LLUM NÁCHER ARROYO

JOANA ORTEGA SANZ

CELIA PRADES SIRVENT

DOINITA FLORIANA VALU

ÍNDEX

POBRESA INFANTIL

MUNDIAL

Actualment mor un xiquet cada 3 segons degut a la

pobresa, això significa que moren uns 30.000 xiquets

diariament. Ells són les primeres víctimes de la

pobresa, sent aquesta la principal causa de la violació

dels seus drets.

Llum Nácher Arroyo, Joana Ortega Sanz,

Celia Prades Sirvent i Doinita Floriana Valu 1º Medicina V. L5

1

Índex 1. INTRODUCCIÓ.................................................................................................................. 2

2. DEFINICIONS ........................................................................................................................ 2

3. POBRESA INFANTIL MUNDIAL ....................................................................................... 3

Mesurar la pobresa infantil .................................................................................................... 3

La pobresa infantil com a greu privació ............................................................................... 4

La pobresa infantil i l'ensulsiada de la protecció de la infància.......................................... 9

La pobresa infantil com a privació Relativa ....................................................................... 11

Les múltiples dimensiones de la pobresa infantil ............................................................... 13

4. POBRESA INFANTIL A ESPANYA .................................................................................. 14

5. CAUSES DE LA POBRESA INFANTIL ............................................................................ 19

6. CONSEQÜÈNCIES EN GENERAL DE LA POBRESA INFANTIL .............................. 21

7. CONSEQÜÈNCIES MÈDIQUES DE LA POBRESA INFANTIL .................................. 24

Opinions reflectides per la població .................................................................................... 27

8. EXISTEIXEN SOLUCIONS PER A PAL·LIAR LA POBRESA INFANTIL? .............. 28

9. CONCLUSIONS ................................................................................................................... 29

10. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................. 31

2

1. INTRODUCCIÓ

Associem la pobresa infantil a mons amb poc poder econòmic, és a dir, a aquells països

en vies de desenvolupament. Però la veritat és que la pobresa infantil és un problema molt

expandint a nivell mundial, i afecta tant a països pobres com a països rics. Per aquest

motiu, volem proporcionar tota la informació possible sobre aquest tema.

En els següents punts abordarem les formes de mesurar l’índex de pobresa infantil, les

causes i les conseqüències i les possibles solucions que puga tindre aquest enorme

problema.

2. DEFINICIONS

- POBRESA INFANTIL: Les Nacions Unides consideren la pobresa com “una condició

humana que es caracteritza per la privació contínua o crònica dels recursos, la capacitat,

les opcions, la seguretat i el poder necessari per gaudir d'un nivell de vida adequat i d'altres

drets civils, culturals, econòmics, polítics i socials”. Encara que la pobresa inclou la

privació de béns i serveis bàsics, també inclou privacions d'altres drets humans

fonamentals –com el descans i la recreació, i la protecció contra la violència i els

conflictes– que amplien les opcions de les persones i els permeten aconseguir el seu

potencial. A causa que els nens i les nenes experimenten la pobresa com un entorn que

perjudica el seu desenvolupament mental, físic, emocional i espiritual, és especialment

important ampliar la definició de pobresa infantil més enllà de conceptes tradicionals com

a baixos ingressos de les famílies o baixos nivells de consum.

- CREIXEMENT: És el tret fisiològic que defineix al nen i ho diferencia de l'adult. És un

procés bàsicament quantitatiu, vinculat a l'augment de la massa de teixits i òrgans, que

s'acompanya d'una remodelació morfològica i maduració funcional (Hernández

Rodríguez, 2001). S'avalua a través de l'augment de la grandària corporal.

- DESENVOLUPAMENT INFANTIL: És un procés de canvi en el qual els nens aprenen

i adquireixen nivells cada vegada més complexos de moviments, pensaments, sentiments

i de relació amb els altres. És per tant un procés multidimensional que inclou el motor, el

cognitiu (capacitat per integrar, pensar, raonar), l'emocional (autoconfiança, capacitat per

sentir) i el social (capacitat per relacionar-se amb els altres).

- BENESTAR INFANTIL: És un concepte que actualment inclou tant les influències

materials i ambientals que incideixen sobre els nens, com la percepció directa que els

mateixos tenen del seu estat físic, emocional i social. Abasta els aspectes positius i

negatius dels diversos contextos en què es desenvolupen les seves vides (escola, família,

comunitats, grups d'amics).

3

- ESTRÉS TÒXIC: L'estrès tòxic ocorre quan un nen afronta, sense suport adequat d'un

adult, una freqüent, fort i perllongada adversitat, com l'abús físic o emocional, exposició

a la violència, càrregues acumulades de problemes econòmics familiars, etc. Aquest tipus

d'activació perllongada dels sistemes de resposta a l'estrès pot pertorbar el

desenvolupament del cervell, afeblir altres sistemes d'òrgans i augmentar el risc de

malalties i deterioració cognitiva en l'edat adulta, com a trastorns cardíacs, diabetis, abús

de substàncies i depressió.

- DESIGUALTAT SOCIAL: El terme desigualtat social fa referència a una situació

socioeconòmica en la qual un grup o minoria rep un tracte diferent per part d'un altre

individu o col·lectiu.

- EXCLUSIÓ SOCIAL: Per exclusió social s'entén la falta de participació de segments

de la població en la vida social, econòmica i cultural de les seves respectives societats a

causa de la manca de drets, recursos i capacitats bàsiques que fan possible una participació

social plena.

-RECESSIÓ ECONÒMICA: Recessió, en macroeconomia, és la disminució

generalitzada de l'activitat econòmica d'un país o regió, mesura a través de la baixada, en

taxa anual, del Producte Interior Brut real, durant un període suficientment perllongat.

- POBRESA ENERGÈTICA: Pobresa energètica, referida a una llar familiar, és aquella

situació en la qual els ingressos són nuls o escassos per pagar l'energia suficient per a la

satisfacció de les necessitats domèstiques.

3. POBRESA INFANTIL MUNDIAL

Mesurar la pobresa infantil

És difícil comprimir les nombroses dimensions de la pobresa –entre elles la mortalitat,

la morbiditat, la gana, l'analfabetisme, la falta de llar i la falta de poder– en un sol

indicador. Un dels indicadors més àmpliament utilitzats per definir la pobresa humana és

el punt de referència d'un dòlar al dia per persona expressat en paritats de poder adquisitiu,

que va introduir en 1990 el Banc Mundial3. Al costat d'un indicador sobre la gana, aquesta

és una de les dues metes emprades en els Objectius de Desenvolupament per al Mil·lenni

per mesurar els progressos en la reducció de la pobresa.

L'índex de desenvolupament humà del Programa de les Nacions Unides per al

Desenvolupament i l'indicador sobre la pobresa que es deriva del mateix, l'índex humà de

pobresa, són dues poderoses alternatives als indicadors sobre el benestar humà referits a

4

l'ingrés. Es concentren, respectivament, en les capacitats humanes i les privacions

humanes. Aconseguir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni relatius a la

supervivència, la salut, l'educació i el gènere reduiria de manera considerable la pobresa

que es mesura mitjançant l'índex de pobresa humana.

Les comparacions entre l'índex de desenvolupament humà i altres indicadors de la

pobresa relacionats amb els ingressos, com el producte intern brut per càpita (PIB per

càpita), han demostrat que els països amb els mateixos nivells d'ingrés per càpita poden

presentar nivells molt diferents en el seu desenvolupament humà.

Això suggereix que els països de baixos ingressos tenen un cert marge per abordar

l'analfabetisme o la mala salut fins i tot si no aconsegueixen generar un ràpid creixement

econòmic.

Encara que són importants per mesurar la pobresa en termes amplis, ni la mesura sobre

els ingressos emprada pel Banc Mundial ni els índexs composts del Programa de les

Nacions Unides per al Desenvolupament han estat específicament formulats per avaluar

la pobresa infantil. Pesi els seus mèrits, cap quantifica quants nens i nenes viuen en la

pobresa ni es concentren directament en la privació dels seus drets.

