INTRODUCCIÓ - I.E.S. San Vicente · Fonètica i ortografia. Sons i grafies. L’alfabet i els...

INTRODUCCIÓ

El departament de Llengua i Literatura. Valencià està format pel següent professorat:

Joan Ramon Guijarro

Perfecte Ripoll

Sílvia Pastor

Cèsar Moreno

Sandra López

Maria Roig

Antonio Cutillas

Laura Valdevira

Justificació

En començar aquest curs ens plantejam una sèrie d’objectius fonamentals com són: fomentar el domini bàsic de l'ús oral habitual del valencià entre l'alumnat de tota l'etapa i el gust per la lectura, tasca que ens sembla imprescindible per aconseguir l'assoliment dels coneixements fonamentals relacionats amb la llengua que s'haurà d'haver obtingut en finalitzar l'Educació Secundària Obligatòria, la qual cosa no vol dir que deixem de banda els aspectes de la llengua escrita, com veurem més endavant. És per aquesta raó que consideram primordial el fet d’insistir en l'aspecte de la llengua oral al 1r cicle, a fi que en arribar al 2n cicle puguem aprofundir en altres aspectes lingüístics i ens puguem dedicar a corregir i perfeccionar l'ús de la llengua escrita. En aquest sentit cobren una importància cabdal les proves orals a nivell de departament i fora de l’aula que l’any passat ja iniciàrem (sense obviar les diferents activitats d’avaluació oral que ja es fan dins de l’aula). Pel que fa a la lectura, element de pràctica habitual a classe, serà també objecte de treball individual de l'alumnat, ja que els oferirem la possibilitat d'escollir entre algunes obres, sempre adequades a cada curs, a l'hora de realitzar les lectures obligatòries o voluntàries i els treballs corresponents; així fomentarem el criteri personal a l'hora de comentar el tipus de literatura que els sembla més interessant, afavorint així l'intercanvi d'opinions i el debat sobre el tema. Així mateix, la lectura serà un instrument interessant per treballar els temes de lèxic, també inclosos en el nostre currículum. També cal destacar la introducció, a diferent nivell en tota l'etapa, de qüestions de tipus sociolingüístic, dialectològic i històric, per tal que l'alumnat entenga l'origen del valencià i el sàpiga situar, com una llengua més, dins el context lingüístic europeu. Aquest és un aspecte molt important per poder combatre tot tipus de prejudicis lingüístics i perquè comprenguen la necessitat i la utilitat de dominar la pròpia llengua o, si més no, la llengua del lloc on viuen; i més si tenim en compte que

el nostre centre té una gran part d’alumnes no valencianoparlants i cada any rep una allau de nouvinguts de diferents punts del món que no coneixen la nostra realitat. Per aconseguir tots aquests objectius, consideram que és molt útil que els professors de llengua fem feina de manera coordinada, si més no en el tractament igual de l’ortografia i la importància de la lectura per al desenvolupament intel·lectual de l’alumne/a. b) Contextualització L’IES Sant Vicent està ubicat a la població de Sant Vicent del Raspeig amb uns 50.000 habitants, és el primer dels cinc instituts que exixteixen a la localitat, i el que únicament hi havia a l’antic pla d’estudis, on es podia estudiar BUP i COU. Aquest fet ha creat una tendència per part de les famílies a voler inscriure els seus fills al nostre centre. Malgrat tot, tenim adscrits tres col·legis de primària: CEIP Bec de l’Àguila, CEIP, Raspeig i CEIP Miguel Hernández. El primer i l’últim porten dues línies d’ensenyament, pel que fa al programa lingüístic, PEV i PIP; el CEIP Raspeig aporta dues aules de PIP. De moment, el nostre institut és l’únic que continua amb la línia de PEV, fet important per al posterior desenvolupament de la nostra matèria: als alumnes de PEV el nivell de llengua és més alt que als de PIP, per tant, haurem de tenir-ho present a l’hora de marcar uns objectius i usar una metodologia. L’extracte social dels nostres alumnes es podria catalogar en un nivell mitjà, la qual cosa és rellevant perquè una majoria tenen un ventall cultural molt ampli i els facilita l’adquisició de molts coneixements.

2.OBJECTIUS

a).Distribució per cicles dels objectius generals d’etapa

OBJECTIUS GENERALS DE L’ESO

PRIMER CICLE SEGON CICLE

1. Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en valencià i en castellà, i almenys en una llengua estrangera, utilitzant-los per a comunicar-se i per a organitzar els propis pensaments i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge i alhora respectar les distintes formes d’expressió.

1.1. Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat i autonomia tant en valencià com en castellà, i almenys en una llengua estrangera, utilitzant-los com a vehicle de comunicació i d’organització del propi pensament i com a vehicle de comunicació i obertura a altres cultures.

1.2. Reconéixer el contingut explícit i implícit en missatges orals i escrits d’ús habitual.

1.3. Reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge que permeten la comunicació i el respecte a altres formes d’expressió.

1.1. Comprendre i produir missatges orals i escrits amb propietat, autonomia i creativitat en valencià, en castellà, i almenys en una llengua estrangera, utilitzant-los per a comunicar-se, organitzar el propi pensament, com a instrument d’adaptació social i com a vehicle de comunicació i obertura a altres formes d’entendre la realitat.

1.2. Interpretar el contingut explícit i implícit en missatges orals i escrits d’ús habitual.

1.3. Reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge i en els mecanismes de la llengua que permeten la comunicació i el respecte a distintes formes d’expressió.

2. Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, per tal d’enriquir les seues possibilitats de

2.1. Interpretar i produir amb propietat i autonomia missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, per a assimilar l’entorn de manera reflexiva i crítica, i enriquir les

2.1. Interpretar i produir amb propietat, autonomia i creativitat missatges que utilitzen codis artístics, científics i tècnics, per a desenvolupar l’actitud reflexiva i el sentit

4. CONTINGUTS

4.1. Continguts de primer curs

4.1.1. La comunicació

Elements de la comunicació.

a) Elements lingüístics de la situació de comunicació:

Emissor i destinatari.

Lloc i temps de la comunicació lingüística.

b) Elements contextuals:

Emissor-destinatari.

Temps i lloc de la comunicació lingüística.

c) Elements informatius:

Domini referencial (persones, objectes, fets, història, conceptes…).

Temes i subtemes.

Coherència del contingut informatiu.

d) Les funcions del llenguatge.

La intenció comunicativa: informar, explicar, persuadir, prescriure, predir,

qüestionar, divertir, recrear, expressar-se…

Comprensió i producció de textos que pertanyen a les tipologies textuals

narrativa, descriptiva i conversacional.

a) Els gèneres narratius. Característiques generals. Tipus de gèneres narratius.

La narració en els gèneres literaris:

en vers: poesia narrativa.

en prosa: llegenda, rondalla, conte i novel·la.

La narració en els gèneres no literaris:

àmbit privat: la carta, l’avís, el relat de fets…

àmbit públic: la notícia, l’anunci…

b) Els gèneres descriptius. Característiques generals. Tipus de textos descriptius.

La descripció en la narració:

en vers: poesia naturalista, endevinalla…

en prosa: conte, rondalla, novel·la…

La descripció en els textos dialogats:

el teatre: caracterització de personatges, d’ambients…

l’acudit, el còmic, els jocs populars…

c) Els gèneres conversacionals. Característiques generals. Tipus de textos

conversacionals.

La conversació escrita:

en vers: poesia dialogada, textos dramàtics en vers…

en prosa: conte, rondalla, novel·la, acudit…

en teatre: comèdia, tragèdia, drama…

amb imatges: auca, còmic…

La conversació oral:

la conversa cara a cara, telefònica…

4. CONTINGUTS

4.1. Continguts de primer curs







Emissor-destinatari.




Temes i subtemes.



La intenció comunicativa: informar, explicar, persuadir, prescriure, predir,

qüestionar, divertir, recrear, expressar-se…


narrativa, descriptiva i conversacional.




en prosa: llegenda, rondalla, conte i novel·la.


àmbit privat: la carta, l’avís, el relat de fets…

àmbit públic: la notícia, l’anunci…



en vers: poesia naturalista, endevinalla…



el teatre: caracterització de personatges, d’ambients…

l’acudit, el còmic, els jocs populars…

c) Els gèneres conversacionals. Característiques generals. Tipus de textos

conversacionals.


en vers: poesia dialogada, textos dramàtics en vers…

en prosa: conte, rondalla, novel·la, acudit…


amb imatges: auca, còmic…


la conversa cara a cara, telefònica…

4.1.2. Llengua i societat

La varietat lingüística. Usos formals i informals de la llengua.

La variació lingüística.

La lleialtat lingüística.

La normalització lingüística.

La riquesa de la llengua.

La varietat popular.

La varietat literària.

La varietat estàndard.

Els barbarismes i els estrangerismes.

El valencià als mitjans de comunicació orals i escrits.

Els registres lingüístics.

El valencià a les institucions.

La diversitat lingüística.

Els usos discriminatoris de la llengua.

El sexisme lingüístic.

Alternatives davant els temes i les formes d’expressió en els usos discursius

verbals i no verbals que denoten discriminació social, racial, sexual…

4.1.3. Estudi de la llengua

Fonètica i ortografia. Sons i grafies. L’alfabet i els dígrafs. Nocions bàsiques

d’accentuació i puntuació. L’apòstrof.

Normes ortogràfiques. Ortografia del discurs. Ortografia de l’oració. Ortografia de

la paraula.

Pronúncia i escriptura.

L’alfabet.

Les vocals.

Els diftongs.

La síl·laba.

L’hiat.

L’accent tònic i l’accent gràfic.

L’accent diacrític.

La dièresi.

L’apostrofació.

Les contraccions.

Els dígrafs.

Els fonemes /p/ i /b/, /t/ i /d/ i /k/ i /g/.

Els fonemes /b/ i /v/.

Els fonemes /s/ i /z/.

Les grafies g, j, tg, tj, x, tx i ig.

Les grafies l, ll i l·l.

Les grafies m, n i l’aplec mp.

Ús del guionet.

Ús del punt.

Ús de la coma.

Ús del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius.

Ús dels signes d’interrogació i d’exclamació.

Ús de les majúscules.

La correcció ortogràfica.

Morfosintaxi. Classes de paraules. Els determinants, el gènere i el nombre.

Estructura de l’oració simple. La concordança.

L’oració: categories, estructures i funcions.

El substantiu (I): classificació.

El substantiu (II): formació del femení i del plural.

L’adjectiu (I): els graus.

L’adjectiu (II): formació del femení i del plural.

Els determinants referidors (I): articles i demostratius.

Els determinants referidors (II): els possessius.

Els determinants quantitatius (I): els indefinits.

Els determinants quantitatius (II): els numerals.

El verb (I): els verbs regulars.

El verb (II): els verbs irregulars.

El verb (III): els temps verbals.

La preposició (I): les preposicions febles.

La preposició (II): les proposicions fortes.

Les conjuncions coordinants.

Les conjuncions subordinants.

L’adverbi (I): els adverbis de manera.

L’adverbi (II): els adverbis de lloc.

L’adverbi (III): els adverbis de temps.

L’adverbi (IV): els adverbis d’afirmació, de negació i de dubte.

Les locucions adverbials.

Els pronoms personals (I): forts.

Els pronoms personals (II): febles.

L’oració simple.

Tipus d’oracions simples.

La concordança.

Lèxic. Estructura de la paraula. Vulgarismes i barbarismes.

L’estructura dels mots: arrel i morfemes.

La derivació (I): els prefixos.

La derivació (II): els sufixos.

Les sigles.

La composició.

Les locucions.

Les frases fetes.

Les onomatopeies.

Els castellanismes.

Els barbarismes.

Els neologismes.

Topònims i gentilicis.

La sinonímia.

L’antonímia.

La monosèmia.

La polisèmia.

L’homonímia.

Els camps semàntics.

Hipònims i hiperònims.

Ús de: avant, abans, avanç/ aparat, aparell/ sobre tot, sobretot/ medi, mig,

mitjà/ data, dada/ metge, mèdic/ només, no més/ quan, quant/ perquè, per

què, per a què/ conte, compte, comte/ potser, pot ser/…

El diccionari de definicions.

El diccionari de sinònims.

Text. Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació.

TEXT NARRATIU

Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps,

dins del domini cognitiu dels fets.

a) Forma d’expressar els elements que configuren l’acció narrativa:

Línia argumental.

Personatges: tipus i caracterització.

Lloc dels fets narrats.

Època dels fets narrats.

Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura narrativa (descripcions,

diàlegs…).

b) Tècniques narratives:

Tipus de narrador.

El temps de l’acció narrada.

c) El gènere narratiu (I): l’auca.

Característiques. Tipus.

Estructura.

Recursos visuals i recursos textuals (la rima, els redolins, les figures

retòriques…).

L’ús de l’auca.

d) El gènere narratiu (II): la rondalla.


Estructura.

Recursos textuals (fórmules d’inici i tancament, la veu del narrador, l’ordre

dels fets, locucions, frases fetes, expressions col·loquials, la personificació…).

La rondalla com a eina de transmissió de valors.

Autors i títols de rondalles.

e) El gènere narratiu (III): el conte


Estructura interna i externa.

Recursos textuals (l’època i la durada, l’ordre dels fets, tipus de personatges i

d’espais, tipus de narrador…).

Autors de contes.

f) Característiques de morfosintaxi:

Classes de paraules predominants i la seua funció.

Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, interrogatives,

exclamatives, imperatives, dubitatives, desideratives, afirmatives, negatives).

Funció dels signes de puntuació en el relat: el punt, la coma, els dos punts, els

guionets…

Els temps verbals: els pretèrits i el futur.

g) Característiques del vocabulari:

Els camps semàntics dels tipus de contes i rondalles.

Les qualitats dels personatges.

Ús dels augmentatius i diminutius. Les comparacions.

TEXT DESCRIPTIU

Estructura descriptiva: assenyalar les característiques dels objectes, dels llocs o

de les persones en la seua dimensió i situació espacial.

a) La descripció:

La descripció física i psíquica de persones.

La descripció d’objectes. Usos, funcions i localització.

La descripció d’espais. Elements centrals i complementaris.

b) La descripció en:

La narració.

Els textos teatrals.

Els anuncis.

Els llibres de viatges.

c) Estructura del gènere descriptiu:

Parts del text.

Ordre en què es presenten els elements i les seues característiques.

Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura descriptiva (nucli,

elements bàsics, complementaris…).

d) Tècniques descriptives:

L’ordre en la presentació dels elements.

La fitxa descriptiva. Banc de dades.

La descripció en la narració i en la poesia.

e) Tipus de descripcions:

General / detallada.

Objectiva / subjectiva.

Realista / deformada (caricatura, ironia, paròdia…).


Identificació dels mots clau.

L’adjectivació.

El sintagma preposicional.

L’aposició.

L’oració subordinada adjectiva.

Recursos literaris: la comparació, la metàfora, l’enumeració (asíndeton i

polisíndeton).

Els connectors espacials, enumeratius i d’ordre.

Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, afirmatives,

negatives).

Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes…


Els camps lèxics: els colors, les formes, els materials…

Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions

sensorials).

Significat de determinades paraules en funció del context.

Els vocabularis especialitzats.

TEXT DIALOGAT

Estructura conversacional: establir relacions entre els participants, la seua

intenció comunicativa i el tema sobre el qual es parla.

a) Forma d’expressar els elements que configuren l’acció dialogada:

Els elements de la comunicació.

Els textos orals i escrits.

Els textos dialogats literaris i no literaris.

Les converses en la narració i els textos teatrals.

b) Tècniques per a expressar els diàlegs:

La conversa oral i escrita.

L’estil directe i l’indirecte.

c) El gènere dialogat (I): el còmic


Estructura.

Recursos: el llenguatge textual (les bafarades i el cartutx, les onomatopeies).

Llenguatge icònic (vinyetes, enquadraments i perspectives; detalls; joc de

llums i ombres; caracterització de personatges).

Llenguatge topogràfic (mida dels quadres, del text del narrador, disposició de

les bafarades per a la seua lectura).

Llenguatge tipogràfic (rètols, mides de lletra).

Procediments retòrics de la imatge (repetició, hipèrbole…).

La descripció de personatges, d’espais i de conflictes en un còmic.

Autors de còmics.

d) El gènere dialogat (II): la conversa.

Característiques.

Tipus de converses: preparada i improvisada, monogràfica i especialitzada,

directa i telefònica, pública i privada, formal i informal.

Estructura: les parts d’una conversa.

Recursos de l’estil directe i de l’indirecte.

e) El text dialogat (III): el text teatral.

Característiques.

Tipus de textos: el monòleg, la comèdia, la tragèdia i el drama.

Estructura.

Recursos:

Pla textual: diàlegs, rèpliques.

Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació.

Pla de representació: actes i escenes.

La retòrica de la dramatització (onomatopeia, exageració, contrast, exclamació,

interrogació…).

Autors i obres de teatre.


Tipus de preguntes d’una conversa: obertes, hipotètiques i tancades.

Tipus d’oracions interrogatives: directes / indirectes, generals / parcials.

Classes de paraules predominants i la seua funció (pronoms interrogatius,

conjuncions…).

Funció dels signes d’interrogació, admiració, els guionets i les cometes.


Fórmules d’inici, manteniment i tancament d’una conversa (oral i escrita).

Significat de determinades paraules en funció del context verbal.

Els mots crossa, els vulgarismes, els préstecs…

Llenguatges específics (identificar els llenguatges d’algunes activitats socials

que puguen aparéixer en el text).

Llenguatge verbal oral (ús dramàtic: entonació, veu).

Llenguatge verbal escrit (títol, diàlegs, acotacions…).

Llenguatge mimicogestual (gestos, posicions…).

Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical

(ràdio, muntatges audiovisuals, dramatització, cançons).

4.1.4. Tècniques de treball

Iniciació a l’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta.

a) Situació de lectura funcional:

Per a extraure informació sobre un tema determinat.

Per a confrontar dades.

b) Situació de lectura recreativa:

Lectura amb finalitat recreativa.

c) Iniciació a l’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta:

La localització de la informació.

La identificació dels llibres.

La classificació de llibres en una biblioteca.

La identificació de l’autor d’un llibre.

El diccionari.

Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de

barbarismes i de refranys.

El vocabulari.

Tècniques de treball (I). Anàlisi (lectura i anotacions). Síntesi (esquemes i

resums).

Paraules clau.

El subratllat.

Idees principals i secundàries.

L’exemple.

L’esquema.

El resum.

L’examen.

La memorització.

4.1.5. Literatura

Introducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragments

representatius. Anàlisi dels seus trets més característics.

Els gèneres literaris.

La narrativa juvenil: els protagonistes.

La descripció en la narració. Jesús Cortés.

Els diàlegs en la novel·la. Joan Pla

Les rondalles. Enric Valor.

El paisatge en la narració. Josep Franco.

Les faules. Isop i La Fontaine.

El conte literari. Ernest Martínez Ferrando.

La poesia. Teodor Llorente.

El teatre. Pasqual Alapont. El Misteri d’Elx.

El llenguatge literari. Recursos lingüístics més importants.

Els versos. Mètrica i rima.

En la paraula (onomatopeia, al·literació).

En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora).

De canvi de sentit (comparació, metàfora).

De pensament (lítote, hipèrbole).

Accent rítmic (ritme del vers).



Pla de representació: actes.

Viure la literatura.

La biblioteca.

Presentació d’un escriptor.

Personatges de pel·lícula.

Fitxar un conte.

Els llibres per fora.

La biblioteca pública.

La Fira del Llibre.

La Biblioteca Valenciana.

El teatre religiós: el Misteri d’Elx.

4.2. Continguts de segon curs










Temes i subtemes.



La intenció comunicativa: informar, explicar, persuadir, opinar, convéncer,

prescriure, predir, qüestionar, divertir, recrear, expressar-se…


narrativa, explicativa i argumentativa.




en prosa: novel·la.


àmbit privat: la carta.

àmbit públic: l’anunci.

b) Els gèneres explicatius. Característiques generals. Tipus de textos

explicatius.

L’explicació en els textos expositius: el mural.

L’explicació en els textos instructius: les regles d’un joc.

L’explicació en els textos predictius: l’horòscop i la predicció meteorològica.

L’explicació en els textos literaris i científics.

c) Els gèneres argumentatius. Característiques generals. Tipus de textos

argumentatius.

La carta de protesta.

La venda per telèfon.

L’assemblea i l’acta de reunió.

L’assaig.


La família romànica.

Les llengües romàniques.

La varietat lingüística. La llengua i els dialectes.

Les varietats orientals i occidentals.

Les característiques del valencià.

Els subdialectes del valencià.

La variació lingüística. Usos formals i informals de la llengua.


El llenguatge estàndard.

La varietat popular: el llenguatge col·loquial.

El llenguatge tècnic o científic.

El llenguatge literari.

La situació lingüística del valencià.

El valencià i la societat valenciana del segle XX

Situació del valencià abans de la Guerra Civil.

Les Normes Ortogràfiques de Castelló, 1932.

El valencià durant la postguerra.

El valencià a les institucions.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua.


Fonètica i Ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques (I). Ús de l’accent gràfic i de la dièresi en

combinacions vocàliques. La puntuació. El guionet.

Pronúncia i escriptura. L’ortografia.

L’alfabet.

Les vocals.

Els diftongs i els triftongs.

L’accent tònic i l’accent gràfic.

L’apòstrof.


La dièresi.

Lletres i dígrafs

La separació de síl·labes.

Els fonemes /b/ i /p/.

Els fonemes /t/ i /d/.

Els fonemes /k/ i /g/.

Els fonemes /s/ i /z/.

Les grafies g, j, tg, tj, x, tx, ig.

Les grafies l, ll.

Les grafies r, rr.

Les grafies m, n, ny i l’aplec mp.

La grafia h.

Ús del guionet.

Ús del punt. Ús dels signes d’interrogació i d’exclamació.

Ús de la coma.

Ús del guió, les cometes i els parèntesis.

Ús del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius.


Ús de les abreviatures més freqüents.

La correcció ortogràfica.

Morfosintaxi. Pronoms personals tònics. Interrogatius. El adverbi. L’oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements.

Classes d’oracions.

Les categories gramaticals.

Els pronoms personals tònics.

Els pronoms febles.

La combinació de pronoms febles.

L’adverbi (I): els adverbis de manera.

L’adverbi (II): els adverbis de lloc.

L’adverbi (III): els adverbis de temps.

L’adverbi (IV): els adverbis d’afirmació, de negació i de dubte.

El verb (I): els verbs regulars.

El verb (II): els temps verbals (l’infinitiu, el gerundi i el participi).

El verb (III): els temps verbals (el present, l’imperfet, el futur i el condicional).

El verb (IV): els verbs irregulars.

La preposició (I): les preposicions febles.

La preposició (II): les preposicions fortes.

L’oració: categories, estructures i funcions.

L’oració simple.

L’estructura del subjecte.

L’estructura del predicat.

L’atribut.

El predicat verbal.

El complement directe i l’indirecte.

El complement circumstancial.

El complement de règim verbal. Canvi i caiguda de les proposicions.

La modalitat de l’oració (I): les oracions actives i passives.

La modalitat de l’oració (II): les oracions atributives i predicatives.

La modalitat de l’oració (III): les oracions negatives i interrogatives.

La modalitat de l’oració (IV): les oracions imperatives i exclamatives.

Lèxic. Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia. Dialectalismes.

La polisèmia

Els mots contraris.

Adjectius amb contraris diferents per a cada accepció.

Els homònims.

Els diversos significats d’un mot: les accepcions.

El context: selecció d’un dels significats d’un mot.

Sentit propi i sentit figurat.

Els mots sinònims.

La precisió del significat

Sinonímia i antonímia.

Els sinònims dialectals.

L’argot i el llenguatge especialitzat.

L’argot i els grups socials.

Hiperonímia i hiponímia.

Els camps lèxics.

Endevinalles, refranys i frases fetes.

Mots tècnics.

Diccionaris especialitzats.

La derivació: els prefixos.

La derivació: els sufixos.

Els diccionaris de definicions.

Els diccionaris d’equivalències, de sinònims i antònims.

Text. Les propietats textuals en la narració, l’exposició i l’argumentació.

TEXT NARRATIU

Estructura narrativa: assenyalar i relacionar determinats fenòmens en el temps, dins del domini cognitiu dels fets.

a) Característiques.

El tema, les idees secundàries o subtemes.

L’argument.

Tipus de narrador (intern i extern).

Punt de vista del narrador.

Els personatges. Tipus i caracterització.

b) El gènere narratiu literari en prosa (I): la novel·la


Estructura externa i interna.

El temps narrat i el temps narratiu.

L’espai real i l’espai imaginari.

Tipus de novel·les.

Autors de novel·les.

c) El gènere narratiu (II): les cartes.

Característiques.

La carta formal i la carta informal:

Estructura.

Recursos.

Les abreviatures i les sigles.

Les cartes i la literatura.

El gènere epistolar.

Les cartes i els diaris personals.

Les cartes i la novel·la.

Les cartes i la poesia.

Autors de textos que incloguen cartes: Agustín Fernández, Glòria Llobet, Ovidi Montllor…

d) El gènere narratiu literari en vers (III): el poema.


Poemes i cançons.


La mesura dels versos.

La rima.

Les figures retòriques.

Autors de poemes: Miquel Duran, Carles Salvador, Pere Quart, Vicent Andrés Estellés, Josep Ballester…

Autors de cançons: Rafael Estrada, Ovidi Montllor, Al Tall, Serrat…

e) Característiques de la morfosintaxi:

Classes d’oracions utilitzades i la seua funció.

Els connectors. Tipus i funcions.

Tipus de registres utilitzats pels personatges en cada situació de comunicació.

Coherència, cohesió i adequació del text a la situació de comunicació.

f) Característiques del vocabulari:


Llenguatges específics propis de cada situació i nivell de llengua.

TEXT EXPOSITIU

Estructura expositiva: mostrar i explicar els continguts, les funcions i les característiques de temes diversos.

a) L’explicació en un text expositiu: el mural.

Estructura.

Recursos gràfics i textuals.

L’esquema.

Els mots clau.

Els signes gràfics.

El mapa conceptual.

b) L’explicació en un text instructiu: les instruccions d’un joc

Característiques.

Estructura.

Recursos lingüístics: ordres i prohibicions.

c) L’explicació en un text predictiu:

Les prediccions en la narració.

La predicció científica: l’informe meteorològic.

La predicció fantàstica: l’horòscop.

d) Característiques de morfosintaxi:

La nominalització.

Les perífrasis d’obligació, imminència i probabilitat.

Els connectors explicatius, enumeratius i d’ordre.

Les oracions imperatives i dubitatives.

e) Característiques del vocabulari:

Monosèmia i polisèmia.

Els neologismes.

La derivació i la composició.


Els diccionaris de sinònims, especialitzats, ideològics…

TEXT ARGUMENTATIU

Estructura argumentativa: establir relacions entre conceptes, les manifestacions de l’emissor sobre els esmentats conceptes i els arguments

que donen suport a les manifestacions.

a) Els textos i la situació de comunicació:

Relació existent entre els interlocutors.

Tipus de canal i de codi.

Tipus de textos argumentatius.

L’adequació del text a la situació de comunicació: formal i informal.

b) Característiques de l’argumentació:

Tesi i arguments.

Ordenació dels arguments.

Idea principal o tema.

Idees secundàries.

Contingut ideològic.

La conclusió.

c) El text argumentatiu escrit: La carta d’opinió.

Característiques.

Estructura.

La lletra argumentativa d’una cançó.

d) El text argumentatiu oral: la venda per telèfon

Característiques.

Arguments i contraarguments.

Recursos lingüístics i no lingüístics.

e) El text argumentatiu oral i escrit: l’acta de reunió.

Característiques.

Estructura.

Documents expositius administratius.

Els nivells de llengua formal i informal.

Tipus d’actes de reunió.

La síntesi o el resum.

f) L’argumentació i la literatura:

L’assaig.

L’aforisme.

Autors de textos assagístics: Joan Fuster, Joan Francesc Mira…

g) Característiques de la morfosintaxi:

Classes de paraules predominants i la seua funció (verbs, substantius, adjectius…).

La dixi de persona (pronoms, possessius, morfema verbal…).

Les fórmules de tractament.

Els connectors per ordenar idees i relacionar-les.

Els connectors causals i explicatius.

Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (simples, juxtaposades, coordinades i subordinades).

Les preguntes retòriques.

Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes.

h) Característiques del vocabulari:

Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat d’activitats socials que puguen aparéixer en el text: llenguatge dels oficis, de

l’administració, del comerç…).

Recursos gràfics en la publicitat (tipus de lletra, color, transgressions de les normes ortogràfiques…).


L’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta.

a) Situació de lectura funcional:



b) Situació de lectura recreativa:

Lectura amb finalitat recreativa.

c) Ampliació de l’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta:

La localització de la informació.

El diccionari.

Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de barbarismes, refranys, especialitzats (de novel·la negra, mèdic,

informàtica, etc.).

L’enciclopèdia.

El corrector de textos i els programes multimèdia d’aprenentatge de la llengua.

Introducció a Internet.

Tècniques de treball (II). Anàlisi. Síntesi. Ampliació.

El subratllat.

Idees principals i secundàries.

L’exemple.

L’esquema.

Tipus d’esquema.

El mural

El mapa conceptual.

El resum.

L’examen.

La memorització.

El treball monogràfic.

Organització d’una explicació.

Presentació d’instruccions.

Presentació d’opinions.

Prendre notes i apunts.

4.2.5. Literatura

Introducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragments representatius. Anàlisi dels seus trets més característics.

a) Els gèneres literaris.

Concepte de discurs literari en forma narrativa.


Orígens dels gèneres literaris.

Els gèneres literaris actuals.

b) La narrativa: estructura. L’èpica, el conte i la novel·la.

Subgèneres narratius.

Elements constitutius del gènere (tema, argument, personatges, accions, lloc i temps de l’acció).

Les tècniques narratives:

Tipus de narrador (narrador extern, narrador protagonista, narrador personatge menor).

L’espai narratiu (obert, tancat…).

El temps de l’acció narrada.

Obres destacades del gènere narratiu.

La narrativa: la novel·la i el conte.

Autors de narrativa.

La novel·la negra.

La novel·la romàntica.

El romanticisme a Europa.

La novel·la d’aventures. Antecedents. Protagonistes. Temes. Autors.

c) La poesia.

Concepte de discurs literari en forma poètica.

La poesia lírica i la poesia èpica.

La poesia social. Autors.

Obres destacades del gènere líric.

Estructures formals de la poesia: el vers, l’estrofa, el poema.

Idea expressada en cada part o estrofa.

Versos que expressen la idea principal i versos que la desenvolupen.

Accent rítmic.

Ritme del vers.

Repeticions d’estructures morfosintàctiques en llocs equivalents.

Combinacions de paraules atenent l’accent rítmic.

El llenguatge literari: trets creatius.

Procediments retòrics i estilístics:

En la paraula (onomatopeia, rima, al·literació).

En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora).

De canvi de sentit (comparació, metàfora).

De pensament (hipèrbole).

La cançó. La Nova Cançó. Cantautors.

d) L’assaig.

L’assaig. Característiques.

Estructura del text assagístic.

Autors.

Els aforismes. Joan Fuster.

e) El teatre.

Concepte de discurs literari en forma dramàtica.

Origen del teatre. Aspectes de la tragèdia i de la comèdia.

Elements constitutius del gènere:



Pla de la representació: actes.

L’espectacle teatral:

L’escenografia (decorats, objectes, mobles, vestuaris, efectes lluminosos, efectes sonors).

Procediments retòrics de la representació dramàtica (onomatopeia, contrast, exageració).

La tragèdia: característiques, autors.

La comèdia: característiques, autors.

Obres destacades del gènere dramàtic.

4.3. Continguts de tercer curs


Els mitjans de comunicació escrits: la premsa.

a) Components situacionals del mitjà:

Tipus d’emissor (particular, estatal).

Característiques de l’emissor (sociològiques, culturals i ideològiques).

Tipus de destinatari (plural i indefinit).

Circumstàncies de lloc i de temps.

b) Funcions dels mitjans de comunicació social (informar, formar, entretenir, interpretar i transmetre models culturals).

c) La premsa en valencià.

d) La premsa escrita:

Les parts d’un diari.

La notícia. Característiques, estructura i recursos.

El llenguatge periodístic.

Llenguatges en interacció (verbal, escrit, icònic, topogràfic i tipogràfic).

Funció del llenguatge icònic respecte del llenguatge verbal escrit (subratllar, completar, suggerir, simbolitzar).

Funció del llenguatge verbal escrit respecte del llenguatge icònic (fixar significats, interpretar).

Comprensió i producció de textos que pertanyen als gèneres narratius (conte, novel·la, notícia, etc.), descriptius (descripció

científica, literària, etc.) i conversacionals (entrevista, enquesta, teatre, etc.).



en vers: poesia èpica, poesia narrativa, l’auca…

en prosa: conte, llegenda, rondalla, novel·la…


didàctica: carta literària, assaig, epístola…

història: biografia, crònica, memòria…

periodisme: article, crònica, entrevista, reportatge…



en vers: poesia íntima, naturalista, èpica…


La descripció en l’exposició:

la carta, l’informe, l’examen, l’anunci…

text científic, normes i reglaments…


el text teatral.

el guió cinematogràfic.

l’entrevista, la tertúlia, la publicitat radiofònica…

c) Els gèneres conversacionals. Característiques generals. Tipus de textos conversacionals.


en vers: textos dramàtics, sarsuela…



en els mitjans audiovisuals: el guió radiofònic, el guió el cinematogràfic i el còmic.


l’entrevista, la tertúlia, el debat, l’enquesta…

la conversa cara a cara, la conversa telefònica, la videoconferència…

els diàlegs teatrals i radiofònics.


Origen i evolució de la llengua.

Les llengües romàniques: enumeració, distribució geogràfica i relacions.

L’enorme importància del món romà.

El llatí vulgar.

La influència dels visigots i del món àrab.

La llengua dels segles XII-XV.

La Cancelleria Reial.

La llengua dels segles XV-XIX.

La substitució lingüística.

La castellanització.

Les llengües en contacte.

La situació lingüística actual.

El procés de normalització lingüística: etapes.

Els fenòmens de contacte de les llengües.

Classificació administrativa de les llengües.

Característiques sociològiques i socioculturals de les llengües en contacte.

Conceptes bàsics sobre bilingüisme, diglòssia, normalització, minorització lingüística, desaparició de llengües.

Monolingüisme i plurilingüisme.

Els nivells d’ús de la llengua: estàndard, col·loquial, tècnic i literari.


Fonètica i ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques. L’accentuació diacrítica. Ortografia dels mots

compostos. La puntuació: el parèntesi, el guió, les cometes.

El codi gràfic.

Dificultats en la pronúncia i l’escriptura de les vocals.

L’elisió i la sinalefa.

L’accentuació fònica i gràfica.


L’apostrofació.

La dièresi.

La síl·laba.

Separació de síl·labes.

Els dígrafs.

L’escriptura dels fonemes /s/ i /z/.

Les grafies g, j, tg i tj.

Les grafies x, ix i ig.

Els signes de puntuació: el parèntesi, el guió, les cometes.


Les abreviacions: abreviatures, sigles i símbols.

Pronúncia i escriptura dels noms derivats i dels noms compostos.

Morfosintaxi. El verb. Les perífrasis verbals. Els pronoms personals. Les preposicions. Les conjuncions. L’oració composta:

coordinació i subordinació.

Les preposicions.

Les conjuncions.

Els verbs regulars i irregulars.

Els pronoms febles.

Combinacions de pronoms.

L’oració: estructures i funcions.

El sintagma nominal.

El sintagma verbal.

El sintagma adjectival.

El sintagma adverbial.


Les proformes i l’el·lipsi.

El subjecte i el predicat.

El complement directe.

El complement indirecte. Les preposicions per i per a.

El complement de règim verbal. Canvi i caiguda de les preposicions.

L’atribut i el complement predicatiu.

El complement circumstancial.

La modalització de l’enunciat (I): la possibilitat i la probabilitat. Les perífrasis.

La modalització de l’enunciat (II): la necessitat, la voluntat i l’obligació. Les perífrasis.

L’oració composta: les oracions coordinades i juxtaposades.

L’oració complexa (I): l’oració substantiva.

L’oració complexa (II): l’oració adjectiva.

L’oració complexa (III): oracions adverbials de lloc, temps, mode i quantitat.

L’oració complexa (IV): oracions adverbials causals i finals.

L’oració complexa (V): oracions adverbials consecutives, condicionals i concessives.

Lèxic. Processos fonamentals en la formació de paraules: derivació i composició. Els neologismes.

L’estructura d’un mot: morfemes i afixos.

La sufixació: formació de noms, adjectius i verbs.

La composició: substantius, adjectius i verbs compostos.

L’habilitació.

Els topònims i els gentilicis.

Els mots tabú.

Els eufemismes.

Els manlleus d’altres llengües. Préstecs i barbarismes.

Els arcaismes.

Els neologismes.

Les onomatopeies.

Les taxonomies: els hipònims i els hiperònims.

Les locucions i les frases fetes.

Els refranys.

Els sinònims i els antònims.

Els diccionaris de llengua: de definicions, d’equivalències, de sinònims i antònims, ideològics, especialitzats…

Ús de: tastar, provar, emprovar / muscle, múscul / espatla, esquena / aleshores, a les hores / perquè, per què, per a què / quan, quant / tan, tant

/ sinó, si no / medi, mig, mitjà /…

El text. Les propietats textuals en la narració, la descripció i la conversació.

TEXT NARRATIU


El tema.


Idees secundàries o subtemes.

L’argument.

Forma d’expressar els elements que configuren l’acció narrativa.

Argument.

Línia argumental (nuclis, subnuclis i relacions entre ambdós).

Les tècniques narratives.


Punt de vista del narrador (coneix la història des de fora o des de dins: en sap més, igual, menys que els seus personatges).

Actitud del narrador respecte dels fets narrats (objectiva, subjectiva, humorística, irònica, crítica, respectuosa…).

Els personatges.

Tipus i caracterització (pel que fan, diuen, senten, pensen).

L’evolució psicològica dels personatges.

La presentació dels personatges en el relat.

Les funcions dels personatges en el desenvolupament de l’acció.

El lloc dels fets narrats.

Tipus d’espais (reals, evocats, imaginaris…).

La descripció d’ambients.

a) El temps de l’acció i el temps de la narració.

L’època dels fets narrats (ambientació històrica).

Continguts circumstancials (informació històrica, artística, política…).

L’ordre en què es desenvolupen els esdeveniments (cronològic i no cronològic).

La durada dels fets (resum, el·lipsi i extensió).

b) El gènere narratiu (I): la notícia de premsa.


Estructura externa: les parts de la notícia.

Estructura interna: l’ordre dels fets.

Recursos textuals: models de redacció de titulars i peus de foto, la síntesi de l’entrada o lead, la distribució de la informació, l’ordre dels fets,

les sis preguntes bàsiques del periodisme, les declaracions, la coreferència.

La premsa: les seccions d’un diari.

La premsa en valencià.

c) El gènere narratiu (II): el conte.


Estructura interna.

Recursos textuals: les veus de la narració. Tipus de narrador. L’ordre de contar els fets. Narració interna i externa. Els nivells de llengua.

Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura narrativa (descripcions, diàlegs…).

Diferents versions d’un conte.

Autors de contes.

d) El gènere narratiu (III): la novel·la.


Estructura interna.

Recursos textuals: Tipus de personatges. Tipus d’espais. Història, trama, tema i argument.

L’ordre i la durada dels fets.

Autors de novel·les.



Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (enunciatives, interrogatives, exclamatives, imperatives, dubitatives, desideratives, afirmatives,

negatives).

Enunciats no oracionals (interpretació de girs, modismes…).

Trets morfosintàctics del llenguatge oral reflectits en les seqüències dialogades (oracions sense verb conjugat, el·lipsis, paraules de suport).




Funció dels signes de puntuació: el punt, la coma, els dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, els guionets, les cometes…


Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions sensorials).

Significat de determinades paraules segons el context verbal.

Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat d’activitats socials que puguen aparéixer en el text: llenguatges dels oficis i de

les professions, llenguatge de l’esport, de la tècnica, de la ciència, llenguatge burocràtic, llenguatge de les finances, llenguatge jurídic…).

Usos socials del llenguatge presents en el text.

g) El llenguatge literari: trets creatius i estètics.

Procediments retòrics i estilístics del text narratiu i descriptiu:


En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, inversió, paral·lelisme, estil directe i indirecte…).

De canvi de sentit (comparació, metàfora, sinestèsia, metonímia, sinècdoque, símbol…).

De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi, al·legoria…).

TEXT DESCRIPTIU

Estructura descriptiva: assenyalar les característiques d’objectes, de llocs, de sentiments i de processos en la seua dimensió i situació

espacial.

a) La descripció de:

Objectes.

Llocs.

Sentiments.

Processos.

b) Tipus de descripcions:

General /detallada.

Objectiva/ subjectiva.

Realista/ deformada

c) Tècniques per a descriure:

La narració.

El text teatral.

L’anunci de premsa, ràdio i televisió.

El text científic.

El poema.

Les cançons, els jocs populars, les endevinalles…

d) Estructura del gènere descriptiu:

Els mots clau.

L’ordre en què es presenten els elements.

Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura descriptiva (nucli, elements bàsics, complementaris…).

e) Característiques de morfosintaxi:

El substantiu. Tipus.

L’adjectivació.


L’aposició.

La nominalització.

L’oració subordinada adjectiva.

Els temps verbals: l’indicatiu.

Els connectors espacials, enumeratius i d’ordre.

Les oracions adjectives, substantives i adverbials.

Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, les cometes…

Recursos literaris:

En la paraula (onomatopeia, contrast, exageració).

En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, estil directe i indirecte…).

De canvi de sentit (comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque, símbol).

De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi…).



Topònims i gentilicis.

Hipònims i hiperònims.

Les sigles.

Els neologismes.

Els cultismes.




TEXT DIALOGAT

Estructura conversacional: establir relacions entre els participants, la seua intenció comunicativa

Elements lingüístics de la situació de comunicació:

Elements contextuals:

Característiques psicològiques i sociològiques de l’emissor i destinatari.

Relació existent entre els interlocutors (segons edat, coneixement mutu, determinats rols socials).




La situació de comunicació: formal i informal.


a) Tècniques per a expressar els diàlegs:

La conversa oral i escrita.

L’entrevista.

El text teatral.

L’acudit.

La narració.

b) El gènere dialogat (I): l’entrevista escrita.

Característiques.

Tipus d’entrevista.

Estructura. Parts.

Diferències entre l’entrevista oral i escrita.

El rol de l’entrevistador.

Característiques de morfosintaxi:

Tipus de preguntes d’una entrevista: obertes, hipotètiques i tancades.

Tipus d’oracions interrogatives: directes / indirectes, generals/ parcials.

Funció dels signes d’interrogació, d’admiració, dels guionets i de les cometes.

c) El gènere dialogat (II): el guió cinematogràfic.

Característiques.

El guió cinematogràfic: el guió tècnic, el guió literari i l’storyboard.

Estructura del text:

Pla de la representació: parts del text (actes, situacions, escenes).

Elements comuns i elements diferents en les parts del text.

Pla textual (diàlegs, rèpliques, monòlegs…).

Elements tècnics del llenguatge iconogràfic (color, il·luminació, angulació, enquadrament, moviments de càmera…).

Llenguatge verbal oral (ús dramàtic, entonació, veu, gestos, accions…).

Llenguatge musical i sorolls.

L’articulació del llenguatge verbal i no verbal: el muntatge (tècniques d’enllaçament cinematogràfic).

L’el·lipsi com a procediment d’economia discursiva.

Procediments retòrics utilitzats pels llenguatges verbals i no verbals (repetició, contrast i hipèrbole, símbol…) i la seua funció en l’assoliment de la

intenció comunicativa.

L’adaptació de narració a cinema.

Relació entre novel·la i cinema.

Formes adoptades pel discurs cinematogràfic (narrativa, descriptiva, literària…).

El cinema en valencià.

d) El gènere dialogat (III): el text teatral.

Característiques. Estructura.

Tipus de textos teatrals: la comèdia, la tragèdia i el drama.

Recursos:

Pla textual: diàlegs, rèpliques, monòleg i veu coral.

Pla escènic: acotacions escèniques i d’interpretació.

Pla de representació: actes i escenes.

Autors de teatre i obres.

L’espectacle teatral: del llibre a la representació.

Instruccions per a actuar i ser un bon espectador.

e) Característiques de morfosintaxi:

Oracions sense verb conjugat.


Les oracions enunciatives, exclamatives, interrogatives, dubitatives, desideratives, imperatives, afirmatives, negatives.

Els temps verbals: imperatius i perífrasi d’obligació.

Les formes no personals: infinitius, gerundis i participis.

Els connectors expositius i explicatius.

Funció dels signes d’interrogació, d’exclamació i del guionet.


Llenguatges específics de la varietat d’activitats socials que puguen aparéixer en el text: dels oficis, de les professions, de l’esport, de la

tècnica, de la ciència, jurídic, de diferents classes i grups socials, èpoques…).

Fórmules d’inici, manteniment i tancament d’una entrevista escrita i una conversa.

Els mots crossa, els vulgarismes, els préstecs…

Llenguatge verbal oral (ús dramàtic: entonació, veu).

Llenguatge verbal escrit (títol, diàlegs, acotacions…).

Llenguatge mimicogestual (gestos, posicions…).

Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical (sarsuela, cançons, playback…).

Procediments retòrics i estilístics de l’obra dramàtica:

En la paraula (onomatopeia, contrast, exageració).

En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, estil directe i indirecte…).

De pensament (hipèrbole, ironia, antítesi).


Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals.

Situació de lectura funcional:



Situació de lectura recreativa:

Lectura amb finalitat recreativa (obres literàries, històries d’humor… adequades als interessos dels lectors).

Localitzar la documentació que es necessite per a fer una tasca determinada o un projecte de treball en relació amb un tema concret: consulta

de fitxers.

Localitzar en l’esmentada documentació la informació buscada.

Recopilar la informació imprescindible i relacionar-la amb el tema de la tasca o del projecte de treball (elaborar fitxes i ordenar-ne la

informació segons uns criteris determinats).

Utilitzar la documentació eficaçment atenent la finalitat de la tasca o del projecte de treball que es desitja elaborar.

Les fitxes: autors, obres, temes.

Localització d’informació en una biblioteca.

Tipus de diccionaris: general, de sinònims, de locucions, de frases fetes, de barbarismes, de dubtes, de llatinismes i expressions clàssiques,

especialitzat (de refranys, dret, administratiu, ciències, literatura).


Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (I).

La transmissió de la informació: claredat i correcció.

Els correctors de textos.

Programes informàtics de traducció.

Recursos informàtics per a l’aprenentatge de la llengua.

Introducció als recursos ortotipogràfics.

4.3.5. Literatura

Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental.

a) La literatura medieval.

Característiques generals.

Ramon Llull.

Les quatre grans cròniques.

La literatura doctrinària: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer, Anselm Turmeda.

La poesia: dels trobadors a Ausiàs March.

b) El Segle d’Or.


Ausiàs March.

Roís de Corella.

La prosa humanista: Bernat Metge.

La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa. Tirant lo Blanc.

La misogínia medieval: Jaume Roig, Isabel de Villena.

c) Els segles XVI, XVII i XVIII.


La Decadència

Renaixement i Barroc.

Les cançons populars: Romanç de cec.

El teatre (Lluís Milà i Joan Ferrandis d’Herèdia), la poesia (Pere Serafí i Joan de Timoneda), la narrativa (Cristòfor Despuig).

La Il·lustració.

La literatura popular.

El teatre medieval: el Misteri d’Elx.

4.4. Continguts de quart curs


Els mitjans de comunicació audiovisuals: ràdio i televisió.

– Manifestacions del llenguatge de la imatge en interacció amb el llenguatge verbal (cartell, premsa, televisió, mapes, publicitat,

cinema, dibuixos, diagrames).

– Manifestacions del llenguatge verbal en interacció amb el llenguatge musical (televisió, publicitat, dramatitzacions, recital de

poemes i cançons).

a) Llenguatges en interacció:

Llenguatge verbal escrit (títol, text del narrador, diàlegs).

Llenguatge icònic (fotografies, enquadraments i perspectives; detalls; joc de llums i ombres; caracterització de personatges).

b) Funció del llenguatge verbal respecte dels llenguatges no verbals (fixar significats, interpretar).

Llenguatge iconogràfic (enquadrament, angulació, il·luminació).

Llenguatge verbal oral (ús dramàtic; entonació, veu).

Llenguatge musical i sorolls.

c) La televisió i la ràdio:

Canal (so, imatge).

Llenguatges en interacció (verbal oral i escrit, musical, icònic, tipogràfic).

Subgèneres informatius (el reportatge, la crònica, l’enquesta, el comentari, la crítica, els col·loquis, les tertúlies i els debats).

d) La publicitat gràfica i la publicitat audiovisual.

Tipus d’imatges (fixes, mòbils).

Elements tècnics (enquadrament, color, angulació, moviment, il·luminació).

Llenguatge topogràfic (mida dels anuncis, disposició del text denotatiu i connotatiu, l’eslògan, logotips)

Llenguatge tipogràfic (rètols, mides de lletra).

Procediments retòrics de la imatge (repetició, contrast, hipèrbole, metonímia, sinècdoque, paral·lelisme, analogia, metàfora, símbol).

L’articulació del llenguatge verbal i no verbal: el muntatge.

L’el·lipsi com a procediment d’economia discursiva.

e) Components situacionals del mitjà:

Tipus d’emissor (particular, estatal).

Característiques de l’emissor (sociològiques, culturals i ideològiques).

Tipus de destinatari (plural i indefinit).

Circumstàncies de lloc i de temps.

f) Funcions dels mitjans de comunicació social (informar, formar, entretenir, interpretar i transmetre models culturals).

Comprensió i producció de textos pertanyents als gèneres narratius (conte, novel·la, assaig, cartes, diari personal, etc), expositius

(exàmens, treballs d’investigació, exposicions orals, memòries, etc.) i argumentatius (debats, articles d’opinió, reclamacions,

etc.).



en vers: poesia lírica, poesia narrativa, la cançó, el cal·ligrama, la poesia visual…

en prosa: conte, novel·la, diari personal…

en teatre: diàlegs, monòlegs, converses (acudit, xat, conversa…)


didàctica: carta literària, assaig, aforisme…

història: biografia, memòria…

periodisme: article, carta al director, reportatge…

b) Els gèneres expositius. Característiques generals. Tipus de textos expositius.

La descripció en l’exposició:

la carta, l’examen, el treball d’investigació, l’anunci…

text científic especialitzat i divulgatiu.

el fullet informatiu

l’exposició oral, la conferència i la ponència.

El text instructiu:

les normes i els consells.

les regles de joc i de funcionament.

El text predictiu:

les hipòtesis i les prediccions.

la predicció en la narració, en el diàleg i en l’exposició.

c) Els gèneres argumentatius. Característiques generals. Tipus de textos argumentatius.

la carta al director, l’escrit de protesta, les reclamacions, el pamflet, la pancarta…

l’anunci publicitari (gràfic, àudio, audiovisual).

el debat, l’assemblea, el fòrum, el simposi, el col·loqui…

el text literari: l’assaig, l’aforisme, l’article d’opinió, el dietari…


Situació actual del valencià.

La llengua del 1900 al 1975.

Situació legal del valencià actualment.

Els mitjans de comunicació audiovisuals i la normalització lingüística.

Trets principals de les varietats lingüístiques.

La divisió dialectal (oriental i occidental).

Les varietats geogràfiques.

Les característiques del valencià.

El valencià septentrional i el castellonenc.

El valencià aptixat.

El valencià meridional i l’alacantí.

La varietat central.

Les varietats balear i nord-occidental.

El valencià i les institucions.

El valencià, llengua de present i de futur.


Fonètica i ortografia. Abreviatures, acrònims i sigles. Ús de correctors ortogràfics en processadors de textos.

Les unitats de la llengua.

El sistema vocàlic.

Les vocals e i o obertes.

El sistema consonàntic.

Els fonemes oclusius.

Fenòmens consonàntics.

L’escriptura dels numerals.

Els signes de puntuació (II): ús de la barra obliqua, els claudàtors, l’asterisc…

Ús de les majúscules i les minúscules.

Les abreviacions: abreviatures, sigles i símbols.

Pronúncia i escriptura dels noms derivats i dels noms compostos.

Ortografia dels homòfons.

Indicadors microtipogràfics: negreta, cursiva, majúscules i versaletes.

Indicadors macrotipogràfics: sagnat, títols, subtítols, alineació, compaginació…

Morfosintaxi. Els relatius. Els pronoms personals àtons (II). Principals problemes morfològics i sintàctics. La concordança i

l’ordre.

Les oracions compostes. Classificació.

Les oracions subordinades substantives.

Les oracions subordinades adjectives.

Les oracions subordinades adverbials.

Les oracions de gerundi i de participi.

Els pronoms relatius.

Els pronoms febles. Combinacions de pronoms.

La substitució de sintagmes per pronoms febles.

Ús i caiguda de preposicions.

La concordança i l’ordre.

Lèxic. Formació del lèxic: veus patrimonials, préstecs, neologismes. Locucions i frases fetes.

Les locucions.

Les frases fetes.

Els refranys.


L’homonímia.

Les abreviatures.

Les sigles, els acrònims i els símbols.

La sinonímia i l’antonímia.

Elements lèxics grecollatins.

Les interferències amb altres llengües.

La precisió del significat.

Els nivells de llengua i de parla.

Els diccionaris de llengua: de definicions, d’equivalències, de sinònims i antònims, ideològics, especialitzats…

Text. Les propietats textuals en la narració, en l’exposició i en l’argumentació (II).Trets lingüístics.

TEXT NARRATIU


a) Característiques.

El tema, les idees secundàries o subtemes.

L’argument. Línia argumental (nuclis, subnuclis i relacions entre ambdós).


Punt de vista del narrador.

Els personatges. Tipus i caracterització.

L’espai i el temps dels fets narrats.

Continguts circumstancials (informació històrica, artística, política…).

b) El gènere narratiu literari en prosa (I): el diari personal.


Estructura externa i interna.

Recursos narratius.

Recursos temporals:

L’ordre en què es desenvolupen els esdeveniments (cronològic i no cronològic).

La durada dels fets (resum, el·lipsi i extensió).

Autors de diaris personals i dietaris.

c) El gènere narratiu literari dialogat (III): el teatre.

Característiques.


en vers: textos dramàtics.

en prosa: conte, novel·la, acudit, xat…


en els mitjans audiovisuals: el guió radiofònic, el còmic.


la tertúlia, el debat, l’enquesta…

els diàlegs teatrals

Estructura interna.

Recursos textuals: estil directe i estil indirecte.

Autors de teatre.

d) El gènere narratiu literari en vers (III): el poema.


Poemes i cançons.


Recursos: les persones gramaticals.

Recursos: les figures retòriques:



En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora, el·lipsi, inversió, paral·lelisme…).

De canvi de sentit (comparació, metàfora, sinestèsia, metonímia, sinècdoque, símbol…).

De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi, al·legoria…).

Autors de poemes i de cançons.


Classes d’oracions utilitzades i la seua funció.


Trets morfosintàctics del llenguatge oral reflectits en les seqüències dialogades.




Trets semàntics de les paraules.

Llenguatges específics propis de cada situació i nivell de llenguatge.

TEXT EXPOSITIU

Estructura expositiva: mostrar i explicar els continguts, les funcions i les característiques de temes diversos.

a) L’explicació de processos, fenòmens, projectes., instruccions i conflictes.

b) Tipus d’explicacions:

General / detallada.

Objectiva / subjectiva.

Divulgativa / especialitzada.

Científica / no científica o fantàstica.

c) L’explicació en la narració:

L’anunci de premsa, ràdio i televisió.

El text científic.

El fullet informatiu.

L’exposició oral.

La ponència.

La conferència.

d) L’explicació en les instruccions:

Les regles.

Les normes, els consells, les lleis.

e) L’explicació en les prediccions:

Les prediccions en la narració.

Les hipòtesis.

La predicció científica: l’informe meteorològic.

La predicció fantàstica: l’horòscop.

f) Estructura del gènere expositiu:

La jerarquització de la informació.

L’ordre en què es presenten els elements.

Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura expositiva (nucli, elements bàsics, complementaris…).

g) Característiques de morfosintaxi:

La nominalització.

La no-reiteració.

Les perífrasis d’obligació, imminència i probabilitat.

Expressió de la condició.

Els connectors explicatius, lògics, enumeratius i d’ordre.

Les oracions subordinades adjectives, substantives i adverbials.

h) Característiques del vocabulari:


Les sigles, les abreviatures, els acrònims i els símbols.

Els neologismes.

Els cultismes.




TEXT ARGUMENTATIU

Estructura argumentativa: establir relacions entre conceptes, les manifestacions de l’emis-sor sobre els esmentats conceptes i els arguments que

donen suport a les manifestacions.

a) Els textos i la situació de comunicació:

Procés de legitimització de l’emissor.

Presència del receptor del text.

Relació existent entre els interlocutors.

Coherència del contingut argumentatiu.


L’adequació del text a la situació de comunicació: formal i informal.


b) Característiques de l’argumentació:

Tesi i arguments.

Ordenació dels arguments.

Estructures textuals diverses al servei de l’argumentació.


Idees secundàries o subtemes.

Contingut nocional i circumstàncies (informació històrica, artística, científica, política…).

Contingut ideològic.

Estructura seqüencial dominant.

Tipus de seqüències que s’insereixen en l’estructura seqüencial dominant.

c) Estructura de l’argumentació:

Assumpte.

Introducció (exordium).

Exposició dels fets (narratio).

Exposició dels arguments (argumentatio).

Conclusió (peroratio).

d) Tipus d’arguments:

Identificació de situacions.

De causa / de conseqüència.

Fal·làcies.

Arguments amagats: sobreentesos i pressuposicions.



La dixi de persona (pronoms, possessius, morfema verbal…).

Les fórmules de tractament.

La impersonalització.

La modalització.

La interrogació retòrica.

Els connectors per a ordenar idees i relacionar-les.

Classes d’oracions utilitzades i la seua funció (simples, juxtaposades, coordinades i subordinades).

Oracions adjectives especificatives i explicatives: valor pressuposicional.


Funció dels dos punts, els parèntesis, els punts suspensius, els guionets, les cometes.


Trets semàntics de les paraules (associacions de significats, connotacions sensorials).

Llenguatges específics (identificar els llenguatges de la varietat d’activitats socials que puguen aparéixer en el text: llenguatge dels oficis i de

les professions, de la tècnica, de la ciència, llenguatge burocràtic, llenguatge de les finances, llenguatge jurídic…).

Usos lingüístics sexistes.

Usos socials del llenguatge presents en el text.

g) Procediments retòrics i estilístics:

Elements que apareixen en els textos connotatius i denotatius així com en el llenguatge icònic de la publicitat gràfica, àudio i audiovisual

(cartell, pancarta, pintada…).

Recursos gràfics en la publicitat (tipus de lletra, color, transgressions de les normes ortogràfiques…)

En la frase (enumeració, encadenament lògic, anàfora, el·lipsi, repetició, paral·lelisme,…).

De canvi de sentit (comparació, metàfora, metonímia, sinècdoque, antítesi…).

De pensament (lítote, hipèrbole, ironia, eufemisme, antítesi…).

h) Models de textos per a expressar els arguments:

La conversa.

L’assemblea.

El debat.

El fòrum.

La carta de protesta.

La carta al director.

La carta de reclamació.

La publicitat.

L’assaig.

L’aforisme.

L’article d’opinió.

i) Autors de textos assagístics: Joan Fuster, Joan Francesc Mira, Josep Vicent Marqués, Enric Sòria, Toni Mollà…


Tècniques d’estudi.


La biblioteca: fitxer d’autors i fitxer de matèries.

Les fitxes: la fitxa bibliogràfica i la fitxa de contingut.

L’estructura i presentació d’un treball escrit.

El resum.

El mapa conceptual.

La lectura comprensiva.

Test de velocitat lectora.

Tècniques de recerca d’informació en suports tradicionals.

Situació de lectura funcional per a extraure informació sobre un tema i per a confrontar dades.

Situació de lectura amb finalitat recreativa (obres literàries, diaris… adequades als interessos dels lectors).

Localitzar la documentació que es necessite per a fer una tasca determinada o un projecte de treball en relació amb un tema.


Tècniques de recerca d’informació en suports informàtic (CD-ROM, Internet, etc.).

Utilització de processadors de textos.


En la producció i revisió dels propis escrits.

Per a transformar textos modificant-ne alguns dels elements: intenció comunicativa, situació de comunicació, estructura seqüencial de base…

Per a transportar textos…

Utilització de programes de disseny assistit per ordinador.

Per a elaborar esquemes, mapes conceptuals…

Per a maquetar.

Utilització de diccionaris generals de tipus lingüístic per a buscar-hi informació ortogràfica, gramatical, etimològica, semàntica.

Utilització de diccionaris generals de tipus lingüístic i d’enciclopèdics per a resoldre problemes relacionats, bé amb les característiques de la

llengua, bé amb accepcions o conceptes.

Utilització de diccionaris especialitzats per a informar-se sobre un tema determinat (diccionaris de dubtes, llatinismes i expressions

clàssiques), i vocabularis especialitzats (ciències, administratiu, informàtic, literatura, comerç…).

Utilització del llenguatge escrit en la realització de tasques d’aprenentatge: elaborar un guió previ a una exposició oral, a un comentari oral, a

la redacció d’un treball.

Utilització de la tècnica del subratllat en la lectura personal, tot servint-se de signes per a diferenciar les idees principals de les secundàries,

així com per a indicar dades concretes d’interés segons la finalitat de la lectura.

Utilització de la tècnica del resum per a expressar per escrit el contingut d’un text oral prèviament escoltat, l’argument d’un conte, d’una

novel·la curta, d’un relat, així com la informació més important continguda en textos no literaris adequats a les pròpies capacitats de

comprensió lectora.

Realització d’un esquema a partir d’un text llegit o escoltat, tot servint-se de claus i nombres per diferenciar les idees principals de les

secundàries, distribuint adequadament l’espai.

Elaboració de mapes conceptuals, diagrames, taules de dades.

Utilització del llenguatge escrit en la resolució de problemes quotidians; redactar una instància, elaborar un curriculum vitae, fer un

organigrama que reflectisca una organització administrativa.

Utilització del llenguatge escrit en l’organització de la pròpia activitat.

Preparar l’agenda d’activitats o tasques que s’han de fer cada dia.

Elaborar un pla de treball (personal o d’equip) atenent la temporalització, l’organització i els mitjans.

Internet, CD-ROM, disquets i telefonia mòbil.

Presentació de la informació. Tractament informàtic de textos (II).

Escriptura de dates, nombres i altres expressions numèriques.

Indicadors microtipogràfics: negreta, cursiva, majúscules i versaletes.

Indicadors macrotipogràfics: sagnat, títols, subtítols, alineació, compaginació…

El codi gràfic al servei de la comunicació.

La representació de la realitat: dibuixos, icones i símbols.

La presentació de dades: quadres, taules i gràfiques.

La informació jerarquitzada: els diagrames.


La memòria.

La ponència.


4.4.5. Literatura

Lectura de textos de les literatures de les llengües constitucionals i de la literatura occidental.

a) La literatura del segle XIX:


El romanticisme a Europa.

La Renaixença.

Els Jocs Florals.

Jacint Verdaguer.

La Renaixença valenciana: postures renaixentistes (poetes de guant i poetes d’espardenya).

La poesia: Teodor Llorente.

El teatre culte: Frederic Soler.

El teatre popular: Eduard Escalante.

Àngel Guimerà.

b) El modernisme.


El modernisme a Europa.

El modernisme: cronologia i característiques.

Tendències modernistes.

La narrativa modernista.

El costumisme: Narcís Oller.

Prudenci Bertrana.

El teatre modernista a Europa: Henrik Ibsen.

La poesia modernista: Joan Maragall.

La generació del 1909.

L’Escola Mallorquina.

El teatre modernista: el teatre regeneracionista i el teatre esteticista.

Santiago Rusiñol.

c) La literatura del segle XX (I):

El noucentisme.

El dadaisme.

El futurisme.


Els gèneres literaris. La poesia. Josep Carner. Carles Riba.

L’avantguardisme. Joan Salvat-Papasseit.

La generació del 1930. Carles Salvador.

d) La literatura del segle XX (II):

La literatura i la societat durant la postguerra.

La narrativa de postguerra.

La novel·la psicològica: Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.

La novel·la realista: Enric Valor.

El conte: Pere Calders.

La poesia de postguerra: la poesia de tradició simbolista. Salvador Espriu.

La poesia d’avantguarda: Joan Brossa.

El realisme històric: Pere Quart. Miquel Martí i Pol.

La poesia valenciana: Vicent Andrés Estellés.

La Nova Cançó: Joan Manuel Serrat. Raimon. Al Tall.

e) La literatura del segle XX (III):

Breu història de l’assaig.

Josep Pla.

Joan Fuster.

Manuel Sanchis Guarner.

Joan Francesc Mira.

El teatre de postguerra. Samuel Beckett.

Josep M. de Segarra. Salvador Espriu. Joan Oliver.

El teatre valencià de postguerra: Martí Domínguez. Francesc de P. Burguera.

El teatre independent. Grups de teatre.

Dramaturgs actuals: Manuel Molins, Rodolf i Josep Lluís Sirera, Pasqual Alapont, Carles Alberola, Josep M. Benet i Jornet.

5. UNITATS DIDÀCTIQUES

a) Organització de les unitats didàctiques 1r ESO OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris i no literaris. 2. Reconéixer els textos segons l’àmbit d’ús. 3. Reconéixer textos de la vida quotidiana, cartes, avisos… 4. Relacionar els àmbits d’ús amb la diversitat lingüística. 5. Entendre el concepte de llengua com a codi verbal. 6. Conéixer les llengües d’Europa i les de l’Estat espanyol. 7. Comprendre la noció de varietat diafàsica o registre, i també les diferències entre els registres col·loquial, formal, parlat i

escrit. 8. Produir cartes escrites a partir de models i de pautes.

UNITAT 1

9. Identificar les particularitats de les lletres del nostre l’alfabet i reconéixer els dígrafs. 10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes

Els textos de la vida quotidiana.

Les classes de textos segons l’àmbit d’ús.

La carta personal.

Notes, avisos, instruccions i normes.


El llenguatge i les llengües.

Les llengües d’Espanya.

Els registres lingüístics. El registre col·loquial. El registre formal. Usos orals i escrits.

L’alfabet i els dígrafs. Procediments

Comprensió de textos orals. Lectura, audició, anàlisi i interpretació de textos de la vida quotidiana. Elaboració de resums de textos i identificació de l’àmbit d’ús corresponent. Elaboració de cartes personals a partir de pautes. Identificació de l’estructura de textos de la vida quotidiana. Identificació dels registres emprats en un text. Producció de textos a partir de models.

Actituds

Interés i gust per la lectura de textos literaris. Valoració de la injustícia que suposa la desigualtat per raons de sexe. Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. Respecte per les llengües com a patrimoni de les diferents cultures. Valoració de la diversitat lingüística com a riquesa.

Respecte per l’ús correcte de les normes ortogràfiques. CONTINGUTS TRANSVERSALS

Educació moral i cívica En l’activitat 19 de la pàgina 10 es planteja una situació de desigualtat a partir d’una frase extreta del text d’Elias Cannetti. Es tracta que els alumnes reflexionen sobre aquest tema, és a dir, sobre la injustícia d’aquestes situacions de desigualtat, i també sobre els drets de les dones. Els continguts de la diversitat lingüística i el reconeixement de les diferents llengües d’Espanya poden ajudar els alumnes a estimar la pluralitat i a reconéixer els drets lingüístics de totes les cultures.

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Comprén textos de diferents àmbits d’ús.

Identifica textos de la vida quotidiana.

Produeix cartes personals a partir de models i de pautes.

Reconeix els àmbits d’ús i la diversitat lingüística corresponent.

Explica el concepte de llengua com a codi verbal.

Coneix les llengües d’Espanya.

Distingeix els diferents tipus de registres lingüístics: col·loquial i formal, parlat i escrit.

Coneix la correspondència entre sons i lletres en el nostre alfabet.

Usa correctament les lletres de l’alfabet i reconéixer els dígrafs.

Comprén textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i propietat.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:

COMPETÈNCIES BÀSIQUES /

SUBCOMPETÈNCIES

CRITERIS D’AVALUACIÓN

ACTIVITATS

Competència en comunicació lingüística

Ser conscient dels principals tipus d’interacció verbal.

1, 2, 6, 7 p. 7: 1, 2; p. 9: 1-12; p. 10: 13-19;

p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 12: 6, 7; 13: 10, 11, 12;

p.14: Taller d’escriptura; p. 17: 9, 10

Ser progressivament competent en l’expressió i la comprensió dels missatges orals que s’intercanvien en situacions comunicatives diverses.

1, 2, 6, 7 p. 7: 1, 2, 4; p. 9: 1-12

Adaptar la comunicació al context.

1, 2, 7 p. 7: 2, 4; p. 9: 1-12; p. 10: 13-19; p. 11: 4, 5;

p. 12: 6, 7, 8, 9; p. 13: 10, 11, 12;

p. 14: Taller d’escriptura; p. 17: 9, 10; Aval. p. 21:

2

Utilitzar d’una manera activa i efectiva codis i habilitats lingüístiques i no lingüístiques i les regles pròpies de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions.

1, 2, 3, 4, 10 p. 7: 1-4; p. 9:1-12; p. 10: 13-19; p. 12: 6, 7,

8, 9; p. 17: 9, 10

Buscar, recopilar i processar informació.

1, 3, 4, 5, 6, 7, 10 p. 11: 3; p. 15: 1, 2, 3; p. 16: 5; p. 18: 2, 3, 4, 5,

6

Comprendre, estructurar i utilitzar distints tipus de textos amb intencions comunicatives diverses.

1, 2, 3, 4, 8, 9, 10 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12; p. 11: 3, 5; p.12: 6, 7, 8, 9; 13: 10, 11, 12; p. 16:

6, 7, 8; p. 17: 9; p. 18: 1, 2, 5, 7; Aval. p. 21: 2

Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes i cultures, de fantasia i de saber.

1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12; p. 11: 1, 5; p. 16: 6, 7, 8; p. 17: 9; p. 18: 1, 2, 5, 7

Fer servir els procediments linguüístics per a representar, interpretar i comprendre la realitat.

