PENSARELMONCONTEMPORANI

ENTREGA4

Julian Esteve Lahoz

IES ARABISTA RIBERA

CARCAIXENT

La regència de maria cristina

(1833-1840)

EVOLUCIÓ POLÍTICA EN LA ZONA DE DOMINI LIBERAL

• Hi ha que tindre en compte que tots elsesdeveniments polítics que anem a esmentares produeixen al mateix temps que esdesenvolupa la Primera Guerra Carlista.

Quins són els trets més distintius d’aquest període històric?

• La consolidació de dos partits liberals:

– Partit moderat, partidari del anomenat liberalisme doctrinari

– Partit progressista. ( els seus membre són els hereus dels antics “exaltats del trienni”)

• El recurs a la revolució i al pronunciament militar com a forma d’obtindre canvis polítics.

• La supressió definitiva del Antic Règim

Quin és el programa polític del Partit moderat?

• Defensa de la Sobirania compartida entre el Rei i les Corts.

• Sufragi censatari molt restringit.

• Supressió de la Milícia Nacional

• Limitació de la llibertat de premsa.

• Ajuntaments nomenats pel govern central

Quin és el programa polític del Partit Progressista?

• Defensa de la Sobirania Nacional

• Sufragi censatari molt ample.

• Manteniment de la Milícia Nacional.

• Llibertat total de premsa.

• Ajuntaments elegits pel poble.

Quin dels dos partits preferirà aleshores Maria Cristina i desprès

Isabel II

• EL PARTIT MODERAT perquè defensen elprincipi de la Sobirania compartida entre elRei i les Corts, la qual cosa significa que el Reiparticipa encara en la presa de decisionspolítiques.

Què suposava el programa del Partit Progressista?

• Defensen el principi de la Sobirania Nacional,la qual cosa, suposa un “Rei que regna, peròno governa”. No intervé en la presa dedecisions polítiques.

Quina va ser l’estratègia de Maria Cristina de Borbó per a garantir el tron

de la seua filla Isabel?

• Abans de la mort de Ferran VII que es va produir el 29 de setembre de 1833 havia nomenat a CEA BERMUDEZ primer ministre

• Havia destituït a diversos Capitans Generals partidaris del absolutisme.

• Havia decretat una amnistia per als liberals més moderats.

Era Maria Cristina de Borbó partidària de la monarquia absoluta o de la

monarquia parlamentària?

• La primera intenció de Maria Cristina es mantindre lamonarquia absoluta oferint només reformesadministratives

• CEA BERMUDEZ, llança al poble un Manifest de 4d’0ctubre en DEFENSA DE LA MONARQUIA ABSOLUTA.

• Entre les reformes administratives solament destaca lanova divisió de l’Estat en 49 províncies, feta pelministre Javier de Burgos, que pràcticament hasobreviscut fins l’actualitat.

Què objectiu tenia aquesta política inicial de Maria Cristina?

• Tractar de atraure als absolutistes i evitar que es passaren en massa a les files carlines.

VA ACONSEGUIR AQUEST OBJECTIU?

•NO, per això es veu obligada a canviar d’estratègia i buscar un recolzament dels liberals. Això era necessari també si volia comptar amb el suport del Regne Unit i França.

Què va fer Maria Cristina per atraure als liberals?

• Va substituir a Cea Bermudez per Francisco Martinez de la Rosa com a primer ministre.

• Martinez de la Rosa havia sigut diputat de les Corts de Cadis i primer ministre durant el Trienni Liberal. Era un liberal moderat.

• Maria Cristina el va encarregar una reforma política acceptable per a la Corona però que satisfera també les aspiracions del liberalisme.

Què reformes polítiques va introduir Martinez de la Rosa?

• Va donar una amnistia total als liberals queencara quedaven en el exili.

• Va fer que la Corona promulgara una espèciede Constitució: EL ESTATUT REIAL DE 1834que en realitat era una carta atorgada, perquèno havia segut elaborada per unes CortsConstituents elegides pel poble, sinóconcedida per la Corona.

Martinez de la Rosa i el ESTATUT REIAL DE 1834

CAP DEL GOVERN ENTRE ENERO DE 1834 I JUNIO DE 1835

Què característiques tenia el Estatut Reial?

• La sobirania seria compartida entre el Rei i les Corts.

