LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA (1) 1875-1898²ria/hª... · 2018. 8. 14. · La guerra de Cuba: La...

LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA (1)

1875-1898

1.- EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ

La Restauració Borbònica

Neix el desembre de 1874 Cop d’Estat del general Martínez Campos 29 desembre 1874

A Sagunt Alfons XII rei d’Espanya

amb

proclama

El poder passa a Antonio Cánovas del Castillo

Cap del Partit Alfonsí

“Manifest de Sandhurst”

Monarquia constitucional

Ordre, propietat i monarquia

Havia escrit en nom del príncep Alfons (1 desembre 1874)

On es proposava representa

Etapa de la Restauració Borbònica

Cronologia i etapes:

1875 1898

1885 Regnat d’Alfons XII Regència de Maria Cristina

Sistema polític de Cánovas del Castillo

alternança de dos partits: conservadors (Cánovas) i liberals (Sagasta)

Guerra i independència

de Cuba (1895-1898)

És una època dominada pel

Es basava en una

i en el domini dels oligarques i cacics

El sistema

entra en

crisi a causa

1.1. Un nou sistema polític

Les bases del sistema Model britànic (parlamentari)

Pacificació militar 1876. Final de la tercera guerra carlina

1878. Final guerra cubana. Pau de Zanjón.

Bipartidisme Partits dinàstics. Torn pacífic.

Partit conservador

(Cánovas)

Partit liberal

(Sagasta)

La Constitució de 1876 Flexible, ambígua

Monarquia constitucional

Sobirania compartida

Corts

Rei (corona)

Inviolable, poder executiu

anomena i destitueix govern

Iniciativa de les lleis, dret de

vet

bicamerals Senat (vitalici i elitista)

Congrés (Sufragi

segons el govern) Drets individuals i llibertats

Catolicisme (religió d’Estat). Control de l’ensenyament.

Tolerància religiosa

Primer serà necessari una

La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876)

Amnistia (R. Cabrera pren partit per Alfons XII)

Derrota de Carles VII (a Catalunya destaquen

els carlins Francesc Savalls i Rafael Tristany)

El carlisme es converteix en un partit d‟extrema dreta

1.2. La fi dels conflictes bèl·lics

La fi de la 3a guerra carlina (1872-1876)

Amnistia (R. Cabrera pren partit per Alfons XII)

Derrota de Carles VII (a Catalunya

destaquen els carlins Francesc Savalls i

Rafael Tristany)

El carlisme es converteix en un

partit d‟extrema dreta

La guerra de Cuba: La guerra dels 10 anys o «guerra larga» (1868-78)

Havia començat el 1868 amb el “Grito de Yara”

(Carlos Manuel Céspedes, amb els famós “Viva

Cuba libre!)

Acaba el 1878, amb la Pau de Zanjón (Martínez

Campos). Promeses d‟amnistia i autonomia.

1.2. La fi dels conflictes bèl·lics

Bipartidisme

Partit Conservador (Antonio Cánovas del Castillo)

Amb suport dels moderats, Unió Liberal, Església...

Proteccionisme, catolicisme, sufragi censatari. (Llei electoral

restringida.)

Conservadors catalans: Manuel Duran i Bas (jurista);

Josep Ferrer i Vidal (fabricant teixits); Manuel Girona (banquer) i

Joan Mañé i Flaquer, periodista, director del Diari de Barcelona.

Partit Liberal (Práxedes Mateo Sagasta)

Demòcrates, radicals, progressistes, republicans moderats...

Amb suport de funcionaris, militars, professions liberals,

comerciants. (Llei sufragi universal (1890), dret d‟associació,

abolició de l‟esclavitud...)

Liberals catalans: Víctor Balaguer, impulsor de la Renaixença;

Francesc Rius i Taulet, alcalde de Barcelona. Diari La Vanguardia.

