La música sobre el paper - spain-s3-mhe-prod.s3.amazonaws.com · tipus de clau: la de sol, la de...
16
5 La música sobre el paper 1 La música escrita Figures i silencis Compàs Signes per allargar la durada Notes al pentagrama Compassos simples i compostos Claus Acords Grups artificials: el treset Signes de repetició Accents irregulars i compassos d’amalgama Escales, alteracions i armadures El ritme fa servir fa servir fa servir elements La melodia L’harmonia Altres signes musicals Signes d’articulació
Transcript of La música sobre el paper - spain-s3-mhe-prod.s3.amazonaws.com · tipus de clau: la de sol, la de...
5
La música sobre el paper 1
La música escrita
Figures i silencis
Compàs
Signes per allargar la durada
Notes al pentagrama
Compassos simples i compostos
Claus
Acords
Grups artificials: el treset
Signes de repetició
Accents irregulars i compassos d’amalgama
Escales, alteracions i armadures
El ritmefa servir
fa servir
fa servir
elements
La melodia
L’harmonia
Altres signes musicals Signes d’articulació
6
La música sobre el paper1
1. El ritme
Figures i silencis
El ritme s’expressa en una partitura mitjançant les figures i els silencis, ordenats en compassos.
Compàs
La paraula compàs s’utilitza amb dos significats diferents:
a) El compàs s’indica amb un trencat a l’inici de la partitura.
b) Un compàs és també un grup de pulsacions, la primera de les quals és accentuada. Els compassos se separen amb línies divisòries.
Signes per allargar la durada
Són signes que fan que una figura tingui més durada de la que li correspon:
Lligadura: quan uneix dues notes de la mateixa altura, al valor de la primera figura se li suma el de la segona.
Puntet: col·locat darrere d’una figura, indica que aquesta s’allarga la meitat del seu valor.
Calderó: col·locat sobre una figura, indica que l’intèrpret pot allargar aquell so tant temps com ho cregui necessari.
Compassos simples i compostos
Un compàs és simple quan cada temps es pot dividir en dues parts iguals. Són simples els compassos que tenen un 2, un 3 o un 4 al numerador del trencat.
Un compàs és compost quan cada temps es pot dividir en tres parts iguals. Són compostos els compassos que tenen un 6, un 9 o un 12 al numerador del seu trencat.
Accents irregulars i compassos d’amalgama
En moltes músiques es poden trobar pulsacions amb accents irregulars.
Compàs d’amalgama: compàs resultant de sumar dos compassos diferents: un compàs ternari més un de binari, o un compàs ternari més un de quaternari.
2. La melodia
ClausPer escriure les melodies en un pentagrama utilitzem les set notes musicals, i per llegir-les es necessita una clau que ens indiqui la seva posició dins o fora del pentagrama. Hi ha tres tipus de clau: la de sol, la de fa i la de do.
Antigament les notes s’anomenaven amb les lletres de l’alfabet, i avui dia encara hi ha llocs on es fa així, com els països de parla anglesa:
A B C D E F G
la si do re mi fa sol
7
La música sobre el paper 1
Escales, alteracions i armadures
Les escales més utilitzades a Occident són l’escala major i l’escala menor, que estan forma-des per vuit notes i sempre comencen i acaben per la nota que els dóna nom.
L’escala major que serveix de model és la de Do Major, que va de do a do. Té els semitons situats entre les notes 3-4 i 7-8.
L’escala menor que serveix de model és la de la menor, que va de la a la. Té els semitons situats entre les notes 2-3 i 5-6.
Totes les altres escales majors i menors han de seguir un esquema de tons i semitons idèntic al que trobem en aquestes escales. Per poder mantenir aquest esquema cal pujar o baixar mig to algunes de les notes, amb les alteracions.
Alteració: signe que es posa davant d’una nota per alterar-ne temporalment l’altura.
� Sostingut o diesi , puja un semitò l’altura de la nota.
� Bemoll , baixa un semitò l’altura de la nota.
� Becaire , torna la nota a la seva altura natural.
Armadura: conjunt d’alteracions que es posen després de la clau en un ordre establert, i que serveixen per definir una escala.
3. Altres signes musicals
Signes de repetició
La doble barra amb dos punts al costat de la línia fina, caselles damunt els compassos, Da Capo a Fine.
Signes d’articulació
Lligadura d’expressió, picat, picat-lligat, accent.
Grups artificials: el treset
El treset és un grup de tres figures iguals amb un tres a sobre o a sota. Té el mateix valor que dues d’aquestes figures.
4. L’harmoniaAixí com la melodia es considera el component horitzontal de la música, l’harmonia és el seu component vertical.
Acord: grup de notes diferents que es toquen al mateix temps.
8
1 La música sobre el paper
1. Emplena els espais amb les equivalències següents:
2. Completa els compassos següents amb les figures que creguis convenients.
Activitats
=1 =1
=3 12 16 =
=1 1 2=
=12 6 3 =
9
1La música sobre el paper
3. Compon un esquema rítmic. Recorda’t de posar el compàs i les línies divisòries.
4. Emplena els següents compassos compostos amb les figures que creguis convenients.
5. Tradueix en figures aquestes seqüències irregulars i pica-les (1 = ).
A) 3 1 5 2 6 3 2 4 1 2 2 4
B) 2 2 1 3 5 1 4 3 1 1 5 2
10
1 La música sobre el paper
6. Escriu a sota de cada nota el seu nom:
7. Fixa’t en els fragments musicals següents. Cada fragment està repetit, però una vegada està escrit en clau de sol i l’altra en clau de fa. Dibuixa la clau que correspon a cada fragment i relaciona’ls.
8. Descobreix com J.S. Bach va fer servir el motiu musical derivat de les lletres del seu cognom al tercer tema de la Fuga triple de l’Art de la Fuga.
