1. LA MSICA ALEDAT MITJANA S. V( 400 ) S. XV ( 1400 )

2. EXPOSICI DEL TEMA.

Al llarg daquest curs el que haurem daconseguir per aprovar la part terica serentendre les diferents caracterstiques sociopoltiques i culturals dels diferents perodes culturalsaix com els diferents moviments artstics i musicals.

3. Lobjectiu s que la Msica ens pugui servir per entendre una poca , un pensament. 4. ESQUEMA DE LEDAT MITJANA

1.CARACTERSTIQUES SOCIALS DE LEDAT MITJANA. 2.LA MSICA A LEDAT MITJANA RELACIONADA AMBLART I LPOCA.

• • CARACTERSTIQUES GENERALS.
• 5. MSICA MONDICA RELIGIOSA I PROFANA.

6. MSICAPOLIFNICA RELIGIOSA I PROFANA.

3.ESQUEMA PERA FER AUDICIONS. 7. CARACTERSTIQUES SOCIALS DE LEDAT MITJANA

LEdat Mitjana comprn des dels. V- XV. Comena des de la caiguda de lImperi Rom fins la caiguda delImperi Bizanti.

8. Predominen dos estils, el Romnic i el Gtic. El primer des del s. XI- XIII i el segon s. XIV. 9. Feudalisme.Sistema piramidal . 10. Nobles es dediquen a guerrearper aconseguir ms terres. 11. Economia basada enlagricultura. 12.

Poca comunicaci entre els pobles.

13. Molta incultura per part del ciutad.Nomslesglsia tindr accs als llibres . 14. Ideal Teocentrista. Deu s el centre de tot. 15. Art enfocat a la contemplaci divina,sense expressivitat, fred, auster, amb una idea ms espiritual que no pas humana . 16.

Estructures econmiques en relaci alagricultura, augmenten el nombre de pobles, pujada demogrfica i es comena amb ms enllaos comercials.

17. Lesglsia t la cultura . El poble ignorant culturalment, anava a lesglsia. 18. Sescolta misa en llati com la gent no en sabia,lesglsia necessitava guiar-los a travs de les imatges (pintura i escultura) i la msica per transmetre la Fe,i aix, aconseguir un ambient mstic i religis. 19.

En front al Romnic que reflecteix una societat ruralitzada de guerrers i campesins, el gtic (s. XIII i XIV) coincideix amb el mxim desenvolupament de la cultura urbana on nix la burgesia i les Universitats. Tamb es produeixlaccentuaci dels conflictes com eren revoltes populars,heregies, CismadOccident,la peste negra i la guerra dels cent anys.

20. s una mutaci del feudalisme al capitalisme. 21. CARACTERSTIQUES MUSICALS A LEDAT MITJANA 22.

La Msica que predomina s la religiosa.

23. Transmisi oral de la Msica al no saber escriure, dahi que es desconegui com eren molts cants de lpoca. 24. Predomina la musica vocal. 25. Ms importncia al missatge del text que no a la msica. Funci de transmetre la paraula del Senyor. LA MSICA MONDICA.DES DE COMENAMENTS DE LEDAT MITJANA. ( S. V - XI .) Temtica religiosa. Funci de transmetre la paraula del senyor TEXTURA MONDICA(noms hi ha una melodia) 26. MSICA MONDICA RELIGIOSA. CANT GREGORI DES DELS. VI .

La seva intenci s la dunir els diferents rites que hi havia en lesesglsies del mn cristi per evitar cismes en lesglsia (al s. XIV hi va haver tres papes).

27. Tamb es fa per difondre ms rpidament el cristianisme i aconseguir ms poder hegemnic. El papa Gregori va crear aquesta unitat musical, dahi el nom de cant gregori. 28. Es converteix el gregori en el cant oficial de lesglsia. Es canta en llat. La Msica dona sentit a les paraules. Temtica de la biblia.No hi ha diferents intensitats. Sona tot igual.Se li dona ms importncia al text (sempre en llat) que no pas a la msica. inexpresivitat. Personatges religiosos, iguals i inexpresius 29.

Schola Cantorumera una escola de cantants que es crea per difondre la msica per tota Europa on hi havia altres tipus de cants.

30. Textura mondica i es canta a capella (sense instruments perqu eren molt expresius). 31. Se cerca una msica molt repetitiva on predomina el text de la biblia. 32. Hi ha dos tipus de cants. Lestil responsorial on canta una persona i li respon un cor. O lestil antifonal on canta un cor i li respon un altre. 33. mbit musical petit(des de la nota ms greu a la ms gran no hi ha molta distncia). 34. No hi ha molts salts intervlics(entre una nota i una altra no hi ha moltes notes de distncia, per exemple de la nota sol a si noms hi ha 3 notes.) Es coneix com graus conjunts. MBIT MUSICAL LA DISTNCIA ENTRE UNA NOTAI LA SEGENTES DIU INTERVAL. 35.

