7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 1/27

L´ESGLÉSIA, LA

CIÈNCIA I LA MÀGIA AL´EDAT MITJANA

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 2/27

ÍNDEX

Introducció.........................................................................................p 3

1- Fe, raó i màgia................................................................................p 6

2- Les disciplines científiques medievals i les seves relacions amb la màgia:medicina, alquímia i astrologia..............................................................p 8

3- L´alquimia.......................................................................................p 13

4- Mags, endevins, astrònoms, alquimistes i nigromants a la literatura, a les

normes jurídiques administratives i en els manuals dels inquisidors...p 17A mode de conclusió.........................................................................p 26

Bibliografia........................................................................................p 27

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 3/27

INTRODUCCIÓ

Actualment La màgia és entesa com a un element fonamental en la resolució de molts problemes que es van plantejar a les denominades “societats primitives”. B. Malinowski

“ La màgia és una pseudo ciència (...) La ciència (...) es basa en l´experiència normal i

universal de la vida quotidiana, en l´experiència que l´home obté al lluitar contra la

natura per la seva supervivència i seguretat, i està fonamentada en la observació i

 fixada per la raó. La màgia es basa en l´experiència específica d´aquests motius en que

l´home no observa la natura, sinó a sí mateix, la raó no intervé, però sí el joc

d´emocions sobre l´organisme humà que és el que li desvela la veritat. Les teories del 

coneixement són dictades per la lògica, les de la màgia per l´associació d´idees sota la

influència del desig. Es un fet empíric que el corpus de sabers màgics estan incorporats

en tradicions diferents, en un escenari diferent i en un tipus diferent d´activitat (...)Una

d´elles constitueix el domini del profà; l´altra, limitada per cerimònies, misteris i tabús,

constitueix la mitat del domini del sacre" 1

.Tanmateix, aquesta diferència no és tant plausible en el món medieval.

Actualment, la ciència i la màgia són termes aparentment contradictoris i oposats. Engeneral la ciència és vista per nosaltres com a una cosa positiva, i la màgia, exceptuantla prestidigitació i l´il.lusionisme, l´associem a alguna cosa negativa. Aparentment enssembla clar el que és científic i el que no ho és, en canvi, a l´Edat Mitjana, en conceptede ciència no estava tant desenvolupat i les comprovacions de raonaments ques´utilitzaven en les escoles monàstiques, en les escoles catedralícies, en les universitatso en la pròpia vida quotidiana, estava molt lluny del paràmetre que s´utilitza avui en dia.

També hem de tenir present que el cristianisme impregnava tots els aspectes culturals iacadèmics d´Europa.

La ciència va estar durant molt de temps identificada amb les anomenades arts lliberals(el trívium- gramàtica, retòrica i dialèctica-) i va costar molt que es considerés una arttècnica ( el quadrívium estava format per l´aritmètica, la geometria, la musica il´astronomia). La teologia era considerada la ciència de les ciències i estava present entots els sabers. La ciència, des d´aquest punt de vista, estava supeditada a uns criteris ivalors acceptats des de l´església. La ideologia i les creences per tant, condicionaven elconcepte de ciència encara que estava identificada com a un coneixement socialmentacceptat com a bo.

A l´Edat Mitjana, la màgia i les arts endevinatòries, les fetilleries, els encantaments ialtres “arts” o supersticions estaven arrelades en determinades cultures populars i noestaven sempre acceptades. Algunes formes d´endevinació i certes arts de la màgia vanser considerades de manera automàtica com a greus pecats i van ser atacades per teòlegs. La fe en Crist no permetia aquestes actituds, tot i així no es van condemnar totes les arts màgiques.

1B. Malinowski. Magia, ciencia, religión .Ariel. Barcelona, 1994. P. 16-17

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 4/27

Durant l´Edat Mitjana, i sobretot a partir del S. XII, en les biblioteques cristianes es podien trobar moltes obres relacionades amb la màgia, l´alquímia i l´astrologia. Moltes provenien del món clàssic i havien arribat a la civilització cristiana a través delstraductors i compiladors d´escrits, llibres i textos àrabs. Aquesta literatura eraconsiderada com a culta. Les obres més destacades eren: l´introductorium d´Albumasar,el Tetrabiblos astrològic i l  ́Almagest  astronòmic de Ptolomeu, el  Picatrix (traduït alcastellà el 1256 i consierada com a l´obra més important referent a la màgia de total´Edat Mitjana), el  Liber Vaccae, o el llibre dels experiments, el manual Wolfsthurn(escrit en alemany al s. XV) o el manual de Munich (considerat de màgia diabòlica).Aquestes obres van ser discutides per Guillem d´Auvernia, Albert Magne i Arnau deVilanova entre altres, i ens donen a entendre que els escrits sobre màgia, astrologia ialquímia no eren desconeguts durant l´Edat Mitjana.

Un dels primers pares en criticar la màgia va ser Sant Agustí. Aquest, va condemnar les

 prediccions astrològiques de manera contundent sobretot pel determinisme quesuposava per als homes la creença en que tot el que havia de passar depenia de factorsexògens a la pròpia voluntat humana. Aquest sistema de valors, doncs, posava enqüestió la moral i la cosmogonia cristiana. Sant Agustí va arribar a afirmar que si elsastròlegs encerten en les seves prediccions es deu a la inspiració que reben dels dimonisamb la finalitat d´enganyar als homes. Tot i així, el cristianisme va manifestar un major interès per l´astrologia des del s. XII, rebent un suport relatiu per part de l´església, i en

 particular de teòlegs del s. XIII com Sant Albert Magne i Sant Tomàs, ja que acceptavenuna certa influència dels astres sobre els cossos terrestres però negant tot tipus dedeterminisme sobre la voluntat humana, influenciats per la cosmovisió aristotèlica.Aquests, creien en l´existència d´algunes forces indirectes sobre l´home que, conservantla seva llibertat, les podia contradir. Aquest pensament va ser recollit posteriorment per l´Arcipreste de Hita, l´Arcipreste de Talavera i Arnau de Vilanova entre altres, i a

 principi del s. XV hi va haver una propagació d´escrits sobre alquímia o de caràcter màgic, com en el cas del rei Carles VI de França.

Tot i així, també hi van haver detractors de les arts astrològiques, com Jean Gerson, elcanceller de la Universitat de Paris, que el 1419 va negar qualsevol tipus d´influènciadels astres sobre la voluntat humana i ridiculitzava l´astrologia meteorològica. Per 

Gerson, Déu era la única causa explicativa del que succeïa a la terra. Aquests atacs al´astrologia podien ser perillosos pels astròlegs baix medievals degut a l’interès existenten determinats ambients culturals per demonitzar l´astrologia i que ja s´havia dut aterme amb la bruixeria amb més èxit.

Aquests processos de voler racionalitzar lo irracional eren deguts a que moltes personesvolien anar més enllà del propis coneixements de l´època i per tant s´introduien enl´aprenentatge de disciplines o matèries que ratllaven els límits de lo raonablement

 permès. Les conseqüències van ser l´accès a uns “coneixements ocults” per a la resta de

la societat, sobretot des del moment en què van ser perseguits per l´església i per la

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 5/27

Inquisició. També el ressorgiment de la Cábala2 cristiana durant el renaixement va ser considerada com a un coneixement esotèric. Alguns autors pensen que aquestacircumstància hagi afavorit que molts d´aquests sabers s´hagin transmès de manera oralo mitjançant l´anonimat dels autors davant el temor de poder ser acusats d´heretgia.

El propi interès de certs teòlegs medievals per diferenciar la màgia natural de ladiabòlica demostra al mateix temps que en el fons creien en l´existència de podersocults a la natura i que per a la seva comprensió no era necessari fer partícips alsdiables.

2 La Kabbala és a la vegada una gnosis o una “teosofía” i una mística que en el moment que la vandescobrir els homes del renaixement ja havia penetrat profundament en la vida religiosa del judaisme.Tot aquest auge coincideix en una época en què es va donar un renaixement dels estudis hebraics ibíblics entre els cristians, utilitzant el mètode cabalístic d´investigació amb l´objectiu de conèixer

aproximadament quan tindria lloc la segona vinguda de Crist a la terra, a to amb l´auge de les ideesmilenaristes medievals. Per més información : F. Secret. La kabbala cristiana del Renacimiento. Taurus.Madrid, 1979.