1, 4, 5, 6, 7, 10 p. 10: 13-19; p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p.14: 1-9; p. 17: 9, 10; p. 19:

1, 2, 3, 4

Emprar els procediments lingüístics per a organitzar i autoregular el

5, 6, 7 p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 16: 7, 8; p. 17: 9, 10

coneixement i l’acció.

Conéixer reflexivament el funcionament i les normes d’ús del llenguatge.

7, 8, 9, 10 p. 20: 1-4; p. 18: 6; p. 19: 1, 2, 3, 4

Considerar el llenguatge com un objecte d’observació i anàlisi.

1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 p. 10: 13-19; p. 20: 1-4; p. 19: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7,

8, 9, 10; Aval. p. 21: 1, 2, 4, 5, 6

Conéixer i aplicar de manera efectiva les regles de funcionament del sistema de la llengua.

8, 9 p. 7: 1-4; p. 9: 1-12; p. 11: 1, 2, 3, 4, 5;

p. 19: 1, 2, 3, 4

Conéixer i aplicar d’una manera efectiva les estratègies necessàries per a interactuar lingüísticament d’una manera adient.

1, 2, 4, 5, 8, 10 p. 11: 1, 2, 3, 4, 5; p. 16: 6, 7, 8; p. 17: 9, 10

Ser conscient de les convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.

1, 2, 5, 7, 8 p. 16: 6, 7, 8; p. 17: 9, 10

Tenir en compte opinions diferents de la pròpia amb sensibilitat i un esperit crític.

1, 2, 5, 7, 8, 10 p. 15: 4; p. 16: 8; p. 17: 10

Expressar 1, 2, 5, 7, 8, 10 p. 15: 4; p. 16: 8; p. 17:

adequadament —quant al fons i a la forma— les idees i les emocions personals.

10

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic

Comprendre i prendre decisions sobre el món físic: ús de recursos naturals, preservació del medi ambient i protecció de la salut social i individual.

1, 5 p. 11: 3; p. 14: 6, 7

Tractament de la información i competencia digital

Comprendre i integrar la informació en els esquemes previs de coneixement.

1, 2 Investigació p. 9: I-II; p. 10: 16; p. 15: 1, 2, 3; p. 21: 6-10; Aval. p. 21:

7

Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.

1, 2 Investigació p. 9: I; p. 11: 3; p. 12: 9;

p. 15: 1, 2, 3; p. 21: 6-10

Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i

1, 2 p. 21: 6-10

transferència d’aquests llenguatges.

Emprar les TIC com a eina en l’ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics.

1, 2 p. 21: 6-10

Comprendre la naturalesa i la manera d’operar dels sistemes tecnològics, i de l’efecte que aqueixos canvis tenen en el món personal i sociolaboral.

1, 2 p. 12: 9

Competència social i ciutadana

Utilitzar el coneixement sobre l’evolució i l’organització de les societats i sobre els trets i els valors del sistema democràtic per a comportar-se socialment.

1, 5 p. 10: 19; p. 11: 1

Utilitzar el juí moral per a triar i prendre decisions i exercir d’una manera activa i responsable els drets i els deures de la ciutadania.

1, 5 p. 10: 19; p. 14: 6, 7

Demostrar comprensió de l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució i al progrés de la humanitat sense que això implique la pèrdua de la identitat local.

6 p. 15: 1, 2, 3, 4; p. 16: 5, 6, 7, 8

Acceptar que tant els conflictes com els valors i els interessos formen part de la convivència, i resoldre’ls amb una actitud constructiva.

1, 5 p. 11: 1

Saber comunicar-se en distints contextos, expressar les idees personals i escoltar les alienes.

p.14: Taller d’escriptura

Competència cultural i artística

Conéixer, comprendre, percebre i valorar diferents expressions culturals i artístiques, utilitzar-les com a font d’enriquiment i gaudi i considerar-les com una part del patrimoni dels pobles.

6 p. 15: 1, 2, 3, 4; p. 16: 5, 6, 7, 8

Competència per aprendre a aprendre

Ser conscient d’allò que se sap i d’allò que cal aprendre, de com s’aprén, i de com es gestionen i es controlen d’una manera eficaç els processos d’aprenentatge,

1, 4 p. 15: 1; p. 21: 6-10

optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals.

Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els recursos tecnològics.

1, 2 Investigació p. 9: I-II

Ser capaç d’obtenir informació —ja siga individualment o en col·laboració— i transformar-la en coneixement propi, integrant-la amb els coneixements previs i amb l’experiència personal i sabent aplicar els nous coneixements i les capacitats adquirides en situacions semblants i contextos diversos.

1, 4 Investigació p. 9: I-II; p. 21: 6-10

Autonomía i iniciativa personal

Poder transformar les idees en accions, és a dir, proposar-se objectius, planificar projectes i dur-los a terme.

p.14: Taller d’escriptura

Dur endavant les accions necessàries per a desenvolupar les opcions i els plans personals —en el marc de projectes individuals o col·lectius— responsabilitzant-se’n, tant en l’àmbit personal

1, 5 p.12: 9; p. 14: 5, 6, 7

com social i laboral.

OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits de l’àmbit periodístic. 2. Familiaritzar-se amb l’estructura i els continguts d’un diari. 3. Caracteritzar la notícia i identificar-ne els elements essencials. 4. Caracteritzar els mitjans de comunicació social i classificar-ne els diferents tipus. 5. Escriure notícies a partir de pautes o models. 6. Comprendre el concepte de substantiu. 7. Identificar les característiques morfològiques dels substantius. 8. Classificar els substantius. 9. Identificar els diftongs i el hiat. Descompondre una paraula en les síl·labes corresponents. 10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes

La premsa escrita i els mitjans de comunicació audiovisuals.

Les seccions d’un diari.

La notícia.

Concepte de substantiu.

Gènere i nombre del substantiu.

Classes de substantius.

La síl·laba.

Els diftongs i el hiat. El triftong.

UNITAT 2

Procediments

Lectura, anàlisi i interpretació de textos periodístics. Anàlisi de les seccions d’un diari. Identificació de les parts d’una notícia. Elaboració de notícies a partir de pautes. Localització d’exemples de les diferents classes de substantius. Anàlisi morfològica dels substantius. Identificació dels diftongs i del hiat. Separació de les síl·labes de les paraules.

Actituds

Interés per la lectura de la premsa escrita. Interés per la reflexió lingüística.

CONTINGUTS TRANSVERSALS

Educació per a la salut El text Alarma urgent! de la pàgina 24 pot servir per a plantejar una reflexió sobre els símptomes d’algunes malalties importants i sobre la influència dels productes d’alimentació en la propagació d’algunes d’aquestes malalties.

Educació moral i cívica

El text Orson Welles i el poder dels mitjans de comunicació de la pàgina 27 es pot utilitzar per a plantejar un debat a l’aula sobre la influència dels mitjans de comunicació en la societat actual.


1. Comprén textos de l’àmbit periodístic. 2. Distingeix els continguts de les seccions d’un diari. 3. Distingeix una notícia i n’identifica els elements essencials. 4. Coneix els mitjans de comunicació social i els classifica en els diferents tipus. 5. Redactar notícies a partir de pautes o models. 6. Identifica els substantius d’un text. 7. Identifica les característiques morfològiques dels substantius. 8. Classifica els substantius. 9. Identifica els diftongs i el hiat i descompon una paraula en les síl·labes corresponents. 10. Comprénre textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb coherencia i propietat.



SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS


Ser conscient dels principals tipus d’interacció verbal.

1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 30: 1-7


1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 30: 1-7


1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 3; p. 26: 17; p. 30: 1-7


1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 3; p. 25: 1-8; p. 30: 1-7


10 p. 25: 1-8


1, 2, 3, 4, 10 p. 23: 1; p. 25: 1-8; p. 27: 1-4; p. 30: 1-7; p. 36:

1-6


1, 2, 3, 4, 10 p. 28: 5-8; p. 29: 9-12; p. 30: 1-7; p. 36: 1-6


1, 2, 3, 4, 10 p. 26: 10-16; p. 28: 5-8; p. 29: 9-12; p. 30: 1-7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10 p. 26: 10-16; p. 31: 1-4; p. 32: 5-11;

p. 33: 12- 17; p. 34: 2- 9; p. 35: 1- 5; p. 36: 1-6;

Aval. p. 37: 1-6

Expressar adequadament —quant al fons i a la forma— les idees i les emocions personals.

10 p. 37: 10



1, 2, 3, 4, 5, 6, 10 p. 25: 1-8; Investigació p. 25: 1-3; p. 26: 10-16; p. 28: 58; p. 29: 9-12; p. 36: 1-6;

Aval. p. 37: 1-6


10 Investigació p. 25: 1-3

Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i transferència d’aquests llenguatges.

10 p. 25: 8


Comprendre de manera crítica la realitat sent conscient de les

1 p. 27: 1-4

diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col·lectivament l’enteniment.



10 p. 37: 7-9

Expressar-se mitjançant codis artístics i disposar d’habilitats de cooperació per a contribuir a la consecució d’un resultat final, i ser conscient de la importància de donar suport i valorar les iniciatives i les contribucions alienes.

1, 2 p. 23: 2

Conéixer, d’una manera bàsica, les tècniques, els recursos i les convencions principals dels diferents llenguatges artístics, i també de les obres i les manifestacions més destacades del

1, 2, 10 p. 23: 2; p. 37: 7-9

patrimoni cultural.


Ser conscient d’allò que se sap i d’allò que cal aprendre, de com s’aprén, i de com es gestionen i es controlen d’una manera eficaç els processos d’aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 10 p. 23: 3; Investigació p. 25: 1-3; p. 26: 10-16; p. 30: 1-7; p. 36: 1-6; Aval. p. 37: 1-

7



Ser capaç d’obtenir informació —ja siga individualment o en col·laboració— i transformar-la en coneixement propi, integrant-la amb els coneixements previs i amb l’experiència personal i sabent aplicar els nous coneixements i les capacitats adquirides


en situacions semblants i contextos diversos.

Valorar l’aprenentatge com un element que enriqueix la vida personal i social i que és, per tant, mereixedor de l’esforç que requereix i de la perseverança en aquest esforç.


Autonomía i iniciativa personal

Triar amb criteri propi. 1, 2 p. 23: 2

OBJECTIUS

Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris i no literaris.

Distingir narracions literàries i no literàries i identificar l’estructura d’un text narratiu.

Reconéixer i identificar el narrador com a element fonamental dels textos narratius.

Analitzar els personatges, l’espai i el temps d’una narració.

Comprendre el concepte d’adjectiu.

Identificar les característiques morfològiques dels adjectius.

Classificar els substantius.

Assimilar les regles de l’accentuació gràfica.

Identificar els diferents graus d’obertura de les vocals.

Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherència i propietat.

UNITAT 3

CONTINGUTS

Conceptes

La narració: concepte i estructura.

La narració literària. El narrador.

Els personatges, l'espai i el temps.

L’adjectiu qualificatiu: concepte.

El gènere i el nombre de l'adjectiu.

El grau de l'adjectiu.

Classes d'adjectius.

L’accentuació.

L’obertura de les vocals. Procediments

Comprensió de textos orals. Lectura, anàlisi i interpretació de textos narratius. Elaboració de resums de textos narratius. Identificació del narrador en un text. Caracterització dels elements de la narració: personatges, espai, temps. Elaboració de textos narratius a partir de pautes. Localització d’exemples de les diferents classes d’adjectius. Anàlisi morfològica dels adjectius. Dictats. Exercicis d’audició per a reconéixer els diferents graus d’obertura de les vocals.

Actituds

Interés i gust per la lectura de textos literaris. Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. Interés per la reflexió lingüística.


Educació per a la salut La biografia de Miquel Martí i Pol, que es reprodueix en la pàgina 39, es pot emprar per a plantejar les diverses reaccions que es poden tenir davant d’una malaltia greu, i també la importància de la força de voluntat i de l’ajuda dels familiars en aquests casos.

Educació moral i cívica

El text de Jesús Cortés reproduït en la pàgina 40 pot servir de punt de partida per a plantejar un debat sobre les relacions entre les diferents generacions, concretament entre avis i néts. El text de Roald Dahl que figura en la pàgina 46 es pot utilitzar per a plantejar un debat sobre la injustícia d’unes situacions determinades, en què una persona es nega a comprendre els gustos i els punts de vista d’una altra.


1. Comprén i produeix textos de caràcter narratiu. 2. Classifica raonadament una narració en literària o no literària, i n’analitza l’estructura. 3. Identifica el tipus de narrador d’un text i en transforma la persona narrativa. 4. Localitza en un text narratiu les indicacions de l’espai i del temps. 5. Identifica els adjectius. 6. Identifica les característiques morfològiques dels adjectius. 7. Classifica els adjectius. 8. Aplica correctament les regles de l’accentuació gràfica. 9. Reconeix els diferents graus d’obertura de les vocals. 10. Comprén textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb coherencia i propietat.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS

En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:


SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS



1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 1-3; p. 41: 1-7; p. 42: 9-12; p. 43: 1-2;

p. 44: 4-7; p. 45: 9-13; p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53:

4; Aval. p. 53: 1-4


1, 10 p. 42: 15

Produir textos orals adequats a cada situació de comunicació.

1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 4; p. 41: 1-7; p. 42: 8-12; p.43: 1-2; p. 44: 4-7; p. 45: 8-13;

p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53: 4; Aval. p. 53: 1-4


1, 2, 3, 4, 10 p. 39: 4; p. 41: 1-7; p. 42: 8-14; p.43: 1-2; p. 44: 4-7; p. 45: 8-13;

p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53: 4; Aval. p. 53: 1-4


10 p. 39: 4

Emprar els procediments lingüístics per a organitzar i autoregular el coneixement i l’acció.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 39: 1-3; p. 41: 1-7; p. 42: 8-12; p. 43: 1-2; p. 44: 4-7; p. 45: 8-13;

p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p. 53: 4; Aval. p. 53: 1-4


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 41: 1-7; p. 42: 8-12; p. 43: 1-2; p. 44: 4-7;

p. 45: 8-13; p. 45: 8-13; p. 46: 1-6; p. 52: 1-3; p.

53: 4; Aval. p. 53: 1-7


2, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 44: 3; p. 47: 1, 2, 3, 4, 5, 6; p. 48: 7, 8, 9, 10; p. 49: 12, 13, 14, 15;

p. 50: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8; p. 51: 1, 2, 3, 4, 5;

Aval. p. 53: 1-7


6, 7, 8, 9, 10 p. 47: 1, 2, 3, 4, 5, 6; p. 48: 7, 8, 9, 10;

p. 49: 12, 13, 14, 15; p. 50: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

p. 51: 1, 2, 3, 4, 5; Aval. p. 53: 1-7


1, 10 p. 46: Taller d’escriptura



1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14; p. 53: 5-10


1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14; p. 53: 5-10


1, 10 p. 39: 1-3; p. 42: 13-14; p. 53: 5-10



1, 10 p. 53: 3; p. 46: Taller d’escriptura



Comprendre de manera crítica la realitat sent conscient de les diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col·lectivament l’enteniment.




2 p. 44: 3



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 53: 4; p. 42: 13-14; p. 53: 5-10; Aval. p. 53:

7

Ser conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat amb l’ajuda de distintes estratègies i tècniques.

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 42: 13-14; p. 53: 5-10; Aval. p. 53: 7

Conéixer els diferents recursos i fonts per a la

1, 10 p. 42: 13-14; p. 53: 5-10

recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els recursos tecnològics.


1, 10 p. 42: 13-14


1, 10 p. 42: 13-14

OBJECTIUS

UNITAT 4

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits de diferents classes. 2. Reconéixer, comprendre i analitzar textos expositius. 3. Identificar, comprendre i analitzar textos descriptius. 4. Reconéixer els distints tipus de textos descriptius. 5. Produir textos descriptius i expositius a partir de models i pautes. 6. Identificar els determinants. 7. Analitzar els tres morfològics dels determinants. 8. Distingir els diferents tipus de determinants. 9. Aplicar de manera adequada les regles generals de la dièresi. 10. Comprendre textos orals i expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes

L’exposició: concepte.

Fases en l’elaboració d’un text expositiu.


La descripció: concepte. Classes de descripcions.

Fases en l’elaboració d’un text descriptiu.

Els determinants: concepte.

Adjectius demostratius.

Adjectius possessius.

Adjectius numerals.

Adjectius indefinits.

Regles generals de la dièresi. Procediments

Audició i producció de textos orals de caràcter descriptiu i expositiu.

Lectura i interpretació de textos literaris. Elaboració de resums. Lectura comprensiva i anàlisi de textos descriptius i expositius. Redacció de textos descriptius i expositius. Localització de determinants. Anàlisi morfològica de diferents tipus de determinants. Comprovació de la concordança entre els determinants i els substantius que els acompanyen. Classificació dels determinants. Aplicació de les normes de la dièresi.

Actituds

Interés i gust per parlar en públic i reconeixement de la importància d’expressar-se en un registre adequat a la situació comunicativa.

Respecte per l’ús correcte de les normes ortogràfiques. CONTINGUTS TRANSVERSALS

Educació moral i cívica El text El llenguatge dels colors de la pàgina 59 del llibre de text pot servir per a reflexionar sobre la diversitat de cultures. El text L’equilibri de la naturalesa de la pàgina 61 del llibre de text pot servir per a reflexionar sobre els problemes del medi ambient.


– Comprén textos escrits de caràcter expositiu i descriptiu. – Identifica textos expositius i n’analitza l’estructura. – Reconeixr textos descriptius i n’indica el tipus. – Identifica les característiques lingüístiques pròpies dels textos descriptius i expositius.

– Produeix textos descriptius i expositius a partir de models i pautes. – Localitza els determinants d’un text. – Identifica les característiques morfològiques dels adjectius determinatius, així com també els substantius que acompanyen. – Classifica els determinants. – Aplica raonadament les regles de la dièresi. – Comprén i produeix textos orals adequats a la situació i a la finalitat comunicativa.



SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS



1, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15


1, 10 p. 55: 4


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-

6;

p. 60: 7-11; p. 61: 12-15; p. 62: 1-9; p. 68: 1-6;

p. 69: 7-10; p. 69: Avaluació de

coneixements, 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-

6; p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;

p. 62: 1-9; p. 68: 1-6; p. 69: 7-10, p. 69:

Avaluació de coneixements, 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-

6; p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;

p. 62: 1-9; p. 68: 1-6; p. 69: 7-10, p. 69:



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 p. 55: 1-4; p. 57: 1-7; p. 58: 8-15; p. 59: 1-2, 5-

6; p. 60: 7-11; p. 61: 12-15;

p. 62: 1-9; p. 68: 1-6; p. 69: 7-10, p. 69:



2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 69: Avaluació de coneixements, 1-6

Conéixer reflexivament el funcionament i les

2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 69: Avaluació de coneixements, 1-6

normes d’ús del llenguatge.


2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 58: 8-14; p. 69: Avaluació de

coneixements, 1-6


1, 10 p. 58: 8-14



2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: Taller d’escriptura





Emprar les TIC com a 2, 3, 4 p. 59: 3-4;

eina en l’ús de models de processos matemàtics, físics, socials, econòmics o artístics.

p. 62: Taller d’escriptura



2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 59: 3-4; p. 62: 9; p. 69: Avaluació de

coneixements, 7


2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 p. 59: 3-4; p. 62: 9; p. 69: Avaluació de coneixements, 7


2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9

Sentir curiositat per plantejar-se preguntes, identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant d’una

2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9

mateixa situació o un mateix problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permeten fer front a la presa de decisions, d’una manera racional i crítica, amb la informació disponible.


2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9


2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9

Manejar de manera eficient un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual amb manifestació de pensament estratègic.

2, 3, 4 p. 59: 3-4; p. 62: 9

OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris. 2. Distingir textos literaris i no literaris. 3. Reconéixer en un text literari l’ús de llenguatge figurat. 4. Conéixer les figures retòriques principals. 5. Reconéixer els pronoms. 6. Conéixer els pronoms personals. 7. Distingir els distints tipus de pronoms. 8. Produir textos literaris a partir de models o pautes. 9. Aplicar correctament l’apòstrof. 10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes

El text literari.



El pronom.

Pronoms demostratius i possessius.

Pronoms numerals i indefinits.

Pronoms personals (febles).

UNITAT 5

L’apostrofació. Procediments

Lectura, anàlisi i interpretació de textos literaris Identificació dels elements de ficció i dels recursos artístics d’un text. Lectura, anàlisi i interpretació de textos amb llenguatge figurat. Identificació dels recursos estilístics emprats en textos diversos. Producció de textos literaris a partir de models. Reconeixement dels pronoms en un text o oració. Classificació dels pronoms. Identificació del substantiu a què fa referència un pronom. Distinció entre articles i adjectius determinatius i pronoms. Reconeixement del gènere, nombre o persona dels pronoms. Aplicació de les regles de l’apostrofació.

Actituds

Interés i gust per la lectura de textos literaris. Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. Valoració d’utilitzar correctament les normes ortogràfiques. Interés per la reflexió lingüística.


Educació moral i cívica El text Pete va a la universitat, reproduït en la pàgina 74 es pot fer servir per a plantejar una reflexió sobre la manera de relacionar-se amb els altres en l’àmbit escolar. Els textos i les activitats reproduïts en les pàgines 86 i 87 es poden utilitzar per a fer un debat sobre el paper que la lectura acompleix en la vida dels alumnes.

Educació ambiental

Els poemes que es reprodueixen en la pàgina 79 tenen com a tema fonamental el paisatge mediterrani. A partir d’aquests poemes es pot plantejar una reflexió sobre les característiques del paisatge del nostre entorn, el seu grau de conservació, etcètera.


1. Es capac de comprendre textos literaris. 2. Justifica el caràcter literari d’un text i distingeix els textos literaris dels no literaris. 3. Identifica i explica l’ús de recursos del llenguatge figurat en textos literaris. 4. Coneix i identifica les figures retòriques principals. 5. Reconeix els pronoms en un text o en una oració. 6. Coneix i fa servir els pronoms personals adequadament. 7. Classifica els distints tipus de pronoms. 8. És capac de produir textos literaris a partir de pautes. 9. Aplica correctament les regles de l’apostrofació. 10. Comprén textos de diferents tipus i sap expressar-se oralment i per escrit amb coherencia i propietat.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS

En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en els diversos materials curriculars:


SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 1, 2, 4; p. 75: 1-7; p. 76: 10-15; p. 77: 1-3; p. 78: 5-8; p. 79: 9-10; p. 80: 1-5; p. 86: 1-4; p. 87: 6, Avaluació de

coneixements 1-6


1, 10 p. 73: 2, 4


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7; p. 76: 10-15; p. 77: 1-3; p. 78: 5-8; p. 79: 9-10; p. 80: 1-5; p. 86: 1-4; p. 87: 6, Avaluació de

coneixements 1-6


1, 10 p. 73: 2, 4


1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2; p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 p. 73: 1; p. 75: 1-7; p. 76: 10-15; p. 77: 1-3; p. 78: 5-8; p. 79: 9-10;

p. 80: 1-5; p. 85:5; p. 86: 1-4; p. 87: 6, Avaluació de coneixements 1-6


5, 6, 7 p. 84: 1


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 75: 1-7; p. 76: 10-15; p. 77: 1-3; p. 78: 5-8;

p. 79: 9-10; p. 80: 1-5, Taller

d’escriptura; p. 81: 1, 2,

3; p. 82: 4,5,6; p. 83: 7,8,9,10;

p. 84: 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 85: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7;

p. 86: 1-4; p. 87: 6, Avaluació de

coneixements 1-6


5, 6, 7, 9 p. 81: 1, 2, 3; p. 82: 4,5,6,

p. 83: 7,8,9,10; p. 84: 2, 3, 4, 5, 6, 7;

p. 85: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 87: Avaluació de coneixements 3-6


1, 8, 9, 10 p. 73: 3; p. 76: 16; p. 80: Taller d’escriptura;

p. 87: 10

Matemàtica

Interpretar i expressar amb claredat i precisió informacions, dades i argumentacions

10 p. 87: 7

Conéixer i manejar els elements matemàtics bàsics en situacions, reals o simulades, de la vida quotidiana.

10 p. 87: 7



1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2; p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9


1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2; p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9


1, 2, 10 p. 73: 2, 4; p. 76: 1-2; p. 77: 4; p. 86: 5; p. 87: 9


1, 10 p. 73: 2, 4


Utilitzar el coneixement sobre l’evolució i

10 p. 87: 5

l’organització de les societats i sobre els trets i els valors del sistema democràtic per a comportar-se socialment.


10 p. 87: 5


10 p. 87: 5


Ser conscient d’allò que se sap i d’allò que cal aprendre, de com s’aprén, i de com es gestionen i es controlen d’una manera eficaç els processos d’aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer

1, 10 p. 73: 2, 4

objectius personals.


1, 2, 3, 4, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7; p. 76: 1-2; p. 77: 3; p.

80: 6-7; p. 87: Avaluació de coneixements, 7


1, 2, 3, 4, 10 p. 73: 2, 4; p. 75: 1-7; p. 76: 1-2; p. 77: 3; p.

80: 6-7; p. 87: Avaluació de coneixements, 7

OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos literaris. 2. Distingir els tres grans gèneres literaris. 3. Identificar els trets característics de cada gènere en textos literaris. 4. Distingir el verb de la resta de categories gramaticals. 5. Conéixer les formes no personals del verb. 6. Reconéixer el nombre i la persona de les formes verbals personals. 7. Distingir entre formes verbals simples i compostes. 8. Produir textos literaris pertanyenys als disferents gèneres a partir de models o pautes. 9. Aplicar correctament les grafies b/v. 10. Comprendre textos orals de diferents tipus i saber expressar-se oralment amb coherencia i propietat.

CONTINGUTS

UNITAT 6

Conceptes


La narrativa.

La poesia.

El teatre.

El verb. Concepte de verb.

La forma del verb.

Formes verbals simples i compostes.

Verbs regulars i verbs irregulars.

Les grafies b / v. Procediments

Lectura, anàlisi i interpretació de textos literaris. Lectura, anàlisi i interpretació de textos pertanyents als diferents gèneres literaris. Identificació dels trets formals característics dels tres grans gèneres literaris. Redacció de textos literaris. Localització de les formes verbals d’un text. Identificació del nombre i de la persona verbal. Classificació de les formes verbals segons distints criteris: formes simples o compostes, personals o no personals. Aplicació de les normés d’ús de les grafies b/v.

Actituds

Interés i gust per la lectura de textos literaris. Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. Valoració de la correcció ortogràfica. Interés per la reflexió lingüística.


Educació moral i cívica El text Roma vista des d’un avió, de Gaziel, reproduït en la pàgina 90, pot servir per a plantejar la relació entre el present i el passat històric tal com es viu en l’actualitat. Es pot fer servir també per a reflexionar sobre l’impacte que té l’activitat turística a les nostres ciutats i espais naturals.

Educació ambiental

El text En un lloc solitari d’Agustín Fernández Paz, reproduït en la pàgina 99, es pot utilitzar per a plantejar en l’aula l’impacte humà en els espais naturals i la dificultat de trobar en l’actualitat espais naturals on puguem estar sols.


1. Comprén textos literaris de diferents gèneres. 2. És capaç de raonar l’adscripció genèrica d’un text literari. 3. Identifica en un text literari els trets propis del gènere a què pertany. 4. Sap localitzar les formes verbals d’un text. 5. Reconeix, identifica i classifica les formes non personals del verb. 6. Determina el nombre i la persona de les formes verbals personals. 7. Classifica les formes verbals segons siguen formes simples o compostes. 8. És capaç de produir textos literaris a partir de pautes de manera que respecten les convencions de presentació dels

diferents gèneres literaris. 9. Aplica correctament les regles d’ortografia de la b i la v. 10. Comprén textos de diferents tipus i saber expressar-se oralment i per escrit amb coherencia i propietat.



SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS



p. 89: 1-5; p. 91: 1-12; p.92: 13-17; p. 93: 1-2;

p. 94: 3-7; p. 95: 8-11; p. 96: 1-6; p. 100: 1; p.102: 1-3; p. 103 Avaluació: 1-

7


p. 89: 1-5; p. 91: 1-12; p.92: 13-17; p. 93: 1-2;

p. 94: 3-7; p. 95: 8-11; p. 96: 1-6;p. 100: 1, 2, 3, 4; p.102: 1-3; p. 103: 4-7; p. 103 Avaluació: 1-7


p. 93: 1-2


p. 89: 1-5; p. 91: 1-12; p.92: 13-18; p. 93: 1-2;

p. 94: 3-7; p. 95: 8-11; p. 96: 1-6; p.102: 1-3; p.

103: 4-7; p. 103 Avaluació: 1-7 p. 103

Avaluació: 1-7


4, 5, 6, 9, 10 p.92: 13-17; p. 95: 8-11; p. 97: 1, 2, 3, 4; p. 98: 5, 6, 7, 8; p. 99: 9, 10, 11, 12; p. 100: 4,5, 6, 7, 8,

9.; p. 101: 1, 2; 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9; p. 103: 4-7; p.

103 Avaluació: 1-7


p. 91: 1-12; p.92: 13-17

Expressar adequadament —quant al fons i a la forma— les

p.92: 18

idees i les emocions personals.

Acceptar i fer crítiques amb un esperit constructiu.

p. 103: 10

Matemàtica


p. 93: 1-2



1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9


1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9


1, 2, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9


1, 10 p.91: I-III; p.103: 8-9

Aprofitar la informació que proporcionen les TIC i analitzar-la d’una manera crítica mitjançant el treball personal autònom i el treball col·laboratiu, tant en el vessant sincrònic com diacrònic, coneixent i relacionant-se amb entorns físics i socials com més amplis millor.

p.91: I-III; p.103: 8-9



p. 103: 10


p. 103: 10

Comprendre de manera crítica la realitat sent conscient de les

p. 103: 10

diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col·lectivament l’enteniment.



p.91: I-III; p. 96: 1-6; p.102: 1-3; p.103: 8-9; p.

103 Avaluació: 1-7


p.91: I-III; p. 96: 1-6; p.102: 1-3; p.103: 8-9; p.

103 Avaluació: 1-7

UNITAT 7

OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits. 2. Reconéixer, caracteritzar i interpretar relats mítics. 3. Distingir els principals déus i herois de la mitologia grega. 4. Conéixer els episodis més destacats de la mitologia hebrea. 5. Diferenciar els temps i modes verbals, i utilitzar-los correctament. 6. Reconéixer i utilitzar de manera correcta formes d’expressar el mandat. 7. Fer servir adequadament formes verbals irregulars. 8. Produir textos narratius a partir de pautes o models. 9. Usar correctament les grafies p / b, t / d, i c / g. 10. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes

El mite.

La funció dels mites.

Els mites grecs.

La mitologia hebrea.

El mode indicatiu: formes simples i formes compostes.

El mode subjuntiu: formes simples i formes compostes.

El mode imperatiu.

Els verbs irregulars.

Les lletres p / b, t / d, i c / g. Procediments

Elaboració de treballs, textos narratius i exposicions orals sobre els mites grecs i hebreus. Lectura, anàlisis i interpretació de narracions mítiques. Identificació de les funcions dels relats mítics.

Caracterització dels déus i herois d’un mite. Reconeixement de les formes verbals en un text. Identificació de la persona, el nombre, el temps i el mode de les formes verbals d’un text o oració. Conjugació de formes verbals, pertanyents a verbs regulars i irregulars, en distints temps i modes. Aplicació de les normes d’ús de les lletres p / b, t / d, i c / g.

Actituds

Valoració de les aportacions culturals del passat i de la seua importància en la conformació de la nostra visió del món. Estima pels textos narratius com a font de plaer i de coneixement. Respecte per l’ús correcte de las normes ortogràfiques.


Educació per a la pau La menció a Odisseu que vol tornar a casa després de la guerra en el tex L’Odissea explicada als infants de la pàgina 106 pot servir per a argumentar a classe sobre la inutilitat de totes les guerres.


1. Comprén textos literaris en què es narre un mite. 2. Identifica funcions i trets característics dels relats mítics. 3. Coneix els principals personatges i episodis de les mitologies clàssica i hebrea. 4. Localitza els verbs d’una oració o d’un text. 5. És capaç d’dentificar la persona, el nombre, el temps i el mode d’una forma verbal. 6. Utilitza de manera correcta el verb en oracions exhortatives de caràcter imperatiu. 7. Conjuga correctament els verbs irregulars d’ús freqüent. 8. És capaç de produir textos narratius a partir de pautes o models. 9. Utilitza de manera raonada les lletres p / b, t / d, i c / g. 10. Produeix i comprén textos expositius orals i escrits.



SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS



1, 2, 3 p. 105: 1-4


1, 2, 3 p. 105: 1-4


1, 2, 3 p. 105: 1-4


1, 2, 3 p. 105: 1-4


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 105: 1-4; p. 107: 1-9; p. 108: 10-18; 109: 1-2; p. 110: 3-5; p. 112: 1-5; p. 113:1-5; p. 114: 6-10;

p. 115: 11-13; p. 116: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9; p. 118: 1-4; p. 119: 5-9


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 105: 1-4; p. 107: 1-9; p. 108: 10-18; 109: 1-2; p. 110: 3-5; p. 111: 6, 7; p. 112: 1-5; p.113: 1-5;

p. 114: 6-10; p. 115: 11-13;

p. 116: 2, 3, 5, 7, 9; p. 117: 1-6; p. 118: 1-4;

p. 119: 5-9


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 105: 1-4; p. 107: 1-9; p. 108: 10-18; 109: 1-2; p. 110: 3-5; p. 111: 6-7; p. 112: 1-5; p. 113: 1-5; p. 114: 6-10; p. 115: 11-

13; p. 116: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9; p. 117: 1-6; p. 118: 1-4;

p. 119: 5-9


8, 10 p. 119: 10



5, 7 p. 105: 1-4; p. 116: 8; p.111: 7; p. 112: 6; p. 119 Avaluació de coneixements: 1-7


5, 7 p. 105: 1-4


5, 7 p. 105: 1-4


Manejar de manera eficient un conjunt de recursos i tècniques de treball intel·lectual amb manifestació de pensament estratègic.

5 p. 116: 8

OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits. 2. Reconéixer, caracteritzar i interpretar llegendes populars i literàries. 3. Conéixer els principals personatges llegendaris de la literatura universal. 4. Distingir els diversos tipus de llegendes. 5. Identificar i classificar adverbis. 6. Distingir els adverbis de quantitat dels adjectius determinatius. 7. Reconéixer i usar correctament les preposicions i les conjuncions. 8. Produir textos de caràcter narratiu a partir de pautes o models. 9. Usar correctament les grafies per a representar la essa sorda i la essa sonora els escrits propis. 10. Comprendre textos orals i expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes

Les llegendes. Concepte.

Tipus de llegendes.

Les llegendes literàries.

Les paraules invariables.

Els adverbis.

Les preposicions i les conjuncions.

La essa sorda i la essa sonora.

UNITAT 8

Procediments Elaboració de treballs i exposicions orals sobre personatges llegendaris. Lectura, anàlisi, interpretació i classificació de llegendes. Identificació de les característiques de les llegendes. Producció de textos narratius que continguen una llegenda. Comprovació de la invariabilitat de l’adverbi. Localització i classificació d’adverbis. Diferenciació entre adverbis de quantitat i adjectius determinatius. Reposició de les preposicions d’un text o oració. Aplicació de les normes d’ús de les grafies per a representar la essa sorda i la essa sonora.

Actituds

Interés i gust per la lectura de textos literaris. Estima per les obres literàries com a font de plaer i de coneixement. Valoració de la correcció ortogràfica. Interés per la reflexió lingüística.


Educació moral i cívica La llegenda d’El Pardal de Sant Joan, reproduïda en la pàgina 126, es pot utilitzar per plantejar un debat en classe entorn del treball en molts països del món. La de Robin Hood, per a discutir les formes de lluita contra l’opressió i la injustícia.

Educació per a la igualtat d’oportunitats per als dos sexes

La llegenda del cor menjat, reproduïda en la pàgina 127, pot servir de motiu inicial per a plantejar un debat sobre la violència de gènere.


1. Comprén textos literaris en què es narre una llegenda. 2. Identific els trets característics de les llegendes. 3. Coneix els principals personatges llegendaris de la literatura universal. 4. Classifica correctament una llegenda en funció dels tipus estudiats. 5. Sap reconéixer i classificar els adverbis presents en un text o en una oració. 6. Distingeix raonadament els adverbis dels adjectius determinatius en un context donat. 7. Localitza les preposicions i les conjuncions d’un text, i les usa correctament. 8. És capaç de produir textos narratius a partir de pautes o models. 9. Aplica de manera raonada les regles d’ús de les grafies per a representar la essa sorda i la essa sonora en la producció de

textos. 10. Comprén textos orals adequats a la situació i a la finalitat comunicativa i és capaç de produir-ne.



SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS



8, 10 p. 121: 2


8, 10 p. 121: 2


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-

8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4; p. 132: 10; p. 134: 1-4;

p. 135: 5-7; p. 135. Avaluació de

coneixements: 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-

8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;

p. 132: 1; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7; p. 135

Avaluació de coneixements: 1-6


p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-

8; p. 127: 910; p. 128: 1-4; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;

p. 135 Avaluació de coneixements: 1-6


p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-

8; p. 127: 910; p. 128: 1-4; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-

8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;

p. 129: 1, 2, 3, 4,5; p. 130: 6, 7, 8, 9;

p. 131: 10, 11, 12, 13; p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

p. 133: 1, 2, 3, 4, 6; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-

8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;

p. 129: 1, 2, 3, 4, 5; p. 130: 6, 7, 8, 9;

p. 131: 10, 11, 12, 13; p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

p. 133: 1, 2, 3, 4, 6; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-

8; p. 127: 9-10; p. 128: 1-4;

p. 129: 1, 2, 3, 4, 5; p. 130: 6, 7, 8, 9;

p. 131: 10, 11, 12, 13; p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

p. 133: 1, 2, 3, 4, 6; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 121: 1-2; p.123: 1-9; p. 124: 10-17; p. 126: 6-

8; p. 127: 910; p. 128: 1-4;

p. 129: 1, 2, 3, 4, 5; p. 130: 6, 7, 8, 9;

p. 131: 10, 11, 12, 13; p. 132: 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8;

p. 133: 1, 2, 3, 4, 6; p. 134: 1-4; p. 135: 5-7;



1, 2, 3, 8, 10 p. 124: 18; p. 127: 12; p.135: 9-10



1, 2, 3, 5, 7, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 4; p. 132: 10; p. 127: 11; p. 135: 8


1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 4; 127: 11; p.

135: 8

Dominar llenguatges 1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III;

específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i les pautes de descodificació i transferència d’aquests llenguatges.

p. 125: 4; 127: 11; p. 135: 8


1, 2, 3, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 4; 127: 11; p.

135: 8



1, 2, 3, 8, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 5; p. 128: 5; p.

135: 7

Ser conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat amb l’ajuda de distintes

1, 2, 3, 10 p. 123 Investigació: I-III; p. 125: 5; p. 128: 5; p.

135: 7

estratègies i tècniques.



135: 7

Sentir curiositat per plantejar-se preguntes, identificar i manejar la diversitat de respostes possibles davant d’una mateixa situació o un mateix problema utilitzant diverses estratègies i metodologies que permeten fer front a la presa de decisions, d’una manera racional i crítica, amb la informació disponible.


135: 7

OBJECTIUS

1. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos escrits. 2. Conéixer, comprendre i interpretar faules i contes populars. 3. Reconéixer els elements característics dels contes populars i distingir contes populars i contes literaris. 4. Reconéixer els trets propis de les faules. 5. Distingir paraules d’una família lèxica i identificar-ne el lexema. 6. Separar paraules senzilles en lexema i morfemes. 7. Conéixer els principals procediments de formació de paraules. 8. Produir textos narratius a partir de pautes o models.

UNITAT 9

9. Utilitzar correctament les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig. 10. Comprendre textos orals i expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat.

CONTINGUTS

Conceptes

El conte. Concepte de conte.

Els contes populars.

Les rondalles.

Les faules.

L’estructura de la paraula.

Família lèxica.

Lexemes i morfemes.

Formació de paraules.

Ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig. Procediments

Narració oral de contes i faules. Lectura, audició, anàlisi i interpretació de contes i faules. Identificació dels motius característics dels contes populars en textos pertanyents a aquest subgènere narratiu. Reconeixement dels elements propis de la faula. Aplicació d’una moralitat a situacions concretes de la vida quotidiana. Elaboració de resums de contes i faules. Producció de contes i faules a partir de pautes o models. Organització de paraules en famílies lèxiques. Creació de paraules usant els procediments comuns de formació. Aplicació de les normes d’ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.

Actituds

Valoració del patrimoni cultural que constitueix el patrimoni de faules i de contes populars.

Interés per les obres literàries com a font de coneixement. Interés per la correcta aplicació de les normes ortogràfiques.


Educació moral i cívica La majoria dels contes i faules que es reprodueixen en aquesta unitat, com ara El lleó i el ratolí (pàgina 140), La gallina dels ous d’or (pàgina 143), El lleó malalt, el llop i la rabosa i La tortuga i la llebre (pàgina 145) poden servir per comentar en l’aula diversos valors morals i cívics.

Educació per a la salut

El text d’Agustín Fernández Paz, Escriure com a teràpia, reproduït en la pàgina 150, planteja la importància d’acarar els propis problemes per mitjà de l’escriptura com un procediment per millorar l’equilibri personal. Es pot demanar als alumnes que plantegen per escrit algun problema, siga personal o no, que els preocupa especialment.


1. Comprén textos literaris en què es narre un conte o una faula. 2. Analitza en contes i faules els elements de la narració, els comprén i els interpreta. 3. Identifica en un conte els motius propis d’aquest subgènere i diferencia contes populars i literaris. 4. És capaç de reconéixer els trets propis de la faula. 5. Identifica les paraules d’una família lèxica i construeix famílies lèxiques a partir d’un terme determinat. 6. Localitza el lexema d’una paraula i separa en lexema i morfemes paraules senzilles. 7. Reconeixe i utilitza els procediments bàsics de formació de paraules. 8. Crea textos narratius a partir de pautes o models. 9. Aplica raonadament les regles d’ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig. 10. Comprén i produeix textos orals adequats a la situació i a la finalitat comunicativa.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ACTIVITATS En la taula següent s'indiquen, en cada competència bàsica que es treballa en aquesta unitat, la interrelació entre les subcompetències desenvolupades en cada una, els criteris d'avaluació i les diferents activitats que els alumnes duen a terme en

els diversos materials curriculars:


SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS



10 p. 139: 5


1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-

5: p. 144: 6; p. 145: 8-9;

p. 146: 1-4; p. 152: 1-5; p. 153: Avaluació de

coneixements 1-6


1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-

5: p. 144: 6; p. 145: 8-9;

p. 146: 1-4; p. 152: 1-5; p. 153: Avaluació de

coneixements 1-6


1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-

5: p. 144: 6; p. 145: 8-9;

p. 146: 1-4; p. 152: 1-5; p. 153: Avaluació de

coneixements 1-6


1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-

5: p. 144: 6; p. 145: 8-9;

p. 146: 1-4; p. 152: 1-5; p. 153: Avaluació de

coneixements 1-6


1, 2, 3, 4 p. 132: 1-3; p. 141: 1-10; p. 142: 12-19; p. 143: 1-

5: p. 144: 6; p. 145: 8-9;

p. 146: 1-4; p. 152: 1-5; p. 153: Avaluació de

coneixements 1-6

Conéixer reflexivament el funcionament i les

1, 4, 5, 6, 7, 8, 9 p. 147: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7; p. 148: 8, 9; 10, 11, 12,

normes d’ús del llenguatge.

13 p. 149: 14, 15, 16, 17,

18, 19; p. 150: 2, 3, 4, 5, 6, 7;

p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9


1, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 p. 147: 1, 2, 3, 4,5,6,7; p. 148: 8, 9; 10, 11, 12,

13. p. 149: 14, 15, 16, 17,

18, 19; p. 150: 2, 3, 4, 5, 6, 7;

p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 p. 141: 11; p. 144: 7; p. 145: 10;

p. 146: Taller d’escriptura;

p. 147: 1, 2, 3, 4, 5, 7; p. 148: 8, 9; 10, 11, 12,

13; p. 149: 14, 15, 16, 17,

18, 19; p. 150: 2, 3, 5, 6, 7;

p. 151: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8


1, 2, 3, 4 p. 141: 11; p. 1464: 7; p. 145: 10;

p. 146: Taller d’escriptura



1, 2, 3, 4, 6, 7 p. 139: 4; p. 141: Investigació I-II;

p. 146: 5; p. 150: 7; p. 153: 6-10; p. 153:

Avaluació de coneixements 7


1, 2, 3, 4 p. 139: 4; p. 141: Investigació I-II; p. 146: 5; p. 153: 6-10; p. 153: Avaluació de

coneixements 7



coneixements 7



coneixements 7



1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5


1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5


1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5

Demostrar comprensió de l’aportació que les diferents cultures han fet a l’evolució i al progrés de la humanitat sense que això implique la pèrdua de la identitat local.

1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5

Acceptar que tant els conflictes com els valors i els interessos formen part de la convivència, i resoldre’ls amb una actitud constructiva.

1, 2, 3, 4 p. 143: 1-7; p. 144: 6-7; p. 145: 8-9; p. 146: 1-5


Ser conscient d’allò que se sap i d’allò que cal

1, 2, 3, 4 p. 139: 4; p. 141: Investigació I-II;

aprendre, de com s’aprén, i de com es gestionen i es controlen d’una manera eficaç els processos d’aprenentatge, optimitzant-los i orientant-los a satisfer objectius personals.

p. 146: 5; p. 153: 6-10; p. 153: Avaluació de

coneixements 7



coneixements 7



coneixements 7



coneixements 7

OBJECTIUS

Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora.

Reconéixer, interpretar, caracteritzar i recitar textos lírics.

Fer el còmput sil·làbic dels versos d’un poema.

Identificar el tipus de rima d’una composició.

Produir textos lírics a partir de models.

Identificar el nucli d’un sintagma.

Distingir el subjecte i el predicat en una oració i els seus complements.

Reconéixer el subjecte d’una oració.

Utilitzar correctament el dígraf ela geminada.

Expressar-se oralment amb coherència, correcció i propietat. CONTINGUTS

Conceptes

La mesura dels versos. Fenòmens mètrics. Classes de versos.

La rima consonant. La rima assonant. Los versos solts. El vers lliure. El vers blanc.

El sintagma. Classes de sintagmes

L’oració. El subjecte i el predicat.

El sintagma nominal. El sintagma verbal.

La concordança.

UNITAT 10

La localització del subjecte.

Subjecte omés

Els complements del verb.

El dígraf ela geminada. Procediments

Lectura, audició, anàlisis i interpretació de textos lírics. Identificació dels temes tractats en un text líric. Determinació del número de síl·labes dels versos d’una composició. Classificació dels versos d’un poema. Identificació del tipus de rima d’un poema. Elaboració d’esquemes mètrics. Producció de textos lírics a partir de consignes. Localització del nucli de diversos sintagmes nominals i verbals. Elaboració de la prova de la concordança entre els nuclis dels sintagmes nominals i verbals. Canvi de número en substantius i verbs. Aplicació de les normes d’ús del dígraf ela geminada.

Actituds

Interés i gust per la lectura de textos lírics. Valoració de la lírica com forma d’expressió de sentiments universals. Respecte per l’ús correcte de les normes ortogràfiques.


Educació moral i cívica El poema de Vicent Andrés Estellés de la pàgina 156, permeten una reflexió sobre la identitat personal i el sentit de la vida i la condició humana així com els valors de la família i dels propis orígens.


1. Mostra una certa evolució per que fa a la comprensió tectora. 2. És capaç de reconéixer, d’interpretar, caractaritzar i de recitar textos lírics. 3. Fa el còmput sil·làbic dels versos d’un poema. 4. Identifica el tipus de rima d’una composició. 5. Produeix textos lírics a partir de models. 6. Identifica el nucli d’un sintagma. 7. Distingeix el subjecte i el predicat en una oració, i també els seus complements. 8. Reconeix el subjecte d’una oració. 9. Fa servir correctament el dígraf l·l. 10. S’expressa oralment amb adeqüació, coherència i cohesió.



SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS



6 p. 155: 4


6 p. 155: 4


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-

3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p. 167: 4;

p. 168: 1-5; p. 169: 5-8; p. 169: Avaluació de

coneixements 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-

3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8;

p. 162: 1-7; p. 167: 1,2,3;

p. 168: 1-5; p. 169: 5-8; p. 169: Avaluació de

coneixements 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 155: 1-3; p. 157: 1-12; p. 158: 13-20; p. 159: 1-

3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p. 168: 1-5;

p. 169: 58; p. 169: Avaluació de

coneixements 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-

3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p. 168: 1-5;


coneixements 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-

3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p.163: 1, 2,

3; p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9,

10; p. 165: 11,12,13,14, 15,

16: p. 166: 2, 3; p. 167: 1, 2, 3, 4, 5, 6;

p. 168: 1-5; p. 169: 5-8; p. 169: Avaluació de

coneixements 1-6

Conéixer reflexivament 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, p. 155: 1-3; p. 157: 1-11;

el funcionament i les normes d’ús del llenguatge.

10 p. 158: 13-19; p. 159: 1-3;

p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; .163: 1, 2,3; p. 164: 4,5,6,7,8,9,10; p. 165: 11, 12, 13, 14,

15, 16: p. 166: 2, 3; p. 167: 1, 2, 3, 4, 5, 6;

p. 168: 1-5; p. 169: 5-8; p. 169: Avaluació de

coneixements 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 155: 1-3; p. 157: 1-11; p. 158: 13-19; p. 159: 1-

3; p. 160: 4-5; p. 161: 6-8; p. 162: 1-7; p. 163: 1, 2,

3; p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9,

10; p. 165: 11, 12, 13, 14, 15, 16: p. 166: 2, 3; p.

167: 3, 4, 5, 6; p. 168: 1-5; p. 169: 5-8;

p. 169: Avaluació de coneixements 1-6


1, 6, 10 p. 163: 1, 2, 3; p. 164: 4, 5, 6, 7, 8, 9,

10; p. 165: 11, 12, 13, 14,

15, 16: p. 166: 2, 3; p. 167: 2, 3, 4, 5, 6

Ser conscient de les 1, 2, 3, 4, 5 p. 157: 12; p. 158: 20

convencions socials, dels valors i els aspectes culturals i de la versatilitat del llenguatge segons el context i la intenció comunicativa.

Matemàtica


p. 169: 10

Conéixer i manejar els elements matemàtics bàsics en situacions, reals o simulades, de la vida quotidiana.

p. 169: 10

Posar en pràctica els processos de raonament que ajuden a solucionar els problemes o a obtenir-ne informació.

p. 169: 10

Seguir cadenes argumentals identificant les idees fonamentals

p. 169: 10



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III;

p. 167:6; p. 169: 9

Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball intel·lectual per a informar-se, aprendre i

1, 2, 3, 4, 5, 6, p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III;

p. 169: 9

comunicar-se.


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 155:4; p. 157: Investigació I-III;

p. 167:6; p. 169: 9


1, 2, 3, 4, 5, 6 p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III;

p. 169: 9



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de

coneixements: 7

Ser conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge i obtenir-ne un rendiment

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de

coneixements: 7

màxim i personalitzat amb l’ajuda de distintes estratègies i tècniques.


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de

coneixements: 7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 162: 8; p. 169: 10; p. 169: Avaluació de

coneixements: 7

OBJECTIUS

1. Expressar-se per escrit amb coherència, correcció i propietat.

UNITAT 11

2. Desenvolupar la capacitat de comprensió lectora. 3. Reconéixer els trets propis de la lírica. 4. Conéixer els principals fenòmens mètrics. 5. Conéixer els tipus d’estrofes. 6. Identificar l’actitud del parlant en distintes oracions. 7. Classificar oracions segons l’actitud identificada. 8. Reconéixer els mecanismes lingüístics característics de cada modalitat oracional. 9. Utilitzar correctament el punt i la coma. 10. Produir missatges orals adequats a les diferents situacions comunicatives.

CONTINGUTS

Conceptes

L’estrofa.

Poemes estròfics: el sonet.

Poemes no estròfics: el romanc.

Oracions enunciatives.

Oracions interrogatives i exhortatives.

Oracions exclamatives, dubitatives i desideratives.

El punt i la coma. Procediments

Lectura, audició, anàlisi i interpretació de textos lírics. Producció de textos lírics a partir de pautes. Mesura dels versos. Establiment de la rima d’un poema. Elaboració de l’esquema mètric d’un poema. Identificació d’oracions enunciatives. Localització de les marques de negació en les oracions enunciatives negatives. Identificació d’oracions interrogatives i exhortatives. Formulació d’oracions exhortatives utilitzant distints procediments.

Identificació d’oracions exclamatives, dubitatives i desideratives. Formulació d’oracions dubitatives i exclamatives amb diferents procediments lingüístics. Puntuació d’un text.

Actituds

Interés i gust per la lectura de textos lírics. Interés i gust per la lectura de textos lírics. Valoració del text líric com a forma d’expressió de sentiments i emocions. Valoració de la importància dels signes de puntuació en un text.


Educació moral i cívica Tant el poema de La rosa de paper, de Vicent Andrés Estellés, reproduït en la pàgina 178, com la ressenya de la pel·lícula Pa negre, reproduïda en la pàgina 184, es poden aprofitar per fer reflexionar els alumnes sobre la falta de llibertat i sobre situacions concretes en que s’ha produït aquesta falta de llibertat.

Educació per a la salut

Els dos poemes de Martí i Pol que es reprodueixen en la pàgina 185 poden ser un motiu per parlar sobre l’alimentació i els seus efectes en la nostra salut.


1. S’expressa per escrit amb coherència, correcció i propietat. 2. Mostra un desenvolupament significatiu de la capacitat de comprensió lectora. 3. Es capac d’elaborar l’esquema mètric d’un poema. 4. Coneix els principals fenòmens mètrics. 5. Reconeix els tipus d’estrofes. 6. Identifica l’actitud del parlant en distintes oracions. 7. Es capac de classificar oracions segons l’actitud del parlant. 8. Reconeix els mecanismes lingüístics distintius de les modalitats oracionals. 9. Es capac de crear textos lírics per mitjà de pautes. 10. Produeix missatges orals adients a les situacions comunicatives.



SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS



1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-

4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;

p. 185: 6-9; p. 185 Avalulació de

coneixements: 1-6


1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-

4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;


coneixements: 1-6


1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-

4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;


coneixements: 1-6


1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-

4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;


coneixements: 1-6


1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-

4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 184: 1-5;


coneixements: 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-

4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 179: 1, 2, 3, 4; p. 180: 5, 6, 7, 8; p. 181: 9, 10, 11, 12;

p. 182: 2, 3, 4, 5, 6; p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7;

p. 184: 1-5; p. 185: 6-9; p. 185 Avalulació de coneixements: 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 171: 1-6; p. 173: 1-10; p. 174: 12-20; p. 175: 1-

4; p. 176: 5-7; p. 177: 8-12; p. 178: 1-5; p. 179: 1, 2, 3, 4; p. 180: 5, 6, 7, 8; p. 181: 9, 10, 11, 12; p. 182: 2, 3, 4, 5, 6;

p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7; p. 184: 1-5; p. 185: 6-9;

p. 185 Avalulació de coneixements: 1-6


5, 6, 7 p. 179: 1, 2, 3, 4; p. 180: 5, 6, 7, 8;

p. 181: 9, 10, 11, 12; p. 182: 2, 3, 4, 5, 6;

p. 183: 1, 2, 3, 4, 6, 7



1, 2, 3, 4, 6, 7, 9, 10 p. 155: 4; p. 157: Investigació I-III;

p. 167: 6; p. 169: 9

Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació com a instrument de treball


p. 169: 9

intel·lectual per a informar-se, aprendre i comunicar-se.


1, 2, 3, 4, 9, 10 p. 155:4; p. 157: Investigació I-III;

p. 167: 6; p. 169: 9



p. 169: 9



9, 10 p. 173: 11


9, 10 p. 173: 11

Comprendre de manera 9, 10 p. 173: 11

crítica la realitat sent conscient de les diverses perspectives en analitzar-la i emprant el diàleg per a millorar-ne col·lectivament l’enteniment.



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10


coneixements 7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10


coneixements 7

Conéixer els diferents recursos i fonts per a la recollida, la selecció i el tractament de la informació, inclosos els

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10


coneixements 7

recursos tecnològics.


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10


coneixements 7

OBJECTIUS

1. Expressar-se oralment i per escrit amb coherència, correcció i propietat. 2. Desenvolupar la capacitat de comprensió de textos orals i escrits. 3. Comprendre textos literaris del gènere dramàtic. 4. Reconéixer en un text dramàtic els seus principals elements. 5. Identificar els signes no verbals de la representació. 6. Justificar la coherència d’un text. 7. Localitzar en un text els mecanismes de cohesió. 8. Conéixer i utilitzar els principals connectors.

UNITAT 12

9. Conéixer els signes de puntuació que hi ha en un diàleg. 10. Produir textos dramàtics a partir de pautes o models.

CONTINGUTS

Conceptes

El teatre.

El text teatral.

Diàleg i monòleg.

La representació.

El text. Concepte de text.

La cohesió textual.

Els connectors.

La puntuació dels diàlegs. Procediments

Lectura, anàlisi i interpretació de textos dramàtics. Localització de les acotacions en un text. Explicació dels signes no verbals. Identificació del monòleg en un text. Resums de textos dramàtics. Identificació dels elements d’una representació a partir d’un text dramàtic. Identificació del substantiu a què fa referència un pronom. Localització de connectors en un text. Puntuació d’un text.

Actituds

Interés i gust per la lectura de textos dramàtics. Valoració dels textos dramàtics com a forma d’expressió artística. Valoració de la importància dels signes de puntuació d’un text.


Educació moral i cívica El fragment teatral de Sang i ceba, reproduït en la pàgina 194, planteja un tema de gran actualitat: la corrupció de les institucions polítiques, la contracció d’obra pública a partir d’interessos personals o de partit, etc.

Educació per a la igualtat d’oportunitats per als dos sexes Els fragments de Supertot, reproduïts en les pàgines 191 i 192 mostren de manera estereotipada els rols tradicionals de l’home i de la dona. Pot ser una oportunitat per fer-ne un debat.


1. S’expressa oralment i per escrit amb coherència, adequació i cohesió. 2. Comprén textos orals i escrits de distint tipus i és capaç de produir-ne. 3. Comprén textos literaris del gènere dramàtic. 4. Reconeix els elements principals d’un text dramàtic. 5. Identifica els signes no verbals d’una representació. 6. És capaç de justificar la coherència d’un text. 7. Localitza els connectors utilitzats en un text. 8. Fa servir els connectors d’una manera adient. 9. Aplica raonadament les regles d’ús del guió, dels dos punts, i dels signes d’interrogació i d’exclamació en un diàleg. 10. Produeix textos dramàtics a partir de pautes.



SUBCOMPETÈNCIES


ACTIVITATS



1 p. 187: 6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-

4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 200: 1-3;

p. 201: 5-7; p. 201: Avaluació de

coneixements 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-

4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;

p. 194: 1-6; p. 198: 1; p. 200: 1-3; p. 201: 5-7; p. 201: Avaluació de

coneixements 1-6

Conservar i millorar la competència comunicativa emprant la lectura com a font de plaer, de descobriment d’altres entorns, idiomes

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-

4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;

p. 194: 1-6; p. 198: 1; p. 200: 1-3; p. 201: 5-7;

i cultures, de fantasia i de saber.



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-

4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-

12; p. 194: 1-6; p. 200: 1-3;

p. 201: 5-7; p. 201: Avaluació de

coneixements 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-

4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 195: 1, 2; p. 196: 3, 4; p. 197: 5, 6; p. 198: 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10; p. 199: 6; p. 200: 1-

3; p. 201: 5-7; p. 201:

Avaluació de coneixements 1-6


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-

4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 195: 1, 2; p. 196: 3, 4; p. 197: 5, 6; p. 198: 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10; p. 199: 1, 2, 3, 4, 5,

6; p. 200: 1-3; p. 201: 5-7;



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 187: 1-5; p. 189: 1-8; p. 190: 10-15; p. 191: 1-

4; p. 192: 5-8; p. 193: 9-12; p. 194: 1-6; p. 200: 1-3;

p. 201: 5-7; p. 201: Avaluació de

coneixements 1-6


9 p. 189: 9; p. 190: 16



1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 189: Investigació I-III; p. 198: 10; p. 200: 4;

p. 201: 8-10


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10

p. 189: Investigació I-III; p. 200: 4; p. 201: 8-10

Dominar llenguatges específics bàsics (textual, numèric, icònic, visual, gràfic i sonor) i

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10


les pautes de descodificació i transferència d’aquests llenguatges.


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10



Expressar-se mitjançant codis artístics i disposar d’habilitats de cooperació per a contribuir a la consecució d’un resultat final, i ser conscient de la importància de donar suport i valorar les iniciatives i les contribucions alienes.

2, 3 p. 193: 13



3, 4, 5, 6, 7 p. 194: 7; p. 201: Avaluació de

coneixements 7

Ser conscient d’aquelles capacitats que entren en joc en l’aprenentatge i obtenir-ne un rendiment màxim i personalitzat

3, 4, 5, 6, 7 p. 194: 7; p. 201: Avaluació de

coneixements 7

amb l’ajuda de distintes estratègies i tècniques.


3, 4, 5, 6, 7 p. 194: 7; p. 201: Avaluació de

coneixements 7


1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10


coneixements 7

2n ESO

Unitat 1: I tu, què lliges? A. Objectius didàctics

• Conéixer les característiques i els diferents tipus de novel·la, i també alguns autors. • Identificar l’estructura interna d’una novel·la i els elements que la formen. • Conéixer les categories gramaticals. • Reconéixer el substantiu i les classes de substantius. • Conjugar el present i els passats dels verbs regulars. • Conéixer l’alfabet valencià. • Reconéixer i separar els dígrafs. • Avançar en el coneixement i l’ús de l’ortografia de la b i la v. • Millorar els recursos lèxics mitjançant la sinonímia i l’antonímia. • Explicar la situació de la nostra llengua dins del context de les llengües romàniques. • Reconéixer les interferències lingüístiques amb el castellà. • Explicar els gèneres literaris principals i distingir-ne els trets bàsics. • Conéixer les característiques principals de la novel·la fantàstica i alguns autors. B. Continguts

Conceptes

Procediments

Actituds

• Característiques de la novel·la.

• Classes de novel·les. • Estructures externa i

interna de la novel·la. • Elements que formen la

• Lectura de fragments de diverses novel·les.

• Identificació de les característiques dels textos narratius novel·lats.

• Identificació de l’estructura

• Valoració de les novel·les per les vivències que aporten des d’una anàlisi de la vida quotidiana.

• Valoració de la creativitat a partir de la ficció

novel·la: personatges, espai, temps, trama i tema.

• Les paraules: lexemes i morfemes.

• Les categories gramaticals.

• El verb. • Els temps de l’indicatiu (I).

Present i passat. • Les lletres de l’alfabet. • Els dígrafs i la separació

sil·làbica. • La lletra b. • La lletra v. • La sinonímia. • L’antonímia. • Les interferències

lingüístiques. • Les llengües romàniques. • Els gèneres literaris. • La novel·la fantàstica.

de les paraules. • Classificació de les

paraules per categories gramaticals.

• Ordenació alfabètica de paraules.

• Escriptura de paraules

amb dígrafs. • Aplicació de les regles

ortogràfiques de la b i la v. • Consideració semàntica

de sinònims i antònims, i de la precisió lèxica.

• Consulta de diccionaris de sinònims.

• Visita guiada a la biblioteca i les llibreries.

• Situació de les llengües romàniques sobre un mapa.

• Identificació del gènere literari d’un text.

novel·lada o de qualsevol gènere literari.

• Valoració positiva del fet de compartir un mateix origen lingüístic amb molts països.

• Presa de consciència de

les interferències lingüístiques amb el castellà i esforç per evitar-les.

• Foment de la lectura de novel·les de tot tipus.

C. Criteris d’avaluació

• Saber reconéixer les característiques de la novel·la. • Reconéixer l’estructura d’una novel·la. • Identificar els elements que formen una novel·la. • Analitzar correctament l’estructura de les paraules. • Classificar les paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen. • Separar el lexema i els morfemes de les paraules. • Conjugar els temps de present i de passat dels verbs regulars.

• Ordenar paraules alfabèticament. • Reconéixer síl·labes amb dígrafs. • Escriure correctament paraules amb b o v. • Enriquir i/o modificar el lèxic d’un text amb l’ús de sinònims i antònims. • Distinguir les interferències lingüístiques. • Identificar i situar les llengües romàniques més conegudes. • Reconéixer el gènere literari d’una obra.

• Enumerar les característiques de la novel·la fantàstica, i esmentar alguns autors i obres.

Unitat 2: compta amb mi A. Objectius didàctics

• Conéixer les característiques i els elements principals d’un conte. • Reconéixer l’estructura d’un conte. • Identificar diferents tipus de contes. • Conéixer les diferents maneres de presentar l’ordre dels fets en una narració.

• Conéixer i emprar els determinants. • Conéixer el futur i el condicional del verbs. • Distingir les síl·labes d’una paraula i separar-les. • Classificar les paraules segons el nombre de síl·labes. • Refermar l’ortografia de les lletres m i n, i de l’aplec mp. • Millorar la comprensió i l’expressió lèxica amb la polisèmia i la monosèmia. • Distingir hem, ham, bé i ben. • Adquirir un coneixement fonamentat de les variacions dialectals del català. • Distingir les característiques principals del romanticisme i de la novel·la romàntica. • Conéixer alguns autors de novel·les romàntiques. B. Continguts

Conceptes

Procediments

Actituds

• Característiques del conte. • Tipus de contes. • Estructura del conte. • Recursos emprats en la

narració breu. • El temps del discurs. • Els determinants.

• El futur i el futur perfet d’indicatiu.

• El condicional i el condicional perfet d’indicatiu.

• La separació de síl·labes. • Ortografia de les lletres m i

n, i de l’aplec mp. • Polisèmia i monosèmia. • Camp semàntic: els

insectes i els arbres. • Ús de: hem, ham, bé i ben. • Els dialectes. • Les varietats oriental i

occidental del català. • La novel·la romàntica. • El romanticisme.

• Autors i títols de novel·les romàntiques.

• Anàlisi de les característiques i els elements d’un conte.

• Identificació de les parts d’un conte.

• Lectura i classificació de contes.

• Escriptura de contes a partir dels epílegs.

• Maneig dels diferents recursos lingüístics per a presentar l’ordre dels fets en un relat.

• Reconeixement i ús dels determinats.

• Conjugació dels futurs i els condicionals de verbs regulars i irregulars.

• Classificació de paraules segons el nombre de síl·labes.

• Separació de síl·labes atenent els casos particulars.

• Aplicació de la norma d’ús de les lletres m i n, i de l’aplec mp.

• Ampliació del vocabulari relacionat amb insectes i arbres.

• Identificació de paraules polisèmiques i

• Sensibilització per llegir, escoltar i redactar contes.

• Importància de la lectura com a mitjà d’enriquiment cultural i personal.

• Estima pels nostres autors i les seues obres.

• Valoració positiva de l’originalitat per a presentar els fets d’un relat.

• Valoració del paisatge, la fauna i la flora de les comarques valencianes.

• Actitud positiva per a usar correctament la llengua escrita.

• Valoració de la lectura com un hàbit positiu i divertit.

• Respecte per les varietats dialectals de la llengua.

• Promoció i participació en concursos literaris.

monosèmiques. • Identificació de les varietats

de la llengua a partir dels trets més significatius.

• Comentari de fragments de novel·les romàntiques.


• Reconéixer les característiques del conte.

• Conéixer l’estructura del conte. • Identificar els recursos emprats en un conte. • Aplicar els recursos per a presentar l’ordre dels fets. • Analitzar i classificar les paraules segons la categoria gramatical a què pertanyen. • Aplicar correctament l’ús dels determinants. • Separar síl·labes i classificar paraules d’acord amb el nombre de síl·labes. • Omplir buits de paraules amb m, n i mp.

• Identificar l’accepció d’algunes paraules polisèmiques. • Diferenciar entre paraules polisèmiques i monosèmiques. • Emprar correctament hem, ham, bé i ben. • Distingir les varietats oriental i occidental del català a partir dels trets essencials. • Esmentar algunes característiques de la novel·la romàntica, alguns autors i algunes obres.

Unitat 3: Ha arribat el correu?

A. Objectius didàctics

• Conéixer l’estructura d’una carta. • Distingir entre una carta formal i una d’informal.

• Utilitzar els recursos gramaticals per a redactar diferents tipus de carta. • Conéixer els pronoms febles. • Substituir complements per pronoms febles. • Conjugar l’imperatiu de verbs regulars i irregulars. • Accentuar gràficament les paraules d’un text. • Dominar l’ortografia de les consonants p/b, t/d i c/g al final de paraula. • Identificar les abreviatures i emprar-les. • Distingir aleshores, a les hores, alhora, i a l’hora. • Distingir els trets essencials del valencià i dels subdialectes valencians. • Conéixer les característiques de la novel·la de misteri i de terror.

B. Continguts

Conceptes

Procediments

Actituds

• Característiques de la carta.

• Estructura de la carta formal i informal.

• Fórmules de cortesia: salutacions i acomiadaments.

• Els pronoms febles: característiques i formes.

• La substitució del

• Lectura i classificació de diferents tipus de carta.

• Redacció de diferents tipus de carta.

• Maneig dels recursos lèxics i gramaticals que intervenen en la redacció d’una carta.

• Pràctiques de correspondència amb l’alumnat d’altres instituts.

• Escriptura correcta dels

• Valoració de la importància d’escriure cartes per a establir o mantenir relacions personals, professionals o institucionals.

• Sensibilització per integrar la carta com un recurs literari i per difondre el gènere

complement directe i el complement indirecte per pronoms febles.

• L’imperatiu. • Síl·laba tònica i àtona.

Regles de l’accent gràfic. • Les lletres p/b, t/d i c/g al

final de paraula. • Les abreviatures. • Ús de: aleshores, a les

hores, alhora i a l’hora. • El valencià:

característiques. • Subdialectes del valencià. • Les comarques

valencianes. • La novel·la de misteri i de

terror. • Autors de novel·les de

terror..

pronoms febles, considerant-ne les característiques i les formes.

• Expressió oral i escrita d’ordres: l’imperatiu.

