Literatura Els gegraveneres literaris La narrativa

Iacutendex

Legravexic Lrsquoalfabet

Gramagravetica Les categories legravexiques o gramaticals

Ortografia La vocal neutra

Temps verbals El present drsquoindicatiu

copy BarcanovaAutors del contingut del llibre de text Lluiacutes Homs i Josep Rosell

1 Els gegraveneres literaris La narrativa

Iacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa11 La literatura

La literatura eacutes lrsquoart de la paraula eacutes a dir la creacioacute escrita o oral destinada a proporcionar per la seva bellesa una emocioacute agradable a qui la llegeix o lrsquoescolta

Originagraveriament la paraula literatura servia per designar lsquotot allograve que era fet amb lletresrsquo en lrsquoactualitat perograve diferenciem els textos realitzatsamb intencioacute artiacutestica (textos literaris) de la resta (textos utilitaris)

Iacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa12 Els gegraveneres literaris

En lrsquoantiguitat es distingien tres gegraveneres o models de textos literaris segons la forma i el contingut que presentaven

Aquests tres gegraveneres o models de la literaturaclagravessica corresponen actualment a la narrativa la poesia i el teatre

el gegravenere egravepic el gegravenere liacuteric i el gegravenere dramagravetic

Iacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa13 La narrativa

La narrativa eacutes el gegravenere que engloba tots els textos literaris que es basen en la narracioacute drsquouna histograveria protagonitzada per uns personatges

Les obres narratives presenten uns elements comuns

Aixiacute doncs pertanyen a aquest gegravenere la novelmiddotla i el conte

ndash La veu del narradorndash Els personatgesndash Lrsquoargumentndash Els temesndash Lrsquoambientacioacutendash Lrsquoestructurandash La forma literagraveriaIacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa13 La narrativa

bull Novelmiddotla Obra narrativa drsquouna llargagraveria considerable escrita en prosa que presenta una trama complexa

bull Conte Narracioacute breu escrita en prosa que sol presentar una trama senzilla

En lrsquoagravembit de la literatura popular de transmissioacute oral se solen distingir tres subgegraveneresla rondalla la llegenda i la faula

Iacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa14 La prosa i el vers

La prosa eacutes la forma habitual drsquoescriure en prosa srsquoescriuen les cartes els diaris els contes les novelmiddotles etc

El vers eacutes la forma tradicional drsquoescriure la poesia ratlles curtes amb un nombre regular de siacutelmiddotlabes en quegrave sovint rimen les uacuteltimes paraules

Les frases srsquoescriuen una darrere lrsquoaltra formant blocs meacutes o menys llargs que anomenem paragravegrafs

Els versos se solen agrupar en blocs meacutes o menys llargs que anomenemestrofes

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Lrsquoalfabet o abecedari eacutes el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem La paraula alfabet proveacute de les dues primeres lletres de lrsquoalfabet grec (alfa) i (beta)

Cada llengua teacute un alfabet propi Lrsquoalfabet catalagrave teacute vint-i-sis lletres

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Hi ha sons que es representen per mitjagrave drsquoun grup de dues lletres es tracta dels diacutegrafs (diacutegraf significa lsquodues grafiesrsquo) Els diacutegrafs de la llengua catalana soacuten els seguumlents

Tambeacute podem considerar diacutegrafs les combinacions seguumlents

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet22 Lrsquoordre de les paraules

El diccionari eacutes el llibre que conteacute les paraules drsquouna llengua amb lrsquoexplicacioacute del seu significat

Aquestes paraules es presenten ordenades alfabegraveticament Perograve per buscar paraules en el diccionari cal que tinguis en compte el seguumlent

a) La ccedil (ce trencada) srsquoinclou dins la lletra c Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem marcmarccedilmarcab) La lmiddotl (ela geminada) eacutes considerada com dues eles l + l Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem pallerpagravelmiddotlidpallissac) El diacutegraf ll (ela doble) eacutes considerat com dues lletres independents l + l Per tant lloc va abans de local

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

Les paraules que utilitzem per comunicar-nos es classifiquen en nou categories legravexiques o gramaticals Cada categoria compregraven un conjuntde paraules que presenten unes caracteriacutestiques comunes

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals31 La categoria dels noms

Un nom eacutes una paraula que serveix per designar una persona (Ramon) un animal (llop) una planta (gerani) un objecte (filferro) o una idea (esperanccedila)

bull Des del punt de vista formal el nom eacutes una paraula variable

bull Des del punt de vista funcional el nom eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma nominal (SN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals32 La categoria dels adjectius

Un adjectiu eacutes una paraula que serveix per designar les caracteriacutestiques dels eacutessers o les coses (gent amable fruita madura camiacute costerut)

bull Des del punt de vista formal lrsquoadjectiu eacutes una paraula variable

bull Dins el grup o sintagma nominal lrsquoadjectiu fa la funcioacute de complement del nom (CN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals33 La categoria dels determinants

Un determinant eacutes una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat) identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions)

bull Formalment la majoria dels determinants soacuten variables

bull Dins el grup o sintagma nominal els determinants fan la funcioacute drsquoespecificadors

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

1 Els gegraveneres literaris La narrativa

Iacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa11 La literatura

La literatura eacutes lrsquoart de la paraula eacutes a dir la creacioacute escrita o oral destinada a proporcionar per la seva bellesa una emocioacute agradable a qui la llegeix o lrsquoescolta

Originagraveriament la paraula literatura servia per designar lsquotot allograve que era fet amb lletresrsquo en lrsquoactualitat perograve diferenciem els textos realitzatsamb intencioacute artiacutestica (textos literaris) de la resta (textos utilitaris)

Iacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa12 Els gegraveneres literaris

En lrsquoantiguitat es distingien tres gegraveneres o models de textos literaris segons la forma i el contingut que presentaven

Aquests tres gegraveneres o models de la literaturaclagravessica corresponen actualment a la narrativa la poesia i el teatre

el gegravenere egravepic el gegravenere liacuteric i el gegravenere dramagravetic

Iacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa13 La narrativa

La narrativa eacutes el gegravenere que engloba tots els textos literaris que es basen en la narracioacute drsquouna histograveria protagonitzada per uns personatges