• Les Corts serien bicamerals, es a dir, integrades per dues cambres:– El Estament de Pròcers.- on tindrien representació

la noblesa i alts càrrecs eclesiàstics.

– El Estament de Procuradors.- era la Càmbrad’elecció popular. (En les antigues Corts estamentals els representants de les ciutats rebien el nom de procuradors)

Què característiques tenia el Estatut Reial?

• Per a elegir als procuradors es va establir unsufragi censatari,molt restringit. Solamenttenien dret a vot 16000 persones, dels 12milions d’habitants que tenia Espanya.

• Les Corts sols es reunirien quan les convocarael monarca.

• Les Corts no podien legislar per pròpiainiciativa. La iniciativa legislativa sols la teniala Corona i el Govern nomenat per la Corona.

Què va passar quan es van convocar les eleccions?

• Què malgrat lo reduït del dret de vot van sertriats com procuradors la major part delshomes que havien protagonitzat els canvisdurant les Corts de Cadis i el Trienni Liberal.

• Molts d’aquest homes començaren a reclamarla necessitat de restablir la Constitució de1812

Quina va ser la única decisió important que es va prendre?

• Es va decidir restaurar la Milicia Nacional, sobretot per a que actuara per defendre les ciutats d’un possible atac carlin.

• Tanmateix la Milicia Nacional assoliria un paper revolucionari, al recolzar els moviments dels liberals progressistes a favor del restabliment de la Constitució de 1812

Què conseqüències tenia mentrestant la Guerra Carlina?

• Va provocar un augment de les despeses de l’Estat i un augment del dèficit públic que vaarruïnar la Hisenda.

• Va donar lloc a algunes accions anticlericals perprimera vegada en la Historia d’Espanya. En 1834en Madrid es va estendre una epidèmia decòlera. El poble va pensar que els frares,partidaris del carlisme, havien enverinat l’aiguadels pous i 80 van ser assassinats.

Perquè va presentar la dimisióMartinez de la Rosa?

• Per l’evolució de la guerra carlina i la impossibilitat de reconciliar-se amb els absolutistes.

• Per l’oposició cada vegada major dels liberals progressistes, que volien tornar de nou a la Constitució de 1812.

• Per la seua incapacitat per solucionar els problemes de la Hisenda.

Qui va substituir a Martinez de la Rosa com a Cap del Govern?

• El Comte de Toreno

• Aquest va fer un oferiment a un liberal progressista, d’amplia formació financera com a Ministre d’Hisenda: JUAN ALVAREZ MENDIZABAL, què ha passat a la història com el principal impulsor de la DESAMORTITZACIÓ ECLESIÀSTICA.

• La primera mesura que va prendre va ser:– Ordenar la expropiació i venda dels convents amb menys

de 12 frares.

– També es va expulsar a la Companyia de Jesús (jesuïtes)

Què va passar en l’estiu de 1835?

• Els liberals progressistes que reclamaven larestauració de la Constitució de 1812 van acomençar moviments revolucionaris en moltesciutats com Barcelona, Valencia, Zaragoza oCadis.

• Els revolucionaris van constituir JUNTES LOCALS idesprès PROVINCIALS destituint a les autoritatsnomenades pel govern.

• El comte de Toreno no va ser capaç de reduir al’obediència aquestes juntes

REVOLUCIÓ DE 1835

Què va passar en Barcelona durant la Revolució de 1835?

• En aquesta ciutat es va produir l’assassinat del general Bassa-

• Va ser cremada una fabrica tèxtil molt important “El Vapor” dels germans Bonaplata.

Què decisió va prendre Maria Cristina per tractar de controlar el moviment

revolucionari?• Nomenar a

MENDIZABAL cap del Govern

CAP DEL GOVERN DES DE NOVIEMBRE DE 1835 A MAIG DE 1836

Quin era el programa polític o conjunt de mesures que Mendizabal volia dur

a terme?• Reformar l’ Estatut Reial i ampliar el dret de

vot

• Reclutar un exèrcit de 100000 homes per guanyar la guerra als carlins.

• Finançar les despeses de la guerra i reduir el deute públic amb la DESAMORTITZACIÓ DELS BÉNS DE L'ESGLÉSIA.

Què decisió va prendre Mendizabal en relació a la desamortització?

• Expropiar o nacionalitzar les terres, monestirs i convents del clero regular (frares i monjes)

• Aquests bens serien venuts en pública subhasta i es va acceptar per pagar-lo títols del deute públic, de tal forma que va ser la burgesia la que va comprar aquestes propietats.

