a la ja complicada situació po-lítica, el trasllat del govern de la iirepública a valència va suposarun notable increment de l'activi-tat cultural i social. i és que, ambel govern, es van traslladar tam-béavalènciaelsministeris ialtresinstitucions de l'estat, com elcongrés, les seus dels principalspartits polítics i sindicats republi-cans, museus, entitats culturals isocials...

La ciutat dels anys trentaSi miràrem un plànol de l'època,veuríem que la ciutat es troba enplena eclosió des de l'enderroca-mentdelesmurallesdelsegleXiv,que s'havia iniciat en 1865; ambun eixample que a penes arriba ales grans vies, una sèrie de ravalsméstardabsorbitsperl'ampliacióde la ciutat, i els potents poblatsmarítims.

les reformes interiors en elcentre històric havien obert elsprimers carrers moderns, és a dir,rectes i més amples, amb l'arqui-tectura com a gran protagonista.

obertures que també van afectaralgunes places, amb la d'emiliocastelar (hui de l'ajuntament)com a gran protagonista, fet que vasuposar, després de l'enderroca-ment a principis del segle de l'an-tic convent de Sant Francesc, eltrasllat cap a eixa zona del centrepolític i comercial de la ciutat,abans vinculat a la Seu i al carrer

de la mar. grans vies recentmentestrenades i, més allunyats, elscamins de trànsits com a límit fi-nal de la ciutat cabdal. més enllà,els pobles de les comarques prò-ximes, i l'Horta. encara no es par-lava d'àrea metropolitana.

el Passeig al mar, promogut a fi-nals del XiX, començava el seucamí, i l'arquitecte Pedrós pro-jectava la ciutat Jardí «nova Ha-vana», de la qual hui ens quedenalguns vestigis. també es va co-mençar a debatre una nova ober-tura, la de la gran via de l'oest, quefinalment no s'iniciaria fins alsanys quaranta. el 1930 havia cen-

sats poc més de 320.000 habitantsen una ciutat encara de base agrí-cola i comercial, d'incipient in-dustrialització, i amb el port coma gran porta d'accés i eixida de lesmercaderies, connectada amb laciutat pel camí del grau.

els primers cotxes van circulara valència a principis del segle XX,encara que el 1930 ja n'hi havia unsdeu mil, poca cosa si es comparaamb el parc actual, més de 350.000automòbils. eixe mateix any, percert, es va instal·lar el primer se-màfor a la plaça de la reina. aixíque podem dir que la valència re-publicana era una ciutat sensecotxes, detall important per a en-tendre l'ús de l'espai públic que,amb el temps, ha patit una trans-formació radical, determinant d'u-na nova manera de viure la ciutat.tan sols cal observar les fotografiesde l'època, en les quals els ciuta-dans apareixen com a sobirans alscarrers, i aliens moltes vegades ala incipient invasió de les màqui-nes.

l'arribada dels veïns dels poblespròxims es feia, fonamentalment,a través del ferrocarril i dels auto-busos de línia. recordem la in-tensitat de l'estació del Pont deFusta, del famós trenet, que perl'interior de la ciutat adoptava laforma dels tramvies.

Places, carrers, passeig...les manifestacions de tot tipusque es van produir en la ciutat desdel mateix moment en què es vaproclamar la república, van do-nar curs a les ànsies d'eixir al ca-rrer,d'ocuparcarrersiplacesambqualsevolmotiu, lúdic, festiu,cul-turalopolític:manifestacionsrei-vindicatives, cavalcades, mí-tings... ielcarrerarreplegavatam-bé l'activitat de cafés literaris, sa-

les de conferències, vetlladescommemoratives. les falles, comera previsible, també es van con-tagiar de l'esperit republicà i crí-tic.desd’aleshores,elsnostresca-rrers mai no han tornat a tindre elnivell d'intensitat social que es vadonar en aquells anys.

la guerra, però, va dur la tensióa cada cantó. Per desgràcia, tam-bé els nostres carrers van viure mo-ments de greus disturbis i, fins i tot,bombardejos, alguns dels qualshan deixat petjades poc conegudes