• Identificació de la síl·laba tònica. • Accentuació segons les regles. • Escriptura de p/b, t/d i c/g al final

de paraula. • Identificació i ús de les

abreviatures i de les sigles. • Reconeixement dels

subdialectes del valencià. • Elaboració d’un mapa de les

comarques valencianes: topònims.

• Audició de textos i cançons en diversos subdialectes valencians.

• Lectura i comentari de novel·les de misteri i de terror.

• Projecció de pel·lícules basades en novel·les de terror.

epistolar. • Conscienciació de la

importància d’emprar un nivell de llengua adequat, més o menys formal, segons el destinatari d’una carta.

• Valoració de la comunicació epistolar en la nostra llengua i foment de l’intercanvi de correspondència entre l’alumnat de diferents centres.

• Respecte per la correspondència i, més encara, per la personal.

• Reconeixement de les varietats geogràfiques i socials d’una llengua.

• Valoració positiva de la lectura de novel·les de terror com a mitjà per a divertir-se i aprendre.


• Conéixer les característiques de la carta formal i de la informal. • Analitzar com és una carta: estructura i recursos. • Redactar una carta amb coherència, cohesió i adequació.

• Identificar el nivell de formalitat i informalitat en les cartes. • Usar en les cartes les fórmules de salutació i de comiat i les sigles i les abreviatures més usuals. • Aplicar els pronoms febles correctament. • Substituir el complement directe i el complement indirecte per pronoms febles. • Conjugar l’imperatiu de verbs regulats i irregulars. • Accentuar paraules gràficament. • Escriure correctament les consonants p/b, t/d i c/g al final de paraula.

• Identificar les abreviatures. • Emprar correctament aleshores, a les hores, alhora, a l’hora. • Identificar els subdialectes del valencià. • Conéixer els elements d’una novel·la de misteri o de terror. • Esmentar autors i títols de novel·les de misteri o de terror.

Unitat 4: Jo et conec! A. Objectius didàctics

• Aprendre a descriure persones. • Conéixer els tipus de descripcións de les persones.

• Conéixer l’estructura i els recursos lingüístics i gramaticals del retrat. • Identificar i emprar l’adjectiu en diferents graus. • Conéixer l’estructura de l’oració copulativa. • Aprendre a substituir l’atribut per un pronom feble. • Usar la dièresi adientment. • Aprendre i aplicar l’ortografia de les lletres g i j, i dels dígrafs tg i tj. • Distingir els hipònims i els hiperònims. • Distingir que i què. • Identificar les característiques del llenguatge estàndard. • Distingir els elements propis d’una novel·la històrica.

B. Continguts

Conceptes

Procediments

Actituds

• El retrat: característiques • Tipus de descripció. • Recursos descriptius. • L’adjectiu.

• Els graus de l’adjectiu. • L’oració copulativa. • La substitució de l’atribut per

pronoms febles. • La dièresi. • Ortografia de les lletres g i j, i

dels dígrafs tg i tj. • Hipònims i hiperònims. • Vocabulari de les parts del

cos. • Diferències ortogràfiques i

d’ús entre que i què. • Els registres. • L’estàndard. • La novel·la històrica. • Autors i títols de novel·les

històriques.

• Lectura i anàlisi de descripcions de persones.

• Realització de descripcions de diferents tipus.

• Distinció dels elements lèxics que intervenen en la descripció de persones.

• Maneig dels diferents recursos lingüístics en la creació d’un retrat.

• Anàlisi d’oracions copulatives. • Substitució de l’atribut per

pronoms febles. • Reconeixement de les

paraules que fan la funció de predicat nominal.

• Escriptura de paraules amb les consonants g i j o els dígrafs tg i tj.

• Localització en textos de paraules i expressions pròpies del llenguatge col·loquial.

• Relació d’expressions en el nivell estàndard i en el col·loquial.

• Classificació de paraules en hipònims i hiperònims.

• Treball amb diccionaris

• Valoració de la importància de la descripció de persones en la producció literària.

• Foment d’actituds en què no s’empren descripcions discriminatòries per motius de raça, cultura, sexe o religió.

• Valoració de la importància de saber descriure persones amb objectivitat i correcció.

• Actitud positiva per a aprendre i usar el registre estàndard de la llengua.

• Ús del registre adequat a cada situació de comunicació.

• Valoració de la lectura com un hàbit positiu, divertit i enriquidor.

• Interés per conéixer obres representatives de la novel·la històrica.

visuals, temàtics i generals. • Lectura de fragments de

novel·les històriques. • Projecció de pel·lícules

basades en novel·les històriques.


• Descriure una persona usant diversos recursos lingüístics. • Reconéixer els recursos emprats en un retrat.

• Fer descripcions de diferents tipus. • Reconéixer les descripcions en textos orals i escrits. • Identificar l’adjectiu. • Mostrar els graus d’un adjectiu. • Analitzar sintàcticament oracions copulatives. • Aplicar correctament l’ús dels pronoms personals febles en la substitució de l’atribut. • Omplir buits de paraules amb g i j o tg i tj.

• Col·locar la dièresi adientment. • Reconéixer els hipònims i els hiperònims. • Completar textos amb hipònims i hiperònims. • Distingir l’ús de que i què. • Explicar què són els registres. • Identificar les característiques del registre estàndard. • Enumerar característiques de la novel·la històrica. • Esmentar autors i títols de novel·les històriques.

Unitat 5: Terra a la vista!


• Conéixer les característiques de la descripció d’espais i d’objectes. • Distingir els diferents tipus de descripció. • Saber emprar els recursos lingüístics en la descripció d’espais.

• Conéixer i emprar les preposicions. • Distingir les oracions actives i les passives. • Conjugar i emprar el present de subjuntiu. • Usar els signes de puntuació –punt, coma, punt i coma– d’una manera adient. • Aprendre i aplicar l’ortografia de la lletra x, i dels dígrafs tx i ig • Identificar i emprar les endevinalles, els refranys i les frases fetes. • Distingir cap i cap a. • Identificar les característiques del llenguatge col·loquial. • Distingir els elements propis d’una novel·la d’aventures.

B. Continguts

Conceptes Procediments Actituds

• Característiques de la descripció d’espais.

• Classes d’espais. • Recursos lingüístics

emprats en la descripció. • Estructura d’un text

descriptiu. • Les descripcions en la

narració. • Les preposicions. • Les oracions actives i

passives. • El present de subjuntiu. • Les oracions imperatives

negatives. • Els signes de puntuació: el

punt i la coma. • Ortografia d’x, ix, tx i ig. • Endevinalles, refranys i

frases fetes. • Ús de cap i cap a. • El llenguatge col·loquial. • La novel·la d’aventures. • Autors i titols de novel·les

d’aventures.

• Anàlisi de l’estructura d’un text descriptiu.

• Lectura i anàlisi de diferents tipus de descripcions.

• Ús dels recursos lingüístics en la descripció d’espais i d’objectes.

• Identificació de les preposicions.

• Classificació de les preposicions i les locucions preposicionals.

• Anàlisi de l’estructura de les oracions actives i passives.

• Identificació de les oracions imperatives negatives.

• Conjugació del present de subjuntiu de verbs de les tres conjugacions.

• Puntuació de textos segons la intencionalitat expressiva.

• Escriptura de paraules amb la consonant x i els dígrafs tx i ig.

• Aprenentatge d’endevinalles i

identificació de refranys i frases fetes.

• Identificació de frases fetes representades amb fotografies.

• Localització en textos de paraules i expressions pròpies del llenguatge col·loquial.

• Treball amb textos de novel·les d’aventures a fi d’identificar els elements i els recursos propis d’aquest subgènere.

• Valoració positiva de la capacitat per a descriure espais, objectes, persones, etc.

• Respecte cap a les opinions d’altri.

• Sensibilització per

descriure d’una manera detallada, imaginativa i eficaç.

• Valoració de la presa de decisions, reflexionades i argumentades, en situacions de conflicte.

• Valoració positiva de l’ús de refranys i frases com a mostra de competència lingüística.

• Ús d’un nivell de llengua adequat al context i a la intencionalitat.

• Interés per viatjar com un mitjà d’enriquiment personal i professional.

• Foment de l’interés per la lectura de novel·les d’aventures.


• Reconéixer les característiques d’una descripció. • Analitzar l’estructura d’un text descriptiu. • Redactar descripcions amb coherència, cohesió i adequació. • Emprar els recursos lingüístics necessaris en la descripció d’un espai i d’un objecte. • Conéixer i emprar les preposicions. • Conjugar el present de subjuntiu. • Identificar els components d’una oració activa i una de passiva. • Usar el signes de puntuació per a donar el significat adient a un text. • Aplicar les regles d’ús de les grafies x, tx i ig. • Conéixer endevinalles, frases fetes i refranys. • Emprar cap i cap a. • Identificar el registre col·loquial d’un text. • Reconéixer les característiques de les novel·les d’aventures. • Esmentar autors de novel·les d’aventures i les seues obres.

Unitat 6: Parlant la gent s’entén


• Expressar oralment idees, sentiments i opinions. • Reconéixer les característiques pròpies dels textos dialogats. • Conéixer l’estructura del diàleg. • Identificar els recursos lingüístics que es fan servir en un text dialogat.

• Saber emprar recursos lingüístics en l’elaboració de diàlegs teatrals. • Expressar-se oralment utilitzant les formes lingüístiques més adequades per a la consecució de la intenció comunicativa. • Conéixer els pronoms interrogatius. • Aprendre a combinar els pronoms febles. • Identificar i emprar les oracions juxtaposades. • Usar els signes de puntuació –dos punts, punts suspensius, cometes– adientment. • Aprendre i aplicar l’ortografia de les lletres que representen els fonemes de la esse sorda i la esse sonora. • Conéixer i evitar els barbarismes. • Distingir: medi, mig i mitjà. • Identificar les característiques del llenguatge literari. • Distingir les característiques del text teatral. • Conéixer alguns autors i obres de teatre de diferents èpoques, cultures i gèneres.

B. Continguts

Conceptes

Procediments

Actituds

• La conversa. • Característiques i

estructura del text dialogat.

• Tipus de textos dialogats.

• Els recursos lingüístics i tipogràfics del text dialogat.

• Els pronoms interrogatius.

• Les combinacions pronominals.

• Les oracions juxtaposades.

• Els signes de puntuació: dos punts, punts suspensius i cometes.

• Ortografia de la esse sorda i la esse sonora.

• Els barbarismes. • Ús de medi, mig i mitjà. • El llenguatge literari. • El teatre actual. • Gèneres teatrals. • Autors i companyies

teatrals.

• Identificació dels procediments emprats en la descripció d’un espai.

• Identificació de les parts d’una conversa.

• Anàlisi de l’estructura que presenta un text dialogat.

• Ús adequat dels recursos lingüístics en l’elaboració de textos teatrals.

• Combinació correcta dels pronoms febles.

• Reconeixement de les oracions juxtaposades.

• Puntuació de textos segons la intencionalitat expressiva.

• Coneixement i aplicació de l’ortografia de la /s/ i de la /z/.

• Coneixement i identificació dels barbarismes més freqüents, i substitució per paraules normatives.

• Identificació del llenguatge literari. • Lectura i comentari de textos

teatrals. • Lectura i anàlisi de còmics. • Dramatització de textos. • Jocs de llengua oral.

• Participació respectuosa i responsable en converses i dramatitzacions.

• Respecte per les normes que regeixen l’intercanvi comunicatiu basat en diferències de criteri.

• Valoració positiva de la lectura de textos teatrals.

• Potenciació de l’assistència al teatre com un recurs per a gaudir i aprendre.

• Valoració de la importància de respectar les normes que han de regir una conversa.

• Actitud crítica respecte a l’ús generalitzat de barbarismes.

• Interés per l’ús del llenguatge literari.


• Analitzar l’estructura d’un text dialogat.

• Reconéixer els elements propis dels actes comunicatius. • Reconéixer i emprar les característiques tipogràfiques dels textos dialogats teatrals. • Emprar els recursos lingüístics necessaris en l’elaboració d’un text dialogat. • Identificar els components i la funció de cada pronom feble en una combinació de pronoms. • Usar els signes de puntuació per a donar el significat adient a un text. • Aplicar les regles d’ús de la esse sorda i la sonora. • Reconéixer i usar eficaçment els pronoms interrogatius.

• Reconéixer i usar alguns adjectius i adverbis que poden fer la funció d’un pronom interrogatiu. • Identificar la juxtaposició entre oracions. • Diferenciar els barbarismes dels préstecs lingüístics. • Emprar medi, mig i mitjà.

• Conéixer les paraules adequades en valencià i evitar els barbarismes. • Reconéixer les característiques del llenguatge literari. • Esmentar algunes característiques del teatre actual. • Conéixer alguns dramaturgs i algunes obres de teatre actuals.

Unitat 7: Seguim les normes A. Objectius didàctics

• Reconéixer les característiques pròpies del text instructiu. • Conéixer l’estructura del text instructiu.

• Identificar els recursos lingüístics que es fan servir en les instruccions. • Saber emprar aquests recursos per a elaborar ordres, instruccions i consells. • Conéixer els adverbis i les locucions adverbials, i emprar-los en diferents contextos de comunicació. • Distingir el complement circumstancial de la resta de complements en l’estructura del predicat. • Reconéixer les oracions coordinades. • Saber escriure en lletra els numerals. • Aprendre i aplicar l’ortografia de r i rr. • Augmentar el cabal lèxic a partir de l’ús de prefixos. • Distingir entre: només i no més. • Identificar un text tècnic o científic i el camp semàntic a què pertany. • Identificar el llenguatge literari com un dels registres cultes de la llengua. • Identificar el tipus de poesia lírica i de poesia èpica. • Conéixer alguns poetes actuals. B. Continguts

Conceptes

Procediments

Actituds

• Les característiques del text instructiu.

• La recepta de cuina. • L’estructura del text

instructiu. • Els recursos lingüístics

del text instructiu.

• Identificació de les característiques que apareixen en diferents textos instructius.

• Anàlisi de l’estructura d’un text instructiu.

• Ús adequat dels recursos lingüístics en l’elaboració de les instruccions,

• Valoració positiva de la claredat i l’ordre en l’exposició d’instruccions, ordres i consells.

• Actitud crítica respecte al contingut d’alguns

• Les perífrasis d’obligació.

• L’adverbi. • Les locucions

adverbials. • El complement

circumstancial. • Les substitucions

pronominals dels complements circumstancials.

• Les oracions coordinades.

• Escriptura dels numerals.

• Ortografia de r i rr. • La derivació: els

prefixos. • Ús de: no més i només. • El llenguatge tècnic o

científic. • La poesia. Tipus. • Poetes actuals.

les normes i els consells. • Elaboració de les instruccions d’un

joc amb l’aplicació dels elements instructius necessaris.

• Reconeixement i ús dels adverbis i les locucions adverbials.

• Identificació i ús dels complements

circumstancials. • Substitució dels cc pels pronoms

febles. • Redacció d’oracions coordinades. • Revisió de l’ortografia de la

consonant r. • Formació de paraules noves a partir

de prefixos amb un significat específic.

• Identificació d’un text científic i el seu àmbit de coneixement.

• Recitar poemes. • Escriure i escoltar poemes i cançons

en valencià. • Reconeixement del tipus de

composició poètica a partir d’un model o d’un comentari crític.

jocs electrònics. • Valoració positiva de

la dieta mediterrània i promoció d’alternatives al menjar poc saludables.

• Valoració positiva dels rètols públics escrits correctament en valencià.

• Interés per expressar-se oralment i per escrit amb coherència, adequació i cohesió.

• Interés i admiració per la bellesa del llenguatge poètic.

• Valoració dels poemes i de l’estètica de la paraula.

• Interés per l’audició de cançons i poemes musicats.


• Reconéixer les característiques del text instructiu. • Analitzar l’estructura d’un text instructiu. • Emprar els recursos lingüístics necessaris en l’elaboració de textos instructius. • Emprar les perífrasis d’obligació en textos instructius, consells i ordres. • Identificar i usar els adverbis i les locucions adverbials. • Identificar els complements circumstancials.

• Substituir els cc pels pronoms febles corresponents. • Identificar els diferents tipus d’oracions coordinades. • Escriure en lletra els numerals. • Aplicar les regles d’ús de r i rr. • Formar paraules amb prefix i classificar-les segons el significat. • Emprar només i no més. • Identificar les paraules científiques o tècniques.

• Conéixer les característiques bàsiques d’un text científic. • Reconéixer les característiques de certes composicions poètiques. • Esmentar els tipus de poesia. • Esmentar poetes.

Unitat 8: Amb raó! A. Objectius didàctics

• Expressar oralment arguments i opinions. • Comprendre i produir discursos orals amb finalitat argumentativa. • Distingir les característiques pròpies dels textos orals produïts amb finalitat argumentativa.

• Conéixer l’estructura d’un text argumentatiu. • Saber emprar els recursos lingüístics i no lingüístics necessaris en l’argumentació oral i en la publicitat gràfica. • Conéixer i emprar les conjuncions. • Reconéixer les oracions subordinades causals i finals. • Escriure en majúscula les paraules que n’han de dur. • Aprendre i aplicar l’ortografia de la ele geminada. • Formar paraules derivades mitjançat sufixos. • Distingir per què i perquè. • Identificar els camps semàntics. • Conéixer les relacions que impliquen les llengües en contacte. • Distingir els elements propis de l’assaig. • Conéixer obres de Joan Fuster i d’altres assagistes actuals. B. Continguts

Conceptes

Procediments

Actituds

• L’article d’opinió.

• Característiques de l’argumentació.

• Estructura del text argumentatiu.

• Recursos lingüístics i no lingüístics de l’argumentació.

• Identificació del recursos

emprats en un text argumentatiu oral i escrit.

• Lectura i anàlisi d’articles d’opinió.

• Anàlisi dels recursos lingüístics i gràfics en un anunci.

• Participació lliure,

responsable i respectuosa en situacions de comunicació.

• Respecte per les opinions d’altri.

• Respecte per les normes que regeixen l’intercanvi

• L’anunci publicitari. • Les conjuncions

coordinants. • Les conjuncions

subordinants. • Les oracion s subordinades

causals. • Les oracions subordinades

finals. • L’ús de les majúscules. • Ortografia de l·l. • La derivació: els sufixos. • Hipònims i hiperónims. • El camp semàntic. • Ús de perquè i per què. • Les llengües en contacte:

bilingüisme i diglòssia. • Característiques de

l’assaig. • Autors d’assaig: Joan

Fuster.

• Elaboració d’un article d’opinió amb l’aplicació dels elements argumentals necessaris.

• Identificació de les conjuncions en textos.

• Classificació de les

conjuncions. • Anàlisi d’oracions causals i

finals. • Compleció de paraules amb

l·l. • Ús de la majúscula. • Correcció de textos en què

hi ha un ús incorrecte de les majúscules.

• Classificació de paraules en camps semàntics.

• Consulta de diccionaris temàtics, visuals i especialitzats.

• Formació de paraules derivades amb sufixos.

• Comentari dels conflictes de

les llengües en contacte. • Recerca d’informació sobre

assagistes. • Treball amb textos

assagístics a fi d’identificar els elements i els recursos propis d’aquest gènere.

comunicatiu basat en diferències de criteri.

• Actitud crítica pel que fa a les informacions rebudes.

• Valoració de la presa de decisions, reflexionades i argumentades, en situacions de conflicte.

• Prevenció davant d’ofertes i promocions comercials que inciten al consum.

• Valoració crítica de l’ús de la violència.

• Interés per fomentar la correcció lèxica, gramatical i ortogràfica.

• Foment de l’augment del vocabulari.

• Actitud positiva en la defensa de l’ús de la nostra llengua en qualsevol situació.

• Valoració positiva de l’obra dels nostres assagistes.

• Foment de l’interés per expressar les opinions d’una manera adequada.


• Reconéixer les característiques d’un text argumentatiu. • Analitzar l’estructura d’un text argumentatiu. • Redactar un text argumentatiu amb coherència, cohesió i adequació. • Identificar els recursos argumentatius en un anunci gràfic. • Conéixer i emprar les conjuncions coordinants. • Conéixer i emprar les conjuncions subordinants.

• Distingir les oracions subordinades causals i les finals. • Escriure en majúscula les paraules que calga. • Aplicar les regles d’ús de la ele geminada. • Escriure paraules derivades mitjançant sufixos. • Conéixer el significat d’alguns sufixos. • Distingir els hipònims i els hiperònims. • Usar correctament per què i perquè. • Identificar els conflictes que generen les llengües en contacte. • Exposar les característiques de l’assaig. • Conéixer autors d’assaig actuals.

Unitat 9: Si l’encerte, l’endevine A. Objectius didàctics

• Expressar i raonar oralment qüestions relacionades amb les prediccions que es fan del futur. • Reconéixer les característiques i els recursos lingüístics dels textos predictius. • Identificar textos predictius inserits en narracions i explicacions.

• Conéixer l’estructura dels horòscops i els butlletins meteorològics. • Elaborar textos predictius. • Reconéixer textos predictius inserits en novel·les i unes altres narracions. • Distingir les oracions impersonals. • Distingir les oracions subordinades de temps, de lloc i de manera. • Conéixer l’ús de l’apòstrof i del guionet en els pronoms febles. • Conéixer l’ortografia de c, q i el dígraf qu. • Millorar el cabal lèxic a partir de la composició de paraules. • Distingir fins i fins a. • Conéixer la situació actual de la nostra llengua. • Conéixer les característiques de la cançó. B. Continguts

Conceptes

Procediments

Actituds

• Característiques i classes de textos predictius.

• Recursos lingüístics dels textos predictius.

• Estructura del text predictiu. • Vocabulari relacionat amb

la meteorologia i les tècniques endevinatòries.

• Les oracions impersonals.

• Identificació de les característiques dels textos predictius.

• Anàlisi de l’estructura de diversos textos predictius.

• Reconeixement dels recursos lingüístics emprats en aquest tipus de text.

• Elaboració de prediccions

• Valoració de les prediccions per a aconseguir determinades metes ba-sades en una programació d’activitats.

• Valoració dels textos predictius com a eina capaç d’aconseguir uns resultats a partir d’una recollida de

• Les oracions subordinades de lloc, de temps i de manera.

• El guionet i els pronoms febles.

• L’apòstrof i els pronoms febles.

• Les combinacions de pronoms febles.

• Ortografia de c, q i el dígraf qu.

• La composició. • Ús de fins i fins a. • El valencià i la societat

valenciana actual. • L’Acadèmia Valenciana de

la Llengua. • La cançó. • Els cantautors.

científiques i no científiques. • Jocs d’endevinalles. • Reconeixement i

diferenciació de les oracions segons el verb i el subjecte.

• Aplicació de l’ortografia de les lletres c i q, i del dígraf qu, en paraules amb el fonema /k/.

• Formació de paraules mitjançant la composició.

• Reflexió sobre la situació del valencià en l’ensenyament i la societat.

• Audició i comentari de cançons.

• Traducció de cançons a valencià.

• Comentari de l’aportació dels cantautors a la normalització lingüística.

dades. • Presa de consciència de la

importància i el caràcter científic que poden tenir les prediccions si es basen en dades objectives i comprovables.

• Anàlisi crítica de les prediccions basades en instruments i dades de caràcter populista i sense cap suport objectiu ni científic.

• Valoració de certes prediccions atenent només el caràcter d’entreteniment que tenen.

• Interés per la lectura de novel·les i textos científics que inclouen prediccions.

• Presa de consciència de la necessitat de mantenir i fomentar l’ús del valencià en la cançó.


• Reconéixer les característiques dels textos predictius. • Identificar diferents tipus de text predictiu. • Analitzar l’estructura d’un text predictiu. • Elaborar un text predictiu a partir de les característiques i els recursos lingüístics necessaris. • Identificar les oracions impersonals. • Identificar i emprar les oracions subordinades adverbials de temps, de lloc i de manera.

• Emprar l’apòstrof i el guionet en els pronoms febles. • Substituir complements per combinacions de pronoms febles. • Conéixer el lèxic de la meteorologia i unes quantes tècniques endevinatòries. • Escriure la grafia correcta per a representar el fonema /k/. • Formar paraules compostes i classificar-les segons la categoria. • Emprar correctament fins i fins a. • Reconéixer els factors que afecten la normalització de la nostra llengua.

• Esmentar les característiques de la cançó en valencià i alguns autors.

3r ESO

UNITAT 1: Una finestra

oberta al món

CONCEPTES PROCEDIMENTS ACTITUDS, NORMES I VALORS

COMUNICACIÓ

El text descriptiu: la descripció objectiva i subjectiva

El retrat

Elaboració de descripcions de persones

Creació d'hàbits per a l'obtenció d'informació prèvia a la descripció de persones i actitud afavoridora del respecte a la diferència física i psicològica de les persones

LLENGUA I SOCIETAT

Diferència entre llenguatge i llengua

Comparació entre els conei-xements i actituds previs de l'alumnat sobre els conceptes de llenguatge i llengua i els adquirits al llarg d'aquesta unitat temàtica

Actitud positiva cap a l'a-prenentatge i ús de diverses llengües, especialment del va-lencià

CONEIXEME Sinonímia Ús del diccionari de sinònims Promoció de l’ús del diccionari de

NT DE LA LLENGUA

Derivats i modismes que expressen sentiments

Les tres conjugacions regulars

El sistema vocàlic i consonàntic: el sistema vocàlic tònic

Discriminació fonètica de sons, ús de les convencions ortogràfiques, aplicació dels continguts conceptuals en contextos comunicatius i en la producció de textos orals i escrits

sinònims com a recurs per a l’augment del coneixement de vocabulari i recursos expressius

Actitud i valoració positiva de les convencions fonètiques, ortogràfi-ques, morfosintàctiques i lexicosemàntiques

TÈCNIQUES DE TREBALL

La descripció objectiva i subjectiva

El diccionari de sinònims

Diferenciació entre objectivitat i subjectivitat

Producció de retrats

Ús del diccionari de sinònims

Foment de la percepció crítica de la realitat

Creació de l’hàbit d’emprar el diccionari de sinònims

EDUCACIÓ LITERÀRIA

Els gèneres literaris

L’Edat Mitjana. Lírica trobadoresca. Ausiàs Marc

Distinció dels principals gèneres literaris

Lectura i comentari d’obres de la lírica medieval

Valoració dels orígens de la lírica

Valoració de la literatura com a forma d’expressió cultural d’un poble

UNITAT 2: He mirat aquesta

terra


COMUNICACIÓ

Els textos expositius

Els fullets turístics

Les guies de senderisme

Interpretació de textos expositius

Exposició oral d'un itinerari turístic prèviament preparat

Valoració de l’obtenció d’informació sobre el nostre territori

LLENGUA I SOCIETAT

Les llengües en contacte Diferenciació entre comunitats lingüístiques i fronteres políticoadministratives a Europa

Promoció d'actituds positives davant la realitat plurilingüe a Europa i especialment a Espanya.

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Topònims

Mitjans de transport

Verbs irregulars: ser, estar, poder, voler, haver

Les preposicions (1): a/en

El subsistema vocàlic àton




Els mapes Lectura comprensiva de mapes: signes convencionals, llegendes, icones, etc.

Foment de l’hàbit d’utilització dels mapes, croquis i guies per a la realització d’excursions, viatges i visites llocs diversos


La historiografia

El gènere literari narratiu

Les quatre grans Cròniques medievals. La Crònica de Jaume I o Llibre dels fets

Lectura i anàlisi de les ca-racterístiques i de la intenció comunicativa de les cròniques medievals

Anàlisi dels elements del gènere

Valoració de les Cròniques com a patrimoni cultural i artístic

col lectiu

Foment de la lectura comprensiva de textos literaris

narratiu

Producció de narracions

UNITAT 3: Un munt de

músiques


COMUNICACIÓ

Els textos expositius periodístics

Anàlisi i elaboració de textos instructius

Creació d’actituds comunicatives per a l’ús de l’esquema textual instructiu

LLENGUA I SOCIETAT

La variació funcional: els registres lingüístics

Adequació dels participants en la comunicació a la situació comunicativa en la selecció del registre

Valoració positiva de l'ús adequat dels registres lingüístics i de les varietats de la llengua


Els registres lingüístics: ampliació de vocabulari

Verbs irregulars (2): fer, tenir (o tindre), venir (o vindre), anar, eixir

Les preposicions (2): a + CD

Pronoms febles (1): formes i funcions

Les palatals africades

Les palatals fricatives

Elaboració d’un diccionari personal


Valoració de l’adequació lingüística a la situació comunicativa



Redacció de textos expositius periodístics orals i escrits.

Els tipus de diccionaris

Ús de la memòria com a joc i per a l’aprenentatge

Elaboració d’un diccionari visual

Valoració del desenvolupament de la capacitat memorística

Presentació acurada de la informació en un diccionari visual


L’espai, el temps i els fets en la narració

Lectura i comentari d’obres literàries medievals

Adquisició d’hàbits de lectura de textos literaris

Valoració de la literatura clàssica

La literatura medieval: Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer

Ramon Llull

com a element identificador cultural d’un poble

UNITAT 4: Conte contat, aquest conte s’ha acabat


COMUNICACIÓ

El text narratiu: el conte

El conte d’autor i el conte tradicional

Les rondalles: Enric valor

Anàlisi i elaboració de textos narratius

Creació d’actituds comunicatives per a l’ús de l’esquema textual narratiu

Promoció d’activitats que impliquen la narració

LLENGUA I SOCIETAT

Els prejudicis lingüístics (1) Anàlisi i valoració dels prejudicis lingüístics de l’alumnat

Promoció d'actituds positives davant els prejudicis lingüístics


La polisèmia

Els verbs velaritzats (1)

Les preposicions (2): en/amb

Pronoms febles (2): CD i CI

Les consonants fricatives alveolars [z] i [s]




L’enquesta

Les fonts d'informació tradicionals (biblioteques, especialistes, organismes i associacions, revistes especia-litzades, ...) i digitals per a l'elaboració de treballs d'in-vestigació

Realització d’enquestes

Obtenció d'informació sobre la consciència ecològica pròpia

Actitud positiva envers l'obtenció d'informació de diverses fonts i cap a la investigació rigorosa sobre qualsevol tema

Promoció d’actituds positives de conservacionisme i ecologisme

EDUCACIÓ El narrador com a tècnica Anàlisi de la funció dels cavallers Valoració positiva del Tirant lo

LITERÀRIA literària

Els cavallers medievals

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

medievals

Lectura i comentari de Tirant lo Blanc

Blanc com a obra cabdal de la literatura

Foment del gust per la lectura d'obres clàssiques

UNITAT 5: Un món perdut: els Tepuis


COMUNICACIÓ

Els textos narratius periodístics: el reportatge

Lectura i anàlisi de diversos reportatges

Elaboració de reportatges

Foment i creació d'hàbits de lectura crítica de textos periodístics, especialment de reportatges

Valoració positiva del reportatge com a mitjà de coneixement del món

LLENGUA I SOCIETAT

Els prejudicis lingüístics (2) Reflexió, anàlisi i valoració de les principals causes que originen els prejudicis lingüístics

Actitud crítica davant valoracions poc rigoroses sobre les llengües basades en idees preconcebudes


Semàntica (1): els mots sinònims

Els verbs velaritzats (2). Els verbs irregulars: meréixer, nàixer, etc.

Preposicions (4): cap/cap a

Pronoms febles (3): atribut i predicatiu



Ortografia de [v] i [b]; Les oclusives finals: [p], [t], [k] i [b] [d], [g]


Recerca d’informació per a l’elaboració de reportatges

La recitació

Interpretació d’informacions obtingudes a través de fonts diverses

Creació d’un recital poètic

Foment de la manipulació de textos com a font per a la creació i l’originalitat

Promoció d’activitats orals o per a l’oralització amb intenció estètica


El gènere líric o poesia (1)

Jaume Roig: l’Espill. Sor Isabel de Villena: Vita Christi

Lectura i comentari d’obres del segle d’or

Anàlisi de la poesia satírica com a literatura crítica del seu temps

Fruïció de la lectura de textos literaris

UNITAT 6: La màgia de la memòria


COMUNICACIÓ

El s textos expositius: el mapa visual

El text instructiu

Lectura i anàlisi de mapes visuals

Lectura i anàlisi de textos instructius

Creació d’actituds comunicatives per a l’ús de l’esquema textual instructiu

Promoció d’activitats que impliquen l’exposició d’un tema

LLENGUA I SOCIETAT

El conflicte lingüístic. La substitució lingüística

Anàlisi i interpretació de diverses situacions de llengües en contacte

Actitud afavoridora del procés de normalització de les llengües minoritzades, especialment del valencià


Semàntica (2): diferències semàntiques entre llengües

Les perífrasis d’obligació

Morfologia verbal: el passat

L’oració simple i la composta

Pronoms febles (4): CC

La síl·laba, diftongs i hiat; Les consonants geminades tl i l·l




La recitació Anàlisi i interpretació de textos poètics

Fruïció del gènere poètic


El gènere líric o poesia (i 2): les figures literàries

La literatura urbana: la ciutat

Lectura i comentari d’obres literàries

Foment de l’interés per la lectura d’obres literàries clàssiques

de València al segle XV. Joan Roís de Corella

UNITAT 7: Ei! KOM

[email protected]?


COMUNICACIÓ

Les noves modalitats comunicatives: el correu electrònic, els missatges de telèfon mòbil, etc.

Anàlisi i producció de noves modalitats comunicatives vinculades a la tecnologia digital

Foment de l'interés per l’anàlisi del canvi en els sistemes de comunicació

LLENGUA I SOCIETAT

L’evolució de les llengües

La nostra història lingüística

Les llengües romàniques

Anàlisi i valoració de l'evolució externa i interna de la llengua

Actitud crítica davant el procés d'evolució de la llengua: equilibri entre genuïnitat de les formes lingüístiques pròpies i les de nova creació i/o incorporació


Semàntica (i 3): diferències entre llengües

Les perífrasis de probabilitat

Coordinació i juxtaposició: connectors

Pronoms febles (5): combinació binària

Accentuació i dièresi

Grups consonàntics cultes: MB, MP. MPT, MM, MF




TÈCNIQUES La dramatització Aprenentatge de diàlegs per a ser Afavoriment d’actituds positives per a fer escenificacions,

DE TREBALL interpretats de forma dramàtica dramatitzacions, diàlegs en veu alta, etc.


El teatre medieval: el Misteri d’Elx

Manifestacions tradicionals valencianes

Lectura i comentari d’obres literàries de caire religiós i popular

Assistència a la representació del Misteri d’Elx

Foment de l’interés per la lectura d’obres literàries clàssiques

Valoració del Misteri d’Elx com a patrimoni de la humanitat i com a patrimoni valencià

UNITAT 8 : Temps d’oci,

temps de lleure


COMUNICACIÓ

El text argumentatiu: l’article d’opinió

La taula redona

Lectura i anàlisi d’articles d’opinió i de textos persuasius

Creació d’actituds comunicatives per a l’ús de l’esquema textual argumentatiu

Promoció d’activitats que impliquen l’expressió de l’opinió

LLENGUA I SOCIETAT

La interferència lingüística: préstecs i barbarismes

Identificació de préstecs i identificació i substitució de barbarismes

Valoració positiva dels préstecs lingüístics com a mecanismes enriquidors de les llengües


La interferència lèxica

La subordinació: substantives, de relatiu i adverbials

Pronoms febles (i 6): combinació binària (i 2)

L’accent diacrític; la hac (h)

Ús de recursos que eviten les interferències lingüístiques





La taula redona Anàlisi i interpretació d'una taula redona

Preparació i participació en una taula redona

Actitud afavoridora del respecte al torn de paraules, especialment en una taula redona, i a les diverses opinions

Actitud positiva respecte de

l'expressió de les idees pròpies d'una manera fluida i satisfactòria


L’assaig

La nostra literatura durant els segles XVI, XVII i XVIII.

La literatura popular. La cançó

Anàlisi de textos de literatura popular.

Enregistrament i transcripció d'una cançó

Foment de l'interés per les cançons populars com a obres populars de transmissió oral que reflecteixen la manera de pensar, la història, els costums, els mites, etc. d'un poble al llarg del temps

4t ESO

UNITAT 1: Fantàstica imaginació


COMUNICACIÓ

El text expositiu (1): estructura Identificació i producció de textos expositius

Creació d’actituds comunicatives per a l’ús de l’esquema textual expositiu

LLENGUA I SOCIETAT

Som iguals som diferents (1): la diversitat lingüística

Anàlisi de la diversitat lingüística al món

Actitud positiva cap a diversitat lingüística al món


Lèxic del món fantàstic

Els verbs d’ús bàsic i sinònims (1)

El gènere: substantius i adjectius

Repàs morfologia verbal (1): el passat perifràstic

Les perífrasis d’obligació

L’oració (1): L’orde dels components de l’oració i la concordança

Tan/tant

Les oclusives finals

Ús del diccionari de sinònims


Valoració positiva de l’ús del diccionari de sinònims com a eina per a la millora de la competència lèxica



La documentació i la recerca d’informació

Ús autònom de les fonts d’informació tradicionals i de les TIC

Interés per la bona presentació de treballs acadèmics, en format paper i en suport digital



El Romanticisme i la

Diferenciació dels gèneres literaris

Actitud afavoridora per a l’acceptació dels diferents

Renaixença

Jacint Verdaguer, Teodor Llorente, Constantí Llombart, Àngel Guimerà

Lectura i anàlisi de textos del Romanticisme i la Renaixença

gèneres literaris

Adquisició d’hàbits de lectura

Valoració positiva del període de la Renaixença com a moment de recuperació de la tradició literària en la nostra llengua

UNITAT 2: Res no és el que sembla


COMUNICACIÓ

El text expositiu (2): fonts d’informació

Aplicació d’estratègies per a la recerca d’informació en fonts

Promoció d’estratègies per a la consulta de fonts d’informació

LLENGUA I SOCIETAT

Som iguals som diferents (i 2): la diversitat lingüística

Anàlisi de la diversitat lingüística a l’Estat espanyol

Actitud positiva cap a diversitat lingüística a l’Estat espanyol


El lèxic de l’esport

El vocabulari d’especialitat

El nombre: substantius i adjectius

Repàs morfologia verbal (2): passat perifràstic i passat simple

Les perífrasis de probabilitat i imminència

L’oració (2): oració simple i composta. Tipus de compostes. Anàlisi sintàctica

Quan / quant

L’accentuació divergent; dièresi i hiat

Interpretació d’informació dels vocabularis d’especialitat, sobretot en format digital


Valoració positiva de l’ús dels diccionaris d’especialitat, sobretot en format digital, com a eina per a la millora de la competència lèxica



La recerca d’informació per a l’elaboració de treballs acadèmics

Ús de tècniques de recerca d’informació en fonts tradicionals i TIC

Sentit crític en la selecció de la informació obtinguda a través de fonts diferents


Els gèneres narratiu i el gènere dramàtic

Anàlisi de les característiques del gènere teatral i del narratiu

Valoració del gènere teatral per a representar històries i de la

El Realisme i el Naturalisme: Narcís Oller i Eduard Escalante

El sainet

Lectura i anàlisi de textos narració per a contar-les


Valoració positiva de les obres de Narcís Oller i d’Eduard Escalante

UNITAT 3: Els moderns


COMUNICACIÓ

El text expositiu (3): esquema i resum

Elaboració d’esquemes i resums Afavoriment de l’ús de tècniques per a la condensació d’informació

LLENGUA I SOCIETAT

Les llengües romàniques Identificació del valencià com a llengua romànica

Valoració positiva del procés de diversificació de les llengües romàniques


Lèxic de les arts

Verbs d’ús bàsic (3)

Repàs morfologia verbal (3): present indicatiu i subjuntiu (1a conjugació)

Els pronoms relatius (1)

L’oració (3): oracions subordinades. Les subordinades substantives

Si no/sinó

Les majúscules i les minúscules

Ampliació de la competència lèxica especialitzada


Foment de la precisió lèxica en l’expressió oral i escrita



L’esquema i el resum Aplicació de l’esquema i el resum en l’elaboració de textos expositius de l’àmbit acadèmic

Autonomia en l’elaboració de treballs acadèmics


Els versos: síl·labes i rima

El Modernisme i el Noucentisme: Joan Maragall i Eugeni d’Ors

Anàlisi de la rima i la mètrica

Lectura i anàlisi de textos

Promoció d’actituds estètiques en la literatura


Valoració positiva de les obres de Joan Maragall i d’Eugeni d’Ors.

UNITAT 4: Allò que l’ull

no veu


COMUNICACIÓ

El text expositiu (i 4): el paràgraf

Elaboració de paràgrafs

Utilització de procediments per a redactar treballs classe i fer exposicions orals

Foment de les tècniques per a l’elaboració de treballs i exposicions orals

LLENGUA I SOCIETAT

La història de la llengua (1): des dels orígens fins al segle XV

Anàlisi de la història de la llengua des dels orígens fins al segle XV

Foment de l’estudi de la història lingüística


El vocabulari patrimonial i els préstecs

Els relatius (i 2): relatiu possessiu i neutre

Repàs morfologia verbal (4): la 2a conjugació

L’oració (4): subordinades de relatiu

Si / sí / s’hi

L’abreviació (1): les abreviatures

Repàs de fonètica i d’ortografia: j, g, tj, tg, x, tx, ig

Distinció entre lèxic patrimonial i préstecs lingüístics o manlleus


Promoció de la reflexió sobre l’origen dels mots



L’exposició oral formal Elaboració de textos expositius com a suport per a les exposicions orals formals

Adquisició d’estratègies per a l’exposició oral de treballs acadèmics


La metàfora i la comparació

Les Avantguardes

Identificació i aplicació de les tècniques de la metàfora i la

Valoració de les tècniques literàries en l’ús de la llengua

comparació



Valoració positiva de les avantguardes com a moviment renovador i innovador de les lletres europees i catalanes

UNITAT 5: Colze a

colze, pas a pas


COMUNICACIÓ

El text argumentatiu (1): estructura

Els arguments. Tesi i antítesi

Identificació dels arguments i de l’estructura argumentativa

Promoció d’actituds afavoridores per a l’expressió de l’opinió pròpia

LLENGUA I SOCIETAT

La història d ela llengua (2): segles XVI i XVII

Anàlisi de la història de la llengua dels segles XVI i XVII



Les interferències lèxiques i semàntiques

Els pronoms febles (1): el CD

Repàs morfologia verbal (5): la tercera conjugació

L’oració (5): les subordinades adverbials circumstancials

Per / per a

L’abreviació (2): els acrònims

Repàs de fonètica i d’ortografia: [z] i [s]

Ús de diccionaris convencionals i digitals en la correcció de treballs acadèmics


Promoció de l’ús de sistemes convencionals i digitals per a la correcció lingüística



L’argumentació oral formal Elaboració d’argumentacions per a la defensa i refutació de temes diversos

Adquisició d’estratègies per a l’argumentació oral en l’àmbit acadèmic


El ritme poètic

La poesia des de la Guerra Civil fins a l’actualitat: Vicent Andrés Estellés, Salvador

Anàlisi i producció de textos amb ritme poètic


Valoració del ritme en la poesia


Valoració positiva de les obres poètiques des de la Guerra Civil

Espriu, Joan Brossa i Maria Mercè Marçal

fins a l’actualitat

UNITAT 6: Ser jove,

quina moguda


COMUNICACIÓ

El text argumentatiu (i 2): l’article d’opinió

Anàlisi i producció d’articles d’opinió

Foment de les estratègies per a l’expressió de l’opinió pròpia

LLENGUA I SOCIETAT

La història de la llengua (3): ss. XIX i XX

Anàlisi de la història de la llengua dels ss. XIX i XX



Els neologismes

Els pronoms febles (2): CI i la combinació CD i CI (1)

Repàs morfologia verbal (6): els verbs irregulars més freqüents (ser, estar, tenir, fer, voler, poder, anar, eixir i viure)

L’oració (6): subordinades adverbials finals, causal i consecutives

Doncs / perquè

L’abreviació (3): les sigles

Repàs de fonètica i d’ortografia: j, tj, g, tg, ll, i

Aplicació dels mecanismes de creació de mots nous


Adquisició d’hàbits per a l’ús de la precisió lèxica en l’expressió oral i escrita



Els diccionaris de neologismes Ús autònom de diccionaris convencionals i de correctors lingüístics digitals com a instruments per a la correcció lingüística

Foment d’actituds positives per a la presentació de treballs acadèmics correctes lingüísticament

EDUCACIÓ Les veus de la narració Identificació i elaboració de seqüències textuals on apareixen

Foment d’estratègies per a la

LITERÀRIA La narrativa de postguerra: Mercè Rodoreda i Enric Valor

diferent veus narratives


redacció


Valoració positiva de les obres de Mercè Rodoreda i d’Enric Valor

UNITAT 7: La publicitat, una qüestió de llengua i

imatge


COMUNICACIÓ

El text publicitari: els arguments persuasius

Anàlisi i producció d’anuncis i d’eslògans

Promoció de l’actitud crítica davants els missatges publicitaris

LLENGUA I SOCIETAT

La planificació lingüística Anàlisi de la planificació lingüística de les llengües minoritzades, especialment del valencià

Actitud positiva davant les polítiques de planificació de les llengües minoritzades, en especial del valencià


La fraseologia (1): les solidaritats lèxiques; Verbs d’ús bàsic, antònims i sinònims

Els pronoms febles (3): els pronoms atribut i predicatiu. Combinació de pronoms (2)

Repàs morfologia verbal (7): derivats de batre, cloure, fondre, metre i rompre

L’oració (7): subordinades adverbials condicionals i concessives

Perquè/ per què/ per a què

L’abreviació (i 4): els símbols

Repàs de fonètica: [λ]/[j]; ortografia: tl, tll, l·l, mb, mpt, mm, nn, nv

Aplicació d’estratègies de lectura de manuals de correcció lèxica i semàntica


Foment de l’actitud positiva per a la presentació de textos acadèmics amb precisió lèxica i semàntica


TÈCNIQUES El tractament de la informació: Ús autònom de diccionaris de Adquisició d’estratègies crítiques

DE TREBALL la precisió lèxica i semàntica sinònims i antònims, en format convencional i digital

per a l’ús de les TIC en la correcció lingüística


El text teatral: la representació

El teatre actual

Anàlisi de les tècniques de representació teatral

Lectura i anàlisi de textos teatrals

Foment de les representacions teatrals com a tècniques de producció textual


Valoració positiva de les obres teatrals contemporànies

UNITAT 8: Un debat, de

bat a bat


COMUNICACIÓ

El debat: la refutació i la concessió

Ús dels arguments per a rebatre i refutar opinions

Foment de les estratègies per a rebatre opinions

LLENGUA I SOCIETAT

Unitat i diversitat: la variació lingüística i l’estàndard

Identificació i ús de la variació lingüística

Valoració de la variació lingüística i de l’estàndard com a varietat supradialectal


La fraseologia (i 2): locucions i refranys

Els verbs de dicció: dir, parlar, etc.

Els pronoms febles (i 4): els pronoms CC i CR. La combinació de pronoms (i 3)

Repàs morfologia verbal (i 8): les formes no personals del verb

L’oració (i 8): subordinades adverbials comparatives

Aplicació d’estratègies de lectura de manuals de correcció lèxica i semàntica


Foment de l’actitud positiva per a la presentació de textos acadèmics amb precisió lèxica i semàntica


L’ús de ser i estar en determinacions circumstancials de lloc

El tipus de lletra: redona, cursiva i negreta

Repàs de fonètica i d’ortografia: els sons de gendre i ioga


El tractament de la informació: la precisió lèxica i semàntica

Ús autònom de diccionaris de locucions i frases fetes i de refranys, en format convencional i digital

Adquisició d’estratègies crítiques per a l’ús de les TIC en la correcció lingüística


Els subgèneres de l’assaig

L’assaig: Joan Fuster

Identificació dels subgèneres de l’assaig


Valoració de l’assaig com a gènere de la literatura de pensament


Valoració positiva de les obres de Joan Fuster

b) Distribució temporal de les unitats didàctiques

1r ESO La distribució temporal prevista inicialment per a desenvolupar les 12 unitats en què s'ha organitzat el curs, d'acord amb els materials didàctics usats i a la càrrega lectiva assignada (3 hores setmanals), és la següent: Primera avaluació: unitats 1 a 4 Segona avaluació: unitats 5 a 8 Tercera avaluació: unitats 9 a 12

2n ESO En aquest curs es treballarà amb el llibre Valencià: Llengua i Literatura 2n ESO (Projecte ONA) de l’editorial Bromera i les unitats es dividiran de la següent manera: 1a avaluació: unitats 1, 2, 3 2a avaluació: unitats 4, 5, 6 3a avaluació: unitats 7, 8,9

3r ESO Expressem el temps dedicat als continguts d'una forma global; ho fem a partir de l'organització del material curricular de 3r d'ESO en vuit unitats didàctiques.

UNITAT DIDÀCTICA TEMPORALITZACIÓ

Unitat 1: Una finestra oberta al món setembre-octubre

Unitat 2: He mirat aquesta terra! novembre

Unitat 3: Un munt de músiques desembre

Unitat 4: Conte contat, aquest conte s’ha acabat

gener

Unitat 5: Un món perdut. Els Tepuis febrer

Unitat 6: La màgia de la memòria. Te’n recordes?

març

Unitat 7: Ei!, KOM [email protected]? abril

Unitat 8: Temps d’oci, temps de lleure maig-juny

4t ESO

Expressem el temps dedicat als continguts d'una forma global; ho fem a partir de l'organització del material curricular de 4t d’ESO en vuit unitats didàctiques.

Unitat Temps

Unitat 1: Fantàstica imaginació setembre-octubre

Unitat 2: Res no és el que sembla novembre

Unitat 3: Els moderns desembre

Unitat 4: Allò que l’ull no veu gener

Unitat 5: Colze a colze, pas a pas febrer

Unitat 6: Ser jove, quina moguda! març

Unitat 7: La publicitat, una qüestió de llengua i imatge

abril

Unitat 8: Un debat, de bat a bat maig-juny

6.METODOLOGIA.ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

a) Metodologia general i específica de l’àrea o matèria.

Quan arriba a l’ensenyament secundari, el nostre alumnat té ja conformats una sèrie

d’esquemes a propòsit del fet lingüístic i del fet literari. Aquests esquemes poden estar

constituïts per:

Coneixements implícits sobre el funcionament del codi lingüístic.

Habilitats d’anàlisi i de comprensió de textos, frases, sintagmes i mots.

Habilitats i destreses d’expressió oral i escrita.

Valoracions i prejudicis sobre la llengua i la literatura.

Coneixements sobre la situació en què es donen els missatges lingüístics.

Consciència de la relació entre llengua i comunicació, etc.

Partint d’aquests esquemes previs, cal plantejar l’ensenyament-aprenentatge de la

llengua d’acord amb un enfocament comunicatiu, és a dir, s’han de relacionar els

mecanismes de la llengua amb les condicions de producció i recepció de missatges. Per

tant, caldrà tenir en compte:

a) L’apropiació dels paràmetres del context comunicatiu, tant físics (parlant,

interlocutors, lloc i temps de l’enunciació) com socioinstitucionals, susceptibles de

deixar empremta en l’enunciat, així com l’apropiació de les regles

sociocomunicatives mitjançant les quals s’adequa el discurs al context.

b) El coneixement i l’ús reflexiu del codi lingüístic, oral o escrit, pel que fa tant al pla

oracional (regles morfosintàctiques i lexicosemàntiques) com al discurs (esquemes

globals dels diferents tipus de textos i procediments de cohesió).

c) El desenvolupament d’actituds com la valoració de qualsevol llengua com a mitjà

d’identitat cultural i de comunicació, la consideració de qualsevol llengua com a

conjunt de varietats d’ús i la valoració i respecte d’aquestes varietats d’acord amb

els paràmetres situacionals a què responen.

Però la competència comunicativa no és un saber que es puga transmetre des de

fora, sinó que els parlants el construeixen moguts per la necessitat de comunicació

mitjançant múltiples intercanvis al llarg de tota la vida. Aquest fet exigeix unes estratègies

d’ensenyament obertes a la varietat d’estils d’aprenentatge dels alumnes i a la diversitat de

situacions de comunicació. En definitiva, el que l’escola ha de potenciar és l’autonomia

de l’aprenent, la capacitat d’aprendre a aprendre.

Una metodologia com la que acabem d’esmentar es concreta en el terreny

lingüístic en una concepció de l’aula com al marc per a la comunicació interactiva i on es

facen arribar una gran diversitat de discursos que servisquen com a instruments

pedagògics adients perquè la reflexió sobre els mecanismes de la llengua estiga integrada

en les tasques d’anàlisi i producció del discurs.

Aquests aspectes són resolts, d’una banda, per la utilització d’una àmplia i variada

gamma de textos i de seqüències textuals, i, de l’altra, per una programació basada en el

treball per tasques o per projectes que facilita la diversitat d’intercanvis comunicatius

entre els alumnes, així com el vincle necessari entre l’ús de la llengua i la reflexió

metalingüística.

b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.

Les activitats i estratègies d’aprenentage i ensenyança es basen en els principis

d’intervenció educativa d’orientació constructivista i té com a element clau

l’aprenentatge significatiu, un factor per a promoure la millora del procés

d’ensenyament-aprenentatge.

Fer un aprenentatge significatiu suposa establir una relació entre allò que s’aprén i

algun element ja existent en l’estructura cognitiva de l’individu i que és rellevant

respecte al nou material objecte d’aprenentatge.

Segons la concepció constructivista de l’aprenentatge escolar, és l’alumne qui

construeix els propis esquemes de coneixement. Ara bé, perquè l’aprenentatge d’un

contingut nou siga significatiu, cal que l’alumne relacione aquest contingut amb els

conceptes que ja posseeix i les experiències prèvies. L’atribució de significat donada al

material que és objecte d’aprenentatge té lloc a mesura que l’alumne va relacionant allò

que aprén amb allò que ja sap i d’aquesta manera va construint, modificant i reelaborant

els seus esquemes de coneixements.

Els avantatges inherents a l’aprenentatge significatiu, els podríem resumir de la

manera següent:

El coneixement que s’obté significativament és retingut durant un període més

llarg de temps, és a dir, es fixa de manera més estable en l’estructura cognitiva de

l’alumne.

La informació que s’assimila significativament augmenta la capacitat d’aprendre altres

conceptes que hi estan relacionats i en facilita l’aprenentatge.

La informació apresa, encara que s’oblide amb el temps, ja ha enriquit l’estructura

cognitiva, perquè ha provocat l’ampliació, la diferenciació i la reestructuració de les

idees rellevants de l’alumne.

Per això, allò que de veritat interessa en l’acció docent del professorat és que

l’aprenentatge que els alumnes i les alumnes facen siga el més significatiu possible.

L’aprenentatge significatiu suposa, en l’alumnat:

L’assimilació activa del contingut de l’aprenentatge. És a dir, perquè el discent

assimile els nous coneixements, cal que faça una activitat intensa per a establir

relacions entre els nous coneixements i els ja existents en la seua estructura

cognitiva.

La construcció de nous coneixements i la modificació dels que ja posseeix.

La diferenciació progressiva dels continguts que va aprenent. A mesura que

l’aprenentatge es porta a terme, es produeix el desenvolupament i la reelaboració dels

significats, ja que la informació adquirida és modificada i, alhora, modifica els

conceptes amb els quals es relaciona. Aquest desenvolupament es facilita quan les idees

més generals es presenten primer i es deixa per a després la diferenciació progressiva.

La reconciliació integradora dels continguts d’aprenentatge. Quan dos significats

conceptuals es presenten com a contradictoris, l’alumne/a experimenta un desequilibri

cognitiu que el professor o la professora ha d’ajudar a superar.

b.1). L’aprenentatge significatiu i la funció del professorat

Aquest nou enfocament del procés d’ensenyament-aprenentatge haurà de modificar

necessàriament la funció del docent. La seua tasca no consistirà ja a transmetre

coneixement, sinó a:

Descobrir els coneixements previs i els estadis evolutius de l’alumnat per a

enfocar els blocs temàtics des d’aquesta realitat.

Ser capaç de suscitar el conflicte cognitiu que provoque en l’estudiant la necessitat de

modificar els esquemes mentals amb què es representava el món.

Ser capaç de proporcionar a l’alumnat un nou material d’informació que l’ajude a

reequilibrar aquests esquemes mentals que ell, intencionadament, ha tractat que

entraren en conflicte.

El que acabem de dir significa que el professorat ha de conéixer i saber utilitzar,

adequadament, no sols l’estructura lògica dels blocs temàtics, sinó també l’estructura

psicològica de l’alumnat.

b.2). L’aprenentatge significatiu i l’organització de les activitats d’ensenyament-

aprenentatge

Pel que fa a l’organització de les activitats, convé assenyalar que el llibre de text de

valencià per a l’ESO les ha programades com a situacions en les quals l’alumnat siga

capaç de:

«Sentir» la limitació dels seus sabers previs.

«Experimentar» la inconsistència dels seus coneixements.

«Descobrir» un nou esquema cognitiu més adequat per a comprendre la realitat.

Un altre aspecte important que cal destacar del nostre projecte és la programació

en espiral que s’hi fa tant dels temes com de les activitats, de manera que aquells i

aquelles alumnes que puguen no acaben mai de caminar-hi.

7. AVALUACIÓ a) Criteris d’avaluació. Els criteris d'avaluació d'un curs mantenen una relació d'interdependència amb l'opció didàctica i metodològica i amb els objectius mínims fixats. Nosaltres partim ací dels criteris establits per la Generalitat Valenciana en el currículum de

l’educació secundària obligatòria per a la matèria Valencià: llengua i literatura. L'avaluació d'una tasca -de qualsevol empresa- implica prendre en consideració tots els elements que hi intervenen, que en el cas de l'ensenyament serien els següents: l'objecte d'aprenentatge, l'aplicació metodològica d'aquest objecte, l'agent que l'aplica (el docent), el receptor-destinatari-participant (el discent), el material curricular, el mateix procés d'ensenyament-aprenentatge i fins i tot els sistemes i el procés d'avaluació. Hi haurem de tenir present, per tant, que al llarg de tot el curs l'èxit o el fracàs de la pràctica docent (el progrés en l'adquisició de la competència comunicativa en valencià de l'alumnat) dependrà de molts factors, i que l'harmonia d'aquests factors és imprescindible per a l'obtenció de resultats satisfactoris i eficaços. b) Instruments d’avaluació. Al llarg del curs es poden realitzar proves d'avaluació de tipus diferents: a) Proves de diagnòstic: al principi de curs per a obtenir una informació

mínima dels coneixements lingüístics previs i de la competència en valencià de cada alumne o alumna.

b) Proves de progrés: exercicis de comprovació de coneixements orals i escrits sobre l'ús de llengua en un període determinat (en cada avaluació).

d) Proves d'assoliment: exercicis orals i escrits per a la comprovació de l'adquisició de la competència comunicativa en valencià al final de cada nivell (juny i setembre).

Les proves de recuperació es realitzaran al llarg del curs i tindran com a objectiu comprovar l'assoliment dels objectius mínims previstos per a cada nivell. Al mes de setembre hi haurà programades proves específiques de recuperació per a tots els cursos de l’etapa

c) Tipus d’avaluació.

Normalment quan es parla d’avaluar, o de l’avaluació, es relaciona amb situacions de neguit, nervis: se sol pensar en els exàmens, les hores d’estudi, els temes que s’han de saber, les notes... Tots aquests conceptes formen part de l’univers de l’avaluació però l’enfocament i la importància que se li dóna a aquest procés pot fer que es visca com un fet angoixant i, per tant, avorrit i poc motivador o com una situació d’aprenentatge integrada en les pràctiques diàries de l’aula.

Tant des del punt de vista de l’estudiant com del professor, l’avaluació de l’aprenentatge dins l’àmbit educatiu es considera necessària i queda justificada per dues funcions:

- Per una banda s’avalua l’aprenentatge dels estudiants perquè el professor puga recollir evidències del seu progrés en el procés d’aprenentatge i puga, així, oferir ajudes molt ajustades a les seues necessitats. Aquesta funció és de tipus pedagògic.

- Per altra banda, s’avalua l’aprenentatge dels estudiants per comprovar que s’han assolit uns coneixements i certificar que es té un nivell de coneixement i que s'està en disposició de passar al nivell educatiu superior. Aquesta funció és de tipus acreditatiu.

Ambdues funcions posen de manifest l’avaluació entesa com un mecanisme que té com a darrera finalitat comprovar que s’estan assolint (o s’han assolit), i en quin grau, els objectius d’aprenentatge plantejats a l’inici de l’activitat educativa. Aquest mecanisme permet valorar el procés d’aprenentatge introduint quan siga necessari mesures de millora.

Si es té en compte el moment dins el procés d’ensenyament-aprenentatge en què es duu a terme l’avaluació, es poden diferenciar tres tipus d’avaluació que responen a objectius diferents:

- Avaluació inicial (diagnòstica): com el mateix nom indica, aquest tipus d’avaluació es produeix a l’inici de l’assignatura, normalment durant la primera setmana de classe, i té com a principal objectiu identificar els coneixements previs dels estudiants vers els continguts d’aprenentatge.

- Avaluació formativa (continuada, processual): aquest tipus d’avaluació es dóna durant tota l’assignatura. L’objectiu és informar de l’evolució i progrés de l’aprenentatge dels estudiants per tal de poder oferir ajudes i flexibilitzar algunes decisions tenint en compte el ritme d’aprenentatge i les necessitats dels estudiants. Aquest tipus d’avaluació fomenta i potencia la regulació de l’aprenentatge dels estudiants.

- Avaluació final (sumativa): és l’avaluació que es produeix al final de l’assignatura (les avaluacions parcials sovint es poden considerar avaluacions sumatives: tot depèn de com estiga configurat el sistema general d’avaluació de l’assignatura). Es proposa comprovar si els estudiants han realitzat l’aprenentatge que s’havia planificat i que s'esperava que assoliren.

Si es tenen en compte aquests tipus d’avaluació i l’objectiu que es proposen, es poden utilitzar diferents instruments d’avaluació. Així, per exemple, en l’avaluació inicial es poden fer servir qüestionaris, mapes conceptuals, preguntes obertes...

- En l’autoavaluació l’estudiant valora els coneixements que té o que ha adquirit en el procés d’aprenentatge. Ell mateix és el responsable d’avaluar-se i li serveix per conèixer quins temes té ben preparats i quins ha de reforçar.

- L’avaluació entre iguals requereix de la participació de tots els estudiants (pot ser que estiguin agrupats o per parelles), que es converteixen en avaluadors dels treballs, proves escrites... dels seus companys. Els criteris d’avaluació poden ser decidits pel professor o pels mateixos estudiants. Aquest sistema d’avaluació permet a l’estudiant posar-se en el rol d’avaluador i conèixer què suposa corregir, valorar i comunicar els resultats a un company de l’aula.

L’avaluació, en l’àmbit educatiu, és una presa de decisions que té en compte uns objectius d’aprenentatge i que ha de partir d’uns criteris explicitats i coneguts tant per l’avaluador com per l’avaluat.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'ESO DEPARTAMENT DE VALENCIÀ.LLENGUA I LITERATURA

IES SANT VICENT CURS 2012-2013

1r cicle de l'ESO CONCEPTES 60% PROCEDIMENTS 30 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i 15% del llibre de lectura) ACTITUDS 10%( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient per suspendre l'avaluació) 1. La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors, sempre i quan estiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats anteriors (conceptes, procediments i actitud) 2. En cada avaluació es farà un examen per tema o cada dos temes, a criteri del professor, amb un mínim de 5 preguntes. 3. En cada examen de conceptes es farà obligatòriamnet una prova de dictat, que suposarà el 10% del valor total de la nota mitjana de l'avaluació. Es podrà incloure dins del mateix examen o en un altre moment, a criteri del professor/a. Llevarem 0'1 punts per cada errada i 0'05 per accent. 4. Les lectures obligatòries per a 1r ESO són:

a) 1r trimestre.LLuna i la pluja, de Llucià Vallés,Editorial Bromera b) 2n trimestre: Joan el cendrós, Carles Alberola Editorial Bromera c) 3r trimestre L'ull de la mòmia, de Jesús Cortés, Editorial Bromera 5. Les lectures obligatòries per a 2n ESO són:

a) 1r trimestre.Marina, Gemma Pasqual, Editorial. Voramar. Per a 2n B-C- D també se'ls ofertarà Relats de terror, Edgar

Allan Poe, Editorial Bromera

b) 2n trimestre: Diari de la Neus Ed. Bromera Per a 2n B-C-D també se'ls ofertarà El món sobre rodes, Albert Casals, Editorial 62

c)3r trimestre La mansió del terror Ed. Bromera 6. Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test,de múltiple

elecció o de resposta curta, la qual tindrà un mínim de 10 preguntes . Cada 2 preguntes mal contestades, de les de múltiple elcció,descomptarem una bé. Les que es deixen en blanc no descomptaran i les de resposta curta tampoc. També es podrà avaluar de manera oral.

7. La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua i s'obtindrà de

la mitjana aritmètica de les tres avaluacions.

8. Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un

llibre, dels ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El màxim que es podrà apujar serà 1 punt.

9. Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser

publicats en la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts.

10. Els alumnes que vagen a setembre hauran d'examinar-se de tots els

continguts. L'examen serà igual que els realitzats durant el curs, també hi haurà un dictat. La prova inclourà 10 preguntes, 7 referides als continguts imaprtits i 3 relacionades amb els llibres de lectura obligatòria durant el curs. Cada pregunta valdrà 1 punt, s'haurà de traure un 5 com a mínim per a considerar aprovada l'assignatura.

11. La nota màxima amb la que es qualificarà la prova de setembre serà

un 5. 2n cicle de l'ESO CONCEPTES 60% PROCEDIMENTS 35 % ( 15% dels deures, treballs, activitats de classe,... i 20% del llibre de lectura) ACTITUDS 5%( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient per suspendre l'avaluació) 1. La nota global de l'avaluació serà la suma de tots els apartats anteriors,sempre i quan estiguen aprovats, amb un mínim de 5, cadascun dels apartats anteriors (conceptes, procediments i actitud) 2. En cada avaluació es farà, com a mínim, un examen de conceptes, amb un mínim de 6 preguntes. 3. Es farà un control dels llibres de lectura i la qualificació d'APTE, mínim un 5, serà requisit imprescindible i necessari per tal d'aprovar la matèria en cada trimestre. L'alumne tindrà l'oportunitat de recuperar els controls de lectura, NO APTE, durant el tercer trimestre. 4. Les lectures obligatòries per a 3r ESO són. a) 1r trimestre.Lafàbrica, Gemma Pasqual, Editorial Voramar o Iqubal Masih, Miguel Griot, Editorial Oxford b) 2n trimestre: Tresors perduts, Ramon Homs, Editorial Oxford Una història familiar, Christine Nösthinger, Editorial Oxford 1. c)3r trimestre L'última faena del senyor Luna, Cèsar Mallorquí, Editorial

Edebé Romeo i Jabulita, Lutz van Dijk, Editorial Oxford 2.

5. Les lectures obligatòries per a 4t ESO són:

a) 1r trimestre.Terra baixa Àngel Guimerà, Editorial Teide b) 2n trimestre: Aloma , Mercé Rodoreda, Edicions 62 c)3r trimestre L'últim vaixell, Gemma Pasqual, de. Voramar o Ser Joan Fuster, Editorial Bromera, a criteri del professor.

6. Les lectures s'avaluaran a través d'una prova de tipus test,de múltiple elecció, o de resposta curta, la qual tindrà 20 preguntes . Cada 2 preguntes de resposta múltiple mal contestades, descomptarem una bé. Les que es deixen en blanc no descomptaran i les de resposta curta tampoc. També es podrà avaluar de manera oral.

7. La nota final serà el resultat d'una avaluació contínua i s'obtindrà de la mitjana aritmètica de les tres avaluacions. 8. Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El màxim que es podrà apujar serà 1 punt, 0'5 cada treball,sempre i quan estiga l'avaluació amb un mínim de 5.

9. Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en 0'5 punts.

10. Els alumnes que vagen a setembre amb els continguts i alguna o vàries lectures,s'aplicarà el següent criteri per tal de valorar la prova: 80% continguts i 20% lectures. Si, en un altre cas, només va a setembre amb les lectures o només amb els continguts , tant en una opció com en l'altra,l'examen valdrà el 100%. ës requisit imprescindible arribar a un 5 en les lectures i a un 5 en la matèria, per poder aprovar, en cas contrari, no s'aplicaran els percentatges.

11. La nota màxima amb la qual es podrà qualificar a un alumne en setembre serà un 5.

Criteris per als alumnes de 2n, 3r i 4t d'ESO amb la matèria pendent de cursos anteriors. Els alumnes que tinguen la matèria pendent de cursos anteriors podran

superar-la atenent als següents criteris: 1. Si l'alumne/a aprova les dues primeres avaluacions del curs en el qual està, es considerarà la matèria pendent aprovada. 2. Si no es dóna la condició anterior es farà una prova escrita de pendents a principis del mes de maig.

Si no supera tampoc la prova referida en el punt 2, ja haurà de presentar-se a les proves de setembre.

Criteris de puntuació.

Cada alumne comença el trimestre amb la nota de 10.

L’alumne haurà de mantenir aquesta nota a partir del treball diari.

Cada dia, a classe, haurà de realitzar les activitats estipulades pel professor i entregar-li-les al final.

Si un alumne no llig el llibre de lectura i no en fa l’examen corresponent, tindrà 2 punts menys.

Si un alumne llig un llibre suplementari, tindrà 0,5 punts més.

Si un alumne escriu algun article per a la revista Ascla, que estiga bé per ser publicat, sumarà 0,5 punts més.

Si durant dues classes consecutives un alumne no acaba de realitzar les activitats perquè es dedica a alguna altra tasca, tindrà 1 punt menys.

Si l’alumne entrega les activitats de forma incompleta, les haurà d’anar refent fins a completar-les.

Si l’alumne un dia no entrega les activitats tindrà 0,5 punts menys.

Si l’alumne no entrega les activitats durant dos dies seguits, tindrà 1,2 punts menys.

Si l’alumne no entrega les activitats durant tres dies seguits, tindrà 3 punts menys, i un punt menys per cada dia suplementari.

Encara que l’alumne al final de trimestre tinga una nota de més de 5, no podrà aprovar l’avaluació si: o No ha entregat totes les preguntes contestades. o Ha mostrat una actitud que no afavoreix la bona marxa de la classe i no ha contribuït a crear un bon ambient de treball.

Els alumnes que suspenguen un trimestre podran començar el trimestre següent amb la nota de 5.

Els alumnes que aproven el trimestre començaran el trimestre nou amb la nota del trimestre anterior.