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 6/27

1- Fe raó i màgia

La raó té una lògica pròpia a l´Edat Mitjana, encara que lo irracional era racionalitzattant si es tractava d´elements de caràcter credencial o màgic. L´ànsia de saber, lacapacitat de raonament i de reflexió van afavorir l´existència de contradiccions entre lafe i la raó, encara que moltes vegades es van voler conciliar, no sempre va ser possible imoltes vegades alguns sectors intel·lectuals van actuar amb contundència contra aquellsque es dedicaven a l´estudi de l´astrologia o de l´astronomia, acusant-los d´actuar sota lainfluència màgica o servint-se de poders demoníacs.

A l´Edat Mitjana, l´astrologia no estava associada a la màgia, sinó que l´estudi delsastres i de les estrelles es creia que era un tipus d´art que servia per a conèixer el destífixat dels humans. Es podia parlar de màgia quan s´estudiaven les estrelles i els astres

 per poder dominar-los i escapar del determinisme astrològic i de la influència de les

estrelles sobre el destí dels homes. Es tracta de modificar un destí ja fixat pels humansmitjançant tècniques i pràctiques màgiques presumptament capaces de canviar l´horòscop a través de l´orientació dels astres, és a dir, buscant influències astrals mésfavorables als que en un principi corresponien a una determinada persona. Aquesta

 pràctica era anomenada màgia astral. D´aquesta manera, el recurs a coneixementsmàgics en un context sociocristià no deixava de ser una provocació i un acte de rebel·liódavant una cultura oficial àmpliament informada des de les doctrines de l´església i delsseus teòrics.

Segurament que molts dels mètodes utilitzats pels anomenats mags o qui recorria a la

màgia van tenir poc a veure amb el desenvolupament d´una ciència de caràcter experimental i científica. Tanmateix, les idees rupturistes d´aquest grup van obrir nouscamins a la ciència moderna. Durant el Renaixement, una part important delsintel·lectuals s´acostaran a la màgia i als presumptes sabers relacionats amb aspectes decaràcter màgic. Personatges de gran relleu cultural com Marsilio Ficino dedicaranllibres a la màgia astral o a la medicina astrològica, i fins i tot, Picco della Mirandola(1463-1494), a finals del s. XV, farà apologia de la màgia natural, i encara que es va

 burlar en els seus escrits de les previsions dels astròlegs àrabs, jueus i cristians pel seudeterminisme, va ser partidari de la màgia astral i es va aficionar a la càbala cristiana,

que va néixer de les influencies jueves. Picco della Mirandola va arribar a afirmar que lamàgia i la càbala eren els millors camins per a provar la divinitat de Déu.

La persecució per part de la jerarquia eclesiàstica a la pràctica de la màgia i a altrestipus de sabers considerats herètics. Per exemple, a Catalunya, Francesc Eiximenis es vaoposar al s. XIV que els clergues i els fills de l´aristocràcia i burgesia mercantilestudiessin aritmètica, astrologia i geometria per considerar que no eren ciènciesreligioses i tenien el perill de fer perdre la fe o de conversió a l´Islam. També el monjodominic Sant Vicenç Ferrer va condemnar a l´infern a Aristòtil i Plató. Aquest refús a laciència per part d´alguns sectors eclesiàstics hispànics van influenciar molt les ordres

franciscanes i dominiques, molt al contrari del que succeïa en altres zones com Oxford oParis. En aquest ambient no és d’estranyar que jueus, àrabs i posteriorment conversos

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 7/27

monopolitzessin la tècnica i la ciència a Espanya. Un exemple el tenim a casa nostra,doncs molts venien a estudiar medicina a l´escola mèdica jueva de Lleida.3 

3

Es important de destacar que no es conserva cap document sobre la seva ubicació, encara que JosepLladonosa la situa exactament a la plaça del Dipòsit. Es creu que la sinagoga estaba ubicada a l´anticmercat del carrer cavallers.

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 8/27

2- Les disciplines científiques medievals i les seves relacionsamb la màgia: medicina, alquímia i astrologia

La ciència medieval va tenir moltes dificultats en desenvolupar-se. Es evident que la

ciència reconeguda per l´església no va ser capaç de combatre totes les deficiències quees plantejaven a la societat medieval ni en el terreny social, físic i material. Elconeixement de l´univers encara era molt limitat, i només a partir dels s. XII i XIII esvan començar a donar passos gràcies a la influència àrab dels manuscrits que escomençaven a traduir. Les matemàtiques i la física tampoc estaven molt avançades, jaque en molts centres religiosos encara s´utilitzava la numeració romana. La ciènciaexperimental tenia que lluitar per desenvolupar-se a l´edat mitjana amb la teologia i lafe. Raó i fe podien ser incompatibles si es seguia el camí de l´experimentació. En aquestsentit, molts defensors de l´astrologia anaven en molt de compte a l´afirmar que lainfluència de l´astrologia sobre l´home i la natura només tenia sentit en el terreny mundài que no tenia res a veure amb el món espiritual, entre ells, Enrique de Villena4.

També Roger Bacon, el cardenal Piere d´Ailly i el dominic Tommaso Campanella vancreure en la influència de l´horòscop i que l´arribada dels profetes obeïa a les gransconjuncions astrològiques. Aquest tipus de creença astrològica no ens deuria de resultar estranya, ja que als evangelis afirmen que el naixement del Fill de Déu va ser anunciatals reis Mags d´Orient a través d´una estrella. Roger Bacon també havia rebutensenyaments màgico-alquímics, al concebre la ciència com a poder, com a obra activaque escolta el llenguatge de la natura per assimilar-lo i poder donar ordres a aquesta

natura i transformar-la en una servidora eficaç.Eugenio Garín està convençut que en aquella època es creu que “la naturalesa és una

unitat i coopera amb l´home; escrutant les profunditats de l´ànima que la mou, l´home pot servir-se d´ella, persuadint-la mitjançant pregàries i encantaments, aprofitant-se dela seva plasticitat vivient”

5. Al Picatrix6 , es diu que la ciència ( el coneixement màgico-astrològic) és un procés il·limitat, que s´incrementa indefinidament i que el seu poder és

 prodigiós i no coneix la limitació. Així, la concepció del Picatrix sobre l´home i el llocque ocupa en el món té a veure amb aquest home que és microcosmos que és capaçd´obrar realitzant noves combinacions. Aquesta ciència, que és la ciència suprema,

consisteix en la capacitat de regular, dominar i transformar als homes i les coses. Per tant, en la màgia i l´astrologia convergeixen dos vectors: el poder dominador de lesforces de la natura i el poder reformador dels homes a través del saber, i quan els astresassenyalen el moment oportú, l´home savi combina les forces per poder realitzar el quedesitja.

4J. M. Millás. El libro de astrología de don Enrique de Villena. Estudios sobre la Historia de la Ciencia

española, Madrid, 1987. P. 3995

E. Garín. “Mágia y astrología en la cultura del Renacimiento”. Medioevo y renacimiento. Estudios einvestigaciones. Taurus. Madrid. 1999. P. 1156 http://habilis.udg.edu/media/astro/files/picatrix.pdf  (4/01/12)

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 9/27

L´home medieval intentava explicar de manera racional, que no vol dir de maneracientífica, tot tipus de fenòmens, entre altres, el naixement de fills deformats ques´explicava pels antulls de la dona o coincidències astrològiques, o també la creença quel´úter femení es dividia en tres càmeres, l´esquerra i la dreta que concebien filles i fills ila central, on es concebien els fills hermafrodites.7 

La medicina durant l´Alta Edat Mitjana va estar relativament poc avançada idesenvolupada i es va haver d´esperar el progrés de les universitats durant el s. XII. Elstractaments medicinals es basaven amb Galè, això és, en el descans, la manipulació dedeterminades plantes i minerals, en l´aillament dels pacients ( leprosos) o en la fugidade les comunitats contagiades per la pesta com a mesura de prevenció. Actualment esconeixen alguns manuals medicinals dels s. X i XI en que s´observen rituals de caràcter màgic. Era natural pensar en aquell moment la relació entre el naixement de la malaltia iels follets, que l´església considerava com a dimonis8. Durant la Baixa Edat Mitjana

començaran a aparèixer els escrits de caràcter científico-mèdic, però es continuaran barrejant les supersticions i la màgia amb les receptes mèdiques. Els jueus erenconsiderats els millors metges, sobretot quan al s. XIII, Bonifaci VIII va sancionar ambexcomunió la realització de disseccions i es prohibia que es vessés sang a lesoperacions, encara que era permesa a alguns professors de Bolonya. Es per aquestmotiu, que la cirurgia no va ser reconeguda com a matèria d´estudi en les universitatsmedievals d´Anglaterra i França, i que aquestes operacions les realitzessin els barbersitinerants, que operaven de pedra, hernies i cataractes. Les relacions entre metges ifarmacèutics durant la Baixa Edat Mitjana va ser destacada, com també la relació ambels alquimistes.

