Una nit fosca, en una mansió als afores d’un poble i prop del bosc, es va escoltar el xisclet d’una àguila. Es va acostar un elefant per preguntar-li
perquè estava tan enfadada:Perquè tinc molta gana –va contestar
l’àguila.Doncs ve a caçar ratolins, no siguis tan gandula. A les golfes d’aquesta
mansió hi trobaràs molts –va respondre l’elefant.
Bona pensada – va dir l’àguila agraïda. Entraré per la xemeneia.
En aquesta mansió acabaven d’arribar a viure una família de quatre persones i un
gat: el Paco, la Sònia i els seus fills, el Rubén i la Maria de set anys,
sense oblidar el gat, el Rífols
L’àguila va entrar per la xemeneia i va trobar
només sortir un gat dormint, el Rífols. Hi havia molt silenci en aquella casa perquè
tothom estava dormint.
El gat va despertar i va acompanyar l’àguila a caçar ratolins. Així que
tots dos van pujar per les escales. Pujant van sentir
unes passes que arrossegaven unes
cadenes i es van abraçar tremolant. Es van girar i van veure un drac amb
tres caps.
L’àguila i el gat es van desmaiar i van caure a
terra. En sentir el soroll, la Sònia es va despertar,
es va posar una bata i unes sabates i va sortir de l’habitació. Va veure l’àguila i el gat al terra.
(El drac mentrestant s’havia amagat a les
golfes).
En aquell moment la mare va sentir pessigolles pel
darrere, es va girar i va caure a terra del ensurt. El que havia darrere seu era una
mena de mòmia.
El pare va sortir corrent de l’habitació i va quedar sorprès
en veure aquell escenari tan estrany: la mare, l’ àguila i el
gat a terra i uns sorolls com d'algú
que fuig.
Va truca immediatament al
policia Ramon. L’únic policia que hi havia en aquell poble. Mentre
arribava, el pare tractava d’auxiliar a la dona vessant-li aigua
amb una galleda. I després auxilia l’àguila
i el gat.
Quan la mare tornava en sí, va explicar al papa
que acabava de veure una mòmia. El papa no podia creure-ho. Has hagut de
somiar-ho. Però no et preocupis, quan arribi el
Ramon remenarem tota la casa per si un cas, va
contestar-la.
El Paco i la Sònia eren una parella molt
moderna. Per això abans d’arribar el policia la Sònia va
voler estar ben arreglada. I lo mateix
va fer el Paco.
Mentre que el Paco i la Sònia s’estan arreglant i
esperant al Ramon. El seus fills estan dormint
tranquil·lament. I la mòmia s’havia amagat darrere d’una columna
molt grossa i mirava tot el que estava passant des
de la distància.
El Ramon va fer dos cops a la porta i la Sònia i el Paco van anar ràpidament a obrir la porta. El Ramon els va dir
que no tenien que preocupar-se. “Ara
investigarem que està succeint aquí”. Tot
ensenyant una llanterna, una lupa i la seva gorra. La
investigació va començar pel soterrani pujant fins les
golfes.
Mentrestant l’àguila i el gat van continuar el seu camí cap a les
golfes. Allà es van trobar el drac amb tres caps, però no hi havia cap ratolí:I tu qui ets? –van preguntar al drac.
No us espanteu –va dir el drac suaument. Jo soc el drac amb tres
caps. No em veieu?Sí, sí – van dir l’àguila i el gat alhora,
encara una miqueta tremolosos.Abans vivia en un castell tot sol com un mussol i volia buscar companyia.
Ara Ramon, la Sònia i el Paco estaven investigant en el sòtan.
Van descobrir un passadís secret i a dintre havia un vampir. Quan el Ramon
intentava donar-li un cop, va sortir una veu: “No, no Ramon, que soc jo, el Rubén”. El Rubén s’havia convertit en un vampir perquè era carnestoltes i així
havia d’anar disfressat a l’escola. I en aquell moment tractava d’ espantar la seva
germana, que encara estava mig dormida.