La nota final del curs s’elaborarà a partir de la nota mitjana de les tres avaluacions. Material necessari Llibre de text. Una funda de plàstic amb el nom i el curs en una etiqueta per entregar al professor. Un funda de plàstic o carpeta per anar guardant els apunts de classe. Un paquet de quartilles (blanques o a quadres), que hauràs de numerar i posar el nom i el grup en cadascuna, per fer els exercicis de classe que aniran entregant-se al professor. Opcional: un fitxer per anar guardant les quartilles. Si no, una carpeta o una funda pot servir. Alguna altra llibreta o fulls que es puguen arxivar per agafar apunts i notes a classe.

ELS ANTERIORS CRITERIS S'APLICARAN ALS CURSOS DE 2n i 3r D'ESO

QUE IMPARTEIX EL PROFESSOR CÈSAR MORENO.

44

8. MESURES D’ATENCIÓ A L’ALUMNAT AMB NECESSITAT ESPECÍFICA DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA. Les necessitats educatives especials motivades per deficiències psíquiques o físiques greus d'algun alumne o alumna s’han de tenir en compte per a oferir-li la possibilitat d'assolir els objectius mínims mitjançant unes altres vies previstes en aquesta programació. La planificació d'actuacions en aquests casos requereixen un tractament coordinat amb la resta de departaments i molt especialment amb el d'Orientació. A partir de l'anàlisi de la situació concreta de l'alumne s’ha de programar, si és el cas, una adequació curricular individual (ACI) on han de participar totes les àrees. En la nostra àrea la diversitat és present com en la resta d'àrees. Aquesta diversitat, però, obeeix a raons diverses, i el seu tractament, per tant, també demana l'ús d'estratègies adequades en cada cas. Pel que fa a la presència de la diversitat en la nostra àrea podem concretar-la en les situacions següents. 8.1 Incorporació tardana al sistema educatiu valencià Es tracta d'alumnat que no ha cursat l'assignatura Valencià: llengua i literatura amb anterioritat. Aquest alumnat, tant si ha sol·licitat l'exempció de qualificació com si no ho ha fet, ha de rebre una atenció específica pel que fa al grau d'exigència i pel que fa al tipus d'activitats que haurà de realitzar a classe. En termes generals, l'alumnat que es troba en aquesta situació haurà de tenir una atenció individualitzada mentre el seu grau de comprensió oral i escrita estiga per davall dels mínims, amb la intenció que puga incorporar-se progressivament a la realització de les tasques proposades a la resta de la classe, si bé amb un grau d'exigència adaptat a les seues capacitats. Cada cas, però, necessita una atenció que s’haurà de concretar després de mantenir una entrevista amb l'alumne i els seus pares o tutors. La millor forma d’oferir un tractament educatiu adequat a l’alumnat nouvingut és mitjançant un programa de compensació educativa per desconeixement de les llengües oficials, la planificació didàctica del qual s’ha de fer en funció de l’anàlisi de la realitat de cada centre, de cada aula i fins i tot de cada individu1. A més a més d’aquest programa, la Conselleria d’Educació ha dissenyat el programa d’acollida al sistema educatiu (PASE), un programa temporal d’adaptació lingüística per a l’alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu que desconeix la llengua base del programa d’educació bilingüe (PEB) a què quede adscrit2. Així mateix, hi ha la possibilitat de sol·licitar la participació en el programa d’acompanyament escolar i en el de

1 ORDRE de 4 de juliol de 2001, de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es regula

l’atenció a l’alumnat amb necessitats de compensació educativa (DOGV - Núm. 4.044, 17-07-2001)

https://www.docv.gva.es/portal/portal/2001/07/17/pdf/doc/2001_6756.pdf 2 Programa PASE: RESOLUCIÓ de 15 d’abril de 2008, de la Direcció General d’Ordenació i

Centres Docents, per la qual s’estableixen els criteris i el procediment per a l’autorització del

funcionament durant el curs acadèmic 2008-2009, del Programa d’Acollida al Sistema Educatiu (PASE)

en centres docents sostinguts amb fons públics que impartisquen educació primària o educació secundària

obligatòria (https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5175.pdf; DOCV

núm. 5751, 28-04-2008).

https://www.docv.gva.es/portal/portal/2001/07/17/pdf/doc/2001_6756.pdf

https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5175.pdf

45

suport i reforç (la finalitat dels quals és millorar els aprenentatges i l’èxit escolar dels alumnes, propiciar la seua integració escolar i ampliar la participació de les famílies)3. 8.2 Adaptacions curriculars En la nostra àrea, i especialment en determinats contextos sociolingüístics, és freqüent trobar-nos amb situacions de diversitat quant al grau de competència comunicativa inicial, quant a la capacitat per a arribar a una competència mínima o quant a la capacitat per a relacionar-se comunicativament amb el grup. Després de fer una avaluació inicial, és molt probable que aquesta diversitat siga una realitat i que calga emprar adequacions específiques que asseguren l'assoliment dels objectius mínims. Per això proposem les adequacions següents:

Adequacions organitzatives: configuració de grups de treball heterogenis; treball per parelles amb un nivell d'interacció compensatori; tallers d'escriptura.

Adequacions didàctiques: recursos didàctics de reforçament; atenció individualitzada.

Si s’hi donaren les circumstàncies, el departament hauria d’elaborar i d’aplicar les adaptacions curriculars significatives (ACIS) que hi corresponguessen. Aquestes adaptacions s'elaboraran a partir d'una avaluació psicopedagògica i implicarien una adequació d'objectius i una modificació dels criteris d'avaluació. En qualsevol cas és imprescindible preveure que aquestes situacions de diversitat (amb un índex elevat d'estrangers, un percentatge considerable del qual pot tenir deficiències comunicatives en valencià, i alguns altres també en castellà) seran cada any més generalitzades. Això exigeix que des del punt de vista organitzatiu -i pel que fa a la nostra àrea de forma particular- es formen grups d'atenció a aquestes persones. Les iniciatives del departament s’han d’emmarcar dins les propostes del programa d’acollida del centre. El desdoblament de grups és una forma de treballar més personalitzada amb l’alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu, si el centre no disposa del programa de compensació educativa. Hi treballaríem aspectes bàsics de la llengua, amb un tractament específic com a llengua segona i/o com a llengua estrangera. Això demana que els continguts siguen els actes de parla, les estructures lingüístiques necessàries per a la comunicació formal i informal, les situacions comunicatives i sobretot l'aprenentatge de lèxic. La formació d'aquests grups de desdoblament es realitzaria a partir d'una prova inicial de diagnòstic que serviria al professorat del departament per conéixer la competència inicial de l'alumnat, les mancances i les necessitats.

3 Programa PAE i PSR: RESOLUCIÓ de 14 d’abril de 2008, de la Direcció General d’Ordenació

i Centres Docents, per la qual s’estableixen els criteris i el procediment per a l’autorització del

funcionament durant el curs acadèmic 2008-2009, del Programa d’Acompanyament Escolar en col·legis

públics d’educació primària i en instituts d’educació secundària i del Programa de Suport i Reforç a

instituts d’educació secundària.

(https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5176.pdf; DOCV

núm. 5751, 28-04-2008)

https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/28/pdf/2008_5176.pdf

46

8.3 L'avaluació de les adaptacions curriculars L'alumnat de cada grup d’ESO que necessite una adaptació curricular (majoritàriament per incorporació tardana al sistema educatiu valencià) obtindrà una valoració positiva en funció dels aspectes següents:

La integració de l'alumne/a en la dinàmica general de funcionament del grup.

La resposta positiva a l'actitud cap a l'aprenentatge.

L’assoliment d'hàbits de treball bàsics.

L’assoliment de les capacitats bàsiques relacionades amb les habilitats de comprendre, llegir, parlar i escriure que permetran la integració amb les màximes garanties d'èxit lingüístic i comunicatiu en valencià en cursos posteriors.

8.4 Alumnes amb la matèria pendent de cursos anteriors. Els alumnes que porten la matèria pendent de cursos anteriors la podran aprovar si superen l’assignatura del curs en el qual estan. La llengua té continuïtat a tota l’ESO i per tant es pot aplicar aquest criteri. El professor del curs actual serà l’encarregat de recordar-li-ho i de notificar al cap de departament si ha superat l’assignatura pendent o no.

9.FOMENT DE LA LECTURA

El Departament de valencià sempre ha considerat bàsic el fet que l’alumnat llija i a més

és pilar bàsic en els seus criteris de qualificació, els objectius a aconseguir són:

Augmentar l’interés de l’alumnat per la lectura.

Ampliar el lèxic ie l coneixement de la llengua.

Estimular la capacitat creativa de l’alumnat.

Contribuir a la millora de l’escriptura.

Fer que descobrisquen en la lectura una font de gaudi personal.

Fomentar una actitud reflexiva i crítica.

Fomentar l’ús de la biblioteca per a l’aprenentatge.

Les propostes per a aconseguir-ho són:

-Valorar la possibilitat de poder apujar nota llegint llibres d’una sèrie que li proposa

el/la professor/a, fins a un màxim de 1’5 punts (apareéis reflectit als criteris de

qualificació)

- Participar en la revista del centre Ascla, incita els/les alumnes a llegir les publicacions

dels seus companys/es.

- Fer que els alumnes es recomanen obres de caràcter literari. Convé fomentar la

confiança en les seues recomanacions.

- Incidir en la importància del plaer de la lectura i, per tant, en el valor de les lectures

no prescrites.

47

- Oferir lectures de temàtica diversa, amb el treball didàctic corresponent, perquè el

professorat en faça la selecció que considere oportuna en cada trimestre.

- Anar a la biblioteca del centre o de la població i fer que els alumnes es recomanen els

uns als altres obres de LIJ.

- Lectura de textos de LIJ, per a después veure la pel·lícula, si és el cas.

- Reconéixer obres dels diferents gèneres literaris estudiats.

- Portar a classe antologies poètiques adequades a l’edat dels estudiants.

- Llegir una rondalla d’Enric Valor i completar-la en una excursió per a conéixer millor

el paisatge descrit. A més a més, la riquesa lèxica que la caracteritza donarà peu a

treballar el text des del punt de vista de la sinonímia.

10.UTILITZACIÓ DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ I DE LA

COMUNICACIÓ.

- Ús del CD d’àudio.

- Visita de pàgines web de biblioteques, com ara <

http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac/vindex.htm>

- Consulta de diccionaris en línia.

- Consulta del material digital complementari al llibre de text. Farem ús de la pissarra

digital.

- Visita de pàgines web sobre LIJ o d’autors de LIJ que continguen fòrums on puguen

participar els alumnes.

- Enregistrament de la lectura de poemes en veu alta per a promoure que els alumnes

s’escolten amb actitud crítica i constructiva.

- Enregistrament d’una lectura dramatitzada amb l’objectiu de treballar els diàlegs i les

diferents veus que apareixen en una narració.

- Els programes de presentacions digitals, com ara el Microsoft Power Point o

l’Impress permeten elaborar mapes conceptuals. A banda, hi ha diferents aplicacions

en línia dedicades a la creació d’aquesta mena d’esquemes, com ara Cmap Tools

(http://cmap.ihmc.us/). L’ús d’aquestes eines habitualment és molt intuïtiu, tot i que

estan en anglés.

- Ús del processador de textos per a elaborar diferents treballs.

http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac/vindex.htm

48

- A partir del treball dut a terme ( podem haver enregistrat lectures dramatitzades del

alumnes) podem plantejar la realització d’un esquetx per a enregistrar-lo en vídeo. Es

pot prendre com a punt de partida qualsevol dels textos conversacionals que

apareixen al llarg del llibre de text.

11. RECURSOS DIDÀCTICS I ORGANITZATIUS. 1r ESO Valencià. LLengua i literatura. Projecet Adarve. Editorial Oxford 2n ESO Valencià. LLengua i literatura. Projecet ONA. Editorial Bromera 3r ESO Diàlegs-3-. Editorial Marfil. 4t ESO Diàlegs-4. Editorial Marfil A més s’usaran aquells recursos que es creguen convenients en cada cas com per exemple: l’ús del diccionari, els llibres de lectura obligatoris que apareixen als criteris de qualificació, alguna projecció sobre temes explicats a classe,..També es podran reforçar molts continguts amb fitxes o fotocòpies que porte el professor.

12.ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.

-Tenim previstes algunes eixides relacionades amb la matèria impartida, sobretot als cursos de 2n cicle de secundària: València (Fira del llibre, ciutat medieval...), Elx (Basílica de Santa Maria, banys àrabs...) Gandia (Palau ducal dels Borja, Monestir de la Valldigna...), Xàtiva (castell, nucli històric...) Alcoi (Cercle industrial, nucli històric...).

Les dates dependrien de les avaluacions i del temari. Tant per a 1r cicle com per al 2n cicle:

Assistència a alguna obra de teatre programada per la UA.

Participar en la campanya Cinema en valencià organitzada per la UA

Promoure la participació en la revista del centre, la qual es publica

íntegrament en valencià.

Possibles trobades amb autors d'alguna de les lectures plantejades. (A

determinar amb les editorial.

Viatges interdisciplinars amb els departament d'anglés(Londres).

Participació en concursos de relats i redacció que es programen per al

llarg del curs (Sambori, APA,etc.)

Per al 1r Cicle, és factible alguna eixida, relacionada amb la matèria,

sense determinar encara, en la mesura que es vagen oferint per les

diverses entitats o en la mesura de les nostres possibilitats.

49

Depenent de les ofertes culturals que es presenten en el curs, es

realitzaran altres eixides o activitats amb la resta dels alumnes.

Assistència dels cursos de PEV a la Trobada de Secundària de la

comarca de L’Alacantí.

CALENDARI DE REUNIONS DEL DEPARTAMENT Les reunions del Departament de Valencià es duran a terme amb una periodicitat

mensual i sempre que ho requerisquen les circumstàncies. Tenint en compte que són

susceptibles de modificació, la periodicitat d'aquestes està prevista per als dijous de

15'00 a 15'50 hores, PROGRAMACIÓ DE L'ASSIGNATURA OPTATIVA TALLER DE TEATRE. CURS 3r D'ESO L'activitat dramàtica és un procés artístic que proporciona als alumnes la possibilitat d'analitzar, comprendre i comunicar idees i sentiments que ells mateixos poden expressar amb gran varietat de formes simbòliques.

OBJECTIUS

El desenvolupament d'aquesta matèria ha de contribuir a que els alumnes adquirisquen les següents capacitats: - Integrar de forma activa en un grup de treball - Analitzar conceptes, temes i esdeveniments de l'entorn personal a través de la projecció de la personalitat en papers i personatges. - Interpretar, coneixent i practicant de forma sistemàtica, tècniques de representació que suposen, fonamentalment, el control del gest i la veu. - Generar, desenvolupar i estructurar idees de forma coherent respecte a un conflicte entre personatges en un lloc i temps determinats. - Conèixer i utilitzar textos de la literatura per analitzar i comprendre la seva estructura formal i els seus continguts temàtics. - Integrar de forma harmònica altres llenguatges artístics associats al teatre (música, dansa, mímica, expressió plàstica ...) - Valorar la importància del treball col.lectiu en produccions d'animació o muntatge d'un espectacle. - Participar en els espectacles teatrals gaudint i valorant els diversos elements que constitueixen la representació. - Conèixer tècniques tant pel que fa a la interpretació, com al muntatge o posada en escena i escriptura dramàtica, per aprendre a "moure's" dins del fet teatral. - Fomentar la comunicació oral i expressiva (des dels postulats de la retòrica) i el treball en equip, més enllà de la creació artística.

50

2. COMPETÈNCIES Contribució de la matèria a l'adquisició de les competències bàsiques La inclusió de la pràctica teatral concebuda com a manifestació literària i de creació expressiva en el tercer curs de l'Educació Secundària Obligatòria, adquireix especial rellevància per ser una excel. lent activitat formadora de l'individu, tant a través dels textos, com en les diferents circumstàncies que concorren en la posada en escena. El currículum d'aquesta matèria, en tenir com a finalitat el desenvolupament de la capacitat per a interactuar de forma competent mitjançant la utilització del llenguatge com instrument de comunicació oral, contribueix a la competència en comunicació lingüística en permetre que l'alumne pugui arribar a comprendre, compondre i utilitzar textos diferents amb una intenció comunicativa: La de saber representar la realitat, organitzar el propi pensament i, alhora, aprendre. La matèria contribueix a la competència cultural i artística, igual que la resta de les formes d'expressió, en possibilitar que l'alumne es familiaritzi amb una àmplia varietat de manifestacions artístiques i culturals, tant del passat com del present, així com que s'iniciï en el coneixement dels principals materials, tècniques i recursos del llenguatge teatral. Alhora, li exigeix iniciativa, imaginació i creativitat en la realització d'experiències artístiques compartides. El teatre, com la resta de les formes d'expressió, té una sèrie de característiques pedagògiques que ofereixen a l'alumne un eficaç instrument de treball per a la seua formació integral com a persona i això contribueix la competència d'autonomia i iniciativa personal, en ajudar els alumnes a establir compromisos de treball cooperatiu i desenvolupar habilitats relacionades amb el lideratge de projectes, que inclouen la confiança en un mateix, l'esperit de superació o l'assumpció de riscos per a la realització d'un treball ben fet, i l'apreciació de les contribucions alienes. El resultat final del treball realitzat pels alumnes és, d'una banda, aparador de el realitzat a l'aula, però ajuda també a la creació de nous i millors espectadors. La difusió dins i fora del centre dels espectacles teatrals dels alumnes ajuda a projectar una imatge activa i variada de la nostra educació i cultura, contribuint així a la competència social i ciutadana. 3. CONTINGUTS Es poden agrupar en els següents epígrafs, tenint en compte els elements bàsics de l'acció teatral: Personatge: Cos i moviment. Conceptes: El cos, la relaxació (respiració), l'observació, el cos en moviment, la postura i el gest, l'emissió de so, la construcció del personatge, el ritme, el tempo, la màscara. Procediments: Jocs (salts, curses, tombarelles) jocs de concentració, memòria sensorial, imitació de gestos, sonorització d'ambients. Actituds: Desinhibició i espontaneïtat de gestos, veu i moviment; valoració del món interior com a lloc de reconeixement d'un mateix; valoració del propi cos; comprensió i respecte pels altres, valoració de la interpretació com un treball sistemàtic, creatiu i agradable.

51

Espai: Grup Conceptes: Desplaçaments: el moviment com a resultat de la intenció i del caràcter del personatge, el recorregut (ritmes); la trobada (adaptació i conflicte), la planificació del desplaçament; l'objecte (relació amb l'objecte); determinació del lloc, l'espai (el cercle, l'escenari) Procediments: Jocs (execucions ràpides de moviments, caminar, córrer, representació de personatges), improvisacions (creació de personatges, manipulació d'objectes, evocació d'emocions), tècnica (entrades i sortides, parades, trobades), elaboració d'esquemes de escenografies, treballs de recerca. Actituds: Interés per organitzar l'espai d'acord amb unes necessitats específiques, participació activa en activitats, interès per organitzar activitats teatrals. Acció: Improvisació i interpretació Conceptes: Temps (ritme, acceleracions, pauses), temps simbòlic; conflicte (acció-reacció ,desig i negació) Procediments: Jocs (elaboració en grup d'accions seqüenciades, realització de jocs, ús de recursos espacials, corporals i sonors, elaboració de propostes, realització de quadres escènics a partir d'una proposta gestual. Improvisació: desenvolupament d'un conflicte (protagonista-antagonista), cerca d'accions que donen sentit al text. Actituds: Sensibilització i vivència temporal, valoració del sentit del ritme com experiència interna o com a estímul extern, disposició oberta davant de qualsevol proposta, valoració d'una obra teatral a partir del ritme de desenvolupament del conflicte plantejat. Text: So. Veu. Text teatral Conceptes: La veu: la seva producció. La respiració com a aparell productor de la major part dels sons. Qualitats dels sons (volum, registre, matís). Reconeixement de sons. Articulació. Declamació. Recitació. Argument (gènesi d'idees, guions), tema (anàlisi de l'estructura, anàlisi de les motivacions dels personatges, anàlisi del llenguatge) Procediments: Jocs fonètics. Embarbussaments. Lectura i recitació de textos poètics i dramàtics. Jocs (desenvolupament de l'argument d'una història), tècnica (Guions, lectures de textos, anàlisi d'un text dramàtic, creació d'escenes o d'una obra teatral), improvisació (recreació de textos dramàtics), treballs de recerca (Temes de literatura dramàtica) Actituds: Valoració de la veu com a mitjà de comunicació de sentiments o sensacions. Valoració de l'expressió com a vehicle d'interacció amb el medi, anàlisi crítica dels processos socials, predisposició per prendre en consideració la representació teatral. Mitjans expressius no específics: llum i so

52

Conceptes: El visual (plàstica de l'espectacle), la llum, la imatge, el so (música, coreografia), altres processos. Procediments: Tècnica: dibuix d'esquemes, ús de materials per a realitzar elements de caracterització, improvisació o muntatge d'escenes, elaboració de models escenogràfics, elaboració d'escenografies, realització de treballs de il luminació, enregistraments, creació de cançons. Treballs de recerca: recopilació de material gràfic i audiovisual. Actituds: Valoració del fet teatral com a procés interdisciplinari, valoració de les possibilitats estètiques que els recursos tecnològics ofereixen, recerca de possibilitats expressives. Muntatge: Conceptes: El grup (cohesió del grup), rotació de funcions, la idea (anàlisi, assaigs, la mostra, el públic) Procediments: Jocs (dinàmica grupal). Improvisació (assaigs de situacions i personatges del guió). Tècnica: discussió en grup de les necessitats del muntatge, elaboració en grup de l'espai escènic i de la il luminació, so, etc. Realització de cartells, anuncis i programes. Actituds: Constància en la participació en les tasques cooperatives; anàlisi crítica del propi treball i del dels altres; valoració de les representacions com a producte de l'esforç de tot un equip, respecte i compromís pels terminis d'execució d'un treball. 4. ARTICULACIÓ I DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS Dues hores lectives setmanals. Els continguts es distribueixen en sis blocs, però s'intentarà treballar sempre sobre els tres primers blocs de contingut en cada classe. Els continguts s'aniran integrant en els següents, de manera que en les sessions es treballen els continguts ja assimilats i els nous. 5. METODOLOGIA. El treball s'ha d'orientar cap a activitats lúdiques, improvisacions, tècniques de representació i treballs de recerca. Lògicament, la representació d'una obra dramàtica pot ser tasca fonamental, però no és l'objectiu d'aquest taller: l'objectiu és dominar més el cos, la veu, l'espai, el grup, els objectes, el ritme ... entrenar i desenvolupar les tècniques teatrals i no teatrals més interessants per millorar com a persona, com ser expressiu. El professor ha d'exercir un paper dinamitzador i negociador. No es tracta de buscar actors, sinó que ha d'existir un camí intermedi entre la iniciació i l'especialització. El desenvolupament de les capacitats individuals i grupals és tan important com la representació teatral. 6. CRITERIS D'AVALUACIÓ.

1. Aplicar tècniques d'expressió relacionades tant amb la veu com amb el cos.

53

2. Conèixer els elements que formen part d'una posada en escena i adquirir criteris per valorar-la. 3. Dominar l'espai en les improvisacions i en els jocs escènics. 4. Ser capaç de construir una escena dramàtica (en l'escriptura, en la interpretació i en el muntatge escènic). 5. Ser capaç de comunicar vivències interiors amb l'entorn (L'altre personatge i els espectadors) a través de les tècniques adquirides. 6. Analitzar un text teatral literari des de la seva estructura teatral (No l'estil literari sinó els conflictes, les accions, les tensions, la progressió dramàtica, etcètera). 7. Interpretar els textos proposats d'acord amb les tècniques de representació estudiades. 8. Realitzar correctament la lectura dramatitzada dels textos proposats. 9. Utilitzar altres llenguatges teatrals per complementar vel lingüístic en la dramatització. 10. Integrar de forma activa en el grup. L'avaluació serà contínua. La valoració del procés d'aprenentatge es centrarà en el seguiment d'actituds, interessos, hàbits de treball i grau de participació i adquisició de destreses específiques de l'activitat. També ha de ser valorat el nivell de responsabilitat de cada alumne i del grup. La valoració de la qualitat interpretativa no estarà subjecta a referents externs que funcionen com a models, sinó que atendrà a l'increment progressiu del grau de desinhibició i adquisició de nous recursos a l'hora de projectar en papers i cear personatges, o d'utilitzar de forma expressiva la veu i el gest. 7. CRITERIS DE QUALIFICACIÓ Es consideren instruments de qualificació: • Les fitxes d'avaluació individualitzades, ja que permeten el seguiment del procés de cada alumne, el seu grau de participació i superació

Unitat:

Alumne/a:

54

Elements que

cal observar

Trets Ra

ra

me

nt

A

v

e

g

a

d

e

s

S

o

v

i

n

t

Q

u

a

s

i

s

e

m

p

r

e

S

e

m

p

r

e

Cos

Es mou amb

desimboltura

Es mou de formes

diferents

Veu Utilitza la seua veu

sense inhibicions

Utilitza la seua veu

de formes diferents

Espai Es desplaça

fluidament

Es desplaça de

formes diferents

Objectes Utilitza els objectes

amb espontaneïtat

Utilitza els objectes

de formes distintes

55

Improvisacions

no verbals

Utilitza postures,

gestos,

moviments:

• per expressar

sensacions,

emocions, idees

(relacionades amb

la consigna; tot

enriquint la

consigna amb

elements

personals)

• amb la intenció

de comunicar-se

(tot prenent la

iniciativa de la

comunicació;

reaccionant a la

iniciativa dels

altres i observant-

los)

56

Improvisació

verbal

Utilitza les

paraules:

• per expressar

sensacions,

emocions, idees

(relacionades amb

la consigna; tot

enriquint la

consigna amb

elements

personals)


de comunicar-se

(tot prenent la

iniciativa de la

comunicació;

reaccionant a la

iniciativa dels

altres i observant-

los)

57

Improvisació

no verbal i

gestual

Utilitza

simultàniament la

veu, la paraula, el

moviment, els

gestos i les

postures:

• per expressar

sensacions,

emocions, idees

(relacionades amb

la consigna; tot

enriquint la

consigna amb

elements

personals)


de comunicar-se

(tot prenent la

iniciativa de la

comunicació;

reaccionant a la

iniciativa dels

altres i observant-

los)

Creació

individual i

col·lectiva

Utilitza

adequadament

diferents formes

d’expressió:

• per expressar

sentiments

• per comunicar-te

amb el grup i amb

les persones

externes al grup-

classe

58

Unitat:

Alumne/a:

Molt bé Bé Passable Malament

Participació en el joc

Respecte de les consignes

Escolta activa dels altres

Atenció i constància durant la

sessió

Satisfacció personal

· Els treballs d'expressió escrita (guions, informes crítics, treballs monogràfics i bibliogràfics) realitzats individualment o pel grup. La seua valoració atendrà als nivells d'adequació amb els objectius proposats, a la claredat argumental, maduresa i profunditat dels comentaris. Ver diccionario detalladoVer diccionario detalladoVer diccionario detalladoVer

diccionario detallado

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE L'ASSIGNATURA OPTATIVA DE

TERCER CURS D'ESO:TALLER DE DRAMATITZACIÓ I TEATRE.

CURS 2012-2013

APARTATS QUE ES VALORARAN:

A) PUNTUALITAT I ASSISTÈNCIA A CLASSE: 2 PUNTS

-Per cada dia de retard es lleven 0,5 punts. Les faltes no justificades a classe

restaran també 0'5 punts.

B) DISCIPLINA I COMPORTAMENT A LES CLASSES: 2 PUNTS

-L'alumne ha de mostrar-se col·laborador als assajos i sempre ha d'estar pendent

del seu treball i el dels seus companys. Cada vegada que interferisca

negativament en el desenvolupament normal de la classe se li restaran 0'5 punts.

C) APORTACIÓ DE MATERIALS, VESTUARI I TREBALL DE DECORATS: 2 PUNTS

-Quan a un alumne se li propose aportar algun material que sol tenir a casa, bé

refrit als decorats o vestuari i no siga dut en la data acordada, així com no

col·labore eficaçment en la tasca encomanda per a la confecció de decorats o vestuari

se li llevaran per cada falta comesa 0,5 punts.

http://www.google.es/dictionary?source=translation&hl=es&q=La%20evaluación%20será%20continua.%20La%20valoración%20del%20proceso%20de%20aprendizaje%20se%20centrará%20en%20%20el%20seguimiento%20de%20actitudes,%20intereses,%20hábitos%20de%20trabajo%20y%20grado%20de%20participación%20y%20%20adquisición%20de%20destrezas%20específicas%20de%20la%20actividad.%20También%20debe%20ser%20valorado%20el%20nivel%20%20de%20responsabilidad%20de%20cada%20alumno%20y%20del%20grupo.%20La%20valoración%20de%20la%20calidad%20%20interpretativa%20no%20estará%20sujeta%20a%20referentes%20externos%20que%20funcionen%20como%20modelos,%20sino%20%20que%20atenderá%20al%20incremento%20paulatino%20del%20grado%20de%20desinhibición%20y%20adquisición%20de%20%20nuevos%20recursos%20a%20la%20hora%20de%20proyectarse%20en%20papeles%20y%20cear%20personajes%20,%20o%20de%20usar%20de%20%20forma%20expresiva%20la%20voz%20y%20el%20gesto.%20%207.%20CRITERIOS%20DE%20CALIFICACIÓN%20%20Se%20consideran%20instrumentos%20de%20calificación%20:%20%20·%20Las%20fichas%20de%20evaluación%20individualizadas,%20pues%20permiten%20el%20seguimiento%20del%20proceso%20%20de%20cada%20alumno,%20su%20grado%20de%20participación%20y%20superación%20%20·%20Los%20trabajos%20de%20expresión%20escrita%20(guiones,%20informes%20críticos,%20trabajos%20monográficos%20%20y%20bibliográficos)%20realizados%20individualmente%20o%20por%20el%20grupo.%20Su%20valoración%20atenderá%20%20a%20los%20niveles%20de%20adecuación%20con%20los%20objetivos%20propuestos,%20a%20la%20claridad%20argumental,%20%20madurez%20y%20profundidad%20de%20los%20comentarios.%20%20·%20El%20profesor%20también%20empleará%20un%20sistema%20de%20evaluación%20externa%20por%20parte%20de%20otros%20%20compañeros%20que%20asistan%20a%20clase,%20que%20valoren%20el%20grado%20de%20motivación%20de%20los%20alumnos,%20%20el%20ritmo%20general%20de%20la%20clase...%20%20Los%20porcentajes%20en%20los%20criterios%20de%20calificación%20serán%20los%20siguientes:%20%20Participación%20y&langpair=es%7Cca

http://www.google.es/dictionary?source=translation&hl=es&q=3.%20CONTENIDOS%20%20Se%20pueden%20agrupar%20en%20los%20siguientes%20epígrafes,%20teniendo%20en%20cuenta%20los%20elementos%20%20básicos%20de%20la%20acción%20teatral:%20%20Personaje:%20Cuerpo%20y%20movimiento.%20%20Conceptos%20:%20El%20cuerpo,%20la%20relajación%20(respiración),%20la%20observación,%20el%20cuerpo%20en%20%20movimiento,%20la%20postura%20y%20el%20gesto,%20la%20emisión%20de%20sonido,%20la%20construcción%20del%20personaje,%20%20el%20ritmo,%20el%20tempo,%20la%20máscara.%20%20Procedimientos:%20Juegos%20(saltos,%20carreras,%20volteretas)jugos%20de%20concentración,%20memoria%20%20sensorial,%20imitación%20de%20gestos,%20sonorización%20de%20ambientes.%20%20Actitudes:%20Desinhibición%20y%20espontaneidad%20de%20gestos,%20voz%20y%20movimiento;%20valoración%20del%20%20mundo%20interior%20como%20lugar%20de%20reconocimiento%20de%20uno%20mismo;%20valoración%20del%20propio%20%20cuerpo;%20comprensión%20y%20respeto%20por%20los%20demás,%20valoración%20de%20la%20interpretación%20como%20un%20%20trabajo%20sistemático,%20creativo%20y%20placentero.%20%20Espacio:%20Grupo%20%20Conceptos:%20Desplazamientos:%20el%20movimiento%20como%20resultado%20de%20la%20intención%20y%20del%20%20carácter%20del%20personaje;%20el%20recorrido%20(ritmos);%20el%20encuentro%20(adaptación%20y%20conflicto);%20la%20%20planificación%20del%20desplazamiento;%20el%20objeto%20(relación%20con%20el%20objeto);%20determinación%20del%20%20lugar,%20el%20espacio%20(el%20círculo,%20el%20escenario)%20%20Procedimientos:%20Juegos(ejecuciones%20rápidas%20de%20movimientos,%20andar,%20correr,%20%20representación%20de%20personajes),%20improvisaciones%20(creación%20de%20personajes,%20manipulación%20%20de%20objetos,%20evocación%20de%20emociones),%20técnica%20(entradas%20y%20salidas,%20paradas,%20encuentros),&langpair=es%7Cca

http://www.google.es/dictionary?source=translation&hl=es&q=1.%20OBJETIVOS%20%20El%20desarrollo%20de%20esta%20materia%20ha%20de%20contribuir%20a%20que%20los%20alumnos%20adquieran%20las%20%20siguientes%20capacidades:%20%20?%20Integrarse%20de%20forma%20activa%20en%20un%20grupo%20de%20trabajo%20%20?%20Analizar%20conceptos,%20temas%20y%20sucesos%20del%20entorno%20personal%20a%20través%20de%20la%20proyección%20%20de%20la%20personalidad%20en%20papeles%20y%20personajes.%20%20?%20Interpretar,%20conociendo%20y%20practicando%20de%20forma%20sistemática,%20técnicas%20de%20%20representación%20que%20suponen,%20fundamentalmente%20,%20el%20control%20del%20gesto%20y%20la%20voz.%20%20?%20Generar,%20desarrollar%20y%20estructurar%20ideas%20de%20forma%20coherente%20respecto%20a%20un%20conflicto%20%20entre%20personajes%20en%20un%20lugar%20y%20tiempo%20determinados.%20%20?%20Conocer%20y%20utilizar%20textos%20de%20la%20literatura%20para%20analizar%20y%20comprender%20su%20estructura%20%20formal%20y%20sus%20contenidos%20temáticos.%20%20?%20Integrar%20de%20forma%20armónica%20otros%20lenguajes%20artísticos%20asociados%20al%20teatro%20(música,%20%20danza,%20mímica,%20expresión%20plástica...)%20%20?%20Valorar%20la%20importancia%20del%20trabajo%20colectivo%20en%20producciones%20de%20animación%20o%20%20montaje%20de%20un%20espectáculo.%20%20?%20Participar%20en%20los%20espectáculos%20teatrales%20disfrutando%20y%20valorando%20los%20diversos%20%20elementos%20que%20constituyen%20la%20representación.%20%20?%20Conocer%20técnicas%20tanto%20en%20lo%20referente%20a%20la%20interpretación,%20%20como%20al%20montaje%20o%20puesta%20en%20escena%20y%20escritura%20dramática,%20para%20%20aprender%20a%20“moverse

http://www.google.es/dictionary?source=translation&hl=es&q=1.%20OBJETIVOS%20%20El%20desarrollo%20de%20esta%20materia%20ha%20de%20contribuir%20a%20que%20los%20alumnos%20adquieran%20las%20%20siguientes%20capacidades:%20%20?%20Integrarse%20de%20forma%20activa%20en%20un%20grupo%20de%20trabajo%20%20?%20Analizar%20conceptos,%20temas%20y%20sucesos%20del%20entorno%20personal%20a%20través%20de%20la%20proyección%20%20de%20la%20personalidad%20en%20papeles%20y%20personajes.%20%20?%20Interpretar,%20conociendo%20y%20practicando%20de%20forma%20sistemática,%20técnicas%20de%20%20representación%20que%20suponen,%20fundamentalmente%20,%20el%20control%20del%20gesto%20y%20la%20voz.%20%20?%20Generar,%20desarrollar%20y%20estructurar%20ideas%20de%20forma%20coherente%20respecto%20a%20un%20conflicto%20%20entre%20personajes%20en%20un%20lugar%20y%20tiempo%20determinados.%20%20?%20Conocer%20y%20utilizar%20textos%20de%20la%20literatura%20para%20analizar%20y%20comprender%20su%20estructura%20%20formal%20y%20sus%20contenidos%20temáticos.%20%20?%20Integrar%20de%20forma%20armónica%20otros%20lenguajes%20artísticos%20asociados%20al%20teatro%20(música,%20%20danza,%20mímica,%20expresión%20plástica...)%20%20?%20Valorar%20la%20importancia%20del%20trabajo%20colectivo%20en%20producciones%20de%20animación%20o%20%20montaje%20de%20un%20espectáculo.%20%20?%20Participar%20en%20los%20espectáculos%20teatrales%20disfrutando%20y%20valorando%20los%20diversos%20%20elementos%20que%20constituyen%20la%20representación.%20%20?%20Conocer%20técnicas%20tanto%20en%20lo%20referente%20a%20la%20interpretación,%20%20como%20al%20montaje%20o%20puesta%20en%20escena%20y%20escritura%20dramática,%20para%20%20aprender%20a%20“moverse

59

D) REPRESENTACIÓ I POSADA EN ESCENA: 4 PUNTS

- El dia de la representació és molt important que l'alumne mantinga la disciplina

i la concentració, així com una actitud madura i solidària amb tots els eus companys.

Qualsevol falta que impedisca la normalitat de la representació restarà 1 punt i la no

assistència eixe dia, sense previ avís i amb causa justificada, comportarà la no

superació de la matèria, i per tant, l'avaluació final de la mateixa serà insuficient.

NOTA DE LES DIFERENTS AVALUACIONS

-Si en la primera i segona avaluació no s'ha representat encara l'obra preparada

la nota es farà sobre 6, és a dir sobre els apartats A), B) i C). Si l'alumne té un 6 se

li posarà un 10 a l'avaluació. I quan es faça la representació ja es contaran tots els

apartats .

És condició indispensable per a poder aprovar que l'alumne tinga tots els apartats

aprovats, és a dir , un 1 ene ls apartats A), B), C) i un 2 a l'apartat D). En cas

contrari la nota serà insuficient.

La nota final serà la mitjana aritmètica corresponent a les tres avaluacions.

PROVA DE SETEMBRE

- Si un alumne no supera la matèria farà un examen a setembre llegint tres obres

de teatre, de diferent temàtica, i contestant preguntes sobre l'argument de les

mateixes.La màxima nota que podrà aconseguir serà la mínima per aprovar: un 5.

PROJECTE DE TREBALL MONOGRÀFIC

D’INVESTIGACIÓ

PROFESSOR: JOAN RAMON GUIJARRO TOLEDO

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ – IES SANT VICENT

Des dels seus orígens com a espècie l’ésser humà ha anat evolucionant en

contínua interacció amb el medi. Aquesta relació ha estat tan estreta que

podem afirmar, en certa mesura, que, d’una banda, el medi ha afaiçonat

l’ésser humà i, d’altra banda, l’ésser humà ha afaiçonat el medi en què s’ha

desenvolupat.

60

L’objecte del present projecte se centra a orientar l’alumnat en la seua

formació com a observador i investigador per tal que puga ensinistrar-se i

desenvolupar la seua tasca des d’una perspectiva crítica i tot seguint una

metodologia científica a l’hora d’elaborar treballs de diferents àrees i

disciplines.

Quant als procediments cal esmentar els següents:

Disseny d’una carpeta d’aprenentatge mitjançant l’elaboració d’un

esborrany previ del treball a realitzar: títol, índex, parts, material

gràfic, bibliografia i webgrafia.

Elaboració d’un plànning amb la seqüenciació.

Recerca i selecció de la informació adient per a l’elaboració del

treball d’investigació.

Establiment de les conclusions.

Valoració de làctivitat.

La finalitat essencial del projecte és assolir uns procediments que permeten

dotar l’alumnat d’una certa autonomia en l’elaboració de diversos treballs

d’investigació.

ACTIVITATS PROGRAMADES

INVESTIGACIONS INTERDISCIPLINARS DE CONEIXEMENT

DEL MEDI NATURAL

Fem un hort ecològic i coneixem el nostre medi.

Visita guiada a la Llometa Redona.

INVESTIGACIONS INTERDISCIPLINARS DE CONEIXEMENT

DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL

Projecte interdisciplinar “Festes i més”.

Projecte interdisciplinar “Evolució econòmica, demogràfica,

sociocultural i sociolingüística de Sant Vicent del Raspeig”.

PROJECTE OBERT D’INVESTIGACIÓ

MEMÒRIA FINAL DE LA CARPETA D’APRENENTATGE

61

SEQÜENCIACIÓ DE LES ACTIVITATS

1ª AVALUACIÓ

ACTIVITATS 1 I 2. (INICI)

2ª AVALUACIÓ

ACTIVITATS 1 I 2 (DESENVOLUPAMENT I

CONCLUSIONS)

ACTIVITAT 3 (INICI)

3ª AVALUACIÓ

ACTIVITAT 3 (DESENVOLUPAMENT I CONCLUSIONS)

ACTIVITAT 4 (ELABORACIÓ I LLIURAMENT)

Al llarg de les diverses avaluacions l’alumnat gravarà sota la coordinació

del professor un espai radiofònic que serà emés posteriorment al programa

L’Almàssera de Ràdio Sant Vicent (95.2 de l’FM). En aquests espais

s’exposaran les experiències relacionades amb les activitats

desenvolupades al llarg dels diversos treballs monogràfics realitzats.


L’avaluació és contínua i la nota final s’obtindrà de la manera següent: 1ª

Avaluació (25% de la nota final de la matèria); 2ª Avaluació (25% de la

nota final de la matèria); 3ª Avaluació (50% de la nota final de la matèria).

Es valorarà positivament la implicació de l’alumnat en l’elaboració dels

diversos projectes proposats així com la seua actitud participativa i

col·laboradora. L’assistència a classe esdevé imprescindible per a

l’avaluació dels procediments desenvolupats al llarg de les avaluacions

corresponents. El valencià serà la llengua vehicular en la realització de les

diverses activitats programades. Es valorarà positivament l’ús i l’accés a les

TIC en el procés d’elaboració dels treballs corresponents així com la

capacitat d’expressió i d’exposició a través dels mitjans de comunicació a

l’abast, especialment la revista del centre Ascla i el programa L’Almàssera

emés a la ràdio local. Heus ací els criteris davaluació.

Coneixements..........30%

Procediments...........40%

Actituds...................30%

62

BIBLIOGRAFIA I MATERIALS DIDÀCTICS

El professor facilitarà mitjançant fotocòpies i mitjançant l’aula virtual els

materials didàctics adients per a l’alumnat que orienten aquest en la

realització dels projectes d’investigació a realitzar al llarg del curs. Aquest

material així com els treballs realitzats constituiran la carpeta

d’aprenentatge que l’alumant haurà de lliurar junt amb la memòria final per

a la seua avaluació per part del professor.

Quant a la bibliografia que es farà servir cal assenyalar els títols següents.

AURA, F. et al., La barrilla: un ejemplo de aprovechamiento del medio

natural en el Raspeig, CESS, Sant Vicent del Raspeig, 2008.

BLAY, C. Et al., Fiesta i tradición en el Raspeig 1669-1998), CESS, Sant

Vicent del Raspeig, 1998.

CABRERA, X., coord., Història de la vida quotidiana, Bromera, Alzira,

1998.

CAPÓ, B., Costumari valencià / 2. Coses de poble, Bullent, València,

1994.

CASSANY, D., La cuina de l’escriptura, Empúries, Barcelona, 1993.

CASSANY, D., Reparar l’escriptura. Didàctica de la correcció de l’escrit,

Graó, Barcelona, 1993.

GUIJARRO, J. R., coord., Conec el meu poble: Sant Vicent del Raspeig,

Bloc de Progrés Jaume I, Sant Vicent del Raspeig, 2003.

GUIJARRO, J. R., El Raspeget. Miscel·lània santvicentera, CESS, Sant


MEGG, E. S., Ecologia personal. La base de la alternativa ecológica,

Alas, Barcelona, 1985.

MILLÁN, V. – GUIJARRO, J. R., Projecte didàctic interdisciplinari: la

Llometa Redona com a recurs educatiu mediambiental, CESS, Sant


Treball monogràfic – 4t C Professor: Perfecte Ripoll

Objectiu: Realització al llarg del curs d’un Reportatge d’investigació publicable a La Revista de l’institut.

Un reportatge és el relat d’uns fets que el reporter ha presenciat o ha

indagat directament. Recrea, normalment els fets que van ser objecte d’una noticia, però els analitza amb més profunditat que en el moment en què van ocórrer.

63

El reportatge es caracteritza per l’abundància d’elements descriptius; cal que hi apareguen testimonis, dades, ambientacions, descripcions, explicacions i, a més a més, cal contar-ho tot de manera que el lector ho comprenga i li resulte interessant.

Aquest gènere informatiu és diferencia de la notícia, perquè el reporter té més llibertat expositiva a l’hora de descriure els fets, i també perquè la visió que se’n dóna és més completa, ja que hi aporta dades complementàries.

És poden elaborar reportatges sobre fets i costums que, sense ser notícia, formen part de la vida quotidiana. També es poden elaborar reportatges sobre aspectes socials (Creix el nombre d’indignats, escac i mat a l’estat del benestar), de medi ambient (la mort de l’energia nuclear), sobre l’educació (el fracàs escolar: dietari, la violència de gènere en l’adolescència)....

Aquests són els passos per a fer un reportatge d’investigació:

Triar un bon tema.

Documentar-se, buscar les fonts i recollir la informació.

Redactar el reportatge.

Elegir les fotografies.

Redactar el especejaments i l’entradeta.

Corregir i... TITULAR

Temporalització.

Al llarg de la primera avaluació l’alumne haurà de triar el tema sobre el qual voldrà realitzar el reportatge.

Començarà a documentar-se i presentarà una primera divisió del reportatge en tres parts per tal de començar a confeccionar el reportatge.

La primera part haurà d’estar redactada el 24 de novembre

La segona part haurà d’estar redactada el 23 de febrer

La tercera part haurà d’estar redactada el 29 de març

Metodologia Durant les classes l’alumne es dedicarà a cercar informació a través

d’internet, així com a resoldre tots els dubtes amb el professor sobre el tema del qual està realitzant el Reportatge o sobre la manera de redactar-lo per tal que resulte adequat per a la publicació en una revista.

També informarà al professor dels avanços en l’elaboració del Reportatge.

Contingut i Avaluació

Cadascuna de les parts del Reportatge sevirà per tal de posar nota en les tres avaluacions. Aquesta nota tindrà en compte la Redacció, sense faltes d’ortografia, la Presentació adequada per tal de poder ser publicada en La Revista de l’institut en les dates anteriorment esmentades, així com el contingut adequat al tema del qual s’està parlant.

Haurà de tenir una extensió mínima d’un foli per les dues cares amb una lletra Times New Roman 12 –aproximadament- i podrà tenir fotografies per a documentar el tema del qual es parla.

64

Com que totes les avaluacions tenen el mateix valor, la nota final serà la mitjana de totes les Avaluacions.

A l’hora d’avaluar el treball de l’alumne s’hauran de tenir en compte també les següent indicacions per tal de fer un bon reportatge:

Fer una entradeta que capte l’interés del lector.

Iniciar el reportatge amb un esdeveniment curiós, que siga significatiu i porte el fil argumental durant tot el reportatge.

Si el reportatge és sobre una persona, cal que aquesta aparega des del primer moment. Això ho podem fer contant algun fet del qual siga protagonista, perquè així captarem l’atenció del lector i la projectarem sobre el personatge.

No és molt recomanable iniciar un reportatge amb la data.

Per a saber com plantejar-lo, cal definir la intenció del nostre reportatge: explicativa, d’exaltació, biogràfica, cronològica...

Cada paràgraf del reportatge h d’estar unit a l’anterior d’una manera ben subtil. Ha d’haver-hi un fil conductor que vaja des de l’entradeta, passant pel cos, fins al punt final.

En el reportatge, hi apareixeran anècdotes, exemples, descripcions i assumptes d’interés humà. Cal contar-ho tot, però a poc a poc, i cal posar-hi totes les dades necessàries perquè el lector comprenga el que està llegint.

Només citarem les fonts si pensem que s’ha de verificar la nostra informació.

En el reportatge, la informació no s’hi presenta seguint l’esquema de la piràmide invertida, per tant, a l’últim paràgraf pot haver-hi informació interessant. Açò s’ha de tenir en compte a l’hora de tallar si no hi ha espai suficient.

Sant Vicent del Raspeig, 27 de setembre del 2011

65

PROGRAMACIÓ DE LES CLASSES DE REFORÇ I DE TALLERS

CLASSES DE REFORÇ i TALLERS: OBJECTIUS

L’objectiu primordial de la classe de reforç en Valencià és donar el suport necessari a

l’alumnat que s’hi incorpora i presenta dificultats en l’aprenentatge de l’idioma, ja per:

Desconeixement total del Valencià.

Retard o dificultat en algun aspecte fonamental de la nostra llengua.

Objectius específics:

11. Comprendre i utilitzar el vocabulari bàsic per a comunicar-se.

12. Comprendre missatges orals en totes les formes: expositiva, narrativa, dialogada,

poètica.

13. Sostenir converses en llenguatge usual, evitatnt els castellanismes i els “tics”

repetitius.

14. Adquirir els mecanismes de la lectura en Valencià, assolint velocitat, pronúncia,

accentuació i entonació adequada, segons possibilitats i capacitats de l’alumnat

integrant de l’aula.

15. Comprendre un text llegit, distingint les idees fonamentalsde les secundàries.

Respondre a preguntes tancades i obertes sobre el seu contingut. Resumir-lo.

16. Expressar-se per escrit amb un vocabulari i ortografia adients.

17. Aconseguir la correcta construcció d’enunciats en Valencià, tant en l’expressió oral

com escrita.

18. Reconéixer en textos orals i escrits els elements de l’oració (noms, adjectius,

verbs...)

19. Treballar de forma més sistemàtica altres elements de la llengua que poden presentar

més dificultats com: l’apostrofació, formació de plurals, pronoms febles, conjugació

verbal...

20. Reconéixer i valorar la llengua com un patrimoni cultural i un mitjà de comunicació

viu dels parlants que la compartim i que, pertant, cal estimar i usar per a una millor

integració social.

66

TALLER DE PRIMER CURS DE L’ESO

UNITAT 1

Els textos de la vida quotidiana.

Les classes de textos segons l’àmbit d’ús.

La carta personal.

Notes, avisos, instruccions i normes.


El llenguatge i les llengües.

Les llengües d’Espanya.

Els registres lingüístics. El registre col·loquial. El registre formal. Usos orals i escrits.

L’alfabet i els dígrafs.

UNITAT 2

La premsa escrita i els mitjans de comunicació audiovisuals.

Les seccions d’un diari.

La notícia.

Concepte de substantiu.

Gènere i nombre del substantiu.

Classes de substantius.

La síl·laba.

Els diftongs i el hiat. El triftong.

UNITAT 3

La narració: concepte i estructura.

La narració literària. El narrador.

Els personatges, l'espai i el temps.

L’adjectiu qualificatiu: concepte.

El gènere i el nombre de l'adjectiu.

El grau de l'adjectiu.

Classes d'adjectius.

L’accentuació.

L’obertura de les vocals.

67

UNITAT 4

L’exposició: concepte.

Fases en l’elaboració d’un text expositiu.


La descripció: concepte. Classes de descripcions.

Fases en l’elaboració d’un text descriptiu.

Els determinants: concepte.

Adjectius demostratius.

Adjectius possessius.

Adjectius numerals.

Adjectius indefinits.

Regles generals de la dièresi.

UNITAT 5

El text literari.



El pronom.

Pronoms demostratius i possessius.

Pronoms numerals i indefinits.

Pronoms personals (febles).

L’apostrofació.

UNITAT 6


La narrativa.

La poesia.

El teatre.

El verb. Concepte de verb.

La forma del verb.

Formes verbals simples i compostes.

Verbs regulars i verbs irregulars.

Les grafies b / v.

68

UNITAT 7

El mite.

La funció dels mites.

Els mites grecs.

La mitologia hebrea.

El mode indicatiu: formes simples i formes compostes.

El mode subjuntiu: formes simples i formes compostes.

El mode imperatiu.

Els verbs irregulars. Les lletres p / b, t / d, i c / g

UNITAT 8

Les llegendes. Concepte.

Tipus de llegendes.

Les llegendes literàries.

Les paraules invariables.

Els adverbis.

Les preposicions i les conjuncions. La essa sorda i la essa sonora

UNITAT 9 El conte. Concepte de conte.

Els contes populars.

Les rondalles.

Les faules.

L’estructura de la paraula.

Família lèxica.

Lexemes i morfemes.

Formació de paraules.

Ús de les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig.

UNITAT 10

La mesura dels versos. Fenòmens mètrics. Classes de versos.

La rima consonant. La rima assonant. Los versos solts. El vers lliure. El vers blanc.

El sintagma. Classes de sintagmes

L’oració. El subjecte i el predicat.

El sintagma nominal. El sintagma verbal.

69

La concordança.

La localització del subjecte.

Subjecte omés

Els complements del verb.

El dígraf ela geminada.

UNITAT 11

L’estrofa.

Poemes estròfics: el sonet.

Poemes no estròfics: el romanc.

Oracions enunciatives.

Oracions interrogatives i exhortatives.

Oracions exclamatives, dubitatives i desideratives.

El punt i la coma.

UNITAT 12

El teatre.

El text teatral.

Diàleg i monòleg.

La representació.

El text. Concepte de text.


Els connectors. La puntuació dels diàlegs

BIBLIOGRAFIA: Dolors Badia i d’altres, 1r Quadern autocorrectiu de

vocabulari, Ed.: Eumo/Bullent.

Dolors Badia i d’altres, 2n Quadern autocorrectiu de


Dolors Badia i d’altres, 3r Quadern autocorrectiu de


Dolors Badia, Jocs d’expressió oral i escrita, Ed.:

Eumo/Bullent.

70

TALLER DE SEGON CURS DE L’ESO

UNITAT 1: Històries per capítols

Model Textual:

La novel·la

Elements dels textos narratius

Gramàtica:

Les categories gramaticals

El substantiu

El verb

El temps d’indicatiu (I) Present i Passats

Ortografia:

L’alfabet

Els dígrafs

Les lletres b i v

Lèxic:

Sinònims

Antònims

Literatura:


La novel·la fantàstica

71

UNITAT 2: Conta, conta 11. Model Textual:

12. El conte

13. Gramàtica:

14. Els determinants

15. El temps d’indicatiu (II):Futur I condicional

16. Ortografia:

17. La síl·laba

18. La separació de síl·labes

19. Les lletres m, n i l’aplec mp

20. Lèxic:

21. La polisèmia

22. Literatura:

23. La novel·la romàntica

UNITAT 3: Tinc totes les cartes Model Textual:

La carta

Gramàtica:

Els pronoms febles

La substitució del CD I del CI per pronoms febles

72

L’imperatiu

Ortografia:

L’accentuació

Les lletres p/b, t/d i c/g al final de paraula

Lèxic:

Les abreviatures

Literatura:

La novel·la de misteri i terror

UNITAT 4: Tens bon aspecte Model Textual:

La descripció de persones

Gramàtica:

L’adjectiu

L’oració copulativa

Ortografia:

La dièresi

Les lletres g i j i els dígrafs tg i tj

Lèxic:

Hipònims i hiperònims

Literatura:

La novel·la històrica

UNITAT 5: Llocs inoblidables Model Textual:

73

La descripció d’espais

Gramàtica:

Les preposicions

Oracions actives i oracions passives

El temps de subjuntiu: el present

Ortografia:

El punt, la coma i el punt i coma

Les lletres x, l’aplec ix i els dígrafs tx i ig

Lèxic:

Les endevinalles, els refranys i les frases fetes

Literatura:

La novel·la d’aventures

UNITAT 6: Parles pels colzes Model Textual:

El diàleg

Gramàtica:

Els pronoms interrogatius

Les oracions juxtaposades

Les combinacions de pronoms febles

Ortografia:

Els dos punts, els punts suspensius i les cometes

La esse sorda i la esse sonora

Lèxic:

74

Els barbarismes

Literatura:

El teatre

UNITAT 7: Manual d’instruccions Model Textual:

El, text instructiu

Gramàtica:

L’adverbi i les locucions adverbials

El complement circumstancial

Les oracions coordinades

Ortografia:

Escriptura de numerals

Ús de r i rr

Lèxic:

La derivació (I): els prefixos

Literatura:

La poesia

UNITAT 8: i tu, què opines? 11. Model Textual:

12. El text argumentatiu

13. Gramàtica:

14. Les conjuncions

15. Les oracions subordinades adverbials (I):

causals i finals

75

16. Ortografia:

17. Ús de les majúscules

18. Ús de la ele geminada (l.l)

19. Lèxic:

20. La derivació (II): els sufixos

21. Literatura:

22. L’assaig

UNITAT 9: Preveure el futur – Model Textual:

– El text predictiu

– Gramàtica:

– Les oracions subordinades adverbials (II) de lloc, de

manera i de temps.

– Ortografia:

– Pràctiques de puntuació

– Les lletres c i q i el dígraf qu

– Lèxic:

– La composició

– Literatura:

– La cançó

INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ

Al llarg de cada una de les unitats didàctiques s'utilitzaran preferentment com a

instrument d’avaluació les produccions escrites i orals realitzades pels alumnes bé en

l'entorn acadèmic, bé en l'entorn familiar com a resultat de les tasques de classe. D'esta

76

manera, el quadern de classe, l'observació directa en la realització d'activitats, la

correcció dels exercicis i l'adequació al context es constitueixen com els principals

instruments d'avaluació en la pràctica quotidiana.

No obstant això, es contempla la possibilitat de realitzar, al final de cada una de

les unitats, una prova d'avaluació per a comprovar el progrés en el procés

d'ensenyament-aprenentatge que segueix l'alumne. Aquesta prova estarà orientada a

demostrar el grau de competència adquirit fins al moment a través de tasques diverses.

El resultat final de la prova ha d'ajudar el professor a comprovar en quin grau l'alumne

és competent en comunicació lingüística.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

Tot el curs depén d'uns mateixos procediments d'avaluació: per a comprovar el

nivell de competència en comunicació lingüística hem d'utilitzar els instruments

d'avaluació al nostre abast i promoure un aprenentatge significatiu i autònom. Per això,

l'observació directa, la correcció personalitzada i la comprovació de la naturalesa de la

correcció realitzada pels alumnes es converteixen en els principals procediments

d'avaluació.

Açò és aplicable a les tasques que es realitzen al llarg de cada unitat, però també

a la prova de contingut, amb l'única excepció que la correcció en aquest últim cas la

realitza el professor, no l'alumne. No obstant això, aquest procés corrector no ha

d'avaluar tan sols el resultat final, sinó el procés en si. Per a avaluar el dit procés, les

tasques proposades han d'estar encaminades a aquest objectiu, no sols a demostrar uns

coneixements teòrics. Com a resultat de totes les tasques que realitza en l'activitat diària

i, si és el cas, en la prova d'avaluació al final de cada unitat, l'alumne ha de ser

qualificat amb una nota numèrica final de l'avaluació. Eixa nota numèrica dependrà del

protocol de qualificació adoptat per cada departament. En el nostre cas aquest protocol

segueix les pautes següents:

30% dels exercicis

d'avaluació.

20 % del quadern.

40% dels treballs de

redacció i anàlisi.

10 % de l'actitud.

77

BIBLIOGRAFIA:



Dolors Badia i d’altres, 2n Quadern autocorrectiu de




Dolors Badia, Jocs d’expressió oral i escrita, Ed.:

Eumo/Bullent.

78

CRITERIS METODOLÒGICS I DE SELECCIÓ DE L’ALUMNAT DE

DESDOBLAMENT

– Desdoblament en el 1r Curs de l’ESO:

Per tal de distribuir l’alumnat de desdoblament hem seguit el criteri numèric. És a dir

el que hem volgut aconseguir és un nou grup dividint-lo per la meitat. Per tant aquest

nou grup no es el dels alumnes que menys sap, o el dels alumnes que no deixen donar

classes, sinó que en la mida del possible és un grup heterogeni on ha d’haver tot tipus

d’alumnat, evitant l’estigmatització i convertir-los en guetos.

11. La capacitat de l’aula on s’havia de donar el desdoblament (15

alumnes com a màxim)

12. Les característiques dels alumnes que havien d’anar al

desdoblament.

13.

Pel que fa a l’Avaluació aquesta la realitzarà el professor respectiu, ja que formen un

nou grup.

14. Alumnes no catalanoparlants:

Amb els alumnes procedents de països o territoris no catalanoparlants d’incorporació

recient al sistema educatiu valencià s’utilitzaran altres textos més específics, per al

seu procés d’aprenentatge, així com quaderns d’autoavaluació, per tal d’afavorir el

treball individualitzat i la més ràpida incorporació al grup de la classe.

Educació Secundària

(BATXILLERAT)

79

Valencià:

Llengua i literatura

Projecte curricular a partir dels materials de Batec 1

Bromera.txt

80

Valencià:

Llengua i literatura

AUTORS

Vicent Borràs

Enriqueta Rincon

Antoni Torreño

DIRECTOR EDITORIAL

Josep Gregori

Projecte curricular a partir dels materials de Batec

Bromera.txt

MATERIALS EDUCATIUS

PER A L’ESCOLA VALENCIANA

81

ÍNDEX

1. Justificació: objectius (generals i d’àrea), continguts i criteris d’avaluació

1.1. El Batxillerat. Objectius generals de l’etapa.

1.2. Introducció al currículum de les matèries lingüístiques del Batxillerat del

DECRET 102/2008, de la Conselleria d’Educació. Objectius generals de l’àrea.

1.3. Continguts especificats en el currículum de Batxillerat (DECRET 102/2008,

de la Conselleria d’Educació) per a l’assignatura Valencià: llengua i literatura I i

II, a la Comunitat Valenciana

1.4. Els temes transversals i el tractament de la diversitat

1.5. Criteris d’avaluació

2. Els materials didàctics de Batec per a Batxillerat

2.1. El llibre de l’alumne

2.2. Quadre de continguts de Batec 1 i Batec 2

3. Distribució concreta dels continguts en les unitats de Batec 1: procediments, conceptes

i actituds

3.1. UNITAT 1

3.1.1. Conceptes

3.1.2. Procediments

3.1.3. Actituds

3.2. UNITAT 2

3.2.1. Conceptes

3.2.2. Procediments

3.2.3. Actituds

3.3. UNITAT 3

3.3.1. Conceptes

3.3.2. Procediments

3.3.3. Actituds

3.4. UNITAT 4

3.4.1. Conceptes

3.4.2. Procediments

3.4.3. Actituds

3.5. UNITAT 5

3.5.1. Conceptes

3.5.2. Procediments

3.5.3. Actituds

3.6. UNITAT 6

3.6.1. Conceptes

3.6.2. Procediments

3.6.3. Actituds

3.7. UNITAT 7

3.7.1. Conceptes

3.7.2. Procediments

3.7.3. Actituds

3.8. UNITAT 8

3.8.1. Conceptes

82

3.8.2. Procediments

3.8.3. Actituds

3.9. UNITAT 9

3.9.1. Conceptes

3.9.2. Procediments

3.9.3. Actituds

4. Objectius i criteris d’avaluació seqüenciats en cada unitat didàctica

4.1. Unitat 1

4.1.1. Objectius didàctics

4.1.2 . Criteris d’avaluació

4.2. Unitat 2


42.2 . Criteris d’avaluació

4.3. Unitat 4


43.2 . Criteris d’avaluació

4.4. Unitat 4



4.5. Unitat 5



4.6. Unitat 6



4.7. Unitat 7



4.8. Unitat 8



4.9. Unitat 9



5. Metodologia educativa

5.1. Principis metodològics de l’etapa

5.2. La funció del professorat

5.3. Enfocament metodològic de l’àrea

6. Característiques psicològiques de l’alumnat

6.1. Adolescència i evolució

6.2. Adolescència o transformació psicològica

6.3. El pensament formal, una meta evolutiva fonamental

6.4. El desenvolupament de les habilitats cognitives per mitjà de les habilitats del

currículum

83

1. Justificació: Objectius(generals i d’àrea), continguts i criteris d’avaluació

Batec és el nostre nou projecte per al Batxillerat LOE, que arreplega els objectius i

l’esperit de les actuals ordenacions educatives valenciana, espanyola i europea.

L’ensenyament de la llengua i la literatura, basat en el Marc de Referència Europeu, es

revesteix d’una metodologia comunicativa i incorpora de manera decidida i pràctica les

noves tecnologies de la informació (TIC) tant com les actuals eines procedimentals.

L’objectiu principal de l’àrea de valencià en aquesta etapa final educativa és

aconseguir bons usuaris amb una competència lingüística C (Portfolio europeu de les

llengües); uns usuaris que empren el valencià amb un bon nombre de destreses

lingüístiques, i que reflexionen també al llarg dels dos cursos de Batxillerat sobre el

passat, el present i la projecció futura de la llengua. Per això els materials que hem

preparat en el llibre de l’alumne combinen el treball amb textos de tota mena i la

pràctica lingüística de comprensió i expressió oral i escrita. En aquest sentit, el

professorat té a l’abast un paquet de recursos sonors i audiovisuals en suport digital per

completar moltes de les activitats proposades. Al mateix temps, en la Guia de recursos

per al professorat trobareu un annex important de textos, en el solucionari de cada

unitat, així com models d’avaluació.

Les pàgines següents concreten i

materialitzen les decisions didàctiques que hem hagut de prendre els autors i

l’editorial a l’hora d’elaborar Batec 1 i 2, els materials de valencià de Bromera.txt

per al Batxillerat, tot i que ací ens centrem específicament en el primer curs de

l’etapa. Ara només cal que el professorat que els adopte, com a rector i animador del

grup i del procés educatiu, faça seu el nostre projecte i acabe de concretar i de

determinar els objectius que pretén que assolisca l’alumnat, per mitjà de quins

continguts, amb quina metodologia de treball, amb quin ordre dels possibles, etc. Els

nostres materials estan pensats per a satisfer el màxim de tipologies de professorat i

d’alumnat existents; però, com que, per diverses raons, entre les quals el temps, tot

no es pot aplicar a totes les situacions educatives, queda en les mans de cada

departament o de cada professor o professora l’últim nivell de concreció o de

selecció del currículum. Per tant, no ens ha de doldre deixar de veure alguns aspectes

per a poder aprofundir en uns altres.

Però això implica que els docents tinguen clars els elements del procés educatiu,

la seua justificació i per quines opcions s’inclinen, perquè només d’aquesta manera

podran oferir als discents una visió global i definida del desenvolupament de la matèria,

tal com pretenen els nostres materials, i especialment aquest projecte.

Només cal afegir que la nostra opció aposta per ajudar a assolir la meta ideal del

professorat de valencià, sense augmentar l’esforç ni minvar les possibilitats d’èxit

acadèmic pròxim: fer més i més bons usuaris de la nostra llengua i acostar-los al fet

lingüístic i literari d’una manera rigorosa, però planera i pràctica. Cal evitar que els

arbres de l’obsessió aprovadora –sustentada majoritàriament en conceptes i

terminologies– o dels deliris de la didàctica-ficció –que vol fer equivaler educació i joc

sense cap esforç– ens impedisquen veure el bosc més ric i profund de la comunicació,

tant pràctica com estètica.

Aquest projecte curricular presenta les línies bàsiques (objectius i currículum)

del DECRET 102/2008, que estableix el currículum del Batxillerat en la Comunitat

Valenciana, en l’àmbit lingüístic i, en l’assignatura Valencià: llengua i literatura I i II.

84

1.1. El Batxillerat

Segons es desprén de la regulació de la LOE i del DECRET 102/2008, de la Conselleria

d’Educació que estableix el currículum del Batxillerat a la Comunitat Valenciana, el

Batxillerat és una etapa postobligatòria de l’educació secundària que té per finalitat

proporcionar als alumnes i les alumnes formació, maduresa intel·lectual i humana, així

com els coneixements i habilitats que els permeten desenvolupar funcions socials i

incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència. Es pretén que els

ensenyaments de Batxillerat capaciten els alumnes per a accedir a l’educació superior,

tant a l’ensenyament universitari com als ensenyaments artístics superiors, a la formació

professional de grau superior, als ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny

de grau superior i als ensenyaments esportius de grau superior. I per tant, encara que és

una etapa final dels estudis de secundària que conclou satisfactòriament amb l’obtenció

del títol de Batxillerat, té alhora un caràcter propedèutic o preparatori d’estudis

superiors de qualsevol àmbit de la especialització laboral i/o universitària

Per això en aquesta etapa es presta especial atenció a l’orientació educativa i

professional de l’alumnat, i es diversifiquen les modalitats de Batxillerat De qualsevol

maneta l’assignatura Valencià: llengua i literatura I i II forma part de les matèries

comunes a tot el Batxillerat, la finalitat de les quals és la d’aconseguir millorar la

formació general de l’alumnat, augmentar la seua maduresa intel·lectual i humana i

aprofundir en les competències que tenen un caràcter més transversal i afavoreixen

continuar aprenent. En concret, l’hàbit de lectura i la capacitat d’expressar-se

correctament, l’adquisició de valors, així com l’ús de les tecnologies de la informació i

la comunicació, estan integrats en el currículum de les matèries comunes, i també,

doncs, en l’àrea de Valencià: llengua i literatura.

Reproduïm tot seguit alguns dels objectius generals de l’etapa que afecten

directament o indirecta la dinàmica del procés ensenyament-aprenentatge de

l’assignatura Valencià: llengua i literatura, tant pel que fa al currículum com a la

metodologia a emprar o els criteris d’avaluació que es concretaran:

a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una

consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola així

com pels drets humans, que fomente la coresponsabilitat en la construcció d’una

societat justa i equitativa i afavorisca la sostenibilitat.

b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeta actuar de forma

responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre

pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.

c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones,

analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no

discriminació de les persones amb discapacitat.

d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions

necessàries per a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a mitjà de

desenvolupament personal.

e) Dominar, tant en la seua expressió oral com escrita, el castellà i el valencià, i

conèixer les obres literàries més representatives escrites en ambdues llengües.

fomentant el coneixement i l’estima del valencià; així com la diversitat lingüística i

cultural com a un dret i un valor dels pobles i de les persones.

f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres

objecte d’estudi.