Les obres narratives presenten uns elements comuns

Aixiacute doncs pertanyen a aquest gegravenere la novelmiddotla i el conte

ndash La veu del narradorndash Els personatgesndash Lrsquoargumentndash Els temesndash Lrsquoambientacioacutendash Lrsquoestructurandash La forma literagraveriaIacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa13 La narrativa

bull Novelmiddotla Obra narrativa drsquouna llargagraveria considerable escrita en prosa que presenta una trama complexa

bull Conte Narracioacute breu escrita en prosa que sol presentar una trama senzilla

En lrsquoagravembit de la literatura popular de transmissioacute oral se solen distingir tres subgegraveneresla rondalla la llegenda i la faula

Iacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa14 La prosa i el vers

La prosa eacutes la forma habitual drsquoescriure en prosa srsquoescriuen les cartes els diaris els contes les novelmiddotles etc

El vers eacutes la forma tradicional drsquoescriure la poesia ratlles curtes amb un nombre regular de siacutelmiddotlabes en quegrave sovint rimen les uacuteltimes paraules

Les frases srsquoescriuen una darrere lrsquoaltra formant blocs meacutes o menys llargs que anomenem paragravegrafs

Els versos se solen agrupar en blocs meacutes o menys llargs que anomenemestrofes

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Lrsquoalfabet o abecedari eacutes el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem La paraula alfabet proveacute de les dues primeres lletres de lrsquoalfabet grec (alfa) i (beta)

Cada llengua teacute un alfabet propi Lrsquoalfabet catalagrave teacute vint-i-sis lletres

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Hi ha sons que es representen per mitjagrave drsquoun grup de dues lletres es tracta dels diacutegrafs (diacutegraf significa lsquodues grafiesrsquo) Els diacutegrafs de la llengua catalana soacuten els seguumlents

Tambeacute podem considerar diacutegrafs les combinacions seguumlents

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet22 Lrsquoordre de les paraules

El diccionari eacutes el llibre que conteacute les paraules drsquouna llengua amb lrsquoexplicacioacute del seu significat

Aquestes paraules es presenten ordenades alfabegraveticament Perograve per buscar paraules en el diccionari cal que tinguis en compte el seguumlent

a) La ccedil (ce trencada) srsquoinclou dins la lletra c Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem marcmarccedilmarcab) La lmiddotl (ela geminada) eacutes considerada com dues eles l + l Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem pallerpagravelmiddotlidpallissac) El diacutegraf ll (ela doble) eacutes considerat com dues lletres independents l + l Per tant lloc va abans de local

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

Les paraules que utilitzem per comunicar-nos es classifiquen en nou categories legravexiques o gramaticals Cada categoria compregraven un conjuntde paraules que presenten unes caracteriacutestiques comunes

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals31 La categoria dels noms

Un nom eacutes una paraula que serveix per designar una persona (Ramon) un animal (llop) una planta (gerani) un objecte (filferro) o una idea (esperanccedila)

bull Des del punt de vista formal el nom eacutes una paraula variable

bull Des del punt de vista funcional el nom eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma nominal (SN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals32 La categoria dels adjectius

Un adjectiu eacutes una paraula que serveix per designar les caracteriacutestiques dels eacutessers o les coses (gent amable fruita madura camiacute costerut)

bull Des del punt de vista formal lrsquoadjectiu eacutes una paraula variable

bull Dins el grup o sintagma nominal lrsquoadjectiu fa la funcioacute de complement del nom (CN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals33 La categoria dels determinants

Un determinant eacutes una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat) identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions)

bull Formalment la majoria dels determinants soacuten variables

bull Dins el grup o sintagma nominal els determinants fan la funcioacute drsquoespecificadors

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

1 Els gegraveneres literaris La narrativa11 La literatura

La literatura eacutes lrsquoart de la paraula eacutes a dir la creacioacute escrita o oral destinada a proporcionar per la seva bellesa una emocioacute agradable a qui la llegeix o lrsquoescolta

Originagraveriament la paraula literatura servia per designar lsquotot allograve que era fet amb lletresrsquo en lrsquoactualitat perograve diferenciem els textos realitzatsamb intencioacute artiacutestica (textos literaris) de la resta (textos utilitaris)

Iacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa12 Els gegraveneres literaris

En lrsquoantiguitat es distingien tres gegraveneres o models de textos literaris segons la forma i el contingut que presentaven

Aquests tres gegraveneres o models de la literaturaclagravessica corresponen actualment a la narrativa la poesia i el teatre

el gegravenere egravepic el gegravenere liacuteric i el gegravenere dramagravetic

Iacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa13 La narrativa

La narrativa eacutes el gegravenere que engloba tots els textos literaris que es basen en la narracioacute drsquouna histograveria protagonitzada per uns personatges

Les obres narratives presenten uns elements comuns

Aixiacute doncs pertanyen a aquest gegravenere la novelmiddotla i el conte

ndash La veu del narradorndash Els personatgesndash Lrsquoargumentndash Els temesndash Lrsquoambientacioacutendash Lrsquoestructurandash La forma literagraveriaIacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa13 La narrativa

bull Novelmiddotla Obra narrativa drsquouna llargagraveria considerable escrita en prosa que presenta una trama complexa

bull Conte Narracioacute breu escrita en prosa que sol presentar una trama senzilla

En lrsquoagravembit de la literatura popular de transmissioacute oral se solen distingir tres subgegraveneresla rondalla la llegenda i la faula

Iacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa14 La prosa i el vers

La prosa eacutes la forma habitual drsquoescriure en prosa srsquoescriuen les cartes els diaris els contes les novelmiddotles etc

El vers eacutes la forma tradicional drsquoescriure la poesia ratlles curtes amb un nombre regular de siacutelmiddotlabes en quegrave sovint rimen les uacuteltimes paraules

Les frases srsquoescriuen una darrere lrsquoaltra formant blocs meacutes o menys llargs que anomenem paragravegrafs

Els versos se solen agrupar en blocs meacutes o menys llargs que anomenemestrofes

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Lrsquoalfabet o abecedari eacutes el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem La paraula alfabet proveacute de les dues primeres lletres de lrsquoalfabet grec (alfa) i (beta)

Cada llengua teacute un alfabet propi Lrsquoalfabet catalagrave teacute vint-i-sis lletres

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Hi ha sons que es representen per mitjagrave drsquoun grup de dues lletres es tracta dels diacutegrafs (diacutegraf significa lsquodues grafiesrsquo) Els diacutegrafs de la llengua catalana soacuten els seguumlents