De tots aquests indicadors, solament la privació d'educació i informació poden

respondre's en simples termes binaris; els altres són una qüestió de graduació. Ja que

pràcticament tots els nens i les nenes tenen accés a algun tipus d'aliments o aigua, per

exemple, els investigadors van haver de designar una línia arbitrària en el continu de la

privació, establint un punt en el qual no hi ha cap dubte que el grau de privació lesiona

els drets humans. En realitat, és raonable concloure que fins i tot privacions menys greus

que les esmentades anteriorment podrien soscavar sovint les possibilitats de

supervivència del nen i resultar lesives per als seus drets humans.

La pobresa infantil com a greu privació

La noció de privació permet cridar l'atenció sobre les circumstàncies que envolten als

nens i les nenes, en projectar la pobresa com un atribut de l'entorn en el qual viuen i

creixen. Les enquestes estadístiques de llars que es van començar a realitzar a intervinguts

i a la fi dels anys 1990 permeten comparar els nivells de privació de béns i serveis

essencials que sofreixen els nens en diferents països. L'impuls per a aquesta recerca es

deriva del compromís que van contreure els 117 Estats que van participar en el Cim

Mundial per al Desenvolupament Social, celebrada en 1995, d'abordar la pobresa com

una qüestió de drets humans.

Un estudi empíric recent realitzat per la universitat de Bristol i la London School of

Economics, encarregat per l'UNICEF, va considerar la forma en què els nens i les nenes

dels països en desenvolupament sofreixen una sèrie de privacions greus en set esferes:

nutrició adequada, aigua potable, instal·lacions decents de sanejament, salut, habitatge,

educació i informació8. L'estudi va utilitzar una interpretació estricta de “privació greu”,

que és la que normalment s'empra en aquest tipus de recerques. Per exemple, un nen privat

greument d'una educació significa aquí que el nen no ha acudit mai a l'escola, en lloc del

5

concepte més àmpliament utilitzat de “no ha acabat l'educació primària”. Els

investigadors es van basar en aquestes definicions altament restrictives per assegurar que

estaven mesurant la privació a un nivell en el qual es menyscabaven sens dubte els drets

de la infància.

Mil milions de nens i nenes sofreixen a causa d'una o més formes de privació

extrema

L'estudi va concloure que més d'1.000 milions de nens i nenes –més de la meitat de

tota la població infantil dels països en desenvolupament– sofreixen almenys una forma

de privació greu. El fet que un de cada dos nens estigui privat fins i tot de les mínimes

oportunitats en la vida és una dada alarmant. A més, utilitzant aquests criteris, l'estudi va

concloure que al voltant de 700 milions de nens i nenes sofreixen dues o més formes de

privació greu.

Privació de nutrició: Més d'un 16% dels menors de cinc anys dels països en

desenvolupament sofreixen desnutrició greu. Prop de la meitat d'aquests 90

milions de nens i de nenes viuen a Àsia meridional. Molts d'aquests nens i nenes

sofreixen anèmia, estan febles i són vulnerables a la malaltia; la majoria d'ells

tenien ja sota pes en néixer; alguns d'ells confrontaran problemes d'aprenentatge

si alguna vegada acudeixen a l'escola. Probablement, seguiran sent els més pobres

dels pobres durant totes les seves vides.

Privació d'aigua: Al voltant de 400 milions de nens i nenes –una mitjana d'un de

cada cinc nens als països en desenvolupament– manquen d'accés a l'aigua potable.

La situació és especialment greu a Àfrica subsahariana: allí, en països com

Etiòpia, Rwanda i Uganda, quatre de cada cinc nens utilitzen aigües superficials

o han de caminar més de 15 minuts per trobar una font d'aigua protegida. Les taxes

de privació greu d'aigua són considerablement majors a les zones rurals (27%)

que en les urbanes (7%). La falta d'aigua potable és una de les principals causes

de malaltia, però també afecta la productivitat del nen i la seva assistència a

l'escola. Els nens i les nenes –especialment aquestes últimes– que han de caminar

grans distàncies a la recerca d'aigua sofreixen sovint una prohibició de fet d'acudir

a l'escola.

Privació de sanejament: Un de cada tres nens al món en desenvolupament –més

de 500milions de nens i nenes– manca completament d'accés a instal·lacions de

sanejament; de nou, aquest problema és especialment greu a les zones rurals.

Sense accés al sanejament, el risc que corren els nens i les nenes de contreure

malalties augmenta de manera considerable, posant encara més en perill les seves

possibilitats de supervivència i reduint sovint la possibilitat d'aprofitar plenament

la seva escolarització. Per exemple, milions de nens i nenes en edat escolar estan

infectats per paràsits intestinals que, segons tots els estudis, perjudiquen la

capacitat d'aprendre.

6

Privació de salut: Al voltant de 270 milions de nens i nenes, o poc més d'un 14%

de tota la població infantil dels països en desenvolupament, no té accés als serveis

de salut. A Àsia meridional i Àfrica subsahariana, un de cada quatre nens no rep

cap de les sis vacunes principals o manca d'accés a tractament si sofreix de diarrea.

Privació d'habitatge: Més de 640 milions de nens i nenes dels països en

desenvolupament sofreixen una privació greu d'habitatge, sent els que viuen a

Àfrica subsahariana els més afectats. No obstant això, la falta d'accés a un

habitatge adequat està també generalitzada a Àsia meridional, Orient Mitjà i

Àfrica del Nord; en aquesta última regió, els nens i nenes de les zones rurals tenen

quatre vegades més probabilitats de mancar d'habitatge que els seus coetanis de

les zones urbanes.

Privació d'educació: Més de 140 milions de nens i nenes dels països en

desenvolupament –un 13% d'aquells que tenen de 7 a 18 anys– no han acudit mai

a l'escola. Aquesta taxa és d'un 32% entre les nenes a Àfrica subsahariana, on un

27% dels nens tampoc acudeixen a l'escola, i un 33% entre els nens i nenes de les

zones rurals d'Orient Mitjà i Àfrica del Nord. La diferència en matèria de gènere

és major en aquesta última regió, on un 34% de les nenes i un 12% dels nens mai

han acudit a l'escola. A Àsia meridional, aquests percentatges són d'un 25% i un

14% respectivament, la qual cosa contribueix de manera considerable al

desavantatge mundial general que sofreixen les nenes. A tot el món, un 16% de

les nenes i un 10% dels nens no acudeixen a cap moment a l'escola.

Privació d'informació: Més de 300 milions de nens i nenes als països en

desenvolupament manquen d'informació i no tenen accés a la televisió, la ràdio,

el telèfon o els periòdics. Sense accés a la informació, els nens i les nenes manquen

d'educació en el sentit més ampli, inclosos els mecanismes que els permeten estar

informats sobre els seus drets i oportunitats, així com la seva capacitat per

participar de manera efectiva en la societat.

7

Les privacions en un aspecte accentuen sovint altres privacions

L'estudi va confirmar també que els desavantatges se superposen i es reforcen

mútuament. Una falta de sanejament genera la contaminació de l'aigua que utilitzen els

nens i una nutrició deficient els fa més vulnerables a la malaltia i la diarrea; si no reben

tractament, les malalties redueixen encara més el seu pes corporal i la seva resistència a

les mateixes. Els nens mal alimentats, freqüentment malalts o que no tenen accés a l'aigua

potable, a un habitatge decent o a instal·lacions adequades de sanejament, solen tenir més

problemes a l'escola.

8

Un nen amb una greu privació d'habitatge, que viu en una llar on impera

l'amuntegament i en un veïnat pobre, pugues no ser capaç d'assimilar una educació fins i

tot si hi ha una escola prop de la seva casa.

Els nens i les nenes de les zones rurals estan més exposats a aquestes formes

extremes de privació

Els nens i les nenes que viuen a les zones rurals del món en desenvolupament corren

com a mitjana un perill dues vegades major de sofrir una privació greu de béns i serveis

essencials en comparació dels seus coetanis de les zones urbanes. També corren un perill

dues vegades major de sofrir una greu privació en matèria de nutrició i tres vegades major

de no acudir mai a l'escola. Per descomptat, no tots els nens i les nenes de les zones

urbanes gaudeixen de les mateixes condicions de vida. Per exemple, els nens i les nenes

que viuen en assentaments precaris poden viure en pitjors condicions que els seus coetanis

de les zones rurals.

La privació greu entre els nens i les nenes no és una qüestió que afecti solament als

països de baixos ingressos

L'estudi realitzat per la Universitat de Bristol i la London School of Economics es

va centrar en les privacions de béns i serveis essencials que experimentaven els nens i les

nenes als països en desenvolupament. Una conclusió preocupant és que molts dels nens i

les nenes en situació d'extrema pobresa viuen en països on els ingressos nacionals són

relativament alts.