85

g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la

comunicació.

h) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les

habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada; així com els seus mètodes i tècniques.

i) Conéixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus

antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar, de forma

solidària, el desenvolupament i millora del seu entorn social.

j) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i

dels mètodes científics. Conéixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i

la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com afermar la sensibilitat i el

respecte cap al medi ambient.

k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat,

iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com

a fonts de formació i enriquiment cultural.

m) Utilitzar l’educació física i l’esport per a afavorir el desenvolupament

personal i social.

n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària i de

la salut laboral.

o) Conéixer, valorar i respectar el patrimoni natural, cultural i històric de la

Comunitat Valenciana i la resta de les comunitats autònomes d’Espanya i contribuir a la

seua conservació i millora.

p) Participar de forma activa i solidària en el desenvolupament i millora de

l’entorn social i natural, orientant la sensibilitat cap a les diverses formes de voluntariat,

especialment els desenvolupat pels joves.

1.2. Introducció al currículum de les matèries lingüístiques del Batxillerat del

DECRET 102/2008, de la Conselleria d’Educació

L’ensenyament de la Llengua i Literatura té com a objectius primordials l’ampliació de

la competència comunicativa dels estudiants de Batxillerat en les dues llengües oficials

de la Comunitat, especialment en els discursos científic, tècnic, humanístic, cultural i

artístic; i el desenvolupament de la capacitat de comprensió dels textos literaris

mitjançant el coneixement dels aspectes més rellevants de la literatura de les dos

llengües.

Aquestes dues matèries comunes per a totes les modalitats del Batxillerat en

concurrència amb altres matèries, i d’acord amb les finalitats educatives establides per a

l’etapa, incideixen en el desenvolupament del raonament lògic, en l’adquisició de nous

sabers per mitjà de l’accés a la documentació i el tractament de la informació, en

l’educació de la sensibilitat artística i en l’anàlisi i valoració crítica de la realitat.

L’educació lingüística específica del Batxillerat es referirà a l’ús actiu de la

llengua en aquells àmbits que resulten especialment significatius per a la formació dels

estudiants d’esta etapa: discursos de l’àmbit acadèmic (científics, tècnics i humanístics),

discursos formals de la vida social, discursos dels mitjans de comunicació i discurs

literari.

S’atendrà, per tant, l’aprenentatge de la producció oral i escrita de les formes

convencionals del discurs acadèmic (memòries, informes, monografies, exposicions

orals, etc.) i dels esquemes textuals predominants en aquests gèneres discursius a través

de l’anàlisi i interpretació de textos de divulgació científica, estudis de crítica literària,

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=i

86

assajos, etc.; així com la utilització d’estratègies per a seleccionar la informació i per a

reelaborar-la per mitjà d’esquemes, resums, fitxes, quadres sinòptics, bases de dades,

etc., i tots aquells elements que la tecnologia posa al nostre abast.

És important, a més, que l’alumnat es familiaritze amb l’anàlisi i la posada en

pràctica dels esquemes argumentatius i les estratègies orientades a la persuasió, així

com el desenvolupament d’actituds crítiques i, en general, dels discursos que regulen la

vida social. Són d’especial importància els discursos d’expressió de l’opinió donada

l’especial rellevància dels mitjans de comunicació social a través dels quals els

ciutadans amplien els seus coneixements del món, al mateix temps que reben

valoracions i aportacions ideològiques que es manifesten en diversos àmbits (polític,

periodístic, religiós, publicitari, etc.) i es transmeten a través de canals i suports diversos

-diaris, cartells, ràdio, pamflets, etc. Quant als discursos reguladors de la vida social,

aquests es localitzen fonamentalment en l’àmbit de les institucions, tant públiques com

privades i en la relació interpersonal formal.

L’aprenentatge se centrarà, per tant, en el desenvolupament d’habilitats i

destreses discursives, és a dir, el treball sobre procediments ha d’articular l’eix de tot el

procés d’ensenyança i aprenentatge. Així l’estudi del discurs literari ha de contribuir, de

manera molt especial, a l’ampliació de la competència comunicativa ja que l’objectiu

bàsic d’esta etapa consisteix en l’ampliació de la competència literària entesa com la

capacitat per a llegir, analitzar i interpretar textos produïts amb intencionalitat artística o

considerats actualment com a literaris. Aquest objectiu implica consolidar l’hàbit de

lectura, aprofundir en el coneixement de les convencions de la tradició literària, ampliar

els sabers relatius al context cultural, ideològic i lingüístic en què s’han produït els

textos literaris. Considerem la Literatura com a memòria universal de la humanitat,

arxiu d’emocions, idees i fantasies, raó per la qual col·labora en la maduració

intel·lectual i humana dels lectors. Un aprenentatge de la Literatura ben dirigit

contribueix a l’autoconeixement, a la comprensió del comportament humà i a

l’enriquiment cultural en múltiples direccions; que són objectius formatius d’esta etapa.

La progressió en l’aprenentatge, respecte a etapes anteriors, radicarà en l’aprofundiment

del coneixement sobre les transformacions històriques dels gèneres encunyats per la

tradició i els seus contextos culturals; sobre l’ús crític de fonts bibliogràfiques i

documentals amb finalitat interpretativa, i, en general, sobre la manera especial de

comunicació que representa el discurs literari.

La reflexió sobre les unitats lingüístiques en els diferents àmbits d’ús serà

objecte d’aprenentatge en les dues llengües, la variació lingüística i els factors que

l’expliquen, l’adequació dels registres i usos socials, les exigències dels discursos

científics en l’ús de terminologies, les formes lingüístiques que indiquen la presència

dels factors del context, els procediments que contribueixen a cohesionar el text, les

diverses possibilitats lèxiques i sintàctiques que són utilitzables per a expressar un

mateix contingut, els procediments gramaticals per a integrar diferents proposicions en

un enunciat cohesionat, els mecanismes per a la formació de paraules, el coneixement

de les relacions entre sons i grafies en relació amb la varietat i amb les normes socials

en usos orals i escrits... L’activitat gramatical és un component dels processos de

comprensió i producció de textos i contribueix al desenvolupament d’aquestes

capacitats. La reflexió gramatical haurà de contribuir, a més, a sistematitzar i consolidar

els aprenentatges sobre l’estructura de la llengua realitzats en etapes anteriors, així com

a ampliar aquests coneixements en la mesura que la reflexió sobre la llengua s’aborda

en relació amb pràctiques discursives més complexes.

L’educació lingüística de l’alumnat del Batxillerat ha de referir-se també al

coneixement de la varietat lingüística segons factors geogràfics o històrics, així com de

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-va&palabra=reelaborarla

87

la variació en relació amb l’ús. Açò inclou la comprensió del caràcter plurilingüe

d’Espanya, del bilingüisme i de la situació actual del valencià i del castellà són

rellevants per a eradicar prejudicis i estereotips responsables d’actituds negatives cap a

les llengües i cap a qui les utilitzen, i, amb això, per a promoure canvis afectius i de

conducta que afavorisquen una convivència democràtica.

La graella següent recull els objectius generals de l’àrea seqüenciats en els dos

cursos, segons els nostres materials seguint l’esperit del DECRET 102/2008, de la

Conselleria d’Educació:

OBJECTIUS GENERALS

DE L’ÀREA PRIMER CURS SEGON CURS

1. Comprendre diferents

tipus de textos, orals i

escrits, i les seues

distintes estructures

formals, i, especialment

en l’àmbit acadèmic i en

els mitjans de

comunicació, posar

atenció en els elements

del context que en

condicionen una

adequada interpretació

1.1. Comprendre

discursos orals de

l’àmbit literari

atenent els elements

del context de

producció i recepció.

1.2. Comprendre

discursos escrits de

l’àmbit literari

atenent els elements

del context de

producció i recepció.

1.1. Comprendre discursos

orals i escrits socialment

significatius, propis de

l’àmbit acadèmic, dels

discursos orientadors de

l’opinió i la conducta

(mitjans de comunicació,

àmbit institucional i àmbit

publicitari), aquells que

regulen la vida social

(àmbit administratiu) i

propis del discurs literari.

2. Expressar-se oralment i

per escrit, especialment

en l’àmbit acadèmic,

per mitjà de discursos

adequats, coherents,

cohesionats i correctes,

sabent utilitzar i valorar

la llengua oral i la

llengua escrita com a

mitjans eficaços per a la

comunicació

interpersonal,

l’adquisició de

coneixements nous, la

comprensió i anàlisi de

la realitat i

l’organització racional

de l’acció.

2.1. Produir textos orals

i escrits amb intenció

literària fent ús, en

cada cas, de la

varietat lingüística

adequada al projecte

creatiu.

2.1. Produir textos orals i

escrits propis de l’àmbit

acadèmic, periodístic,

publicitari i administratiu,

utilitzant les normes

lingüístiques i

sociocomunicatives

adequadament.

3. Conéixer la realitat

plurilingüe i

pluricultural del món

actual, especialment de

la Comunitat

Valenciana, de l’Estat

espanyol i d’Europa i

3.1. Conéixer i valorar la

realitat pluridialectal

de l’àmbit lingüístic

propi.

3.2. Conéixer els

diferents moments

històrics que han


realitat pluridialectal de

l’àmbit lingüístic propi.


realitat plurilingüe de

l’Estat espanyol amb la

finalitat de superar

88

dels estats americans

castellanoparlants,

valorant la diversitat

lingüística com a

manifestació de la

naturalesa social de les

llengües i afavorint una

actitud respectuosa cap

a totes les llengües i els

seus parlants, coneixent

els distints orígens i

històries, i valorant

especialment, la

importància de la

normalització del

valencià per a

aconseguir la seua plena

incorporació en tots els

àmbits d’ús.

condicionat la

configuració interna i

externa de la llengua i

les seues

manifestacions

literàries.

3.3 Valorar la

importància de la

normalització del

valencià com a

símbol d’identitat

cultural i mitjà per a

entendre la realitat i

per a accedir al

patrimoni cultural

propi.

prejudicis relatius a les

llengües i evitar actituds

discriminatòries envers els

seus parlants.

3.3. Respectar la diversitat

plurilingüe i pluricultural.

3.4 Conéixer els diferents

moments històrics que han

condicionat la

configuració interna i

externa de la llengua.

3.5 Valorar la importància de

la normalització del

valencià com a símbol

d’identitat cultural i mitjà

per a entendre la realitat i

per a accedir al patrimoni

cultural propi.

4. Adquirir uns

coneixements

gramaticals,

sociolingüístics i

discursius per a ser

utilitzats en la

comprensió, l’anàlisi i el

comentari de textos i en

la planificació, la

composició i la

correcció de les pròpies

produccions.

4.1. Sistematitzar el

coneixement reflexiu

de l’estructura interna

de la llengua i de les

seues condicions d’ús

en funció dels

discursos relacionats

amb l’àmbit literari.

4.2. Aplicar aquesta

reflexió lingüística a

la producció de textos

relacionats amb

l’àmbit literari.

4.1. Ampliar i sistematitzar el

coneixement reflexiu de

l’estructura interna de la

llengua i de les seues

condicions d’ús en funció

dels diferents tipus de

textos objecte d’estudi

d’aquest curs.

4.2. Aplicar aquesta reflexió

lingüística a la producció

de textos propis

relacionats amb els àmbits

acadèmic, el propi dels

mitjans de comunicació –

periodístic i publicitari– i

l’administratiu.

5. Analitzar críticament

els discursos

orientadors de l’opinió i

els discursos reguladors

de la vida social, i

valorar la importància

de l’apropament als

discursos per al

coneixement de la

realitat.

5.1. Analitzar

críticament discursos

procedents de l’àmbit

literari.

5.2. Analitzar

críticament els tòpics

literaris universals.

5.1. Analitzar críticament

discursos procedents de

l’àmbit dels mitjans de

comunicació: notícia,

editorial, article d’opinió,

cròniques, reportatges,

publicitat…

5.2. Analitzar críticament

discursos propis de l’àmbit

administratiu, tant els

procedents de

l’administració com els

produïts pels ciutadans:

lleis, Decrets, instàncies,

resolucions, reglaments…

89

5.3. Valorar la importància

del coneixement dels dos

tipus de discursos

esmentats.

5.4. Valorar la importància

d’assolir la capacitat

crítica suficient davant

d’aquests discursos per a

interpretar adequadament

la realitat.

6. Utilitzar adequadament

la llengua com a

instrument per a

l’adquisició de

coneixements nous i per

a produir i interpretar

textos propis de l’àmbit

acadèmic, obtenint,

interpretant i valorant

informacions de

diferents tipus i

procedències, sent capaç

d’emprar tècniques de

busca, elaboració i

presentació de la

informació, utilitzant,

amb autonomia i esperit

crític, mitjans

tradicionals i les noves

tecnologies.

6.1. Fer servir

adequadament la

llengua com a

instrument per a

l’adquisició de nous

coneixements,

especialment els

referits a l’àmbit

literari.

6.2. Produir i interpretar

textos orals i escrits

relacionats amb

l’àmbit literari: crítica

literària, comentari de

textos literaris,

recensions,

ressenyes…

6.3. Emprar tècniques de

recerca i tractament

de la informació, tant

tradicionals com

procedents de les

noves tecnologies.

6.1. Fer servir adequadament

la llengua com a

instrument per a

l’adquisició de nous

coneixements.

6.2. Interpretar textos orals i


acadèmic.

6.3. Produir textos orals i


acadèmic: planificar i dur a

terme treballs monogràfics

orals o escrits; emprar

procediments per a obtenir,

emmagatzemar i

reformular informació;

elaborar esquemes, resums,

recensions, comentaris

crítics de textos…

7. Interpretar i valorar

críticament les obres

literàries a partir del

coneixement de les seues

formes convencionals

específiques (gèneres,

procediments retòrics,

etc.) i de la informació

pertinent sobre el

context

historicocultural de

producció, així com

sobre les condicions

actuals de recepció, i

dels trets identificadors

dels grans períodes en

valencià i castellà, així

7.1. Conéixer les

característiques dels

diferents gèneres

literaris.

7.2. Conéixer els

procediments retòrics

i altres recursos

d’anàlisi literària

presents en el discurs

literari.

7.3. Conéixer la

informació pertinent

sobre el context

historicocultural de

producció i recepció

de les obres literàries.

7.4. Reflexionar sobre

7.1. Conéixer les

característiques peculiars

del discurs assagístic.

7.2. Reflexionar sobre les

condicions actuals de

recepció dels textos

assagístics.

7.3. Interpretar i valorar

críticament els textos

propis del discurs

assagístic a partir dels

coneixements adquirits

suara esmentats.

7.4. Conéixer els trets

definidors dels grans

períodes de la nostra

literatura al llarg del segle

90

com d’obres i autors

significatius, utilitzant

de manera crítica les

fonts bibliogràfiques i

documentals adequades

per al seu estudi.

les condicions actuals

de recepció de les

obres literàries.

7.5. Interpretar i valorar

críticament les obres

literàries.

7.6 Conéixer els trets

identificadors dels

grans períodes de la

nostra literatura des

dels inicis fins el

segle XIX.

7.7 Conéixer els autors i

les obres més

significatives de cada

període

7.8 Utilitzar les fonts

bibliogràfiques i

documentals sobre

períodes, autors i

obres amb la finalitat

d’ampliar la

informació literària

adequada als

objectius del curs i

d’augmentar la

capacitat crítica.

7.9 Gaudir de la lectura

dels grans autors i

obres del segle XX.

XX: modernisme,

noucentisme,

avantguardes, període de

postguerra i literatura

actual.

7.5 Utilitzar de manera crítica

les fonts bibliogràfiques i

documentals per tal

d’ampliar la informació

sobre autors i obres més

rellevants del gènere.

8. Llegir i valorar les

obres literàries com a

manera d’enriquiment i

de trobar plaer, com a

manifestacions de la

sensibilitat artística de

l’ésser humà i com a

expressió de la identitat

cultural dels pobles,

apreciant el que el text

literari té de

representació i

interpretació del món

8.1. Valorar les obres

literàries com a mitjà

d’aprofundiment

intel·lectual i com a

aproximació a

múltiples

perspectives

d’observació i

recreació de la

realitat.

8.2. Valorar les obres

literàries com a

discursos

potenciadors de la

sensibilitat i com a

factor, alhora,

d’enriquiment

personal.

8.3. Valorar

positivament les

8.1. Llegir i valorar les obres

literàries com a mitjà

d’enriquiment personal:

mitjà d’aprofundiment

intel·lectual i

d’aproximació a múltiples

perspectives d’observació

de la realitat.

8.2. Llegir i valorar les obres

literàries com a discursos

potenciadors de la

sensibilitat artística.

8.3. Llegir i valorar

positivament les obres

literàries produïdes en la

nostra llengua com a

patrimoni cultural propi i

com a símbol d’identitat

col·lectiva.

91

obres literàries

produïdes en la nostra

llengua com a

patrimoni cultural

propi i com a símbol

d’identitat col·lectiva.

9. Analitzar críticament els

usos socials de les

llengües i evitar, en les

produccions pròpies,

aquells que manifesten

actituds

discriminatòries o

d’abús de poder, evitant

estereotips lingüístics

que suposen judicis de

valor o prejudicis.

9.1. Analitzar

críticament, i evitar

en les pròpies

produccions, els usos

de la llengua que

manifesten actituds

discriminatòries o

d’abús de poder en

relació amb el gènere

social, amb la llengua

que es parla o amb

grups socials

marginats en el nostre

entorn.

9.1. Analitzar críticament, i

evitar en les pròpies

produccions, els usos de la

llengua que manifesten

actituds discriminatòries o

d’abús de poder en relació

amb el gènere social, amb

la llengua que es parla o

amb grups socials

marginats en el nostre

entorn.

D’acord amb tot l’anterior, el currículum s’organitza en quatre blocs de continguts:

1. ESTUDI DEL DISCURS:

2. ESTUDI DE LA LLENGUA,

3. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

4. EL DISCURS LITERARI.

S’estableixen tres tipus de continguts:

a) Procediments, que es refereixen a destreses per a la producció i interpretació del

discurs, així com per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la

sistematització i aplicació dels coneixements gramaticals i literaris.

b) Conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i el

seu funcionament en el discurs, sobre la variació en la llengua i en els usos, i sobre les

convencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció.

c) Actituds afavoridores de la normalització de l’ús del valencià, d’un comportament

lingüístic no discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria.

La interrelació dels continguts és un factor que s’haurà de tindre en compte en la

seua seqüenciació al llarg d’aquesta etapa educativa, en l’elaboració de materials

didàctics, en la planificació de les activitats i tasques per a l’aula i en l’avaluació dels

processos d’ensenyança i aprenentatge.

92

1.3. Continguts especificats en el currículum de Batxillerat (DECRET 102/2008, de

la Conselleria d’educació) per a l’assignatura

Valencià: llengua i literatura I

1. Estudi del discurs.

Els continguts que corresponen a aquest nucli són:

Coneixement del paper que exerceixen els factors de la situació comunicativa en

la determinació de la varietat dels discursos.

Classificació i caracterització dels diferents gèneres de textos, orals i escrits,

d’acord amb els factors de la situació, analitzant el seu registre i la seua

adequació al context de comunicació.

2. Estudi de la Llengua.


Reconeixement de la relació entre la modalitat de l’oració i els actes de parla i

interpretació del significat contextual de les modalitats de l’oració.

Reconeixement i ús de les formes lingüístiques d’expressió de la subjectivitat i

de l’objectivitat i de les seues formes d’expressió en els textos.

Reconeixement i anàlisi de les relacions lèxiques de caràcter formal (composició

i derivació) com a formes de creació de paraules.

Distinció entre l’ús objectiu (denotació) i subjectiu (connotació) de les paraules.

Sistematització de conceptes relatius a l’estructura semàntica (significats verbals

i arguments) i sintàctica (subjecte, predicat i complements) de l’oració i a la unió

d’oracions en enunciats complexos, a fi de reconèixer i utilitzar diferents

possibilitats de realització en diferents contextos lingüístics i de comunicació.

Reconeixement dels trets configuradors del sistema fonològic del valencià en

relació amb el contacte entre llengües, amb les varietats sincròniques i amb les

convencions ortogràfiques.

Coneixement del fenomen de l’existència de diferents registres i usos socials i

valoració de la necessitat d’una norma.

Coneixement dels trets més característics i de l’origen del valencià.

Coneixement de la pluralitat lingüística d’Espanya, de les seues causes

històriques, de les situacions de bilingüisme i diglòssia i desenvolupament d’una

actitud positiva davant la diversitat i convivència de llengües i cultures.

3. Tractament de la informació.


Utilització de procediments per a l’obtenció, el tractament i l’avaluació de la

informació, a partir de documents procedents de fonts impreses i digitals, per a

la comprensió i producció de textos.

4. El discurs literari.


Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de

creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.

Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de

plaer, de coneixement d’altres móns, temps i cultures.

Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments

representatius de les diferents èpoques, gèneres i moviments, de manera que es

reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la

constància de certs temes i de l’evolució en la manera de tractar-los.

93

Composició de textos literaris o d’intenció literària a partir dels models llegits i

comentats.

Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de

biblioteques virtuals.

Les formes narratives al llarg de la història, des de la prosa medieval al

Modernisme. Les Cròniques medievals, Jaume Roig, Isabel de Villena, Roís de

Corella, Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch.

La poesia, culta i popular, des dels trobadors al Modernisme. Ausiàs March i

Teodor Llorente.

El teatre, culte i popular, des dels orígens fins al segle XIX. El Misteri d’Elx.

Francesc Mulet, Eduard Escalante, Bernat i Baldoví.

Valencià: llengua i literatura II

1. Estudi del discurs


Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre de textos de caràcter

expositiu i argumentatiu, procedents de l’àmbit acadèmic.

Composició de textos expositius orals i escrits propis de l’àmbit acadèmic, a

partir de models, atenent les condicions de la situació i utilitzant adequadament

els esquemes textuals.

Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre dels textos

periodístics i publicitaris.

Composició de textos periodístics, prenent com a model els textos analitzats.

2. Estudi de la llengua


Reconeixement i ús de connectors, marcadors (conjuncions, adverbis, locucions

conjuntives, prepositives o adverbials i expressions de funció adverbial) i

procediments anafòrics que contribueixen a la cohesió del text.

Coneixement de les relacions que s’estableixen entre les formes verbals com a

procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels

temps verbals.

Reconeixement i anàlisi de les relacions semàntiques entre les paraules en

relació amb la coherència dels textos i de la seua adequació al context, amb

especial atenció als contextos acadèmics i socials.

Valoració de la importància de les terminologies dels distints coneixements

acadèmics.

Coneixement i ús reflexiu de les normes gramaticals, ortogràfiques i

tipogràfiques, apreciant-ne el valor social.

Reconeixement i ús de procediments lingüístics i paralingüístics d’inclusió del

discurs d’altres en els propis.

Aplicació reflexiva d’estratègies d’autocorrecció i autoavaluació per a

progressar en l’aprenentatge autònom de la llengua.

3. Tractament de la informació


Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport paper com

digital, i estima per la necessitat social de cenyir-se a les normes gramaticals,

ortogràfiques i tipogràfiques.

94

4. El discurs literari


Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de

creació i transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.

Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de

plaer, de coneixement d’altres mons, temps i cultures.

Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments

representatius de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es

reconeguen les formes literàries característiques, es prenga consciència de la

constància de certs temes i de l’evolució en la manera de tractar-los.


comentats.

Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de

biblioteques virtuals.

Les formes narratives des del Modernisme fins a l’actualitat. Martí Domínguez i

Enric Valor.

La poesia des del segle XX fins a l’actualitat. Carles Salvador, Xavier Casp,

Vicent Andrés Estellés i María Beneyto.

Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins als nostres dies.

L’assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l’actualitat. Joan Fuster.

95

1.4. Els temes transversals i el tractament de la diversitat

Continuem tractant curricularment alguns temes transversals (Educació ambiental,

Educació per a la pau, Educació del consumidor, Educació per a la igualtat

d’oportunitats entre sexes, Educació per a l’oci i el temps lliure, Educació per a la

diversitat cultural, Educació per a la solidaritat…) Aquests temes apareixen formulats,

sobretot, com a continguts actitudinals, però també com a continguts conceptuals i

procedimentals en alguns casos.

Solem incloure aquests temes a partir de textos (orals o escrits) que poden ser

tant reals i actuals, com literaris i d’altres èpoques, i solen treballar-se en activitats

diverses (tant individuals com col·lectives, orals i escrites). Però perquè aquests

continguts no esdevinguen elements aïllats i, per tant, difícilment assumibles com a

valors que han de ser omnipresents en la comunicació personal de cadascú, hem assumit

que:

a) que estiguen presents en totes les unitats i que mantinguen una relació

adequada amb cada context històric, literari o comunicatiu; i

b) que les mostres de discursos que oferim i les activitats que els treballen

impulsen l’alumnat, d’una manera natural i integradora, a reflexionar i a

posicionar-s’hi.

Quant al tractament de la diversitat, en estudiar els processos d’ensenyament-

aprenentatge, hom sol coincidir en el fet que els aprenentatges depenen de les

característiques singulars de cada aprenent, de les experiències que ha viscut –diferents

centres, professorat, materials didàctics, grau d’exigències…– i dels seus interessos,

motivacions i capacitats. En Batxillerat, sembla més raonable exigir de l’alumnat que,

majoritàriament, tinga voluntat d’assolir, com a mínim, un nivell mitjà de coneixements

dins del grup. Això implica que cal esperar que l’actitud dels discents siga estructurada,

homogènia i positiva de cara a l’activitat acadèmica, per tal com es tracta d’una etapa

postobligatòria adreçada als estudis posteriors, i perquè els anys i la superació de l’ESO

hauran marcat un procés de selecció i de més maduresa. Però, de tota manera, pensem

que no cal descuidar un enfocament pedagògic que, també en Batxillerat, contemple

l’atenció a la diversitat de l’alumnat com un eix de la seua actuació.

D’acord amb el que acabem de dir, el currículum ha de ser obert, flexible i

diversificat i s’ha de regir pels principis d’unitat, de diversificació i d’especialització

en alguns dels grans àmbits del saber, de la cultura i de la professionalització, el

projecte que concreta la proposta de Bromera.txt per a Batxillerat presenta els trets

següents:

a) Es guia pel principi d’unitat ja que, pel que fa als continguts, sobretot amb

relació als conceptuals, abasta els mínims requerits pel currículum oficial i, a

més, contempla un conjunt d’elements bàsics, assumibles per la pràctica

totalitat dels alumnes i de les alumnes d’aquest nivell.

b) Al mateix temps, és obert, flexible i diversificat, sense que hi falten els

continguts bàsics establits, possibilita diverses ordenacions didàctiques i

selecció de les activitats i la matèria curricular.

c) Moltes activitats possibiliten el treball en grup. Aquest sistema pot continuar

sent una eina per a facilitar la interacció entre alumnes amb diferents

capacitats i coneixements i pot millorar la motivació i la competència dels més

febles, afavorint l’aprenentatge per la imitació de les estratègies i dels

recursos utilitzats pels companys i companyes.

96

En conclusió, les nostres propostes pretenen adequar el procés d’ensenyament-

aprenentatge a les característiques específiques de cada alumne. Amb aquesta intenció

es plantegen formes d’intervenció educativa que facen compatibles els interessos del

grup i els de l’individu de manera que el motiven a esforçar-se, a emprendre alguna de

les diverses vies de treball que se li proposen a fi d’aconseguir, com a objectiu prioritari,

una preocupació personal per la nostra llengua i la nostra literatura, tant en el seu

vessant comunicatiu i sociolingüístic com en la seua faceta estètica. Però açò ho

aconseguirem si, a partir del coneixement, som capaços de provocar canvis en els

comportaments lingüístics –individuals i col·lectius– i que aquests esdevinguen hàbits

permanents de respecte al patrimoni lingüístic i cultural dels valencians, per damunt de

l’assignaturització i com alguna cosa més profunda que el legítimament desitjat aprovat.

97

1.5. Els criteris d’avaluació

Els criteris d’avaluació dels dos cursos de Batxillerat per a l’assignatura Valencià: llengua

i literatura, atenent el DECRET 102/2008, de la Conselleria d’Educació, són els

següents:

PRIMER CURS SEGONS CURS

1. Analitzar oralment i per escrit textos

(orals, escrits i iconicoverbals) pertanyents

a diferents situacions de comunicació,

tenint en compte la funció social que

exerceixen, la tradició cultural en què

s’inscriuen i els valors que transmeten,

assenyalant-ne les idees principals i les

secundàries, aportant-hi una opinió

personal.

1. Analitzar i valorar textos escrits de

diferent grau de formalització, tenint en

compte la funció social que exerceixen, la

tradició cultural en què s’inscriuen,

l’estructura i els valors que transmeten,

2. Realitzar, de forma oral, una exposició

acadèmica sobre un tema, planificant-la

prèviament i adoptant l’estratègia

comunicativa adequada.

2. Elaborar treballs crítics a partir de la

consulta de fonts de divers tipus i integrar

la informació en textos de síntesi, que

presenten les dades principals i els distints

punts de vista, les seues relacions i la

perspectiva pròpia, utilitzant els

procediments de documentació i

tractament de la informació propis de

l’àmbit acadèmic.

3. Elaborar breus treballs crítics a partir de

la consulta de fonts de divers tipus i

integrar la seua informació en textos de

síntesi, que presenten les dades principals i

els distints punts de vista, les seues

relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant

els procediments de documentació i

tractament de la informació propis de

l’àmbit acadèmic.

3. Compondre textos escrits expositius i

argumentatius de caràcter formal, sobre

temes literaris, literaris o relacionats amb

l’actualitat social i cultural.

4. Compondre textos escrits expositius i

argumentatius sobre temes literaris o

lingüístics.

4. Identificar en intercanvis comunicatius

de qualsevol tipus, especialment en textos

específics, expressions i valoracions que

denoten usos discriminatoris (en relació

amb el gènere social, amb la llengua, amb

el grup ètnic o amb la pertinença a grups

considerats marginals en la nostra

societat), reflexionar críticament sobre

estes i evitar-les en les produccions

pròpies.

5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació

de textos i en la regulació de les

produccions pròpies, els coneixements

sobre les diferents unitats de la llengua, les

seues combinacions i, si és el cas, la

relació entre aquestes i els seus significats.

5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació

de textos i en la regulació de les

produccions pròpies, els coneixements

sobre les diferents unitats de la llengua, les

seues combinacions i, si és el cas, la

relació entre aquestes i els seus significats;

utilitzant-hi la terminologia adequada.

98

6. Discernir els components bàsics i

l’estructura del lèxic del valencià i

analitzar críticament els mecanismes

d’incorporació d’elements fònics,

morfosintàctics i lèxics com a

conseqüència de les relacions entre les

llengües.

6. Comprendre l’origen i la formació del

valencià en la seua història i en el moment

actual; valorant-ne les varietats.

7. Distingir les diferents llengües

constitucionals d’Espanya, especialment de

la Comunitat Valenciana

7. Distingir les diferents llengües

constitucionals d’Espanya, conéixer-ne

l’origen i l’evolució, promoure’n l’ús

normalitzat en tots els àmbits i valorar

críticament les situacions de bilingüisme.

8. Conéixer, identificar i analitzar en

activitats discursives diverses les actituds

sociolingüístiques que es manifesten, així

com les diferents causes que poden tindre,

en una situació de contacte de llengües.

8. Conéixer, identificar i analitzar les

varietats lingüístiques (espacials, socials i

d’estil) del valencià.

9.- Interpretar el contingut d’obres

literàries breus i fragments significatius de

la història literària en valencià (des dels

inicis fins al segle XIX) utilitzant els

coneixements sobre les formes literàries i

els distints períodes, moviments i autors.

9. Analitzar l’evolució històrica dels

gèneres literaris en valencià (segle XX i

XXI), atenent el marc històric i cultural i la

seua relació amb les obres i els autors més

destacats, coneixent i aplicant tècniques

d’anàlisi i de comentari de textos per a

interpretar obres literàries breus i

fragments significatius d’estes èpoques,

utilitzant els coneixements pertinents sobre

les formes literàries i els distints períodes,

moviments i autors.

10. Manejar els recursos informàtics bàsics

i aplicar-los a la busca i elaboració de la

informació.

10. Manejar els recursos informàtics bàsics

i aplicar-los a la busca i elaboració de la

informació.

99

2. Els materials didàctics de Batec per a Batxillerat El professorat, a l’hora de programar aquesta matèria, té propostes, necessitats i

preferències diferents que ens hem esforçat a conjuminar al màxim perquè no resulten

excloents o perquè, com a mínim, permeten un cert grau de personalització didàctica.

Però l’objecte d’estudi del Batxillerat actual s’organitza oficialment al voltant de quatre

blocs de contingut: estudi del discurs, estudi de la llengua, tractament de la informació i

el discurs literari. I, tot i que varien els temes estrictes de cada unitat, els blocs són els

mateixos per als dos cursos, la qual cosa fa que hàgem de combinar:

a) el coneixement de tot fet lingüístic com un fet comunicatiu, on

intervenen uns quants elements que el configuren,

b) la reflexió i la pràctica sobre el codi lingüístic per a millorar la

capacitat de comprensió i producció de textos,

c) el coneixement i l’aplicació dels recursos estilístics i literaris,

d) la història de la nostra literatura amb referències a textos significatius

d’altres cultures,

e) els tallers lingüístics i els literaris, i

f) la pràctica d’una sèrie de tècniques d’aprehensió de la informació,

que faran que el treball intel·lectual siga més pràctic i efectiu, i més

adequat a les noves possibilitats tecnològiques (TIC).

Però som conscients, i també volem que en siga el professorat des de bon

començament, que atendre totes les sensibilitats educatives implica oferir un ventall tan

ampli de possibilitats que de cap de les maneres es poden dur a terme totes extensament

i profundament. Açò vol dir que en els nostres materials oferim la possibilitat de

treballar tots els aspectes, però deixem en les mans del professorat la capacitat de

decidir-ne l’ordre i l’aprofundiment, resseguint els materials de cada unitat.

Els materials de què disposa el professorat per a desenvolupar el currículum són:

1. El llibre de l’alumne (Batec 1 i Batec 2), que és l’eina principal amb què compta

l’alumnat per a adquirir la primera part dels continguts exigits a l’etapa.

2. El CD (un per a Batec 1 i un altre per a Batec 2) de recursos sonors, que conté

versions musicades de poemes, fragments recitatius de textos narratius, teatrals i

poètics, relacionats tots ells amb parts del currículum

3. El DVD (un per a Batec 1 i un altre per a Batec 2) de recursos audiovisuals, amb

documents de vídeos procedents de films, reportatges especialitzats, programes

televisius, falques promocionals, representacions teatrals..., els quals ajuden a

comprendre, valorar i il·lustrar alguns apartats del currículum

4. La guia de recursos (una per a Batec 1 i una altra per a Batec 2) didàctics per al

professorat, amb:

el solucionari per a totes les activitats del llibre de l’alumne,

la concreció d’objectius, continguts i criteris d’avaluació en cada unitat

didàctica

un annex de textos complementaris a algunes activitats del llibre de

l’alumne

la normativa vigent del currículum del Batxillerat en matèria de llengües.

5. El suport d’Internet des de http://onex.bromera.com/ per a generar activitats i

proves d’avaluació

2.1. El llibre de l’alumne

http://onex.bromera.com/

100

El llibre Batec es troba dividit en nou unitats, que al seu torn contenen cinc apartats

importants. El professorat determinarà, en cada cas, el ritme, la selecció i

l’aprofundiment de continguts i activitats.

En Batec 1 el primer i el segon apartats són aproximacions a la tradició literària

històrica i contemporània (Història de la literatura i Un passeig literari pel segle XX

respectivament) per tal que des de la literatura es combinen a les classes la visió del

passat i del present. A continuació hi ha la secció Tècniques de treball, des d’on

s’acaren moltes de les destreses lingüístiques i procedimentals per a l’elaboració de

textos, treballs monogràfics, recerca d’informació... que es demanen des del currículum.

Les dues últimes seccions de les unitats són de llengua: una de reflexió lingüística (La

llengua en el seu context) i una altra de molt pràctica (Una norma per a tots), amb

exercicis d’ortografia, de gramàtica i lèxic, que pot ser en bona part autocorrectiva. Es

clou cada unitat amb una proposta d’autoavaluació (Repassem), en què es revisen la

major part dels continguts treballats a la unitat.

2.2 Quadre de continguts de Batec 1

Aquest són els quadres de continguts de Batec 1 . L’organització que s’hi proposa està

pensada per dividir el contingut del llibre en tres segments de tres unitats cadascun, els

quals correspondrien a les tres avaluacions del Batxillerat. Això no obstant es pot seguir

igualment una seqüenciació vertical, des de la qual es treballarien en bloc determinats

continguts i objectius d’una secció que si així interessara per la dinàmica de l’aula o per

la programació general de determinats departaments didàctics o professors.

BATEC 1

HISTÒRIA DE LA

LITERATURA

UN

PASSEIG

LITERARI

PEL SEGLE

XX

TÈCNIQUES DE TREBALL LA LLENGUA EN EL SEU CONTEXT NORMATIVA

1

Primers

batecs

(pàgs. 7-

38)

Concepte de

literatura.

La narrativa

Primer terç

del segle

XX

Escriure

El procés d’escriptura

Escrits per a ser dits

L’escriptura literària

La comunicació: concepte i

elements.

Funcions del llenguatge

La llengua com a sistema

Obertura de les vocals

L’article

Els indefinits prou i bastant

Verbs irregulars

Nexes: i i o

La derivació

2

Del batec

a la

paraula

(pàgs. 39-

68)

La poesia i el

teatre

La

literatura

de

postguerra

Recerca d’informació (fonts

tradicionals i noves fonts)

La XLPV

Àmbits d’ús, gèneres discursius i

registres lingüístics

La separació sil·làbica

Els possessius i els numerals

L’imperfet en –eia

Formes verbals acabades en *am

i *au

Incorreccions en la causalitat

Composició de mots

3

Primeres

paraules

(pàgs. 69-

102)

La prosa medieval La

literatura

en el

període

constitucio

nal

El subratllat, el resum i l’esquema

Noves tecnologies

Els dialectes geogràfics

Caracterització del valencià com

a varietat dialectal.

L’origen del valencià.

Geminacions, apostrofació i

contracció.

res, gens, cap

Segona conjugació

perquè, per què i per a què.

Cultismes, neologismes i

arcaismes

4

Paraules

justes

Entre el

medievalisme i els

nous temps

La

literatura

ètica i el

El treball monogràfic i l’exposició

oral

Del fonema al text: la doble

articulació del llenguatge.

La fonologia de la nostra llengua

L’accentuació.

L’article neutre

Els verbs cloure i fondre

102

(pàgs. 103-

132)

compromís respecte a altres sistemes

lingüístics

La morfologia: categories

gramaticals

Partícules adversatives

Vulgarismes

5

Paraules

cantades

(pàgs. 133-

164)

Dels trobadors a

Ausiàs March

Vicent

Andrés

Estellés

Comentari de poesia Nivells i disciplines lingüístiques

L’accent diacrític

La dièresi.

Els pronoms febles en, ho i hi

Els verbs pondre, posar i soler

que i què

Coherència lèxica dels derivats

HISTÒRIA DE LA

LITERATURA

UN

PASSEIG

LITERARI

PEL SEGLE

XX

TÈCNIQUES DE TREBALL LA LLENGUA EN EL SEU CONTEXT NORMATIVA

6

Paraules

contades

(pàgs. 165-

198)

La narrativa de

cavallers

Mercè

Rodoreda

Comentari de narrativa La formació i la creació de

paraules

b/ v /, -b/-p, -t /-d

Pronoms febles CI i CD

Verbs acabats en -metre i –cebre

com a, per a, fins a, des de, cap a

Semblants però diferents

7

Batecs del

pensament

(pàgs. 199-

230)

Renaixement,

Barroc i

neoclacissisme

Joan Fuster Textos crítics: ressenya i dissertació La sintaxi

Del pensament a l’oració

Els constituents bàsics de l’oració

(subjecte i predicat)

Els complements

-c/-g, cu/qu/k

El CD i la preposició a

Verbs velaritzats

Les preposicions a i en locatives

Expressions genuïnes amb

preposicions

8

Batecs a

La tradició teatral Rodolf

Sirera

Comentari de teatre Les propietats textuals:

coherència, cohesió i adequació.

z, s, ss, c, ç

El CD i el participi

103

l’escenari

(pàgs. 231-

258)

La modalització i la

impersonalització en els textos

Verbs acabats en -éixer

Les preposicions a i en temporals

Locucions adverbials

9

Nous

batecs

(pàgs. 259-

290)

La Renaixença Renovació

i

experiment

ació

literàries

La reescriptura i els processadors de

textos

Conceptes bàsics en

sociolingüística.

El contacte de llengües a

Espanya.

Les actituds lingüístiques

Grafies palatals

Adverbis en –ment

Els verbs de la tercera conjugació

Preposicions per a expressar la

localització vertical

Coherència lèxica interna

Parts i seccions de les unitats:

1) Presentació de la unitat, on hi ha el títol que identifica tota la unitat i els

continguts conceptuals que s’hi tracten

2) Teoria de la literatura (unitats 1 i 2): aquesta secció obri tan sols les dues

primeres unitats. Es pretén de fer així, una introducció teòrica i pràctica del

funcionament del codi literari i dels trets dels seus gèneres tradicionals: narrativa

i assaig (unitat 1), i poesia i teatre (unitat 2.)

3) Història de la literatura (unitats 3 - 9): aquesta secció fa un recorregut per la

història social i cultural de la nostra llengua, i centra la seua anàlisi en la

producció literària contextualitzada (autors, obres, època, estils literaris...) Hi

distingirem:

Una pàgina de presentació de la secció on apareix el títol i s’hi fa un primer

acostament al tema tractat

Un seguit de fulls que desenvolupen per apartats –d’una pàgina o d’una

doble pàgina d’extensió– continguts relacionats amb el tema de la secció.

En aquests fulls es combinen explicacions conceptuals, textos identificats

amb una numeració creixent, i activitats relacionades amb la comprensió

dels conceptes, dels textos; o de recerca, producció de textos, debat...

La sessió de lectura: una doble pàgina en què s’ofereix una lectura generosa,

que pretén provocar el gust de la lectura de textos importants de la nostra

tradició literària, a través d’activitats d’animació lectora i de comprensió.

Aquesta doble pàgina està dissenyada perquè corresponga grosso modo a

una sessió a l’aula dedicada a la lectura i a les activitats al voltant de la

lectura..

El Tòpic literari serveix d’enllaç entre diverses visions d’un tema al llarg de

la història de la literatura. El tema (o tòpic literari) té relació amb algun

aspecte important de la temàtica tractada en la secció i, sovint també, de la

temàtica que tractarà el passeig literari pel segle XX.

Un passeig literari pel segle XX (que canvia la coloració del fons de pàgina)

pretén un acostament molt dinàmic a la literatura produïda en l’últim segle.

Aquesta secció vol servir d’estímul per a la lectura de textos d’autors

contemporanis, a partir d’una aproximació diferent i bastant lliure:

- la contextualització social, cultural i històrica en la producció literària

(unitats 1, 2 i 3

- la focalització en un autor consagrat i la seua obra, des de cadascun dels

gèneres literaris (unitats 5,6,7 i 8)

- l’anàlisi de la producció literària en la nostra llengua des de

plantejaments diversos com ara el compromís social (unitat 4) o

l’experimentació literària (unitat 9)

4) Tècniques de treball es planteja com una eina important per a dominar molts

continguts procedimentals del currículum. El plantejament d’aquesta secció no

és en absolut teòric, sinó d’aplicació pragmàtica a través de projectes i

d’activitats de producció lingüística. La metodologia parteix d’una breu

explicació, segueix amb la presentació d’un model de text sobre el qual es

proposarà el treball de recerca o de creació.

5) La llengua en el seu context és una secció en què es desenvolupen, amb la

mateixa metodologia de les seccions anteriors, els continguts del bloc “Estudi de

la llengua” assignats al primer de Batxillerat en el DECRET 102/2008, del

currículum del Batxillerat. Molts d’aquests conceptes es reprendran en Batec 2,

106

en tractar de manera globalitzada la pragmàtica textual des de la cohesió interna,

la coherència significativa i l’adequació al context de cada discurs.

6) La secció Una norma per a tots pretén revisar qüestions concretes de la

normativa ortogràfica, gramatical i lèxica, en aquells aspectes específics que

l’experiència docent marca com a errors comuns dels usuaris de la llengua. Té

un tractament pràctic de repàs puntual de gramàtica, i aplicació pràctica

subsegüent, amb un exercici. Aquesta secció, per parts o globalment, es pot

tractar en moments d’inflexió durant una sessió a l’aula, o també tenir un

tractament més aviat autocorrectiu per part de l’alumnat.

7) L’Autoavaluació ofereix un seguit d’activitats de recapitulació i repàs dels

principals continguts treballats al llarg de les seccions de cada unitat.

3. Distribució concreta dels continguts en les unitats de Batec 1: procediments, conceptes

i actituds

3.1. UNITAT 1

3.1.1. Conceptes

Aproximació al concepte de literatura

L’especificitat de l’acte comunicatiu literari

Les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la història

Els elements bàsics de la narrativa

Aproximació als principals fets politicosocials del primer terç de segle XX

La producció cultural i literària del Modernisme, del Noucentisme i de

l’Avantguardisme

Les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i literaris de la

València del segle XX fins a la Guerra Civil

Les fases bàsiques del procés d’escriptura

El concepte de la comunicació i les funcions comunicatives

Aprofundiment en les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del

valencià

L’ús dels indefinits ALGÚ, NINGÚ, ALGUN, CAP, BASTANT i PROU

El present i formes no personals dels principals verbs irregulars

Les conjuncions I i O

Els derivats cultes

3.1.2. Procediments

Identificació de l’especificitat literària i les seues diferents mostres

Reconeixement de l’especificitat de l’acte comunicatiu literari

Identificació dels diferents gèneres literaris al llarg de la història

Reconeixement dels elements bàsics de la narrativa

Identificació dels principals fets politicosocials del primer terç de segle XX

Reconeixement de les mostres literàries del Modernisme, del Noucentisme i de

l’Avantguardisme

Reconeixement dels autors i dels moviments literaris més emblemàtics de la


Identificació i utilització de les fases bàsiques del procés d’escriptura

Reconeixement del fenomen comunicatiu i les seues funcions

Repàs de les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià

Repàs dels indefinits ALGÚ, NINGÚ, ALGUN, CAP, BASTANT i PROU

Repàs del present i formes no personals dels principals verbs irregulars

L’ús de les conjuncions I i O

Formació dels derivats cultes

3.1.3. Actituds

Valoració de la literatura i anàlisi del concepte

Valoració de la literatura com a especificitat humana i humanitzadora

Valoració i anàlisi de la literatura com a acte comunicatiu

Valoració i anàlisi dels gèneres literaris al llarg de la història

Valoració i anàlisi dels elements bàsics de la narrativa

Valoració de l’esforç normalitzador en el primer terç de segle XX

Anàlisi i valoració de la producció literària en el modernisme, noucentisme i

avantguardisme

Anàlisi i valoració de l’esforç dels intel·lectuals valencians en els primers anys

del segle XX

Valoració de l’escriptura com un procés conscient que es pot aprendre i millorar

Valoració dels mecanismes comunicatius de les llengües naturals

Anàlisi i valoració de la variació lingüística com un fenomen intrínsec a totes les

llengües

Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística

3.2. UNITAT 2

3.2.1. Conceptes

La recepció i interpretació literàries

Elements bàsics del gènere poètic

Especificitats del teatre com a text i com a espectacle

Acostament als principals fets politicosocials del franquisme

Producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco

La producció cultural i literària en la nostra llengua a l’exili

Autors significatius del segle XX , des de la postguerra fins al 1978

Els mecanismes tradicionals de recerca d’informació: les biblioteques

La Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV)

Els nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació

Mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet

Llocs web útils a Internet sobre Llengua i Literatura

Els àmbits d’ús lingüístics, els gèneres discursius i els registres


L’ús del guionet

Els possessius en el discurs

Particularitats de la 2a conjugació irregular en els imperfets

Corregir expressions de la causalitat incorrectes,

Reflexionar sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos.

Composició de mots

3.2.2. Procediments

Identificació dels conceptes de recepció i interpretació literàries a partir de

versions de textos poètics i teatrals

Reconeixement i interpretació dels elements bàsics del gènere poètic a través de

textos

Identificació de les principals figures poètiques

Interpretació dels principals esquemes mètrics de la nostra tradició poètica

Reconeixement i interpretació de les especificitats del teatre com a text i com a

espectacle, a través de textos

Identificació dels principals fets politicosocials del franquisme

Reconeixement de la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la

dictadura de Franco a través de textos literaris i expositius

Identificació d’alguns dels nostres autors més significatius del segle XX , des de

la postguerra fins al 1978

Identificació dels mecanismes tradicionals de recerca d’informació a les

biblioteques

Reconeixement de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana

(XLPCV)

Identificació dels nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació

Reconeixement dels mecanismes informàtics i electrònics de recerca a Internet

Identificació de fulls web útils a Internet per al desenvolupament del temari de

l’assignatura

Distinció dels diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els seus

principals gèneres discursius i registres

Repàs de la separació sil·làbica

Revisió de l’ús del guionet

Aprofundiment en el bon ús l’ús dels possessius en el discurs

Revisió d’algunes particularitats de la conjugació irregular

Correcció d’expressions de la causalitat incorrectes

Reflexió sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos

3.2.3. Actituds

Valoració de la importància de la recepció i interpretació literàries

Valoració del coneixement dels elements bàsics del gènere poètic per a la fruïció

estètica de la poesia

Valoració del treball col·lectiu dels muntatges teatrals i de l’organització

necessària per arribar a l’espectacle

Anàlisi del context polític del franquisme i reconeixement, per contrast, de

valors com ara la tolerància, la llibertat i la riquesa del plurilingüisme

Anàlisi i valoració de l’esforç, a l’exili i en la clandestinitat , de la producció

cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco

Anàlisi i valoració dels principals protagonistes de la represa literària durant el

Franquisme

Valoració dels moviments de resistència i de protesta, en defensa de la llibertat i

del canvi del règim totalitari de Franco

Valoració de les biblioteques com a centre d’emmagatzematge del saber

Valoració de la utilitat de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat

Valenciana (XLPCV)

Anàlisi i valoració de nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació

Valoració de la utilitat dels mètodes de recerca d’Internet

Anàlisi i valoració del bon ús dels fulls web a Internet

Valoració de la utilitat d’alguns fulls web per al desenvolupament del temari de

Llengua i Literatura

Valoració de la diversitat lingüística en àmbits, gèneres i registres de llengua

Valoració de la correcta aplicació de la normativa lingüística, tant en els camps

ortogràfic, morfosintàctic o lèxic

3.3. UNITAT 3

3.3.1. Conceptes

Reconeixement dels principals factors històrics en la configuració i expansió de

la Corona d’Aragó

La funció estandaritzadora de la Cancelleria Reial

Els primers textos escrits en la nostra llengua

La prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV

L’obra de Ramon Llull

Les quatre cròniques i la seua funcionalitat

La funció social de la literatura al llarg de la història, a través de textos

La situació política i cultural de l’últim terç de segle XX i la seua incidència en

la nostra comunitat lingüística

Els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari, a

l’actualitat

Els conceptes de subratllat, resum i esquema

Les noves fonts d’informació electròniques

Els conceptes de llengua i dialecte

L’origen del valencià

La variació dialectal de la nostra llengua

Aprofundiment en l’apostrofació i la contracció

L’oposició RES, CAP, GENS

Aprofundiment en els verbs de la segona conjugació

L’oposició PERQUÈ, PER QUÈ i PER A QUÈ

El concepte de cultisme, neologisme i arcaisme

3.3.2. Procediments

Interpretació i construcció de taules cronològiques

Interpretació de mapes històrics

Identificació dels principals factors històrics en la configuració i expansió de la

Corona d’Aragó

Reconeixement de l’estàndard de la Cancelleria Reial

Identificació dels primers textos escrits en la nostra llengua

Reconeixement de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV

Reconeixement i interpretació de l’obra de Ramon Llull a través de fragments de

textos escollits

Reconeixement de les quatre cròniques i la seua funcionalitat a través de

fragments de textos escollits

Identificació de la funció social de la literatura al llarg de la història, a través de

textos

Identificació de la situació política i cultural de l’últim terç de segle XX i la seua

incidència en la nostra comunitat lingüística

Reconeixement dels mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat

literari, a l’actualitat

L’ús de les tècniques del subratllat, del resum i de l’esquema

L’ús de les noves fonts d’informació electròniques

Identificació de la llengua i els dialectes a través de situacions concretes

Reconeixement de l’origen del valencià

Identificació de la variació dialectal de la nostra llengua

Repàs de l’apostrofació i la contracció

Repàs de l’oposició RES, CAP, GENS

Repàs dels verbs de la segona conjugació

Repàs de l’oposició PERQUÈ, PER QUÈ i PER A QUÈ

L’ús i la formació de cultismes, neologismes i arcaismes

3.3.3. Actituds

Anàlisi i valoració de la configuració de la Corona d’Aragó i la seua expansió

Anàlisi i valoració de la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial

Anàlisi i valoració dels primers documents escrits en la nostra llengua

Anàlisi i valoració de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV

Anàlisi i valoració de l’obra de Ramon Llull en el seu context politicosocial

Anàlisi i valoració de les quatre cròniques i la seua funcionalitat justificatòria

Anàlisi i valoració de la funció social de la literatura

Anàlisi i valoració de la situació política i cultural de l’últim terç de segle XX i

la seua incidència en la nostra comunitat lingüística

Anàlisi i valoració dels mecanismes del món de la literatura i les regles del

mercat literari, a l’actualitat

Anàlisi i valoració de la influència de l’esforç privat i de l’institucional e el

nostre redreçament literari

Anàlisi i valoració dels mecanismes del subratllat, del resum i de l’esquema

Anàlisi i valoració de les noves fonts d’informació electròniques

Anàlisi i valoració de l’oposició llengua i dialecte

Anàlisi i valoració de l’origen del valencià

Anàlisi i valoració de la variació dialectal de la nostra llengua


3.4. UNITAT 4

3.4.1. Conceptes

El pas del món medieval a l’humanisme

Les principals característiques i autors de la prosa religiosa i l’oratòria: Francesc

Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda

El corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge

L’escola satírica valenciana: Jaume Roig i l’Espill

L’obra d’Isabel de Villena

El concepte de misogínia i la seua evolució

3.4.2. Procediments

3.4.3. Actituds

3.5. UNITAT 5

3.5.1. Conceptes

Característiques de la poesia trobadoresca: formes, gèneres i temes

Diferència entre trobadors i joglars

Els trobadors de la Corona d’Aragó: Cerverí de Girona

Els certàmens i els tractats poètics

Jordi de Sant Jordi

Les principals característiques de l’obra d’Ausiàs March

El tòpic de l’amor a través del temps

Les principals línies per entendre la poesia de Vicent Andrés Estellés

El comentari de textos

El comentari de text poètic

Nivells d’anàlisi lingüística i disciplines lingüístiques que se n’ocupen


La dièresi

Ús dels pronoms febles EN, HO i HI

Els verbs PONDRE i POSAR i derivats, i els derivats de -SOLDRE

Les partícules tòniques QUÈ i QUE

La coherència lèxica en els derivats

3.5.2. Procediments

Reconeixement del components associats a la creació poètica en l’edat mitjana:

el cant i les estructures rítmiques

Identificació de les tradicions primeres que influïren en la poesia peninsular: les

kharges i la tradició trobadoresca

Reconeixement de les característiques de la poesia trobadoresca, en formes,

gèneres i temes

Identificació de les diferències entre trobadors i joglars

Reconeixement de la relació de la cultura d’Occitània amb la Corona d’Aragó,

fins al segle XIII

Identificació d’alguns trobadors nascuts en els territoris de la Corona d’Aragó:

especialment la figura i l’obra de Cerverí de Girona

Identificació del paper dels certàmens poètics a partir del XIV dels tractats

poètics medievals

Reconeixement de la figura de Jordi de Sant Jordi i dels trets de la seua

producció poètica

Identificació de les principals característiques de l’obra d’Ausiàs March

Reconeixement del tòpic de l’amor en literatura a través del temps

Identificació de les principals línies per entendre la poesia de Vicent Andrés

Estellés

Identificació dels passos principals a tenir en compte per a un comentari de

textos literari

Identificació dels aspectes poètics puntuals a tenir en compte en un comentari de

text poètic

Reconeixement d’algunes figures retòriques bàsiques emprades en el llenguatge

poètic

Identificació dels nivells d’anàlisi lingüística i de les disciplines lingüístiques

que se n’ocupen

Repàs de la normativa de l’accent diacrític

Repàs de la normativa de la dièresi

Repàs de l’ús dels pronoms febles EN, HO i HI

Identificació de la correcta utilització dels verbs PONDRE i POSAR, dels seus

derivats, i dels derivats de -SOLDRE

Coneixement de l’ús correcte de les partícules tòniques QUÈ i QUE

Reflexió i pràctica sobre la coherència lèxica en els derivats

3.5.3. Actituds

Anàlisi i valoració de la tradició poètica dels inicis de la literatura romànica

Valoració de la primera literatura bilingüe en la Península: les kharges

Anàlisi i valoració de la importància de la concepció de l’amor cortés en la

cultura europea

Anàlisi i valoració del model vital de trobadors i joglars en el marc del

feudalisme

Anàlisi i valoració de les relacions de la Corona d’Aragó amb el Llenguadoc, i

dels lligams de cooperació supranacionals que s’hi establiren

Anàlisi i valoració de l’evolució poètica que suposa l’obra de Jordi de Sant Jordi

Anàlisi i valoració dels canvis que suposaren els plantejaments poètics d’Ausiàs

March en el panorama literari: temes, llengua, estil, percepció de la dona i de les

relacions sentimentals, barreja entre la tradició i la modernitat...

Anàlisi i valoració de l’evolució del tema de l’amor al llarg de la història de la

literatura

Anàlisi i valoració de l’obra (temes i registre poètic) i de l’actitud vital

compromesa del poeta Vicent Andrés Estellés

Anàlisi i valoració de les passes a seguir per a l’elaboració d’un bon comentari

literari

Anàlisi i valoració dels nivells lingüístics intrínsecs al llenguatge verbal, i de les

disciplines que l’estudien


3.6. UNITAT 6

3.6.1. Conceptes

Origen i tradició de la matèria de Bretanya

Semblances i diferències entre els llibres de cavalleries i les novel·les

cavalleresques. Realitat i ficció

El Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín

Curial e Güelfa

Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc

El Segle d’Or de les nostres lletres

L’heroi i antiheroi literari al llarg de la història

Les línies narratives de la postguerra

Principals característiques de l’obra de Mercè Rodoreda

El comentari de textos narratius

Els mecanismes externs i interns de creació lèxica

les grafies B i V i les oclusives finals

la combinació de CI i CD en els pronoms febles

els verbs acabats en -METRE i -CEBRE

l’ús de les preposicions: COM A, PER A, FINS A, DES DE i CAP A

reflexió sobre algunes confusions lèxiques

3.6.2. Procediments

Reconeixement de l’origen i de la tradició europea de la matèria de Bretanya

Identificació en un text dels trets propis del personatge arquetípic del “cavaller”

Identificació de la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc

Reconeixement dels elements meravellosos dels llibres de cavalleries

Identificació de les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i

les novel·les cavalleresques

Reconeixement dels principals trets dels relats El Blandín de Cornualla i el

Jacob Xalabín

Reconeixement dels principals trets de la novel·la Curial e Güelfa

Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i

la seua obra

Reconeixement dels principals trets de la novel·la Tirant lo Blanc

Identificació dels diferents tractaments respecte de les relacions sentimentals en

la baixa edat mitjana, i comparació amb la novel·la Tirant lo Blanc

Reconeixement de les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de

València una ciutat esplendorosa durant el segle XV, i bressol del Segle d’Or de

les nostres lletres

Identificació a través dels textos, de la varietat estilística de la producció literària

del XV i importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte

Reconeixement dels conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària a través

dels textos

Identificació de les principals línies narratives de la postguerra

Reconeixement de les principals característiques de l’obra de Mercè Rodoreda

Identificació de fragments i motius de les novel·les La plaça del diamant i

Mirall trencat

Identificació d’un model de comentari de textos narratius a partir d’un exemple

de comentari

Identificació dels principals mecanismes de creació lèxica en una llengua

les grafies B i V i les oclusives finals

la combinació de CI i CD en els pronoms febles

els verbs acabats en -METRE i -CEBRE

l’ús de les preposicions: COM A, PER A, FINS A, DES DE i CAP A

reflexió sobre algunes confusions lèxiques

3.6.3. Actituds

Valoració de la tradició europea de la matèria de Bretanya

Valor del model cavalleresc en el seu context sociocultural

Reflexió sobre la relació entre literatura i vida, en la baixa edat mitjana

Valoració de la singularitat dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín

Reflexió sobre les obres literàries (i les vides) a cavall de dos models culturals

i/o religiosos

Valoració de la singularitat de la novel·la Curial e Güelfa

Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell i comparació amb els valors

propis

Valoració de la singularitat de la novel·la Tirant lo Blanc

Valoració de l’expressió desacomplexada de les relacions sentimentals a la

novel·la Tirant lo Blanc

Valoració del context socioeconòmic que impulsà l’esplendor cultural valencià

al segle XV

Valoració de la riquesa estilística de la producció literària del XV i de la

importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte

Reflexió sobre els conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària i de la

necessitat d’adaptar-se a estàndards culturals diferents del propi, per entendre

determinats textos literaris i/o altres situacions

Valoració la diversitat estilística en narrativa durant la postguerra

Reflexió sobre la dedicació literària de Mercè Rodoreda

Valoració de la singularitat de les novel·les La plaça del diamant i Mirall

trencat

Valoració de la realització d’un comentari de textos narratius seguint les pautes

d’un model

Valoració de l’ús correcte de la llengua tant en el camp ortogràfic i ortofònic,

com en el gramatical i lèxic

3.7. UNITAT 7

3.7.1. Conceptes

Les causes de la Decadència social i literària als Regnes de la Corona d’Aragó

L’obra de Roís de Corella

El Renaixement en literatura i Joan de Timoneda

L’estètica del Barroc

Els escriptors del nostre Barroc: El Rector de Vallfogona, Francesc Mulet, Fontanella...

La cultura i literatura neoclàssiques: Lluís Galiana i la Rondalla de rondalles

La literatura popular durant la Decadència

La literatura del jo i els llibres de viatges

L’obra assagística de Joan Fuster

Els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació

Els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, sintagma i oració

Els constituents bàsics de l’oració simple

Els tipus d’oracions

Els tipus de complements

Les grafies les grafies finals C i G i CU, QU i K

L’ús de la preposició a i el CD

Els límits de la velarització

Les preposicions A /EN amb valor locatiu

Algunes expressions genuïnes amb preposicions

3.7.2. Procediments

Construcció de taules cronològiques

Lectura i anàlisi d’obres i fragments d’obres significatives dels autors d’aquest

període

Extracció de les característiques formals, genèriques i temàtiques de la

producció literària d’aquest període a partir dels textos proposats

Interpretació i actualització de textos

Creació de textos breus assagístics

Visionatge de documents audiovisuals contemporanis a l’època en què visqué

Joan Fuster

Lectura i redacció de textos crítics

Preparació de possibles dissertacions

Identificació d’oracions, sintagmes i frases

Anàlisi d’oracions i complements

Repàs d’aspectes ortogràfics

Correcció d’errors morfosintàctics

Compleció de paradigmes verbals

Substitució de castellanismes

3.7.3. Actituds

Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que

condicionen la producció literària durant la Decadència

Valoració de les varietats diatòpiques com a manifestació de riquesa cultural i

lingüística

Interés pel manteniment de la distintes formes literàries a pesar de la

castellanització

Valoració de la importància de l’existència de la literatura culta i de la popular

per a la normalitat de la llengua

Anàlisi i valoració dels escrits personals i la seua difusió pública

Valoració del compromís intel·lectual, nacional, social i cultural de Joan Fuster

Anàlisi i valoració de la passió literària de Joan Fuster i Josep Pla

Valoració de la capacitat crítica i social de les ressenyes i les dissertacions

Anàlisi i valoració positiva del coneixement sintàctic


3.8. UNITAT 8

3.8.1. Conceptes

Aproximació als espais del teatre tradicional

El teatre religiós: El misteri d’Elx i les paròdies religioses

El teatre profà: Serafina de Bartolomé Torres i el teatre a la cort de Germana de

Foix

El teatre durant els segles XVII i XVIII: Guillem de Castro, Francesc Fontanella,

Francesc Mulet i els col·loquiers

El tòpic del “graciós”

El teatre fins els anys 60 del segle XX

L’obra de Rodolf Sirera

El comentari de textos teatrals

Les propietats textuals

La modalització o la impersonalització en els textos

normativa: de les grafies Z, S, SS, C i Ç

la concordança del participi amb el CD

els verbs en -ÉIXER

les preposicions A /EN amb valor temporal

locucions adverbials genuïnes

3.8.2. Procediments

Identificació dels principals espais escènics del teatre tradicional

Reconeixement de les bases religioses del teatre medieval

Identificació del model teatral religiós o de les paròdies religioses que en

sorgeixen

Identificació dels trets singulars de El Misteri d’Elx

Reconeixement de les escasses mostres de comèdia profana en el Renaixement

valencià

Identificació dels trets del teatre sorgit de la cort de Germana de Foix

Reconeixement de la influència del teatre espanyol del Barroc, en l’escena

valenciana

Identificació de les paròdies populars barroques en el teatre valencià

Identificació de la disposició i localització de les primeres sales de teatre

comercial valencianes

Reconeixement dels distints tipus de “graciós” en la comèdia, al llarg de la

història del teatre: el bufó, el clown...