Què conseqüències va tindre aquest intent de dur a terme reformes profundes per

part de Mendizabal?

• Malgrat que els liberals progressistes deMendizabal van guanyar les eleccions la Reina vaconsiderar massa radicals aquestes mesures i elva substituir per un govern dirigit pels LIBERALSMODERATS.

• Les eleccions s’havien convocat en febrer de 1836

• El cessament de Mendizabal per la Regent esprodueix en maig de 1836.

Qui va ser nomenat president del Govern?

• Un liberal moderat: Istúriz.

No obstant, què problema tenia Istúriz per a governar?

•Què en les Corts tenien majoria els representants del Partit Progressista (eleccions de febrer)•Què les Corts van aprovar un vot de censura contra el Govern

Què va fer aleshores Istúriz?

• Demanar a la regent la dissolució de les Corts lo que suposava que es tindrien que convocar noves eleccions

Què va fer aleshores la Regent?

•Decretar la dissolució de les Corts

Aço, suposava una provocació per als liberals progressistes

Per tant, què conseqüències va tindre aquesta decisió de Maria Cristina?

REVOLUCIÓ DE 1836

(JULIOL-AGOST)• S'estén un moviment revolucionari per Andalusia,

Aragó València i Extremadura. La milicia Nacional,que ha sigut armada pren la iniciativa revolucionaria.Com en altres ocasions es formen JuntesRevolucionaries.

• Algunes unitats de l’exèrcit liberal es pronuncien afavor dels sublevats

Finalment, què fet determina la victòria dels revolucionaris?

El motí dels sergents de la Granja • La guarnició de Palau es fica a favor dels

revolucionaris i amenaça a la mateixa famíliareal. (Pareix que l’amenaça que va funcionar va ser la d’executar a Fernando

Muñoz)

• Davant d’aquesta situació Maria Cristinaaccepta retornar el poder als Progressistes.

Què conseqüències va tindre la revolució de l’estiu de 1836 i el Motí

de la Granja?

• Un liberal progressita Calatrava va ser nomenat cap del govern.

• En eixe govern Mendizabal, era de nou ministre d’Hisenda, i per tant continuarien les seues reformes.

• Es va ficar en vigor la Constitució de 1812, però es va decidir convocar unes Corts Constituents per elaborar una nova Constitució

Perquè es va decidir elaborar una nova Constitució?

• Perquè el Estatut Real era claramentinsuficient per a satisfer als liberalsprogressistes.

• Perquè es pensava que la Constitució de 1812tenia defectes i era rebutjada per moltsliberals, fonamentalment els moderats itampoc era acceptable per la Corona.

Què nom rep la Constitució elaborada per aquestes Corts?

CONSTITUCIÓ DE 1837Característiques:

• SOBIRANIA NACIONAL, com la Constitució de1812. Aquest fet faria inacceptable aquestaConstitució per als liberals moderats.

Constitució de 1837

Característiques:

• Corts bicamerals:– Congrés dels Diputats (elegit pel poble per sufragi

censatari. Tindrien dret a vot tots el contribuents que eren 1 milió de persones) Recordem que la de 1812 establia el sufragi universal i el Estatut Reial el restringia a només 16000 electors.

– Senat.- (Els electors elegien candidats a senadors en número triple al de senadors. El Rei triava entre aquestos els que volia)

CONSTITUCIÓ DE 1837

Característiques:

• Funcionament de les Corts:

– El Rei convocava i dissolia les Corts, encara que aquestes es tindrien que reunir tots els anys.

– El poder legislatiu era un poder que tindrien les Corts, però el Rei i el Govern gaudien de la iniciativa de presentar projectes de Llei a les Corts.

Què altres lleis van completar la reforma del sistema polític?

• Llei electoral, que com hem dit establia el sufragi censatari, però molt ample. S'estenia el dret de vot a tots els contribuents (1 milió)

• Llei de impremta.- Llibertat total de premsa sense censura prèvia.

• Llei d’ajuntaments.- Els càrrecs municipals serien elegits pel poble.

• Milícia Nacional.- Es mantenia aquest cos de voluntaris, armats per a defensar el règim liberal

Què reformes socio-econòmiques es van fer?