L'ingrés nacional és sens dubte un factor. Com a mitjana, els països de baixos ingressos

solen tenir taxes més elevades de privació que els països de mitjos ingressos. No obstant

això, un nombre considerable de nens i nenes dels països de mitjos ingressos estan encara

exposats a greus privacions. Per exemple, mentre els nivells de privació de Xina i

Colòmbia són pràcticament els mateixos, el INB és bastant més elevat en aquest últim

país. Al revés, encara que Colòmbia i Namíbia tenen nivells similars d'ingrés per càpita,

els seus nivells de privació difereixen de manera considerable.

El nivell de privació de Namíbia és similar al de Togo, un país bastant més pobre.

La discriminació de gènere és un factor subjacent de la privació greu

L'accés deficient a l'educació, l'alimentació o els serveis de salut té implicacions molt

especials per a les dones i els seus fills. Les grans diferències en la majoria de les regions

entre el nombre de nenes i de nens que mai han acudit a l'escola són una mostra palpable

de la discriminació que confronten les nenes i les dones. En molts sectors es considera

que la discriminació de gènere és un dels elements que contribueixen amb més força al

fet que els nens visquin en situacions de pobresa. La forma en què s'obtenen els recursos,

9

i com es valoren i distribueixen, depèn de les relacions de poder entre els homes i les

dones dins de la llar i en la pròpia societat.

La pobresa infantil i l'ensulsiada de la protecció de la infància

La pobresa denega als nens i les nenes seguretat, dignitat i protecció

Els nens i les nenes que viuen en una situació de pobresa no solament sofreixen una

privació material. La pobresa emocional i espiritual és també una revocació dels seus

drets. No obstant això, aquestes dimensions de la pobresa infantil i la seva vinculació amb

la privació material i la falta de recursos familiars i comunitaris han estat objecte de molt

poques recerques i estan molt mal documentades, per la qual cosa les dades comparables

internacionalment relacionats amb la protecció infantil són encara molt escassos. La

Convenció sobre els Drets del Nen deixa clar que és obligació dels governs i dels

progenitors proporcionar l'entorn protector necessari per assegurar que tots els nens i les

nenes visquin una infància segura i amb dignitat. També està igualment clar que a milions

de nens i nenes a tot el món se'ls denega aquesta protecció. Aquests nens i nenes són tan

pobres com aquells els drets dels quals a la supervivència, la salut i l'educació estan

amenaçats per una falta de béns i serveis essencials.

Tots els anys, desenes de milions de nens i nenes són víctimes de l'explotació, la

violència i els maltractaments. Hi ha grups que els segresten de les seves llars i les seves

escoles perquè participin en conflictes armats. Altres grups els converteixen en víctimes

de la tracta i els obliguen a treballar en la prostitució i en tallers on se'ls explota. Se'ls

priva de la cura dels seus progenitors innecessàriament i se'ls obliga a casar-se de manera

prematura. Estan subjectes a la violència i als maltractaments en la llar, l'escola i la

comunitat. Els efectes d'aquests abusos tenen conseqüències duradores a llarg termini;

priven als nens i les nenes de la seva infància i els impedeixen aconseguir el seu ple

potencial.

La privació material exposa als nens i les nenes a l'explotació i a l'abús

Molts abusos contra la protecció infantil estan relacionats amb privacions materials

profundament arrelades. Una de les formes més òbvies en què la pobresa material facilita

l'explotació i el maltractament és a través del treball infantil. La pobresa crea una

necessitat econòmica que pot obligar als nens i nenes vulnerables –com els quals es troben

atrapats en els conflictes armats, o orfes o vulnerables a causa del VIH/SIDA– a realitzar

treballs perillosos, sovint a costa de la seva educació i la seva recreació. En l'actualitat, es

creu que hi ha 180 milions de nens i nenes atrapats en les pitjors formes de treball infantil.

Els abusos contra la protecció infantil reforcen el cicle generacional de la pobresa

10

La privació material fa que els nens i les nenes siguin més vulnerables a la tracta i a

l'explotació sexual comercial. Al voltant d'1,2 milió de nens i nenes són víctimes tots els

anys de la tracta12; 2 milions de nens i nenes, la majoria aquestes últimes, estan sotmesos

a l'explotació sexual en la indústria comercial del sexe, que genera milers de milions de

dòlars. Encara que la pobresa agreuja els abusos contra la protecció infantil, també és

veritat que l'abús obliga sovint als nens i les nenes a sofrir una privació material o

empitjora la pobresa existent.

La violència i els maltractaments en la llar poden obligar als nens i les nenes a

instal·lar-se als carrers, on és molt probable que la seva pobresa es torni permanent. La

discriminació pot ser un obstacle per a l'aprenentatge a l'escola i pot conduir a l'abandó

escolar. L'explotació genera pobresa en allunyar als nens i les nenes de l'escola, mantenir-

los en mal estat de salut i sotmetre'ls a un major abús psicològic i físic.

Els nens i les nenes confronten riscos especials en el sistema de justícia criminal

La pobresa porta al fet que els nens i les nenes hagin d'enfrontar-se sovint amb la llei.

Els sistemes de justícia criminal que no tinguin una visió oberta sobre els drets dels nens

i nenes acusats de crims poden perpetuar la pobresa. Quan s'acusa als nens i nenes de

crims com el robatori d'aliments o se'ls deté per demanar almoina, la causa subjacent és

amb freqüència la pobresa. I quan la resposta per confrontar el problema que presenten

els nens i les nenes acusats de crims és la detenció, la conseqüència és la separació de les

seves famílies i de la comunitat en general a una edat molt primerenca. Això dificulta la

possibilitat que aprenguin les aptituds per a una vida pràctica necessàries per actuar de

manera efectiva en la societat i escapar a la pobresa en l'edat adulta.

Fins i tot després de la seva posada en llibertat, sofreixen molt sovint a causa de

l'estigmatització i poden tenir dificultats per integrar-se en la comunitat, situacions totes

elles que contribueixen a una major marginació i una major pobresa en el futur. En la

majoria dels casos, el llegat de la pobresa no es deté en una generació, sinó que afecta a

diverses generacions futures.

Les famílies proporcionen la millor protecció

Les famílies formen la primera línia de defensa de la infància; com més lluny estan els

nens i les nenes de les seves famílies, més vulnerables són. Les nenes i els nens separats

de les seves famílies, tant aquells que viuen o treballen als carrers com els qui estan

internats en institucions, corren un major perill de ser víctimes de la marginació i els

abusos, i de viure en la pobresa durant l'edat adulta.

Els qui han de viure als carrers manquen de protecció contra la violència i l'explotació.

També corren un gran perill de contreure el VIH. Els nens i nenes sotmesos a la cura

institucional, encara que aparentment estiguin protegits contra els abusos més clars, es

troben segregats segons la seva edat i el seu gènere, i apartats de les seves comunitats.

11

Això dificulta l'adquisició d'aptituds socials fonamentals, així com el suport i la interacció

de la comunitat.

Solament és possible lluitar contra la pobresa quan els nens i les nenes no sofreixen a

causa de l'explotació, la violència i els abusos. Per desgràcia, no hi ha una solució fàcil a

aquest problema: no és possible vacunar a un nen contra l'abús. Però hi ha alguna cosa

que és possible fer. Podem començar per assegurar que tots els nens i les nenes visquin

en un entorn protector adequat.

La pobresa infantil com a privació Relativa

Els nens i les nenes poden experimentar la pobresa fins i tot quan no sofreixen

greus privacions o abusos

Créixer en una família les condicions materials de la qual estiguin molt prop del que

resulta “normal” en la comunitat és important per als nens i les nenes. Les recerques sobre

la forma en què els propis nens i nenes experimenten i senten la pobresa suggereix que la

privació relativa –quan els nens i les nenes manquen d'accés a les mateixes oportunitats

que altres nens i nenes– perjudica als joves tant als països rics com als països pobres.

La privació de béns i serveis que els adults no sempre consideren com a “essencials”

pot ser considerada de manera diferent pels nens, que podrien sentir que se'ls denega l'estil

de vida i les oportunitats disponibles per a altres nens i nenes.