Amb alternança pacífica en el poder dels dos partits dinàstics

per iniciativa de la Corona:

Alfons XII

Sagasta

2.- LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA DE PODER

Cánovas

2.1.- Els partits dinàstics La realitat política del sistema canovista

Torn de partits pacífic

2.2. Falsejament electoral i caciquisme

Frau electoral Garantia de control de les eleccions

Mecanisme electoral

El Rei Nou govern Ministeri de Governació

Encasellat (llistes de diputats) Governadors civils

Cacics

Control del vot

Compra de vots

Coacció

Falsejament del sufragi

Consolidava el

poder i control

de la Oligarquia (Classes dominants)

nomena

prepara

nomena

Fan arribar les directrius del govern

S’encarreguen del

amb

El regnat d’Alfons XII (1875 - 1885)

1875 - 1881

Partit Conservador

1881 - 1883

Partit liberal

1883 - 1885

Partit Conservador

Es divideix en períodes

Partit Conservador Pacificació i Constitució de 1876

Mesures restrictives Llibertat de càtedra Llibertat d’expressió (censura)

Dret de vot (censatari)

Nul·la sensibilitat social

Repressió de l’oposició no monàrquica

Partit Liberal

Llibertat de premsa, de càtedra i d’expressió (Llei de premsa, 1883)

aconsegueix aplica

Destaca per

contra

Dret d’associació i de reunió

decreta

Preocupació social pels obrers inicia

2.3. El desenvolupament del torn de partits

La regència de Maria Cristina d’Habsburg (1885 - 1902)

Conservar el sistema Consisteix en el

compromís de

conservadors i liberals

Amb la mort d’Alfons XII es fa el

Liberalització econòmica

Reformisme social Llei d’associacions (1887)

Abolició esclavitud

Sufragi Universal masculí (1890)

El partit liberal

s’oposa a Autonomisme cubà

Regionalisme

El Parlament llarg Partit Liberal 1885 - 1890

Alternança entre conservadors i liberals, a partir de 1890

Destaca la política conservadora Política proteccionista

Llei antiterrorista de 1894, contra l’anarquisme

aconsegueix

busca

Però

La regència tindrà dues parts

Pacte d’ El Pardo

Maria Cristina

d‟Habsburg

3.- LES FORCES POLÍTIQUES MARGINADES DEL SISTEMA

L’evolució del republicanisme

El republicanisme

Federalistes (Pi i Margall). Valentí Almirall (escissió)

i JMª Ribot ( 1883, nou programa i impuls)

Unionistes (Nicolás Salmerón - Partit Centralista, 1891)

Radicals (M. Ruiz Zorrilla - Partit Republicà

Progressista) Possibilistes (Emilio Castelar)

1893 Unió Republicana (federalistes, centralistes i progressistes)

Dificultats: influència de l’internacionalisme

tendències

El carlisme

El nacionalisme Moviment obrer

Exili Carles VII

Ramon Cabrera reconeix Alfons XII

Dues tendències

A partir de 1890

Renovació (Juan Vázquez de Mella)

Acta de Loredan (1886): nou programa,

acceptació nou ordre liberal

Integristes o tradicionalistes de Ramon

Nocedal (P. Católico Nacional)

Partit Carlí (Comunió Tradicionalista)

Crisi carlisme

Reconversió del carlisme

Altres forces marginades del sistema

5. TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL AL S. XIX

Gran Bretanya, França, Alemanya, s. XIX transformació radical de

l‟estructura de l‟economia i de l‟organització de la societat

ERA DEL CAPITALISME

• la indústria desplaça l‟agricultura

• la producció i l‟intercanvi de béns creix moltíssim

• mecanització i ús d‟energia inanimada (carbó) noves formes de

producció

• consolidació propietat privada

CATALUNYA

• de 1830 a mitjan segle XIX nivell d‟industrialització elevat

• la industrialització va ser possible gràcies a les transformacions de

l‟agricultura s. XVIII

• indústria tèxtil Catalunya, fàbrica d‟Espanya

ESPANYA

• transformació de l‟economia, sense plena industrialització

• finals s. XIX:

