De l ‘edat mitjana a la Renaixença

13
L’edat moderna (SXVI- SXVIII)

Transcript of De l ‘edat mitjana a la Renaixença

Page 1: De l ‘edat mitjana a la Renaixença

L’edat moderna (SXVI-SXVIII)

Page 2: De l ‘edat mitjana a la Renaixença

RENAIXEMENT(SXV-SXVI)

Sorgeix a ItàliaCanvi de societat: medieval (castell)

ciutat (centre de la vida política i cultural)

Ciutadà renaixentista = Home lliure, pràctic, emprenedor: substitueix la fe per la raó

Retorn als textos clàssics (filòsofs, sobretot)

Aparició d’un mètode científic: observació cel –telescopi -, ésser humà –anatomia-, astronomia ...

Descobriments geogràfics : Amèrica, per Colom, el 1492

Llengua d’ús: llatíllatí com a llengua de cultura

Classes dirigents (burgesia): utilitza el castellà

Page 3: De l ‘edat mitjana a la Renaixença

Literatura catalana del Renaixement

Recuperà alguns dels cànons estètics i dels models formals del classicisme

Prosa catalana: Cristòfor Despuig: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa literatura clàssica i ús del diàleg

Cròniques de Pere Miquel Carbonell Literatura d’entreteniment de Joan

Timoneda Poesia: Pere Serafí: imita la

literatura clàssica (italiana: Petrarca) i medieval (Ausiàs March).

Page 4: De l ‘edat mitjana a la Renaixença

LITERATURA EN L’EDAT MODERNA

Crisi del Renaixement: religiosa, política, cultural i econòmica: l’Home perd tot optimisme i confiança en la raó > desencant pel món que l’envolta > afany de fugir del mónafany de fugir del món

Ús del castellàcastellà per part d’autors catalans

Imitació de models castellans models castellans en autors que empren el català

RecarregamentRecarregament en l’art (pintura, arquitectura, literatura...)

Contrast entre conceptes : vida/ mort; llum/ombra; delicadesa/ grolleria (també asimetria)

Ús de l’exageració: és extrem de la hipèrbole

Importància cabdal del TEMPS Francesc Vicenç Garcia (poeta més

important)

BARROC (XVI-XVII i XVIII)BARROC (XVI-XVII i XVIII)

Page 5: De l ‘edat mitjana a la Renaixença

SXVIII i SXIX: Segles de revolucionsSXVIII i SXIX: Segles de revolucions Revolució industrial Revolució industrial (1750- 1850):

A Gran BretanyaGran Bretanya: aplicació de les màquines màquines a la producció > transformacions econòmiques econòmiques > creixement de tots els sectors de l’economia.

Acabament de la societat agrària i imposició de societats industrials societats industrials > modernització de l’agricultura (revolució agràriarevolució agrària) i canvis canvis demogràfics i socials demogràfics i socials (revolució demogràficarevolució demogràfica).

Revolució francesa Revolució francesa (1789-1799) : Enderrocament de la monarquia absoluta i

avançament progressiu cap a una república liberal república liberal moderadamoderada. Econòmicament > industrialització industrialització moderna i socialment > establiment de la societat societat burgesaburgesa.

Page 6: De l ‘edat mitjana a la Renaixença

SEGLE XVIII: EL DE LES LLUMS

Segle de descobriments tècnics, científics >

món modern > Fe en el progrés i en el mètode científic

Neoclassicisme Neoclassicisme (SXVIII)

- Imitació de models clàssicsImitació de models clàssics, de la bellesa

de l’obra artística i del bon gust a l’hora de

triar els materials que integren l’obra

Page 7: De l ‘edat mitjana a la Renaixença

Il·lustració (SXVIII)- França: nou corrent filosòfic, literari i

científic.- Fruit del progrés de la ciènciaprogrés de la ciència: fora

supersticions i tradicions- Optimisme Optimisme i confiança en la capacitat

humana per progressar i ser feliços- Les seves idees són la base de la Revolució Revolució

FrancesaFrancesa, sense les quals aquesta darrera no hauria estat possible.

- Idea de PROGRÉSPROGRÉS: sustentat per la RAÓ, la CIÈNCIA i la TÈCNICA

- Es promouen valors molt vigent avui en dia: LLIBERTAT i DRETS HUMANS LLIBERTAT i DRETS HUMANS (Declaració dels Drets Humans, 1789)

Page 8: De l ‘edat mitjana a la Renaixença

ROMANTICISMEROMANTICISME Accepcions del terme “romànticromàntic”

- Segons el diccionari de la GREC (Gran Enciclopèdia Catalana):

1 adj 1 Relatiu o pertanyent al romanticisme.

2 Fàcil a l'exaltació del sentiment, de la fantasia, de la

passió.

2 m i f Seguidor del romanticisme.

Si cerquem imatges al Google amb la paraula “romàntic”, què creieu que ens

apareixerà?

Page 9: De l ‘edat mitjana a la Renaixença

Alguna cosa SEMBLANT a això...?

Page 10: De l ‘edat mitjana a la Renaixença

ROMANTICISMEROMANTICISME

Concepte:- Moviment cultural, literari i artístic- Nascut a AlemanyaAlemanya i a Anglaterra Anglaterra a la fi del

segle XVIII, s’estén per Europa durant la primera meitat del segle XIX

Canvi en la concepció del món:La importància del jo importància del jo en tot procés de

coneixement (centre de TOT) o l’absoluta llibertat del jo llibertat del jo per interpretar el

món a la seva manera > realitat frustrantrealitat frustrant: rebel·lió rebel·lió del romàntic contra tota llei > només les que imposa la natura són acceptades

Page 11: De l ‘edat mitjana a la Renaixença

ROMANTICISMEROMANTICISME Insatisfacció Insatisfacció davant la realitat

immediata> aparició de dues forces

oposades: el desigdesig i la nostàlgianostàlgia

Evasió en el temps Evasió en el temps (exaltació del

passat) i en l’espai l’espai (recerca d’espais

d’evasió).

MalenconiaMalenconia.

Magnificació de la mort Magnificació de la mort com a forma

suprema d'evasió i llibertat.

Atracció per tot allò oposat a la llum i oposat a la llum i

la raó la raó : atmosferes boiroses, fosques,

tempestes, la nit, la confusió, el caos, el

desordre, l’agitació, els rebels, el

diable…

Page 12: De l ‘edat mitjana a la Renaixença

ROMANTICISMEROMANTICISME

Predomini de la imaginació imaginació com a forma de coneixement i creació artística.

L’artista com a ésser ésser superiorsuperior: poeta-sacerdot, capaç d’oferir els secrets de la natura als altres homes.

L’art primitiu i popular art primitiu i popular és vist com l’expressió artística més pura i representativa, alhora que és la manifestació més genuïna del sentiment sentiment nacionalnacional.

Page 13: De l ‘edat mitjana a la Renaixença

Predominen els paisatges tristos i paisatges tristos i melangiososmelangiosos

o aquells paisatgespaisatges, fenòmens atmosfèrics fenòmens atmosfèrics o estacions de l’any que expressen millor els estats d’ànim turmentats