Joan OlmosVALENCIAnostres places

nostres carrers,

JoanOlmos, Enginyer deCamins, professor de laUPV

�

PETERWATSONIdeas. Historia

intelectual de la Humanidad«La ciutat és el bressol de la

cultura, el lloc en què va nàixerquasi la totalitat de les nostres

ideesmés preades»

LACITA

Valencia

domingo, 18 de diciembre de 2016 Levante el mercantil valenciano

L'espai públic en laValència republicana

L'espai públic.AValència, agitat des del mateixmoment en què, a la plaça d'EmilioCastelar, es va celebrar aquell 14 d'abril de 1931, fou l'escenari principal de grans canvishistòrics. Els carrers i les places han sigut, i continuen sent, els espais genuïns de totamena d'expressió social i demanifestació. Són, amés, els espais simbòlics de la ciutat.

El trasllat del Govern de la II República a València al novembre del 1936 — enguany totjust se’n compleixen huitanta anys— va suposar un revulsiu important en la nostra ciutat�

Carrer de la Pau. FINEZAS/BV

14 D´Abril de 1931, desfilada ciutadana. LEVANTE-EMV

PASA A LA PÁGINASIGUIENTE �

Plano de València de 1930. LEVANTE-EMV

1930, Encreuament GrPlaça Emilio Castelar, 1937. LEVANTE-EMV

pels veïns actuals,amb els refugis coma mostra més reco-neguda. i en la pos-tguerra, un espai derepressió i por domi-nava l'escenari urbà.les prohibicions in-undaren les normesbàsiques i les orde-nances del carrer. al-gunes, fins a extremsesperpèntics: en 1940,per exemple, un ban vaprohibir a màlaga queels vianants caminarenper l'esquerra, o en unaaltra ciutat, se’ls prohibiaestacionar en les voreres.

Ja hem assenyalat laplaça d'emilio castelarcom el cor polític i socialde la ciutat republicana,en la qual s'havien ja allot-jat institucions i comerçosimportants, irradiant acti-vitat per les artèries que hi con-vergien. així succeïa al carrer de lesbarques, al de russafa (cafés, tea-tres...), al de Sant vicent, senseoblidar el que sempre ha sigutun eix històric per als vianants, re-creant l'antiga via augusta, el quehem denominat en un capítol an-terior com carrer major de la ciu-tat, des de l'estació del Pont de Fus-ta fins a la del nord, connectant lesplaces de la mare de déu, de lareina (ampliada en els 60), delmercat i l'actual de l'ajuntament.especial rellevància política va

adquirir el carrer de la Pau, seu deltribunal de garanties i de l'hotelPalace, o la de Joan d’Àustria, on eslocalitzava la redacció del diariblasquista el Pueblo.

el canvi en la nomenclaturarepublicana dels carrers va donarpas a les més destacades figurespolítiques i culturals del moment.eixos van ser els escenaris interiors

de la ciutat en el límit delprimer terç de la centúria,una època que alguns au-tors han qualificat com lade major intensitat cul-tural de la nostra ciutat alllarg del desgraciat segleXX.

van ser també elsanys en què apareix unnou fenomen d'oci re-lacionat amb el marpròxim, les nostra plat-ges (balneari de lesarenes). no oblidemtampoc els camins del'horta que servien peral trànsit a peu delsveïns que no podienaccedir a mitjans me-canitzats per a acudirals seus treballs o aaltres activitats. l'al-bereda, en un altretemps atractiu pas-seig àmpliament ar-

brat, ja acollia per aquells anys laFira de Juliol, esdeveniment en elqual la burgesia exhibia les seuesgales abans de prendre rumb alsseus llocs d'estiueig. Quant al riu,oferia un espai que s'aprofitava peral pasturatge, també per al barra-quisme, i en els dies de la Pasqua,per a l'esbarjo i els jocs, l'esport.