Tambeacute podem considerar diacutegrafs les combinacions seguumlents

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet22 Lrsquoordre de les paraules

El diccionari eacutes el llibre que conteacute les paraules drsquouna llengua amb lrsquoexplicacioacute del seu significat

Aquestes paraules es presenten ordenades alfabegraveticament Perograve per buscar paraules en el diccionari cal que tinguis en compte el seguumlent

a) La ccedil (ce trencada) srsquoinclou dins la lletra c Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem marcmarccedilmarcab) La lmiddotl (ela geminada) eacutes considerada com dues eles l + l Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem pallerpagravelmiddotlidpallissac) El diacutegraf ll (ela doble) eacutes considerat com dues lletres independents l + l Per tant lloc va abans de local

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

Les paraules que utilitzem per comunicar-nos es classifiquen en nou categories legravexiques o gramaticals Cada categoria compregraven un conjuntde paraules que presenten unes caracteriacutestiques comunes

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals31 La categoria dels noms

Un nom eacutes una paraula que serveix per designar una persona (Ramon) un animal (llop) una planta (gerani) un objecte (filferro) o una idea (esperanccedila)

bull Des del punt de vista formal el nom eacutes una paraula variable

bull Des del punt de vista funcional el nom eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma nominal (SN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals32 La categoria dels adjectius

Un adjectiu eacutes una paraula que serveix per designar les caracteriacutestiques dels eacutessers o les coses (gent amable fruita madura camiacute costerut)

bull Des del punt de vista formal lrsquoadjectiu eacutes una paraula variable

bull Dins el grup o sintagma nominal lrsquoadjectiu fa la funcioacute de complement del nom (CN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals33 La categoria dels determinants

Un determinant eacutes una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat) identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions)

bull Formalment la majoria dels determinants soacuten variables

bull Dins el grup o sintagma nominal els determinants fan la funcioacute drsquoespecificadors

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

1 Els gegraveneres literaris La narrativa12 Els gegraveneres literaris

En lrsquoantiguitat es distingien tres gegraveneres o models de textos literaris segons la forma i el contingut que presentaven

Aquests tres gegraveneres o models de la literaturaclagravessica corresponen actualment a la narrativa la poesia i el teatre

el gegravenere egravepic el gegravenere liacuteric i el gegravenere dramagravetic

Iacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa13 La narrativa

La narrativa eacutes el gegravenere que engloba tots els textos literaris que es basen en la narracioacute drsquouna histograveria protagonitzada per uns personatges

Les obres narratives presenten uns elements comuns

Aixiacute doncs pertanyen a aquest gegravenere la novelmiddotla i el conte

ndash La veu del narradorndash Els personatgesndash Lrsquoargumentndash Els temesndash Lrsquoambientacioacutendash Lrsquoestructurandash La forma literagraveriaIacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa13 La narrativa

bull Novelmiddotla Obra narrativa drsquouna llargagraveria considerable escrita en prosa que presenta una trama complexa

bull Conte Narracioacute breu escrita en prosa que sol presentar una trama senzilla

En lrsquoagravembit de la literatura popular de transmissioacute oral se solen distingir tres subgegraveneresla rondalla la llegenda i la faula

Iacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa14 La prosa i el vers

La prosa eacutes la forma habitual drsquoescriure en prosa srsquoescriuen les cartes els diaris els contes les novelmiddotles etc

El vers eacutes la forma tradicional drsquoescriure la poesia ratlles curtes amb un nombre regular de siacutelmiddotlabes en quegrave sovint rimen les uacuteltimes paraules

Les frases srsquoescriuen una darrere lrsquoaltra formant blocs meacutes o menys llargs que anomenem paragravegrafs

Els versos se solen agrupar en blocs meacutes o menys llargs que anomenemestrofes

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Lrsquoalfabet o abecedari eacutes el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem La paraula alfabet proveacute de les dues primeres lletres de lrsquoalfabet grec (alfa) i (beta)

Cada llengua teacute un alfabet propi Lrsquoalfabet catalagrave teacute vint-i-sis lletres

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Hi ha sons que es representen per mitjagrave drsquoun grup de dues lletres es tracta dels diacutegrafs (diacutegraf significa lsquodues grafiesrsquo) Els diacutegrafs de la llengua catalana soacuten els seguumlents

Tambeacute podem considerar diacutegrafs les combinacions seguumlents

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet22 Lrsquoordre de les paraules

El diccionari eacutes el llibre que conteacute les paraules drsquouna llengua amb lrsquoexplicacioacute del seu significat

Aquestes paraules es presenten ordenades alfabegraveticament Perograve per buscar paraules en el diccionari cal que tinguis en compte el seguumlent

a) La ccedil (ce trencada) srsquoinclou dins la lletra c Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem marcmarccedilmarcab) La lmiddotl (ela geminada) eacutes considerada com dues eles l + l Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem pallerpagravelmiddotlidpallissac) El diacutegraf ll (ela doble) eacutes considerat com dues lletres independents l + l Per tant lloc va abans de local

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

Les paraules que utilitzem per comunicar-nos es classifiquen en nou categories legravexiques o gramaticals Cada categoria compregraven un conjuntde paraules que presenten unes caracteriacutestiques comunes

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals31 La categoria dels noms

Un nom eacutes una paraula que serveix per designar una persona (Ramon) un animal (llop) una planta (gerani) un objecte (filferro) o una idea (esperanccedila)

bull Des del punt de vista formal el nom eacutes una paraula variable

bull Des del punt de vista funcional el nom eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma nominal (SN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals32 La categoria dels adjectius

Un adjectiu eacutes una paraula que serveix per designar les caracteriacutestiques dels eacutessers o les coses (gent amable fruita madura camiacute costerut)

bull Des del punt de vista formal lrsquoadjectiu eacutes una paraula variable

bull Dins el grup o sintagma nominal lrsquoadjectiu fa la funcioacute de complement del nom (CN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals33 La categoria dels determinants

Un determinant eacutes una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat) identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions)

bull Formalment la majoria dels determinants soacuten variables

bull Dins el grup o sintagma nominal els determinants fan la funcioacute drsquoespecificadors

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

1 Els gegraveneres literaris La narrativa13 La narrativa

La narrativa eacutes el gegravenere que engloba tots els textos literaris que es basen en la narracioacute drsquouna histograveria protagonitzada per uns personatges