Recorda quina és la cèl·lula melòdica que correspon a BACH:
Escolta l’últim fragment d’aquesta fuga que va compondre J. S. Bach, i troba a la parti-tura els fragments que corresponen a aquest esquema:
Marca’ls amb color a sobre de la partitura.
1
BACH
BACH
BACH
BACH
BACH
BACH
BACH
BACH
BACH
BACH
BACH
Tema 2
Tema 1
BACH
201 210 235
11
1La música sobre el paper
12
1 La música sobre el paper
Llàstima que va morir abans d’acabar-la!
9. Transcriu aquesta melodia a clau de fa.
La pastoreta. Popular catalana
13
1La música sobre el paper
10. Escriu les escales de Sol Major i sol menor. Abans d’escriure-les cal que et fixis en la posició dels semitons mi-fa i si-do, i que recordis on han de tenir els semitons les es-cales majors i on els han de tenir les menors. Recorda que pots utilitzar sostinguts ( ) o bemolls ( ) per modificar la posició dels semitons originals.
A) Escala de Sol Major
a) Quines notes necessiten portar alteració? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
b) Quin tipus d’alteració has de posar? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
B) Escala de sol menor
a) Quines notes necessiten portar alteració? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
b) Quin tipus d’alteració has de posar? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
11. Escriu aquesta melodia sencera sense els signes de repetició.
Claude Gervaise. Branle de Bourgogne
14
1 La música sobre el paper
12. Fixa’t en les partitures següents. A les dues hi ha la mateixa melodia, però amb signes d’articulació molt diferents. Amb ajut del teu professor o professora, toca-les amb un instrument melòdic i escriu les diferències més significatives que hi trobis.
Quina t’agrada més?
13. Seguint les indicacions, busca els acords de tònica i dominant de les escales que et proposem:
A) Escriu l’escala de Sol Major.
a) Quina és la nota tònica? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
b) Quines notes formen l’acord de tònica? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
c) Escriu l’acord de tònica de Sol Major.
d) Quina nota és la dominant? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
e) Quines notes formen l’acord de dominant? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
f ) Escriu l’acord de dominant de Sol Major
A
B
J’ai du bon tabac. Popular francesa
15
1La música sobre el paper
B) Seguint el mateix procés, escriu les escales i els acords de tònica i dominant de sol menor, Mi Major i mi menor.
14. Busca l’acompanyament harmònic d’aquesta melodia.
a) Primer has de saber l’escala en què està escrita i buscar els acords de tònica i de dominant.
Posa una T sota el segon pentagrama quan creguis que l’acompanyament ha de ser l’acord de tònica i una D quan creguis que ha de ser el de dominant.
b) Després escriu els acords al pentagrama de sota.
c) Formeu un grup i toqueu la melodia sobre l’acompanyament obtingut.
L. Mozart. Passeig musical en trineu
16
1 La música sobre el paper Fem música
…cantant a dues veus
Ara posaràs en pràctica els teus coneixements de lectura musical interpretant a dues veus una famosa cançó: Any dream will do. Creada l’any 1968 pel compositor anglès Andrew Lloyd Webber i el lletrista Tim Rice, aquesta cançó forma part de l’obra de tea-tre musical Joseph and the amazing Technicolor dreamcoat, basada en la història bíblica de Josep i el seu do d’interpretar els somnis. Escolta com sona.
La partitura que t’oferim et permetrà cantar-la amb la lletra original anglesa i també en català (en la traducció que en van fer Daniel Anglès i Juan Vázquez). Per ajudar-te a aprendre-la, et pot ser molt útil escoltar l’enregistrament de la veu que hagis de cantar (primera o segona).
Quan ja la tinguis ben apresa, canta-la amb els teus companys i companyes sobre l’acompanyament enregistrat.
2
3-5
17
1La música sobre el paperFem música
18
1 La música sobre el paper Audició activa
1. En aquest fragment podem veure i escoltar com els personatges creen una petita cançó. Anem a repassar el procés.
a) En primer lloc, la noia intenta ensenyar als nens les notes musicals. Quin procediment utilitza perquè els nens recordin els noms de les notes? Explica-ho breument.
b) Un cop ja saben les notes, els fa repetir un petit fragment dividit en dues successions de notes. Escriu aquest fragment al pentagrama.
c) Seguidament, adjudiquen una síl·laba a cada nota, tot creant el següent text: When you know the notes to sing, you can sing most anything. Escriu cada síl·laba sota la nota que li correspon i després, tradueix el text al català.
d) Descriu breument el final del fragment (si fan polifonia o no, quines melodies formen aquest fragment, si són repeticions o no, etc.,...).
U1 AA1
FITXA
Nom:
Fragment:
Intèrprets:
Veus:
Instruments:
Breu descripció:
19
1La música sobre el paper
Comprova
1. Quina diferència hi ha entre un compàs simple i un de compost?
2. Què saps dir dels compassos següents?
Compàs 3/4: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
Compàs 6/8: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
3. Tenint en compte el trencat inicial, omple de maneres diferents quatre compassos a cada pentagrama.
4. Escriu les escales de Mi Major i mi menor.
Escriu dues diferències que hagis trobat entre aquestes dues escales:
a) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
b) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
20
1 La música sobre el paper
5. Fixa’t en la partitura següent i respon les preguntes.
a) En quin compàs està escrita aquesta melodia? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
b) Quants compassos té? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
c) En quina escala està escrita? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
d) Quina armadura necessita aquesta escala per assemblar-se a l’escala model?
6. Escriu sencera la melodia següent sense utilitzar els signes de repetició.
F. Chopin. Gran vals brillant, op. 18
Greensleeves. Popular anglesa