La privació relativa representa una desigualtat d'oportunitats perquè els nens i les

nenes sobrevisquin, creixin i prosperin

La privació relativa en el que concerneix a l'ingrés i la riquesa familiar és un factor en

les privacions absolutes de béns i serveis essencials que els nens i les nenes necessiten

per sobreviure, créixer i prosperar, i per tant pot tenir greus implicacions per a ells. Un

estudi recent realitzat en 43 països en desenvolupament ha indicat que, com a mitjana, els

nens i les nenes de famílies situades en el quintil inferior de la població en termes de

riquesa tenen més del doble de possibilitats de morir abans de complir cinc anys que els

nens i les nenes que viuen en el quintil superior.

En el Brasil, hi ha tres vegades més probabilitats que els nens i les nenes els ingressos

familiars de les quals per càpita són inferiors a la meitat del salari mínim morin abans del

seu cinquè aniversari; 21 vegades més probabilitats que siguin analfabets i 30 vegades

més probabilitats que visquin en una casa que manqui d'un proveïment adequat d'aigua.

Encara que els baixos ingressos de la família poden aliar-se a altres aspectes de la pobresa

–com una educació limitada dels progenitors, o el fet de viure en entorns rurals o en

tuguris– per menyscabar els drets de la infància a la supervivència i l'accés a serveis de

salut i educació, els estudis han indicat que poden ser un factor determinant del rendiment

del nen en matèria de salut i educació independentment d'aquests altres factors.

En aquest context, és especialment preocupant que les desigualtats d'ingressos entre

diferents països i entre les famílies d'un mateix país hagin augmentat en els últims deu

12

anys malgrat haver-se registrat períodes de ràpid creixement econòmic en la majoria dels

països en desenvolupament.

Grans segments de la població a Xina i en l'Índia s'han beneficiat molt poc del ràpid

creixement econòmic que s'ha produït en els últims anys. D'igual manera, recerques

sobre la pobresa infantil realitzades als països de l'Organització de Cooperació i

Desenvolupament Econòmics (OCDE) han mostrat que la proporció de nens i nenes que

viuen en una pobresa relativa –definida com a famílies els ingressos de les quals eren

menys de la meitat de la mitjana nacional– ha augmentat des de finals de 1980.

La pobresa infantil ha augmentat en termes relatius durant els últims deu anys en

alguns països rics

En 11 dels 15 països de l'OCDE dels quals hi ha dades comparables disponibles, durant

els últims deu anys, aproximadament, s'han produït augments considerables en les taxes

de pobresa infantil. Al començament del mil·lenni solament tres països –Finlàndia,

Noruega i Suècia– gaudien una taxa de pobresa infantil de menys d'un 5%. I solament en

quatre països –Canadà, els Estats Units, Noruega i el Regne Unit– la proporció de nens i

nenes que viuen en llars de baixos ingressos s'ha reduït fins i tot de manera modesta durant

els últims deu anys. Amb l'excepció de Noruega, aquests països encara presenten nivells

relativament elevats de pobresa infantil relativa, a causa d'una base comparativa més

àmplia de finals dels anys 1980.

13

Les múltiples dimensiones de la pobresa infantil

La pobresa amenaça tots els drets, i priva als nens i les nenes de les capacitats que

necessiten per sobreviure, desenvolupar-se i prosperar. Els nens i nenes que viuen als

països reflectits en aquest mapa s'enfronten a les pitjors privacions de béns i serveis

essencials: més d'una tercera part de tots els nens i les nenes estan desnodrits, manquen

d'immunització bàsica, o no estan matriculats ni assisteixen a l'escola.

En 13 països, menys de la meitat de la població té accés a aigua potable millorada i

instal·lacions adequades de sanejament. Els indicadors per mesurar la pobresa per

ingressos revelen clarament l'arrel del problema. La majoria dels països amb elevats

14

nivells de privació presenten nivells reduïts d'ingressos per càpita. Però els indicadors per

mesurar la pobresa per ingressos no poden expressar de manera adequada la forma en què

els nens i les nenes experimenten realment la pobresa.

Els ingressos per càpita de l'Índia i el Senegal són molt similars, per exemple, però els

nens i les nenes de l'Índia corren un major risc de sofrir desnutrició, mentre que els nens

i les nenes de Senegal tenen més probabilitats de mancar d'educació. Un 89% dels nens i

nenes del Perú reben la vacuna DPT3, mentre que solament un 65% dels nens i les nenes

de la República Dominicana reben aquesta mateixa vacuna, però els ingressos per càpita

al primer país són superiors als del segon en només un 4%.

La pobresa representa la naturalesa multidimensional de les amenaces a la infància:

cada privació agreuja els efectes de les altres i quan coincideixen dues o més, les

repercussions sobre la infantesa poden ser catastròfiques. Els nens i les nenes que han de

caminar llargues distàncies per aconseguir aigua tenen menys temps per assistir a l'escola,

un problema que afecta especialment a les nenes. Els nens i les nenes que no han rebut

bovines o que estan desnodrits són més susceptibles a les malalties que es propaguen a

causa d'un sanejament deficient. Aquestes i altres privacions, com la falta d'un habitatge

adequat o d'accés als serveis socials, inhibeixen la capacitat dels nens i les nenes

d'aconseguir el seu ple potencial. Fins que tots, nens i nenes, aconsegueixin el seu dret a

l'educació, la nutrició i l'atenció de la salut, la infància seguirà estant amenaçada.

4. POBRESA INFANTIL A ESPANYA

Estar en risc de pobresa o exclusió social és un concepte que no es veu a simple vista.

En Espanya un de cada tres xiquets es troba en risc de pobresa o exclusió social.

2.200.000 xiquets al nostre país viuen en famílies amb ingressos equivalents o inferiors

al 50% de la mitjana nacional, és a dir, que viuen en cases que es troben per baix del

llindar de la pobresa, segons dades de UNICEF.

Segons l'informe realitzat en 2012 per l'ONG Save the Children sobre la pobresa i

exclusió social en Europa, Espanya és el segon país europeu per darrere de Grècia amb

menys capacitat per atallar la pobresa infantil. Les ajudes socials només han aconseguit

rebaixar la xifra de pobresa en un 7% en quatre anys.

15

En tota la Unió Europea 27 milions de xiquets estan en risc de pobresa i en Espanya

2.800.000 xiquets.

Els països amb menor taxa de pobresa en xiquets són els països nòrdics: Àustria,

Eslovènia i Holanda, els mateixos que dediquen més ajudes a frenar les causes de la

pobresa infantil.

Però Espanya, Grècia, Itàlia, Portugal, Polònia, Romania i Bulgària dediquen

polítiques amb menor impacte per a atallar aquest problema.

Espanya és el país europeu on la diferència de risc de pobresa entre xiquets amb pares

europeus o de fora d'Europa és major. També lidera la taula de l'abandonament escolar

enjorn.

Segons afirma la directora de Save the Children, Esther Asín: "El risc és perpetuar

aquest cicle de desigualtat i crear una societat a dos velocitats, perquè inclòs quan

l'economia millore i torne el creixement, si els beneficis del creixement no es

distribueixen entre els més vulnerables de la nostra societat i particularment entre els

xiquets i les xiquetes i no s'adopten polítiques i mesures afirmatives a favor de la infància,

la pobresa perdurarà durant generacions, i açò per a Save the children és una realitat

inacceptable".

Save the children demana al govern espanyol augmentar la quantitat de les ajudes a les

famílies amb fills.

Encara que més avant parlarem de les causes de la pobresa, en el cas d'Espanya no

podem deixar de costat l'actual crisi econòmica i social que estem travessant, ja que la

crisi és una de les causes més evidents de la pobresa al nostre país.

Els xiquets i xiquetes són els últims responsables de la crisi i tanmateix, les últimes

dades rebel·len que és el col·lectiu més desfavorit, estan patint les seues conseqüències

16

de forma tant o més greu que altres col·lectius i grups socials, els més xicotets s'han

convertit en els més vulnerables.

Tradicionalment es considerava com a grup més empobrit els majors de 65 anys però,

a partir de la protecció que han suposat les pensions, són els menors de 18 els que

presenten pitjors indicadors.

Al mateix temps, l'impacte en ells està sent molt menys visible quan són precisament

els que menys capacitat tenen (individual i col·lectivament) per a enfrontar-se a ella i a

les seues conseqüències.