Les obres narratives presenten uns elements comuns

Aixiacute doncs pertanyen a aquest gegravenere la novelmiddotla i el conte

ndash La veu del narradorndash Els personatgesndash Lrsquoargumentndash Els temesndash Lrsquoambientacioacutendash Lrsquoestructurandash La forma literagraveriaIacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa13 La narrativa

bull Novelmiddotla Obra narrativa drsquouna llargagraveria considerable escrita en prosa que presenta una trama complexa

bull Conte Narracioacute breu escrita en prosa que sol presentar una trama senzilla

En lrsquoagravembit de la literatura popular de transmissioacute oral se solen distingir tres subgegraveneresla rondalla la llegenda i la faula

Iacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa14 La prosa i el vers

La prosa eacutes la forma habitual drsquoescriure en prosa srsquoescriuen les cartes els diaris els contes les novelmiddotles etc

El vers eacutes la forma tradicional drsquoescriure la poesia ratlles curtes amb un nombre regular de siacutelmiddotlabes en quegrave sovint rimen les uacuteltimes paraules

Les frases srsquoescriuen una darrere lrsquoaltra formant blocs meacutes o menys llargs que anomenem paragravegrafs

Els versos se solen agrupar en blocs meacutes o menys llargs que anomenemestrofes

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Lrsquoalfabet o abecedari eacutes el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem La paraula alfabet proveacute de les dues primeres lletres de lrsquoalfabet grec (alfa) i (beta)

Cada llengua teacute un alfabet propi Lrsquoalfabet catalagrave teacute vint-i-sis lletres

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Hi ha sons que es representen per mitjagrave drsquoun grup de dues lletres es tracta dels diacutegrafs (diacutegraf significa lsquodues grafiesrsquo) Els diacutegrafs de la llengua catalana soacuten els seguumlents

Tambeacute podem considerar diacutegrafs les combinacions seguumlents

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet22 Lrsquoordre de les paraules

El diccionari eacutes el llibre que conteacute les paraules drsquouna llengua amb lrsquoexplicacioacute del seu significat

Aquestes paraules es presenten ordenades alfabegraveticament Perograve per buscar paraules en el diccionari cal que tinguis en compte el seguumlent

a) La ccedil (ce trencada) srsquoinclou dins la lletra c Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem marcmarccedilmarcab) La lmiddotl (ela geminada) eacutes considerada com dues eles l + l Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem pallerpagravelmiddotlidpallissac) El diacutegraf ll (ela doble) eacutes considerat com dues lletres independents l + l Per tant lloc va abans de local

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

Les paraules que utilitzem per comunicar-nos es classifiquen en nou categories legravexiques o gramaticals Cada categoria compregraven un conjuntde paraules que presenten unes caracteriacutestiques comunes

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals31 La categoria dels noms

Un nom eacutes una paraula que serveix per designar una persona (Ramon) un animal (llop) una planta (gerani) un objecte (filferro) o una idea (esperanccedila)

bull Des del punt de vista formal el nom eacutes una paraula variable

bull Des del punt de vista funcional el nom eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma nominal (SN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals32 La categoria dels adjectius

Un adjectiu eacutes una paraula que serveix per designar les caracteriacutestiques dels eacutessers o les coses (gent amable fruita madura camiacute costerut)

bull Des del punt de vista formal lrsquoadjectiu eacutes una paraula variable

bull Dins el grup o sintagma nominal lrsquoadjectiu fa la funcioacute de complement del nom (CN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals33 La categoria dels determinants

Un determinant eacutes una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat) identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions)

bull Formalment la majoria dels determinants soacuten variables

bull Dins el grup o sintagma nominal els determinants fan la funcioacute drsquoespecificadors

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

1 Els gegraveneres literaris La narrativa13 La narrativa

bull Novelmiddotla Obra narrativa drsquouna llargagraveria considerable escrita en prosa que presenta una trama complexa

bull Conte Narracioacute breu escrita en prosa que sol presentar una trama senzilla

En lrsquoagravembit de la literatura popular de transmissioacute oral se solen distingir tres subgegraveneresla rondalla la llegenda i la faula

Iacutendex

1 Els gegraveneres literaris La narrativa14 La prosa i el vers

La prosa eacutes la forma habitual drsquoescriure en prosa srsquoescriuen les cartes els diaris els contes les novelmiddotles etc

El vers eacutes la forma tradicional drsquoescriure la poesia ratlles curtes amb un nombre regular de siacutelmiddotlabes en quegrave sovint rimen les uacuteltimes paraules

Les frases srsquoescriuen una darrere lrsquoaltra formant blocs meacutes o menys llargs que anomenem paragravegrafs

Els versos se solen agrupar en blocs meacutes o menys llargs que anomenemestrofes

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Lrsquoalfabet o abecedari eacutes el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem La paraula alfabet proveacute de les dues primeres lletres de lrsquoalfabet grec (alfa) i (beta)

Cada llengua teacute un alfabet propi Lrsquoalfabet catalagrave teacute vint-i-sis lletres

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Hi ha sons que es representen per mitjagrave drsquoun grup de dues lletres es tracta dels diacutegrafs (diacutegraf significa lsquodues grafiesrsquo) Els diacutegrafs de la llengua catalana soacuten els seguumlents

Tambeacute podem considerar diacutegrafs les combinacions seguumlents

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet22 Lrsquoordre de les paraules

El diccionari eacutes el llibre que conteacute les paraules drsquouna llengua amb lrsquoexplicacioacute del seu significat

Aquestes paraules es presenten ordenades alfabegraveticament Perograve per buscar paraules en el diccionari cal que tinguis en compte el seguumlent

a) La ccedil (ce trencada) srsquoinclou dins la lletra c Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem marcmarccedilmarcab) La lmiddotl (ela geminada) eacutes considerada com dues eles l + l Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem pallerpagravelmiddotlidpallissac) El diacutegraf ll (ela doble) eacutes considerat com dues lletres independents l + l Per tant lloc va abans de local

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

Les paraules que utilitzem per comunicar-nos es classifiquen en nou categories legravexiques o gramaticals Cada categoria compregraven un conjuntde paraules que presenten unes caracteriacutestiques comunes

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals31 La categoria dels noms