Paral·lelament a l´existència de la incipient ciència mèdica, van continuar les pràctiquesesotèriques o derivades de les creences personals, que utilitzaven l´art endevinatori,l´alquimia, els coneixements màgics per curar les malalties, així com les pregàries,l´aigua beneïda per preparar alguns fàrmacs o la invocació a la Verge o als Sants(Santiago9, Sant Domènec) a través dels quals el malalt creia que podia curar-se. L´úsdels amulets (pedres precioses com les perles, les maragdes i el zafir o les objectesd´animals com la banya de rinoceront, de cérvol, potes de conill, etc.) va ser fins i totrecomanada per alguns metges. La seva finalitat no només era curativa sinó preventiva.

Els que portaven aquests amulets o els col·locaven a l´entrada de les seves cases hofeien des de la convicció que aquests objectes tenien poders ocults de caràcter benèfic.L´ús de talismans o objectes inscrits en ells tenia uns objectius similars.

L´església catòlica va acabant vinculant els amulets amb el culte als Sants, que serviende protecció, encara que enlloc de dir-se amulets o talismans s´anomenaran relíquies i

7 D. Jacquart. C. Tomasset. Sexualidad y saber médico en la edad media.Labor. Barcelona, 1999.8

R. Kieckhefer. La magia en la Edad Media. Crítica. Barcelona, 1992. P. 74-75.9

El Liber Sancti Iacobi enumera les enfermetats que pot curar Sant Jaume, com la lepra, la sarna, el

frenesí, la mania, els problemas renals i urinaris, reumes, ictericies, etc.. com també la importancia devisitar la seva tomba si un està malalt.http://personal.telefonica.terra.es/web/jmata/asociacion/liberpperegrinationis.pdf  (04/01/12)

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 10/27

medalles. D´aquesta manera, la religió arriba a transformar el caràcter màgic delsamulets i segells en objectes religiosos que protegeixen. No es tracta doncs d´un tipusde màgia sinó de la divinitat cristiana, dels seus Sants i les seves relíquies.Posteriorment, l´ús inadequat d´aquest tipus d´objectes religiosos serà qualificat

 posteriorment de superstició i com a un tipus d´activitat de caràcter màgic. Aquest problema s´accentuava quan entre la gent d´un determinat poblet creia en les imatgesguardades en una determinada església tenien poders màgics o miraculosos. L´esglésiaen aquests casos es dividia entre el consentiment relatiu a aquests fenòmens i el refúsmés absolut, que va desembocar en el Renaixement ocasionalment en el naixementd´una corrent iconoclasta10.

Durant l´Edat Mitjana van proliferar els lapidaris, o llibres que recollien les virtuts i els perjudicis de les pedres precioses o els seus suposats poders curatius, però que van ser d´utilitat per a l´estudi posterior de la mineralogia, la química i la medicina. Un dels

lapidaris escrits al S. XI que va influencia més va ser el “llibre de les pedres” deMarbodi de Rennes o el lapidar d´Alfons X de Castella, on es descriuen les qualitats deles pedres degut a la influència que exerceixen els signes del zodíac, els planetes, lesconstel·lacions i les estrelles en funció de la seva posició.

En determinats ambients mèdics s´utilitzaven l´ús de productes d´origen animal ambfinalitats terapèutiques o medicinals, com la llet, l´orina, el cerumen, la grassa, elsexcrements, la saliva, la fel, el cor, els testicles, el fetge, el cervell, el penis, les banyes,els ulls.... Va existir fins i tot l´anomenada màgia simpàtica, que es basava en la idea deque un òrgan humà es podia curar amb l´òrgan corresponent d´un altre animal (per 

exemple l´esterilitat es podia combatre amb vulves, testicles, o penis d´animals).

Com ha quedat palès, la utilització d´arts de caràcter màgic per curar als malalts es va barrejar amb l´ús de certes fórmules i ritus religiosos: invocació als Sants, al Pare, alFill, i a l´Esperit Sant en el moment en què es recollien determinades herbes curatives.També es creia que els reis tenien poders curatius i molts vegades s´utilitzaven escritsde determinades fórmules màgiques que duien penjats al coll.

Es en aquest punt que hem de tenir present la relació i la diferència entre miracle imàgia, la medalla o l´amulet, ja que moltes vegades s´invocava als Sants amb finalitat

curativa o es recorria a la màgia amb el mateix objectiu. Davant d´això no sempre erafàcil distingir entre religió, superstició i màgia, ja que a vegades sembla que s´utilitzintècniques semblants sota diferents marcs conceptuals. El problema vindrà quanl´Església apreciï una competència entre unes tècniques en concret. Per exemple, avegades s´utilitzava el recurs màgic a l´hora del part arribant a exorcismes al diable i

 posant sobre els genitals femenins de la dona l´estrella de Salomó, la utilització de

10R. Kieckhefer. La magia en la Edad Media. Crítica. Barcelona, 1992. P. 113-115.

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 11/27

fertilitzants o la col·locació del cinturó del marit a la seva dona recitant tres vegades“ jo et lligo, deixa que Crist et deslligui”11 

 No tots els mitjans empírics utilitzats per l´anomenada medicina popular van ser inapropiats com molts historiadors van pensar en un primer moment. A vegades

l´anomenada medicina popular on es barreja l´empirisme, les creences i lessupersticions, va estar molt influenciada per la cultura oriental i l´astrologia. En tot cas,l´astrologia va ser utilitzada per alguns metges com ho demostra que molts estudiavenaquesta art. La universitat de Bolonya tenia un professor que ensenyava als futursmetges les formes en què els astres influïen en el cos humà. També reapareixeran els“homes astrològics”, on s´aprecia la correspondència entre els dotze signes del zodíac i

els diferents membres del cos humà12.

Imatge 1

11E. García Fernández. Reflexiones históricas sobre magia y ciencia. Ciencia y magia en la Edad Media.

Cuadernos del CEMYR 8. La laguna. 2000. P. 29.12 Veure IMATGE 1: l´HOME ANATÒMIC. LES MOLT RIQUES HORES DEL DUC DE BERRY ( 1412-1416).http://www.google.es/imgres?q=las+muy+ricas+horas+del+duque+de+berry&hl=es&sa=X&rlz=1W1ADFA_esES460&biw=1280&bih=572&tbm=isch&prmd=imvns&tbnid=Hcmdlb732yfkjM:&imgrefurl=http://www.kalipedia.com/religion-cultura/tema/fotos-representacion-signos-zodiaco.html%3Fx1%3D20070718klpprcryc_79.Ies%26x%3D20070718klpprcryc_54.Kes&docid=_q7zPfe4-n0BVM&imgurl=http://www.kalipedia.com/kalipediamedia/penrelcul/media/200707/18/relycult/20070718klpprcryc_79.Ies.SCO.jpg&w=267&h=374&ei=QWwET6mLO86M-

wb9y_jzCA&zoom=1&iact=hc&vpx=710&vpy=99&dur=1047&hovh=266&hovw=190&tx=111&ty=135&sig=112979291468814247362&page=1&tbnh=109&tbnw=77&start=0&ndsp=30&ved=1t:429,r:6,s:0  (04/01/12)

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 12/27

A partir d´aquestes relacions es realitzaven posteriorment operacions terapèutiques. Encerta manera, l´astrologia s´havia convertit en una manifestació més de la

 professionalitat d´un metge.

