HISTÒRIA - INS PREMIÀ DE MAR 1

UNITAT 3: LA CONSTRUCCIÓ DE

L’ESTAT LIBERAL (1833-1868)

3.1 La primera guerra carlina (1833-1840)

3.2 El procés de revolució liberal (1833-1843)

3.3 Les diferents opcions del liberalisme

3.4 La Dècada Moderada (1844-1854)

3.5 El Bienni Progressista (1854-1856)

3.6 La descomposició del sistema isabelí

(1856-1868)

HISTÒRIA - INS PREMIÀ DE MAR 2

3.1 La primera guerra carlina (1833-1840)

• Les diferències ideològiques entre carlins (tradicionalistes: “Déu, Pàtria i Furs”) i isabelins (reformistes) dugueren a tres episodis d’enfrontament armat.

• El carlisme era potent a les zones rurals del País Basc, Navarra, Catalunya interior, Baix Aragó i Maestrat. Es nodria del clergat, la petita noblesa i la pagesia.

• La Primera o Guerra dels Set Anys va ser dura i es tancà poc després del Conveni de Bergara (1839). Generals carlins: Zumalacárregui, Cabrera, Maroto. Generals isabelins: Espoz y Mina, Espartero.

Carles Maria Isidre

Espartero

i Maroto

(conveni

de

Bergara)

Zumalacárregui

HISTÒRIA - INS PREMIÀ DE MAR 3

1ª Guerra Carlina

Material multimèdia aquí

HISTÒRIA - INS PREMIÀ DE MAR 4

3.2 El procés de revolució liberal (1833-1843)

• El liberalisme no va afermar-se còmodament com a model polític. Hi calgué un procés revolucionari.

• La insurrecció carlina va provocar la necessitat d’adherir els liberals a un procés de reforma molt moderada de l’Estat.

• Martínez de la Rosa fou nomenat cap del Consell de Govern, i promulgà l’Estatut Reial el 1834, un succedani de constitució.

• Per als sectors progressistes era molt insuficient i crearen juntes revolucionàries a algunes ciutats, formades per burgesos i sectors populars. A Barcelona es produïren diverses bullangues (avalots a l’estil dels vells rebomboris del pa, però amb un major component antigovern) durant 1835 (ludisme a la Bonaplata) i 1836.

• El 1836 es cridà el progressista Mendizábal per formar

govern. Un motí a La Granja de Sant Ildefons (localitat

d’estiueig de la Cort) va obligar la regent a restablir la

constitució de 1812 mentre no se’n redactés una de nova, i

a formar un nou govern amb Mendizábal com a ministre

d’Hisenda. Mesures:

- Dissolució del règim senyorial (jurisdiccional bàsicament)

i del delme.

- Desvinculació de bens patrimonials per alliberar-ne la

venda.

- Desamortització dels bens de l’església per subhastar-los

i fer front a les despeses de la guerra carlina.

• Llibertat d’indústria, de comerç, etc.

• La nova Constitució de juny del 1837 significà un cert

retrocés respecte de la de Cadis: més poder de la Corona,

HISTÒRIA - INS PREMIÀ DE MAR 5

• sistema electoral censatari, institucionalització del Senat

com a cambra no electiva, ...

• Les posteriors eleccions les guanyaren els moderats i

l’insurreccionalisme progressista tornà a revifar davant el

creixent conservadorisme del govern i la regent.

• L’octubre del 1840 Maria Cristina renuncià al càrrec i

s’exilià.

• La regència fou assumida pel general Espartero, líder del partit progressista i carismàtic heroi de guerra.

• Tant moderats com extremistes conspiraren contra el seu govern, impopular i autoritari. A Barcelona s’hi va enfrontar amb diverses bullangues (la ciutat fou bombardejada el desembre de 1842 des de Montjuïc arran les protestes pel nou aranzel lliurecanvista).

• L’estiu de 1843, el general moderat Narváez va fer fugir Espartero del país.

HISTÒRIA - INS PREMIÀ DE MAR 6

• La burgesia barcelonina i el nou govern aturaren en sec

una nova insurrecció popular i radical coneguda com la

“Jamància”, el novembre del 1843.

• Aquest mateix mes les Corts decidiren avançar la majoria

d’edat d’Isabel Il per no haver de cercar cap altre regent:

tenia tretze anys. Consultar documents de les pàgines 54, 58, 59, 60, 62.

HISTÒRIA - INS PREMIÀ DE MAR 7

Martínez de la Rosa Mendizábal

Espartero

Bombardeig de Barcelona

HISTÒRIA - INS PREMIÀ DE MAR 8

3.3 Les diferents opcions del liberalisme • Els liberals s’organitzaren en dos partits hereus de la

divisió del Trienni:

- Partit Moderat: afavoria les classes benestants i defensaven un constitucionalisme conservador.

- Partit Progressista: partidari de la sobirania nacional, afavorien sectors socials més amples i defensaven canvis radicals i plenes llibertats.