Un nom eacutes una paraula que serveix per designar una persona (Ramon) un animal (llop) una planta (gerani) un objecte (filferro) o una idea (esperanccedila)

bull Des del punt de vista formal el nom eacutes una paraula variable

bull Des del punt de vista funcional el nom eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma nominal (SN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals32 La categoria dels adjectius

Un adjectiu eacutes una paraula que serveix per designar les caracteriacutestiques dels eacutessers o les coses (gent amable fruita madura camiacute costerut)

bull Des del punt de vista formal lrsquoadjectiu eacutes una paraula variable

bull Dins el grup o sintagma nominal lrsquoadjectiu fa la funcioacute de complement del nom (CN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals33 La categoria dels determinants

Un determinant eacutes una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat) identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions)

bull Formalment la majoria dels determinants soacuten variables

bull Dins el grup o sintagma nominal els determinants fan la funcioacute drsquoespecificadors

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

1 Els gegraveneres literaris La narrativa14 La prosa i el vers

La prosa eacutes la forma habitual drsquoescriure en prosa srsquoescriuen les cartes els diaris els contes les novelmiddotles etc

El vers eacutes la forma tradicional drsquoescriure la poesia ratlles curtes amb un nombre regular de siacutelmiddotlabes en quegrave sovint rimen les uacuteltimes paraules

Les frases srsquoescriuen una darrere lrsquoaltra formant blocs meacutes o menys llargs que anomenem paragravegrafs

Els versos se solen agrupar en blocs meacutes o menys llargs que anomenemestrofes

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Lrsquoalfabet o abecedari eacutes el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem La paraula alfabet proveacute de les dues primeres lletres de lrsquoalfabet grec (alfa) i (beta)

Cada llengua teacute un alfabet propi Lrsquoalfabet catalagrave teacute vint-i-sis lletres

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Hi ha sons que es representen per mitjagrave drsquoun grup de dues lletres es tracta dels diacutegrafs (diacutegraf significa lsquodues grafiesrsquo) Els diacutegrafs de la llengua catalana soacuten els seguumlents

Tambeacute podem considerar diacutegrafs les combinacions seguumlents

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet22 Lrsquoordre de les paraules

El diccionari eacutes el llibre que conteacute les paraules drsquouna llengua amb lrsquoexplicacioacute del seu significat

Aquestes paraules es presenten ordenades alfabegraveticament Perograve per buscar paraules en el diccionari cal que tinguis en compte el seguumlent

a) La ccedil (ce trencada) srsquoinclou dins la lletra c Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem marcmarccedilmarcab) La lmiddotl (ela geminada) eacutes considerada com dues eles l + l Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem pallerpagravelmiddotlidpallissac) El diacutegraf ll (ela doble) eacutes considerat com dues lletres independents l + l Per tant lloc va abans de local

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

Les paraules que utilitzem per comunicar-nos es classifiquen en nou categories legravexiques o gramaticals Cada categoria compregraven un conjuntde paraules que presenten unes caracteriacutestiques comunes

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals31 La categoria dels noms

Un nom eacutes una paraula que serveix per designar una persona (Ramon) un animal (llop) una planta (gerani) un objecte (filferro) o una idea (esperanccedila)

bull Des del punt de vista formal el nom eacutes una paraula variable

bull Des del punt de vista funcional el nom eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma nominal (SN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals32 La categoria dels adjectius

Un adjectiu eacutes una paraula que serveix per designar les caracteriacutestiques dels eacutessers o les coses (gent amable fruita madura camiacute costerut)

bull Des del punt de vista formal lrsquoadjectiu eacutes una paraula variable

bull Dins el grup o sintagma nominal lrsquoadjectiu fa la funcioacute de complement del nom (CN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals33 La categoria dels determinants

Un determinant eacutes una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat) identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions)

bull Formalment la majoria dels determinants soacuten variables

bull Dins el grup o sintagma nominal els determinants fan la funcioacute drsquoespecificadors

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

2 Lrsquoalfabet

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Lrsquoalfabet o abecedari eacutes el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem La paraula alfabet proveacute de les dues primeres lletres de lrsquoalfabet grec (alfa) i (beta)

Cada llengua teacute un alfabet propi Lrsquoalfabet catalagrave teacute vint-i-sis lletres

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Hi ha sons que es representen per mitjagrave drsquoun grup de dues lletres es tracta dels diacutegrafs (diacutegraf significa lsquodues grafiesrsquo) Els diacutegrafs de la llengua catalana soacuten els seguumlents

Tambeacute podem considerar diacutegrafs les combinacions seguumlents

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet22 Lrsquoordre de les paraules

El diccionari eacutes el llibre que conteacute les paraules drsquouna llengua amb lrsquoexplicacioacute del seu significat

Aquestes paraules es presenten ordenades alfabegraveticament Perograve per buscar paraules en el diccionari cal que tinguis en compte el seguumlent

a) La ccedil (ce trencada) srsquoinclou dins la lletra c Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem marcmarccedilmarcab) La lmiddotl (ela geminada) eacutes considerada com dues eles l + l Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem pallerpagravelmiddotlidpallissac) El diacutegraf ll (ela doble) eacutes considerat com dues lletres independents l + l Per tant lloc va abans de local

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

Les paraules que utilitzem per comunicar-nos es classifiquen en nou categories legravexiques o gramaticals Cada categoria compregraven un conjuntde paraules que presenten unes caracteriacutestiques comunes

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals31 La categoria dels noms

Un nom eacutes una paraula que serveix per designar una persona (Ramon) un animal (llop) una planta (gerani) un objecte (filferro) o una idea (esperanccedila)

bull Des del punt de vista formal el nom eacutes una paraula variable

bull Des del punt de vista funcional el nom eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma nominal (SN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals32 La categoria dels adjectius

Un adjectiu eacutes una paraula que serveix per designar les caracteriacutestiques dels eacutessers o les coses (gent amable fruita madura camiacute costerut)

bull Des del punt de vista formal lrsquoadjectiu eacutes una paraula variable

bull Dins el grup o sintagma nominal lrsquoadjectiu fa la funcioacute de complement del nom (CN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals33 La categoria dels determinants

Un determinant eacutes una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat) identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions)

bull Formalment la majoria dels determinants soacuten variables

bull Dins el grup o sintagma nominal els determinants fan la funcioacute drsquoespecificadors

