QUAN LA MIRADA ÉS PART DEL PROBLEMA I DE LA SOLUCIÓ

Un resum de les propostes dels seminaris sobre com analitzar i com actuar quan la pobresa afecta

els infantsJaume Funes, març 2016

Empobrir és robar a un infant oportunitats vitals necessàries. Atendre sempre és garantir, de

diferents maneres, les oportunitats vitals que tot infant té dret a tenir per rebre resposta a les seves

necessitats (al llarg de les diferents etapes evolutives).

1. ACLARIR LES RAONS PER OCUPAR-SE DE LA INFÀNCIA

QUE PATEIX LA POBRESA ADULTA

•Beneficència•Filantropia•Fraternitat•Solidaritat

2. COMPLIR L’OBLIGACIÓ DE DESCOBRIR LA SEVA MIRADA

a. La perspectiva d’infant i la pobresa

• Amb quins ulls miren i veuen• Com cerquen sentits al que viuen• Com frueixen• De quines maneres pateixen

• Com s’adapten per no patir• Les altres experiències de la seva vida en les que depositen la

felicitat• Les seves vivències i els nostres danys• Descobrir els arguments amb els que expliquen el que està passant

1. Un entorn d'oportunitats2. Una vida vinculada3. Poder participar en el disseny de la vida de tots4. Compartir projectes, identitats i pertinences

b. Atendre pensant en ells i elles sempre serà mantenir i estimular 4 contextos

3. FER JUSTÍCIA I GARANTIR LA INFÀNCIA

Els 4 tipus de resposta obligatòria quan es pensa primer en els infants

1. Salaris i ocupacions dignes. Rendes garantides (viure en societats més justes)

2. Rendes d’infància (tenir menys infants empobrits)3. Paquet bàsic d’oportunitats garantit (impedir els

impactes que destrueixen la condició infantil)4. Adaptació de serveis i flexibilitats d’accés

(requisits i estils professionals en clau d’infància i adolescència)

POBR

ESES

DESI

GUAL

TATS

EXCL

USI

Ó

IMPACTES SINGULARS SOBRE LA INFÀNCIA

ACCÉS A RECURSOS

DIFICULTATS EN SOLEDAT

LÒGICA I SEQÜÈNCIA DE LES RESPOSTES A LA POBRESA INFANTIL

SALARIS I OCUPACIÓ

DIGNES

RENTES BÀSIQUES /

GARANTIDES

PAQUET BÀSIC D’OPORTUNITATS

GARANTIT

RENTES D’INFÀNCIA

(fills a càrrec, criança...)

Ajudes i suports.

Flexibilitat per l’accés.

Recursos pensats per

a la diversitat i

les crisis

PAQUET BÀSIC D’OPORTUNITATS

GARANTITEstímuls (tot allò que desencadena a cada moment els processos de desenvolupament), disponibilitat d'afectes (tot allò que permet construir la pròpia seguretat a partir de sentir-se vinculat a algú) facilitació de vivències, d'experiències vitals positives (tot allò que fa sentir satisfaccions vitals i construir l'autoestima) possibilitats d'aprenentatge, d'adquisició de competències, coneixements, sabers, cultures (tot allò que es necessita per viure en la societat actual en companyia d'altres persones).

Necessitats bàsiques0-3

Temps infantilsEscolarització diversitat

Espais de creativitat, comunicació i participació

Estimulació primerenca

4. DESCOBRIR ELS IMPACTES, LES FERIDES I LES

CICATRIUS

a. Ajudar no és curar “malalties”. Sempre serà:

• Reduir la pobresa• Evitar danys

• Omplir mancances• Enfortir per resistir

• Mantenir la rebel·lió

b. La pobresa no “causa” res, però ho altera tot

• Existeixen multiplicitat d’efectes interrelacionats• Cap pedaç de vida és secundari• El pitjor dels efectes és viure a la intempèrie social• A més, les institucions i els seus professionals acaben

empobrits• La pobresa crea una situació en la que el desenvolupament sa queda compromès