• Una opció centrista neixeria el 1854: la Unió Liberal

• Els progressistes tingueren competència a la seva esquerra amb la creació del Partit Democràtic (1849) i amb el creixement del republicanisme.

• En general, el sistema de partits va trigar a normalitzar-se: no ho afavoria el sistema electoral i tenien poca influència social (“camarilles”).

• L’exèrcit era l’única institució sòlida de l’Estat liberal:

HISTÒRIA - INS PREMIÀ DE MAR 9

- S’enfrontava als enemics de les reformes.

- Els partits hi recorrien de manera habitual per arribar al poder (cops d’Estat).

- Per a la burgesia assegurava l’ordre públic.

• Les Juntes es constituïen puntualment com a

representació de la voluntat popular davant les

limitacions del sistema. Si bé sovint caigueren en el

radicalisme, foren essencials per canviar molts governs.

• La Milícia Nacional, organització de ciutadans armats

sorgida de les Corts de Cadis i el Trienni Liberal per

servir als interessos de la burgesia, va tendir cap a la

reivindicació més social i popular. Consultar pàgines 66 i 67.

HISTÒRIA - INS PREMIÀ DE MAR 10

3.4 La Dècada Moderada (1844-1854) • El maig de 1845 s’aprovà una nova Constitució* que

restringia el sufragi censatari i reforçava el poder de la Corona, complementada per mesures del tot moderades i altres amb sentit racionalitzador:

- El Senat, les diputacions i els ajuntaments quedaven sota

control de la Corona.

- Unificació i contribució directa d’impostos i centralització

de l’Administració (excepte País Basc i Navarra) partint de

la divisió provincial de 1833.

- Creació de la Guàrdia Civil (1844) per garantir l’ordre

públic, amb estructures militars.

- Més autoritat per als governadors militars que per als

seus homòlegs civils.

- Signatura d’un Concordat amb la Santa Seu el 1851.

HISTÒRIA - INS PREMIÀ DE MAR 11

- Aprovació del Codi Penal.

- Regulació d’un sistema d’instrucció pública estatal.

- Adopció del sistema mètric decimal i un únic sistema de

pesos i mesures per a tot l’Estat.

• Es visqué la Segona Guerra Carlina o dels Matiners (1846-1849), localitzada especialment a Catalunya, degut al descontentament pels impostos i les lleves o quintes. Es saldà amb derrota carlina (reivindicaven el tron per al fill de Carles Maria Isidre, Carles Lluís).

Consultar les pàgines 63 i 64.

General carlí

Ramón Cabrera

(daguerrotip del

1850)

O’Donnell

Isabel II

HISTÒRIA - INS PREMIÀ DE MAR 12

3.5 El Bienni Progressista (1854-1856) • El juny del 1854, el general O’Donnell protagonitzà La

“Vicalvarada”, pronunciament militar que es feia ressò del

descontentament de les capes burgeses per la ralentització

de les reformes, que comptà amb el suport popular en

reivindicació de millores en el nivell de vida de la gent.

• Espartero tornà al capdavant del govern. O’Donnell fou el

ministre de guerra i liderà el partit Unió Liberal.

• Es va reprendre una nova desamortització el 1855, la del

ministre Madoz, que topà amb la vigència del Concordat de

1851. També afectà béns dels ajuntaments i d’altres.

• Es va elaborar la Llei de Ferrocarrils del 1855.

• Les reivindicacions populars (reducció dels consums, abolició de les quintes, millores salarials, etc.) van dur a la primera vaga general de l’Estat espanyol el juliol de 1855.

Consultar documents de les pàgines 68 i 69

HISTÒRIA - INS PREMIÀ DE MAR 13

• Espartero va dimitir, aïllat, i la reina va encarregar la formació de govern a O’Donnell l’estiu de 1856.

• Una nova Constitució, la de 1856, no va ser promulgada.

3.6 La descomposició del sistema

isabelí (1856-1868) • Aquests anys s’alternaren al poder O’Donnell i Narváez.

• Es retornà a la Constitució de 1845 i al moderantisme.

• Fins el 1866 es va viure un cicle de relatiu desenvolupament econòmic (ferrocarril, urbanisme, mineria) i de certa projecció exterior (guerres a Indoxina, Perú, Mèxic i Marroc) que amagaven els problemes de fons del país.

• Després, una crisi agrària i financera generalitzada precipità la caiguda dels successius governs.

HISTÒRIA - INS PREMIÀ DE MAR 14

• La repressió va ser molt forta contra progressistes, demòcrates i republicans, constantment esvalotats.

• La mort dels caps tradicionals de la Unió Liberal i del Partit Moderat va afeblir definitivament el moderantisme.

• En aquest context, personalitats polítiques de variada tendència van acordar l’enderrocament d’Isabel II (Pacte d’Ostende, Bèlgica), aïllada enmig d’un sistema de govern permanentment incapaç de resoldre els problemes del país.

• El cop de gràcia definitiu contra el sistema isabelí va ser donat el setembre de 1868 amb un alçament militar a Cadis.