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Lrsquoalfabet o abecedari eacutes el conjunt de lletres que fem servir per representar els sons que pronunciem La paraula alfabet proveacute de les dues primeres lletres de lrsquoalfabet grec (alfa) i (beta)

Cada llengua teacute un alfabet propi Lrsquoalfabet catalagrave teacute vint-i-sis lletres

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Hi ha sons que es representen per mitjagrave drsquoun grup de dues lletres es tracta dels diacutegrafs (diacutegraf significa lsquodues grafiesrsquo) Els diacutegrafs de la llengua catalana soacuten els seguumlents

Tambeacute podem considerar diacutegrafs les combinacions seguumlents

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet22 Lrsquoordre de les paraules

El diccionari eacutes el llibre que conteacute les paraules drsquouna llengua amb lrsquoexplicacioacute del seu significat

Aquestes paraules es presenten ordenades alfabegraveticament Perograve per buscar paraules en el diccionari cal que tinguis en compte el seguumlent

a) La ccedil (ce trencada) srsquoinclou dins la lletra c Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem marcmarccedilmarcab) La lmiddotl (ela geminada) eacutes considerada com dues eles l + l Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem pallerpagravelmiddotlidpallissac) El diacutegraf ll (ela doble) eacutes considerat com dues lletres independents l + l Per tant lloc va abans de local

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

Les paraules que utilitzem per comunicar-nos es classifiquen en nou categories legravexiques o gramaticals Cada categoria compregraven un conjuntde paraules que presenten unes caracteriacutestiques comunes

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals31 La categoria dels noms

Un nom eacutes una paraula que serveix per designar una persona (Ramon) un animal (llop) una planta (gerani) un objecte (filferro) o una idea (esperanccedila)

bull Des del punt de vista formal el nom eacutes una paraula variable

bull Des del punt de vista funcional el nom eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma nominal (SN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals32 La categoria dels adjectius

Un adjectiu eacutes una paraula que serveix per designar les caracteriacutestiques dels eacutessers o les coses (gent amable fruita madura camiacute costerut)

bull Des del punt de vista formal lrsquoadjectiu eacutes una paraula variable

bull Dins el grup o sintagma nominal lrsquoadjectiu fa la funcioacute de complement del nom (CN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals33 La categoria dels determinants

Un determinant eacutes una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat) identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions)

bull Formalment la majoria dels determinants soacuten variables

bull Dins el grup o sintagma nominal els determinants fan la funcioacute drsquoespecificadors

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

2 Lrsquoalfabet21 Quegrave eacutes lrsquoalfabet

Hi ha sons que es representen per mitjagrave drsquoun grup de dues lletres es tracta dels diacutegrafs (diacutegraf significa lsquodues grafiesrsquo) Els diacutegrafs de la llengua catalana soacuten els seguumlents

Tambeacute podem considerar diacutegrafs les combinacions seguumlents

Iacutendex

2 Lrsquoalfabet22 Lrsquoordre de les paraules

El diccionari eacutes el llibre que conteacute les paraules drsquouna llengua amb lrsquoexplicacioacute del seu significat

Aquestes paraules es presenten ordenades alfabegraveticament Perograve per buscar paraules en el diccionari cal que tinguis en compte el seguumlent

a) La ccedil (ce trencada) srsquoinclou dins la lletra c Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem marcmarccedilmarcab) La lmiddotl (ela geminada) eacutes considerada com dues eles l + l Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem pallerpagravelmiddotlidpallissac) El diacutegraf ll (ela doble) eacutes considerat com dues lletres independents l + l Per tant lloc va abans de local

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

Les paraules que utilitzem per comunicar-nos es classifiquen en nou categories legravexiques o gramaticals Cada categoria compregraven un conjuntde paraules que presenten unes caracteriacutestiques comunes

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals31 La categoria dels noms

Un nom eacutes una paraula que serveix per designar una persona (Ramon) un animal (llop) una planta (gerani) un objecte (filferro) o una idea (esperanccedila)

bull Des del punt de vista formal el nom eacutes una paraula variable

bull Des del punt de vista funcional el nom eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma nominal (SN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals32 La categoria dels adjectius

Un adjectiu eacutes una paraula que serveix per designar les caracteriacutestiques dels eacutessers o les coses (gent amable fruita madura camiacute costerut)

bull Des del punt de vista formal lrsquoadjectiu eacutes una paraula variable

bull Dins el grup o sintagma nominal lrsquoadjectiu fa la funcioacute de complement del nom (CN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals33 La categoria dels determinants

Un determinant eacutes una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat) identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions)

bull Formalment la majoria dels determinants soacuten variables

bull Dins el grup o sintagma nominal els determinants fan la funcioacute drsquoespecificadors

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

2 Lrsquoalfabet22 Lrsquoordre de les paraules

El diccionari eacutes el llibre que conteacute les paraules drsquouna llengua amb lrsquoexplicacioacute del seu significat

Aquestes paraules es presenten ordenades alfabegraveticament Perograve per buscar paraules en el diccionari cal que tinguis en compte el seguumlent

a) La ccedil (ce trencada) srsquoinclou dins la lletra c Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem marcmarccedilmarcab) La lmiddotl (ela geminada) eacutes considerada com dues eles l + l Aixiacute doncs seguint lrsquoordre alfabegravetic trobarem pallerpagravelmiddotlidpallissac) El diacutegraf ll (ela doble) eacutes considerat com dues lletres independents l + l Per tant lloc va abans de local

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

Les paraules que utilitzem per comunicar-nos es classifiquen en nou categories legravexiques o gramaticals Cada categoria compregraven un conjuntde paraules que presenten unes caracteriacutestiques comunes

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals31 La categoria dels noms

Un nom eacutes una paraula que serveix per designar una persona (Ramon) un animal (llop) una planta (gerani) un objecte (filferro) o una idea (esperanccedila)

bull Des del punt de vista formal el nom eacutes una paraula variable

bull Des del punt de vista funcional el nom eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma nominal (SN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals32 La categoria dels adjectius

Un adjectiu eacutes una paraula que serveix per designar les caracteriacutestiques dels eacutessers o les coses (gent amable fruita madura camiacute costerut)

bull Des del punt de vista formal lrsquoadjectiu eacutes una paraula variable

bull Dins el grup o sintagma nominal lrsquoadjectiu fa la funcioacute de complement del nom (CN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals33 La categoria dels determinants