Tots van sortir del sòtan i quan pujaven van veure una ombra que sortia darrere de
la columna. El Ramon va pensar que era un lladre, va
intentar agafar-lo i entre tots el van immobilitzar.
Però quan van veure-ho de prop es van quedar cor
glaçats. “Què és això?” van exclamar amb cara de
espantats.
Resulta que el Paco i la Sònia havien comprat la
casa als hereus del propietari de la casa. Un senyor que havia viatjat molt a Egipte i s’havia portat com a record un
sarcòfag. Però el Paco i la Sònia no sabien res d’aquesta història.
La mòmia estava espantada amb el nous inquilins de la casa. I
sortia a vegades, quan no era vista. La feien molta gràcia quan els nens es
banyaven, quan menjaven i jugaven. I els observava amagada a qualsevol racó
de la casa.
La Maria va acostar-se i va dir“què bé, una mascota! No us
espanteu, ja tenim un nou amic. Millor una nova amiga”.
Com et dius? – va preguntar-la la Maria.
Karim –va dir somrient la mòmia.
“Què fa la Maria?” estava pensant tothom. Però la Maria
savia que era una mòmia simpàtica i que no faria mal a
ningú. “No tingueu por”, els va dir. Està decidit, es queda amb
nosaltres!
I la Karim els va contar que també hi havia altres éssers estranys a la casa. Pugeu a les golfes i
comproveu.
La fan cas i tots pugen les escales. Al
capdavant de tots va el Policia, darrere el Paco i la Sònia, seguits de la Maria i el Rubén, i per
últim, la Karim.
Arriben a la porta de les golfes tot en silenci i amb una mica de por. Obren la porta i
es troben tota la colla: el drac de tres caps, l’àguila i el gat,
que molt contents estan jugant a un joc de taula. Era
el gat qui estava ensenyant a jugar al parxís al drac de tres
caps i a l’àguila. El Rífols sabia jugar perquè havia observat moltes vegades jugar al Rubén i la Maria
Però, “Rífols què fas tu aquí?” Li pregunta la Sònia.
No us esvereu que ja us explico: Resulta que aquesta àguila venia
a caçar ratolins perquè tenia gana, pobreta i jo l’ha he volgut acompanyar a les golfes. Y ens hem trobat pel camí al drac de tres caps, que està avorrit de viure sol en un castell, molt
bonic, però solitari, i volia trobar companyia. I jo he pensat, que
per què no vivim aquí tot plegats.
I el drac de tres caps diu: molt bona
pensada. Perquè no vivim a l’estiu aquí i a l'hivern al meu castell que és preciós, enmig
del camp?
El Paco, com era entrenador de futbol, de seguida va dir quina bona idea. En aquells camps plens d’herba
al bon temps podrem entrenar a futbol.
Jo us ajudaré amb les porteries, els va dir el drac. Perquè jo tinc molta
forçaI la Sònia, com que era veterinària,
de seguida va dir sí, sí, jo també podré construir una petita granja per als animals que estiguin malalts i els
cuidarem.I també construirem una piscina per poder refrescar-nos a l’estiu –va dir
la Maria.
La Karim se sentia tan feliç que va proposar
fer una festa per celebrar aquella
trobada. La Karim es va fer molt amiga del
drac. El gat i l’àguila sortien a caçar junts.
Com que l’equip del Paco es va entrenar molt i molt bé, va
arribar a ser un equip campió, fins i tot ja era dels equips que sortien
per televisió.
I tots viuen molt feliços perquè entre tots fan una
bona pinya i junts han aconseguit els seus somnis:
el Paco el seu camp d’entrenament per als seu equip, la Sònia la seva casa d’acollida per als animals malalts, els nens conviden
als companys del cole a jugar a casa seva i per celebrar-ho
fan una berenar amb xocolata desfeta i melindros.
Vet aquí un gat, vet aquí un drac aquest conte s’ha acabat.
Moltes gràcies
Top Related