Els xiquets pateixen la crisi en les cases quan els seus pares es queden sense treball i

sense ingressos, quan ells i les seues famílies són desnonats, quan, a conseqüència dels

menors ingressos familiars, empobreix la qualitat de la seua alimentació, quan es deteriora

l'ambient familiar o quan no poden permetre's tractaments mèdics no inclosos en els

sistemes públics.

Però també repercuteix en ells les decisions generals en matèria d'impostos i deute

públic, o a les reduccions de pressupostos destinats a serveis socials, educatius o de salut.

No obstant, parlarem d'aquestes causes i algunes més en el següent apartat.

La pobresa en la major part de casos a Espanya, no vol dir no poder menjar, però si

que significa gastar menys diners en alimentació i tindre una qualitat d'alimentació

deficient.

En moltes escoles del nostre país podem trobar casos de xiquets que probablement

l'únic dinar complet que fan al dia siga el que tenen al menjador escolar.

En una entrevista per a la web www.eldiario.es, Mayte, una monitora de menjador d'un

col·legi públic del districte de Barajas, explica el cas d'un dels xiquets que estan a la seua

taula: "Abans de que li servisca el plat ja em diu que vol repetir. Sempre em busca amb

la mirada quan veu que ha sobrat alguna cosa i, si me'n vaig cap a altra taula, de seguida

em reclama".

No obstant, els menjadors dels centres educatius tanquen quan acaba el curs escolar,

deixant sense l'únic dinar complet a milers de xiquets.

Tenint en compte que ens trobem en una etapa de creixement, l'alimentació és una part

fonamental del desenvolupament del xiquet. El 25% dels xiquets espanyols menors de 16

pateix malnutrició. Açò influeix directament en la salut d'aquestes persones convertint-se

en un problema molt greu.

17

Ser pobre a Espanya no suposa no poder ser atès en un hospital, però sí significa no

poder rebre un tractament mèdic que no estiga inclòs a la seguretat social, com per

exemple les ulleres o els audiòfons.

D'aquesta manera tornem a trobar-nos amb problemes de salut, de desenvolupament,

d'educació. Un xiquet o una xiqueta que assisteix a classe però que no veu o no escolta

bé pel fet de que a sa casa no es poden permetre pagar aquesta classe de tractaments,

estarà a classe però serà quasi impossible que adquirisca correctament els coneixements.

Ser pobre a Espanya no vol dir no tindre un sostre, però sí que es tradueix a tindre

dificultats per accedir a una vivenda digna. En molts casos, les famílies es veuen

obligades a compartir pis, els xiquets no tenen roba adequada ni tampoc tenen un espai

correcte per fer els deures. Açò es vincula amb un deteriorament del desenvolupament

cognitiu. Experts afirmen que xiquets que als 10 o 12 mesos tenen un alt quocient

intel·lectual, en un entorn de pobresa es redueix aquesta capacitat, perpetuant el cicle de

la pobresa.

18

Ser un xiquet pobre a Espanya no significa no poder jugar com altres xiquets, però pot

ser que eixe xiquet estiga limitat a l'hora de fer activitats extraescolars, activitats culturals,

la pràctica d'esports, o desenvolupar el seu oci en les mateixes condicions que la resta de

xiquets, pel simple fet de que a les seues cases no s'ho poden permetre.

Aquesta situació desencadena problemes psicològics, que al seu torn repercuteixen en

el fracàs escolar i, per tant, genera una espiral de exclusió social que s'ha de frenar.

Són distintes les Organitzacions No Governamentals (ONG) que estan treballant a

Espanya per a mitigar els efectes negatius d'aquesta nova realitat social.

Amb l'objectiu de fomentar el desenvolupament social i personal de la infància,

aquestes ONGs duen a terme al nostre país projectes destinats als xiquets, menjadors

infantils, recolzament escolar, cases d'acollida o repartiment d'aliments.

Com les reduccions pressupostàries i els impagaments per part de l'administració

estatal són cada vegada més evidents, les organitzacions poden fer realitat els seus

projectes gràcies a solidaritat ciutadana.

Diversos estudis com el de Creu Roja demostren que el perfil de les famílies que

acudixen en busca d'ajuda a les organitzacions socials, són cada vegada més famílies de

classe mitjana. Açò no vol dir que la pobresa s'incorpora a noves famílies, sinó que a més

s'aprofundix la precarietat de les que ja estaven en ella.

Actualment Creu Roja duu a terme el projecte "Ahora más que nunca". En quant a la

infància, Creu Roja està incidint en la promoció de l'èxit escolar, amb el fi de que les

xiquetes i els xiquets amb major risc de vulnerabilitat tinguen les mateixes oportunitats

que els seus iguals, entreguen ajudes bàsiques com el berenar i el material escolar.

La alimentació, fonamental en aquesta etapa de desenvolupament, és altra de les

preocupacions de les ONGs espanyoles, per açò distribuixen aliments entre els que més

ho necessiten. L'ONG Aldeas infantiles duu a terme distints programes per lluitar contra

la malnutrició infantil. Aquesta organització té programat uns cursos de cuina on, cada

dia, els majors dels cursos preparen el menjar per a aquells que no poden dinar a casa. A

mesura que van arribant es preparen com a xefs i alhora que aprenen elaboren aliments

per als més necessitats.

19

Altra de les ONGs que està lluitant contra la pobresa infantil al nostre país és Save the

Children. Aquesta organització atén a més de 5000 xiquets en Espanya en més de 50

centres.Defensen que l'educació és un element fonamental per trencar el cercle de la

pobresa, per això cal insistir molt en evitar el fracàs escolar.

Podem destacar el cas d'una de les famílies amb les què treballa Save the Children. És

la família de Verònica, una mare de tres fills. Verònica treballa mig dia per 690€ amb els

quals ha d'arribar a final de més. Save the Children els dóna uns vals cada sis mesos per

comprar roba, material escolar i gràcies a aquesta ajuda els fills de Verònica poden vestir-

se cada dia.

El mitjà és Izan, té 7 anys i arribà al centre amb un comportament agressiu i amb falta

d'atenció. Després del treball de Save the Children durant dos anys, l’actitud de Izan ha

canviat notablement, és un clar exemple d'aconseguir resultats amb una bona atenció a la

infància.

5. CAUSES DE LA POBRESA INFANTIL

En primer lloc, abans de tractar les causes de la pobresa infantil cal tindre en compte

que la pobresa infantil, la situació econòmica de les xiquetes i els xiquets depèn, en gran

part, de la situació econòmica dels seus pares. Generalment, no hi ha xiquets pobres de

pares que no ho siguen. A partir d'ací s'ha d'analitzar la pobresa infantil a partir de la

pobresa dels pares.

Els xiquets solen haver nascut ja en un entorn de pobresa. "La pobresa engendra

pobresa i crea un cercle viciós". Un xiquet viu en la pobresa perquè la seua família i/o el

seu país la patixen.

Històricament, tots els països han hagut de fer front en algun moment al problema de

la misèria i la pobresa. Hui en dia, la pobresa extrema afecta a més de mil milions de sers

humans al voltant del món.

La pobresa va en descens, però els esforços per combatre-la són encara insuficients.

Tanmateix, no és un somni poc realista. Existeixen solucions, el que cal és voluntat

política real d'una part del món.

20

La principal causa de pobresa en la gran majoria de les famílies pobres és la mancança

de recursos, conseqüència de la situació al món del treball i al mercat laboral.

Sense dubte, la situació d'atur dels pares és una de les situacions més associades a la

pobresa i que té un impacte més contundent en la situació familiar. Els xiquets no són,

per tant, aliens a les taxes d'atur. No és casualitat que els països del sud d'Europa, que

tenen mercats de treball molt deteriorats, amb un elevat atur, tinguen també una elevada

pobresa.

Ja no sols parlem de l'atur, una de les principals causes del creixement de la pobresa

ha sigut les reformes laborals, que tenien com a objectiu, precisament, la reducció de

salaris en algunes empreses i en les administracions públiques, així com l'increment

d'impostos (tant directes com indirectes) impacta també de forma desproporcionada en

les famílies amb fills o persones a càrrec. Ni els salaris, ni la majoria dels impostos i taxes

(especialment els indirectes) tenen en consideració la presència de xiquets o persones

dependents a la llar, i per tant no tenen en compte l'esforç econòmic addicional que els

adults amb fills suporten. En aquest context, les famílies amb més membres veuen encara

més minvada la seua capacitat de consum o d'estalvi. De forma complementària, els

increments de preus en productes bàsics com aliments, i especialment en l'energia, estan

suposant una càrrega afegida a les cases.

