L’ edat mitjana

30
L’ EDAT MITJANA

Transcript of L’ edat mitjana

Page 1: L’ edat mitjana

L’ EDAT MITJANA

Page 2: L’ edat mitjana

Què és l’ edat mitjana?• L’ edat mitjana va

començar a l’ any 476 dC amb la caiguda de l’imperi romà...

...i va acabar a l’ any 1492 dC amb el descobriment d’ Amèrica.

Page 3: L’ edat mitjana

Les etapes de l’ edat mitjana ALTA EDAT MITJANA

· La majoria de gent vivia al camp. Hi havia molta violència i inseguretat.

BAIXA EDAT MITJANA• Les ciutats van

començar a créixer. Van aparèixer molts artesans i es va desenvolupar el comerç.

Page 4: L’ edat mitjana

Societat feudal

Page 5: L’ edat mitjana

Societat feudal • Era una societat molt desigual. Estava dividida en

estaments socials i no es podia canviar mai d’un a l’altre.

• Privilegiats: sector petit que gaudia de tots els privilegis. Posseïen la major part de les terres.• Noblesa: es dedicava a la defensa militar i a la guerra.• Clero: capellans i monjos dedicats a l’oració i l’Església.

• No privilegiats: treballaven i mantenien als privilegiats. Eren els pagesos (la gran majoria) i els artesans. No tenien drets, totalment sotmesos las senyors feudals.

 

Page 6: L’ edat mitjana

Corona Cataloaragonesa

Page 7: L’ edat mitjana

Corona catalanoaragonesa• Fou originada per la unió dinàstica de Catalunya i d’Aragó

duta a terme el 1137 amb la donació, per part de Ramir II d’Aragó, del regne d’Aragó, del comtat de Ribagorça i del regne de Saragossa (aquest, sota l’alta senyoria del rei de Castella) al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, comte d’Osona, Girona, Cerdanya i Besalú, mitjançant el compromís de matrimoni del comte amb la seva filla i hereva Peronella (acomplert el 1150). Ramon Berenguer renuncià a titular-se'n rei —només Peronella es titulà reina d’Aragó— i prengué el nom de príncep i dominador d’Aragó. Però a partir del seu fill i successor (1162) Alfons I de Catalunya-Aragó els sobirans de la nova monarquia esdevingueren reis tant per als aragonesos com per als catalans, tot i ésser llur títol històric com a sobirans de Catalunya el de comtes de Barcelona.

Page 8: L’ edat mitjana

Les ciutats

Page 9: L’ edat mitjana

Ciutats• Les ciutats medievals van començar amb el

comerç, i hi havien privilegiats (reis,nobles…) i no privilegiats (campesins,esclaus…). L'explicació d'aquest fenomen es troba en el creixement agrari i el consum familiar insatisfet. La iniciativa d'una massa important de pagesos que van acudir a mercats locals i urbans per vendre una part de la seva producció.

Page 10: L’ edat mitjana

Els cavallers

Page 11: L’ edat mitjana

Cavallers• Els cavallers eren persones que anaven en cavall i

normalment amb una espasa. Anaven amb els seus cavalls a protegir la seva ciutat a la guerra.

• A l’ edat medieval els cavallers servien al rei o algún altre senyor feudal com retribució habitual per la tinència d’ una parcel·la de terres.

Page 12: L’ edat mitjana

Art Romànic

Page 13: L’ edat mitjana

Art Romànic• L´art romanic es va desenvolupar a l` Europa

Occidental del segle XI al segle XIII despres de la descomposicició de l’imperi carolingi

•  

Page 14: L’ edat mitjana

Art Gòtic

Page 15: L’ edat mitjana

Art Gòtic• L’art gòtic descriu un estil arqitectónic i decoratiu

predominanment a Europa entre el segle XII i el segle XV que és carcacteritza pel fet que sol ser molt ornamental i amb detalls molt realistes

Page 16: L’ edat mitjana

Musulmans

Page 17: L’ edat mitjana

Musulmans• El món musulmà medieval va integrar societats

que tenien al seu darrera una llarga història. L’adopció de la religió islàmica, però, no va canviar la forma immediata de les seves estructures socioeconòmiques. Malgrat les diferències que es van donar entre les diverses regions que integraven l’Imperi Islàmic, advertim certes semblances i un ritme similar en les transformacions.