• Mendizabal va continuar la Desamortització dels bens de l'Església. Ara la desamortització va afectar als bens del clero secular (cures).

• Es van suprimir definitivament els Senyorius. La llei establia que serien els Tribunals els que determinarien la propietat de les terres, es a dir si eren de la noblesa o dels llauradors.

• Es va produir la supressió de les vinculacions i els mayorazgos.

No obstant, que va passar en les primeres eleccions celebrades aplicant

la nova llei electoral?

• Les eleccions de octubre de 1837 van ser guanyades per:

El PARTIT MODERAT

Quan de temps es van mantindre en el poder governs dels moderats?

• Durant un període de 3 anys (de 1837 a 1840) que es va caracteritzar perquè:

– Els moderats no van fer res per canviar la Constitució, perquè van donar prioritat a aconseguir la victòria sobre els carlins.

– Un protagonisme cada vegada major dels militars degut al desenvolupament de la guerra carlina.

Què general destacava per damunt de tots?

• Baldomero Espartero, cap de l’exèrcit del Nordque lluitava directament contra els carlins ique era un heroi des de 1836, quan haviatrencat el setge carlin sobre Bilbao. Esdecantava pels liberals progressistes.

• Aquesta potser una de les raons per les quals els governs del partit moderat no van tractar de desfer les reformes anteriors dels progressistes.

Què altre general va començar també a destacar?

• El general Narvaez, que havia sigutnomenat general d’un nou exèrcit que s’haviaconstituït en la zona centre, per si de cas esproduïa una desfeta en el nord.

• Però Narvaez, era en canvi partidari del PartitModerat i va fer alguns contactes amb militarsper tractar de fer un pronunciament, per laqual cosa Espartero va exigir la seua dimissió.Narvaez va tindre que marxar al exili.

RAMON MARIA NARVAEZ

Què conseqüències tindria la signatura del Conveni de Vergara en 1839?

• Alguns progressistes que s’oposaven al acordvan fer una sublevació en Madrid, que vaacabar amb la invasió del Congrés delsDiputats, lo que va obligar a canviar el Govern.

Què va fer el Partit Moderat una vegada guanyada la guerra?

• El Partit Moderat i la Regent Maria Cristinapensen que era necessari fer reformes:

– la llei electoral que reduira el nombre d’electors

– Supressió de la Milícia Nacional, que havia sigut laforça que havia fet triomfar les revolucions

– Nova llei d’ajuntaments perquè els alcaldesdeixaren de ser triats pel poble, i en canvi forennomenats pel govern central.

– Control de la premsa

Però, què era previsible que ocorreguera si es feia alguna d’aquestes

reformes?

• Què els progressistes iniciaren un nou moviment revolucionari.

Què decisió van prendre finalment Maria Cristina i el Partit Moderat?

• TRACTAR DE FER LA REFORMA DE LA LLEI D’AJUNTAMENTS

I, quina era la única força que podria, aleshores, impedir el triomf de la

revolució?

• EL EXÈRCIT, que sabem que estava controlatper ESPARTERO, nomenat ara duc de laVictòria.

Com es van desenvolupar els fets?LES CORTS VAN ELABOREN LA NOVA LLEI

D’AJUNTAMENTS

MARIA CRISTINA ES TRASLLADA A BARCELONA PER DEMANAR EL SUPORT D’ESPARTERO

ESPARTERO LI ACLARA QUE ESTA EN CONTRA D’AQUESTA REFORMA DE LA LLEI D’AJUNTAMENTS

MARIA CRISTINA ES DECIDEIX A SANCIONAR I PROMULGAR LA LLEI D’AJUNTAMENTS

Què conseqüències té aquesta decisió de Maria Cristina?

EN L’ESTIU DE 1840 ES GENERALITZA UN NOU MOVIMENT REVOLUCIONARI PER PRACTICAMENT TOT EL PAÍS

ES FORMEN JUNTES EN TOTES LES CIUTATS IMPORTANTS QUE DEMANEN LA RENÚNCIA DE MARIA CRISTINA

ESPARTERO DONA EL SEU SUPORT ALS REVOLUCIONARIS (SETEMBRE)

MARIA CRISTINA NOMENA A ESPARTERO CAP DEL GOVERN I TEMPS DESPRES RENUNCIA A LA REGÈNCIA,.

MARXA AL EXILI (12 d’octubre de 1840)

Fi de la regència de maria cristina de borbó