Podem destacar com aquesta falta d'ingressos o la seua reducció es pot constatar en un

empitjorament de la qualitat de l'alimentació (relacionada amb el consum de menys

productes frescos), les condicions de la llar, i també afecta a la qualitat de la convivència

i a les relacions entre pares i fills.

En la següent gràfica obtinguda de http://www.gapminder.org/ podem vore com els

ingressos per persona/per any afecten directament a la mortalitat infantil. En aquest cas

hem escollit dades de Espanya, Venezuela, Estats Units, Regne Unit, Sud Àfrica i Xina

des de l’any 1930 fins a l’actualitat.

La mortalitat infantil es relaciona amb la pobresa infantil ja que, com hem dit abans,

la pobresa infantil és deguda principalment a la situació econòmica dels pares. Les morts,

en molts casos, són derivades de greus problemes de desnutrició a causa de la pèssima

qualitat de l’alimentació. També és degut a les condicions de higiene en què viuen, les

quals generen malalties que condueixen a la mort.

21

6. CONSEQÜÈNCIES EN GENERAL DE LA POBRESA

INFANTIL

Segons dades de l’estudi EDUCO de 2014, realitzat amb dades de 2013, a Espanya hi

ha 2,3 milions de menors de 18 anys que viuen en situació de pobresa moderada, cosa

que representa un 27,2% del total. I si hi sumem aquells que es troben en situació de

pobresa severa –es considera pobresa severa la que pateixen aquelles persones que viuen

per sota del 40% dels ingressos de la mitjana de la comunitat aut noma de referència-,

comptem amb un milió més.

22

Als països més castigats per la recessió econòmica, els xiquets i les xiquetes són els

que més n’estan patint les conseqüències, per sobre dels adults i, fins i tot, de les persones

grans. La crisi ha manifestat la debilitat estructural de la protecció social a les xiquetes i

xiquets.

Com afecten aquests fenòmens generals a la vida quotidiana dels nens? Aquests són

alguns dels efectes que la crisi està tenint en el dia a dia de la infància del nostre país:

- No poder assistir a activitats lúdiques i esportives fora de l’horari escolar. Tenint

en conter tot el que açò puga afectar a la seua salut psíquica, física i amb la

capacitat de mantenir una bona relació amb gent de la seua edat.

- Deixar d’assistir al menjador escolar, perquè en alguns països no es cobreixen

aquestes assistències, i en eixe cas les nenes i nens hagen de desplaçar-se cap als

seus domicilis. Fent així una major despesa econòmica i pèrdua de temps en

desplaçament i perdent també l’oportunitat de passar una estona amb les

companyes i companys. El fet de menjar a casa no és un obstacle per ell mateixa,

per en el moment que es fa per necessitats econòmiques es converteix en un factor

determinant. Hem d’aclarir que en molts païssos aquesta és l’únic menjar que

podran rebre al menys de manera completa i saludable.

- Deixar de gaudir d’activitats de reforç escolar, cosa que impedeix la igualtat

d’oportunitats en el rendiment a l’escola i/o institut.

- No poder assistir a sortides o col nies organitzades per l’escola.

- No poder beneficiar-se de les activitats d’estiu, i per tant, en períodes de

vacances queden supeditats al que facen els adults que estiguen al seu càrrec i pot

ser aquests/aquestes no els aporten les activitats lúdiques, esportives, etc. que

correspondria fer en el temps lliure durant la infància.

23

- Disminuir la despesa en roba i utilitzar vestimenta de segona mà o en males

condicions, no adequada a les temperatures externes o poc convenient per ser

massa gran o petita.

- Canvis de residència, amb la repercussió que té per al nen/a respecte la integració

en la nova escola, nova comunitat i nous amics.

- Haver de compartir habitació amb els germans o altres familiars en cas que abans

no ho fes, amb els canvis que suposa açò. Ja que moltes vegades la situació

econòmica de la família està supeditada a la d’altres persones que no componen

el nucli familiar, com solen ser les àvies i els avis que estan realitzant un paper

fonamental per a mantenir a les seues famílies.

- Prescindir de comoditats en la nova llar (lavabos més petits o compartits, comptar

amb menys aparells electrodomèstics, no disposar de calefacció o refrigeració,

etc). El que actualment es coneix com pobresa energètica que està deixant a moltes

famílies sense unes cobertures bàsiques.

- Com podem observar al gràfic de baix, en la nostra societat les despeses en energia

han pujat ja que ha augmentat també el preu de la llum, mentre que els ingressos

per família han disminuït. Açò ens està mostrant la greu situació en què es troben

les famílies actualment. Ja que s’ha de mantenir un mínim de temperatura en la

casa per a portar una vida saludable i moltes de les accions que són necessàries

per a mantenir la higiene i una vida normal requereixen de l’electricitat: poder

cuinar, llavadores, aigua calenta, bona il·luminació , etc.

- Contagiar-se de l’estrès familiar que significa que els seus pares no tinguin feina

ni diners suficients per a la vida quotidiana o anar-se’n de vacances, que hagin de

24

demanar ajudes externes o que no disposin de xarxa familiar de suport, tant a

nivell econòmic com social.

Segons Vicenç Navarro, Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat

Pompeu Fabra (UPF) les conseqüències d’aquesta situació són enormes. Una és que la

pobresa causa un menor desenvolupament intel·lectual i educacional de l’infant. La

pobresa determina en aquest punt una diferència fonamental entre els infants que no tenen

necessitats econòmiques i els que en tenen. A nivell dels estudis els segons solen tindre

una major taxa de suspens i de retirar-se de l’escola en edats més prematures. S’ha

comprovat que la duració del període en què les nenes i nens estiguen en estes condicions

també és determinant. És a dir, que a major el període del nena en pobresa, més gran és

la possibilitat que estigui en la categoria de fracàs escolar. I la situació és encara pitjor, ja

que com menor sigui l’edat de la nena pobra, més gran és la probabilitat de fracàs escolar.

La pobresa en la infància té unes conseqüències educatives molt pitjors que la pobresa en

l’adolescència.

Cal saber, doncs, que la pobresa entre les nenes i els nens significa un retràs

educacional d’un percentatge elevat (més del 20%) de la població. Aquestes dades tan

tristes principalment repercuteixen en les persones afectades, per conseqüentment

produeixen problemes econ mics , socials i polítcs en tota la societat i la manera en què

aquesta s’organitza. Permetre la continuïtat d’aquesta situació (que, com veurem, és

totalment previsible) és d’una enorme gravetat, ja que afecta a la qualitat de vida i

benestar no només de la població pobra, sinó de tota la població. Un Estat que oblide

l’infància i una societat que no assumisca col·lectivament el seu paper de contribuir en la

protecció i desenvolupament de les xiquetes i xiquets tindrà que acceptar futurs costos

públics i privats cada vegada més elevats. Els costos més elevats són el que consumeix

cada xiqueta/xiquet en el present, per a més a més, la inequitat, la pobresa i l’exclusió

social presenten factures que reverteixen a la ciutadania al cap del temps en forma de

majors costos sanitaris i hospitalaris, repeticions de curs educatiu i programes de suport

escolar, subsidis i ajudes socials o despeses en el sistema de justícia i penitenciari. També

hi ha un cost per al sector empresarial i l’economia en el seu conjunt pel baix nivell

d’habilitats i la baixa productivitat.

7. CONSEQÜÈNCIES MÈDIQUES DE LA POBRESA

INFANTIL

La pobresa infantil també té un impacte negatiu sobre la salut de la població afectada.

Les conseqüències més visibles e immediates són les relacionades amb l’alimentació, es

per això que parlem de malnutrició o desnutrició. Unes altres són les derivades de la

pobresa energètica com la mala aclimatació de la casa. També cal nomenar un component

que és la major exposició a malalties immunitàries per la mala protecció i prevenció per

exemple en el cas de vacunacions.