•  

Page 18: L’ edat mitjana

Territoris Cristans

Page 19: L’ edat mitjana

Territoris Cristians• Després de la conquesta musulmana, les úniques

zones que no van quedar sota el domini musulmà van ser les àrees cantàbriques (origen dels regne asturià i lleonès) i pirinenques (origen del regne de Navarra i els comtats aragonesos i catalans), al nord de la Península. Molts visigots que fugien dels musulmans es van refugiar en aquestes zones que serien l’origen dels nous regnes cristians que es van formar al nord de la Península entre els segles VIII i IX.

•  

Page 20: L’ edat mitjana

Expansió de l’església

Page 21: L’ edat mitjana

L’expansió de l’església • L’Església va ser la institució del poder econòmic,

polític i la influència social de la qual va durar més temps i va abraçar més territoris en la Història Universal. Amb la caiguda de l’Imperi Romà només va restar dempeus l’organització eclesiàstica que s’expansionaria per diverses vies. L’Església va esdevenir la propietària més gran de terres d’Europa gràcies a les donacions dels monarques o dels nobles i va arribar a posseir a més una organització força centralitzada. El clergat es va dividir en secular i regular.

Page 22: L’ edat mitjana

Música

Page 23: L’ edat mitjana

Música• La història de la música a Occident arrenca, en la pràctica,

quan la música comença a escriure’s (segles X – XI). Els grans avenços en la notació –escriptura musical- i el llenguatge musical es van produir en l’àmbit de la música religiosa, sobretot al començament. Això es degut al fet que la vida cultural es concentrava en els monestirs: els monjos eren pràcticament les úniques persones que sabien llegir i escriure. La polifonia (composició a diverses veus) va sorgir de compositors inquiets al servei de l’església. També hi havia música a la cort: entre la gent de les classes poderoses (nobles i senyors feudals) va sorgir el moviment trobadoresc, del qual es conserven algunes partitures.

• La resta de la societat, ocupada a subsistir, no tenia temps de preocupar-se d’anotar ni de cuidar la seva música.

Page 24: L’ edat mitjana

Esclaus

Page 25: L’ edat mitjana

Esclaus• Des de les primeres dècades del segle XI,

l’esclavitud va renéixer a la Mediterrània occidental cristiana amb una força i una intensitat que aniria guanyant terreny conforme avançaven els segles. 

Page 26: L’ edat mitjana

Els jocs de l’edat mitjana

Page 27: L’ edat mitjana

Els jocs de l’edat mitjana• Després de la caiguda de l'Imperi i en l’edat

mitjana van reemplaçar aquells jocs altres que es ressentien també d'aquella edat, en els quals els cavallers i paladines s'ensinistraven en els varis exercicis de la guerra, representant diferents simulacres d'ella. En ells era on feien ostentació de la seva força, de la seva agilitat i del seu enginy i en els quals donaven proves d'amor i cortesia a les seves dames, que solien ser algunes vegades els jutges d'aquelles lides.

Page 28: L’ edat mitjana

La independència dels comtats catalans

Page 29: L’ edat mitjana

Independència dels comtats catalans• Al segle IX la majoria de comtats s’havien anat

concentrant en mans del comte de Barcelona, que va esdevenir el més poderós. A més, va aconseguir que fossin hereditaris, és a dir, que passessin en herència als seus descendents.

• A finals del segle X, un altre comte va trencar el compromís de vassallatge amb el rei franc, cosa que va suposar la independència política dels comtats, anomenats catalans perquè els seus habitants parlaven una llengua comuna, que s’havia anat diferenciant del llatí i d’altres llengües de l’entorn, el català.

Page 30: L’ edat mitjana

Visigots• Els visigots van arribar a

terres catalanes l’any 476. Es tractava d’un poble d’origen germànic que portava molts anys en contacte amb els romans i que, en conseqüència, havia adquirit un vernís de romanització, convertint-se fins i tot al cristianisme, per bé que van adoptar l’arrianisme.