En relació amb les prediccions va existir una astrologia endevinatòria a la que recorrien

les gents medievals per informar-se sobre el futur o per a curar les malalties del´ansietat.

D´aquesta manera, conjurs, talismans i encanteris es realitzaven perquè es creia que lanatura estava viva i que es podia influenciar en ella i en els designis de Déu. La ciència,la màgia i la religió van estar moltes vegades entrellaçades dins la cultura cristianadominant. D´aquesta manera, remeis “populars” i remeis cultes van ser habituals en el

desenvolupament de la medicina medieval. En la mentalitat medieval es pensava queDéu podia intervenir per a curar als malalts. En aquest context no resulta estrany querebrotés el curanderisme o la màgia en determinats ambients de la elit cultural o end´altres de populars.

A través de la màgia es pretenia influenciar en el curs dels esdeveniments naturalsmitjançant la presumpta intervenció d´essers sobrenaturals o la crida a presumptes

 poders ocults i desconeguts. Sens dubte les dones13 van desenvolupar un paper fonamental en aquest camp i amb els seus serveis acostumaven a ajudar a altres dones a

 portar fills al món o a endevinar amb els seus coneixements herbolaris els mals o lesmalalties que encara la medicina d´aquell temps era incapaç de curar, o perquè era moltdifícil de trobar un metge. Hem de tenir present que no totes aquestes dones han de ser 

considerades com a bruixes o culpables d´utilitzar fórmules o rituals de caràcter màgic.Per exemple, Las siete Partidas14 reconeixen el seu bon saber fer. La sisena partida lesdefineix com a “mujeres sabidoras” que ajuden als parts i a les malalties de les dones i

els nens. Un altre exemple el tenim al S. XII amb Santa Hildegarda de Bingen, que esconsiderada com a una gran entesa amb les herbes medicinals sense que es sospiti quesigui una bruixa15.

13

En el cas català, les anomenades trementinaires, encara presents a mitjans del s. XX. Es interessant devisitar el “Centre d´interpretació de la bruixeria” a Sant Feliu Saserra per poder observar quines eren lesseves practiques i quines herbes feien servir. També als procesos de bruixeria , LL. Orriols i Monset, Les

bruixes segrestades, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1994.14 http://www.vicentellop.com/TEXTOS/alfonsoXsabio/las7partidas.pdf  (9/01/12)15 Hildegarda va escriure fins i tot un tractat anomenat “Causae et curae”. Malauradament encara no hi

ha cap edició crítica d´aquest tractat. En la imate 2 es pot veure una de les iconografies del “Liber

divinorum “ de Hildegarda de Binguen, que exemplifiquen la seva visió de l´home. http://www.google.es/imgres?q=hildegarda+de+binguen&um=1&hl=es&sa=N&rlz=1W1ADFA_esES460&biw=1280&bih=572&tbm=isch&tbnid=ft50jY0E24td3M:&imgrefurl=http://www.pikatrix.com/2010/07/26/hildegard/&docid=h1jntHaIRm5RCM&imgurl=http://www.pikatrix.com/wp-content/uploads/2010/07/Hildegard_von_Bingen_Liber_Divinorum_Operum.jpg&w=768&h=1133&ei=F

gYMT4rnNIy2hAfEn42rBA&zoom=1&iact=hc&vpx=322&vpy=180&dur=672&hovh=273&hovw=185&tx=92&ty=297&sig=114792748183758416986&page=1&tbnh=167&tbnw=113&start=0&ndsp=13&ved=1t:429,r:7,s:0  ((9/01/12)

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 13/27

Imatge 2

Si fins i tot en els nostres temps hi ha gent que recorre al curanderisme popular, és quehi ha hagut una continuació d´aquests sabers fins a l´actualitat, un espai en què lesdones van poder aprendre i exercir els sabers mèdics. I va ser precisament en aquestgrup que aviat l´església va començar a perseguir a les fetilleres, a aquelles dones que

 presumptament feien encanteris amb finalitats mèdiques i de caràcter màgic. Tot aquest procés que va continuar fins al S. XVII va contribuir a que es marginés a les dones demanera radical per part de l´Església i els poders civils, creant-se un imaginari moltnegatiu contra el seu món i les seves activitats i calant fins a les capes més baixes de lasocietat16 

Hem de tenir present que en aquella època el control de la natalitat no només no estava permès, sinó que qualsevol interrupció en aquest sentit es considerava un pecatgravíssim. Les bruixes van estar relacionades amb aquestes pràctiques. La misogíniamedieval va ser la causant d´aquesta imatge de la dona tant negativa, crèdula, receptorade creences paganes i que utilitzava receptes secretes relacionades amb la màgia sexual.

Els metges universitaris van veure com hi havia un intrusisme per part dels curanderos,que a més a més de tenir coneixements de manera no reglada, eren competidors

16H. Kung, La mujer en el cristianismo, Trotta, Madrid, 2011. P. 55

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 14/27

 professionals. Des del S. XIV alguns Papes van donar suport a les demandes mèdiquesque volien limitar els serveis dels curanderos. En aquest sentit, a Anglaterra, el 1420, elsmetges van sol·licitar al parlament que aprovés una llei que prohibís la medicina als quino tinguessin una formació universitària i exigint que les dones també en quedessin almarge17.

17R. Kieekhefer, La magia en la Edad Media. Crítica. Barcelona, 1992. P.70-71.

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 15/27

3- L´alquimia

L´alquima va ser una art en què el component màgic va ser notable. Alguns autorsdesmitifiquen que l´alquimia fós una recerca de la pedra filosofal o que el seu interèsfós arribar a transformar les pedres amb or. En aquest sentit es creu que l´objectiu

 primordial dels alquimistes no era produir or sinó conèixer el camí que conduïa a aquestsecret, i que la seva riquesa no era l´or sinó la comprensió i la vida. L´or dels filòsofsdoncs, és un or interior, i es singularitza de les altres ciències perquè en el seu saber noinclou només la intel·ligència sinó l´esperit. L´alquimista doncs és un home religiós, noun mag.18M. Eliade va insistir en la importància dels valors morals i religiosos delsalquimistes. Ser alquimista era una filosofia de vida que incloïa també les feinesexperimentals i per a molts la pedra filosofal equivalia a un major coneixement de Déu.L´alquimista es considerava un elegit per Déu per descobrir els misteris de la natura.També es important la seva relació amb l´astrologia, ja que els experiments es duien a

terme mitjançant una determinada conjunció dels astres en un moment donat. Per tant,aquest aspecte no deixava de ser una manifestació més de la influència de les creencesastrològiques sobre el món de la cultura i la ciència medieval.

Els suposats poders de la pedra filosofal eren molt importants ( pols capaç detransformar els metalls en or, elixir de la salut, la quintaessencia de la matèria, etc.),

 però en ells s´incorporaven moltes velles creences màgiques.19 Les pràctiquesalquímiques van aconseguir progressos en els caps de la química, la metal·lúrgia i lamedicina.

Efectivament, els experiments que van dur a terme els alquimistes van tenir conseqüències importants per la futura evolució de la ciència (descobriment delsalcohols, dels àcids minerals, de certes aleacions, desenvolupament del vidre òptic,aparells de destil·lació, filtrats, calefacció...). Els mètodes utilitzats pels alquimistes es

 poden considerar com a científics perquè es basaven en la observació i la observació,encara que els seus objectius, com hem dit anteriorment, no eren pròpiament científics iestaven barrejats amb altres de caràcter astrològic i espiritual. Tot i així, va ser considerada en determinats ambients com a una disciplina amb les seves pròpies reglesde funcionament, i es requeria un aprenentatge abans de posar-la en pràctica. Tot i així

era una art que contenia molt ocultisme, un ocultisme que va afavorir la persecuciód´alguns que es dedicaven a l´alquimia per part de la inquisició.