Un determinant eacutes una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat) identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions)

bull Formalment la majoria dels determinants soacuten variables

bull Dins el grup o sintagma nominal els determinants fan la funcioacute drsquoespecificadors

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

Les paraules que utilitzem per comunicar-nos es classifiquen en nou categories legravexiques o gramaticals Cada categoria compregraven un conjuntde paraules que presenten unes caracteriacutestiques comunes

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals31 La categoria dels noms

Un nom eacutes una paraula que serveix per designar una persona (Ramon) un animal (llop) una planta (gerani) un objecte (filferro) o una idea (esperanccedila)

bull Des del punt de vista formal el nom eacutes una paraula variable

bull Des del punt de vista funcional el nom eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma nominal (SN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals32 La categoria dels adjectius

Un adjectiu eacutes una paraula que serveix per designar les caracteriacutestiques dels eacutessers o les coses (gent amable fruita madura camiacute costerut)

bull Des del punt de vista formal lrsquoadjectiu eacutes una paraula variable

bull Dins el grup o sintagma nominal lrsquoadjectiu fa la funcioacute de complement del nom (CN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals33 La categoria dels determinants

Un determinant eacutes una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat) identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions)

bull Formalment la majoria dels determinants soacuten variables

bull Dins el grup o sintagma nominal els determinants fan la funcioacute drsquoespecificadors

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

Les paraules que utilitzem per comunicar-nos es classifiquen en nou categories legravexiques o gramaticals Cada categoria compregraven un conjuntde paraules que presenten unes caracteriacutestiques comunes

3 Les categories legravexiques o gramaticals

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals31 La categoria dels noms

Un nom eacutes una paraula que serveix per designar una persona (Ramon) un animal (llop) una planta (gerani) un objecte (filferro) o una idea (esperanccedila)

bull Des del punt de vista formal el nom eacutes una paraula variable

bull Des del punt de vista funcional el nom eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma nominal (SN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals32 La categoria dels adjectius

Un adjectiu eacutes una paraula que serveix per designar les caracteriacutestiques dels eacutessers o les coses (gent amable fruita madura camiacute costerut)

bull Des del punt de vista formal lrsquoadjectiu eacutes una paraula variable

bull Dins el grup o sintagma nominal lrsquoadjectiu fa la funcioacute de complement del nom (CN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals33 La categoria dels determinants

Un determinant eacutes una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat) identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions)

bull Formalment la majoria dels determinants soacuten variables

bull Dins el grup o sintagma nominal els determinants fan la funcioacute drsquoespecificadors

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

3 Les categories legravexiques o gramaticals31 La categoria dels noms

Un nom eacutes una paraula que serveix per designar una persona (Ramon) un animal (llop) una planta (gerani) un objecte (filferro) o una idea (esperanccedila)

bull Des del punt de vista formal el nom eacutes una paraula variable

bull Des del punt de vista funcional el nom eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma nominal (SN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals32 La categoria dels adjectius

Un adjectiu eacutes una paraula que serveix per designar les caracteriacutestiques dels eacutessers o les coses (gent amable fruita madura camiacute costerut)

bull Des del punt de vista formal lrsquoadjectiu eacutes una paraula variable

bull Dins el grup o sintagma nominal lrsquoadjectiu fa la funcioacute de complement del nom (CN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals33 La categoria dels determinants

Un determinant eacutes una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat) identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions)

bull Formalment la majoria dels determinants soacuten variables

bull Dins el grup o sintagma nominal els determinants fan la funcioacute drsquoespecificadors

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

3 Les categories legravexiques o gramaticals32 La categoria dels adjectius

Un adjectiu eacutes una paraula que serveix per designar les caracteriacutestiques dels eacutessers o les coses (gent amable fruita madura camiacute costerut)

bull Des del punt de vista formal lrsquoadjectiu eacutes una paraula variable

bull Dins el grup o sintagma nominal lrsquoadjectiu fa la funcioacute de complement del nom (CN)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals33 La categoria dels determinants

Un determinant eacutes una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat) identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions)

bull Formalment la majoria dels determinants soacuten variables

bull Dins el grup o sintagma nominal els determinants fan la funcioacute drsquoespecificadors

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

3 Les categories legravexiques o gramaticals33 La categoria dels determinants

Un determinant eacutes una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un gat) identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions)

bull Formalment la majoria dels determinants soacuten variables

bull Dins el grup o sintagma nominal els determinants fan la funcioacute drsquoespecificadors

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

3 Les categories legravexiques o gramaticals34 La categoria dels pronoms

Un pronom eacutes una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom

bull Formalment alguns pronoms soacuten variables

bull Des del punt de vista funcional els pronoms fan la mateixa funcioacute que un sintagma nominal

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

3 Les categories legravexiques o gramaticals35 La categoria dels verbs

Un verb eacutes una paraula que expressa una accioacute (treballar) un esdeveniment (ploure) o un estat (estar)

bull Formalment el verb eacutes la paraula meacutes variable

bull Des del punt de vista funcional el verb eacutes el nucli del grup de paraules que formen el sintagma verbal (SV)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

3 Les categories legravexiques o gramaticals36 La categoria dels adverbis

Un adverbi eacutes una paraula que expressa una circumstagravencia de temps (avui demagrave semprehellip) de lloc (aquiacute allagrave enllochellip) de manera (beacute malamenthellip) o de quantitat (meacutes menyshellip)

bull Formalment els adverbis soacuten paraules invariables

bull En general els adverbis formen part del grup verbal i per tant fan de complement del verb

Tanmateix els adverbis que expressen quantitat poden precedir un adjectiu o un altre adverbi

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

3 Les categories legravexiques o gramaticals37 La categoria de les preposicions

Una preposicioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules

bull Formalment les preposicions soacuten paraules invariables

bull Des del punt de vista funcional les preposicions fan que una paraula se subordini a una altra i per tant es converteixi en el seu complement

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

3 Les categories legravexiques o gramaticals38 La categoria de les conjuncions

Una conjuncioacute eacutes una paraula que serveix per unir o relacionar una oracioacute amb una altra

bull Formalment les conjuncions soacuten invariables eacutes a dir tenen una sola forma

bull Des del punt de vista funcional hi ha unes conjuncions que uneixen elements drsquouna mateixa categoria (soacuten les de coordinacioacute) i conjuncions que subordinen un element a un altre (soacuten les de subordinacioacute)