Reconeixement de les principals fites teatrals en el segle XX, i en la nostra

literatura

Identificació dels trets que caracteritzen el teatre de Rodolf Sirera, i de les etapes

de la seua producció

Reconeixement de la importància dramatúrgica de l’obra El verí del teatre

Identificació dels aspectes importants a tractar en un comentari de text teatral

Reconeixement de les propietat inherents als textos: l’adequació, la coherència i

la cohesió

Identificació dels aspectes que modalitzen o impersonalitzen els textos

Repàs de la norma relacionada amb l’ús de /z/ i /s/

Repàs de la norma relacionada amb la concordança del participi amb el CD

Coneixement dels límits al model de conjugació de verbs acabats en -ÉIXER a

l’infinitiu

Reconeixement de l’ús correcte de les preposicions A i EN, en construccions

temporals

Repàs d’algunes locucions adverbials genuïnes

3.8.3. Actituds

Anàlisi i valoració de la importància del fet teatral en la cultura occidental i en

l’edat mitjana europea

Anàlisi i valoració de la relació entre la castellanització i la dificultat de

desenvolupament del teatre valencià

Anàlisi i valoració del plurilingüisme a partir de l’obra Serafina, de Torres

Naharro

Anàlisi i valoració de la permanència de la tradició de El misteri d’Elx, i de la

seua declaració com a patrimoni de la humanitat

Anàlisi i valoració de les primeres sales teatrals valencianes

Anàlisi i valoració de la represa de formes teatrals cultes en el teatre valencià i

en la nostra llengua

Anàlisi i valoració de la constància i l’esforç d’investigació teatral en l’obra de

Rodolf Sirera

Anàlisi i valoració de l’escriptura col·lectiva dels germans Sirera

Anàlisi i valoració de la importància de l’obra El verí del teatre

Anàlisi i valoració d’un comentari de text teatral ben elaborat


3.9. UNITAT 9

3.9.1. Conceptes

El context social i polític europeu i espanyol del segle XIX

Les característiques del Romanticisme

La relació del Romanticisme amb la Renaixença

Els models lingüístics de la Renaixença

La literatura dels Jocs Florals i els autors que la representen

El paper de Teodor Llorente i Constantí Llombart en la Renaixença valenciana

La novel·la europea al segle XIX:

Trets principals del Realisme i del Naturalisme en literatura

L’obra de Narcís Oller

El teatre culte del segle XIX i Àngel Guimerà

El sainet i els sainetistes valencians

El tòpic literari del passat i l’enyor

La posició eclèctica dels nostres escriptors davant de l’Avantguardisme

L’experimentació poètica i teatral en la postguerra

L’experimentació narrativa en la postguerra

La generació de 1970

Tendències literàries i autors destacables des dels 80

Mètodes i tècniques per a la reescriptura literària

El treball amb els processadors de textos

La sociolingüística; conceptes bàsics

Aproximació a la història social del valencià

L’ortografia de les consonants palatals

Els adverbis en -MENT

Remarques a la tercera conjugació

Els adverbis i preposicions de localització vertical: BAIX, DALT, AMUNT,

AVALL, SOBRE SOTA, DAMUNT, DAVALL

Alguns castellanismes detectables per la fonètica i la forma

3.9.2. Procediments



període




Identificació dels diferents posicionaments lingüístics

Detecció dels castellanismes i vulgarismes en els textos populistes

Declamació de textos poètics

Reconeixement de les característiques formalment innovadores

Interpretació de les propostes literàries experimentalistes del segle XX

Creació de textos seguit les pautes indicades

Revisió, correcció i reescriptura de textos proposats

Identificació de les eines d’escriptura dels processadors de textos informàtics

Identificació de distintes situacions de contacte lingüístic

Aplicació dels conceptes de la sociolingüística a la història social del català

Aplicació correcta de les regles ortogràfiques

Correcció d’errors gramaticals

Substitució de castellanismes lèxics

3.9.3. Actituds

Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que

condicionen la producció literària durant la Renaixença

Actitud respectuosa cap al redreçament de les llengües minoritzades

Valoració positiva de l’esforç dels nostres escriptors

Anàlisi i valoració crítica dels esforços per la recerca d’un model lingüístic

durant la Renaixença

Valoració positiva pel redreçament novel·lístic durant el segle XIX

Valoració crítica dels factors culturals, polítics, socioeconòmics i

sociolingüístics i que condicionen la recepció de les obres dramàtiques

Valoració i anàlisi pels esforços innovadors i experimentadors dels escriptors al

llarg del segle XX

Valoració positiva per la revisió, la correcció i la reescriptura de textos

Valoració positiva per la presentació de textos

Actitud positiva envers les eines que proporciona la sociolingüística com a

disciplina explicativa de les realitats lingüístiques

Valoració positiva de la lleialtat lingüística

Identificació i superació dels prejudicis lingüístics


4. Objectius i criteris d’avaluació seqüenciats en cada unitat didàctica

4.1. Unitat 1


Reflexionar al voltant del concepte literatura

Reconéixer l’especificitat de l’acte comunicatiu literari

Identificar les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la

història

Interpretar els elements bàsics de la narrativa

Conéixer els principals fets politicosocials del primer terç de segle XX

Identificar la producció cultural i literària del Modernisme, del Noucentisme i de

l’Avantguardisme

Reconéixer les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i

literaris de la València del segle XX fins a la Guerra Civil

Interpretar les fases bàsiques del procés d’escriptura i aprendre a utilitzar-les

Aproximar-se al fenomen de la comunicació i identificar-ne les funcions

Reflexionar sobre el concepte de la variació lingüística

Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents:

o les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià

o l’ús dels indefinits ALGÚ, NINGÚ, ALGUN, CAP, BASTANT i PROU

o el present i formes no personals dels principals verbs irregulars

o les conjuncions I i O

o els derivats cultes


Explicar el concepte de literatura

Analitzar textos literaris com a actes comunicatius

Extraure les característiques dels gèneres literaris

Analitzar els elements bàsics de la narrativa

Identificar els fets politicosocials més rellevants del primer terç de segle XX

Identificar les mostres literàries més significatives del modernisme, noucentisme

i avantguardisme

Reconéixer els autors i els moviments culturals més importants de la València

del primer terç de segle XX

Seguir les pautes bàsiques del procés d’escriptura

Redactar un autoretrat

Analitzar els elements de la comunicació

Explicar el significat de diferents textos segons els contextos

Extraure les distintes funcions del llenguatge predominants

Analitzar les diferents variacions lingüístiques

Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica

Pronunciar amb correcció

Corregir errades normatives de textos proposats

4.2. Unitat 2


Valorar la importància de la recepció i interpretació literàries

Reconéixer i interpretar els elements bàsics del gènere poètic

Reconéixer i interpretar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle

Identificar els principals fets politicosocials del franquisme

Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la

dictadura de Franco

Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua a l’exili

Valorar i conéixer alguns dels nostres autors més significatius del segle XX , des

de la postguerra fins al 1978

Conéixer mecanismes, tradicionals de recerca d’informació les biblioteques

Conéixer i valorar la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana

(XLPCV)

Conéixer els nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació

Conéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet

Reflexionar sobre la validesa dels fulls web a Internet

Conéixer fulls web útils a Internet per al desenvolupament del temari de Llengua

i Literatura

Distingir els diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els seus


Repassar la separació sil·làbica

Revisar l’ús del guionet

Aprofundir en el bon ús l’ús dels possessius en el discurs

Revisar algunes particularitats de la 2a conjugació irregular, en els imperfets

Corregir expressions de la causalitat incorrectes

Reflexionar sobre la forma i l’ortografia correcta dels mots compostos


Reconéixer i interpretar textos literaris a partir de models

Identificar la poeticitat d’uns textos a partir del concepte bàsic del que és poesia

Reconéixer figures poètiques en distints textos

Identificar les actituds líriques a partir de textos poètics

Reconéixer estructures mètriques a partir de textos versificats

Identificar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle

Distingir en un text teatral el text literari del text didascàlic

Reconéixer l’estructura bàsica argumental dels textos dramàtics i identificar

aquestes parts en distints fragments teatrals

Identificar a partir dels textos els principals gèneres teatrals

Identificar els principals fets politicosocials del franquisme

Identificar les posicions contràries al règim totalitari franquista a partir de textos

literaris de l’època

Interpretar textos literaris marcats pel tema de l’exili o de la manca de llibertats

Identificar els principals escriptors en la nostra llengua , des de la postguerra fins

al 1978 i determinar els gèneres i els estils de la seua producció literària

Reconéixer alguns cantants i algunes cançons de l’anomenada “Nova cançó”

Fer recerques bibliogràfiques utilitzant mecanismes tradicionals de recerca

d’informació, en una biblioteca

Buscar bibliografia existent sobre un determinat tema a la Xarxa de Lectura

Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV)

Treballar amb informació de suports informàtics i audiovisuals

Reconéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca a Internet

Conéixer fulls web útils a Internet per al desenvolupament del temari de Llengua

i Literatura

Distingir els diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els seus


Repassar la separació sil·làbica i l’ús correcte del guionet en la cadena de

redacció

Corregir mals usos de possessius en el discurs

Revisar algunes particularitats de la 2a conjugació irregular, en els imperfets



4.3. Unitat 3


Conéixer els principals factors històrics en la configuració i expansió de la

Corona d’Aragó

Reconéixer la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial

Conéixer i valorar els primers textos escrits en la nostra llengua

Interpretar i identificar la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV

Aproximar-se a l’obra de Ramon Llull

Conéixer les quatre cròniques i la seua funcionalitat

Reconéixer la funció social de la literatura al llarg de la història, a través de

textos

Valorar i conéixer la situació política i cultural de l’últim terç de segle XX i la

seua incidència en la nostra comunitat lingüística

Entendre els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari,

a l’actualitat

Aprendre les tècniques del subratllat, del resum i de l’esquema

Reflexionar sobre el mètode i la validesa de l’ús de les noves fonts d’informació

electròniques

Identificar els conceptes de llengua i dialecte

Conéixer l’origen del valencià

Reconéixer i valorar la variació dialectal de la nostra llengua

Repassar continguts normatius a partir dels distints nivells lingüístics:

o l’apostrofació i la contracció

o l’oposició RES, CAP, GENS

o els verbs de la segona conjugació

o l’oposició PERQUÈ, PER QUÈ i PER A QUÈ

o diferència entre cultismes, neologismes i arcaismes


Construir i completar taules cronològiques a partir de textos explicatius

Explicar els fets que configuren la Corona d’Aragó

Reconéixer la funcionalitat de la Cancelleria Reial

Identificar els primers testimonis escrits

Analitzar els textos juridicoadministratius

Analitzar i situar l’obra de Ramon Llull en el seu context historicosocial

Extraure les característiques més importants i els eixos temàtics dels fragments

de textos lul·lians

Reconéixer i identificar la nostra historiografia

Analitzar la funció social de la literatura

Explicar el procés de la transició democràtica

Analitzar el fenomen literari durant l’últim terç de segle XX

Interpretar i valorar la influència dels factors policosocials en la literatura de

l’últim terç de segle XX

Subratllar, resumir i esquematitzar diferents textos

Reconéixer les noves tecnologies

Identificar la caracterització del concepte de dialecte

Explicar l’origen de la nostra llengua

Reconéixer la variació dialectal de la nostra llengua

Aplicar les regles ortogràfiques

Usar amb correcció i distingir alguns elements gramaticals semblants

Reconéixer els cultismes,els neologismes i els arcaismes

4.4. Unitat 4


Entendre el pas del món i dels pensaments medievals a les visions humanistes

Conéixer les principals característiques i autors de la prosa religiosa i l’oratòria:

Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda

Conéixer el corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge

Conéixer l’escola satírica valenciana: Jaume Roig i l’Espill

Analitzar l’obra d’Isabel de Villena

Comprendre el concepte de misogínia i la seua evolució en la literatura

Repassar i aplicar la normativa referent a:

- l’accentuació

- verbs de la 2a conjugació

- alguns nexes adversatius


Conéixer i interpretar els valors medievals presents en un text i distingir-los dels

humanístics

Comentar fragments de textos diversos del període

Enumerar i reconéixer els trets definitoris i els autors dels segles XIII i XIV

Substituir vulgarismes

4.5. Unitat 5


Reconéixer les característiques de la poesia trobadoresca, les seues formes,

gèneres i temes

Diferenciar entre trobadors i joglars

Conéixer la relació de la Corona d’Aragó amb la literatura trobadoresca

Aproximar l’alumnat a alguns textos i autors de la lírica dels trobadoresca

Reconéixer els trets poètics destacables de la poesia de Jordi de Sant Jordi

Estudiar les principals característiques de l’obra d’Ausiàs March

Reconéixer el tòpic de l’amor en la literatura a través del temps

Estudiar les principals característiques de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Facilitar un model general de comentari de textos literaris

Facilitar un model particular de comentari de textos poètics

Reconèixer els distints nivells d’anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques

que se n’ocupen


Reflexionar sobre la coherència lèxica en la formació de derivats


Analitzar textos de diversa tradició poètica i lingüística en la literatura

medieval peninsular

Relacionar el model feudal amb la literatura sorgida del concepte de l’amor

cortés

Identificar el rol diferents de trobadors i joglars

Reconéixer la importància de les relacions entre Occitània i la Corona d’Aragó

al llarg de l’edat mitjana

Discriminar en el panorama poètic medieval, l’època dels certàmens i els tractats

poètics

Identificar les diferències morfosintàctiques i lèxiques entre l’occità i el català

Conéixer els principals trets de la poesia de Jordi de Sant Jordi

Identificar en un text aspectes que recorden la biografia d’Ausiàs March

Identificar els temes principals de l’obra d’Ausiàs March a partir de textos

Identificar el model lingüístic d’Ausiàs March

Reconéixer les fonts de la poesia de March a partir de la comparació de textos

Identificar distintes concepcions de la relació amorosa en la literatura, a partir de

textos diferents d’èpoques i tradicions culturals distintes

Reconéixer a partir dels textos les principals línies de la poesia de Vicent Andrés

Estellés

Aplicar el model de comentari de textos, i del comentari de textos poètics, a

partir d’un poema

Reconéixer els distints nivells d’anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques

que se n’ocupen

Aplicar la normativa sobre l’accent diacrític

Aplicar la normativa sobre la dièresi

Aplicar la normativa sobre l’ús dels pronoms febles EN, HO i HI

Utilitzar de manera correcta els verbs PONDRE, POSAR i derivats, i els

derivats de -SOLDRE

Utilitzar de manera correcta les partícules tòniques QUÈ i QUE

Aplicar la coherència lèxica en la formació dels derivats

4.6. Unitat 6


Conéixer l’origen i la tradició de la matèria de Bretanya

Identificar les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les

novel·les cavalleresques; i entre realitat i ficció

Aproximar-se al Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín

Descobrir la importància literària de Curial i Güelfa

Conéixer la figura de Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc

Observar les característiques del Segle d’Or de les nostres lletres

Identificar l’heroi i l’antiheroi al llarg de la història

Reconéixer les línies narratives de la postguerra

Identificar les característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda

Aproximar-se al comentari de textos narratius

Conéixer els mecanismes externs i interns de creació lèxica

Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents

o Les grafies b i v, i les oclusives finals

o La combinació de CI i CD en els pronoms febles

o Els verbs acabats en -METRE i -CEBRE

o L’ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a

o Reflexió sobre algunes confusions lèxiques


Reconéixer l’origen sociohistòric i geogràfic de la literatura de cavallers

Identificar en un text dels trets propis del personatge arquetípic del “cavaller”

Identificar de la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc

Reconeéixer els elements meravellosos dels llibres de cavalleries

Identificar de les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les

novel·les cavalleresques

Reconéixer els principals trets dels relats El Blandín de Cornualla i el Jacob

Xalabín

Reconéixer els principals trets de la novel·la Curial e Güelfa

Identificar els valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i la

seua obra

Reconéixer els principals trets de la novel·la Tirant lo Blanc

Identificar els diferents tractaments respecte de les relacions sentimentals en la

baixa edat mitjana, i comparar-los amb la novel·la Tirant lo Blanc

Reconéixer les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de


les nostres lletres

Identificar a través dels textos, la varietat estilística de la producció literària del

XV i la importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte

Reconéixer els conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària a través dels

textos

Identificar les principals línies narratives de la postguerra

Reconéixer les principals característiques de l’obra de Mercè Rodoreda

Identificar fragments i motius de les novel·les La plaça del diamant i Mirall

trencat

Realitzar un comentari de textos narratius a partir del model proposat

Identificar els principals mecanismes de creació lèxica en una llengua

Revisar i aplicar la normativa de les grafies B i V i les oclusives finals

Revisar i aplicar la normativa respecte de la combinació de CI i CD en els

pronoms febles

Revisar l’ús correcte dels verbs acabats en -METRE i -CEBRE

Revisar i aplicar la normativa respecte de l’ús de les preposicions: com a, per a,

fins a, des de i cap a;

reflexionar sobre algunes confusions lèxiques

4.7. Unitat 7


Conéixer les causes de la Decadència social i literària als Regnes de la Corona

d’Aragó

Reconéixer el valor de l’obra de Roís de Corella com a escriptor prerenaixentista

Conéixer l’evolució de la literatura culta durant el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme

Comprovar la pervivència de la nostra llengua en la literatura popular

Reconéixer el valor de la literatura del jo i els llibres de viatges

Comprendre l’obra assagística de Joan Fuster en el seu context

Identificar els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació

Comprendre els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, oració i sintagmes

Identificar els diversos tipus d’oracions

Identificar els diversos tipus de complements

Repassar i aplicar la normativa: referent a:

- les grafies les grafies finals C i G i CU, QU i K

- l’ús de la preposició a i el CD

- els límits de la velarització

- les preposicions A /EN amb valor locatiu

- algunes expressions genuïnes amb preposicions


Construir i interpretar taules cronològiques

Comentar fragments de textos del període

Enumerar el trets definitoris i els autors dels segles XVI, XVII i XVIII

Interpretar les obres en el context estètic del Renaixement, Barroc i

Neoclassicisme

Reflexionar críticament sobre la privacitat de la literatura del jo

Identificar l’estil i les preocupacions fusterians a partir de textos breus

Ressenyar obres llegides

Identificar oracions i sintagmes

Analitzar oracions simples

Corregir errors normatius

Aplicar correctament la normativa gramatical

4.8. Unitat 8


Reconéixer els principals espais escènics del teatre tradicional

Conéixer els trets principals del teatre religiós de tradició medieval i les paròdies

religioses

Identificar el teatre profà del Renaixement valencià: Serafina de Bartolomé

Torres i la cort de Germana de Foix

Conéixer l’evolució del fet teatral durant els segles XVII i XVIII

Aproximar al tòpic literari del “graciós en teatre”

Comprendre i valorar l’evolució del teatre fins els anys 60 del segle XX

Conéixer i valorar l’obra de Rodolf Sirera

Reflexionar sobre les tècniques de comentari de textos teatrals

Elaborar un comentari de text teatral, a partir de la tècnica

Conéixer les 3 propietats dels textos: l’adequació, la coherència i la cohesió

Identificar els elements modalitzadors i/o impersonalitzadors en els textos


- les grafies Z, S, SS, C i Ç

- la concordança del participi amb el CD

- els verbs en -ÉIXER

- les preposicions A /EN amb valor temporal

- algunes locucions adverbials


Identificar els principals espais escènics del teatre tradicional

Aplicar els coneixements de models teatrals en la redacció de textos de creació o

de síntesi

Reconéixer els factors diglòssics del teatre cortesà del Renaixement valencià

Identificar el llenguatge culte i les influències d’altres literatures en les mostres

de teatre valencià en època moderna

Identificar el llenguatge col·loquial i vulgar del teatre popular del barroc, i els

seus referents parodiats

Identificar els distints tipus de “graciós” a partir de models textuals

Representar escènicament fragments d’obres importants de la tradició teatral

Representar algun fragment de l’obra de Rodolf Sirera

Extraure les característiques del teatre de Rodolf Sirera a partir de fragments

teatrals i d’escrits teòrics

Elaborar un comentari teatral a partir d’un model

Reconéixer, en determinats enunciats, els elements de les propietats textuals

Reconéixer, en determinats enunciats, la modalització textual i/o la

impersonalització


Corregir errades normatives de textos proposats

Traduir correctament els textos proposats

4.9. Unitat 9


Conéixer el moviment romàntic en el context social i polític europeu i espanyol

Conéixer el fenomen de la Renaixença i la seua relació amb el moviment

romàntic

Identificar els models lingüístics de la Renaixença

Conéixer els poetes i les obres més importants de la Renaixença

Conéixer el renaixement novel·lístic durant el segle XIX i els principals corrents

narratius del moment

Conéixer la producció teatral culta i popular del segle XIX

Identificar el tòpic de l’enyor a través del temps

Identificar els moviments estètics i els seus autors més innovadors i

experimentalistes del segle XX

Conéixer els mètodes i les tècniques per a la reescriptura literària

Identificar les funcions d’escriptura dels processadors de textos

Conéixer els conceptes bàsics de la sociolingüística i la seua aplicació a la nostra

comunitat lingüística


o l’ortografia de les consonants palatals

o els adverbis en -MENT

o la tercera conjugació

o els adverbis i preposicions de localització vertical: BAIX, DALT,

AMUNT, AVALL, SOBRE SOTA, DAMUNT, DAVALL

o la detecció de castellanismes per la fonètica i la forma




Identificar els elements definitoris del nou canvi d’actitud que la Renaixença

mostra respecte de la llengua i la identitat del poble

Indicar els trets propis del romanticisme i de la Renaixença

Diferenciar els diversos tipus de novel·la del segle XIX

Identificar les característiques del sainet

Identificar les característiques del teatre culte

Destriar els vulgarismes i castellanismes dels textos populistes del segle XIX

Identificar el tòpic de l’ubi sunt en textos proposats

Reconéixer i explicar els trets experimentadors i innovadors en les propostes

textuals d’alguns autors del segle XX

Corregir i reescriure textos

Analitzar i explicar situacions sociolingüístiques de contacte lingüístic

Corregir errades gramaticals

Aplicar correctament la normativa lingüística

5. Metodologia educativa

Les metodologies educatives són eines per a la reflexió i l’anàlisi, una indagació teòrica

i pràctica per a proporcionar criteris i pautes d’actuació del docent. Però qualsevol

sistema, també els enfocaments constructivistes que tanta repercussió han tingut fins

ara, no constitueix, i ja ho avançava el 1991 un dels especialistes més autoritzats de la

reforma d’aleshores, César Coll, una metodologia ideal i tancada, infal·lible o

inapel·lable. Al cap i a la fi, la preeminència de la memòria i de les activitats

considerades «tradicionals o academicistes» o l’entronització exclusiva de la intuïció i

de les activitats etiquetades com a «progressistes o activistes», no són, intrínsecament i

exclusivament, ni bones ni dolentes, depenen de la seua adequació a la situació

educativa real que, com ja hem dit, és a les mans del professorat.

5.1. Principis metodològics de l’etapa

Una referència, tot i que breu, a dos dels factors que han impulsat i justifiquen la intensa

renovació pedagògica proposada en les darreres dècades del segle XX servirà com a

introducció a la descripció del model educatiu que inspira el projecte Batec, de

Bromera, per a Batxillerat.

Ens referim, en primer lloc, als estudis de psicologia cognitiva aplicats a

l’educació, que coincideixen a destacar que l’aprenentatge no es garanteix solament

amb la transmissió i recepció/reproducció de la informació, sinó que implica

necessàriament una personalització dels sabers mitjançant un veritable procés de

construcció i reconstrucció del coneixement per part de l’alumne. La intervenció

pedagògica consisteix, doncs, a modificar l’estructura cognitiva de l’alumnat mitjançant

un procés d’equilibri inicial, desequilibri posterior i reequilibri final.

En segon lloc, cal fer esment de les transformacions que determinen el pas de la

societat industrial a la societat de la informació, caracteritzada, aquesta última, per la

proliferació dels mitjans de comunicació i l’accessibilitat il·limitada a la informació

indiscriminada, però reticent encara a potenciar l’esperit crític en el seu ús.

Des d’aquests nous paràmetres, el model educatiu ha deixat de tenir com a

objectiu últim l’acumulació de coneixements i s’enfoca ara a potenciar la capacitat de

processar actes i experiències per a integrar-los en l’esquema cognitiu. El nou

plantejament metodològic de l’educació en general i de l’aprenentatge en particular pren

com a punt de partida el fet evident de la disponibilitat de què cal aprendre, però

incideix i s’orienta decisivament cap a com s’aprén, amb l’objectiu prioritari de fer

comprendre, integrar i donar sentit als nous coneixements que incorpora l’individu en el

procés educatiu.

La renovació pedagògica iniciada a mitjan segle XX va cristal·litzar en el mètode

conductista de l’aprenentatge, que proposava l’assimilació dels coneixements per

acumulació, basant-se en les lleis de l’associació (contigüitat, similitud i contrast),

potenciava les tècniques d’estudi orientades a facilitar la memorització i posava l’èmfasi

en com estudiar.

La revisió dels plantejaments didàctics s’ha accelerat en les últimes dècades i ha

propiciat la formulació de nous models d’aprenentatge, entre els quals destaquen el

model d’aprenentatge significatiu d’Ausubel, el de l’aprenentatge generatiu de Wittrock

o el dinàmic de Dilts i Epstein. Aquests contribueixen, des de perspectives diverses, a

explicar el procés complex d’aprendre a aprendre i participen de la teoria

constructivista del coneixement. Si, segons el model tradicional, l’ensenyament

s’entenia com a producte i s’ocupava quasi exclusivament de què, des el model

constructivista l’ensenyament es concep com a procés i incideix en com aprendre.

L’aplicació de les estratègies o tècniques d’aprenentatge ocupen en aquest nou

context la posició preeminent ja que articulen la construcció dels nous coneixements en

estructures cognitives a partir de la capacitat de transformació, manipulació i apropiació

de la informació. És l’alumne qui aprén, atés que només ell té accés a la pròpia

experiència que, per mitjà de l’aprenentatge, es traduirà significativament en termes de

comportament.

Des d’aquesta perspectiva, l’aprenentatge significatiu se’ns presenta:

centrat en l’alumne, en qui pretén provocar la curiositat, potenciar l’evolució

d’acord amb els seus interessos particulars i fer-lo conscient del canvi

constant a què estan sotmeses les estructures cognitives,

organitzat a partir dels elements d’informació relacionats per una

característica conceptual comuna,

articulat a partir dels coneixements previs de l’alumne,

orientat a elaborar estructures sòlides i estables de coneixements,

interessat a fomentar una actitud flexible que permeta el canvi davant una

nova informació significativa,

enfocat cap a l’aprehensió de les idees fonamentals de la informació i la

memorització comprensiva,

dirigit a renovar els mecanismes mentals reforçant-los o qüestionant-los.

abocat a arbitrar estratègies encaminades a resoldre la pregunta com

ensenyar a aprendre dins un procés sotmés a l’autoavaluació tant del

professorat com de l’alumnat.

Des del constructivisme, l’alumne/a protagonitza l’aprenentatge significatiu de

coneixements que ja han estat socialment construïts i que constitueixen el patrimoni

cultural de la societat on viu i des d’on aprendre un corpus de continguts implica

atribuir-li un significat i construir-ne una representació pròpia i personal.

5.2. La funció del professorat

El model d’ensenyament constructivista demana que la instrucció vaja encaminada a fer

conscient l’alumnat del seu procés d’aprenentatge. Aquesta exigència metodològica

implica el professorat i el responsabilitza de l’elecció de les estratègies d’ensenyament

que han d’influir en els processos d’aprenentatge de l’alumne/a Perquè aquest objectiu

s’acomplisca, les estratègies d’aprenentatge han de ser adequades i contextualitzades, és

a dir, adaptades a cada tipus de contingut i grau d’aprofundiment previst, d’una banda, i

adaptades també a les capacitats cognitives de l’aprenent, als coneixements previs, al

temps disponible per a la tasca, etc.

L’aplicació adequada d’estratègies d’aprenentatge desperta en l’alumne la

percepció de la pròpia capacitat per a emprar eficaçment les habilitats cognitives i

influeix positivament en l’aprenentatge i en la construcció del coneixement. Però,

aquesta instrucció haurà de ser directa, informativa de què cal fer i explicativa de per

què cal fer-ho. La instrucció directa implica:

Organitzar el material didàctic seqüencialment.

Presentar el material en petits passos, clars i diferenciats, des de les idees

generals a les particulars.

Presentar exemples susceptibles de ser analitzats, interpretats i, fins i tot,

imitats, si es pretén estimular la creativitat comunicativa.

Aportar explicacions convincents per als punts difícils, que puguen provocar

desequilibri cognitiu.

Fer de monitor en el progrés de l’alumne i modelar les seues habilitats. És a

dir, generar, aplicar i regular estratègies d’ensenyament que desplacen

gradualment la responsabilitat de l’aprenentatge cap a l’alumne.

D’altra banda, el professorat de llengües, en el nostre cas el de Valencià:

Llengua i Literatura, té en el Batxillerat el text «com unitat d’estudi i de coneixement»

on aplicar les estratègies educatives, i compta amb l’experiència i familiaritat amb els

textos que l’alumnat ha assolit durant l’ESO.

Aquest fet suposa un desafiament i un descans. És un desafiament, perquè, del

seu encert en l’elecció d’aquests textos i de la documentació i entusiasme que pose en el

seu tractament amb l’alumnat, en dependrà, en gran mesura, l’èxit, el progrés de la

classe i la pròpia satisfacció personal.

D’altra banda, se suposa que aquesta etapa és un descans enfront de l’anterior,

perquè l’alumnat, bastant entrenats ja en les tècniques d’escoltar, parlar, llegir i escriure,

pot donar un gran joc en el comentari de tot tipus de textos i, per la seua maduresa, les

seues produccions escrites poden ser de més valor i interés. Aquesta maduresa pot

suposar també una major comunicació, una major vivència conjunta de la cultura i de la

mateixa tasca educativa entre docents i discents.

El professor o la professora de Valencià: Llengua i Literatura en el Batxillerat

pot, amb més facilitat que en l’etapa anterior, introduir en la discussió de la classe dades

i qüestions sobre la literatura universal, el cinema o el teatre, que estimulen l’opinió de

l’alumnat: temes com les adaptacions cinematogràfiques d’obres literàries, el paper del

teatre en la vida social contemporània o l’actualització dels clàssics i sobre la resta de

textos i la seua incidència en la vida social.

L’exercici sistematitzat de l’assaig per escrit sobre assumptes d’interés social i

cultural, i la discussió raonada en l’aula, a més de vitalitzar la classe per a donar cabuda

al contrast d’opinions, milloraran notablement la capacitat d’expressió oral i escrita de

l’alumnat, que, d’altra banda, en necessitar expressar-se en públic sense timidesa i amb

serenitat i fermesa, i en haver d’obligar-se a escoltar i a respectar en el mitjà acadèmic,

adquirirà aquests hàbits com una constant en la seua vida.

En conclusió, el projecte Bromera.txt proposa els materials adients per a una

instrucció adequada que provoque situacions d’interacció i intercanvi alumnes-

professors i alumnes-alumnes basades en seqüències d’ensenyament-aprenentatge

guiades i cooperatives. Uns materials alhora integradors, flexibles i engrescadors que

permeten el desenvolupament acadèmic dels continguts conceptuals, procedimentals i

actitudinals des d’estratègies d’ensenyament-aprenentatge significatives i autoregulades

tant pels professors com pels alumnes.

5.3. Enfocament metodològic de l’àrea

El tractament d’aquesta matèria en una etapa en què, pel fet de pertànyer a l’Educació

Secundària, centra el seu treball sobre «tècniques, mètodes i procediments» adverteix el

professorat que ha canviat l’orientació que abans se li donava. Si en l’ESO els objectius

eren «escoltar, parlar, llegir i escriure», en el Batxillerat són «parlar millor i escriure

millor per a pensar millor». I la clau d’açò es troba, continuant el procés iniciat en

l’etapa anterior, en ampliar l’exercici de la lectura, l’anàlisi, la interpretació i la

valoració de textos.

Com ja hem dit, l’explicació i el comentari de textos ha de ser el marc

d’actuació, i sobre aquest, el professorat tractarà d’educar la sensibilitat, promoure la

creativitat i afavorir el desenvolupament d’habilitats i destreses discursives. Però açò no

ens pot fer oblidar que els nuclis de continguts de la matèria han d’unir estretament el

context històric, el text literari, els usos de la llengua i l’anàlisi reflexiva sobre aquesta.

Es tracta, doncs, d’un tractament integrat, que aconsella que l’estudi de la llengua es

faça principalment en els textos, i l’estudi de la literatura servisca per a la consolidació

de la competència lingüística.

L’estudi de la literatura, com ja hem dit, se centrarà en la lectura i l’anàlisi de les

obres representatives del nostre patrimoni literari i ha d’incloure la seua consideració

com a fenomen comunicatiu, com a producte estètic i com a fet cultural històric

relacionat amb uns altres factors. Abordarà, també, la selecció, lectura i interpretació

dels textos. Al mateix temps, cal insistir en la necessitat de desenvolupar la creació

textual tenint com a suport les formes literàries bàsiques (narració, poema, teatre,

assaig), juntament amb els subgèneres més importants i els components de cadascuna.

Els dos cursos del Batxillerat suposen l’última etapa en la preparació guiada

d’una part considerable del col·lectiu estudiantil cap a una competència comunicativa

òptima o, si més no, suficient per a desenvolupar autònomament la seua vida personal i

professional futura.

Per a saber adequar les formes lingüístiques al tipus de text o de discurs que s’ha

de produir, l’escriptor o el parlant s’han de trobar en situacions d’ús que les demanen.

Per aquest motiu el projecte Bromera.txt proposa –a més d’una metodologia basada en

la definició i l’anàlisi– l’ús, la manipulació, la constatació dels efectes d’aquesta

manipulació, l’observació de regularitats, la utilització de procediments de recerca

diversos a fi de descobrir tant els aspectes sistemàtics com les diferències segons els

usos.

En el procés intel·lectual que l’alumne haurà de desenvolupar al llarg dels dos

cursos del Batxillerat jugarà un paper molt important la utilització estratègica de les

habilitats cognitives i dels procediments d’aprenentatge. El projecte Bromera.txt integra

una àmplia gamma de materials didàctics orientats a desenvolupar estratègies

d’aprenentatge de complexitat diversa que tot seguit classificarem a grans trets:

a) Estratègies de repetició, caracteritzades per un nivell mínim d’elaboració

personal de la informació o del contingut que cal aprendre. En aquesta etapa

seran un simple auxiliar en l’aplicació de les estratègies de gestió i de

regulació.

b) Estratègies de gestió, que comporten connexions entre els coneixements

que l’aprenent ja té elaborats i la informació que ha d’incorporar a la seua

estructura cognitiva. Possibiliten un tractament més o menys autònom i

personalitzat dels materials d’aprenentatge mitjançant la utilització

intencional i contextualitzada del resum, el subratllat, els esquemes…

c) Estratègies de regulació, que, basades en l’autocontrol sobre l’acció

d’aprendre, comporten planificació i avaluació del propi procés

d’aprenentatge i es concreten en els projectes de treball. L’avaluació es

converteix en una nova planificació i l’aprenentatge esdevé un procés

dinàmic i autoregulat que es va perfeccionant en cada nova etapa.

La plena autoregulació de l’aprenentatge esdevé l’actitud i la capacitat ideals que

s’han d’anar fomentant progressivament, ja que entre estratègies de regulació i

aprenentatge significatiu s’estableix una relació de causació biunívoca indestriable.

El projecte Bromera.txt fomenta des dels seus materials per a Batxillerat

l’aplicació d’aquests tres tipus d’estratègies d’aprenentatge, a primera vista dicotòmics,

però que han de formar part d’un procés continu i inclusiu orientat a regular la pròpia

acció, a conéixer i a saber utilitzar tècniques i procediments concrets en el context d’una

orientació metodològica que cedisca progressivament el control de l’aprenentatge a

l’aprenent.

6. Característiques psicològiques de l’alumnat

6.1. Adolescència i evolució

És durant la joventut que l’evolució, és a dir, el procés que segueix una persona per a

desplegar les seues capacitats i posar-les en funcionament, pren un ritme especialment

accelerat i rellevant. Perquè l’evolució siga possible, cal, no obstant això, que es posen

en marxa quatre mecanismes evolutius bàsics: creixement, maduració, desenvolupament

i aprenentatge.

Tot i que els dos primers –creixement i maduració– són determinats per la

biologia, i en els dos darrers –desenvolupament i aprenentatge–, hi influeixen elements

de caràcter psicològic, cal recordar que tots quatre són interdependents.

La maduració i el creixement tenen en la pubertat un punt d’inflexió àlgid que

coincideix amb el desenvolupament fisiològic dels òrgans sexuals, del sistema nerviós

central i dels canvis qualitatius i quantitatius en l’estructura i la funció cel·lulars.

El desenvolupament, entés com a procés que orienta l’individu a la conducta

conscient i a la vida autoregulada, es veu influït pel nivell de maduració assolit i inclou

dos aspectes íntimament relacionats:

a) La formació de les funcions psicològiques superiors: la motricitat voluntària,

les funcions cognitives (percepció, atenció, memòria, representació,

formació de conceptes i creativitat) i el llenguatge verbal, element bàsic de

comunicació i formació del pensament.

b) L’organització de l’activitat en relació amb un fi determinat, capacitat

gràcies a la qual la persona pot preveure els esdeveniments, avançar-s’hi,

modificar-los i actuar segons els seus interessos i aficions a fi de decidir el

seu futur.

Desenvolupament i aprenentatge apareixen estretament relacionats des del moment que

definim l’aprenentatge com a procés continuat de construcció i millora d’una teoria

personal, és a dir, d’una estructura interpretativa del món i guia particular de pensament

i actuació individuals.

L’aprenentatge escolar participa d’aquest procés que, ben entés, es prolonga al llarg de

tota la vida, tot inserint-lo en uns determinats sabers culturals i oferint uns coneixements

específics essencials en la construcció de la teoria personal pròpia de cada individu.

Així, doncs, en l’evolució d’una persona participen l’herència i l’entorn, és a dir, els

gens (les estructures anatòmiques i funcionals en forma de capacitats) i l’experiència

(l’aprenentatge que propicia l’adquisició dels trets característics que configuren una

realitat sociocultural determinada).

6.2. Adolescència o transformació psicològica

L’etapa del desenvolupament humà que denominem adolescència s’inicia amb la

pubertat, però aquesta no és un tot monolític. En aquest sentit, si fins ara els nostres

alumnes han estat immersos en, l’anomenada per alguns psicòlegs, «adolescència

puberal o estadi de la inquietud puberal», els receptors del Batxillerat s’inclourien dins

de l’estadi conegut com «adolescència o entusiasme juvenil».

L’adolescència, en general, comporta un seguit de canvis que afecten l’individu en la

seua globalitat i la transformació psicològica dels nivells cognitiu i emocional

(adolescència) és tan important com la fisiològica (pubertat).

Tots aquests canvis psicològics de l’adolescència es manifesten fonamentalment en:

La integració d’una imatge corporal nova (possiblement en conflicte amb els

cànons esteticoeconòmics de la societat) que comportarà un esforç

especialment difícil en aquesta edat.

La recerca d’una identitat personal, que implica una autodefinició de la

persona davant d’ella mateixa i davant de l’entorn social i cultural, en relació

amb un sistema de valors determinat.

La importància de les relacions amb el grup d’iguals (amics, companys) que

arriba a relegar, tot i que aleatòriament, a un segon terme les relacions

familiars.

L’aprenentatge del rol social dins d’un procés d’autodefinició que configura

l’adolescent com un individu independent capacitat per a incorporar-se a la

societat adulta.

63. El pensament formal, una meta evolutiva fonamental

La transformació psicològica comporta també una reestructuració de les capacitats

cognitives de gran rellevància per a l’aprenentatge escolar. Els canvis en l’estructura i el

procés de pensament associats a l’adolescència s’encaminen al desenvolupament

complet de la intel·ligència, amb la consegüent posada en funcionament d’unes

habilitats cognitives que són imprescindibles per a assolir un pensament autoregulat,

independent de les contingències ambientals immediates. Aquest tipus de pensament és

el que Piaget ha anomenat pensament formal, i al qual ens referim sovint amb el terme

de pensament abstracte o científic.

Segons Piaget –que formulà la primera gran teoria coherent i sistemàtica sobre el

desenvolupament cognitiu humà–, el pensament formal és una intel·ligència general,

transferible a qualsevol tipus de situació, que consisteix bàsicament en l’aplicació del

mètode hipoteticodeductiu a la resolució de tota mena de problemes sobre la base dels

tres trets funcionals que el caracteritzen (fer hipòtesis, comprovar hipòtesis i conéixer

per mitjà del llenguatge).

Treballs posteriors han objectat que la teoria piagetiana descriu el pensament formal

com una construcció general i universal i el defineixen, contràriament, com un conjunt

de components i habilitats concretes, adquirides separadament i molt relacionades amb

la instrucció en àrees de coneixement específiques. Partint d’aquest supòsit, el

desenvolupament de les habilitats cognitives de l’alumne, que en el procés educatiu

l’han de conduir cap al pensament formal, suposa un dels reptes més complicats amb

què ha d’enfrontar-se el professorat de secundària.

6.4. El desenvolupament de les habilitats cognitives per mitjà de les habilitats del

currículum

El marc curricular del Batxillerat aplica, en part, les teories de la psicologia evolutiva i

de l’educació segons el model sociocultural a l’hora de definir els objectius de

l’ensenyament i l’aprenentatge. Així, parteix de la base que l’aprenentatge escolar ha de

provocar el desenvolupament dels alumnes implicats, de tal manera que l’assimilació

correcta dels continguts escolars siga capaç de propiciar canvis en l’estructura profunda

del pensament.

En aquest procés, els mediadors que arbitren el desenvolupament i l’aprenentatge són:

Les eines materials, que amplien les pròpies possibilitats.

El llenguatge, l’eina psicològica o instrument de tipus simbòlic per

excel·lència, que fa possible la comunicació i crea noves estructures i formes

de pensament.

En el projecte Batec de Bromera corresponent a aquesta etapa, es desenvolupen els

processos cognitius basats tant en la inducció com en la deducció. I s’hi aplica una

metodologia diversa basada, d’una banda, en la instrucció directa i l’exposició verbal de

la informació, i de l’altra, centrada en l’experimentació i la praxi.

L’equilibri que proposa el marc curricular en el tractament i valoració dels continguts

conceptuals i procedimentals caldrà situar-lo sempre en relació amb el nivell evolutiu de

l’alumnat. Però açò no vol dir que s’haja de dependre’n totalment, sinó per a saber d’on

hem de partir per a conduir-lo cap a l’adquisició plena del pensament formal. També

hem de tenir en compte que, en alguns casos, l’estadi del pensament concret

possiblement no s’haja superat totalment, circumstància que aconsellaria la necessitat de

continuar aplicant determinats suports icònics o físics i una metodologia més inductiva

que no deductiva.

En conclusió, la doble naturalesa dels continguts conceptuals i procedimentals en el

currículum del Batxillerat, i les característiques del pensament formal –encara incipient

en l’adolescència– aconsellen una intervenció educativa que combine les activitats

pràctiques –de fonament metodològic inductiu– amb la instrucció verbal –articulada en

exposicions teòriques que propicien la reflexió de caire deductiu–, sense perdre de vista

en cap moment que l’objectiu final d’aquesta etapa postobligatòria consisteix a

desenvolupar al màxim la reflexió i la deducció.

Tenint en compte aquestes consideracions, s’ha desenvolupat des de Bromera.txt el

Projecte curricular de l’àrea Valencià: Llengua i Literatura per a l’etapa d’educació

secundària postobligatòria o Batxillerat.

PROGRAMACIÓ VALENCIÀ LLENGUA I LITERATURA 1R BATXILLERAT CURS 2011/2012

UNITAT HISTÒRIA DE LA

LITERATURA

TÈCNIQUES DE

TREBALL

LLENGUA I CONTEXT NORMATIVA

1R

TR

IME

ST

RE

1

La prosa medieval Recerca

d’informació

La XLPV

La comunicació

Funcions del llenguatge

La llengua com a sistema

Obertura de les vocals

L’article

Alguns indefinits, prou i

bastant.

Verbs irregulars

Nexes: i i o.

Els derivats cultes

2

Entre el medievalisme i els

nous temps

Àmbits d’ús, gèneres

discursius i registres

lingüístics.


Els possessius i els

numerals.

L’imperfet en –eia

Formes verbals acabades en

–am i –au.

Incorreccions en la

causalitat.

Composició de mots.

3

Dels trobadors a Ausiàs

March

Anàlisi poètica Els dialectes geogràfics

Caracterització del valencià

L’origen del valencià

Geminacions, apostrofació i

contracció.

Res, gens i cap.

Segona conjugació.

Perquè, per què i per a què.

Cultismes, neologismes i

arcaismes.

2N

TR

IME

4

La narrativa de cavallers Fonologia

Morfologia

L’accentuació

L’article neutre.

Els verbs cloure i fondre.

Partícules adversatives.

Vulgarismes.

5

Renaixement, Barroc i

neoclassicisme.

Comentari de

teatre

Nivells i disciplines

lingüístics.


La dièresi.

Els pronoms febles en ho i

hi.

Els verbs pondre, posar i els

acabats en –soldre.

Que i què.

Coherència lèxica dels

derivats.

6

La tradició teatral Comentari de

narrativa

La formació i la creació de

paraules.

b/v, -b/-p, -t/-d.

Pronoms febles de CD i CI

Verbs acabats en –metre i –

cebre.

Com a , per a, fins a, des de

i cap a.

Semblants però diferents.

3R

TR

IME

ST

RE

7

La Renaixença Textos crítics:

ressenya i

dissertació.

Sintaxi -c/-g, cu/-qu/k.

El CD i la preposició a.

Verbs velaritzats.

Les preposicions a i en

locatives.

Expressions genuïnes amb

preposicions.

8 Primer terç del s. XX Propietats textuals.

Modalització i

impersonalització.

Z, s, ss, c, ç.

El CD i el participi.

Verbs acabats en –eixer.

Les preposicions a i en

temporals.

Locucions adverbials.

9 La literatura de postguerra Sociolingüística.

Contacte de llengües .

Actituds lingüístiques.

Grafies palatals.

Adverbis en –ment.

Els verbs de la tercera

conjugació.

Preposicions per a expressar

la localització vertical.

Coherència lèxica interna.

UNITAT 1. Primers batecs

OBJECTIUS DIDÀCTICS

– Reflexionar entorn del concepte literatura

– Reconéixer l’especificitat de l’acte comunicatiu literari

– Identificar les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la

història

– Interpretar els elements bàsics de la narrativa

– Conéixer els principals fets politicosocials del primer terç del segle XX

– Identificar la producció cultural i literària del modernisme, el noucentisme i

l’avantguardisme

– Reconéixer les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i

literaris de la València del segle XX fins a la Guerra Civil

– Interpretar les fases bàsiques del procés d’escriptura i aprendre a utilitzar-les

– Aproximar-se al fenomen de la comunicació i identificar-ne les funcions

– Reflexionar sobre el concepte de variació lingüística

– Repassar i aprofundir els aspectes normatius següents:

– les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià

– l’ús dels indefinits algú, ningú, algun, cap, bastant i prou

– el present i les formes no personals dels principals verbs irregulars

– les conjuncions i i o

– els derivats cultes

CONTINGUTS

B 1. Conceptes

11. Aproximació al concepte de literatura

12. L’especificitat de l’acte comunicatiu literari

13. Les característiques generals dels gèneres literaris al llarg de la història

14. Els elements bàsics de la narrativa

– Aproximació als principals fets politicosocials del primer terç del segle XX

– La producció cultural i literària del modernisme, el noucentisme i

l’avantguardisme

– Les especificitats i els valors puntuals dels moviments culturals i literaris de la


– Les fases bàsiques del procés d’escriptura

– El concepte de comunicació i les funcions comunicatives

– Aprofundiment en les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del

valencià

– L’ús dels indefinits algú, ningú, algun, cap, bastant i prou

– El present i les formes no personals dels principals verbs irregulars

– Les conjuncions i i o

– Els derivats cultes

B 2. Procediments

23. Identificació de l’especificitat literària i les seues diferents mostres

15. Reconeixement de l’especificitat de l’acte comunicatiu literari

16. Identificació dels diferents gèneres literaris al llarg de la història

17. Reconeixement dels elements bàsics de la narrativa

– Identificació dels principals fets politicosocials del primer terç del segle XX

– Reconeixement de les mostres literàries del modernisme, el noucentisme i

l’avantguardisme

– Reconeixement dels autors i els moviments literaris més emblemàtics de la


– Identificació i utilització de les fases bàsiques del procés d’escriptura

– Reconeixement del fenomen comunicatiu i les seues funcions

– Repàs de les particularitats dels vocalisme i les grafies genuïnes del valencià

– Repàs dels indefinits algú, ningú, algun, cap, bastant i prou

– Repàs del present i les formes no personals dels principals verbs irregulars

– L’ús de les conjuncions i i o

– Formació dels derivats cultes

B 3. Actituds

Valoració de la literatura i anàlisi del concepte

Valoració de la literatura com a especificitat humana i humanitzadora

Valoració i anàlisi de la literatura com a acte comunicatiu

Valoració i anàlisi dels gèneres literaris al llarg de la història

Valoració i anàlisi dels elements bàsics de la narrativa

Valoració de l’esforç normalitzador en el primer terç de segle XX

Anàlisi i valoració de la producció literària en el modernisme, el noucentisme i

l’avantguardisme

Anàlisi i valoració de l’esforç dels intel·lectuals valencians en els primers anys

del segle XX

Valoració de l’escriptura com un procés conscient que es pot aprendre i millorar

Valoració dels mecanismes comunicatius de les llengües naturals

Anàlisi i valoració de la variació lingüística com un fenomen intrínsec a totes les

llengües

Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística


Explicar el concepte de literatura

Analitzar textos literaris com a actes comunicatius

Extraure les característiques dels gèneres literaris

Analitzar els elements bàsics de la narrativa

Identificar els fets politicosocials més rellevants del primer terç del segle XX

Identificar les mostres literàries més significatives del modernisme, el

noucentisme i l’avantguardisme

Reconéixer els autors i els moviments culturals més importants de la València

del primer terç del segle XX

Seguir les pautes bàsiques del procés d’escriptura

Redactar un autoretrat

Analitzar els elements de la comunicació

Explicar el significat de diferents textos segons els contextos

Extraure les distintes funcions del llenguatge predominants

Analitzar les diferents variacions lingüístiques

11. Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica

12. Pronunciar amb correcció

13. Corregir errades normatives en textos proposats

UNITAT 2. Del batec a la paraula


Valorar la importància de la recepció i la interpretació literàries

Reconéixer i interpretar els elements bàsics del gènere poètic

Reconéixer i interpretar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle

Identificar els fets politicosocials més importants del franquisme

Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la

dictadura de Franco

Interpretar i valorar la producció cultural i literària en la nostra llengua a l’exili

Conéixer alguns dels nostres autors més significatius del segle XX , des de la

postguerra fins al 1978, i valorar-los

Conéixer mecanismes tradicionals de recerca d’informació: les biblioteques

Conéixer la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV) i

valorar-la

Conéixer els nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació

Conéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet

Reflexionar sobre la validesa dels webs

Conéixer webs útils per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura

Distingir els diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els

principals gèneres discursius i registres que hi ha

Repassar la separació sil·làbica

Revisar l’ús del guionet

Aprofundir en el bon ús dels possessius en el discurs

Revisar algunes particularitats en els imperfets dels verbs irregulars de la segona

conjugació



CONTINGUTS

B 1. Conceptes

La recepció i la interpretació literàries

Elements bàsics del gènere poètic

Especificitats del teatre com a text i com a espectacle

Acostament als principals fets politicosocials del franquisme

Producció cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco

La producció cultural i literària en la nostra llengua a l’exili

Autors significatius del segle XX , des de la postguerra fins al 1978

Els mecanismes tradicionals de recerca d’informació: les biblioteques

La Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana (XLPCV)

Els nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació

Mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet

Llocs web útils de Llengua i Literatura

Els àmbits d’ús lingüístics, els gèneres discursius i els registres


L’ús del guionet

Els possessius en el discurs

Particularitats en els imperfets dels verbs irregulars de la segona conjugació



Composició de mots

B 2. Procediments

Identificació dels conceptes de recepció i interpretació literàries a partir de

versions de textos poètics i teatrals

Reconeixement i interpretació dels elements bàsics del gènere poètic per mitjà

de textos

Identificació de les figures poètiques principals

Interpretació dels esquemes mètrics principals de la nostra tradició poètica

Reconeixement i interpretació de les especificitats del teatre com a text i com a

espectacle per mitjà de textos

Identificació dels fets politicosocials més importants del franquisme

Reconeixement de la producció cultural i literària en la nostra llengua durant la

dictadura de Franco mitjançant textos literaris i expositius

Identificació d’alguns dels nostres autors més significatius del segle XX , des de

la postguerra fins al 1978

Identificació dels mecanismes tradicionals de recerca d’informació a les

biblioteques

Reconeixement de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat Valenciana

(XLPCV)

Identificació dels nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació

Reconeixement dels mecanismes informàtics i electrònics de recerca: Internet

Identificació de webs útils per al desenvolupament del temari de l’assignatura

Distinció dels diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els


Repàs de la separació sil·làbica

Revisió de l’ús del guionet

Aprofundiment en el bon ús l’ús dels possessius en el discurs

Revisió d’algunes particularitats de la conjugació irregular



B 3. Actituds

Valoració de la importància de la recepció i la interpretació literàries

Valoració del coneixement dels elements bàsics del gènere poètic per a la fruïció

estètica de la poesia

Valoració del treball col·lectiu dels muntatges teatrals i de l’organització

necessària per arribar a l’espectacle

Anàlisi del context polític del franquisme i reconeixement, per contrast, de

valors com ara la tolerància, la llibertat i la riquesa del plurilingüisme

Anàlisi i valoració de l’esforç, a l’exili i a la clandestinitat, de la producció

cultural i literària en la nostra llengua durant la dictadura de Franco

Anàlisi i valoració dels protagonistes més importants de la represa literària

durant el franquisme

Valoració dels moviments de resistència i de protesta, en defensa de la llibertat i

del canvi del règim totalitari de Franco

Valoració de les biblioteques com a centre d’emmagatzematge del saber

Valoració de la utilitat de la Xarxa de Lectura Pública de la Comunitat

Valenciana (XLPCV)

Anàlisi i valoració de nous suports informàtics d’emmagatzematge d’informació

Valoració de la utilitat dels mètodes de recerca per Internet

Anàlisi i valoració del bon ús dels webs

Valoració de la utilitat d’algun web per al desenvolupament del temari de

Llengua i Literatura

Valoració de la diversitat lingüística en diferents àmbits, gèneres i registres de

llengua

Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística, tant pel que fa a

l’ortografia, la morfosintaxi o el lèxic


Reconéixer i interpretar textos literaris a partir de models

Identificar la poeticitat d’uns textos a partir del concepte bàsic del que és poesia

Reconéixer figures poètiques en diferents textos

Identificar les actituds líriques a partir de textos poètics

Reconéixer estructures mètriques a partir de textos versificats

Identificar les especificitats del teatre com a text i com a espectacle

Distingir en un text teatral el text literari del text didascàlic

Reconéixer l’estructura bàsica argumental dels textos dramàtics i identificar

aquestes parts en fragments teatrals

Identificar a partir dels textos els gèneres teatrals més importants

Identificar els fets politicosocials cabdals del franquisme

Identificar les posicions contràries al règim totalitari franquista a partir de textos

literaris de l’època

Interpretar textos literaris marcats pel tema de l’exili o de la manca de llibertats

Identificar els escriptors més importants en la nostra llengua des de la postguerra

fins al 1978 i determinar els gèneres i els estils que conrearen

Reconéixer cantants i cançons de l’anomenada Nova Cançó

Fer recerques bibliogràfiques utilitzant mecanismes tradicionals de recerca

d’informació, en una biblioteca

Cercar bibliografia sobre un determinat tema a la Xarxa de Lectura Pública de la

Comunitat Valenciana (XLPCV)

Treballar informació per mitjà de suports informàtics i audiovisuals

Reconéixer els mecanismes informàtics i electrònics de recerca per Internet

Conéixer webs útils per al desenvolupament del temari de Llengua i Literatura

Distingir els diferents àmbits d’ús en què es pot utilitzar la llengua, i els


Repassar la separació sil·làbica i l’ús correcte del guionet en la cadena de

redacció

Corregir mals usos dels possessius en el discurs

Revisar algunes particularitats en els imperfets dels verbs irregulars de la segona

conjugació

Corregir expressions incorrectes de causalitat


UNITAT 3. Primeres paraules


24. Conéixer els factors històrics principals en la configuració i l’expansió de la

Corona d’Aragó

21. Reconéixer la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial

22. Conéixer i valorar els primers textos escrits en la nostra llengua

23. Interpretar i identificar la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV

24. Aproximar-se a l’obra de Ramon Llull

25. Conéixer les quatre cròniques i la seua funcionalitat

26. Reconéixer la funció social de la literatura al llarg de la història per mitjà de

textos

27. Valorar i conéixer la situació política i cultural de l’últim terç del segle XX i la


28. Entendre els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari

en l’actualitat

29. Aprendre les tècniques del subratllat, del resum i de l’esquema

30. Reflexionar sobre el mètode i la validesa de l’ús de les noves fonts d’informació

electròniques

31. Identificar els conceptes de llengua i dialecte

32. Conéixer l’origen del valencià

33. Reconéixer i valorar la variació dialectal de la nostra llengua

34. Repassar continguts normatius a partir dels distints nivells lingüístics:

35. l’apostrofació i la contracció

36. l’oposició res, cap i gens

37. els verbs de la segona conjugació

38. l’oposició perquè, per què i per a què

39. diferència entre cultismes, neologismes i arcaismes

CONTINGUTS

B 1. Conceptes

25. Els factors històrics principals en la configuració i l’expansió de la Corona

d’Aragó

40. La funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial

41. Els primers textos escrits en la nostra llengua

42. La prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV

43. L’obra de Ramon Llull

44. Les quatre cròniques i la seua funcionalitat

45. La funció social de la literatura al llarg de la història a través de textos

46. La situació política i cultural de l’últim terç del segle XX i la seua incidència en

la nostra comunitat lingüística

47. Els mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat literari en

l’actualitat

48. Els conceptes de subratllat, resum i esquema

49. Les noves fonts d’informació electròniques

50. Els conceptes de llengua i dialecte

51. L’origen del valencià

52. La variació dialectal de la nostra llengua

53. Aprofundiment en l’apostrofació i la contracció

54. L’oposició res, cap i gens

55. Aprofundiment en els verbs de la segona conjugació

56. L’oposició perquè, per què i per a què

57. Els conceptes de cultisme, neologisme i arcaisme

B 2. Procediments

Interpretació i construcció de taules cronològiques

Interpretació de mapes històrics

26. Identificació dels factors històrics principals en la configuració i l’expansió de la

Corona d’Aragó

58. Reconeixement de l’estàndard de la Cancelleria Reial

59. Identificació dels primers textos escrits en la nostra llengua

60. Reconeixement de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV

61. Reconeixement i interpretació de l’obra de Ramon Llull per mitjà de fragments

de textos escollits

62. Reconeixement de les quatre cròniques i la seua funcionalitat a través de

fragments de textos escollits

63. Identificació de la funció social de la literatura al llarg de la història mitjançant

textos

64. Identificació de la situació política i cultural de l’últim terç del segle XX i la seua

incidència en la nostra comunitat lingüística

65. Reconeixement dels mecanismes del món de la literatura i les regles del mercat

literari en l’actualitat

66. Ús de les tècniques del subratllat, del resum i de l’esquema

67. Ús de les noves fonts d’informació electròniques

68. Identificació de la llengua i els dialectes mitjançant situacions concretes

69. Reconeixement de l’origen del valencià

70. Identificació de la variació dialectal de la nostra llengua

71. Repàs de l’apostrofació i la contracció

72. Repàs de l’oposició res, cap i gens

73. Repàs dels verbs de la segona conjugació

74. Repàs de l’oposició perquè, per què i per a què

Ús i formació de cultismes, neologismes i arcaismes

B 3. Actituds

Anàlisi i valoració de la configuració de la Corona d’Aragó i la seua expansió

Anàlisi i valoració de la funció estandarditzadora de la Cancelleria Reial

Anàlisi i valoració dels primers documents escrits en la nostra llengua

75. Anàlisi i valoració de la prosa literària utilitària dels segles XIII i XIV

76. Anàlisi i valoració de l’obra de Ramon Llull en el seu context politicosocial

77. Anàlisi i valoració de les quatre cròniques i la funcionalitat que les justifica

78. Anàlisi i valoració de la funció social de la literatura

79. Anàlisi i valoració de la situació política i cultural de l’últim terç de segle XX i la


80. Anàlisi i valoració dels mecanismes del món de la literatura i les regles del

mercat literari en l’actualitat

81. Anàlisi i valoració de la influència de l’esforç privat i l’institucional en el nostre

redreçament literari

82. Anàlisi i valoració dels mecanismes del subratllat, del resum i de l’esquema

83. Anàlisi i valoració de les noves fonts d’informació electròniques

84. Anàlisi i valoració de l’oposició llengua i dialecte

85. Anàlisi i valoració de l’origen del valencià

86. Anàlisi i valoració de la variació dialectal de la nostra llengua

Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística


Construir i completar taules cronològiques a partir de textos explicatius

Explicar els fets que configuraren la Corona d’Aragó

Reconéixer la funcionalitat de la Cancelleria Reial

Identificar els primers testimonis escrits

Analitzar els textos juridicoadministratius

Analitzar i situar l’obra de Ramon Llull en el seu context historicosocial

Extraure les característiques més importants i els eixos temàtics dels fragments

de textos lul·lians

Reconéixer i identificar la nostra historiografia

Analitzar la funció social de la literatura

Explicar el procés de la transició democràtica

Analitzar el fenomen literari durant l’últim terç de segle XX

Interpretar i valorar la influència dels factors politicosocials en la literatura de

l’últim terç del segle XX

Subratllar, resumir i esquematitzar diferents textos

Reconéixer les noves tecnologies

Identificar la caracterització del concepte de dialecte

Explicar l’origen de la nostra llengua

Reconéixer la variació dialectal de la nostra llengua

Aplicar les regles ortogràfiques

Usar amb correcció i distingir alguns elements gramaticals semblants

Reconéixer els cultismes, els neologismes i els arcaismes

UNITAT 4. Paraules justes

11. OBJECTIUS DIDÀCTICS

Entendre el pas del món i els pensaments medievals a les visions humanistes

Conéixer les característiques i els autors principals de la prosa religiosa i

l’oratòria: Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda

Conéixer el corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge

11. Conéixer l’Escola Satírica Valenciana: Jaume Roig i l’Espill

12. Analitzar l’obra d’Isabel de Villena

13. Comprendre el concepte de misogínia i l’evolució d’aquest en la literatura


11. l’accentuació

12. els verbs de la segona conjugació

13. alguns nexes adversatius

12. CONTINGUTS

B 1. Conceptes

14. El pas del món medieval a l’humanisme

15. Les característiques i els autors principals de la prosa religiosa i l’oratòria:

Francesc Eiximenis, Vicent Ferrer i Anselm Turmeda

16. El corrent humanista: Antoni Canals i Bernat Metge

17. L’Escola Satírica Valenciana: Jaume Roig i l’Espill

18. L’obra d’Isabel de Villena

19. El concepte de misogínia i l’evolució d’aquest

B 2. Procediments

B 3. Actituds

13. CRITERIS D’AVALUACIÓ

Conéixer i interpretar els valors medievals presents en un text i distingir-los dels

humanístics

Comentar fragments de textos diversos del període

Enumerar i reconéixer els trets definitoris i els autors dels segles XIII i XIV

UNITAT 5. Paraules cantades


Reconéixer les característiques de la poesia trobadoresca: les formes, els gèneres

i els temes

Diferenciar entre trobadors i joglars

Conéixer la relació de la Corona d’Aragó amb la literatura trobadoresca

Acostar l’alumnat a alguns textos i autors de la lírica trobadoresca

Reconéixer els trets poètics destacables de la poesia de Jordi de Sant Jordi

Estudiar les característiques principals de l’obra d’Ausiàs March

Reconéixer el tòpic de l’amor en la literatura a través del temps

Estudiar les característiques principals de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Facilitar un model general de comentari de textos literaris

Facilitar un model particular de comentari de textos poètics


que se n’ocupen


Reflexionar sobre la coherència lèxica en la formació de derivats

B. CONTINGUTS

B 1. Conceptes

Característiques de la poesia trobadoresca: formes, gèneres i temes

Diferència entre trobadors i joglars

Els trobadors de la Corona d’Aragó: Cerverí de Girona

Els certàmens i els tractats poètics

Jordi de Sant Jordi

Les característiques principals de l’obra d’Ausiàs March

El tòpic de l’amor a través del temps

Les línies principals per a entendre la poesia de Vicent Andrés Estellés

El comentari de textos

El comentari de textos poètics

Els nivells d’anàlisi lingüística i les disciplines lingüístiques que se n’ocupen


La dièresi

Ús dels pronoms febles en, ho i hi

Els verbs pondre i posar, i derivats, i els verbs amb -soldre

Les partícules tòniques què i que

La coherència lèxica en els derivats

B 2. Procediments

11. Reconeixement del components associats a la creació poètica a l’edat mitjana: el

cant i les estructures rítmiques

12. Identificació de les tradicions primeres que influïren en la poesia peninsular: les

kharges i la tradició trobadoresca

Reconeixement de les característiques de la poesia trobadoresca en formes,

gèneres i temes

Identificació de les diferències entre trobadors i joglars

Reconeixement de la relació cultural entre Occitània i la Corona d’Aragó fins al

segle XIII

Identificació d’alguns trobadors nascuts en els territoris de la Corona d’Aragó,

especialment la figura i l’obra de Cerverí de Girona

Identificació del paper dels certàmens poètics a partir del XIV amb els tractats

poètics medievals

Reconeixement de la figura de Jordi de Sant Jordi i dels trets de la seua

producció poètica

Identificació de les característiques principals de l’obra d’Ausiàs March

Reconeixement del tòpic de l’amor en literatura a través del temps

Identificació de les línies principals per a entendre la poesia de Vicent Andrés

Estellés

Identificació dels passos principals que cal tenir en compte per a fer un

comentari de textos literaris

Identificació dels aspectes poètics puntuals que cal tenir en compte en un

comentari de textos poètics

Reconeixement d’algunes figures retòriques bàsiques emprades en el llenguatge

poètic

Identificació dels nivells d’anàlisi lingüística i de les disciplines lingüístiques

que se n’ocupen

Repàs de la normativa de l’accent diacrític

Repàs de la normativa de la dièresi

Repàs de l’ús dels pronoms febles en, ho i hi

Identificació de la utilització correcta dels verbs pondre i posar, dels seus

derivats, i dels verbs amb -soldre

Coneixement de l’ús correcte de les partícules tòniques què i que

Reflexió i pràctica sobre la coherència lèxica en els derivats

B 3. Actituds

Anàlisi i valoració de la tradició poètica dels inicis de la literatura romànica

Valoració de la primera literatura bilingüe a la península Ibèrica: les kharges

Anàlisi i valoració de la importància de la concepció de l’amor cortés en la

cultura europea

Anàlisi i valoració del model vital de trobadors i joglars en el marc del

feudalisme

Anàlisi i valoració de les relacions de la Corona d’Aragó amb el Llenguadoc, i

dels lligams de cooperació supranacionals que s’hi establiren

Anàlisi i valoració de l’evolució poètica que significa l’obra de Jordi de Sant

Jordi

Anàlisi i valoració dels canvis que comportaren els plantejaments poètics

d’Ausiàs March en el panorama literari: temes, llengua, estil, percepció de la

dona i de les relacions sentimentals, barreja entre la tradició i la modernitat...

Anàlisi i valoració de l’evolució del tema de l’amor al llarg de la història de la

literatura

Anàlisi i valoració de l’obra (temes i registre poètic) i de l’actitud vital

compromesa del poeta Vicent Andrés Estellés

Anàlisi i valoració dels passos que cal seguir per a elaborar un bon comentari

literari

Anàlisi i valoració dels nivells lingüístics intrínsecs al llenguatge verbal i de les

disciplines que l’estudien

11. Valoració de l’aplicació correcta de la normativa lingüística


12. Analitzar textos de diversa tradició poètica i lingüística en la literatura

medieval peninsular

13. Relacionar el model feudal amb la literatura sorgida del concepte de

l’amor cortés

14. Identificar els rols diferents de trobadors i joglars

15. Reconéixer la importància de les relacions entre Occitània i la Corona d’Aragó

al llarg de l’edat mitjana

Discriminar en el panorama poètic medieval, l’època dels certàmens i els tractats

poètics

Identificar les diferències morfosintàctiques i lèxiques entre l’occità i el català

Conéixer els trets principals de la poesia de Jordi de Sant Jordi

Identificar en un text aspectes que recorden la biografia d’Ausiàs March

Identificar els temes principals de l’obra d’Ausiàs March a partir de textos

Identificar el model lingüístic d’Ausiàs March

Reconéixer les fonts de la poesia de March a partir de la comparació de textos

Identificar diverses concepcions de la relació amorosa en la literatura a partir de

textos diferents d’èpoques i tradicions culturals distintes

Reconéixer, a partir de textos, les línies principals de la poesia de Vicent Andrés

Estellés

Aplicar el model de comentari de textos, i de comentari de textos poètics, a

partir d’un poema


que se n’ocupen

Aplicar la normativa sobre l’accent diacrític

Aplicar la normativa sobre la dièresi

Aplicar la normativa sobre l’ús dels pronoms febles en, ho i hi

Utilitzar de manera correcta els verbs pondre i posar, i derivats, i els verbs amb -

soldre

Utilitzar de manera correcta les partícules tòniques què i que

Aplicar la coherència lèxica en la formació dels derivats

UNITAT 6. Paraules contades


Conéixer l’origen i la tradició de la matèria de Bretanya

Identificar les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les

novel·les cavalleresques. I entre realitat i ficció

Aproximar-se al Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín

Descobrir la importància literària de Curial e Güelfa

Conéixer la figura de Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc

Observar les característiques del Segle d’Or de les nostres lletres

Identificar l’heroi i l’antiheroi literari al llarg de la història

Reconéixer les línies narratives de la postguerra

Identificar les característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda

Aproximar-se al comentari de textos narratius

Conéixer els mecanismes externs i interns de creació lèxica


c) les grafies b i v, i les oclusives finals

d) la combinació de CI i CD en els pronoms febles

e) els verbs acabats en -metre i -cebre

f) l’ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a

g) reflexió sobre algunes confusions lèxiques

12. CONTINGUTS

B 1. Conceptes

11. Origen i tradició de la matèria de Bretanya

12. Semblances i diferències entre els llibres de cavalleries i les novel·les

cavalleresques. Realitat i ficció

13. El Blandín de Cornualla i el Jacob Xalabín

14. Curial e Güelfa

15. Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc

16. El Segle d’Or de les nostres lletres

17. L’heroi i l’antiheroi literari al llarg de la història

18. Les línies narratives de la postguerra

19. Característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda

20. El comentari de textos narratius

21. Els mecanismes externs i interns de creació lèxica

22. Les grafies b i v, i les oclusives finals

23. La combinació de CI i CD en els pronoms febles

24. Els verbs acabats en -metre i -cebre

25. L’ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a

26. Reflexió sobre algunes confusions lèxiques

B 2. Procediments

27. Reconeixement de l’origen i de la tradició europea de la matèria de Bretanya

28. Identificació en un text dels trets propis del personatge arquetípic del cavaller

29. Identificació de la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc

30. Reconeixement dels elements meravellosos dels llibres de cavalleries

31. Identificació de les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i

les novel·les cavalleresques

32. Reconeixement dels trets principals dels relats Blandín de Cornualla i Jacob

Xalabín

33. Reconeixement dels trets principals de la novel·la Curial e Güelfa

34. Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i

la seua obra

35. Reconeixement dels trets principals de la novel·la Tirant lo Blanc

36. Identificació dels diferents tractaments respecte a les relacions sentimentals a la

baixa edat mitjana, i comparació amb la novel·la Tirant lo Blanc

37. Reconeixement de les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de


les nostres lletres

38. Identificació, per mitjà dels textos, de la varietat estilística de la producció

literària del XV i importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte

39. Reconeixement dels conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària a través

dels textos

40. Identificació de les línies narratives principals de la postguerra

41. Reconeixement de les característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda

42. Identificació de fragments i motius de les novel·les La plaça del diamant i

Mirall trencat

43. Identificació d’un model de comentari de textos narratius a partir d’un exemple

de comentari

44. Identificació dels mecanismes de creació lèxica més importants en una llengua

45. Les grafies b i v, i les oclusives finals

46. La combinació de CI i CD en els pronoms febles

47. Els verbs acabats en -metre i -cebre

48. L’ús de les preposicions: com a, per a, fins a, des de i cap a

49. Reflexió sobre algunes confusions lèxiques

B 3. Actituds

50. Valoració de la tradició europea de la matèria de Bretanya

51. Valor del model cavalleresc en el seu context sociocultural

52. Reflexió sobre la relació entre literatura i vida a la baixa edat mitjana

53. Valoració de la singularitat dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín

54. Reflexió sobre les obres literàries (i les vides) a cavall de dos models culturals

i/o religiosos

55. Valoració de la singularitat de la novel·la Curial e Güelfa

56. Identificació dels valors vitals de Joanot Martorell i comparació amb els valors

propis

57. Valoració de la singularitat de la novel·la Tirant lo Blanc

58. Valoració de l’expressió desacomplexada de les relacions sentimentals en la

novel·la Tirant lo Blanc

59. Valoració del context socioeconòmic que impulsà l’esplendor cultural

valenciana al segle XV

60. Valoració de la riquesa estilística de la producció literària del XV i de la

importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte

61. Reflexió sobre els conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària i sobre la

necessitat d’adaptar-se a estàndards culturals diferents del propi, per a entendre

determinats textos literaris i/o altres situacions

62. Valoració de la diversitat estilística en narrativa durant la postguerra

63. Reflexió sobre la dedicació literària de Mercè Rodoreda

64. Valoració de la singularitat de les novel·les La plaça del diamant i Mirall

trencat

65. Valoració de la realització d’un comentari de textos narratius seguint les pautes

d’un model

66. Valoració de l’ús correcte de la llengua tant en el camp ortogràfic i ortofònic

com en el gramatical i lèxic

13. CRITERIS D’AVALUACIÓ

67. Reconéixer l’origen sociohistòric i geogràfic de la literatura de cavallers

68. Identificar en un text els trets propis del personatge arquetípic del cavaller

69. Identificar la connexió entre realitat i ficció en el món cavalleresc

70. Reconéixer els elements meravellosos dels llibres de cavalleries

71. Identificar les semblances i les diferències entre els llibres de cavalleries i les

novel·les cavalleresques

72. Reconéixer els trets principals dels relats Blandín de Cornualla i Jacob Xalabín

73. Reconéixer els trets principals de la novel·la Curial e Güelfa

74. Identificar els valors vitals de Joanot Martorell a través de la seua biografia i la

seua obra

75. Reconéixer els trets principals de la novel·la Tirant lo Blanc

76. Identificar els diferents tractaments respecte a les relacions sentimentals a la

baixa edat mitjana, i comparar-los amb la novel·la Tirant lo Blanc

77. Reconéixer les circumstàncies socioeconòmiques i culturals que feren de


les nostres lletres

78. Identificar, a través dels textos, la varietat estilística de la producció literària del

XV i la importància de la novel·la Tirant lo Blanc en aquest aspecte

79. Reconéixer els conceptes d’heroi i antiheroi en la història literària a través dels

textos

80. Identificar les línies narratives principals de la postguerra

81. Reconéixer les característiques principals de l’obra de Mercè Rodoreda

82. Identificar fragments i motius de les novel·les La plaça del diamant i Mirall

trencat

83. Fer un comentari de textos narratius a partir del model proposat

84. Identificar els mecanismes principals de creació lèxica en una llengua

85. Revisar i aplicar la normativa de les grafies b i v, i les oclusives finals

86. Revisar i aplicar la normativa respecte a la combinació de CI i CD en els pronoms

febles

87. Revisar l’ús correcte dels verbs acabats en -metre i -cebre

88. Revisar i aplicar la normativa respecte a l’ús de les preposicions: com a, per a,

fins a, des de i cap a

89. Reflexionar sobre algunes confusions lèxiques

UNITAT 7. Batecs del pensament


Conéixer les causes de la decadència social i literària als regnes de la Corona

d’Aragó

11. Reconéixer el valor de l’obra de Roís de Corella com a escriptor prerenaixentista

12. Conéixer l’evolució de la literatura culta durant el Renaixement, el Barroc i el

neoclassicisme

13. Comprovar la pervivència de la nostra llengua en la literatura popular

14. Reconéixer el valor de la literatura del jo i els llibres de viatges

15. Comprendre l’obra assagística de Joan Fuster en el seu context

16. Identificar els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació

17. Comprendre els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, oració i sintagmes

18. Identificar els diversos tipus d’oracions

19. Identificar els diversos tipus de complements


11. les grafies finals c i g, i cu, qu i k

12. l’ús de la preposició a en el CD

13. els límits de la velarització

14. les preposicions a i en amb valor locatiu

15. algunes expressions genuïnes amb preposicions

CONTINGUTS

B 1. Conceptes

20. Les causes de la decadència social i literària als regnes de la Corona d’Aragó

21. L’obra de Roís de Corella

22. El Renaixement en literatura i Joan de Timoneda

23. L’estètica del Barroc

24. Els escriptors del nostre Barroc: el Rector de Vallfogona, Francesc Mulet,

Fontanella...