• economia agrària dominant

• sector industrial limitat i poc competitiu a l‟exterior marginació


1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA

3. LA INDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA

5. EL FERROCARRIL I EL MERCAT

Liberalisme liquidació formes jurídiques propietat de l‟Antic Règim

• senyoria

• mayorazgo o primogenitura

• béns comunals

• mans mortes

consolidació propietat privada de la terra

economia de mercat (organització capitalista de l‟economia)


1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA

1.1. La consolidació de la propietat privada de la terra

Reforma agrària liberal (1836, 1855) governs progressistes)

abolició del règim senyorial (senyories i drets jurisdiccionals)

els pagesos van quedar alliberats de les rendes senyorials però

no van poder accedir a la propietat de la terra (la noblesa n‟era

considerada la propietària natural)

desvinculació de la terra

desamortitzacions (Mendizábal,1836; Madoz, 1855)

venda de milers de propietats

modificació profunda de la propietat territorial (diversificació del

nombre de propietaris)

No ni va haver l‟accés a la propietat de mitjans i petits pagesos.

En general, van comprar les terres

• els qui ja en tenien

• els qui tenien recursos (funcionaris, militars, comerciants)


5.1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA

1.2. Els efectes de la reforma agrària

La reforma agrària (privatització mitjançant la desvinculació i

desamortitzacions) no va reeixir:

- no anava acompanyada d‟una industrialització generalitzada.

- el latifundisme es va reforçar, en especial al sud.

- els minifundis al nord es va mantenir

- nous propietaris interessats en aconseguir rendes i no en

invertir en la terra propietaris absentistes (viuen a la ciutat)

- desaparició de la classe mitjana camperola proletariat

agrícola (jornalers), sobretot al sud, o emigrants.

Alguns objectius es van assolir:

- pal·liar dèficit Hisenda

- finançar la 1ª guerra carlina (1833-40)

- construcció ferrocarril (Llei del Ferrocarril, 1855)

- rompuda de noves terres i petit augment producció agrícola



1.2. Els efectes de la reforma agrària

•A Catalunya, menys transcendència de la desamortització:

- agricultura molt dinàmica des de finals segle XVIII

- formes de propietat de la terra i contractes agraris

més favorables a la pagesia.

Efectes:

- desfeta patrimoni noblesa catalana

- nous propietaris

burgesia urbana

pagesos benestants (alguns antics emfiteutes)

- control de la terra per la pagesia

- contractes d’arrendament a llarg termini (emfiteusi, rabassa

morta...) bona part del producte per l‟arrendatari millores per

incrementar la producció

Evolució de l’agricultura superior a la resta de l’Estat

1.3. Les noves formes de propietat a Catalunya



5.1. Les transformacions de l’agricultura


1.4. Els límits del creixement agrari espanyol


Conseqüències reforma agrària liberal:

- noves roturacions: 1800: 10 milions hs. 1860: 16 milions hs.

- augment producció: cereals (no cal importar-ne), vinya (exportació),

blat de moro, patates...

No es modernitzen les tècniques de conreu

lent augment productivitat (P = producció/recursos)

minifundis (Galícia i Submeseta N.)

autoconsum, no excedents

latifundis (Submeseta S. i Andalusia)

gran massa de pagesos sense terra en condicions precàries

intensa conflictivitat social s.XIX



1.5. L’expansió agrícola catalana


Conseqüències reforma agrària liberal prosperitat agricultura

+ producció (especialització i intensificació)

+ productivitat (> Espanya; < Europa)

contribució cabdal arrencada de la industrialització

força de treball

capitals

mercats (millora capacitat adquisitiva pagesia)

- monocultiu vinícola (comarques Barcelona i Tarragona)

venda vi i aiguardent resta Espanya

exportació mercats atlàntics (esp. colònies antillanes)

creixement espectacular 2ª ½ s.XIX a causa de la fil·loxera a França

- davallada conreu cereals i llegums (excepte Lleida canal d’Urgell)

- conreu d‟arròs al Delta de l‟Ebre


1.5. L’expansió agrícola catalana




3.1. La indústria tèxtil catalana

- fins començaments s.XX Catalunya, fàbrica d‟Espanya.