La historiografia ha destacat l´afició alquimista de personatges com el Papa Silvestre II(999-1003), Sant Albert Magne (1193-1280), Roger Bacon al s. XIII, Arnau deVilanova (1235-1311), Ramon Llull (1232-1316), el metge Miguel Savonarola (1384-

 18

Per a saber més i sobre les metàfores utilitzades pels alquimistes C.G.Jung. Mysterium conjunctionis.

Trotta. Madrid 2007. Obra completa vol. 1419

Més información a M. Eliade. Herreros y alquimistas. Alianza Editorial. Madrid, 1996. O tambépiratejat, http://www.thule-italia.net/Sitospagnolo/Eliade/Eliade,%20Mircea%20-%20Herreros%20y%20alquimistas.pdf   (9/01/12)

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 16/27

1464), Nicolas Flamel i Jacques Coeur al s. XV, John Dee i Paracels al s. XVI, aquestúltim relacionat amb el moviment Rosacruz.

El S. XIII va ser un període d´esplendor de l´alquimia i es va arribar a ensenyar aalgunes universitats. Durant la Baixa Edat Mitjana va renéixer l´interés per l´alquimia

des del punt de vista pràctic i màgic, i es van escriure nombrosos manuscrits referents ala consecució de l´or utilitzant diverses fórmules, com també una millor salut, l´eterna

 joventut, riqueses i poder. Aquest fet va donar origen a llegendes com la del doctor Faust o les llegendes artúriques que destacaven la màgia en personatges com Merlí iMorgana.

La transmissió cultural en referència a la màgia es va fer per via oral. Aquest sistematenia deficiències, i els pocs llibres d´herbolaris medievals tenien errors o imprecisions.D´aquesta manera era fàcil confondre unes plantes amb altres i moltes vegades

 perjudicar al pacient. En tot cas, la cultura oral va ser molt important a l´Edat Mitjana, ja que la cultura escrita estava reservada a un reduït cercle de persones instruïdes. Engeneral, la cultura popular era molt elemental i estava profundament impregnada del´esperit religiós de l´època.

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 17/27

4- Mags, endevins, astrònoms, alquimistes i nigromants a laliteratura, a les normes jurídiques-administratives i en els

manuals dels inquisidors.

La societat medieval era de caràcter maniquea, en què el bé tenia el seu contrapunt ambel mal, i en què els cristians tenien un enemic en el camí de la salvació espiritual en eldiable. D´aquesta manera es va crear un imaginari col·lectiu relacionat amb l´existènciad´agents malignes. La Inquisició, per la seva banda, ressaltarà els bruixots, les bruixes,els mags, els endevins, establint una normativa cada vegada més punitiva i mésreglamentada a partir del S. XIV. Un exemple clar el trobem en el manual del´Inquisidor de Bernard Gui, escrit a començaments del s. XIV.

Com hem dit anteriorment, durant els segles XII i XIII es va produir un renaixement dela cultura científica per la importància de les traduccions al llatí d´obres gregues i àrabs.L´astronomia i la medicina van començar a ser objecte de preocupació metodològica enalgunes escoles com Salerno, Toledo, Toulousse, Béziers, Narbona, Paris, Montpellier..Les colònies jueves també van desenvolupar un paper important en la transmissió delsconeixements mèdics. També l´estudi de la natura i els astres va fer pensar a molts en laseva influència als homes, i per tant en la predestinació i la seva relació d´aquesta ambel pecat i amb la salvació. Aquesta idea no podia ser assumida, acceptada o permesa per l´església, que només veia en Déu i Jesucrist la solució als seus mals i problemes. Es per aquest motiu que alguns sectors de la cristianitzat medieval van creure que era heretgiasuposar que els astres determinaven l´esser i la vida dels homes. Tot i així hi van haver 

 personatges que van compaginar perfectament les seves creences religioses amb lesastrològiques, com Arnau de Vilanova, l´Arcipreste de Hita o l´Arcipreste de Talavera.

Hem de tenir present que l´ansia de riquesa va propiciar que algunes persones no només busquessin mines d´or sinó que intentessin manipular determinats minerals per tal detransformar-los. L´església de nou, veia la presència del diable que tot ho volia trastocar i fer confondre a la gent per abocar-les a l´infern. Astròlegs, mags, fetillers, bruixes i

 bruixots, alquimistes, endevins i nigromants van acabar sent considerats per les lleisd´alguns regnes i per l´església baixmedieval com a homes que treballaven pel dimoni, i

 per tant, heretges o sospitosos d´heretgia. No és estrany que en aquestes circumstàncies

es trobessin persones que preferissin ocultar les seves pràctiques als demés per por deser acusats. Tot i així, els considerats nigromants tenien més motius per amagar-se20. Laintervenció de la inquisició o de l´església episcopal amb el suport dels poders civils

 podia desembocar a que aquestes persones acabessin a la foguera. El món musulmà, al

20En un primer moment es va entendre per nigromancia l´endevinació mitjançant la conjuració dels

esperits dels morts (Nekroi- mort Mantia-endevinació), però en l´època Medieval es va imposar la idead´una conjuració de dimonis per aconseguir determinats propòsits, sent per tant, la màgia diabólica perexcel.lència. Una part dels que la practicaven van estar relacionats amb el món clerical cristià i que estrobava fora dels límits permesos per l´Església, substituint la invocació a Déu per la del dimoni. La

màgia astral i els ritus exorcistes es barrejaven en la configuración de la nigromancia. Les tècniques de lanigromancia es redueixen a cercles màgics, conjurs i a la realització de determinats sacrificis. R.Kieekhefer, La magia en la Edad Media. Crítica. Barcelona, 1992. P.163.

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 18/27

contrari que el cristià valorava molt els oficis d´astròleg, d´endeví o d´alquimista,separant més clarament el que era una activitat pròpia d´un estudi i d´un coneixement dela vida terrenal dels homes de qualsevol creença religiosa. Aquest va ser el motiu delfort impuls d´aquestes ciències en les cultures musulmana i jueva.

Encara que hi hagués un ambient crític a aquestes disciplines, no evitava que governantscristians acudissin a astròlegs o alquimistes. Per exemple, Frederic II (1215-1250) varecórrer a endevins i astròlegs. Les relacions entre l´astrologia i la política van ser evidents a la Córdova musulmana del s. X i en moltes corts cristianes baixmedievals. El

 propi Marco Polo fa referència en els seus escrits del s. XIII com alguns emperadorsxinesos consultaven a astròlegs per seleccionar a la seva muller. Per tant, aquestesciències estaven també protegides a la vegada per determinats poders cristians i d´altresreligions. Als astròlegs se’ls encomanava la realització dels horòscops dels futurs reis enel moment del seu naixement...

Imatge 3 21 

Ja en 1277 l´arxiprestat de Paris va condemnar els llibres que tinguessin aspectes denigromància, fetilleria, conjurs en perjudici de l´ànima i invocacions als dimonis. Elmanual dels inquisidors de Nicolau Aymeric d´aprox. 1376 feia referència als “delictes

que coneix el Sant Ofici” d´aquesta manera22:

Los hechiceros y los adivinos son procesados por el Santo Oficio, cuando en sus encantos hacencosas que rocen con la herejía, como bautizar por segunda vez las criaturas, adorar una calavera,etc. Mas si se ciñen a adivinar los futuros contingentes por la quiromancia o rayas de la mano o

 por el juego de los dados o el aspecto de los astros, que son meras hechicerías, serán juzgados por los tribunales seglares (Dirct. Part, quoest.52). Los que dan pócimas amatorias a mujeres para que los quieran se asimilan a estos últimos. (quoest. 43)… Conforme a esta última

observación, si el hechicero que invoca al diablo, por ejemplo, para que se enamore de uno, una

21Representació de l´astròleg http://artesintuitivas.blogspot.com/2010/04/la-astrologia-traves-de-la-

historia-2.html (9/01/12)22

Text extret de E. García Fernández. Reflexiones históricas sobre magia y ciencia. Ciencia y magia en laEdad Media. Cuadernos del CEMYR 8. La laguna. 2000. P.40. Internet només compta amb la versió enllatí 

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 19/27

mujer, se vale de los imperativos, te mando, te apremio, te requiero, etc. No es tan explicita suherejía; pero si se dice te suplico, te pido, te ruego, etc., es hereje manifiesto, porque estas formassuplicatorias suponen y contienen adoración implícita.