Una mirada al passatconvéinsistir,comhemfetalllargdels tretze capítols anteriors d'a-questasèrie,enlanecessitatdere-alitzar una mirada al passat delnostreespaipúblicperareclamaruna rehabilitació dels aspectesmés positius que s'han perdut: lavegetació i la facilitat sense travesper als desplaçaments a peu. totaçò en un moment com l'actual,enqueesdebatelfuturdelesnos-tres grans places. recuperar l'es-pai públic significa ara desferbonapartdelcamírecorregut.Po-sem-nealgunexemple:qualsevoldelesversionsanteriorsdelcarrerde colom resulta molt més atrac-tivaquel'actual, ielmateixsucce-eixamblesplacesdel'ajuntament(recordem que va ser el parc d'e-milio castelar) o la del mercat. oel camí del grau, un autèntic tú-nel verd com el va qualificar llo-renç millo, i que ara presenta unaimatge penosa.

Valencia

Levante el mercantil valenciano domingo, 18 de diciembre de 2016

Les manifestacions detot tipus que es vanproduir des del mateixmoment en què es vaproclamar la República,van donar curs a lesànsies d'eixir al carrer,d'ocupar carrers i places

a modernització que varepresentar per a va-lència la proclamació

de la ii república el 1931 es vamanifestar en àmbits molt di-versos, i no sols en els de tipussocial o polític. l’estètica cons-tructiva experimentaria un can-vi que, si bé hauria arribat senserepública, ho va fer més ràpid iamb major ímpetu amb la novaforma de govern. Un grup d’ar-quitectes, la majoria joves nas-cuts entre els últims anys del se-gle xix i els primers del xx, for-mats a madrid i a barcelona,van acollir amb entusiasme elspostulats racionalistes i van pro-vocar una de les transforma-cions més radicals en el paisatgeurbà d’aquesta ciutat. empesospels vents favorables de l’e-xempció d’impostos per a laconstrucció d’habitatges (lleide la previsió contra l’atur, de 25de juny de 1935, també conegu-da com a llei Salmón) i per l’im-puls demogràfic, en a penes vuitanys, dels quals caldria des-comptar-ne els gairebé tres deguerra, van canviar la silueta ur-bana de valència.els campanars de les esglésies,juntament amb la torre del mi-quelet, que poc abans de la re-pública havia deixat de ser l’edi-fici més alt de la ciutat, van per-dre el domini complet de l’ho-ritzó urbà. els blocs d’habitat-

ges, bastits sobre un esquelet in-tern de formigó i ferro, van créi-xer fins a assolir, en algun cas,els onze pisos.les façanes van deixar de teniradorns superflus i es va adoptar,utilitzant el llenguatge del cò-mic, la «línia clara» en la majo-ria de projectes. els balconsamb balustrades o amb barrotsverticals de ferro van ser substi-tuïts per grans finestrals horit-zontals amb persianes america-nes o per balcons de formigóamb baranes de tub rodó horit-zontal. van deixar d’utilitzar-seles teules per a les cobertes imolts dels vetustos casalotsd’aspecte més rural que urbà esvan enderrocar per a deixar pasa les construccions amb el nouencuny.en definitiva, va ser durantaquests anys de república quanes va deixar enrere la forma tra-dicional de construir i la ciutatva iniciar la metamorfosi cap aurbs moderna, una urbs amb unaspecte més fresc, major exten-sió i nous barris. tanmateix,amb la derrota de la repúblicatot va canviar. a Franco i als seusno els agradaven ni la moderni-tat ni el racionalisme i des de ladirecció general d’arquitecturaes van donar directrius per aevitar aquesta nova estètica iimplantar un retorn a criterisanteriors. així eren ells.

L

CANVIS EN ELPERFIL URBÀ

TRIBUNA José Ma Azkárraga

Institut Lluís Vives

Un bon exempled´arquitectura

racionalista. Edifici a laplaça de l´Ajuntament,

projectat per J. GoerlichJ. M. AZKÁRRAGA

Portada del diariEl Mercantil Valenciano

� VIENE DE LA PÁGINAANTERIOR

Plaça del mercat, 1930. LEVANTE-EMV

ran Vía amb l’actual Regne de València. LEVANTE-EMV