- tradició manufacturera ind. tèxtil cotonera, sector pioner industrial

- Orígens: fàbriques d’indianes (d‟estampació teixits de cotó importats de l‟Índia)

- augmenten a finals s. XVIII (1784, + 80 fàbriques d'indianes a Barcelona, amb

2000 telers i 9000 treballadors)

• incorporen filadores mecàniques (berguedanes)

• lliure exercici de l‟activitat industrial (abolició privilegis gremials)




Companyia Britànica Índies

Orientals




Guerra Francès i emancipació colònies americanes aturada creixement

indianes

filatura (fins 1861) fusos manuals substituïts per fusos mecànics)

fase de creixement (1830-61) vapors

Guerra de Secessió EEUU (1861-65) „fam de cotó‟

tissatge (des de 1874)

fase expansiva colònies industrials

procés de mecanització

augment producció disminució costos




Característiques

• indústria lleugera (sector tèxtil)

• intensives en capacitat empresarial i comercial

• finançament beneficis agrícoles i

comerç colonial

• petites i mitjanes empreses ( i producció domèstica)

• societats anònimes (l‟Espanya Industrial, 1847)

• limitacions pobresa subsòl (dependència hulla anglesa)

feblesa mercat espanyol competència estrangera

demanda de proteccionisme

• localització industrial:

1830-1860: costa (Barcelona, el Maresme i el Garraf)

proveïment de carbó anglès (vapors)

des de 1869: conques fluvials (Besós, Ter, Llobregat, Cardener)

energia hidràulica (colònies industrials)

5.3. La industrialització de Catalunya





3.2. Vapors i colònies

Coexistència dos models d’organització producció industrial:

Vapors Colònies

• energia carbó

• ciutats costaneres

• barris industrials

• estació ferrocarril

• edifici fabril + annexos

• (carbonera, màquina vapor,

magatzems...)

• vincles amo-treballadors laborals

• Conflictivitat social

• energia hidràulica

• lluny nuclis urbans

• prop dels rius

• conjunt d‟edificacions complementàries

(església, escola, habitatges, economat,

centres recreatius...)

• vincles amo-treballadors paternalisme

• poca conflictivitat social

Inconvenients:

• construccions més complexes

• menys cabal d‟aigua a l‟estiu

• + cost transport (p. matèries, mercats)

Avantatges:

• gratuïtat font d‟energia (aigua)

• mà d‟obra + barata i – reivindicativa

• beneficis fiscals poblament rural


Vapors

Fàbrica de L’ Espanya Industrial


Vapors

Altres sectors industrials:

tèxtil llaner: Vallès occidental (Terrassa i Sabadell) ferrocarril

metal·lúrgia: paper subsidiari (La Maquinista Terrestre i

Marítima, Barcelona 1855)

química (tints i adobs) industria cotonera

electricitat i telefonia (difusió Exposició univ. Barcelona 1888)

tradicionals: paper, cuir, farinera, surotapera

gas (enllumenat ciutats)


3.3. La diversificació industrial


5. EL FERROCARRIL I EL MERCAT


Dificultats per vertebrar el mercat interior espanyol

escassetat de compradors

deficiències mitjans de transport endarreriment industrialització

- 1es línies: Barcelona-Mataró (1848), Madrid-Aranjuez (1851)

- Llei General de Ferrocarrils (1855) concessió de subvencions.

- 1ª gran expansió (1855 a 1866) + 5000 km. gran mobilització capitals

companyies estrangeres

- Crisi financera (1866) paralització (caiguda preu accions - escàs rendiment)

- nova etapa constructiva (des 1873) es completa el traçat

Etapes constructives

• altes inversions de societats estrangeres.

• línies poc rendibles per manca de planificació.

• no s‟afavorí la siderúrgia nacional importació materials gràcies a

franquícia aranzelària.

