Kant: el formalisme ètic

Ètica deontològica

u  L’important no és la finalitat de l’acció.

u  La moral s’ha de centrar en el deure (déon).

u A diferència de les ètiques anteriors, que són materials, la kantiana és formal.

Immanuel Kant (1724-1804)

u  Un dels filòsofs més rellevants de la història.

u  Forma part de la Il·lustració (segle XVIII).

u  M o l t d e s t a c a t e n t e o r i a d e l coneixement i ètica.

u  Obres morals més importants: Fonamentació de la metafísica dels costums, Crítica de la raó pràctica.

Crítica a les ètiques materials

u  Indiquen el contingut del que és bo (la vida contemplativa, el plaer, la utilitat).

u  Identifiquen el que és moralment bo amb una finalitat que ve donada de fora (heteronomia moral).

u Es basen en imperatius hipotètics: “Si vols B, fes A”.

u  Són morals interessades.

La proposta d’ètica formal

u Una ètica universal ha de ser formal, buida de contingut.

u  L’important no és el què sinó el com (la forma).

u Es basa en imperatius categòrics: “Fes A”.

u  La consciència es dóna a si mateixa la llei moral (autonomia).

L’imperatiu categòric

u 1. “Obra de tal manera que puguis voler que la màxima que regeix la teva conducta hagi de poder convertir-se en llei universal”.

u 2. “Obra de tal manera que facis servir la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi i mai merament com un mitjà”.

u  3. “Obra d’acord amb les màximes d’un membre legislador universal en un possible regne dels fins”.

Conclusions

u No hi ha res de bo o dolent més que la bona o dolenta voluntat.

u  L’ésser humà posseeix dignitat, té un valor absolut.

u Es tracta d’una ètica de mínims, fonament de les declaracions de drets.