Los astrólogos y alquimistas pueden ser mirados como gente que invoca al demonio, porquecuando no consiguen los descubrimientos que desean, acuden luego al diablo, sacrificándole

víctimas, con invocaciones tácitas o expresas. (Direct. Prt. 3)

La alquimia especialmente es ocasión próxima de que invoquen al demonio los que se dan a ellasin tener dinero, porque, si bien no es totalmente imposible que un rico procure hacer oro sinincurrir en sospecha de lo mágico, los alquimistas, que no tienen mucho caudal, como casisiempre se quedan pidiendo limosna después de sus tentativas, o en acuñar moneda falsa. Acasolos químicos se enojaran contra mi por lo que digo, mas no soy el único de mi dictamen, queotros muchos gravísimos y doctísimos doctores le han sustentado. Fuera de que no alcanzo querespuesta puedan dar a la autoridad del Papa Juan XXII, el cual en su costitución: señalanseverísimas penas a los que vendan oro o plata fabricados por los alquimistas.

Com hem pogut constatar en el Manual dels Inquisidors de Nicolau Aymeric, algunsd´aquests astròlegs, químics o alquimistes van començar a ser perseguitssistemàticament per l´església. La Inquisició també perseguia l´alquimia perquè bastants

 prínceps es pensaven que podien fabricar or. Els filòsofs o teòlegs volien demostrar mitjançant els raonaments. La transmutació dels metalls era un principi admès encaraque hi havia molts xarlatans que s´aprofitaven d´això i feien creure que podien fabricar or. També els mags eren perseguits, encara que una relativa tolerància desembocava enuna acusació pública i en l´obertura d´una investigació que podia acabar amb

 penitències públiques o la més greu a la foguera o la forca. Tot i així, no es va evitar queentre els S. XIII i XVI fossin cada vegada més freqüents les anomenades “arts

màgiques” 

L´endevinació va ser considerada perniciosa per l´home medieval per part de laliteratura cristiana de l´època.El  Especulo de los legos del S. XV només condemna lesendevinacions com a pecats per als cristians.

Francisco Peña, un canonista espanyol, va ser l´encarregat de la reedició del Manualdels Inquisidors de Nicolau Aymeric a l´últim quart del S. XVI, enriquint el text quefeia referència a aquest tipus de qüestions:23 

Como en el caso de blasfemos, distinguiremos dos clases de adivinos y de videntes.

a)  Los simples adivinos o simples videntes: que únicamente practican la quiromancia (es decir,que prevén, mediante el examen de las líneas de la mano, los efectos naturales y lascircunstancias de la vida humana; o los que indican o revelan algo del presente, aunqueoculto, comparando la longitud de dos pajas y de muchos otros métodos. Sus actividades nocompeten a la Inquisición.

 b)  Los adivinos o videntes heréticos ( los que, para predecir el futuro, o para penetrar en elsecreto de los corazones, rinden al diablo culto de latría o de dulía, vuelven a bautizar a losniños, etc.)Estos son con toda evidencia herejes y la Inquisición debe tratarles como tales.

23Op. Cit. P. 43

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 20/27

Incluiremos en esta categoría de adivinos y de videntes heréticos a aquellos de los que sesepa- por su propia declaración o por deposición de terceros, o por haberles sorprendido enflagarante delito- que mezclan practicas heréticas en sus profecías y adivinaciones.Bautizar imágenes, rebautizar niños, untarse con crema santa, fumigar la cabeza de losdifuntos y cosas así, son todo prácticas heréticas. Los que las cometen deben ser considerados herejes. Como tal, se beneficiaran del perdón de los jueces si se arrepienten,abjuran o aceptan las penas que les impongan. En caso contrario, serán entregados, comoherejes impenitentes, al brazo secular para sufrir el suplicio del fuego.Cuando no se sepa con certeza absoluta si se ha ejercido este tipo de prácticas ( ya porque eladivino sospechoso no confiese, o porque no se deja convencer de error) pero haya indicios,hay que examinar bien estos indicios, y si son tales que justifiquen una muy alta sospecha deherejía, hay que obtener el tipo de abjuración prevista en caso de sospecha violenta; sesolicitará una abjuración por sospecha leve cuando los indicios resulten débiles.Si los indicios no fuesen claros y no se pudiera establecer más que el testimonio claro derumor público, simplemente se impondrá a quien sea objeto de tal rumor público una penacanónica.En caso de duda sobre el carácter herético de las prácticas a que se entregue el adivino en

cuestión ( por ejemplo, si el adivino se vuelve hacia el oriente, o pronuncia palabrasinusitadas o incomprensibles), el inquisidor no intervendrá y dejará que los jueces castiguenal adivino con arreglo a la práctica canónica.

Hi ha per tant, uns endevins que encara que practiquin la quiromància no son perseguits per la Inquisició, però aquells que per endevinar utilitzin invocacions al dimoni, han deser investigats per la Inquisició i considerats com a heretges, ja que convertien al diableen una divinitat. En aquest sentit, es consideraven pràctiques herètiques amb la finalitatde l´endevinació fer sortilegis invocant al diable o utilitzant ciris beneïts, aigua beneïdao recitant versicles de l´escriptura, del Pare Nostre o del Clergat per trobar coses

 perdudes, batejar imatges, rebatejar nens, fumigar el cap dels difunts, untar-se ambcrema santa, etc.

Els filtres d´amor s´utilitzaven amb la finalitat d´obtenir o dominar el desig amorós del´altre. En aquesta excepció la màgia es distancia de lo científicament correcte i admès,doncs pot caure en l´heterodoxia i herètic depenent de com es produeixi la invocació aldimoni.

Els alquimistes i astròlegs podien ser considerats especialment sospitosos d´heretgia per  part dels inquisidors. Francisco Peña, coautor del manual dels inquisidors juntamentamb Nicolau Eymeric afirmava contundentment “Los ejemplos de convivència entre

herejía, invocación de diablos y alquímia son numerosos para que entremos en detalles.Baste recordar el caso de Arnau de Vilanova de quien sabemos con certesa que eraalquimista y además, aparte de gran medico, gran hereje y demonólatra”24.

De tota manera, entre els segles XIV-XVI s´acceptava la màgia matemàtica i la màgianatural sempre i quan qui la practiqués no invoqués al diable.

24N. Eymeric y F. Peña, El manual de los inquisidores. Op. Cit. P 44

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 21/27

... pues hay que saber distingir dos clases de màgia: la màgia matemàtica y la màgia natural oelemental. En realidad, tanto una como otra son naturales y ambas pueden practicarse sinnecesidad de recurrir al diabló. La matemàtica, por medio de reglas aritméticas y geométricas, laelemental por otros medios de los que hablaré más adelante. La màgia natural consiste en lograr efectos maravillosos mediante la composición y la unión de ciertas coses. He aquí algunosejemplos: Se produce por efecto de màgia natural una mixtura que arde bajo el agua o que seinflama a los rayos del sol o se apaga con aceite una materia ardiendo mediante determinadométodo.

Con la màgia matemàtica, es decir, mediante la aplicación de los principios geométricos yaritméticos, se fabrican objetos maravillosos. Recordemos el caso de Architas que con estosmétodoshizo una paloma que volaba, el de Giorgio Capobianco Vicentino quien, con iguales

 procedimientos, construyó un barquito de plata que navegava solo y en el que los remoerosremaban, mientras que una mujer tocava la lira en la popa y, en la proa, ladraba un perro. ¿Elsecreto de este automatismo?: la sabia utilización de la fuerza del agua.