25. La cultura i la literatura neoclàssiques: Lluís Galiana i la Rondalla de rondalles

26. La literatura popular durant la Decadència

27. La literatura del jo i els llibres de viatges

28. L’obra assagística de Joan Fuster

29. Els fonaments de la ressenya literària i de la dissertació

30. Els conceptes bàsics de la sintaxi: frase, sintagma i oració

31. Els constituents bàsics de l’oració simple

32. Els tipus d’oracions

33. Els tipus de complements

34. Les grafies finals c i g, i cu, qu i k

35. L’ús de la preposició a en el CD

36. Els límits de la velarització

37. Les preposicions a i en amb valor locatiu

38. Algunes expressions genuïnes amb preposicions

B 2. Procediments



període




Creació de textos breus assagístics

Visionament de documents audiovisuals contemporanis a l’època en què visqué

Joan Fuster

Lectura i redacció de textos crítics

Preparació de possibles dissertacions

Identificació d’oracions, sintagmes i frases

Anàlisi d’oracions i complements

Repàs d’aspectes ortogràfics

Correcció d’errades morfosintàctiques

Emplenament de paradigmes verbals

Substitució de castellanismes

B 3. Actituds

11. Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que

condicionaren la producció literària durant la Decadència

12. Valoració de les varietats diatòpiques com a manifestació de riquesa cultural i

lingüística

13. Interés pel manteniment de la distintes formes literàries a pesar de la

castellanització

14. Valoració de la importància de l’existència de la literatura culta i la popular per a

la normalitat de la llengua

15. Anàlisi i valoració dels escrits personals i la seua difusió pública

16. Valoració del compromís intel·lectual, nacional, social i cultural de Joan Fuster

17. Anàlisi i valoració de la passió literària de Joan Fuster i Josep Pla

18. Valoració de la capacitat crítica i social de les ressenyes i les dissertacions

19. Anàlisi i valoració positiva del coneixement sintàctic





Enumerar el trets definitoris i els autors dels segles XVI, XVII i XVIII

Interpretar les obres en el context estètic del Renaixement, el Barroc i el

neoclassicisme

Reflexionar críticament sobre la privacitat de la literatura del jo

Identificar l’estil i les preocupacions fusterianes a partir de textos breus

Ressenyar obres llegides

Identificar oracions i sintagmes

Analitzar oracions simples

Corregir errades de normativa

Aplicar correctament la normativa gramatical

UNITAT 8. Batecs a l’escenari


Reconéixer els principals espais escènics del teatre tradicional

Conéixer els trets principals del teatre religiós de tradició medieval i les paròdies

religioses

Identificar el teatre profà del Renaixement valencià: Serafina de Bartolomé

Torres i la cort de Germana de Foix

Conéixer l’evolució del fet teatral durant els segles XVII i XVIII Aproximar el tòpic literari del graciós en teatre

Comprendre i valorar l’evolució del teatre fins als anys seixanta del segle XX

Conéixer i valorar l’obra de Rodolf Sirera

Reflexionar sobre les tècniques de comentari de textos teatrals

Elaborar un comentari de textos teatrals a partir de la tècnica

Conéixer les tres propietats dels textos: l’adequació, la coherència i la cohesió

Identificar els elements modalitzadors i/o impersonalitzadors en els textos


– les grafies z, s, ss, c i ç

– la concordança del participi amb el CD

– els verbs en -éixer

– les preposicions a i en amb valor temporal

– algunes locucions adverbials genuïnes

CONTINGUTS

B 1. Conceptes

Aproximació als espais del teatre tradicional

El teatre religiós: el Misteri d’Elx i les paròdies religioses

El teatre profà: Serafina de Bartolomé Torres i el teatre a la cort de Germana de

Foix

El teatre durant els segles XVII i XVIII: Guillem de Castro, Francesc Fontanella,

Francesc Mulet i els col·loquiers El tòpic del graciós

El teatre fins als anys seixanta del segle XX

L’obra de Rodolf Sirera

El comentari de textos teatrals

Les propietats textuals

La modalització o la impersonalització en els textos

Normativa de les grafies z, s, ss, c i ç

La concordança del participi amb el CD

Els verbs en -éixer

Les preposicions a i en amb valor temporal

Algunes locucions adverbials genuïnes

B 2. Procediments

14. Identificació dels principals espais escènics del teatre tradicional

15. Reconeixement de les bases religioses del teatre medieval

16. Identificació del model teatral religiós o de les paròdies religioses que en

sorgeixen

17. Identificació dels trets singulars del Misteri d’Elx

18. Reconeixement de les escasses mostres de comèdia profana en el Renaixement

valencià

19. Identificació dels trets del teatre sorgit de la cort de Germana de Foix

20. Reconeixement de la influència del teatre espanyol del Barroc en l’escena

valenciana

21. Identificació de les paròdies populars barroques en el teatre valencià

22. Identificació de la disposició i la localització de les primeres sales de teatre

comercial valencianes

23. Reconeixement dels distints tipus de graciós en la comèdia al llarg de la història

del teatre: el bufó, el clown...

24. Reconeixement de les principals fites teatrals en el segle XX i en la nostra

literatura

25. Identificació dels trets que caracteritzen el teatre de Rodolf Sirera i de les etapes

de la seua producció

26. Reconeixement de la importància dramatúrgica de l’obra El verí del teatre

27. Identificació dels aspectes importants que cal tractar en un comentari de textos

teatrals

28. Reconeixement de les propietat inherents als textos: l’adequació, la coherència i

la cohesió

29. Identificació dels aspectes que modalitzen o impersonalitzen els textos

30. Repàs de la norma relacionada amb l’ús de /z/ i /s/

31. Repàs de la norma relacionada amb la concordança del participi amb el CD

32. Coneixement dels límits en el model de conjugació dels verbs amb infinitius

acabats en -éixer

33. Reconeixement de l’ús correcte de les preposicions a i en en construccions

temporals

34. Repàs d’algunes locucions adverbials genuïnes

B 3. Actituds

16. Anàlisi i valoració de la importància del fet teatral en la cultura occidental i a

l’edat mitjana europea

17. Anàlisi i valoració de la relació entre la castellanització i la dificultat de

desenvolupament del teatre valencià

18. Anàlisi i valoració del plurilingüisme a partir de l’obra Serafina, de Torres

Naharro

19. Anàlisi i valoració de la permanència de la tradició del Misteri d’Elx i de la seua

declaració com a patrimoni de la humanitat

20. Anàlisi i valoració de les primeres sales teatrals valencianes

21. Anàlisi i valoració de la represa de formes teatrals cultes en el teatre valencià i

en la nostra llengua

22. Anàlisi i valoració de la constància i l’esforç d’investigació teatral en l’obra de

Rodolf Sirera

23. Anàlisi i valoració de l’escriptura col·lectiva dels germans Sirera

24. Anàlisi i valoració de la importància de l’obra El verí del teatre

25. Anàlisi i valoració d’un comentari de text teatral ben elaborat



35. Identificar els principals espais escènics del teatre tradicional

36. Aplicar els coneixements de models teatrals en la redacció de textos de creació o

de síntesi

37. Reconéixer els factors diglòssics del teatre cortesà del Renaixement valencià

38. Identificar el llenguatge culte i les influències d’altres literatures en les mostres

de teatre valencià en època moderna

39. Identificar el llenguatge col·loquial i vulgar del teatre popular del Barroc i els

seus referents parodiats

40. Identificar els distints tipus de graciós a partir de models textuals

41. Representar escènicament fragments d’obres importants de la tradició teatral

42. Representar algun fragment de l’obra de Rodolf Sirera

43. Extraure les característiques del teatre de Rodolf Sirera a partir de fragments

teatrals i d’escrits teòrics

44. Elaborar un comentari teatral a partir d’un model

45. Reconéixer, en determinats enunciats, els elements de les propietats textuals

46. Reconéixer, en determinats enunciats, la modalització textual i la

impersonalització

47. Aplicar correctament la normativa gramatical i ortogràfica

48. Corregir errades normatives de textos proposats

49. Traduir correctament els textos proposat

UNITAT 9. Nous batecs


Conéixer el moviment romàntic en el context social i polític europeu i espanyol

Conéixer el fenomen de la Renaixença i la relació que té amb el moviment

romàntic

Identificar els models lingüístics de la Renaixença

Conéixer els poetes i les obres més importants de la Renaixença

Conéixer el renaixement novel·lístic durant el segle XIX i els corrents narratius

principals del moment

Conéixer la producció teatral culta i popular del segle XIX

Identificar el tòpic de l’enyor a través del temps

Identificar els moviments estètics i els seus autors més innovadors i

experimentadors del segle XX

Conéixer els mètodes i les tècniques per a la reescriptura literària

Identificar les funcions d’escriptura dels processadors de textos

Conéixer els conceptes bàsics de la sociolingüística i l’aplicació d’aquesta a la

nostra comunitat lingüística


l’ortografia de les consonants palatals

els adverbis acabats en -ment

les remarques a la tercera conjugació

els adverbis i les preposicions de localització vertical: dalt, baix, damunt,

davall, amunt, avall, sobre i sota

detecció de castellanismes per la fonètica i la forma

CONTINGUTS

B 1. Conceptes

El context social i polític europeu i espanyol del segle XIX

Les característiques del romanticisme

La relació del romanticisme amb la Renaixença

Els models lingüístics de la Renaixença

La literatura dels Jocs Florals i els autors que la representen

El paper de Teodor Llorente i Constantí Llombart en la Renaixença valenciana

La novel·la europea al segle XIX

Trets principals del realisme i del naturalisme en literatura

L’obra de Narcís Oller

El teatre culte del segle XIX i Àngel Guimerà

El sainet i els sainetistes valencians

El tòpic literari del passat i l’enyor

La posició eclèctica dels nostres escriptors davant de l’avantguardisme

L’experimentació poètica i teatral en la postguerra

L’experimentació narrativa en la postguerra

La generació dels 70

Tendències literàries i autors destacables des dels anys 80

Mètodes i tècniques per a la reescriptura literària

El treball amb els processadors de textos

Els conceptes bàsics de la sociolingüística

Una aproximació a la història social del català

L’ortografia de les consonants palatals

Els adverbis acabats en -ment

Remarques a la tercera conjugació

Els adverbis i les preposicions de localització vertical: dalt, baix, damunt,

davall, amunt, avall, sobre i sota

Alguns castellanismes detectables per la fonètica i la forma

B 2. Procediments


Lectura i anàlisi d’obres i fragments significatius dels autors d’aquest període




Identificació dels diferents posicionaments lingüístics

Detecció dels castellanismes i els vulgarismes en els textos populistes

Declamació de textos poètics

Reconeixement de les característiques formalment innovadores

Interpretació de les propostes literàries experimentals del segle XX

Creació de textos seguint les pautes indicades

Revisió, correcció i reescriptura dels textos proposats

Identificació de les eines d’escriptura dels processadors de textos

Identificació de diferents situacions de contacte lingüístic

Aplicació dels conceptes de la sociolingüística a la història social del català

Aplicació correcta de les regles ortogràfiques

Correcció d’errors gramaticals

Substitució de castellanismes lèxics

B 3. Actituds

21. Valoració crítica dels factors culturals, socioeconòmics i sociolingüístics que

condicionen la producció literària durant la Renaixença

22. Actitud respectuosa envers el redreçament de les llengües minoritzades

23. Valoració positiva de l’esforç dels nostres escriptors

24. Anàlisi i valoració crítica dels esforços per la recerca d’un model lingüístic

durant la Renaixença

25. Valoració positiva del redreçament novel·lístic durant el segle XIX

26. Valoració crítica dels factors culturals, polítics, socioeconòmics i

sociolingüístics que condicionen la recepció de les obres dramàtiques

27. Valoració i anàlisi dels esforços innovadors i experimentadors dels escriptors al

llarg del segle XX

28. Valoració positiva de la revisió, la correcció i la reescriptura de textos

29. Valoració positiva de la presentació de textos

30. Actitud positiva envers les eines que proporciona la sociolingüística com a

disciplina explicativa de les realitats lingüístiques

31. Valoració positiva de la lleialtat lingüística

32. Identificació i superació dels prejudicis lingüístics





Identificar els elements definitoris del nou canvi d’actitud que la Renaixença

mostra respecte a la llengua i la identitat del poble

Indicar els trets propis del romanticisme i de la Renaixença

Diferenciar els diversos tipus de novel·la del segle XIX

Identificar les característiques del sainet

Identificar les característiques del teatre culte

Destriar els vulgarismes i els castellanismes dels textos populistes del segle XIX

Identificar el tòpic de l’ubi sunt en textos proposats

Reconéixer i explicar els trets experimentadors i innovadors en les propostes

textuals d’alguns autors del segle XX

Corregir i reescriure textos

Analitzar i explicar situacions sociolingüístiques de contacte lingüístic

Corregir errades gramaticals

Aplicar correctament la normativa lingüística

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ DE PRIMER DE BATXILLERAT

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ. LLENGUA I LITERATURA

IES SANT VICENT

CURS 2012-2013

CONCEPTES 70% ( 60% control de matèria i 10% dictat)

PROCEDIMENTS 25 %/(15% llibre de lectura i 10% deures i redacció)

ACTITUD 5 %( una actitud dolenta que impossibilite el desenvolupament normal de

classe i que vaja en contra de les normes de convivència, podrà, fins i tot, ser suficient

per suspendre l'avaluació)

1. Els exàmens de continguts es faran un per avaluació de tipus test, dividint la

matèria en dos proves de mínim 20 preguntes cadascuna. Una prova correspon

als apartats del llibre Història de la literatura i La llengua en el seu context ,i

l'altra a l'apartat de Normativa. Les preguntes seran de múltiple elecció o de

contestar breument. Les de múltiple elecció que siguen contestades

incorrectament, a efectes de la nota, descomptaran una bé cada dues mal. Les de

resposta curta no. Les que queden en blanc tampoc descomptaran.

2. La nota de l'apartat de conceptes serà la suma de les dues proves, que tindran el

mateix valor.

3. L'apartat de procediments queda dividit de la següent manera: 15 % al llibre de

lectura obligatori i 10% a les redaccions i deures de casa que es demanen durant

el curs.

4. Del llibre de lectura es farà una prova escrita tipus test., en la qual les preguntes

contestades incorrectment descomptaran una bé cada dues que estiguen mal. Les

que queden en blanc no descomptaran..Tindrà un mínim de 20 preguntes.És

obligatori aprovar la lectura per poder aprovar l'avaluació.

5. Al llarg del trimestre es dedicarà, mínim una sessió, a fer una prova de redacció

.Uns dies abans es farà saber el tema per a que l'alumne puga buscar idees i

durant la sessió farà la prova sense capa material d'ajuda (diccionaris,

gramàtiques,..). La nota formarà part del 10% de procediments.

6. Al llarg del trimestre es dedicarà, mínim una sessió, a fer una prova de dictat. La

nota formarà part del 10% de conceptes.

7. Per a la redacció i per al dictat aplicarem els següents criteris de correcció:

Redacció de 200 paraules (10 punts)

Les redaccions han de ser pròpies i complir les propietats mínimes d’adequació i

coherència, i han de redactar-se en el moment de la prova. A més, l’escrit ha de quedar

complet i arredonit.

Quan una redacció infringisca de manera greu algun dels requisits anteriors, per

exemple, quan no tracte en absolut d’un dels dos temes proposats o quan l’examinand

actue fraudulentament, tindran una puntuació global, en els dos apartats de la redacció

(propietats textuals i correcció), de 0 punts.

Les redaccions que no arriben al 75% per cent de l’extensió demanada tindran una

puntuació global, en els dos apartats, de 0 punts.

Adequació, coherència, cohesió, extensió i presentació

Adequació

El text aconseguix el propòsit comunicatiu, s’ajusta a la finalitat i a la situació

comunicativa, es respecta el grau de formalitat de la situació i es tria la varietat

lingüística i el registre que exigix el context.

Coherència

La informació expressada s’ajusta quant a quantitat, qualitat i rellevància al que

demana el text, i, a més, les idees s’exposen d’una manera clara i ordenada, i responen

a una estructura entenedora de la qual es poden extraure fàcilment unes idees

principals i unes altres de secundàries.

Cohesió gramatical

El text conté els elements lingüístics apropiats i està ben articulat: fa un bon ús de la

connexió textual, del manteniment de les referències (connectors i marcadors

discursius, signes de puntuació, temps verbals, pronoms, articles, demostratius,

possessius, etc.), dels procediments de condensació i d’ampliació de la informació

(nominalitzacions, reformulacions, incisos, etc.) i, si cal, dels procediments de

modalització, d’impersonalització i de citació.

Cohesió lèxica

El lèxic triat és l’apropiat per a la bona construcció del text; la selecció de les paraules

s’ha fet amb criteris de precisió, varietat i eliminació de repeticions innecessàries, i, a

més, ha utilitzat mecanismes de referència, com ara la sinonímia, l’antonímia o les

relacions entre els termes d’un mateix camp semàntic, per a fer més ric el significat del

text.

Extensió i presentació

L’extensió insuficient (d’entre un 75% i un 99% de les paraules que es demanen) i la

presentació inadequada podran descomptar punts del total d’este apartat.

Correcció: morfologia i sintaxi, lèxic i normativa ortogràfica

Es corregix el text sencer.

Es descompten 0'1 punts per cada error. Es compta un error per paraula. Cada dos errors

d’accents o dièresis descompten com un error. Amb 20 o més errades la nota serà 0 en el total de la

redacció.

Morfologia i sintaxi

Flexió nominal i adjectival; articles; demostratius; possessius; quantificadors: numerals,

indefinits i quantitatius; pronoms personals forts i pronoms febles; relatius; interrogatius i

exclamatius; preposicions; adverbis; conjuncions; interjeccions; flexió verbal i perífrasis.

Lèxic

Lèxic i fraseologia. Interferències lingüístiques (barbarismes).

Normativa ortogràfica

Ajuntar mots quan s’han de separar o viceversa. Separació de paraules. Separació sil·làbica

a final de línia. Guionet. Apostrofació i contracció. Consonantisme i vocalisme. Accentuació

i dièresi. Paraules inintel·ligibles.

Dictat de 100 paraules, aproximadament (10 punts)

Es descompten 1 punt per cada error. Es compta un error per paraula. Els errors º

repetits no descompten. El màxim permés són 10 errors.

Correcció

Paraules no escrites o canviades. Grafies ambigües. Separació de paraules. Separació

sil·làbica a final de línia. Guionet. Consonantisme i vocalisme. Apostrofació i contracció.

Accentuació i dièresi.

6. Si un alumne té la lectura suspesa, farà una recuperació abans que acabe el

trimestre, per poder aprovar la matèria, ja que és requisit imptrescindible tenir-la

aprovada.

7. Si un alumne no assisteix el dia acordat per a realitzar la prova de lectura ha de

justificar la falta degudament , el professor decidirà si és adequat realitzar-li la

prova , i si aixina ho decideix ho farà a través d'una prova oral, on el docent li

formularà diverses preguntes i l'examinand haurà de respondre adequadament i

amb un nivell estàndard sense incorreccions, haurà de demostrar la capacitat

comunicativa adient al nivell de 1r de batxillerat,on es valorarà la fonologia

,elocució, lèxic , semàntica, morfologia i sintaxi. Valorarem amb 50%

l'exposició oral i amb 50% els continguts, atenent als següents criteris:

Intervenció oral.

Competències lingüístiques

Fonologia i elocució. Mostra una pronunciació i una entonació clares i naturals, i aplica els criteris

d’elocució estàndard. Pot tindre algun error puntual i

poc significatiu (*espèrit per esperit, *proiecte per projecte...).

Lèxic i semàntica. Utilitza un vocabulari ampli i precís sobre temes generals.

El lèxic s’ajusta a la normativa i evita els barbarismes. Ocasionalment, quan

el discurs és espontani i relaxat, pot usar alguns barbarismes o col·loquialismes aïllats habituals de

la llengua informal (*pues, *menos, *casi...).

Morfologia i sintaxi. Té un bon domini de les regles de la morfologia i de la

sintaxi necessàries per a comunicar-se, ajustat a la correcció gramatical.

Ocasionalment, quan el discurs és espontani i relaxat, pot presentar formes

pròpies de la morfologia i la sintaxi col·loquials (ús incorrecte de formes verbals: *tingam,

*admitixen...; omissió de pronoms; ús vacil·lant del lo neutre;preposició a davant del CD;etc.)

Fonologia i elocució. La pronúncia i l’entonació són acceptables, per bé que

presenta alguns errors propis de la parla col·loquial informal o poc genuïna

(caiguda vacil·lant o sistemàtica de la d intervocàlica, palatalització de la l inicial, obertura de les

vocals, etc.).

Lèxic i semàntica. Presenta alguns buits lèxics que provoquen algunes

vacil·lacions, però que no obstaculitzen la comunicació. Usa alguns barbarismes

i col·loquialismes, encara que a vegades n’és conscient i intenta corregir-los.

Morfologia i sintaxi. La morfologia i la sintaxi no s’ajusten, en alguns aspectes, als usos del

registre formal. Presenta alguns errors puntuals greus o algun

de sistemàtic (ús incorrecte de pronoms febles: *dóna-li-lo...; de perífrasis

verbals: *tinc que...; ús sistemàtic del lo neutre; etc.)

Fonologia i elocució. La pronúncia és defectuosa i presenta molts errors i

vacil·lacions. Desfigura la fonètica genuïna.

Lèxic i semàntica. El vocabulari és pobre i insuficient. Abunden els barbarismes

i els col·loquialismes i no hi ha cap indici d’acostament a la llengua formal.

Morfologia i sintaxi. La morfologia i la sintaxi són clarament defectuoses i

insuficients, amb molts errors greus de tot tipus

10. Si un alumne falta a classe el dia de la prova de redacció o de dictat, se li

aplicarà la mitja a les que tinga fetes, no podrà repetir-les. Si no en fa ninguna

,pels motius que siguen ,la nota no computarà dins l'avaluació.

11. Si un alumne falta a classe el dia de la prova de continguts, i justifica la falta

degudament, si el professor creu oportú li repetirà la prova, però aquesta ja no

serà obligatòriament tipus test, podrà fer el professor la prova que considere

adequada.

12. La nota de l'avaluació serà el resultat de la suma de conceptes i procediments i

l'actitud , sempre i quan estiguen tots els apartats aprovats.

13. Si l'alumne vol apujar la nota de l'avaluació podrà fer-ho llegint un llibre, dels

ofertats pel professor, i presentant un treball dins la data límit marcada. El

màxim que es podrà apujar

serà 1 punt, sempre i quan estiga l'avaluació amb un mínim de 5.

14. Tots els treballs presentats, si es consideren ben qualificats per a ser publicats en

la revista de l'institut Ascla, seran premiats augmentant la nota de l'avaluació en

0'5 punts.

15. A l'últim trimestre l'alumne tindrà la darrera oportunitat, abans de la prova de

setembre, per poder recuperar les avaluacions i lectures no superades.

16. La nota final del curs serà la mitjana aritmètica de les tres avaluacions.

17. Els alumnes que vagen a setembre poden tenir sense superar:

a)Continguts i lectures: l'examen serà igual que els realitzats durant el curs, tipus test,

amb un mínim de 20 preguntes d'Història de la literatura i La llengua en el seu context,

i 20 de Normativa. A més d'un dictat, i dels llibres de lectura que no haja superat. La

puntuació serà la següent: si té tres, dos o un llibre de lectura (conceptes 70%, lectures

20% i dictat 10%).Serà condició imprescindible per poder aprovar la matèria que

l'alumne tinga les lectures aprovades, en cas contrari la qualificació, encara que els

altres apartats estiguen aprovats, serà insuficient.

b)Continguts: l'examen serà igual que els realitzats durant el curs, tipus test,

amb un mínim de 20 preguntes d'Història de la literatura i La llengua en el seu context,

i 20 de Normativa. A més d' un dictat,( conceptes 80% dictat 20%).

c)Lectures: l'examen tindrà, com a mínim, 5 preguntes de cada lectura no

superada.Cada lectura ha d'estar aprovada (amb un 5).Serà condició imprescindible per

poder aprovar la matèria que l'alumne tinga totes les lectures aprovades, en cas contari

la qualificació,encara que els altres apartats estiguen aprovats, serà insuficient.

18. La màxima nota amb la qual es podrà qualificar a la prova de setembre serà un

5.

19. Llibres de lectura obligatoris en 1r de Batxillerat

a) 1r trimestre: El somriure del diable, Jordi Sierra i Fabra, Editorial Bromera

b) 2n trimestre L'estany de foc, Silvestre Vilaplana, Editorial Bromera

c)3r trimestre. Ací no paga ni Déu, Dario Fo, Editorial Bromera

RECURSOS I

ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES

PARAULES

I LLETRES-2 Valencià: llengua i literatura

2n batxillerat

PRESENTACIÓ I METODOLOGIA

El llibre Paraules i lletres-2, completa els estudis del batxillerat que es va encetar amb

Paraules i lletres-1. Reflexionar sobre el llenguatge i desplegar la competència comunicativa

són els dos grans objectius de Paraules i lletres-2.

Aquests materials convidaran a analitzar què és això del llenguatge, quin paper fa en la

construcció de l’ésser humà, què és això de les llengües i quina funció els correspon en la

vertebració de les societats. És un inici en els secrets que governen el fet, quotidià i extraordinari,

de la comunicació oral i escrita. S’hi tracta la diversitat lingüística i cultural com a característica

indestriable de la mateixa naturalesa humana; la diversitat lingüística és un fet, real, saludable i

universal, a casa nostra, a Europa i al món sencer. Mostrarem com actuen la variació i el canvi en

la configuració constant de la llengua al llarg del temps, de l’espai i dels diversos estrats socials i

les diverses funcions comunicatives. Assistirem al procés que segueix la codificació de les

llengües i com poden arribar aquestes a ser instruments de comunicació i de cohesió social.

Finalment, ens acostarem a la nostra realitat sociolingüística: al present i al futur de l’ús social de

la llengua.

Ha arribat el moment de tractar aquests temes amb una certa profunditat i segons una

metodologia que vol convidar a la recerca, a la investigació, a l’anàlisi reflexiva i crítica. És

per això que Paraules i lletres-2 planteja l’exposició teòrica d’una manera activa: sovint serà

l’alumne qui elaborarà els continguts a partir de les activitats, de les interrogacions que

plantejaran aquests materials. Sovint també haurà de fer petites tasques d’introducció a la

recerca: haurà de consultar bibliografia específica, enciclopèdies, diccionaris i l’oceà

d’Internet; haurà de donar forma a les pròpies opinions bé per escrit bé oralment; haurà de

discutir-les i de defensar-les davant els companys i les companyes, i, finalment, haurà d’arribar

a conclusions sotmeses a crítica.

Tot açò ocupa habitualment el primer i segon bloc de cada unitat de Paraules i lletres-2;

concretament, l’apartat CONTACTE (I) i, sobretot, l’apartat COMUNICACIÓ (II). El CONTACTE (I)

pretén acostar la temàtica de cada unitat als coneixements previs, als interessos, a qüestions

d’actualitat…; no es tracta sols de començar cada unitat «amb bon peu»: el CONTACTE (I)

parteix de la idea que només aprenem, només fem veritablement nostre allò que de debò ens

interessa, allò que ens resulta significatiu i que connecta amb nosaltres, amb les nostres

opinions, al capdavall, amb la nostra experiència. Vet ací un principi rector d’aquest llibre: no

hi ha aprenentatge durador i creatiu sense experiència.

L’altre gran punt d’atenció de Paraules i lletres-2, vinculat estretament amb l’objectiu de

millorar la competència comunicativa, és el treball dels textos, que impregna tot el llibre i,

d’una manera especial l’apartat de COMUNICACIÓ (II) i, més avant, el de LITERATURA (IV).

Llegir i escriure són habilitats importants en la vida quotidiana de bona part dels ciutadans i de

les ciutadanes d’aquesta societat. La lletra escrita ha pres actualment un valor que potser no

havia tingut mai; emmirallats pels mitjans audiovisuals, arribem a oblidar que al darrere hi ha la

paraula, i, molt sovint, la paraula escrita, com a mitjà bàsic, com a fonament. Una cançó de

moda, un telenotícies, una telesèrie, un anunci o una pel·lícula són impossibles sense

l’elaboració de discursos vinculats a la lletra escrita.

Ser un bon comunicador implica, entre altres moltes condicions que Paraules i lletres-2 vol

mostrar, ser un bon productor o productora de textos (orals i escrits). Construir un text és una

destresa certament complexa, però ben assolible amb un treball metòdic, pausat i reflexiu. No

podem perdre de vista que un estudiant és un gran elaborador i un gran devorador de textos de

mena diversa. La paraula ha de ser per a ell o per a ella el mitjà fonamental per a l’adquisició,

l’emmagatzematge i l’expressió del coneixement. I més encara: ha d’arribar a ser un instrument

per a entendre críticament la societat i a si mateix.

L’apartat de COMUNICACIÓ (II) de cada unitat de Paraules i lletres-2 va adreçat a mostrar

com s’estructura el text com a unitat comunicativa bàsica i a practicar l’anàlisi del text com a

introducció a la lectura crítica. No hem d’oblidar, a més, que hi ha una motivació utilitària molt

concreta que demana insistir sobre aquest vessant de la formació: molts dels alumnes hauran de

superar una prova que els permetrà accedir als estudis universitaris; aqueixa prova dóna molta

importància al comentari de text. Ací els proposem un entrenament en aqueixa tècnica

progressiu i acumulatiu: cada unitat tracta un aspecte concret del comentari. La pràctica

d’anàlisi de textos que es planteja en COMUNICACIÓ (II) no sols s’ajusta al model de la Prova

d’Accés a la Universitat (PAU) sinó que té com a objectiu millorar la competència com a lector

i com a productor de textos: dir el tema d’un text, aïllar-ne les parts, resumir-lo, advertir-hi els

recursos comunicatius i les marques textuals bàsiques (registre, modalització, etc.) i, finalment,

expressar un judici crític i propi sobre el contingut del text són els punts d’atenció de la PAU i

constitueixen habilitats fonamentals per a tot futur universitari.

Uns textos que mereixen una atenció especial són els literaris. La literatura també és

comunicació: per una banda, comunica una manera de veure el món, individual i col·lectiva, i,

per una altra banda, és també un text, un missatge, amb totes les característiques que aquest

presenta. Per això, el tercer bloc de cada unitat (LITERATURA) està dedicat al discurs literari, des

de finals del segle XX fins a l’actualitat. Aquesta presentació cronològica permet situar els fets

literaris en el context històric i social en què s’han produït, sense oblidar l’evolució de cada

gènere al llarg del segle passat. Els continguts d’història de la literatura es tracten de dues

maneres: d’una banda, s’ofereix de manera explícita, sintètica i clara la informació essencial

sobre els autors, les obres i, cosa fonamental, el context cultural, polític i sociolingüístic en què

se situen; de l’altra banda, com hem avançat adés, Paraules i lletres-2 convida a recercar més

informació sobre els aspectes més interessants de cada etapa i de cada gran escriptor: són

freqüents les activitats que pretenen traure les pròpies conclusions sobre el contingut d’un text,

sobre les causes o les conseqüències d’un fet històric, sobre les relacions d’un determinat

moviment literari amb la ideologia o amb l’art de cada període de la història... Arribar a tenir

informació sobre la nostra literatura i valorar-la adequadament és fonamental per a aprendre a

estimar la llengua, els escriptors i el país que l’han produïda: per a descobrir-nos a nosaltres

mateixos. A més, són constants les activitats que demanen que l’amumne faça d’aprenent

d’escriptor: que produïsca textos literaris (poemes, relats...).

L’apartat de LES PERSONES I LES LLENGÜES (IV) se centra en l’estudi de la llengua com a fet

social: la diversitat lingüística, la construcció de la norma lingüística i de l’estàndard, la

variació, la planificació i el futur de la nostra llengua... són atesos ací amb una metodologia

centrada en la informació i en la reflexió.

Cada unitat inclou també un seté apartat dedicat a l’estudi dels diversos components de la

gramàtica (la fonètica, el lèxic, la sintaxi i la morfologia): l’apartat PARAULES. En aquest

apartat, revisem qüestions de la normativa lingüística que ja deuen ser més o menys familiars

als alumnes i altres aspectes de la descripció de la gramàtica que poden ser útils per a entendre

com funciona la llengua, aquest instrument precís i creatiu. PARAULES fa molta atenció a la

pronúncia: és molt important que l’alumne aconseguisca un bon model fonètic. PARAULES

pretén, a més, que adquirisca criteris de correcció: que sàpiga què és i què no és correcte i que

ho sàpiga d’una manera reflexiva i fonamentada. La sintaxi té ací un espai important: sobretot,

tots aquells aspectes que tenen a veure amb el coneixement (una volta més) reflexiu del

funcionament d’aquest component tan important de la llengua.

En el CD que acompanya el llibre hi ha textos que seran útils per a practicar la comprensió i

l’expressió oral, un vessant que és present en tot Paraules i lletres-2. Hi ha material

d’aprofundiment en la gramàtica, la fonètica i el lèxic en forma de quaderns.

Cal veure en Paraules i lletres-2 un instrument per a avançar cap als estudis superiors i per a

encomanar el plaer, fins i tot, el desfici per interrogar-se, per dubtar, per recercar, per

reflexionar. Ací trobareu pàgines purament expositives i moltes d’altres que inciten a dir-hi la

seua, a elaborar una resposta personal o, almenys, a buscar-la en les opinions dels altres, en els

llibres o en el món.

Paraules i lletres-2 pretén de servir en un curs molt important en la vida d’estudiants, un curs

dens en assignatures i, potser, escàs en temps. Per això podran fer-lo servir com a llibre per a

estudiar i, alhora, com a llibre per a investigar. Convé mesurar els esforços i triar aquelles

propostes de Paraules i lletres-2 que puguen anar més bé, segons les necessitats i les

possibilitats de temps i de funcionament de la classe.

OBJECTIUS GENERALS DE BATXILLERAT

I DE SEGON DE BATXILLERAT

Els objectius generals del batxillerat i els propis del segon curs d’aquest nivell educatiu van

ser fixats pel decret 102/2008, d’11 de juliol del 2008, del Consell de la Generalitat Valenciana

(DOCV) (núm. 5806, 15-07-2008), tal com els reproduïm tot seguit.

I. Introducció

Llengua i Literatura II requereix els coneixements de Llengua i Literatura I.

L’ensenyança de la Llengua i Literatura té com a objectius primordials l’ampliació de la

competència comunicativa dels estudiants de Batxillerat en les dos llengües oficials de la

Comunitat, especialment en els discursos científic, tècnic, humanístic, cultural i artístic; i el

desenvolupament de la capacitat de comprensió dels textos literaris per mitjà del coneixement

dels aspectes més rellevants de la literatura de les dos llengües.

Aquestes dos matèries [castellà i valencià] comunes per a totes les modalitats del Batxillerat,

en concurrència amb altres matèries i d’acord amb les finalitats educatives establertes per a

l’etapa, incidixen en el desenvolupament del raonament lògic, en l’adquisició de nous sabers per

mitjà de l’accés a la documentació i al tractament de la informació, en l’educació de la

sensibilitat artística i en l’anàlisi i la valoració crítica de la realitat. L’educació lingüística

específica del Batxillerat es referirà a l’ús actiu de la llengua en aquells àmbits que resulten

especialment significatius per a la formació dels estudiants d’esta etapa: discursos de l’àmbit

acadèmic (científics, tècnics i humanístics), discursos formals de la vida social, discursos dels

mitjans de comunicació i discurs literari.

S’atendrà, per tant, l’aprenentatge de la producció oral i escrita de les formes convencionals

del discurs acadèmic (memòries, informes, monografies, exposicions orals, etc.) i dels esquemes

textuals predominants en aquests gèneres discursius, a través de l’anàlisi i la interpretació de

textos de divulgació científica, estudis de crítica literària, assajos, etc.; així com la utilització

d’estratègies per a seleccionar la informació i per a reelaborar-la per mitjà d’esquemes, resums,

fitxes, quadres sinòptics, bases de dades, etc., i tots aquells elements que la tecnologia posa al

nostre abast.

És important, a més, que l’alumnat es familiaritze amb l’anàlisi i la posada en pràctica dels

esquemes argumentatius i les estratègies orientades a la persuasió, així com amb el

desenvolupament d’actituds crítiques i, en general, dels discursos que regulen la vida social. Els

discursos d’expressió de l’opinió, atesa l’especial rellevància dels mitjans de comunicació social

a través dels quals els ciutadans amplien els seus coneixements del món alhora que reben

valoracions i aportacions ideològiques que es manifesten en diversos àmbits (polític, periodístic,

religiós, publicitari, etc.) i que es transmeten a través de canals i suports diversos diaris, cartells,

ràdio, pamflets, etc. Quant als discursos reguladors de la vida social, es localitzen

fonamentalment en l’àmbit de les institucions, tant públiques com privades, i en la relació

interpersonal formal.

L’aprenentatge se centrarà, per tant, en el desenvolupament d’habilitats i destreses

discursives, és a dir, el treball sobre els procediments ha d’articular l’eix de tot el procés

d’ensenyança i aprenentatge. Així, l’estudi del discurs literari ha de contribuir, de manera molt

especial, a l’ampliació de la competència comunicativa, ja que l’objectiu bàsic d’aquesta etapa

consisteix en l’ampliació de la competència literària entesa com la capacitat per a llegir,

analitzar i interpretar textos produïts amb intencionalitat artística o considerats actualment com

a literaris. Aquest objectiu implica consolidar l’hàbit de la lectura, aprofundir en el

coneixement de les convencions de la tradició literària, ampliar els coneixements relatius al

context cultural, ideològic i lingüístic en què s’han produït els textos literaris. Considerem la

literatura com a memòria universal de la humanitat, arxiu d’emocions, idees i fantasies, raó per

la qual col·labora en la maduració intel·lectual i humana dels lectors. Un aprenentatge de la

literatura ben dirigit contribueix a l’autoconeixement, a la comprensió del comportament humà

i a l’enriquiment cultural en una diversitat de direccions; objectius formatius d’aquesta etapa.

La progressió en l’aprenentatge, respecte a etapes anteriors, radicarà en l’aprofundiment del

coneixement sobre les transformacions històriques dels gèneres encunyats per la tradició i els

seus contextos culturals sobre l’ús crític de fonts bibliogràfiques i documentals amb finalitat

interpretativa, i, en general, sobre la modalitat especial de comunicació que representa el

discurs literari.

La reflexió sobre les unitats lingüístiques en els diferents àmbits d’ús serà objecte

d’aprenentatge en les dos llengües, la variació lingüística i els factors que l’expliquen,

l’adequació dels registres i usos socials, les exigències dels discursos científics en l’ús de

terminologies, les formes lingüístiques que indiquen la presència dels factors del context, els

procediments que contribueixen a cohesionar el text, les diverses possibilitats lèxiques i

sintàctiques que són utilitzables per a expressar un mateix contingut, els procediments

gramaticals per a integrar diferents proposicions en un enunciat cohesionat, els mecanismes per

a la formació de paraules, el coneixement de les relacions entre sons i grafies en relació amb la

varietat i amb les normes socials en usos orals i escrits. L’activitat gramatical és un component

dels processos de comprensió i producció de textos i contribueix a assolir aquestes capacitats.

La reflexió gramatical haurà de contribuir, a més, a sistematitzar i consolidar els aprenentatges

sobre l’estructura de la llengua assolits en etapes anteriors, així com a ampliar aquests

coneixements en la mesura que la reflexió sobre la llengua s’aborda en relació amb pràctiques

discursives més complexes. L’educació lingüística de l’alumnat de Batxillerat ha de referir-se

també al coneixement de la varietat lingüística, que dependrà de factors geogràfics o històrics,

així com de les variacions relacionades amb l’ús. Això inclou la comprensió del caràcter

plurilingüe d’Espanya, del bilingüisme i de la situació actual del valencià i del castellà,

continguts que són rellevants per a eradicar prejudicis i estereotips responsables d’actituds

negatives cap a les llengües i cap als que les utilitzen, i, amb això, per a promoure canvis

afectius i de conducta que afavorisquen una convivència democràtica.

D’acord amb tot l’anterior, el currículum s’organitza en quatre nuclis de continguts: estudi

del discurs, estudi de la llengua, tractament de la informació i el discurs literari.

II. Objectius generals

El desenvolupament d’aquesta matèria ha de contribuir a fer que les alumnes i els alumnes

adquirisquen les capacitats següents:

1. Comprendre diferents tipus de textos, orals i escrits, i les seues distintes estructures

formals, i, especialment en l’àmbit acadèmic i en el dels mitjans de comunicació, posar

atenció en els elements del context que en condicionen una adequada interpretació.

2. Expressar-se oralment i per escrit, especialment en l’àmbit acadèmic, per mitjà de

discursos adequats, coherents, cohesionats i correctes, sabent utilitzar i valorar la llengua

oral i la llengua escrita com a mitjans eficaços per a la comunicació interpersonal,

l’adquisició de coneixements nous, la comprensió i anàlisi de la realitat i l’organització

racional de l’acció.

3. Conéixer la realitat plurilingüe i pluricultural del món actual, prestant una atenció

especial a la Comunitat Valenciana, a l’Estat Espanyol, a Europa i als estats americans

castellanoparlants, valorant la diversitat lingüística com a manifestació de la naturalesa

social de les llengües, afavorint una actitud respectuosa cap a totes les llengües i els seus

parlants, coneixent els distints orígens i històries, i valorant, especialment, la importància

de la normalització del valencià per a aconseguir la seua plena incorporació en tots els

àmbits d’ús.

4. Adquirir uns coneixements gramaticals, sociolingüístics i discursius per a ser utilitzats en

la comprensió, l’anàlisi i el comentari de textos i en la planificació, la composició i la

correcció de les pròpies produccions.

5. Analitzar críticament els discursos orientadors de l’opinió i els discursos reguladors de la

vida social, i valorar la importància de l’acostament a aquests discursos per al

coneixement de la realitat.

6. Utilitzar adequadament la llengua com a instrument per a l’adquisició de coneixements

nous i per a produir i interpretar textos propis de l’àmbit acadèmic, obtenint, interpretant i

valorant informacions de diferents tipus i procedències, sent capaç d’emprar tècniques de

busca, elaboració i presentació de la informació, utilitzant, amb autonomia i esperit crític,

mitjans tradicionals i les noves tecnologies.

7. Interpretar i valorar críticament les obres literàries a partir del coneixement de les formes

convencionals específiques (gèneres, procediments retòrics, etc.), de la informació

pertinent sobre el context historicocultural de producció, així com sobre les condicions

actuals de recepció, i dels trets identificadors dels grans períodes en valencià i en castellà,

així com d’obres i autors significatius, utilitzant de manera crítica les fonts

bibliogràfiques i documentals adequades per al seu estudi.

8. Llegir i valorar les obres literàries com a manera d’enriquiment personal i de trobar plaer,

com a manifestacions de la sensibilitat artística del ser humà i com a expressió de la

identitat cultural dels pobles, apreciant el que el text literari té de representació i

interpretació del món.

9. Analitzar críticament els usos socials de les llengües i evitar, en les produccions pròpies,

aquells que manifesten actituds discriminatòries o d’abús de poder, evitant estereotips

lingüístics que suposen judicis de valor o prejudicis.

III. Nuclis de continguts

D’acord amb els objectius fixats per a l’ensenyança i l’aprenentatge de la llengua i literatura

en el batxillerat, s’estableixen tres tipus de continguts:

*a) Procediments que es refereixen a destreses per a la producció i interpretació del discurs,

així com per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la sistematització i

aplicació dels coneixements gramaticals i literaris.

*b) Conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i el seu

funcionament en el discurs, sobre la variació en la llengua i en els usos, i sobre les

convencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció.

*c) Actituds afavoridores de la normalització de l’ús del valencià, d’un comportament

lingüístic no discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria.

Aquests tres tipus de continguts recorren els quatre nuclis següents:

1. ESTUDI DEL DISCURS

2. ESTUDI DE LA LLENGUA

3. TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

4. EL DISCURS LITERARI

La interrelació dels continguts és un factor que s’haurà de tindre en compte en la seua

seqüenciació al llarg d’aquesta etapa educativa, en l’elaboració de materials didàctics, en la

planificació de les activitats i tasques per a l’aula i en l’avaluació dels processos d’ensenyança i

aprenentatge.

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA II

1. Estudi del discurs


Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre de textos de caràcter expositiu

i argumentatiu, procedents de l’àmbit acadèmic.

Composició de textos expositius orals i escrits propis de l’àmbit acadèmic, a partir de

models, atenent les condicions de la situació i utilitzant adequadament els esquemes

textuals.

Anàlisi del tema, de l’estructura organitzativa i del registre dels textos periodístics i

publicitaris.

Composició de textos periodístics, prenent com a model els textos analitzats.

2. Estudi de la Llengua


Reconeixement i ús de connectors, marcadors (conjuncions, adverbis, locucions

conjuntives, prepositives o adverbials i expressions de funció adverbial) i procediments

anafòrics que contribueixen a la cohesió del text.

Coneixement de les relacions que s’estableixen entre les formes verbals com a

procediments de cohesió del text, amb especial atenció a la valoració i a l’ús dels temps

verbals.

Reconeixement i anàlisi de les relacions semàntiques entre les paraules en relació amb la

coherència dels textos i de la seua adequació al context, amb especial atenció als

contextos acadèmics i socials.

Valoració de la importància de les terminologies dels distints coneixements acadèmics.

Coneixement i ús reflexiu de les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques,

apreciant-ne el valor social.

Reconeixement i ús de procediments lingüístics i paralingüístics d’inclusió del discurs

d’altres en els propis.

Aplicació reflexiva d’estratègies d’autocorrecció i autoavaluació per a progressar en

l’aprenentatge autònom de la llengua.

3. Tractament de la informació


Interés per la bona presentació dels textos escrits, tant en suport paper com digital, i

estima per la necessitat social de cenyir-se a les normes gramaticals, ortogràfiques i

tipogràfiques.

4. El discurs literari


Comprensió del discurs literari com a fenomen comunicatiu estètic, via de creació i

transmissió cultural i expressió de la realitat històrica i social.

Consolidació de l’autonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de

coneixement d’altres mons, temps i cultures.

Lectura, estudi, comentari i valoració crítica d’obres breus i de fragments representatius

de les distintes èpoques, gèneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes

literàries característiques, es prenga consciència de la constància de certs temes i de

l’evolució en la manera de tractar-los.


comentats.

Utilització autònoma de la biblioteca del centre, de les de l’entorn i de biblioteques

virtuals. Les formes narratives des del Modernisme fins a l’actualitat. Martí Domínguez i

Enric Valor.

La poesia des del segle XX fins a l’actualitat. Carles Salvador, Xavier Casp, Vicent

Andrés Estellés i María Beneyto.

Evolució de les formes dramàtiques durant el segle XX fins als nostres dies.

L’assaig i el periodisme. Des dels orígens fins a l’actualitat. Joan Fuster.”

OBJECTIUS PER UNITATS DE PARAULES I LLETRES-2n batxillerat

UNITAT 1 (pàg. 8) Parlar, escoltar, llegir i

escriure

UNITAT 2 (pàg. 60) Construcció del sentit (I)

UNITAT 3 (pàg. 104) Construcció del sentit (i II)

UNITAT 4 (pàg. 148) Varietats, maneres de dir (I)

UNITAT 5 (pàg. 188) Varietats, maneres de dir (i

II)

UNITAT 6 (pàg. 236) La cohesió i la comunicació

(I)

UNITAT 7 (pàg. 278) La cohesió i la comunicació (i

II)

OBJECTIUS DE CADA UNITAT DE PARAULES I LLETRES, 2n DE

BATXILLERAT

PARLAR, ESCOLTAR, LLEGIR I

ESCRIURE

OBJECTIUS GENERALS

En acabar aquesta unitat els aprenents han de ser capaços de:

1. Entendre l’aprenentatge lingüístic com a activitat humana complexa.

2. Analitzar les habilitats comunicatives de comprendre, de parlar i conversar, de llegir i

d’escriure com a capacitats humanes vinculades a l’aprenentatge lingüístic i al

desenvolupament d’una competència comunicativa plena.

3. Conéixer les activitats de comprensió i de producció oral i escrita com a eines que ajuden

a entendre la societat del nostre entorn.

4. Caracteritzar el text com a unitat comunicativa bàsica.

5. Explicar les diferències entre la comunicació oral i l’escrita.

6. Identificar i caracteritzar els diversos tipus de textos.

7. Identificar les propietats textuals bàsiques: adequació, coherència i cohesió.

8. Conéixer els aspectes artístics i sobretot literaris relacionats amb el Noucentisme i el

Modernisme.

9. Conéixer els fets històrics, socials i culturals que contextualitzen el període literari del

Modernisme i del Noucentisme.

10. Explicar les característiques i les tendències que defineixen els moviments modernista i

noucentista.

11. Conéixer els autors i les obres més representatives del Modernisme i del Noucentisme.

12. Explicar les conseqüències sociolingüístiques del procés d’estandardització d’una

llengua.

13. Fer servir amb propietat termes bàsics per a l’anàlisi de la realitat sociolingüística com

ara estandardització, codificació i normativització.

14. Caracteritzar el procés d’estandardització lingüística seguit entre nosaltres.

15. Entendre la normativització com a tasca en procés constant, en la mesura que la norma

lingüística ha de donar resposta a les necessitats dels parlants.

16. Discriminar auditivament i articular les vocals obertes i les tancades.

17. Aplicar els procediments bàsics de formació de mots: la derivació i la composició.

18. Conéixer els tipus de sintagmes i els formants.

19. Utilitzar correctament el vocabulari relacionat amb el camp semàntic del paisatge.

20. Distingir els usos i les precisions semàntiques dels verbs trencar o rompre, esguellar o

esquinçar, espatlar, esmicolar i desbaratar.

CONSTRUCCIÓ DEL SENTIT

OBJECTIUS GENERALS


1. Entendre el llenguatge com a instrument per al coneixement del món.

2. Desenvolupar la capacitat d’observar i interpretar obres d’art (pintura, escultura, text,

etc.) tenint en compte la influència de l’experiència cultural sobre la representació que

cada societat construeix del món i com aqueixa experiència es reflecteix en la llengua.

3. Analitzar els aspectes que conformen la coherència d’un text: enunciació del tema, títol,

tesi, finalitat comunicativa, paràgraf, resum, estructura externa i interna en textos donats.

4. Identificar els cinc tipus d’estructures textuals: expositiva, argumentativa, narrativa,

descriptiva i instructiva o direccional.

5. Fer resums de textos.

6. Realitzar una exposició oral sobre els continguts literaris de la unitat (les trajectòries

personals i literàries d’alguns autors avantguardistes...) tenint en compte l’estructura de

textos expositius, així com les pauses i les modulacions de la línia melòdica que

caracteritzen l’oralitat del discurs.

7. Conéixer els principals ismes del moviment avantguardista i les seues manifestacions

artístiques en pintura, cinema i literatura.

8. Produir textos literaris de caràcter avantguardista.

9. Conéixer els autors i les obres més representatives de l’Avantguardisme en poesia,

narrativa i teatre.

10. Desenvolupar la imaginació tot creant textos narratius relacionats amb retalls de les

experiències personals en primera persona.

11. Explicar les conseqüències sociolingüístiques del procés de normativització i

d’estandardització d’una llengua.


ara: estandardització, codificació, normativització, etc.

13. Caracteritzar el procés d’estandardització lingüística seguit entre nosaltres (des dels

primers precedents s. XV fins a l’actualitat).

14. Conéixer les aportacions dels diversos autors al procés de codificació, amb atenció

especial a l’obra de Pompeu Fabra i dels gramàtics valencians (Carles Salvador,

Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor).

15. Analitzar la realitat sociolingüística d’un període històric concret a partir de documents

textuals concrets.

16. Discriminar auditivament i pronunciar vocals tòniques obertes: [E] i [O] en mots donats i

en textos relacionats amb la unitat.

17. Aplicar la normativa ortogràfica de l’accentuació en mots amb vocals tòniques obertes.

18. Identificar els diferents tipus de diftong creixent i decreixent, així com l’hiat tot realitzant

el còmput sil·làbic de paraules.

19. Conéixer i aplicar la normativa ortogràfica de la dièresi.

20. Identificar i escriure correctament els quantificadors numerals, quantitatius i indefinits en

contextos donats.

21. Identificar la funció de sintagmes diversos tot substituint-los pels pronoms febles

corresponents i aplicant correctament la normativa de l’apòstrof i del guionet.

22. Identificar els diferents tipus d’oracions predicatives tot analitzant els constituents bàsics

(subjecte, predicat).

23. Reconéixer els diferents tipus d’oracions segons la modalitat (asseveratives,

interrogatives, exclamatives...)

24. Ampliar el vocabulari mitjançant la sinonímia i l’antonímia.

25. Classificar i organitzar el camp semàntic corresponent a les fruites i a les verdures.

26. Aplicar els conceptes d’hipònim, hiperònim i geosinònim en el camp semàntic relacionat

amb les fruites i les verdures.

27. Conéixer frases fetes i modismes relacionats amb el camp semàntic de les fruites i de les

verdures.

CONSTRUCCIÓ DEL SENTIT (i II)

OBJECTIUS GENERALS


1. Analitzar els aspectes que conformen la coherència d’un text.

2. Analitzar la progressió temàtica d’un text.

3. Analitzar l’organització de la informació en textos de tipologia diversa.

4. Analitzar la isotopia d’un text.

5. Resumir un text.

6. Analitzar el context social i polític en què es va trobar la literatura escrita en la nostra

llengua durant la dictadura franquista, a conseqüència de la repressió i de la prohibició a

què van ser sotmeses les llengües i les cultures no castellanes.

7. Conéixer la situació de la narrativa en la nostra llengua durant la postguerra.

8. Conéixer el panorama literari i, específicament, narratiu de la Postguerra fins al 1975.

9. Conéixer l’obra de Mercè Rodoreda i d’Enric Valor, com a representants de la narrativa

d’aqueix període.

10. Analitzar l’obra narrativa de Mercè Rodoreda: circumstàncies personals, obra escrita,

característiques del seu estil narratiu…

11. Explicar el procés de minorització lingüística lligat a la situació de llengües en contacte.


ara: bilingüisme (social i territorial), diglòssia, prejudici lingüístic, normes d’ús social,

transculturació o aculturació, drets lingüístics, cooficialitat, lleialtat lingüística, àmbits

d’ús, etc.

13. Analitzar situacions comunicatives quotidianes i contemporànies des d’una perspectiva

sociolingüística.

14. Explicar el concepte de planificació lingüística i aplicar-lo al disseny d’estratègies de

redreçament de l’ús social de llengües minoritzades.

15. Analitzar el present i les necessitats de futur de la nostra llengua, especialment en les

comarques valencianes.

16. Discriminar auditivament i articular les consonants oclusives i el parell [v] i [b].

17. Fer servir correctament les preposicions, específicament en el contextos de complement

de règim que demanen canvi o caiguda de preposició.

18. Aplicar el concepte d’oració composta, concretament en la distició d’oracions

juxtaposades i coordinades.

19. Aplicar criteris de correcció lingüística en la distinció de barbarismes lèxics.

20. Aplicar els conceptes de sinonímia, polisèmia i homonímia.

VARIETATS MANERES DE DIR (I)

OBJECTIUS GENERALS


1. Entendre la capacitat comunicativa dels parlants com a tria constant entre el repertori de

possibilitats expressives que forneix el sistema lingüístic.

2. Adequar la competència a les necessitats i al context comunicatiu.

3. Conéixer i aplicar els factors que condicionen la nostra manera d’expressar-nos.

4. Distingir els conceptes de correcció i d’adequació.

5. Conéixer i aplicar la relació que hi ha entre comprensió i producció d’un text i el

coneixement enciclopèdic.

6. Ser conscients de la variació lingüística en el propi ús.

7. Conéixer les tendències poètiques i els escriptors que van marcar el període de la

postguerra.

8. Comprendre i analitzar textos poètics d’estètica simbolista avantguardista i realista.

9. Comprendre les diferències que hi ha entre l’estètica simbolista i la poesia influïda pel

corrent del realisme històric (Vicent Andrés Estellés).

10. Conéixer l’obra de Salvador Espriu, Joan Brossa i Vicent Andrés Estellés.

11. Conéixer i valorar positivament la diversitat lingüística d’Espanya.

12. Analitzar i valorar des d’una òptica sociolingüística el desigual reconeixement legal de

les diverses llengües parlades a Espanya.

13. Analitzar les propietats dels sons vibrants i nasals.

14. Aplicar les normes ortogràfiques dels sons vibrants i nasals.

15. Pronunciar correctament els sons nasals a final de mot.

16. Utilitzar les preposicions a, per i per a, fins i fins a i com i com a segons els valors i les

funcions que tinguen.

17. Analitzar els tipus d’oracions subordinades substantives.

18. Conéixer els orígens del nostre lèxic, concretament del procedent del contacte amb l’àrab,

el castellà i l’aragonés.

19. Utilitzar correctament els doblets lèxics del tipus doblar/doblegar, nombre/número,

bossa/borsa, etc.

20. Analitzar el vocabulari relacionat amb la manera de ser de les persones.

VARIETATS MANERES DE DIR (i II)

OBJECTIUS GENERALS


1. Valorar la llengua com a producte social sotmés a un procés de reelaboració constant,

derivat de les necessitats del grup humà.

2. Explicar la llengua com a instrument comunicatiu i cognitiu, estratificador i cohesionador

social, i de transmissió d’una tradició cultural.

3. Entendre la capacitat comunicativa dels parlants com a tria constant entre el repertori de

possibilitats expressives que forneix el sistema lingüístic.

4. Adequar la competència a les necessitats i al context comunicatiu.

5. Distingir els conceptes de correcció i d’adequació.

6. Classificar les manifestacions de la variació lingüística segons les coordenades

geogràfica, diacrònica, social i individual.

7. Caracteritzar l’estàndard com a varietat comuna compartida i com a model de referència

d’ús.

8. Identificar els factors que condicionen la variació diafàsica o per registres.

9. Identificar les veus que participen en una situació comunicativa i conéixer el concepte de

polifonia.

10. Saber i aplicar el concepte de discurs reportat i la intertextualitat.

11. Conéixer la situació de l’assaig i el teatre durant l’etapa de la postguerra.

12. Valorar i conéixer l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.

13. Valorar l’obra assagística de Joan Fuster com un dels representants més importants de la

literatura d’idees durant el període de la postguerra.

14. Manifestar una actitud d’acceptació i de comprensió de la diversitat lingüística com a

mostra de la diversitat humana: com a producte de les respostes adaptatives que cada

cultura ha produït.

15. Conéixer les propostes de classificació de les diverses famílies lingüístiques i situar-hi la

llengua catalana.

16. Conéixer les relacions de parentiu que lliguen les llengües indoeuropees i, dins aquestes,

les romàniques.

17. Conéixer la diversitat lingüística mundial i europea.

18. Analitzar els vincles que han lligat històricament l’exercici del poder econòmic i polític

amb la difusió de les llengües.

19. Practicar la pronúncia de les consonants alveolars fricatives [s] i [z] i africades [tz] i [dz].

20. Conéixer la conjugació verbal irregular i els usos de l’imperatiu.

21. Conéixer les oracions subordinades adjectives i diferenciar les especificatives de les

explicatives.

22. Reconéixer el fenomen de la interferència lingüística i eliminar barbarismes.

LA COHESIÓ I LA COMUNICACIÓ (I)

OBJECTIUS GENERALS


1. Entendre la importància de la propietat de la cohesió en la significació dels textos.

2. Analitzar i fer servir en contextos comunicatius elements que conformen la cohesió

textual com són els mecanismes de referència (sintacticosemàntics i lèxics), la connexió,

la modalitat oracional i la modalització i la impersonalització.

3. Conéixer les tendències literàries més actuals en teatre i en poesia.

4. Explicar les característiques que defineixen la poesia des dels anys 70 fins a l’actualitat.

5. Reconéixer la voluntat innovadora i la varietat de la literatura d’aquests darrers anys.

6. Analitzar l’estil i les característiques de l’obra Miquel Martí i Pol.

7. Conéixer l’embranzida viscuda pel panorama teatral: grups i tendències més

avantguardistes.

8. Analitzar i conéixer l’obra de Josep Maria Benet i Jornet i la seua vinculació amb el món

audiovisual.

9. Distingir els conceptes de variació i canvi lingüístic.

10. Identificar els canvis lingüístics en els diversos nivells del sistema (fònic, lèxic i

morfosintàctic) al llarg del temps.

12. Valorar la variació i el canvi lingüístic com a respostes adaptatives a les necessitats dels

parlants.

13. Identificar i reproduir adequadament mots que continguen les consonants laterals o

líquides [l], [l:] i [ ].

14. Fer servir les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi).

15. Analitzar els tipus d’oracions subordinades adverbials circumstancials (de temps, de lloc i

de manera o mode).

16. Aprendre i fer servir una part del lèxic i la fraseologia relacionada amb el camp semàntic

de la mar i del món mariner.

LA COHESIÓ I LA COMUNICACIÓ (i

II)

OBJECTIUS GENERALS


1. Conéixer els aspectes treballats en aquesta unitat vinculats amb la cohesió (i II),

concretament, els procediments de condensació i d’ampliació de la informació, i els

temps verbals.

2. Identificar els procediments d’ampliació i condensació de la informació en un text.

3. Valorar la manera com es redacta o verbalitza la condensació i l’ampliació de la

informació en funció del context comunicatiu i el tipus de text.

4. Reconéixer i analitzar els temps verbals díctics i anafòrics d’un text.

5. Valorar l’ús predominant dels temps verbals absoluts o relatius depenent del tipus de text.

6. Conéixer els factors externs o interns que causen canvis lingüístics en una llengua.

7. Valorar la relació entre la minorització d’una llengua i el fenomen de canvi lingüístic.

8. Distingir entre el concepte de barbarisme i el de préstec o manlleu.


ara: llengües en contacte, canvi lingüístic, minorització, substitució lingüística, préstec o

manlleu, analogia, interferència lingüística, planificació lingüística.

10. Explicar el concepte de planificació lingüística i aplicar-lo al disseny d’estratègies de

redreçament de l’ús social de llengües minoritzades.

11. Conéixer les característiques de l’època de la postmodernitat i els principals fets històrics

ocorreguts d’ençà de la dècada del 70.

12. Conéixer les tendències literàries més actuals en narrativa i assaig.

13. Explicar les característiques que defineixen la narrativa i l’assaig des dels anys 70 fins a

l’actualitat.

14. Reconéixer la voluntat innovadora i la varietat de la literatura d’aquests darrers anys.

15. Analitzar l’estil i les característiques de l’obra de Quim Monzó.

16. Explicar les característiques que defineixen l’assaig des del anys 70 fins a l’actualitat.

17. Analitzar l’estil i les característiques de l’obra de assagística de Joan Francesc Mira.

18. Explicar la funció de la terminologia en la planificació lingüística, especialment dins una

situació de llengües en contacte i de minorització lingüística.

19. Valorar la importància de la creació de centres de producció i de difusió terminològica

perquè la llengua minoritzada puga ampliar els àmbits d’ús.

20. Conéixer les perífrasis verbals modals i aspectuals.

21. Distingir les perífrasis verbals d’obligació, les de probabilitat, les d’imminència i les de

continuïtat o reiteració i fer-les servir en contextos donats.

22. Conéixer els connectors de les oracions subordinades adverbials no circumstancials o

interordinades.

23. Analitzar els tipus de subordinades adverbials no circumstancials en un context donat.

24. Utilitzar amb propietat els connectors adverbials no circumstancials en funció del tipus

d’oració subordinada.

25. Discriminar entre els sons palatal fricatiu sord, palatal fricatiu sonor, palatal africat sord i

palatal africat sonor i pronunciar correctament aquests sons.


Els criteris d’avaluació d’aquest nivell educatiu van ser fixats pel Decret 102/2008, d’11 de

juliol del 2008, del Consell de la Generalitat Valenciana (DOCV) (núm. 5806, 15-07-2008), tal

com els reproduïm tot seguit.

1. Analitzar i valorar textos escrits de diferent grau de formalització, tenint en compte la

funció social que exerceixen, la tradició cultural en què s’inscriuen, l’estructura i els

valors que transmeten.

Aquest criteri pretén valorar la capacitat de l’alumnat per a interpretar el sentit d’un text a

partir de l’anàlisi de l’estructura semàntica, del coneixement dels esquemes textuals i de

les dades rellevants sobre la situació comunicativa. S’ha de tindre en compte, així mateix,

la capacitat per a analitzar els valors, implícits o manifestos, del text (en especial els que

reflecteixen usos discriminatoris) i per a reflexionar-hi d’una manera crítica.

2. Elaborar treballs crítics a partir de la consulta de fonts de divers tipus i integrar la

informació en textos de síntesi, que presenten les dades principals i els distints punts de

vista, les seues relacions i la perspectiva pròpia, utilitzant els procediments de

documentació i tractament de la informació propis de l’àmbit acadèmic.

Aquest criteri orienta la valoració de la capacitat per a accedir de manera autònoma a les

fonts d’informació, seleccionar-hi les dades pertinents i reutilitzar-les en l’elaboració de

textos crítics propis de l’àmbit acadèmic, respectant, per tant, les convencions pròpies

d’aquest tipus de discursos.

3. Compondre textos escrits expositius i argumentatius de caràcter formal, sobre temes

literaris, literaris o relacionats amb l’actualitat social i cultural.

El criteri atén el desenvolupament de la capacitat de l’alumne per a elaborar textos

formals, de caràcter acadèmic, orientadors de l’opinió i de la conducta o reguladors de la

vida social, i també per a situar-se com a emissor per a utilitzar procediments que

garantisquen la cohesió i per a emprar correctament la varietat estàndard de la llengua.

4. Identificar en intercanvis comunicatius de qualsevol tipus, especialment en textos

específics, expressions i valoracions que denoten usos discriminatoris (en relació amb el

gènere social, amb la llengua, amb el grup ètnic o amb la pertinença a grups considerats

marginals en la nostra societat), reflexionar críticament sobre aquestes i evitar-les en les

produccions pròpies.

El criteri pretén comprovar la capacitat per a reconéixer en els usos lingüístics, com a

forma del comportament humà, els prejudicis i les valoracions pejoratives que revelen les

relacions socials entre els membres d’una comunitat de parlants. S’ha de valorar, així

mateix, la capacitat per a reflexionar explícitament sobre aquests usos i per a evitarlos, de

manera autònoma i conscient, en les produccions pròpies.

5. Reconéixer i utilitzar, en la interpretació de textos i en la regulació de les produccions

pròpies, els coneixements sobre les diferents unitats de la llengua, les seues combinacions

i, si és el cas, la relació entre aquestes i els seus significats; utilitzant-hi la terminologia

adequada.

Aquest criteri pretén orientar la valoració de la capacitat per a utilitzar la reflexió

lingüística en la millora de la comprensió dels textos i en la millora de la composició i

revisió de les produccions pròpies. Per a això caldrà ajustar-se al domini dels

procediments que inscriuen el text en la situació de comunicació, que en configuren el

significat global o que n’articulen els enunciats.

6. Comprendre l’origen i la formació del castellà i del valencià en la seua història i en el

moment actual; valorant-ne les varietats.

El criteri se centra en la valoració del coneixement dels trets generals dels processos de

formació de les llengües, en concret, la consolidació, normalització i substitució de

llengües i de la seua aplicació a l’anàlisi crítica de la realitat del nostre entorn. Per a això,

caldrà ajustar-se tant als aspectes lingüístics com als condicionants sociopolítics, en

èpoques passades i en el món contemporani, implicats en aquests processos (per exemple,

en la fixació de la norma culta, en la configuració i consolidació de l’estàndard, etc.). Així

mateix, s’analitzarà i valorarà la normalització lingüística com a procés oposat al de

substitució i necessari per a detindre la pèrdua de vitalitat del valencià.

7. Distingir les diferents llengües constitucionals d’Espanya, conéixer-ne l’origen i

l’evolució, promoure’n l’ús normalitzat en tots els àmbits i valorar críticament les

situacions de bilingüisme.

El criteri tracta d’orientar la valoració dels aprenentatges realitzats per l’alumne pel que

fa a les llengües del territori espanyol.