25

Una altra conseqüència negativa de la pobresa infantil rau en la salut mental de les

persones afectades. Els xiquets pobres tenen menys seguretat en ells mateixos i sofreixen

depressió amb major freqüència que els xiquets que no són pobres. Tenen més ansietat i

major inestabilitat emocional, amb una major probabilitat d’embarassos durant la

adolescència en el cas de les xiquetes, i una major disfuncionalitat en la relació amb altres

persones de la seua edat o altres edats.

Algunes de les conseqüències mèdiques que afecten a la població infantil són:

Major propensió a les malalties: els xiquets que mengen poc o mal poden sofrir

d’adults malalties cardiovasculars, hipertensió, diabetis, obesitat, anèmia,

descalcificació dels ossos, a més de una major vulnerabilitat a les malalties

respirat ries e infeccioses. La desnutrició els primers anys de vida és fonamental

perquè podria impedir el creixement del cervell, produint un baix

desenvolupament intel·lectual. En el cas de la nostra societat no trobem nenes i

nens desnodrits per sí mal alimentats per no seguir dietes variades, ja que moltes

vegades la seua alimentació depèn de persones externes a la família. El cos

s’adapta de forma a les condicions adverses i a la manca de menjar per el pitjor

és que les conseqüències d’aquesta situació seran més greus en el futur que en la

vida actual.

Conseqüències psicològiques: en un llar amb dificultats econòmiques les xiquetes

i xiquets tenen major probabilitat de desenvolupar depressió i trastorns com

ansietat i estrès, ja que per la seua edat no entenen bé la situació tensa que tenen

a casa. Creixen sent inestables emocionalment cosa que repercuteix en la seua

seguretat i els causa depressió. També solen desenvolupar un tipus de

personalitats extremes , és a dir, o massa tímides o massa violentes.

La relació entre les mares i pares i les seues filles i fills empitjora, dificultant així

la convivència. Moltes vegades l’estrès en què viuen els pares es transforma en

una relació hostil i amb càstigs excessius i punitius cap a els seus fill/filles.

El "estrès tòxic": en el cas de viure situacions molt intenses, tràgiques o estar

sotmesos a un estrès molt prolongat açò pot arribar a afectar el desenvolupament

del cervell i altres sistemes orgànics, i que siga més probable el deteriorament

cognitiu. Com s’ha comentat al punt 2.

En l’àmbit de la salut, canviar el proveïdor sanitari. En el cas de la població més

menuda la confiança que es tinga amb el personal mèdic és necessària , així que

si es canvia aquesta situació molt freqüentment podrà afectar al tracte amb les

metgesses i metges. A més a més pot suposar un pitjor seguiment en la salut de

l’infant.

Prescindir de fàrmacs necessaris per al manteniment de la seva salut i de

dispositius per a la seva autonomia personal.

26

Augmenta el temps entre prova i prova o es pot disminuir el nombre de proves per

qüestions econòmiques o impossibilitat de desplaçament.

Disminuir o prescindir de l’ús de teràpies complementàries: homeopatia,

psicoteràpia, relaxació, logopèdia, fisioteràpia etc.

Tornem a la conclusió anterior, les nenes i nens pobres sofreixen més malalties que els

que viuen en una família mitjana o rica. De nou, l’evidència d’això és aclaparadora.

L’anàlisi de la dieta diària mostren consistentment que els nens pobres tenen una dieta

més insuficient que els nens no pobres. S’hauria d’intensificar en l’escoles una educació

nutricional per a què es fera l’esforç de seguir unes millors dietes a casa i així garantir la

sanitat d’aquesta part de la població.

En un article de diari.net els metges alerten que la pobresa infantil “deixarà efectes

indebles” en la salut de la població. Ací arrepleguem algunes opinions:

La infància és un dels períodes més crítics del desenvolupament vital. De fet,

“determinades capacitats físiques, cognitives o socioemocionals s’adquireixen en

el moment de la infantesa i adolescència i condicionen la vida adulta”, detalla

Ildefonso Hernández. A més de problemes físics futurs, els nens i nenes que

pateixen l’impacte de la pobresa també presenten un pitjor estat de salut

psicològic. En la seva opinió, “augmenta el risc de malalties mentals i s’alteren

les conductes dels nens que estan sotmesos a situacions estressants”.

En la mateixa línia s’expressa Jesús García, que remarca que els menors que

pateixen pobresa a casa seva i veuen com els seus pares experimenten dificultats

constants “de vegades se senten malament i generen un estat d’inseguretat i

culpabilitat”. La ira, la tristesa o la por, prossegueix García, “són sentiments que

perceben moltes vegades”.

Les oportunitats socials i laborals futures també es veuen condicionades, ja que és

bastant freqüent que disminueixi el rendiment acadèmic actual, sosté Ildefonso

Hernández. És el cas d’en José Luis: “Ell és un nen alegre que sempre està

content, per jo sé que els problemes els porta per dins, fins i tot ha baixat una

mica en els estudis”, diu la seva mare.

Les organitzacions mèdiques i socials coincideixen que, com més precoç és l’exposició

a aquesta situació de pobresa i més anys dura, “més irreversibles i definitius són els

efectes negatius a llarg termini”. Per això reivindiquen que el problema es col·loqui al

centre de l’agenda i es duguin a terme polítiques públiques efectives per pal·liar la

desigualtat social. Entre les mesures urgents i a curt termini que proposa SESPAS es troba

la de mantenir els menjadors oberts dels col·legis durant tot l’any, cosa que no ha portat

a terme cap comunitat aut noma durant les passades vacances de Setmana Santa.

També planteja promoure la creació de places d’educació infantil pública per a tots els

menors, evitar els desnonaments de famílies amb menors vulnerables al seu càrrec i

27

garantir l’accés als subministraments bàsics de totes les llars per combatre la pobresa

energètica. “Les administracions han de complir la Llei General de Salut Pública, que els

obliga no sols a vigilar la salut en termes de malalties, sinó també a analitzar els

determinants socials de la salut”, confirma el president de SESPAS. I conclou: “Amb les

polítiques actuals s’està hipotecant la salut i la vida en general de la futura societat

espanyola”.

Opinions reflectides per la població No hi ha millor manera de reflectir les conseqüències que causa la pobresa a esta part

de la població que si la reflecteixen elles i ells mateixa. UNICEF Comité Espanyol ha

realitzat diferents entrevistes a les nenes i nens en situacions de pobresa, encara que sols

mostren una xicoteta part del que els està passant , les seues respostes reflecteixen

nítidament la situació:

- “Falten diners, falta treball, els rics són més rics i els pobres són més pobres”.

- “La crisi és que no tenim diners, no tenim molt de menjar, demanem a amigues

de ma mare que ens donen roba”. - “M’afecta en què cada dia estic més trista. A la

meua família en què cada dia tenen més problemes amb els bancs”.

- “Ja no em compren joguets, els meus pares discuteixen perquè no tenen diners”.

- “No té sentit somiar amb alguna cosa que coste diners”. - “Mai he convidat als

meus amics de classe a casa… pense en les preguntes que no podria contestar com on

treballa mon pare. Mon pare rep ajudes socials”.

- “Abans solia anar al cine amb els meus pares. Tenia llibres, anava a les

excursions del col·legi i ells podien pagar l’hipoteca. Ara no podem fer res d’això ”.

Nombrosos motius ens demostren que li hem de donar prioritat a la infància quan

tractem temes de pobresa. Començant perquè elles no han decidit la situació que els ha

tocat viure , per en canvi viuen i sofreixen les conseqüències. No han pogut elegir la seua

situació socioeconòmica, no les condicions de la llar on viuen ni la situació d’atur dels

seus progenitors o tutors. A més a més , no són responsables per les seues actuacions

d’aquestes conseqüències ja que nàixer i créixer en una llar exposada a més risc social és

producte de l’atzar. A això cal afegir-hi que els infants tenen poca capacitat per

mobilitzar-se no poden votar per les opcions polítiques més receptives a les seves

necessitats i acostumen a tenir poques plataformes que vetllin directament pels seus

interessos.

En últim lloc, com ja hem nomenat abans, les experiències que es viuen en la infància

causen repercussió per a la resta de la vida. El destí i futur dels individus es determina en

gran manera per l’esdevenir dels primers anys. Que els aspectes més negatius ens

influencien en aquestes edats causarà en conseqüència un canvi en la nostra personalitat,

progrés educatiu i salut.