• amplada superior de la via espanyola i el traçat radial dificulten

relacions internacionals i l‟intercanvi entre les regions espanyoles.

• “gran ocasió perduda per a la industrialització”.

• va servir per articular uns transports més eficaços i el mercat interior.

• 1815 i 1850 el comerç creix lentament.

• Des de 1850 el comerç creix més intensament (+intercanvis

internacionals.

- mercats colonials substituïts pel francès i britànic (més de la

meitat de la demanda total).

- productes venuts sobretot agraris.

- productes manufacturats catalans, el blat castellà, el carbó

asturià, la siderúrgia basca, etc, van necessitar la protecció

aranzelària. Política proteccionista des de 1874.


Efectes del ferrocarril sobre l’economia

5.5. El ferrocarril i el mercat

TEMA 6. Societat i moviments

socials al segle XIX

Dissolució estaments

igualtat jurídica

Noblesa: pèrdua de privilegis. Mantenen poder econòmic i polític

Classe treballadora:

proletaris, treballadors

urbans,servei domèstic...

Classe social

Desigualtat econòmica

Burgesia: agrària,

financera, industrial

La noblesa seguia existint

Institut Agrícola de Sant Isidre

Petita burgesia: càrrecs,

funcionaris, professionals, comerciants

1. DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES

1.1. La dissolució dels estaments privilegiats

Societat industrial

Societat de classes Societat urbana

Igualtat jurídica

Definida per la posició econòmica

Burgesos Proletaris

Escenari de canvis polítics,

socials, culturals i dels

conflictes socials

Remodelació urbanística Gran burgesia (aristocratització)

Petita burgesia (artesans i comerciants)

Classes mitjanes (professions liberals -metges, advocats...)

Valors burgesos Treball, estalvi, propietat, herència

cohesió familiar, defensa de l‟ordre establert

Classe dominant (juntament amb l‟antiga aristocràcia)

Es defineix per

dividida

classificats

Identificats per

Eren la

Èxode rural

Producte del

1.2. Una nova organització dels grups socials

1. DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL A LA SOCIETAT DE CLASSES

Orígens classe obrera • = origens industrialització Catalunya s.XIX

Mà d‟obra assalariada

• Indústria tèxtil cotó (Catalunya)

El patró/amo ocupa l‟obrer a

canvi d‟un salari

• Jornades laborals molt llargues. Salari de subsistència. Condicions molt dures.

3.3. El sorgiment del proletariat

3. LES CLASSES POPULARS

Condició subsidiària al món masculí

Dones de classe alta: el destí era el

matrimoni

Llei Moyano (1856): ensenyament

obligatori i segregat

Dones de classe obrera: força de treball. Ideologia

hipòcrita

Dones rurals: tasques agrícoles,

elaboració productes de la vida familiar

4. VIDA QUOTIDIANA I COMPORTAMENTS SOCIALS

4.2. Les dones en la societat del segle XIX

Revolució industrial

Proletariat Moviment Obrer

Ideologia

Organització

Socialisme

Sindicats

Partits Segle XIX Segle XX

Socialisme utòpic Socialisme revolucionari

Poca industrialització

Poc proletariat

Poc moviment

Sindicats

Caixes de socors...

Moviment Obrer

Sindicats socialistes i anarquistes

Organitzacions obreres (partits marxistes)

Internacionalització Iª Internacional 1864 - 1876

IIª Internacional 1890 - 1918

Marx, Engels (Marxisme)

Bakunin (Anarquisme)

SOCIALISME I MOVIMENT OBRER

Aspectes comuns i diferències entre marxistes i anarquistes

(s. XIX)

Aspectes comuns:

Diferències:

- ideologia anticapitalista i socialista

- teòricament revolucionaris

- internacionalistes

Marxistes:

- organització política

- participació en la vida política

- revolució política: conquerir el poder,

primer pas per a transformar la

societat.

