Una nit fosca, en una mansió als afores d’un poble i prop del bosc, es va escoltar el xisclet d’una àguila. Es va acostar un elefant per preguntar-li

perquè estava tan enfadada:Perquè tinc molta gana –va contestar

l’àguila.Doncs ve a caçar ratolins, no siguis tan gandula. A les golfes d’aquesta

mansió hi trobaràs molts –va respondre l’elefant.

Bona pensada – va dir l’àguila agraïda. Entraré per la xemeneia.

En aquesta mansió acabaven d’arribar a viure una família de quatre persones i un

gat: el Paco, la Sònia i els seus fills, el Rubén i la Maria de set anys,

sense oblidar el gat, el Rífols

L’àguila va entrar per la xemeneia i va trobar

només sortir un gat dormint, el Rífols. Hi havia molt silenci en aquella casa perquè

tothom estava dormint.

El gat va despertar i va acompanyar l’àguila a caçar ratolins. Així que

tots dos van pujar per les escales. Pujant van sentir

unes passes que arrossegaven unes

cadenes i es van abraçar tremolant. Es van girar i van veure un drac amb

tres caps.

L’àguila i el gat es van desmaiar i van caure a

terra. En sentir el soroll, la Sònia es va despertar,

es va posar una bata i unes sabates i va sortir de l’habitació. Va veure l’àguila i el gat al terra.

(El drac mentrestant s’havia amagat a les

golfes).

En aquell moment la mare va sentir pessigolles pel

darrere, es va girar i va caure a terra del ensurt. El que havia darrere seu era una

mena de mòmia.

El pare va sortir corrent de l’habitació i va quedar sorprès

en veure aquell escenari tan estrany: la mare, l’ àguila i el

gat a terra i uns sorolls com d'algú

que fuig.

Va truca immediatament al

policia Ramon. L’únic policia que hi havia en aquell poble. Mentre

arribava, el pare tractava d’auxiliar a la dona vessant-li aigua

amb una galleda. I després auxilia l’àguila

i el gat.

Quan la mare tornava en sí, va explicar al papa

que acabava de veure una mòmia. El papa no podia creure-ho. Has hagut de

somiar-ho. Però no et preocupis, quan arribi el

Ramon remenarem tota la casa per si un cas, va

contestar-la.

El Paco i la Sònia eren una parella molt

moderna. Per això abans d’arribar el policia la Sònia va

voler estar ben arreglada. I lo mateix

va fer el Paco.

Mentre que el Paco i la Sònia s’estan arreglant i

esperant al Ramon. El seus fills estan dormint

tranquil·lament. I la mòmia s’havia amagat darrere d’una columna

molt grossa i mirava tot el que estava passant des

de la distància.

El Ramon va fer dos cops a la porta i la Sònia i el Paco van anar ràpidament a obrir la porta. El Ramon els va dir

que no tenien que preocupar-se. “Ara

investigarem que està succeint aquí”. Tot

ensenyant una llanterna, una lupa i la seva gorra. La

investigació va començar pel soterrani pujant fins les

golfes.

Mentrestant l’àguila i el gat van continuar el seu camí cap a les

golfes. Allà es van trobar el drac amb tres caps, però no hi havia cap ratolí:I tu qui ets? –van preguntar al drac.

No us espanteu –va dir el drac suaument. Jo soc el drac amb tres

caps. No em veieu?Sí, sí – van dir l’àguila i el gat alhora,

encara una miqueta tremolosos.Abans vivia en un castell tot sol com un mussol i volia buscar companyia.

Ara Ramon, la Sònia i el Paco estaven investigant en el sòtan.

Van descobrir un passadís secret i a dintre havia un vampir. Quan el Ramon

intentava donar-li un cop, va sortir una veu: “No, no Ramon, que soc jo, el Rubén”. El Rubén s’havia convertit en un vampir perquè era carnestoltes i així

havia d’anar disfressat a l’escola. I en aquell moment tractava d’ espantar la seva

germana, que encara estava mig dormida.