Empren melodes originals, contrafacta (canviar la lletra per una altra nova duna can).

36. La Misa pot ser Ordinria (quan sempre es canten les mateixes parts) i Prpia (quan es canten parts noves segons el dia festiu). Cant collectiu. 37. Melodies sillbiques (es canta noms una nota per cada sllaba), melismtiques (es canten ms de dos o tres notes per sllaba). Melodies neumtiques on es canta mxim dues notes per sillaba. 38. Elritme de les canons segons les accentuacions de les paraules del text sagrat. Si una sillabasaccentua, la nota musical que tenia sallargava. MSICA MELISMTICA MSICA SILLBICA 39. MSICA MONDICA PROFANA DES DELS. XI -XIII.

Tradici oral perlanalfabetisme existent.

40. Hi ha msica profana cantada en llat pels Goliards. Temtica de les canonsamorosa, de beguda, doci, etc. Destacalobra Carmina Burana. 41. Una altra msica profana s en llengua verncula (llengua de cada naci com castell, francs, etc). 42. Aquesta msica ser de temtica pica,damor, natura, parlar del noble, de crtica a un altre noble, de batalles,denamorats. 43. La forma de les canons sn en funci de la durada del poema. 44. Acostuma a fer-se msica sillbica, sense afegir ms notes que una per sllaba. GOLIARDS 45.

Destaca el Trobador(noble que noms fa que composar), joglar (gent dela, classe ms baixa que es dediquen a tocar, sn cmics, etc.), Goliard (qui abandona lordre religiosa).

46. Textura mondica , melodia conjunta, mbit petit, amb un acompanyament instrumental que fa la mateixa melodia o b el ritme. Surten instruments per ser ms expressius. 47. Algunsritmes marcats per a les dances. Carcter sensual. Cant individual. TROBADORS JOGLARS TEXTURA MONDICA(noms hi ha una melodia) 48. ORIGENS DE LA POLIFONIA. DES DEL S.IX-S.XIII .

La polifonia comena realment a partir del s. IX. Diferents notes que sonen al mateix temps.

49. Organum (de dues veus, noms una en ttext, laltra noms acompanya). 50. El motete s una altra forma polifnica on hi ha diferents melodies que sonen al mateix temps. A diferncia delOrganum, el Motete tindr en totes les veus text. 51. Tamb es composa en textura homofnica. Verticalitat de les notes amb diferent altura i mateix ritme. ORGANUM POLIFONIA 52. LAMSICA POLIFNICA RELIGIOSA AFINAL DE LEDAT MITJANAS. XIII - XIV

Ars Nova (s.XIV): cada nota tindr la seva forma particular amb la seva prpia durada.En lArs Antiqua (s.XII) les notes no tenien una durada determinada. Una mateixa nota podia durar coses diferents en funci del text.

53. Les diferents melodies comencen a tenir ms independncia entre elles (tenen ms moviment propi). Hi ha ms Motetes. 54. La notaci musical comena a escriures de manera que facilitalaprenentatge ms rpid de les peces. Abans es feia de memria. 55. s sempre una msica vocal. 56. Ars antiqua s del s. XI-XII. Les notes no tenen una durada determinada. FIGURES MUSICALS AMB UNA DURADA PROPIADE LARS NOVA FIGURES MUSICALS AMB UNADURADA INDEFINIDADE LARS ANTIQUA 57. MSICA PROFANA AL GTIC. S. XIII-XIV

La msica polifnica profana imita les caracterstiques musicals religioses amb la polifonia.

58. Ritmes ms marcats de dances. 59. Melodia vocal acompanyadadinstruments. 60. Temtica damor. 61. Sempra la tornada (estribillo). 62. Msica improvisada. 63. Llengua verncula (la de cada naci). 64. No hi ha agrupacions instrumentals fixes. 65. Els instruments fandacompanyament a la veu. DANCES 66. GUI PER REALITZAR UN COMENTARI DAUDICI

INTRODUCCI . Parlar de lpoca.

67. CARACTERSTIQUES GENERALSDE LA MSICA DELEDAT MITJANA. 68. CARACTERSTIQUES DE ( MSICA VOCAL RELIGIOSA O PROFANA ) segons laudici. 69. ELEMENTS MUSICALS(melodia, mbit, textura, ritme,dinmiques, forma musical, temtica,(pura per donar plaer, funcional amb una funci de propaganada o descriptiva per anarrar un fet histric), gnere vocal o instrumental, carcter, instruments, etc.