Anarquistes:

- contraris a l‟organització

i la participació política

- revolució social: destruir l‟estat i

tota forma de poder i autoritat,

únic pas per a transformar la societat.

- revolució espontània

- acció sindical

SOCIALISME I MOVIMENT OBRER

UTOPISME: Felip Monlau: (saintsimonià) Abdó Terrades (cabetià) → dirigent P. Demòcrata Narcís Monturiol (cabetià) Joaquín Abreu (fourierista), Andalucia REPUBLICANISME

• Atracció ideari demòcrata i republicà • Després revolució 1868 (fracàs insurreccions federals)

→ Republicanisme federal • Contempla mesures socials • Després de la I República (fracàs cantonalisme) →

internacionalisme apoliticisme

5. LES PRIMERES ORGANITZACIONS OBRERES

5.4. Socialisme utòpic i republicanisme

Sexenni revolucionari: llibertat d’associació, democratització

1868: Sindicat de les tres classes de vapor (filadors, teixidors, aprestadors), un dels més importants del sector tèxtil català 2ª ½ s. XIX (mecànics o operaris + jornalers o peons)

Difusió la Iª AIT

Giuseppe Fanelli, anarquista enviat per Bakunin a Madrid i Barcelona (1868) difusió de l’anarquisme 1870: Congrès de les Societats Obreres de Barcelona

- adhesió AIT - Federació Regional Espanyola de l’AIT (FRE) dirigida per un Congrès Federal

vaga, revolució social, apoliticisme (anarquista)

6. L’ARRIBADA DE L’INTERNACIONALISME (1868-1874)

6.1. L’arribada de la Internacional a Espanya

Paul Lafargue, gendre de Marx, a Madrid (1871) - internacionalisme favorable al marxisme - 1872: expulsió del grup madrileny de la Federació Regional Española (FRE) - fundació de la Nueva Federación Madrileña (marxista)

6. L’ARRIBADA DE L’INTERNACIONALISME (1868-1874)

6.1. L’arribada de la Internacional a Espanya

Restauració repressió i clandestinitat organitzacions obreres

FRE (1881) Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (FTRE)

- prohibició organitzacions internacionals - acció sindical reivindicativa - implantació a Catalunya (obrers) I Andalusia (jornalers)

Divisió de l’anarquisme • partidaris de l’acció directa

violència (1893-97) la Mano Negra espiral violència (acció / repressió / acció) Procés de Montjuïc (1897) condemna i execució 5 anarquistes

• Partidaris de l’acció de masses (revolució social) sindicats o Solidaritat Obrera (1907) o CNT (1910)

7. ANARQUISME I SOCIALISME (1874-1900)

7.1. Els corrents anarquistes

- atemptats contra Cánovas (1897) i

Martínez Campos (1893)

- bombes al Liceu (1893): 20 morts

- bomba processó Corpus (1896), 12 morts

La Nueva Federación Madrileña, 1879 Agrupación Socialista Madrileña Partido Socialista Obrero Español (PSOE) programa de reformes immediates: Barcelona, 1888

- implantació a Madrid, País Basc i Astúries - difícil implantació en zones dominades per l’anarcosindicalisme (Catalunya

i Andalusia)

7. ANARQUISME I SOCIALISME (1874-1900)

7.2. El socialisme obrer

- dret d‟associació

- dret de reunió i manifestació

- sufragi universal

- reducció jornada laboral

- prohibició treball infantil….

1r congrés del partit

Unió General de Treballadors (UGT)

Tema 8.- ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME

1. Una nova cultura catalanista

2. Els inicis del catalanisme polític

3. El catalanisme conservador

4. La formació de la Lliga Regionalista

Jocs florals de Barcelona Renaixença conservadora

Partidaris d’un català arcaitzant

LA RENAIXENÇA Moviment intel·lectual, literari i apolític basat en la recuperació dels senyals d’identitat, cultura i llengua catalana (catalanisme cultural)

Jacint Verdaguer és un dels escriptors més importants de la literatura catalana i precursor del naixement de la Llengua catalana moderna. Beu d’ambdues fonts