 No hay nada represnible en practicar estos dos tipus de màgia. Pero de estas dos magias ha

nacido una tercera: la màgia de brujería (benéfica) o malèfica, en la que se emplean muchos losencantamientos y las invocaciones a espíritus impuros. Era en sus orígenes una curiosidad

 perversa: alguien que admira los prodigios del automatismo y al ser incapaç de lograrlos, invocaal demonio y le suplica que le ayude para también poder él lograr tales maravillas. Es de éstos dequienes habla Eymeric cuando menciona los “magos heretizantes”: en realidad son los

 partidarios de este tipo de màgia que los griegos denominan gonteian o xakogian, màgia por medio de la cual se obtenían ( si creemos los testimonios de los poetes griegos) encantamientos,envenenamientos, etc.., con ayuda del diablo25.

També es va arribar a caracteritzar físicament als nigromants o mags herètics en el Manual dels Inquisidors:

En general, por efecto de visiones, aparicions y conversaciones con los espíritus del mal, tienenel rostro retorcido y la mirada torva. Se dedicant a adivinar el futuro, aun en coses que dependentunicamente de la voluntad de Dios o de la libertad de los Hombres. La mayoría recurren a laalquímia o la astrología. Si algien es presentado al inquisidor bajo la acusación de nigromància yel inquisidor ve que es astrólogo o alquimista, o adivino, ya cuenta con un indicio seguro: todoslos adivinos son, manifiestamente o a escondides, adoradores del diabló. Los astrólogs también,y los alquimistes lo mismo, pues cuando no logran sus fines piden consejo al diabló, le implorany le invocan. Y es evidente que al inplorarle, le veneran26.

Els alquimistes tampoc no es van escapar de les crítiques, certament anteriorment jas´havia publicat la butlla del papa Joan XXII “Super illius specula”, de 1326, en què estractava com a heretges als mags i als fetillers:

Sí que se criticará severamente el jucio de Eymeric sobre los alquimistes. Pero los reproches quese le hagan  al respecto son muy injustos pues existent innumerables argumentos para concluir que los alquimistes son unos impostores. No faltan autores que, sin temor a contradecirse en susargumentaciones, defienden la alquímia, però es mucho más prudente, mucho más cauto,atenerse a la opinión de los que la consideran inútil y, lo que es más, nefasta para la Sociedad.Sea lo que fuere, mientras podamos saber algun día con toda certesa si se puede produir por medio de la alquímia, oro, plata y piedras precioses (lo cual, en el fondo, no atañe directamenteal inquisidor), el inquisidor prestará suma atención a la posición de los que practicant la alquímia

25 Op. Cit., p. 162-163.26

Op. Cit., p. 162

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 22/27

y se mostrará más benévolo para con el alquimista afortunado que con el alquimista pobre. Elrico no se arriesgará a arruinarse haciendo alquímia y faclimente puede no llegar a invocar aldiabló si fracasa, fracaso que es seguro. Pero no puede decirse igual del alquimista pobre27.

En qualsevol cas, l´acusació en contra d´una persona per la realització d´activitats

sospitoses d´heretgeia podia tenir series conseqüències per al futur de la seva activitat professional si no s´actuava en rapidesa. En aquest sentit és clar l´exemple de 1464, enquè es va acusar de nigromant a Berenguer Gibert, mestre de la Universitat de Lleida ique per aquest motiu, quasi perd el seu lloc de treball.

Tot així, autors com Peña o Eimeric no van fer res més que reproduir idees expressadesanteriorment per pensadors de l´Alta Edat Mitjana com Isidoro de Sevilla, o el propiRoger Bacon, que havien establert una distinció entre la màgia relacionada ambl´obscurantisme, la superstició i la realització de cultes diabòlics, de la relacionada ambel domini de la natura i la pràctica de la denominada posteriorment com a màgia natural,

és a dir, el control d´unes tècniques racionals per poder contribuir a la curació d´una persona o a la construcció d´unes màquines amb alguna finalitat pràctica. Així, la màgiacerimonial o la nigromància era refusada i menystinguda pels mateixos personatgescitats, i encara molt més l´anomenada a finals del segle XV per Marsilio Ficino, lamàgia diabòlica. Aquest autor pensava que existia una màgia blanca que connectavadirectament amb la religió i en aquest sentit, era absolutament bo recórrer a les forcessuperiors divines de la seva pròpia esfera de creences. En aquesta línia, ressorgial´anomenada “màgia natural” com la part pràctica de la ciència de la natura i encara quehagués estat condemnada per alguns sectors eclesiàstics, va alliberar dins de certs límitsl´astrologia, i no es negava l´eficàcia dels talismans. Així, la màgia era considerada comel domini de les forces que eren capaces d´introduir-se activament en l´estructuraordenada i cristal·litzada de les coses, modificant les seves formes en noves maneres noordinàries. El mag era l´home capaç de transformar activament les vies acostumades dela realitat, introduint en elles certs procediments inusuals i subversius que revelaven eldomini de l´home sobre el conjunt de les criatures.

Marsili Ficino va defensar la seva obra de l´acusació de màgia feta per diversosambients eclesiàstics. Ficino creia que els filòsofs eren mags perquè s´ocupaven de laciència de la natura i treballaven sobre el pla natural. D´aquesta manera es va introduir 

el concepte de ciència als filòsofs i que alguns pensadors de la baixa edat mitjana nodubtaven en identificar com a mags.

Durant tota l´Edat Mitjana l´Església o alguns membres de la seva comunitat creientenir clara la distinció entre astronomia i astrologia. Isidoro de Sevilla afirmava:

La astronomia abraza el movimiento del cielo, el amanecer, el crepúsculo y el movimiento de lasestrellas y el origen de su nombre; la astrología por el contrario es en parte natural, en partesupersticiosa. Natural cuando se relaciona con el curso del sol, de la luna y de las estrellas y conciertas cuestiones referentes al tiempo. Supersticiosa es la que practican los que confeccionanhoróscopos (mathematici), los que predicen el porvenir a través de las estrellas y los que

27Op. Cit., p. 162.

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 23/27

disponen los doce signos del cielo sobre cada parte del alma y del cuerpo y se esfuerzan por  predecir los nacimientos y los muertos según el curso de las estrellas.

El problema doncs, radicava en que no es podia separar el càlcul matemàtic del´astrologia, es a dir, l´estudi científic de la situació i les relacions dels astres i “la

determinació de la seva influència” que englobava lo supersticiós, arbitrari i màgic quehi havia en ella. Separar les dues “ciències” era impossible perquè haguessin caigut a lamera contemplació i separat del caràcter pràctic. Aquest fet va possibilitar quel´astronomia s´introduís en els terrenys de l´astrologia i viceversa i que per aquestmotiu, els coneixements astrològics s´arribessin a ensenyar en les escoles medievals através del quadrívium.

En aquest sentit, podem arribar a pensar com E. Garín28, que la màgia va ser un motor revolucionari de la ciència

La màgia, esta classe especial de màgia, con todas sus contradiccions, con todos sus vestigios deviejas supersticiones es, sin embargo, la que nos abre los horizontes más significatives, la que imponeenergicamente una exigència capaz de subvertir, de destrozar y de transformar un mundo cuyas formes,fijadas por la intel·ligència, contemplades y veneradas por un saber estático y tradicional, quiere violar,destruir y transformar la potencia rebelde que compite con la Divinidad. Determinar la importància y lafunción de esta màgia, situada en el límite entre la renovación científica y la crisis religiosa, esindudablemente una tarea insoslayable para quien desee comprender los múltiples aspectos de la culturaeuropea en esta época compleja y variada que fue el Renacimiento.

