsol).

Acostumaven a ser senadors i excònsols que volien culminar la seva

carrera política o cursus honorum amb aquest càrrec. El censor era

responsable de la realització del cens, una llista de tots els ciutadans

que els dividia en classes segons la seva riquesa i els seus béns.

A part, s’ocupaven de la censura. Podien excloure qualsevol

persona de la ciutadania o del seu rang social si la consideraven

indigne (fins i tot els membre del Senat) amb una nota censòria.

DELENDA EST CARTHAGO

CATÓ EL CENSOR

QÜESTOR I EDIL

Eren magistrats que s’encarregaven d’administrar el tresor

públic: controlaven els ingressos i les despeses de l’Estat.

En un principi eren quatre (dos qüestors civils per les arques

públiques i dos de militars per les de de l’exèrcit), però van

augmentar a causa de l’expansió de l’Imperi a 20. Eren elegits

pels comicis per tribus. Gestionaven l’arxiu públic.

Administraven la ciutat. Eren els quatre magistrats de rang

més baix amb els tribuns de la plebs, sense imperium. Els

edils curuls (patricis o bé plebeus), vigilaven l’ordre públic,

els mercats, el comerç i organitzaven jocs. Els edils

plebeus, s’ocupaven del manteniment de temples i edificis

públics.

EDIL CURULJULI CÈSAR

EDIL

QÜESTOR

MAGISTRATURES EXTRAORDINÀRIES

Només s’hi recorria en situacions d’emergència, per exemple, guerres.

Magistrat que concentrava el poder dels dos cònsols durant un

màxim de sis mesos quan la República es trobava en casos

excepcionals de perill. Era nombrat per un cònsol (tot i que el Senat

era qui realment decidia quan era necessari el càrrec i qui l’havia

d’ocupar). L’any 356 aC, els plebeus també van poder accedir-hi.

Era la mà dreta del dictador mentre aquest exercia el

seu càrrec (sis mesos). S’encarregava de la cavalleria

de l’exèrcit mentre que el dictador dirigia la infanteria.

Magistrat temporal encarregat de celebrar els comicis i les reunions del Senat quan els cònsols no hi eren.

SENADORS

TITO LARCIO

MESTRE DE CAVALLERIA (MAGISTER EQUITUM)

DICTADOR (DICTATOR)

INTERREX

PODER POLÍTIC

MAGISTRATURES INSTITUCIONS

ORDINÀRIES EXTRAORDINÀRIES

Cònsol

Pretor

Censor

Qüestor

Dictator

Mestre de cavalleria

Interrex

SENAT COMICIS

Senadors

Edil i tribú de la plebs

Escollits pels comicis per tribus

Escollits pels comicis centuriats

Escollits pels cònsols

Escollits pels censors

Els comicis escollien molts dels magistrats.

No cobraven per exercir el seu càrrec.

No hi havia càrrecs vitalicis.

L’any 509 aC, amb l’exili de Tarquini el Superb s’acaben 244 anys de monarquia i comença l’etapa republicana

ELS COMICIS O ASSEMBLEES

COMICIS CURIATS

Foren creats en l’època

monàrquica i mica en mica

van anar perdent

competències.

Tan sols votaven la llei per la

qual es transmetia l’imperium

a cònsols i pretors.

COMICIS CENTURIATS

Foren creats en l’època de Servi Tul·li i també van

perdre pràcticament totes les competències. Tot i

això, tenien forces atribucions. Organitzaren la

societat romana en cinc classes segons la seva

riquesa. Elegien cònsols i pretors i prenien

decisions sobre afers relacionats amb la guerra.

COMICIS PER TRIBUS

Era una assemblea plebea. Servi Tul·li va dividir el terreny, la superfície de

Roma en quatre parts (va crear quatre barris o tribus). Cada tribu tenia un vot.

Elegien els magistrats sense imperium (censors, qüestors, edils i tribuns

de la plebs), votaven lleis i equivalien a un tribunal d’apel·lació (com l’actual

Síndic de Greuges) si un ciutadà havia estat condemnat injustament.

El Senat era l’òrgan que garantia l’estabilitat a Roma.

La llista de senadors era confeccionada pels censors

tenint en compte: que no haguessin tingut cap nota

censòria i prioritzant els que ja haguessin exercit una

magistratura. El Senat tenia 300 senadors al començar

la República i 900 a la fi d’aquest període.

Els poders del Senat eren restringits: no decidia sobre la guerra

ni la pau i no elegia els magistrats (tot i que podia privar-los de

les seves funcions i prorrogar-ne els mandats). Els interrex

també eren senadors. S’anaven passant el càrrec cada cinc dies

fins que el cònsol tornava de la guerra o se n’elegia un de nou.

EL SENAT ROMÀ