Renaixença popular i republicana Defensa ”el català que ara es parla”


Es desvetlla una consciència nacional

La Renaixença La Cultura popular

teatre (Àngel Guimerà)

Frederic Soler «Serafí Pitarra» (obres

populars

cant coral (Josep Anselm Clavé)

Premsa (Joaquim Rubió) Oda a la Pàtria de Carles Aribau (1833, identifica poble, llengua i pàtria)

Jocs florals, 1859

Romanticisme (XIX) Arrels del passat nacional Folklore, llengua Llibertat nacional del poble

La renovació del catalanisme cultural:

el Modernisme

Nacionalisme cultural


La Renaixença literària i cultural

• Satírica, humorista, crítica: Campana de Gràcia,

L‟Esquella de la Torratxa, La Tramontana

•Premsa diària: Diari català Valentí Almirall • Àngel Guimerà (Teatre)

• Jacint Verdaguer (poesia)

Manifestacions anticentralistes Urbanes: Bullangues (Barcelona 1842 )i

Jamància (1843)

Rurals: Carlisme

2.1. La crítica del centralisme

2.2 El Federalisme

S‟inicia en el sexenni revolucionari

1868-1874

Partit Republicà Democràtic

F. Pi i Margall: impulsor

Valentí Almirall: paper destacat

Descentralització afavoriria:

- Modernització Espanya: implantació

república federal-

- Regeneracionisme polític: igualtat entre

els pobles hispànics

Pacte de Tortosa (1869)


Revoltes populars

Valentí Almirall, Josep Anselm

Clavé + representants antiga

Corona d‟Aragó Estat federal:

- realitat històrica C.

Aragó

- sobirania popular

PRIMERES FORMULACIONS POLÍTIQUES DEL CATALANISME

Valentí Almirall, primer líder del catalanisme polític

Valentí Almirall


2.3. Valentí Almirall i Centre Català

VALENTÍ ALMIRALL

1880 1er Congrés catalanista -Defensa del dret civil català -Impulsar Acadèmia de la Llengua Catalana -Crear entitat per la difusió del catalanisme Es crea

Centre Català (1882)

1883 2n Congrés catalanista - Crítica al centralisme burgès català (partits dinàstics) - Defensa del proteccionisme i del dret català 1885 El Memorial de Greuges

Lliurat a Alfons XII “Memoria en defensa de los intereses materiales y morales de Cataluña”

Pensament polític a:“Lo Catalanisme”(1886)

Catalanisme progressista, no separatista Convoca

Centre Català i projecte Almirall fracassen

Dificultats en fer organització interclassista

Sectors reacis amb el progressisme

Lliga de Catalunya (1887)

Conservadors

Campanya pel dret català

Missatge a la Regent (1888)


“Lo catalanisme”)

Valentí Almirall hi estableix les bases ideològiques del catalanisme

Associant federalisme i catalanisme

No separatista sinó més aviat regionalista, defensor del

particularisme de Catalunya com a base del catalanisme.

Fundador del Centre Català (1882) i del Diari Català (1879 -1881)

Publicà l‟obra: “Lo catalanisme” (1886)


2.3. Valentí Almirall i Centre Català

“El Memorial de Greuges”

Primera actuació conjunta de la burgesia catalana en el marc

d’una política catalanista

Defensa del sistema administratiu català, contra la uniformització

espanyola

Defensa del Dret Civil català

Demanda de proteccionisme

Impulsat per Valentí Almirall a través del Centre Català, lliurat a

Alfons XII l’any 1885. El primer manifest unitari del catalanisme polític

Defensa de la llengua catalana

Foment de la Producció Nacional, Foment del Treball Nacional,

Consistori dels Jocs Florals i altres entitats catalanistes.