• La pobresa obliga a les famílies a viure en unes condicions que impacten significativament sobre la vida

dels infants

c. Quan les famílies no poden fer de famílies

a) No podem privar del seu dret a tenir adults que garanteixin:• El seu desenvolupament• La seva construcció emocional• El descobriment del seu lloc al món

b) Quan es tracta de lluitar per sobreviure:• L’educació passa a 2º pla• La desesperança suprimeix abraçades• El clima afectiu i de relació canvia• Et senten impotents per fer de mares i pares

d. Educació negadaEducabilitat compromesa

Quatre aspectes claus:1. Les desigualtats posen en risc greu la funció humanitzadora de

l’escola2. És el context en que més es poden reduir els determinismes de

la pobresa3. L’escola empobrida es torna encara més incompatible amb les

infàncies pobres4. L’escola ha de ser un territori de confort vital normalitzador. Ha

d’aportar alguna serenor

La pobresa i la desigualtat:

1. Determinen les expectatives del professorat2. El tracte diferenciat inocula la incompetència en l’alumnat

pobre3. Apareix fàcilment l’etiquetatge dels comportaments

inadequats

Enmig d’un fort augment de la segregació, la híper concentració de les dificultats, la manca de consideració de

les complexitats educatives

Recordar què vol dir educabilitat

d. Felicitats d’infància malgrat la pobresa

• Felicitats que els construeixen per evitar que els malestars els destrueixen

• Les atencions estan al servei de fer possible la felicitat

• Les persones adultes no tenim dret a avançar patiments ni a privar de felicitats (viure allò que pertoca, no viure allò que no toca)

• Quan la infelicitat dominant fomenta la desesperança, augmenta l’angoixa

e. Els universos emocionals, relacionals, d’equilibri o de tensió

• No augmenta la insània. Van a salut mental (saturada) perquè és l’única estructura d’escolta

• Emmalaltir és, a vegades, l’única sortida• Els pobres (els infants que pateixen la pobresa) poden entrar amb

facilitat en els circuits del diagnòstic i l’etiquetatge• La persona es torna vulnerable per la soledat i l’exclusió• La pobresa fa perdre l’estatus de ciutadà• El malestar és la pèrdua de la serenor vital

• La pobresa no augmenta la fragilitat (tots som éssers fràgils) sinó que genera vulnerabilitat

• L’infant es torna vulnerable quan ni la família, ni l’escola, ni la comunitat poden crear-li un entorn positiu

• En el projecte d’una vida tot no poden ser desesperances• Considerar quin és el nivell de patiment mental suportable

5. RECORDAR QUE LES RESPOSTES TAMBÉ PODEN

FER MAL

a. Preguntes prèvies inevitables

• Preguntar-se sempre si una resposta no genera més empobriment, més segregació, més incapacitació

• Els danys colaterals no són secundaris• La pobresa no ha de passar a ser una categoria més del sistema de classificació de les dificultats

b. Un criteri universal indefugible

c. Del buit en les respostes “naturals” a l’assistencialisme

• La urgència i la necessitat de fer està obligant a utilitzar recursos inapropiats

• La resposta acaba dominada per la regulació i el procediment

• La pobresa genera buits en els sistemes de resposta “naturals”

• Tot acaba sent multiprestació i multiassistència

6. PENSAR LES RESPOSTES EN POSITIU

a. Els 4 criteris que han de respectar les respostes

1.La universalitat. Respostes pensades per a tota la infància d’un territori amb formes d’aplicació que han previst la diversitat

2.La discriminació en positiu. Que no rebi més qui més té. Que permeti a tots els infants situar-se en una situació similar a la dels seus companys. Acompanyada de relats sobre la pobresa per a tothom

3. La garantia d’accés. Oferta, ponts, passarel·les, procediments4. Ser proposades, explicades i divulgades com a respostes a l’acompliment d’un dret de l’infant

b. La pobresa no canvia les regles de l’atenció a la infància

• Recordar 7 regles elementals

El projecte Reflexions: La pobresa amb ulls d’infantés una iniciativa del Palau Macaya i CaixaProinfància

Organització: Palau MacayaDirecció científica: Jaume Funes