Iacutendex

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

3 Les categories legravexiques o gramaticals39 La categoria de les interjeccions

Una interjeccioacute eacutes una paraula que serveix per fer una exclamacioacute

Les interjeccions poden expressar dolor o oblit (ai ui) incredulitat (bah) avorriment (uf) repugnagravencia (ecs) poden servir per cridar lrsquoatencioacute (ei ep) per animar (au apa) etcLes interjeccions soacuten invariables i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa

Ei vigila Apa afanyarsquot Bah no mrsquoho puc creure

Iacutendex

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

4 La vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

4 La vocal neutra41 La neutralitzacioacute

La paraula neutralitzacioacute significa que dos sons o dues lletres diferents es pronuncien igual en una posicioacute determinada

Per exemple molts parlants pronuncien igual mestre i mestra regle i regla pegar i pagar etc

Aleshores diem que aquests parlants neutralitzen les vocals a i e quanes troben en una siacutelmiddotlaba agravetona (o fluixa) Del so que tenen aquestes vocals agravetones [1048576] en diem vocal neutra

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Les normes ortogragravefiques de la vocal neutra diferencien dues situacions

a) quan la vocal neutra forma part de la terminacioacute drsquouna paraula

b) quan la vocal neutra es troba a lrsquoarrel drsquouna paraula

Ho veiem a les taules seguumlents

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 1En els noms i els adjectius en singular srsquoha drsquoescriure esi soacuten masculins i srsquoha drsquoescriure a si soacuten femeninsun alumneuna alumnaun uniforme negre una bufanda negraun altre tracte una altra foacutermulaun cove ample una cova misteriosa

EXCEPCIONS MEacuteS IMPORTANTSndash Noms femenins acabats en e la febre la mare la torre la classe la frase la imatgehellipndash Adjectius invariables (acabats en e tant en masculiacute com en femeniacute)un noi amable una noia amableun cavall jove una euga jove seient lliure entrada lliurendash Noms masculins acabats en a un espia el dia el poema el paleta el taxista el monarca el pesticidahellip

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 2En els noms i els adjectius en plural srsquoha drsquoescriure sempre la terminacioacute -esuns alumnes unes alumnesuns vestits negres unes bufandes negresuns altres cops unes altres vegadesuns coves amples unes coves misterioses

CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de la terminacioacute -a (singular) per la terminacioacute-es (plural) pot comportar alguns canvis ortogragravefics en lrsquoarrel de la paraulapalanca gt palanques arruga gt arruguesadreccedila gt adreces platja gt platgesaigua gt aiguumles pasqua gt pasquumles

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en la terminacioacute drsquouna paraula

NORMA 3En les terminacions verbals srsquoha drsquoescriure a en la 1a i la 3a persona del singular en canvi srsquoha drsquoescriure e en les altres terminacions (-es -em -eu i -en)1a sing cantava perdia2a sing cantaves perdies3a sing cantava perdia1a pl cantagravevem perdiacuteem2a pl cantagraveveu perdiacuteeu3a pl cantaven perdienndash Tambeacute acaben en -e els infinitius de la segona conjugacioacuteprendre caure admetrehellip

EXCEPCIONSndash Acaben en -e les formes vine corre obre i omple------------------------------------------------CANVIS ORTOGRAgraveFICSEl canvi de -a per -e pot comportar canvis ortogragravefics en lrsquoarrel drsquoalguns verbsbusco caccedilo menjo mossegobusques caces menges mosseguesbusca caccedila menja mossegabusquem cacem mengem mosseguembusqueu caceu mengeu mossegueubusquen cacen mengen mosseguen

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 4En lrsquoarrel drsquouna paraula srsquoescriu a quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute Per exemplendash tardor srsquoescriu amb a perquegrave deriva de tard (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)ndash taulell srsquoescriu amb a perquegrave deriva de taula (que teacute una a togravenica en la mateixa posicioacute)

En canvi srsquoescriu e quan hi ha una altra paraula de la mateixa famiacutelia que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacutePer exemplendash fredor srsquoescriu amb e perquegrave deriva de fred (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)ndash teulada srsquoescriu amb e perquegrave deriva de teula (que teacute una e togravenica en la mateixa posicioacute)

Iacutendex

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

4 La vocal neutra42 Ortografia de la vocal neutra

Ortografia de la vocal neutra quan es troba en lrsquoarrel drsquouna paraula

NORMA 5Hi ha algunes paraules que srsquohan de memoritzar per saber amb quina lletra srsquohan drsquoescriure Les meacutes importants soacuten les seguumlents

ndash Srsquoescriuen amb a afaitar-se ambaixada arracada assassiacute avaluar avantatge avaria davant peixateria racoacute ramatrancor sanefandash Srsquoescriuen amb e assemblea enyorar espagraverrec meravella monestir oreneta polseguera punxegut ragravefega resplendorsergent treball verniacutes

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

El present drsquoindicatiu

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

El present drsquoindicatiu

Conjugar eacutes dir o escriure totes les formes possibles que pot presentar un verb en funcioacute de la persona gramatical (1a 2a i 3a) el nombre (singular o plural) el temps (present passat futurhellip) i el mode (indicatiu subjuntiu o imperatiu)A lrsquohora drsquoestudiar la conjugacioacute dels verbs regulars cal partir de cinc models agrupats en tres conjugacions

Iacutendex

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

El present drsquoindicatiu

Utilitzem el present drsquoindicatiu per referir-nos a un fet una accioacute o un estat que eacutes actual (ara arriben estan malalts) o beacute que eacutes habitual o general (els arbres creixen els ocells ponen ous)

Iacutendex

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

Iacutendex

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35

Iacutendex

• Slide 1
• Slide 2
• Slide 3
• Slide 4
• Slide 5
• Slide 6
• Slide 7
• Slide 8
• Slide 9
• Slide 10
• Slide 11
• Slide 12
• Slide 13
• Slide 14
• Slide 15
• Slide 16
• Slide 17
• Slide 18
• Slide 19
• Slide 20
• Slide 21
• Slide 22
• Slide 23
• Slide 24
• Slide 25
• Slide 26
• Slide 27
• Slide 28
• Slide 29
• Slide 30
• Slide 31
• Slide 32
• Slide 33
• Slide 34
• Slide 35