Centre Català i projecte Almirall fracassen

Lliga de Catalunya (1887)

Conservadors

Missatge a la Reina Regent (1888)


Narcís Verdaguer i Callís Lluis Domènech i Montaner Josep Puig i Cadafalch Enric Prat de la Riba

Campanya en defensa del dret Civil català, La primera victòria del catalanisme polític

Lliga de Catalunya (Narcís Verdaguer)

1891 es crea la UNIÓ CATALANISTA

LES BASES DE MANRESA-1892 BASES PER A LA CONSTITUCIÓ

REGIONAL CATALANA

Creen

Juntament amb diversos grups culturals

La burgesia es va implicar molt més en el catalanisme

Associació de grups polítics i culturals

5


“Les Bases de Manresa”

Bases de Manresa

Nom amb què és conegut el document Bases per a la Constitució Regional Catalana,

presentades com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de

representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25-27

de març de 1892. Era president de la Unió Lluís Domènech i Montaner, i secretari Enric Prat de

la Riba, els quals ho foren també de l'assemblea.

la legislació antiga havia d'ésser mantinguda

la llengua catalana havia d'ésser l'única oficial

a Catalunya només els catalans podien exercir càrrecs públics

la divisió territorial era basada en la comarca natural

Catalunya havia d'ésser l'única sobirana del seu govern interior

(Legislació, impostos, moneda)

sufragi de tots els caps de casa agrupats en classes fonamentades en el treball, en

la capacitat i en la propietat, la indústria i el comerç

En conjunt, les Bases eren inspirades vagament en la fórmula federalista,

amb importants concessions al vell règim de Catalunya, que preconitzaven,

en realitat, un regionalisme tradicionalista i corporatiu.

Lliga de Catalunya (Narcís Verdaguer)

1892 es crea la UNIÓ CATALANISTA

LES BASES DE MANRESA-1892 BASES PER A LA CONSTITUCIÓ

REGIONAL CATALANA

Creen

Juntament amb diversos grups culturals

La burgesia es va implicar molt més en el catalanisme

1898 La pèrdua de Cuba

provoca

Impuls del catalanisme entre la burgesia

1899 TANCAMENT DE CAIXES

Associació de grups polítics i culturals

5


La maduració del catalanisme polític (s. xx)

LLIGA DE CATALUNYA 1887

UNIÓ REGIONALISTA 1899

UNIÓ CATALANISTA 1891

LLIGA REGIONALISTA 1901

CENTRE NACIONAL CATALÀ 1900

CENTRE CATALÀ 1882



Tancament de Caixes, 1899 (moviment de protesta ciutadana)

4.1. L‟impacte del 98 a Catalunya

Els quatre presidents van ser el grup de personalitats que donava suport a la

candidatura de la Lliga Regionalista a les eleccions legislatives del 19 de

maig de 1901 i a les municipals del 10 de novembre de 1901.

Eren:

. - Bartomeu Robert, exalcalde i expresident de la Societat Econòmica

Barcelonina d'Amics del País

.- Albert Rusinyol, expresident del Foment del Treball Industrial

.- Lluís Domènech i Montaner expresident de l‟Ateneu de Barcelona

.- Sebastià Torres i Planas, expresident de la Lliga de Defensa Industrial i

Comercial.


4.2. La candidatura dels quatre presidents

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d3/Monument_a_Bartomeu_Robert_a_Sitges.jpg

Francesc Cambó

LA LLIGA REGIONALISTA (1901) Francesc Cambó com a dirigent i

Prat de la Riba com a ideòleg

Catalanisme moderat i conservador

La política pragmàtica de la Lliga combina la sensibilitat nacionalista i la decisió d’intervenció en el govern espanyol

OBJETIUS PRINCIPALS

Autonomia política per a Catalunya dins d’Espanya

Defensa dels interessos dels industrials catalans. Proteccionisme econòmic


4.3. La fundació de la Lliga Regionalista

LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA (1) 1875-1898²ria/hª... · 2018. 8. 14. · La guerra de Cuba: La...

Documents

Transcript of LA RESTAURACIÒ BORBÒNICA (1) 1875-1898²ria/hª... · 2018. 8. 14. · La guerra de Cuba: La...