28

8. EXISTEIXEN SOLUCIONS PER A PAL·LIAR LA

POBRESA INFANTIL?

La pobresa infantil és un problema tant extens a nivell mundial, que una de les

preocupacions més importants de les ONG i dels governs dels distints països és trobar

solucions per a eradicar-la.

UNICEF afirma que, quan una societat s’enfronta a una situació de dificultat, aquesta

societat ha de prendre les millors mesures per a la població a curt termini, però sobretot

que cadascuna d’aquestes mesures que es prenen de manera immediata per a pal·liar la

crisi, no hipotequen a llarg termini. Qualsevol mesura que es prenga ara i que inverteix

en infància, en les poblacions més vulnerables, en la salut, o en educació garantirà que a

llarg termini la societat espanyola eixirà reforçada d’aquesta crisi.

Com es planteja en el punt 2, encara que la taxa d’ingressos d’un país si pot ser un dels

factors que afecten a l’índex de pobresa infantil, mai serà un factor decisiu. Per tant, ja no

és només la millora de la quantitat d’ingressos que es tenen, sinó la forma de invertir

aquests ingressos, el que pot ajudar a disminuir la pobresa en un país.

UNICEF , junt al govern, han proposat un sèrie de mesures per a pal·liar la pobresa

infantil, amb una proposta de mesures que no només va dirigida als propis i xiquets i les

seves famílies, sinó també a acabar amb l’exclusió social que suposa aquesta situació. En

aquesta proposta, es vol abordar el problema des de diferents flancs, sent els 4 principals

la sanitat, l’educació, la garantia de renta i els serveis socials. La pobresa infantil, des del

punt de vista d’aquesta ONG, ja no és una crisi, sinó un nou model social, que s’ha de

canviar, amb una nova política que prenga unes mesures més tranversals, més

participatives i més dinàmiques. També es trau el tema de què el tindre treball ja no és

garantia de no ser pobre, i que un altre tema que s’ha de tractar és el treball de qualitat.

El invertir en eradicar la pobresa infantil, centrant-se en el tema de les ajudes en educació

és una forma de previndre, que en un futur, aquests xiquets que van a créixer, puguen

optar a tindre un treball de qualitat, gràcies als seus estudis.

De forma similar, Humanium defensa que una de les mesures principals que s’han de

prendre per pal·liar la pobresa infantil, és que l’Estat garantisca els drets propis d’aquests

xiquets, és a dir, lluitant de forma costant i cartera, per a que tots tinguen el dret i la

possibilitat de rebre atenció sanitària, ajudes nutricionals i una bona educació.

Per altra banda, en un comunicat de Càritas, s’afirmava que “La solució és dirigeix cap

a recuperar l’idea d’igualtat en el accés a drets socials, basant-se en la dignitat de la

persona. Amb açò és proposa garantir uns mínims de dignitat laboral, com pot ser el

jornal, els horaris, les vacances... i invertir més en obra social”.

Per tant, podem observar que totes les idees per a solucionar la pobresa infantil, estan

regides per 4 eixos principals:

1) L’educació: invertir en educació garanteix que aquests xiquets que pateixen una

greu situació econòmica, tinguen la garantia i l’oportunitat de obtenir la mateixa

educació que els altres xiquets, garantint així que en un futur, tinguen les mateixes

29

oportunitats de presentar una bona formació laboral. D’aquesta manera, estàs

solucionant el problema a llarg termini, i al mateix temps, aquests xiquets que

poden anar a escola, com els altres, no es sentiran tant reclosos socialment, que és

un dels problemes que suposa la pobresa infantil.

2) La sanitat: invertir en sanitat pública és essencial per garantir els drets de les

persones, i d’aquesta manera una certa igualtat de condicions per a tots. Així,

encara que un xiquet patisca una situació econòmica desfavorable, sempre podrà

optar a una ajuda sanitària, imprescindible en aquests moments de la seua vida, en

els quals estan creixent. Garantir la salut és un dret principal per a tots.

3) Les ajudes econòmiques directes: invertir en beques i en ajudes econòmiques per

a les famílies i els xiquets pobres és una solució molt directa, i que pot ajudar de

manera immediata. A llarg termini, si aquestes ajudes són ben invertides, els

xiquets creixeran en un entorn una mica menys desfavorable, i d’aquesta manera,

la seua visió serà menys negativa, eradicant d’arrel molts dels problemes

psicològics i socials que aquestes situacions comporten. D’aquesta manera també

és garanteix una ajuda nutricional, essencial per a la vida.

4) Els serveis socials: garantir serveis socials bàsics a totes les persones, és una

manera d’aconseguir la igualtat que es busca a l’hora d’acabar amb problemes

com la pobresa. Aquests serveis poden anar des de un menjador escolar gratuït

fins a biblioteques i espais públics, de fàcil accés per a tots.

UNICEF té molta experiència en recolzar a països que durant períodes llargs han patit

crisi, però hi ha una cosa que tenen en comú en totes aquestes experiències: sempre, quan

un país ha decidit mantindré la inversió per la infància, per la salut i l’educació han pogut

eixir de la crisi de forma molt més sostenible garantint un creixement en el temps que ha

beneficiat no sols als xiquets, sinó a tota la societat.

9. CONCLUSIONS La pobresa infantil és un problema molt important que afecta a una gran majoria de la

població, tant en països en vies de desenvolupament com aquells desenvolupats. Aquest

tipus de pobresa, a banda de tots els problemes que deriva qualsevol pobresa, com que

afecta als xiquets, suposarà també que aquests problemes afectaran a llarg termini també.

Si analitzem tota la informació que s’ha anat recopilant en la dissertació arribem a la

conclusió que hi ha dos tipus de pobresa en el món, la dels països subdesenvolupats i la

30

dels països desenvolupats. L’economia de cada un d’aquests mons és molt diferent, però

en ambdós es pateix pobresa, i això inclou la pobresa infantil.

Per tant, reconeixem que hi ha més factors que determinen la pobresa d’un país a banda

dels ingressos del mateix. I per tant, com hem vist en l’apartat anterior, les mesures que

es pendran en els dos casos tindran moltes diferències.

Això ens indica que la forma en que es distribueix el capital en els països és

enormement important per a aconseguir eradicar la pobresa. Per tant, ha de ser l’Estat qui

gestione de forma correcta aquests ingressos, amb les ajudes que s’han comentat, per a

acabar amb la pobresa infantil.

A banda de tots els problemes que suposa la pobresa en qualsevol persona, la pobresa

infantil, influirà de manera psicològica als xiquets també. L’etapa de la infància és una

etapa molt delicada, i moltes vegades condicions de vida com la pobresa suposen una

determinació en el futur d’aquests nens.

Per tant, solucionar aquest problema deuria de ser una de les prioritats de tots els

governs, i es duerien de elaborar diversos plans econòmics i nacionals per tal de disminuir

tot el possible la pobresa infantil al món.

31

10. BIBLIOGRAFIA

-Pàgina web d’UNICEF. Vídeo sobre una xica víctima de la trata als 13 anys.

http://www.unicef.org/sowc05/Flash/flashWindow.html?file=sowc_video.swf&languag

e=sp&topic=1&item=1&w=452&h=400&title=Video

-La infància amenaçada. Gràfica. UNICEF

http://www.unicef.org/spanish/sowc05/map2.html

-Conceptes pobresa infantil. OEI. Divulgació científica.

http://www.oei.es/divulgacioncientifica/?Pobreza-infantil-conceptos-e

-Conseqüències de la pobresa infantil. Neurologia.

http://www.neurologia.com/sec/RSS/noticias.php?idNoticia=3921

https://www.inspiraction.org/justicia-economica/desigualdad-social

Causes i conseqüències de la pobresa infantil. Vicenç Navarro, Catedràtic de Ciències

Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). 2014.

http://diarieducacio.cat/els-metges-alerten-que-la-pobresa-infantil-deixara-efectes-

indelebles-en-la-salutde-la-poblacio/2015

http:// metgesprecaris/consequeencies/mediques/2015

Pobresa infantil: les conseqüències en el dia a dia. Isabel Sierra, doctora en Psicologia el

14 d'abril del 2015.

www.educo.org

http://www.humanium.org/es/pobreza-infantil/

http://www.unicef.org

Save the children Espanya

Creu Roja

https://www.youtube.com/watch?v=nHIUrTuAMLg