8. Conéixer, identificar i analitzar les varietats lingüístiques (espacials, socials i d’estil) del

castellà (també el d’Amèrica) i del valencià.

El criteri se centra en la capacitat per a utilitzar, en l’anàlisi de l’activitat comunicativa, la

informació que determinades marques lingüístiques proporcionen sobre l’origen

geogràfic dels parlants, sobre la seua pertinença a un grup social i sobre el moment

històric en què es produeix el discurs. En tots els casos caldrà ajustar-se a l’anàlisi crítica

de les actituds sobre la llengua i els parlants que comporta l’elecció d’una llengua o d’una

varietat determinada, així com les implicades en el canvi de llengua.

9. Analitzar l’evolució històrica dels gèneres literaris en castellà (des del segle XVIII fina a

l’actualitat) i en valencià (segle XX i XXI), atenent el marc històric i cultural i la seua

relació amb les obres i els autors més destacats, coneixent i aplicant tècniques d’anàlisi i

de comentari de textos per a interpretar obres literàries breus i fragments significatius

d’estes èpoques, utilitzant els coneixements pertinents sobre les formes literàries i els

distints períodes, moviments i autors.

Es tracta de valorar la capacitat per a comprendre el fenomen literari com a producte

cultural situat en un context sociohistòric determinat i per a interpretar obres literàries en

relació amb el gènere al qual s’adscriuen convencionalment i amb els procediments

retòrics que les singularitzen. Serà necessària la lectura d’obres literàries completes o de

fragments extensos a què aplicar els criteris d’anàlisi literària i d’interpretació d’acord

amb el context de producció.

10. Manejar els recursos informàtics bàsics i aplicar-los a la busca i elaboració de la

informació. Aquest criteri pretén que l’alumnat siga capaç d’utilitzar les tecnologies de la

informació i que les incorporen al seu treball acadèmic.

SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS DE 2n DE BATXILLERAT

1ª AVALUACIÓ

1. LITERATURA

El context sociopolític de la postguerra fins als anys 70 i la producció

narrativa de l’època.

L’obra literària d’Enric Valor.

La producció literària de Mercè Rodoreda i la novel·la psicològica.

La narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat.

La narrativa curta de Quim Monzó i la societat contemporània.

2. COMUNICACIÓ

El món fet amb paraules.

Coherència i sentit del text

Estructura externa i estructura interna. Tipus de text.

3. SOCIOLINGÜÍSTICA

El procés d’estandardització i de normativització.

El present de l’ús social de la llengua.

4. PARAULES

Pronúncia dels sons vocàlics.

Pronúncia de les consonants oclusives i [v] i [b].

Morfologia. Formació de mots. Quantificadors. Preposicions (canvi i

caiguda).

Sintaxi. Sintagmes i combinacions. Combinació de pronoms febles.

Oració simple i oració composta (juxtaposició i coordinació).

Lèxic. Els camps semàntics. Fraseologia. Sinonímia i antonímia.

Barbarismes. Polisèmia i homonímia.

2ª AVALUACIÓ

1. LITERATURA

La poesia des de la postguerra fins a finals dels anys 70.

Les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

Les característiques més importants de la producció poètica de salvador

Espriu.

Les característiques bàsiques de la poesia actual.

La poesia de Miquel Martí i Pol i el seu ressò social.

La renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70.

L’obra teatral de Manuel de Pedrolo.

2. COMUNICACIÓ

Variació lingüística i adequació. Varietats lingüístiques. L’estàndard.

Les veus del discurs.

3. SOCIOLINGÚÍSTICA

La diversitat lingüística a Espanya i a Europa.

4. PARAULES

Pronúncia de les consonants vibrants, nasals, alveolars fricatives i

africades.

Morfologia. Preposicions fins a, com a, per a. Conjugació verbal

irregular. Usos de l’imperatiu.

Sintaxi. Oracions subordinades substantives. Subordinades adjectives.

Lèxic. Etimologia. La interferència lingüística.

3ª AVALUACIÓ

1. LITERATURA

Les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.

L’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món

audiovisual.

La repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.

L’assaig de Joan Francesc Mira i la nostra realitat contemporània.

2. COMUNICACIÓ


Mecanismes de referència exofòrics i endofòrics.

La connexió.

La modalitat oracional.

La modalització i la impersonalitat.

Condensació i ampliació d’informació.

Els temps verbals.

3. SOCIOLINGÚÍSTICA

El canvi lingúístic i els neologismes.

4. PARAULES

Pronúncia de les consonants laterals i palatals

Morfologia. Infinitiu, gerundi i participi. Perífrasis verbals.

Sintaxi. Les oracions subordinades adverbials.

Lèxic. Fraseologia. Terminologia.

L’examen constarà de tres parts:

1. Comprensió del text

2. Anàlisi lingüística del text

3. Expressió i reflexió crítica

Com es concreta més avall, aquesta prova pararà atenció sobre: l’habilitat de

comprensió lectora (part 1), el coneixement i l’ús reflexiu del model lingüístic de

referència (part 2) i l’habilitat d’expressió escrita (part 3). Incorpora també continguts

d’història de la literatura (ss. xx-xxi), però posats al servei de la comprensió dels textos

literaris i de l’expressió.

1. Estructura de l’examen

1.1. Comprensió del text

Avaluarà la capacitat de l’alumnat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat

que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no

literari. Les preguntes seran del tipus següent:

1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.

2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.

3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen

al text.

4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant

els trets corresponents que apareixen al text.

5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia,

hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.

6. Identificar les veus del discurs.

7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.

Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i

les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les

possibilitats que oferirà cada text.

1.2. Anàlisi lingüística del text

Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de

referència.

Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronúncia,

gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com ara les següents:

1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes

i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants

palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una

hora”).

2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals

d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).

3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions

sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència

(pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).

4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un

sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del

text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats

fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament

mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.

1.3. Expressió i reflexió crítica

El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar

textos en un registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues

qüestions. Cada qüestió demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes

150 paraules). La primera se centrarà en la literatura i podrà tenir un dels enunciats

següents:

1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la

Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.

2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.

3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels

personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.

4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona,

sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat

contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de

la postguerra fins a finals dels anys 70.

7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.

8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador

Espriu.

9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.

10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-

ho i raona-ho.

11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als

anys 70.

12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.

13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.

14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el

món audiovisual.

15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.

16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat

contemporània. Explica-ho.

La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En

general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què

mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a

donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el

text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.

Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari

expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la

societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària

al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits

lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció

d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en

experiències pròpies, etc.

Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar

un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar

el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una

pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.

2. Criteris generals d’avaluació

1. Comprensió del text

Puntuació: 3 punts

a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)

b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt)

c) (0’5 punts)

d) (0’5 punts)

2. Anàlisi lingüística del text

Puntuació: 3 punts

a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal

deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor cor-

responent.

b) (1 punt)

c) (1 punt)

3. Expressió i reflexió crítica

Puntuació: 4 punts

a) (2 punts)

b) (2 punts)

Criteris de valoració de l’expressió escrita

En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes

es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb

claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs,

signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa

gramatical i de l’expressió lèxica.

Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts

per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/

Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es

farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de

la pregunta, la puntuació serà 0.

Per al 2n Curs de Batxillerat, cal que els alumnes assolisquen uns Nivells Mínims –

aprovar amb un suficient (5)- en el Control de la Matèria, el Treball diari i l’actitud.

És a dir que la no Suficiència en alguns dels aspectes anteriorment esmentats

comportarà la impossibilitat d’aplicar els percentatges corresponents :

70% el control de la Matèria,

20% els treballs (proves parcials, activitats demanades pel professor/a al

llarg del trimestre, exercicis de comentari...)

10 % el llibre de lectura.

En 2n BATalumne/a podrà apujar la nota d’avaluació un màxim de 0,5 punt

quan col·labore i participe en la revista del centre mitjançant la realització

d’algun treball sempre que aquest siga publicat.

L’actitud es tindrà en compte per tal d’arrodonir la nota final de l’avaluació.

Es farà un examen de continguts per trimestre.

Com que els criteris generals d’avaluació s’emmarquen dins el concepte d’avaluació

contínua,la nota final del curs es computarà de la egüent manera:

La 1a avaluació valdrà el 15% de la nota global.



Sandra López

2n BATXILLERAT - AVALUACIÓ CONTÍNUA PONDERADA

L'avaluació és contínua, per tant totes les notes formen part de la nota global del curs, la

divisió per avaluacions parcials permet mostrar el seguiment actualitzat d'aquesta

avaluació global contínua.

Així, les notes de la segona avaluació corresponen a la mitjana entre les notes de la

primera avaluació i les notes tretes en la segona; i la qualificació de la tercera avaluació

(final) s'obté amb de la mitjana ponderada de totes les notes. (Aquesta ponderació

consisteix a donar-li a les notes de la tercera avaluació valor doble. Per tant, un 50% de

la nota final és la mitjana de les notes de la primera avaluació i les de la segona; i l'altre

50% equival a les notes de la tercera.)

Exemple amb les notes d'exàmens:

1a avaluació:

2a avaluació:

3a avaluació:

La nota final d'exàmens d'aquest alumne/a seria: 5,74.

Aquest mateix sistema s'aplica a la resta d'àmbits avaluables: lectura i treballs. I s'obté

la global de l'assignatura mitjançant la següent fórmula de ponderació:

1

29/11/2010

Ne.

1 ALUMNE ALUMNA 5,65 5,65

valor relatiu de l'examen (1, 2, 3 …) →

TORNAR A L'ÍNDEX Data →Descripció de la nota → nota 1r ex.

(1a av.)

nota 2n ex.

(2a av.)

nota 3r

ex.(3a av.)Cognoms, Nom Mitjana

1 1 2

29/11/2010 12/03/10 06/06/10

Ne.

1 ALUMNE ALUMNA 5,74 5,65 2,90 6,70



(1a av.)

nota 2n ex.

(2a av.)

nota 3r ex.

(3a av.)Cognoms, Nom Mitjana

1 1 2

29/11/2010 12/03/10

Ne.

1 ALUMNE ALUMNA 4,78 5,65 2,90



(1a av.)

nota 2n ex.

(2a av.)Cognoms, Nom Mitjana

Exàmens de matèria: 70 %

Treballs, proves parcials, activitats, ...: 20%

Lectura: 10%

Els llibres de lectura per a 2n de Batxillerat són els següents:

1r trimestre:

Enric Valor ,La idea de l’emigrant,Ed. Tàndem,

Mercè Rodoreda, La plaça del diamant.

2n trimestre:

Quim Monzó, El tema del tema, Ed. Quaderns Crema

3r trimestre:

J. F. Mira, Una biblioteca al desert, Ed. Bromera

ALUMNES AMB LA MATÈRIA PENDENT DE 1r BATXILLERAT

Se'ls farà una prova dels continguts de llengua i literatura vistos el curs passat.

Consistirà en un tema a desenvolupar, quatre preguntes curtes sobre literatura o

sociolingüística i quatre de normativa.

Es farà una convocatòria en gener i una altra en març. Aquell que aprove la primera no

caldrà que es presente a la segona.

La nota mínima haurà de ser un 5.

OBJECTIUS GENERALS 1. Desenvolupar actituds i conductes de valor social i solidari que permetin al alumnat assumir els seus deures i drets, així com exercir-los amb responsabilitat en l'àmbit familiar, social i laboral. 2. Enfortir les capacitats afectives personals de l'alumnat afavorint conductes racionals que possibilitin el rebuig de la violència, els prejudicis, els comportaments sexistes i que resolguin pacíficament els conflictes. 3. Desenvolupar hàbits d'estudi i de superació personal com a condició primera perquè l'alumnat realitze els aprenentatges de forma correcta i com a base per a una formació permanent. 4. Promoure el coneixement i la utilització de forma correcta de la llengua castellana i de la valenciana, desenvolupant en l'alumnat les capacitats de comprendre i expressar missatges orals i escrits que li permetin integrar-se en

la societat, exercir un treball i utilitzar la informació en la vida diària. 5. Promoure el coneixement, la valoració i el respecte dels aspectes fonamentals i bàsics de la geografia, la història i la cultura pròpia i dels altres, iniciant així mateix l'alumnat en la valoració personal de les diferents manifestacions artístiques. 6. Promoure el coneixement dels aspectes fonamentals i bàsics de les matemàtiques i de les ciències naturals perquè l'alumnat sigui capaç de aplicar els seus mètodes en la identificació i resolució de problemes relacionats amb la professió i la vida diària. 7. Promoure el coneixement, la valoració i el respecte de la naturalesa i el medi ambient desenvolupant en l'alumnat conductes adequades que col.laborin a la seva conservació i millora tant en la vida diària com en el exercici de la professió. 8. Conèixer i utilitzar correctament les noves tecnologies per a l'obtenció i l'anàlisi de la informació necessària per al desenvolupament personal, social i laboral. 9. Conèixer els seus drets i deures com a treballadors, desenvolupant actituds i conductes que afavoreixin la seva inserció i la seva promoció laboral. 10. Afavorir l'esperit emprenedor promovent valors, actituds i conductes que col laborin a això generant autoconfiança, sentit i discurs crític i iniciativa, tant individual com col.lectiva o d'equip. 11. Conèixer i prevenir els factors i conductes de risc en el desenvolupament de la seva professió. 12. Valorar i reconèixer la formació i orientació laboral amb vista al futur professional.

ÀREA LINGÜÍSTICA: VALENCIÀ I CASTELLÀ Continguts Bloc 1: Comunicació oral: usos i formes 1. La llengua oral com a font d'informació, plaer, coneixement, manipulació, etc: reconeixement de les diferents intencions comunicatives en textos diversos: cartes, avisos, notícies ...) 2. Reconeixement de la situació de comunicació que envolta el fet oral i els seus elements de la comunicació: emissor, missatge, receptor, codi, canal, context. 3. Diferenciació i interpretació dels trets distintius de la llengua oral: fonètics, paralingüístics, prosòdics, etc.

4. Comprensió de textos orals d'elaboració pròpia que reflecteixin situacions de relació social propis de la vida diària i de l'àmbit laboral. 5. Ús de tipus i formes propis de la llengua oral: conversa, col.loqui, debat, entrevista, etc. 6. Distinció, ús i reconeixement de argots i llenguatges professionals. 7. Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua oral, ressaltant la varietat plurilingüe i pluricultural d'Espanya, els fenòmens de contacte entre diferents llengües i l'ús i difusió del valencià i del castellà dins i fora d'Espanya. Bloc 2: Comunicació escrita: usos i formes 1. La llengua escrita com a font d'informació, plaer, coneixement, manipulació, etc. reconeixement de les diferents intencions comunicatives en textos diversos: cartes, avisos, notícies ...) 2. Ús de tipus i formes propis de la llengua escrita: narració, descripció, exposició, argumentació, etc. 3. Utilització de la llengua escrita per a fins específics com la memòria, el resum, l'informe, etc. 4. Ús d'elements gràfics i paratextuals (il lustracions, taules, gràfics, imatges, tipografia) en les pròpies creacions escrites. 5. Comprensió de textos escrits d'elaboració pròpia que reflecteixin situacions de relació social propis de la vida diària i de l'àmbit laboral. 6. Interès per l'atenció i presentació dels textos escrits i adequació dels mateixos a les normes ortogràfiques pròpies de la llengua utilitzada, reconeixent el seu valor per a la comunicació. 7. Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua escrita, ressaltant la varietat plurilingüe i pluricultural d'Espanya, els fenòmens de contacte entre diferents llengües i l'ús i difusió del valencià i del castellà dins i fora d'Espanya. Bloc 3: La llengua i la seva reflexió com a objecte de coneixement 1. Reconeixement i utilització de categories: determinants, substantius, adjectius, verbs, pronoms, conjuncions, preposicions i adverbis. 2. Reconeixement de relacions entre les paraules per la seva forma (famílies, lèxiques, sigles, derivació, etc.) i pel seu significat (sinonímia, antonímia, polisèmia, frases fetes, seximos, modismes, etc.) 3. Reconeixement i distinció entre oració simple i oració composta,

classificació dels tipus d'oracions i la seva funció: enunciativa, interrogativa, apelativa, etc. 4. Ús d'enllaços entre paraules i oracions, així com la concordança nominal i verbal, per tal expressar finalitat, causa i conseqüència a la hora de produir textos propis. 5. Coneixement de la intenció comunicativa dels parlants mitjançant el coneixement de les modalitats de l'oració i del verb. 6. Utilització i reconeixement d'estructures de diferent tipologia textual: narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa i argumentativa per produir i comprendre textos. 7. Ús i coneixement de les normes ortogràfiques bàsiques. Bloc 4: La literatura 1. Compressió del fet literari com a producte lingüístic i estètic. 2. Coneixement de les principals obres i autors, així com la seva inclusió dins del període històric a què correspon, propis de la llengua valenciana i castellana. 3. Reconeixement i distinció dels gèneres literaris: l'èpica, la lírica, l' dramàtic, l'assaig. 4. Reconèixer i saber distingir en un text les principals figures estilístiques: anàfora, comparació, metàfora, hipèrbole, paral.lelisme, etc. 5. Creació de textos literaris propis, buscant un estil propi de expressió

I. EL MÒDUL LINGÜÍSTIC-SOCIAL L'àmbit lingüístic i social planteja de forma globalitzada continguts propis de diverses àrees - la de llengua i literatura: valencià i castellà, així com la de ciències socials: geografia i història - que, si bé en altres nivells educatius diferencien, en els programes de qualificació professional nicial requereixen ser abordats de manera integrada. L'àrea de ciències socials té com a objecte d'aprenentatge el coneixement de la dimensió social dels éssers humans, centrat en la comprensió i explicació de fets geogràfics i històrics, mentre que en l'àrea de comunicació l'objecte és l'aprenentatge de les habilitats lingüístiques - comunicatives i el domini efectiu del llenguatge en diferents contextos i amb finalitats diverses. La unió de les dues àrees en un mateix mòdul es veu justificada, doncs, per un objectiu comú: aprendre de forma globalitzada els diferents continguts, contextualitzant les realitats socials més importants a través de les adequades habilitats lingüístiques i comunicatives. Objectius generals

1. Desenvolupar un nivell de comprensió i expressió oral i escrita en llengua castellana i valenciana adequat per a comunicar-se, desenvolupar-se socialment, exercir l'ofici i accedir a la informació que necessita en la seva vida quotidiana. 2. Expressar-se amb fluïdesa, seguretat i de forma entenedora, per a comunicar pensaments, intencions, sentiments, accions i aprenentatges. 3. Comprendre i produir textos d'ús habitual en l'àmbit personal, laboral i social, utilitzant el vocabulari adequat per denominar allò que es tracta, realitza, aprèn i sent. 4. Desenvolupar la capacitat d'observació i pensament crític. 5. Aprendre a treballar per objectius i projectes, així com assumir i col.laborar en el treball en grup com un mitjà d'aprendre mitjançant la confrontació i el debat d'opinions. 6. Utilitzar fonts i tecnologies de la informació i la comunicació per informar-se, comunicar-se, aprendre i ajudar-se en el treball. 7. Explicar diferents realitats socials valorant els diferents elements socials i ambientals que influeixen en el seu origen. 8. Estudiar, a partir del coneixement dels diferents personatges històrics, la importància d'aquests en el transcurs de la història. 9. Conèixer les característiques fonamentals del seu medi físic, social i cultural, i les possibilitats d'acció en aquest. 10. Aplicar en les explicacions de processos espacials i històrics conceptes com distribució, localització, interacció, duració, canvi o continuïtat. 11. Identificar els aspectes bàsics de la situació sociolingüística espanyola i, en particular, de la Comunitat Valenciana. 12. Descriure verbalment i de forma escrita la informació continguda en taules, estadístiques, gràfiques i mapes. 13. Interpretar mapes temàtics i gràfiques dels diferents processos socials portats al seu estudi. 14. Produir textos de gèneres diferents per comunicar de forma escrita o oral l' coneixement adquirit, per relacionar-se amb institucions de l'entorn escolar i amb intencionalitat expressiva i literària. 15. Utilitzar la lectura com a font de gaudi, informació i com a eina de aprenentatge, alhora que com a perfeccionament i enriquiment lingüístic, cultural i personal.

16. Participar en situacions de comunicació col.lectives utilitzant el llenguatge com a mitjà de resolució de conflictes interpersonals i de garantir una comunicació fluïda. 17. Valorar i gaudir de forma individual i col.lectiva obres literàries, artístiques, arquitectòniques, musicals ... com una forma de plaer i d'accés al coneixement de l'experiència humana. 18. Mostrar una actitud oberta cap al coneixement, com una cosa que es construeix socialment a partir de successius plantejaments de problemes i interrogants. 19. Mostrar actituds crítiques cap a actuacions i situacions discriminatòries i injustes que produeixen o agreugen les desigualtats socials en diversos àmbits de la vida social. 20. Desenvolupar actituds crítiques i comportaments favorables cap als problemes socials actuals: salut, medi ambient, igualtat de gènere i convivència pacífica. 21. Fomentar l'autoestima i la resolució de conflictes dins de l'aula i del centre. 22.Aprender a treballar en equip desenvolupant actituds de respecte, diàleg, cooperació, tolerància i solidaritat.

Criteris d'avaluació 1. Captar el sentit i intencions de textos orals i escrits, de diferent tipus, nivell i propòsit. 2. Saber integrar en un text de creació pròpia informacions de diferents textos sobre un mateix tema, on es reflecteixi tant el punt de vista propi com els trobats. 3. Exposar i elaborar de forma clara i ordenada, tant oral com escrit, les idees i pensaments propis com els aliens. 4. Exposar de forma oral un tema seguint unes pautes lògiques i ordenades, adequant el llenguatge i vocabulari al contingut ia la situació comunicatives, al mateix temps que s'aconsegueix l'atenció del receptor. 5. Produir textos escrits que responguin a determinades estructures (Narratives, descriptives, etc.) Respectant criteris ortogràfics i adequant aquest text a la situació de comunicació. 6. Aplicar en les seves produccions la reflexió de la llengua respecte a normes, utilització d'enllaços, connectors, etc, amb la finalitat de transmetre adequadament els seus pensaments, idees, conclusions, o els de tercers.

7. Identificar i descriure la realitat plurilingüe d'Espanya, així com els fenòmens de contacte entre llengües i les conseqüències que se'n deriven. 8. Valorar la lectura, tant individual com col.lectiva, com a font de informació, aprenentatge i de gaudi. 9. Identificar el gènere al qual pertany un text literari reconeixent els seus característiques pròpies i principals recursos estilístics. 10. Establir i conèixer relacions entre les principals obres, autors i moviments

1r CURS PQPI LECTURES HOMER, L'Odissea ed. Bromera. Adaptació: Jesús Cortés. ISBN: 9788476606360 I, si el ritme del curs ho permet, llegirem també: LLULL, RAMON, Llibre de les bèsties. ed. Bromera. ISBN: 9788476601013 ALBEROLA, CARLES I GARCÍA, ROBERTO, Joan, el Cendrós. ed. Bromera. ISBN: 9788476604106 LLIBRE DE CLASSE 1r ESO Calaix Enllaç. Pràctiques de llengua i Literatura. ed. Bromera. ISBN: 978-84-9824-957-6 Instruments d'Avaluació

Al llarg de cada una de les unitats didàctiques s'utilitzaran preferentment

com a instrument avaluatiu les produccions escrites i orals realitzades pels

alumnes bé en l'entorn acadèmic, bé en l'entorn familiar com a resultat de les

tasques de classe. D'esta manera, el quadern de classe, l'observació directa en

la realització d'activitats, la correcció dels exercicis i l'adequació al context es

constituïxen com els principals instruments d'avaluació en la pràctica

quotidiana.

No obstant això, al final de cada una de les unitats es realitzarà una

prova d'avaluació per a comprovar el progrés en el procés d'ensenyament-

aprenentatge que seguix l'alumne. Aquesta prova estarà orientada a demostrar

el grau de competència adquirit fins al moment a través d'unes tasques de

diversa naturals. El resultat final de la prova ha d'ajudar al professor a

comprovar en quin grau l'alumne és competent en comunicació lingüística.

Les lectures també s'avaluaran per mitjà d'una prova: un qüestionari

dirigit per al primer llibre, un treball de síntesi per al segon i una exposició oral

per a l'última lectura. Tindre aprovada la lectura és requisit imprescindible per a

aprovar l’avaluació.

6.3. Criteris de qualificació

Tot el curs depén d'uns mateixos procediments d'avaluació: per a

comprovar el nivell de competència en comunicació lingüística hem d'utilitzar

els instruments d'avaluació al nostre abast i promoure un aprenentatge

significatiu i autònom. Per això, l'observació directa, la correcció personalitzada

i la comprovació de la naturalesa de la correcció realitzada pels alumnes es

convertixen en els principals procediments d'avaluació.

Açò és aplicable a les tasques que es realitzen al llarg de cada unitat,

però també a la prova de contingut, amb l'única excepció que la correcció en

este últim cas la realitza el professor, no l'alumne. No obstant això, eixe procés

corrector no ha d'avaluar tan sols el resultat final, sinó el procés en si. Per a

avaluar el dit procés, les tasques proposades han d'estar encaminades a eixe

objectiu, no sols a demostrar uns coneixements teòrics. Com a resultat de

totes les tasques que realitza en l'activitat diària i en la prova d'avaluació al final

de cada unitat, l'alumne ha de ser qualificat amb una nota numèrica final de

l'avaluació. Eixa nota numèrica dependrà del protocol de qualificació adoptat

per cada departament. En el nostre cas este protocol seguix les pautes

següents:

Exàmens: 40% Treballs: 20% Lectura: 20% Treball diari i deures: 10% Actitud: 10%

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

El grup-classe realitzarà les següents activitats:

Una eixida al cinema en valencià, que promou la Universitat d’Alacant.

Una eixida al teatre, per gaudir d’una representació teatral.

PROGRAMACIÓ DE 1r DE PQPI MÒDUL LINGÜÍSTICOSOCIAL: VALENCIÀ

MATERIAL DIDÀCTIC Respecte al material, es treballaran els continguts del dossier de Valencià Oral elaborat per la Universitat d’Alacant. Aquest material consta de catorze unitats didàctiques que l’alumne anirà adquirint de manera seqüenciada al llarg del curs. CONTINGUTS Aquests són els continguts del curs: VALENCIÀ ORAL - CONTINGUTS UNITAT 1 - Qui som? D’on venim?

1. Vocabulari: saludar, dir adéu i parlar per telèfon 2. Per a presentar i presentar-se 3. Presentacions: el verb dir-se 4. Partícules interrogatives 5. Alguns verbs en present: ser, dir-se, viure, tenir, venir, alçar-se, poder, conéixer. 6. Demostratius 7. Text dialogat

UNITAT 2 - El cos humà 1. Vocabulari: les parts del cos humà 2. L’article 3. Apostrofació 4. Verb tenir i verb haver-hi 5. Gènere i nombre 6. Alguns adjectius 7. Text descriptiu

UNITAT 3 - Els de casa 1. Vocabulari: les relacions familiars 2. Els parentius 3. Els possessius 4. Els numerals

UNITAT 4 - Entre teles 1. Vocabulari: la roba 2. Les peces de vestir 3. Present d’indicatiu dels verbs vestir, llevar, portar i dur 4. Lectura. El vestit nou de l’emperador 5. Enquesta 6. Indefinits

UNITAT 5 - Ai quin mal!! 1. Vocabulari: malalties, símptomes i altres 2. Malallties i lesions 3. Present d’indicatiu dels verbs caure, estar i fer 4. L’expressió del passat: pretèrit imperfet d’indicatiu, pretèrit perfet perifràstic i pretèrit

indefinit 5. Participi 6. Lectura. Dormir bé per a viure més i millor

UNITAT 6 - I avui què fem? 1. Vocabulari: accions quotidianes; àpats, neteja de la casa, higiene personal 2. Present d’indicatiu I. Regulars i alguns irregulars 3. Lectura. Tretze, dimarts 4. Gerundi 5. El temps. Dir l’hora

6. Els dies de la setmana 7. Divisió del temps 8. Adverbis temporals 9. Les parts del dia 10. Els mesos de l’any i les estacions

UNITAT 7 - Avui qui cuina? 1. Vocabulari: les fruites, la carn, les hortalisses i els cereals, el peix, els dolços, diversos,

actes, els condiments, begudes, infusions 2. Present d’indicatiu II 3. Pronoms febles: complement directe 4. Mesures i adjectius 5. Text instructiu: la recepta 6. Els quantitatius 7. Lectura. Menjar de menú

UNITAT 8 - Parem taula! 1. Vocabulari: elements de la cuina, verbs 2. Text instructiu. Decàleg del bon comportment a taula 3. Numerals ordinals

UNITAT 9 - Amunt i avall! 1. Vocabulari: localitzacions, elements del carrer, botigues, verbs de moviment, serveis 2. Locucions adverbials i adverbis de lloc 3. Preposicions 4. Imperatiu 5. Lectura. Text expositiu. San Francisco 6. Lectura. Text teatral. Supertot

UNITAT 10 - Faena feta... 1. Vocabulari: les professions, d’altres 2. Els oficis 3. Present d’indicatiu dels verbs treballar, ser i aprendre 4. Pronoms febles: complement indirecte

UNITAT 11 - Llar, dolça llar! 1. Vocabulari: la casa, el bany, mobles i complements 2. Lectura. Text amb seqüències descriptives. Aquesta és ma casa 3. Cap, res, gens i ningú 4. Vocabulari: ells electrodomèstics, altres 5. Text descriptiu: Descrivim una casa! 6. Lectura. Article periodístic. A la recerca de la nova masculinitat

UNITAT 12 - Natura viva 1. Vocabulari:els animals, d’altres, els arbres i les mates, les flors 2. Cançó. Pare (Sau) 3. Lectura. La caputxeta vermella 4. Formació del futur i del condicional simple 5. Text predictiu

UNITAT 13 - Temps d’oci 1. Vocabulari: viatges, accions, vehicles 2. Present de subjuntiu 3. Lectura. Text descriptiu. Ruta turística 4. Perífrasis verbals d’obligació 5. Lectura. Article periodístic, text argumentatiu. Llegir com a càstig? 6. Vocabulari: l’oratge, els vents, accions 7. Text predictiu

UNITAT 14 - Temps de jocs 1. Vocabulari: esports, accions, jocs

2. Imperfet de subjuntiu 3. Lectura. Cartes al director

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ Pel que fa als criteris de qualificació, la nota de l’avaluació es calcularà atenent els resultats dels exàmens i dels treballs, així com l’actitud de l’alumne/a, segons els percentatges següents: - Exàmens de contingut: 50% - Treball (inclou el treball diari, a classe i a casa; i treballs diversos al llarg de curs): 30% - Actitud (inclou el comportament en classe i l’actitud lingüística): 20% Per últim, cal recordar que es tracta d’una avaluació contínua i per tant; d’una banda, no hi ha recuperacions de continguts parcials suspesos; i d’una altra banda, s’entén que la nota d’avaluació serà la global del curs fins a eixe moment. SETEMBRE L’alumnat que no haja aprovat la matèria a juny, haurà de superar la prova de setembre sobre els continguts del curs.

Conceptes

Procediments

Actituds

• Característiques de la novel·la.

• Classes de novel·les.

• Estructures externa i interna de la

novel·la.

• Elements que formen la novel·la:

personatges, espai, temps, trama i

tema.

• Les paraules: lexemes i morfemes.

• Les categories gramaticals.

• El verb.

• Els temps de l’indicatiu (I). Present

i passat.

• Les lletres de l’alfabet.

• Els dígrafs i la separació sil·làbica.

• La lletra b.

• La lletra v.

• La sinonímia.

• L’antonímia.

• Les interferències lingüístiques.

• Les llengües romàniques.

• Els gèneres literaris.

• La novel·la fantàstica.

• Lectura de fragments de diverses

novel·les.

• Identificació de les característiques

dels textos narratius novel·lats.

• Identificació de l’estructura de les

paraules.

• Classificació de les paraules per ca-

tegories gramaticals.

• Ordenació alfabètica de paraules.

• Escriptura de paraules amb dígrafs.

• Aplicació de les regles

ortogràfiques de la b i la v.

• Consideració semàntica de

sinònims i antònims, i de la

precisió lèxica.

• Consulta de diccionaris de

sinònims.

• Visita guiada a la biblioteca i les

llibreries.

• Situació de les llengües romàniques

sobre un mapa.

• Identificació del gènere literari

d’un text.

• Valoració de les novel·les per les

vivències que aporten des d’una

anàlisi de la vida quotidiana.

• Valoració de la creativitat a partir

de la ficció novel·lada o de

qualsevol gènere literari.

• Valoració positiva del fet de

compartir un mateix origen

lingüístic amb molts països.

• Presa de consciència de les

interferències lingüístiques amb el

castellà i esforç per evitar-les.

• Foment de la lectura de novel·les

de tot tipus.

Conceptes

Procediments

Actituds

• Característiques del conte.

• Tipus de contes.

• Estructura del conte.

• Recursos emprats en la narració

breu.

• El temps del discurs.

• Els determinants.

• El futur i el futur perfet d’indicatiu.

• El condicional i el condicional

perfet d’indicatiu.

• La separació de síl·labes.

• Ortografia de les lletres m i n, i de

l’aplec mp.

• Polisèmia i monosèmia.

• Camp semàntic: els insectes i els

arbres.

• Ús de: hem, ham, bé i ben.

• Els dialectes.

• Les varietats oriental i occidental

del català.

• La novel·la romàntica.

• El romanticisme.

• Autors i títols de novel·les

romàntiques.

• Anàlisi de les característiques i els

elements d’un conte.

• Identificació de les parts d’un conte.

• Lectura i classificació de contes.

• Escriptura de contes a partir dels

epílegs.

• Maneig dels diferents recursos lin-

güístics per a presentar l’ordre dels

fets en un relat.

• Reconeixement i ús dels determinats.

• Conjugació dels futurs i els

condicionals de verbs regulars i

irregulars.

• Classificació de paraules segons el

nombre de síl·labes.

• Separació de síl·labes atenent els

casos particulars.

• Aplicació de la norma d’ús de les

lletres m i n, i de l’aplec mp.

• Ampliació del vocabulari relacionat

amb insectes i arbres.

• Identificació de paraules

polisèmiques i monosèmiques.

• Identificació de les varietats de la

llengua a partir dels trets més

significatius.

• Comentari de fragments de

novel·les romàntiques.

• Sensibilització per llegir, escoltar i

redactar contes.

• Importància de la lectura com a

mitjà d’enriquiment cultural i

personal.

• Estima pels nostres autors i les

seues obres.

• Valoració positiva de l’originalitat

per a presentar els fets d’un relat.

• Valoració del paisatge, la fauna i la

flora de les comarques valencianes.

• Actitud positiva per a usar

correctament la llengua escrita.

• Valoració de la lectura com un

hàbit positiu i divertit.

• Respecte per les varietats dialectals

de la llengua.

• Promoció i participació en

concursos literaris.

Conceptes

Procediments

Actituds

• Característiques de la carta.

• Estructura de la carta formal i

informal.

• Lectura i classificació de diferents tipus

de carta.

• Redacció de diferents tipus de carta.

• Valoració de la importància

d’escriure cartes per a establir

o mantenir relacions personals,

professionals o institucionals.

• Fórmules de cortesia: salutacions i

acomiadaments.

• Els pronoms febles:

característiques i formes.

• La substitució del complement

directe i el complement indirecte

per pronoms febles.

• L’imperatiu.

• Síl·laba tònica i àtona. Regles de

l’accent gràfic.

• Les lletres p/b, t/d i c/g al final de

paraula.

• Les abreviatures.

• Ús de: aleshores, a les hores,

alhora i a l’hora.

• El valencià: característiques.

• Subdialectes del valencià.

• Les comarques valencianes.

• La novel·la de misteri i de terror.

• Autors de novel·les de terror..

• Maneig dels recursos lèxics i gramaticals

que intervenen en la redacció d’una carta.

• Pràctiques de correspondència amb

l’alumnat d’altres instituts.

• Escriptura correcta dels pronoms febles,

considerant-ne les característiques i les

formes.

• Expressió oral i escrita d’ordres:

l’imperatiu.

• Identificació de la síl·laba tònica.

• Accentuació segons les regles.

• Escriptura de p/b, t/d i c/g al final de

paraula.

• Identificació i ús de les abreviatures i de

les sigles.

• Reconeixement dels subdialectes del

valencià.

• Elaboració d’un mapa de les comarques

valencianes: topònims.

• Audició de textos i cançons en diversos

subdialectes valencians.

• Lectura i comentari de novel·les de

misteri i de terror.

• Projecció de pel·lícules basades en

novel·les de terror.

• Sensibilització per integrar la

carta com un recurs literari i

per difondre el gènere

epistolar.

• Conscienciació de la

importància d’emprar un nivell

de llengua adequat, més o

menys formal, segons el

destinatari d’una carta.

• Valoració de la comunicació

epistolar en la nostra llengua i

foment de l’intercanvi de

correspondència entre

l’alumnat de diferents centres.

• Respecte per la

correspondència i, més encara,

per la personal.

• Reconeixement de les varietats

geogràfiques i socials d’una

llengua.

• Valoració positiva de la lectura

de novel·les de terror com a

mitjà per a divertir-se i

aprendre.

Conceptes

Procediments

Actituds

• El retrat: característiques

• Tipus de descripció.

• Recursos descriptius.

• L’adjectiu.

• Els graus de l’adjectiu.

• L’oració copulativa.

• La substitució de l’atribut per

pronoms febles.

• La dièresi.

• Ortografia de les lletres g i j, i dels

dígrafs tg i tj.

• Hipònims i hiperònims.

• Vocabulari de les parts del cos.

• Diferències ortogràfiques i d’ús entre

que i què.

• Els registres.

• L’estàndard.

• La novel·la històrica.

• Autors i títols de novel·les

històriques.

• Lectura i anàlisi de descripcions de

persones.

• Realització de descripcions de

diferents tipus.

• Distinció dels elements lèxics que

intervenen en la descripció de

persones.

• Maneig dels diferents recursos lin-

güístics en la creació d’un retrat.

• Anàlisi d’oracions copulatives.

• Substitució de l’atribut per pronoms

febles.

• Reconeixement de les paraules que

fan la funció de predicat nominal.

• Escriptura de paraules amb les

consonants g i j o els dígrafs tg i tj.

• Localització en textos de paraules i

expressions pròpies del llenguatge

col·loquial.

• Relació d’expressions en el nivell

estàndard i en el col·loquial.

• Classificació de paraules en hipònims

i hiperònims.

• Treball amb diccionaris visuals,

temàtics i generals.

• Lectura de fragments de novel·les

històriques.

• Projecció de pel·lícules basades en

novel·les històriques.

• Valoració de la importància de

la descripció de persones en la

producció literària.

• Foment d’actituds en què no

s’empren descripcions

discriminatòries per motius de

raça, cultura, sexe o religió.


saber descriure persones amb

objectivitat i correcció.

• Actitud positiva per a aprendre

i usar el registre estàndard de

la llengua.

• Ús del registre adequat a cada

situació de comunicació.

• Valoració de la lectura com un

hàbit positiu, divertit i

enriquidor.

• Interés per conéixer obres

representatives de la novel·la

històrica.

Conceptes Procediments Actituds

• Característiques de la descripció

d’espais.

• Classes d’espais.

• Recursos lingüístics emprats en la

descripció.

• Estructura d’un text descriptiu.

• Les descripcions en la narració.

• Les preposicions.

• Les oracions actives i passives.

• El present de subjuntiu.

• Les oracions imperatives negatives.

• Els signes de puntuació: el punt i la

coma.

• Ortografia d’x, ix, tx i ig.

• Endevinalles, refranys i frases fe-

tes.

• Ús de cap i cap a.

• El llenguatge col·loquial.

• La novel·la d’aventures.

• Autors i titols de novel·les

d’aventures.

• Anàlisi de l’estructura d’un text

descriptiu.

• Lectura i anàlisi de diferents tipus de

descripcions.

• Ús dels recursos lingüístics en la

descripció d’espais i d’objectes.

• Identificació de les preposicions.

• Classificació de les preposicions i les

locucions preposicionals.

• Anàlisi de l’estructura de les oracions

actives i passives.

• Identificació de les oracions imperatives

negatives.

• Conjugació del present de subjuntiu de

verbs de les tres conjugacions.

• Puntuació de textos segons la

intencionalitat expressiva.

• Escriptura de paraules amb la consonant

x i els dígrafs tx i ig.

• Aprenentatge d’endevinalles i iden-

tificació de refranys i frases fetes.

• Identificació de frases fetes

representades amb fotografies.

• Localització en textos de paraules i

expressions pròpies del llenguatge

col·loquial.

• Treball amb textos de novel·les

d’aventures a fi d’identificar els ele-

ments i els recursos propis d’aquest

subgènere.

• Valoració positiva de la

capacitat per a descriure

espais, objectes, persones, etc.

• Respecte cap a les opinions

d’altri.

• Sensibilització per descriure

d’una manera detallada,

imaginativa i eficaç.

• Valoració de la presa de

decisions, reflexionades i

argumentades, en situacions de

conflicte.

• Valoració positiva de l’ús de

refranys i frases com a mostra

de competència lingüística.

• Ús d’un nivell de llengua

adequat al context i a la

intencionalitat.

• Interés per viatjar com un

mitjà d’enriquiment personal i

professional.

• Foment de l’interés per la

lectura de novel·les

d’aventures.

Conceptes

Procediments

Actituds

• La conversa.

• Característiques i estructura

del text dialogat.

• Tipus de textos dialogats.

• Els recursos lingüístics i

tipogràfics del text dialogat.

• Els pronoms interrogatius.

• Les combinacions

pronominals.

• Les oracions juxtaposades.

• Els signes de puntuació: dos

punts, punts suspensius i

cometes.

• Ortografia de la esse sorda i la

esse sonora.

• Els barbarismes.

• Ús de medi, mig i mitjà.

• El llenguatge literari.

• El teatre actual.

• Gèneres teatrals.

• Autors i companyies teatrals.

• Identificació dels procediments emprats en la

descripció d’un espai.

• Identificació de les parts d’una conversa.

• Anàlisi de l’estructura que presenta un text

dialogat.

• Ús adequat dels recursos lingüístics en

l’elaboració de textos teatrals.

• Combinació correcta dels pronoms febles.

• Reconeixement de les oracions juxtaposades.

• Puntuació de textos segons la intencionalitat

expressiva.

• Coneixement i aplicació de l’ortografia de la

/s/ i de la /z/.

• Coneixement i identificació dels barbarismes

més freqüents, i substitució per paraules

normatives.

• Identificació del llenguatge literari.

• Lectura i comentari de textos teatrals.

• Lectura i anàlisi de còmics.

• Dramatització de textos.

• Jocs de llengua oral.

• Participació respectuosa i

responsable en converses i

dramatitzacions.

• Respecte per les normes que

regeixen l’intercanvi

comunicatiu basat en

diferències de criteri.

• Valoració positiva de la lectura

de textos teatrals.

• Potenciació de l’assistència al

teatre com un recurs per a

gaudir i aprendre.


respectar les normes que han

de regir una conversa.

• Actitud crítica respecte a l’ús

generalitzat de barbarismes.

• Interés per l’ús del llenguatge

literari.

Conceptes

Procediments

Actituds

• Les característiques del text

instructiu.

• La recepta de cuina.

• L’estructura del text instructiu.

• Els recursos lingüístics del text

instructiu.

• Les perífrasis d’obligació.

• L’adverbi.

• Les locucions adverbials.

• El complement circumstancial.

• Les substitucions pronominals

dels complements

circumstancials.

• Identificació de les característiques que

apareixen en diferents textos instructius.

• Anàlisi de l’estructura d’un text instructiu.

• Ús adequat dels recursos lingüístics en

l’elaboració de les instruccions, les normes i els

consells.

• Elaboració de les instruccions d’un joc amb

l’aplicació dels elements instructius necessaris.

• Reconeixement i ús dels adverbis i les

locucions adverbials.

• Identificació i ús dels complements

circumstancials.

• Substitució dels cc pels pronoms febles.


claredat i l’ordre en

l’exposició d’instruccions,

ordres i consells.

• Actitud crítica respecte al

contingut d’alguns jocs

electrònics.


dieta mediterrània i

promoció d’alternatives al

menjar poc saludables.

• Valoració positiva dels

rètols públics escrits

correctament en valencià.

• Les oracions coordinades.

• Escriptura dels numerals.

• Ortografia de r i rr.

• La derivació: els prefixos.

• Ús de: no més i només.

• El llenguatge tècnic o científic.

• La poesia. Tipus.

• Poetes actuals.

• Redacció d’oracions coordinades.

• Revisió de l’ortografia de la consonant r.

• Formació de paraules noves a partir de prefixos

amb un significat específic.

• Identificació d’un text científic i el seu àmbit de

coneixement.

• Recitar poemes.

• Escriure i escoltar poemes i cançons en valencià.

• Reconeixement del tipus de composició poètica

a partir d’un model o d’un comentari crític.

• Interés per expressar-se

oralment i per escrit amb

coherència, adequació i

cohesió.

• Interés i admiració per la

bellesa del llenguatge

poètic.

• Valoració dels poemes i de

l’estètica de la paraula.

• Interés per l’audició de

cançons i poemes musicats.

Conceptes

Procediments

Actituds

• L’article d’opinió.

• Característiques de l’argumentació.

• Estructura del text argumentatiu.

• Recursos lingüístics i no lingüístics

de l’argumentació.

• L’anunci publicitari.

• Les conjuncions coordinants.

• Les conjuncions subordinants.

• Les oracion s subordinades

causals.

• Les oracions subordinades finals.

• L’ús de les majúscules.

• Ortografia de l·l.

• La derivació: els sufixos.

• Hipònims i hiperónims.

• El camp semàntic.

• Ús de perquè i per què.

• Les llengües en contacte:

bilingüisme i diglòssia.

• Característiques de l’assaig.

• Autors d’assaig: Joan Fuster.

• Identificació del recursos emprats

en un text argumentatiu oral i escrit.

• Lectura i anàlisi d’articles d’opinió.

• Anàlisi dels recursos lingüístics i

gràfics en un anunci.

• Elaboració d’un article d’opinió

amb l’aplicació dels elements

argumentals necessaris.

• Identificació de les conjuncions en

textos.

• Classificació de les conjuncions.

• Anàlisi d’oracions causals i finals.

• Compleció de paraules amb l·l.

• Ús de la majúscula.

• Correcció de textos en què hi ha un

ús incorrecte de les majúscules.

• Classificació de paraules en camps

semàntics.

• Consulta de diccionaris temàtics,

visuals i especialitzats.

• Formació de paraules derivades

amb sufixos.

• Comentari dels conflictes de les

llengües en contacte.

• Recerca d’informació sobre

assagistes.

• Treball amb textos assagístics a fi

• Participació lliure, responsable i

respectuosa en situacions de

comunicació.

• Respecte per les opinions d’altri.

• Respecte per les normes que

regeixen l’intercanvi comunicatiu

basat en diferències de criteri.

• Actitud crítica pel que fa a les in-

formacions rebudes.

• Valoració de la presa de decisions,

reflexionades i argumentades, en

situacions de conflicte.

• Prevenció davant d’ofertes i promo-

cions comercials que inciten al

consum.

• Valoració crítica de l’ús de la

violència.

• Interés per fomentar la correcció

lèxica, gramatical i ortogràfica.

• Foment de l’augment del

vocabulari.

• Actitud positiva en la defensa de

l’ús de la nostra llengua en

qualsevol situació.

• Valoració positiva de l’obra dels

nostres assagistes.

• Foment de l’interés per expressar

d’identificar els elements i els

recursos propis d’aquest gènere.

les opinions d’una manera

adequada.

Conceptes

Procediments

Actituds

• Característiques i classes de textos

predictius.

• Recursos lingüístics dels textos

predictius.

• Estructura del text predictiu.

• Vocabulari relacionat amb la

meteorologia i les tècniques

endevinatòries.

• Les oracions impersonals.

• Les oracions subordinades de lloc,

de temps i de manera.

• El guionet i els pronoms febles.

• L’apòstrof i els pronoms febles.

• Les combinacions de pronoms

febles.

• Ortografia de c, q i el dígraf qu.

• La composició.

• Ús de fins i fins a.

• El valencià i la societat valenciana

actual.

• L’Acadèmia Valenciana de la

Llengua.

• La cançó.

• Els cantautors.

• Identificació de les característiques

dels textos predictius.

• Anàlisi de l’estructura de diversos

textos predictius.

• Reconeixement dels recursos

lingüístics emprats en aquest tipus

de text.

• Elaboració de prediccions

científiques i no científiques.

• Jocs d’endevinalles.

• Reconeixement i diferenciació de les

oracions segons el verb i el subjecte.

• Aplicació de l’ortografia de les

lletres c i q, i del dígraf qu, en

paraules amb el fonema /k/.

• Formació de paraules mitjançant la

composició.

• Reflexió sobre la situació del

valencià en l’ensenyament i la

societat.

• Audició i comentari de cançons.

• Traducció de cançons a valencià.

• Comentari de l’aportació dels

cantautors a la normalització

lingüística.

• Valoració de les prediccions per a

aconseguir determinades metes ba-

sades en una programació d’ac-

tivitats.

• Valoració dels textos predictius

com a eina capaç d’aconseguir uns

resultats a partir d’una recollida de

dades.

• Presa de consciència de la

importància i el caràcter científic

que poden tenir les prediccions si

es basen en dades objectives i

comprovables.

• Anàlisi crítica de les prediccions

basades en instruments i dades de

caràcter populista i sense cap

suport objectiu ni científic.

• Valoració de certes prediccions

atenent només el caràcter d’en-

treteniment que tenen.

• Interés per la lectura de novel·les i

textos científics que inclouen

prediccions.

• Presa de consciència de la

necessitat de mantenir i fomentar

l’ús del valencià en la cançó.

Bloc 1: Comunicació oral: usos i formes. 1. La llengua oral com a font d'informació, plaer, coneixement, manipulació, etc: reconeixement de les diferents intencions comunicatives en textos diversos: cartes, avisos, notícies ...) 2. Reconeixement de la situació de comunicació que envolta al fet oral i els seus elements de la comunicació: emissor, missatge, receptor, codi, canal, context. 3. Diferenciació i interpretació dels trets distintius de la llengua oral: fonètics, paralingüístics, prosòdics, etc. 4. Comprensió de textos orals d'elaboració pròpia que reflecteixin situacions de relació social propis de la vida diària i de l'àmbit laboral. 5. Ús de tipus i formes propis de la llengua oral: conversa, col.loqui, debat, entrevista, etc. 6. Distinció, ús i reconeixement de argots i llenguatges professionals.

7. Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua oral, ressaltant la varietat plurilingüe i pluricultural d'Espanya, els fenòmens de contacte entre diferents llengües i l'ús i difusió del valencià i del castellà dins i fora d'Espanya. Bloc 2: Comunicació escrita: usos i formes. 1. La llengua escrita com a font d'informació, plaer, coneixement, manipulació, etc. reconeixement de les diferents intencions comunicatives en textos diversos: cartes, avisos, notícies ...) 2. Ús de tipus i formes propis de la llengua escrita: narració, descripció, exposició, argumentació, etc. 3. Utilització de la llengua escrita per a fins específics com la memòria, el resum, l'informe, etc. 4. Ús d'elements gràfics i paratextuals (il lustracions, taules, gràfics, imatges, tipografia) en les pròpies creacions escrites. 5. Comprensió de textos escrits d'elaboració pròpia que reflecteixin situacions de relació social propis de la vida diària i de l'àmbit laboral. 6. Interès per l'atenció i presentació dels textos escrits i adequació dels mateixos a les normes ortogràfiques pròpies de la llengua utilitzada, reconeixent el seu valor per a la comunicació. 7. Valoració de la diversitat lingüística i varietats dialectals de la llengua escrita, ressaltant la varietat plurilingüe i pluricultural d'Espanya, els fenòmens de contacte entre diferents llengües i l'ús i difusió del valencià i del castellà dins i fora d'Espanya. Bloc 3: La llengua i la seva reflexió com a objecte de coneixement. 1. Reconeixement i utilització de categories: determinants, substantius, adjectius, verbs, pronoms, conjuncions, preposicions i adverbis. 2. Reconeixement de relacions entre les paraules per la seva forma (famílies, lèxiques, sigles, derivació, etc.) I pel seu significat (sinonímia, antonímia, polisèmia, frases fetes, seximos, modismes, etc.). 3. Reconeixement i distinció entre oració simple i oració composta, classificació dels tipus d'oracions i la seva funció: enunciativa, interrogativa, apelativa, etc. 4. Ús d'enllaços entre paraules i oracions, així com la concordança nominal i verbal, per tal expressar finalitat, causa i conseqüència a l'hora de produir textos propis. 5. Coneixement de la intenció comunicativa dels parlants mitjançant el coneixement de les modalitats de l'oració i del verb. 6. Utilització i reconeixement d'estructures de diferent tipologia textual: narrativa, descriptiva, instructiva, explicativa i argumentativa per a produir i comprendre textos. 7. Ús i coneixement de les normes ortogràfiques bàsiques. Bloc 4: La literatura. 1. Compressió del fet literari com a producte lingüístic i estètic. 2. Coneixement de les principals obres i autors, així com la seva inclusió dins el període històric al qual correspon, propis de la llengua valenciana i castellana. 3. Reconeixement i distinció dels gèneres literaris: l'èpica, la lírica, el dramàtic, l'assaig. 4. Reconèixer i saber distingir en un text les principals figures estilístiques: anàfora, comparació, metàfora, hipèrbole, paral.lelisme, etc. 5. Creació de textos literaris propis, buscant un estil propi d'expressió.

6.2. Instruments d'Avaluació

Al llarg de cada una de les unitats didàctiques s'utilitzaran preferentment

com a instrument avaluatiu les produccions escrites i orals realitzades pels

alumnes bé en l'entorn acadèmic, bé en l'entorn familiar com a resultat de les

tasques de classe. D'esta manera, el quadern de classe, l'observació directa en

la realització d'activitats, la correcció dels exercicis i l'adequació al context es

constituïxen com els principals instruments d'avaluació en la pràctica

quotidiana.

No obstant això, al final de cada una de les unitats es realitzarà una

prova d'avaluació per a comprovar el progrés en el procés d'ensenyament-

aprenentatge que seguix l'alumne. Aquesta prova estarà orientada a demostrar

el grau de competència adquirit fins al moment a través d'unes tasques de

diversa naturals. El resultat final de la prova ha d'ajudar al professor a

comprovar en quin grau l'alumne és competent en comunicació lingüística.

D'altra banda, també és necessari tindre en compte que en cada avaluació

s'ha proposat un text com a lectura obligatòria.

Aquestes lectures s'avaluaran per mitjà d'una prova: un qüestionari , un

treball o una exposició oral. Tindre aprovada la lectura és requisit

imprescindible per a aprovar l’avaluació.

6.3. Criteris de qualificació

Tot el curs depén d'uns mateixos procediments d'avaluació: per a

comprovar el nivell de competència en comunicació lingüística hem d'utilitzar

els instruments d'avaluació al nostre abast i promoure un aprenentatge

significatiu i autònom. Per això, l'observació directa, la correcció personalitzada

i la comprovació de la naturalesa de la correcció realitzada pels alumnes es

convertixen en els principals procediments d'avaluació.

Açò és aplicable a les tasques que es realitzen al llarg de cada unitat,

però també a la prova de contingut, amb l'única excepció que la correcció en

este últim cas la realitza el professor, no l'alumne. No obstant això, eixe procés

corrector no ha d'avaluar tan sols el resultat final, sinó el procés en si. Per a

avaluar el dit procés, les tasques proposades han d'estar encaminades a eixe

objectiu, no sols a demostrar uns coneixements teòrics. Com a resultat de

totes les tasques que realitza en l'activitat diària i en la prova d'avaluació al final

de cada unitat, l'alumne ha de ser qualificat amb una nota numèrica final de

l'avaluació. Eixa nota numèrica dependrà del protocol de qualificació adoptat

per cada departament. En el nostre cas este protocol seguix les pautes

següents:

40 % controls 20 % Treball diari i deures

10% Lectura

20 % : treballs (redaccions,

resums...)

10 % de l'actitud.

5. DESCRIPCIÓ DEL MATERIAL DIDÀCTIC

Per al present curs acadèmic, en l’àmbit lingüísticosocial, els alumnes

treballaran diversos quadernets d’ortografia de l’editorial Oxford Educació i altre

material que el professor/a facilitarà a l’alumne per tal d’ampliar o reforçar

conceptes.

Tot l’estudi es realitzarà mitjançant tot tipus de recursos facilitadors, com ara

els personals, materials, audiovisuals, noves tecnologies...

Llibres de lectura

Treballarem un dòssier de lectures extretes de diferents llibres amb una sèrie

d’activitats que els alumnes hauran de realitzar i lliurar al professor/a una

vegada finalitzada la lectura corresponent.

2- OBJECTIUS GENERALS

1. Desenrotllar actituds i conductes de valor social i solidari que

permeten a l’alumnat assumir els seus deures i drets, així com exercir-los amb

responsabilitat en l’àmbit familiar, social i laboral.

2. Enfortir les capacitats afectives personals de l’alumnat afavorint

conductes racionals que possibiliten el rebuig de la violència, els

prejudicis, els comportaments sexistes i que resolguen pacíficament els

conflictes.

3. Desenrotllar hàbits d’estudi i de superació personal com a condició primera

perquè l’alumnat realitze els aprenentatges de forma correcta i com a base per

a una formació permanent.

4. Promoure el coneixement i la utilització de forma correcta de

la llengua castellana i de la valenciana, desenrotllant en l’alumnat les capacitats

de comprendre i expressar missatges orals i escrits que li permeten integrar-se

en la societat, exercir un treball i utilitzar la informació en la vida diària.

5. Promoure el coneixement, la valoració i el respecte dels aspectes

fonamentals i bàsics de la geografia, la història i la cultura pròpia

i dels altres, iniciant així mateix l’alumnat en la valoració personal de

les diferents manifestacions artístiques.

6. Promoure el coneixement dels aspectes fonamentals i bàsics de

les matemàtiques i de les ciències naturals perquè l’alumnat siga capaç

d’aplicar els seus mètodes en la identificació i resolució de problemes

relacionats amb la professió i la vida diària.

7. Promoure el coneixement, la valoració i el respecte de la naturalesa i el medi

ambient desenrotllant en l’alumnat conductes adequades que col·laboren a la

seua conservació i millora tant en la vida diària com en l’exercici de la

professió.

8. Conéixer i utilitzar correctament les noves tecnologies per a

l’obtenció i l’anàlisi de la informació necessària per al desenrotllament personal,

social i laboral.

9. Conéixer els seus drets i deures com a treballadors, desenrotllant

actituds i conductes que afavorisquen la seua inserció i la seua

promoció laboral.

10. Afavorir l’esperit emprenedor promovent valors, actituds i

conductes que col·laboren a això generant autoconfiança, sentit i discurs crític i

iniciativa, tant individual com col·lectiva o d’equip.

11. Conéixer i previndre els factors i conductes de risc en el desenrotllament de

la seua professió.

12. Valorar i reconéixer la formació i orientació laboral amb vista

al futur professional.

TEMPORALITZACIÓ

1R TRIMESTRE

TEMA 1 L’alfabet. Els dígrafs. Els numerals. Els dies de la setmana,mesos i estacions.

TEMA 2 La sil.laba i la separació sil.làbica. L’accentuació. L’accent diacrític

TEMA 3 Accentuació de diftongs i hiats. La dièresi. L’oració: sintagma nominal i

verbal

2n TRIMESTRE

TEMA 4 L’apostrof. La contracció. La sinonímia i antonímia. Léxic: parts del cos

TEMA 5 Les grafies p/b, t/d, c/g. B/V . Essa sorda i sonora.Léxic: casa

TEMA 6 Les categories gramaticals. Les grafies g, j tg, tj. Gràfies x, tx, ig. Gràfies l, ll,

l.l Léxic: carrer i esports.

3r TRIMESTRE

TEMA 7 Els verbs: present i passat de l’indicatiu.La carta personal.

TEMA 8 El futur i el futur perfet d’indicatiu. El currículum.

TEMA 9 Verbs irregulars. Barbarismes.

6. AVALUACIÓ

L’avaluació és un element central de la pràctica educativa ja que

proporciona informació sobre els coneixements previs dels alumnes, els seus

processos d’aprenentatge i la manera com organitzen el coneixement. Permet

al professorat de conèixer el grau en què l’alumnat va adquirint aprenentatges

significatius i funcionals. Facilita un seguiment personalitzat del procés de

maduració i la determinació de les dificultats educatives especials dels

alumnes. Ajuda a adequar els processos educatius a la situació i el ritme de

cada alumne/a i grup concret. Possibilita que els estudiants descobrisquen el

seu desenvolupament i progrés personal en els nous aprenentatges, llurs

aptituds per aprendre i llurs capacitats intel·lectuals, interessos i motivacions,

actituds i valors, etc. Ajuda a revisar, adaptar i millorar el procés

d’ensenyament-aprenentatge.

La informació que subministra l’avaluació ha de servir com a punt de

referència per a l’actuació pedagògica. L’avaluació és un procés que duu

associades unes notes característiques: és individualitzada, personalitzada,

contínua i integrada.

La dimensió individualitzada contribueix a oferir informació sobre l’evolució de

cada alumne/a, sobre la seua situació envers el procés d’aprenentatge, sobre

la maduresa i el desenvolupament assolits, etc. Sense comparacions amb

hipotètiques normes estàndard de rendiment.

El caràcter personalitzat fa que l’avaluació tinga en compte la totalitat de la

persona, tot contemplant-la en el seu conjunt. Respon a la intenció que

l’alumnat prenga consciència d’ell mateix, s’hi responsabilitze, etc, per tal que

vaja perfeccionant la capacitat de dirigir la seua pròpia vida, i doncs, puga

actualitzar una llibertat personal responsable.

L’avaluació forma part del procés mateix d’ensenyament-aprenentatge, hi està

integrada i li dóna sentit. D’una manera contínua, integrada en el ritme de la

classe, l’avaluació va informant als professors sobre l’evolució dels alumnes,

llurs dificultats, progressos, etc. Tot permetent d’ajustar l’acció educativa a

mesura que les necessitats dels alumnes van variant.

6.1. Criteris d’avaluació

1. Valorar oportunament les distintes possibilitats que oferix el conjunt

d’elements de llenguatge i comunicació, en relació amb els món del treball i la

participació social, buscant en cada cas els elements adequats a cada situació

concreta.

2. Comprendre i produir missatges en què s’integren, el llenguatge verbal i els

llenguatges no verbals (icònic, gestual i musical), atenent a les principals

característiques de la situació de comunicació i utilitzant els procediments

expressius dels diferents codis.

3. Planificar i portar a terme, individualment o en equip, la consulta de diverses

fonts d’informació, per mitjà del maneig d’índexs. Fitxes i altres sistemes de

classificació, en el marc de treballs senzills d’investigació.

4. Captar les idees essencials, intencions de produccions orals i escrites, de

diferents tipus i distint nivell de formalització, reproduint el seu contingut

oralment i per escrit, per mitjà de resum, exposicions, debats, etc.

5. Sintetitzar oralment i per escrit, informacions procedents d’idees i

experiències pròpies i alienes, així com de diferents fonts d’informació sobre un

mateix tema, amb el fi d’elaborar conclusions pròpies.

6. Produir textos escrits de diferent tipus (narratius, descriptius, expositius i

argumentatius), adequant-los a la situació de comunicació, utilitzant l’estructura

organitzativa de cada un i respectant els criteris de correcció.

7. Utilitzar les pròpies idees i experiències, així com la reflexió sobre els

mecanismes de la llengua i els seus elements formals per a una millor

comprensió i producció de textos d’intenció creativa, possibilitant la

incorporació conscient de procediments literaris.

8. Identificar els principals recursos utilitzats pels mitjans de comunicació per a

l’elaboració i difusió d’informacions i d’opinions.

9. Identificar, respectar i valorar les diferents llengües i varietats dialectals de

l’Estat, en relació amb les manifestacions històriques, socials i culturals.

10. Identificar en textos orals, escrits i en mitjans audiovisuals de distint tipus,

imatges i expressions que denoten alguna forma de discriminació social, ètnica,

sexual, etc., utilitzant els llenguatges com a mitjans de resolució de conflictes

interpersonals.

11. Obtindre informació concreta i rellevant sobre temes d’interés prèviament

delimitats a partir de les consultes de diverses fonts (enquestes, qüestionaris,

documents, escrits, etc) elaborant la informació arreplegada, traient conclusions

i presentant esta informació de forma verbal i gràfica.

12. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituïxen un

referent clau en la història de la literatura i els elements més destacats del

context cultural, social i històric que apareixen.

13. Reconèixer les característiques literàries més destacades en els textos

llegits per a la seua valoració, manifestant preferències en la selecció de

lectures i expressant les pròpies opinions i gustos personals sobre els

mateixos.

1. INTRODUCCIÓ

Currículum dels mòduls formatius de caràcter general dels programes de

qualificació professional inicial.

El currículum dels mòduls formatius de caràcter general dels programes de

qualificació professional inicial inclou els objectius, continguts, criteris

d’avaluació i orientacions metodològiques per a cada un d’ells. El seu

desenrotllament suposa entre el 30% i el 40% de l’horari setmanal d’un

programa, segons la programació i model horari adoptat en funció de la

qualificació o qualificacions del programa i les necessitats acadèmiques dels

seus alumnes.

El currículum haurà d’experimentar les adaptacions requerides per

a adequar-se a les característiques, necessitats i capacitats de cada un dels

alumnes dels programes en general i molt concretament a les de l’alumnat amb

necessitats educatives especials.

La consecució integra dels seus objectius per l’alumnat constitueix

la preparació bàsica per a la realització de la prova d’accés als cicles formatius

de grau mitjà.

3. ÀREA LINGÜÍSTICA: VALENCIÀ

3.1. Objectius

1. Llegir, escriure i expressar oralment informacions, textos o qüestions

senzilles procedents de diferents situacions comunicat9ives sorgides en

el desenrotllament de la vida quotidiana, i interpretar oralment símbols i

imatges senzilles.

2. Consolidar el domini verbal i escrit del vocabulari bàsic dominant

progressivament l’ordre alfabètic en les diferents situacions que exigixen

estes destreses.

3. Superar esterotips i prejuís en relació amb les varietats dialectals d’una

mateixa llengua i respecte a la importància sociocultural de les diverses

llengües.

4. Desenrotllar la capacitat comunicativa comprenent i produint de forma

ordenada i clara missatges orals i escrits en distints contextos de

comunicació i amb diferents intencions expressives.

5. Utilitzar la lectura com a font de gaudi, informació i aprenentatge i com a

mitjà de perfeccionament i enriquiment lingüístic, cultural i personal.

6. Adquirir conceptes lingüístics generals a fi de consolidar la comprensió i

l’expressió oral i escrita.

7. Conscienciar sobre el valor de la pròpia llengua com a vehicle d’identitat

cultural i utilitzar-la com a instrument per a l’adquisició de nous

aprenentatges, el desenrollatment del pensament i la comprensió i

anàlisi de la realitat social, econòmica i cultural.

8. Desenrotllar una actitud crítica cap als distints tipus de missatges gràfics,

plàstics i visuals, reconeixent i interpretant les seues formes d’expressió,

distingint la seua adequació a les necessitats expressives i reflexionant

sobre la seua incidència en la vida quotidiana.

9. Buscar, obtindre i utilitzar informació de forma autònoma i crítica,

coneixent les formes en què esta es troba disponible, seleccionant el

pertinent per a una finalitat concreta i presentant esta informació als

altres de forma adequada.

10. Desenrotllar la capacitat per a analitzar i regular les produccions

lingüístiques, utilitzant les pròpies idees i experiències en la producció de

textos d’intenció creativa i literària.

11. Interpretar i comparar les principals tècniques i llenguatges utilitzats en

els mitjans de comunicació social, a fi d’ampliar les habilitats discursives

i de desenrotllar una actitud crítica davant dels missatges procedents

d’estos mitjans.

12. Obtindre un coneixement de la realitat lingüística espanyola a fi

d’afavorir una actitud d’interés i respecte per les realitats plurilingües.

13. Comprendre la funció d ela literatura com a instrument de transmissió i

creació cultural i com a expressió historicosocial, mostrant una actitud

crítica i descobrint que la seua lectura pot ser font d’ampliació

d’experiències, gaudi personal i estímul per a l’escriptura creativa.

14. Establir relacions entre obres, autors i moviments que constituïsquen un

referent clau en la història de l’art i la literatura i, els elements més

destacats del context social i històric que apareixen, valorant les obres

rellevants com mo9stres destacades del patrimoni cultural.

4. ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

Donada la naturalesa de l’àmbit lingüisticosocial, aquest haurà d’entendre’s

com una àrea integradora i necessàriament interdisciplinar. Es buscarà, per

tant, un tipus de proposta que tinga en compte la qualificació o les

qualificacions professionals del programa així com les possibles aportacions

audiovisuals i informàtiques i l’aprenentatge per descobriment, que afavorisca

les tècniques de treball autònom i en equip, que desenrotlle el pensament

divergent i es complemente amb tallers (de periodisme, teatre, etc.).

D’altra banda, és fonamental proporcionar als alumnes els mitjans

necessaris perquè s’acostumen a assumir actituds crítiques, creatives i

solidàries, raó per la qual ha d’existir una interacció permanent entre professor i

alumne i entre els propis alumnes, és a dir, un treball en equip que es traduïsca

en debats, treballs d’investigació, interpretació de textos, elaboració d’article i/o

entrevistes, etcètera.

Resultarà fonamental l’atenció a la diversitat, de forma individual

o en grup, ja que és necessari donar resposta a les necessitats educatives de

tots els alumnes, entenent la dita atenció a la diversitat com una característica

de la pràctica docent ordinària, oferint respostes diferenciades en funció de la

diversitat de l’alumnat. Així, doncs, serà d’especial importància la forma

d’ensenyar i d’organitzar l’aula, així com la capacitat d’ajustar l’actuació del

professor al que són capaços d’aprendre els seus alumnes, sense renunciar als

objectius didàctics de la unitat treballada. Per a això, el professor proposarà

activitats d’aprenentatge variades, materials didàctics diversos així com

distintes formes d’agrupament d’alumnes.

INTRODUCCIÓ - I.E.S. San Vicente · Fonètica i ortografia. Sons i grafies. L’alfabet i els...

Documents

Transcript of INTRODUCCIÓ - I.E.S. San Vicente · Fonètica i ortografia. Sons i grafies. L’alfabet i els...