Durant els segles XIV i XV el bruixot i la bruixa van formar part del paisatge de la

cristiandat medieval29. Amb freqüència es tractava de persones que amb les sevestècniques i pràctiques volien modificar la realitat personal d´unes altres sense queaquestes haguessin demanat cap intervenció. Aquestes intervencions podien ser sol·licitades per motius amorosos o amb l´objectiu de fer mal a aquestes persones.Moltes vegades els que eren acusats de bruixeria eren persones que coneixien el caràcter curatiu de les plantes com les comadrones, curanderes, persones que ajudaven a avortar a les dones que ho sol·licitaven... Aquesta era una època en que les deficiències de lamedicina eren encara enormes i molta gent buscava qualsevol tipus de remei o calmantdavant una medicina que era incapaç de solucionar els seus problemes. Aquesta

circumstància va fer que fossin considerats sospitosos per la cultura oficial, pelsclergues i en general per als governants, i es va crear una llegenda demonitzada entornd´aquestes persones, ja que darrere dels seus actes es trobava sempre el diable. Laliteratura cristiana i laica els va transformar de presumptes salvadors a emmetzinadors,

28 E. Garín, “Consideraciones sobre magia” a Medioevo y Renacimiento. Estudios e investigaciones,

Taurus, Madrid, 1991, p. 132-136.29 La legislació en contra de les bruixes que aviat van ser tractades com a persones que volaven,adoraven el diable, es menjaven a nens, etc, va ser emesa pels següents Papes: Eugeni IV (1437 i 1445),Calixte III (1457), Pius II (1459), Innocenci VIII, Alexandre VI (1484), Juli II, Lleó X (1521), Adrià d´Utretch(1523) i Clement VII (1524). Diferents llibres van recollir les presumptes maldats de les bruixes com el

“Tractatus exuisitissimus de magicis artibus et magorum maleficiis” de B. Basin (1483), el “Maellusmaleficarum”  d´Sprenger i Kraemer (1486), el “Tratado muy sutil y bien fundado de las supersticiones y 

hechicerías y varios conjuros” de Martín de Castañega (1529), etc.

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 24/27

de gent cristiana amb cert coneixement de la utilitat curativa de les herbes que recollienen gent diabòlica que es reunien en paratges apartats on celebraven aquelarres al voltantdel dimoni, el seu amo. Bruixots i bruixes eren acusats per excel·lència d´invocar alsdimonis amb la finalitat d´aconseguir els seus propòsits i objectius. Es va acusar a les

 bruixes de conspiració en contra dels homes, de realitzar vols nocturns, de renegar deDéu i de pactar amb el diable, de canibalisme, d´heretgia i d´organitzar-se en societatssecretes. En el desenvolupament de les seves activitats se les va acusar d´utilitzar herbes, pocions, encanteris, amulets i uns rituals específics.

Imatge 4 30 

Tanmateix, en aquest imaginari de persecució en contra de la bruixeria i les bruixes vanser molts els errors comesos per part de l´església i els seus representants. Un d´aquestsexcessos va ser el comès en la persona de Joana d´Arc: Bruixa o Santa? Bruixeria omàgia cristiana? Aquests són alguns dels interrogants que es troben darrere d´unsesdeveniments que van tenir lloc a la primera meitat del segle XV . Joana d´Arc va ser acusada de tenir poders màgics i va ser condemnada per la Universitat de Paris per idòlatra, supersticiosa i invocadora de dimonis. Només més endavant es va reobrir elseu expedient per afirmar que tot allò havia estat un error i va ser considerada heroïnade França. Avui en dia encara hi ha una escultura dedicada a ella a l´interior de lacatedral de Notre Dame de Paris.

30Extreta de http://leyendas333.blogspot.com.es/2008/12/los-siervos-del-diablo.html 9/04/12.

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 25/27

  Imatge 5 31 

31Extreta de http://www.david-guerrero.com/viajes/paris2005/notredame/index.html 9/04/12.

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 26/27

A mode de Conclusió

El desenvolupament de la màgia medieval beu de fonts d´autors grecs i llatins, entre elsquals destaquen el Disccórdies, els escrits d´Hipòcrates i Galè i els presumptes escritsd´Hermes Trismegristre. A la vegada, cal diferenciar entre aquella màgia suposadament

 practicada entre la gent considerada per les elits com a ignorant i aquella altra que es varefugiar entorn a filòsofs, metges o astrònoms de gran prestigi. Aquesta última va brillar de manera particular durant els segles XV i XVI.

Per d´altra part, ciència i màgia no van ser mai pols oposats en l´Edat mitjana. Inclús avegades va ser evident que de l´anomenat món de la màgia nasqués precisament laciència. L´estudi de la màgia és difícil, perquè la màgia en sí mateixa és complexa idiversa. També es pot dir el mateix en relació a la “ciència medieval” on era evident la

 presència d´elements de caràcter supersticiós i l´acceptació de raonaments sense cap

comprovació empírica. Es podria dir que va existir una “màgia natural” relacionada ambl´existència d´un poder ocult en determinats objectes sense que hi hagués unaintervenció exterior, i una màgia diabòlica, quan presumptament s´invoca als dimonis

 per aconseguir determinades finalitats. Al mateix temps, i des d´una altra perspectiva, lareligió catòlica va recórrer moltes vegades a procediments i rituals típics de la màgia,

 però en aquests casos s´invocava a Déu, a la Verge, als Sants... En aquestescircumstàncies, lògicament, les jerarquies eclesiàstiques no van posar en qüestió larealització de determinades pràctiques. La ciència oficial, en determinades conjunturesva menystenir a les considerades “arts màgiques”, encara que algunes van formar part

d´aquesta.

En general, la religió i els clergues van posar nombrosos entrebancs al desenvolupamentd´una determinada ciència-màgia, sobretot la relacionada amb la física, la química, lamedicina i el coneixement dels astres, però és important de senyalar que en moltesocasions els que van ser acusats de practicar les arts màgiques o rituals de caràcter màgic van ser precisament clergues, la majoria amb una elevada formació cultural.

Probablement, la màgia ( entesa quasi exclusivament com a fenomen supersticiós) noaportés massa al coneixement científic, encara que en opinió de molts historiadors,sense aquest coneixement màgic no hagués estat possible el desenvolupament posterior 

de les diferents disciplines científiques i per tant de la ciència. Però en el context de lacultura medieval cristiana europea, la màgia i la ciència només van entrar en “fissió”

quan la “màgia natural” va ser sospitosa de ser “màgia diabòlica”. Així mateix, la màgia

medieval no va ser quelcom específic d´un grup socioprofessional, sinó que van existir una sèrie d´elements de caràcter màgic dels que van participar els religiosos, les dones,les comadrones, els metges, els barbers, els curanderos, els mags, els alquimistes, elsendevins, els astrònoms i els astròlegs.

7/30/2019 màgia, ciència i religió a l´edat mitjana

http://slidepdf.com/reader/full/magia-ciencia-i-religio-a-ledat-mitjana 27/27

Bibliografia

E. GARCÍA FERNÁNDEZ (Coord.). Ciencia y magia en la Edad Media. Cuadernos delCEMYR 8. La laguna. 2000.

E. GARÍN. “Magia y astrología en la cultura del Renacimiento”. Medioevo yrenacimiento. Estudios e investigaciones. Taurus. Madrid. 1999.

D. JACQUART. C.TOMASSET. Sexualidad y saber médico en la edad media. Labor.Barcelona, 1999.

C.G. JUNG. Mysterium conjunctionis. Trotta. Madrid 2007. Obra completa vol. 14

R. KIECKHEFER. La magia en la Edad Media. Crítica. Barcelona, 1992.

H. KUNG, La mujer en el cristianismo, Trotta, Madrid, 2011.

B. MALINOWSKI. Magia, ciencia, religión .Ariel. Barcelona, 1994.

J. M. MILLÁS.  El libro de astrología de don Enrique de Villena. Estudios sobre laHistoria de la Ciencia española, Madrid, 1987.

LL. ORRIOLS, Les bruixes segrestades, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, 1994.

F. SECRET. La kabbala cristiana del Renacimiento. Taurus. Madrid, 1979.

Bibliografía a Internet:

ANÒNIM  Liber Sancti Iacobi http://personal.telefonica.terra.es/web/jmata/asociacion/liberpperegrinationis.pdf 

ANÒNIM. Picatrix

http://habilis.udg.edu/media/astro/files/picatrix.pdf  ALFONSO X EL SABIO. Las siete Partidas

http://www.vicentellop.com/TEXTOS/alfonsoXsabio/las7partidas.pdf  (9/01/12)

M. ELIADE. Herreros y Alquimistas

http://www.thuleitalia.net/Sitospagnolo/Eliade/Eliade,%20Mircea%20%20Herreros%20y%20alquimistas.pdf