Tots van sortir del sòtan i quan pujaven van veure una ombra que sortia darrere de

la columna. El Ramon va pensar que era un lladre, va

intentar agafar-lo i entre tots el van immobilitzar.

Però quan van veure-ho de prop es van quedar cor

glaçats. “Què és això?” van exclamar amb cara de

espantats.

Resulta que el Paco i la Sònia havien comprat la

casa als hereus del propietari de la casa. Un senyor que havia viatjat molt a Egipte i s’havia portat com a record un

sarcòfag. Però el Paco i la Sònia no sabien res d’aquesta història.

La mòmia estava espantada amb el nous inquilins de la casa. I

sortia a vegades, quan no era vista. La feien molta gràcia quan els nens es

banyaven, quan menjaven i jugaven. I els observava amagada a qualsevol racó

de la casa.

La Maria va acostar-se i va dir“què bé, una mascota! No us

espanteu, ja tenim un nou amic. Millor una nova amiga”.

Com et dius? – va preguntar-la la Maria.

Karim –va dir somrient la mòmia.

“Què fa la Maria?” estava pensant tothom. Però la Maria

savia que era una mòmia simpàtica i que no faria mal a

ningú. “No tingueu por”, els va dir. Està decidit, es queda amb

nosaltres!

I la Karim els va contar que també hi havia altres éssers estranys a la casa. Pugeu a les golfes i

comproveu.

La fan cas i tots pugen les escales. Al

capdavant de tots va el Policia, darrere el Paco i la Sònia, seguits de la Maria i el Rubén, i per

últim, la Karim.

Arriben a la porta de les golfes tot en silenci i amb una mica de por. Obren la porta i

es troben tota la colla: el drac de tres caps, l’àguila i el gat,

que molt contents estan jugant a un joc de taula. Era

el gat qui estava ensenyant a jugar al parxís al drac de tres

caps i a l’àguila. El Rífols sabia jugar perquè havia observat moltes vegades jugar al Rubén i la Maria

Però, “Rífols què fas tu aquí?” Li pregunta la Sònia.

No us esvereu que ja us explico: Resulta que aquesta àguila venia

a caçar ratolins perquè tenia gana, pobreta i jo l’ha he volgut acompanyar a les golfes. Y ens hem trobat pel camí al drac de tres caps, que està avorrit de viure sol en un castell, molt

bonic, però solitari, i volia trobar companyia. I jo he pensat, que

per què no vivim aquí tot plegats.

I el drac de tres caps diu: molt bona

pensada. Perquè no vivim a l’estiu aquí i a l'hivern al meu castell que és preciós, enmig

del camp?

El Paco, com era entrenador de futbol, de seguida va dir quina bona idea. En aquells camps plens d’herba

al bon temps podrem entrenar a futbol.

Jo us ajudaré amb les porteries, els va dir el drac. Perquè jo tinc molta

forçaI la Sònia, com que era veterinària,

de seguida va dir sí, sí, jo també podré construir una petita granja per als animals que estiguin malalts i els

cuidarem.I també construirem una piscina per poder refrescar-nos a l’estiu –va dir

la Maria.

La Karim se sentia tan feliç que va proposar

fer una festa per celebrar aquella

trobada. La Karim es va fer molt amiga del

drac. El gat i l’àguila sortien a caçar junts.

Com que l’equip del Paco es va entrenar molt i molt bé, va

arribar a ser un equip campió, fins i tot ja era dels equips que sortien

per televisió.

I tots viuen molt feliços perquè entre tots fan una

bona pinya i junts han aconseguit els seus somnis:

el Paco el seu camp d’entrenament per als seu equip, la Sònia la seva casa d’acollida per als animals malalts, els nens conviden

als companys del cole a jugar a casa seva i per celebrar-ho

fan una berenar amb xocolata desfeta i melindros.

Vet aquí un gat, vet aquí un drac aquest conte s’ha acabat.

Moltes gràcies