Juny 2016 · 2016. 11. 30. · Juny 2016 Ajuntament de Colomers . Equip redactor ... 2016 i 2020....

Juny 2016

Ajuntament de Colomers

Equip redactor Joan Selis Llinàs, Ambientòleg del Consell Comarcal del Baix Empordà Responsables del seguiment del PAES Josep Manel López Gifreu, Alcalde Coordinació tècnica Diputació de Girona CILMA - Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques Gironines

1

Índex 1. EL PACTE D’ALCALDES 2

2. ANTECEDENTS I CONTEXT 3

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic 3 2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta 3 2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 4 2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic 4

3. METODOLOGIA 5

4. COLOMERS: ANTECEDENTS EN MATÈRIA DE SOSTENIBILITAT I CANVI CLIMÀTIC 6

4.1. Presentació del municipi 6 4.2. Documentació prèvia 8

5. INVENTARI DE REFERÈNCIA D’EMISSIONS DE COLOMERS 9

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES 9 5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament 10

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals 11 5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors 12 5.2.3. Flota municipal 13 5.2.4. Transport públic urbà 15

5.3. Producció local d’energia 15 5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW 15 5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració 15

6. PLA D’ACCIÓ 16

6.1. Presentació del pla d’acció 16 6.2. Objectius estratègics i quantitatius 17 6.3. Accions realitzades (2005-2012) 17 6.4. Accions planificades (2012-2020) 20 6.5. Taula resum 58

7. PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ 61

7.1. Actors implicats 61 7.2. Taller de participació - Planificació 61 7.3. Comunicació 62

8. PLA DE SEGUIMENT 64

9. PROPOSTA DE PLA D’INVERSIONS 65

ANNEXOS

Annex I: Seap Template

Annex II: Fitxes dels enllumenats

Annex III: Fitxes dels equipaments

Annex IV: Comunicació

2

1. El Pacte d’alcaldes El 24 de gener de 2014, el Ple de l’Ajuntament de Colomers va aprovar l’adhesió al Pacte d’alcaldes. Per tal de vetllar pel compliment dels compromisos del Pacte i de l’execució d’aquest Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible, l’Ajuntament ha designat el Sr. Josep Manel Lopez Gifreu (Alcalde) com a coordinador municipal del Pacte d’alcaldes.

El Pacte d’alcaldes és la primera iniciativa, i la més ambiciosa, de la Comissió Europea orientada directament a les autoritats locals i als ciutadans per prendre la iniciativa en la lluita contra el canvi climàtic.

L’estratègia del «20/20/20» de la Comissió Europea és la base del Pacte d’alcaldes (Covenant of Mayors), en què la Unió Europea atorga tot el protagonisme als municipis com a actors principals de l'acció de govern.

Tots els signants del Pacte d’alcaldes es comprometen, voluntàriament i unilateralment, a anar més enllà dels objectius de la Unió Europea i a adoptar el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20 % per l’any 2020 mitjançant la redacció i execució de plans d’acció per a l’energia sostenible (PAES), a favor de les fonts d’energia renovables i les tecnologies de millora de l’eficiència energètica. Els signants del Pacte tenen, doncs, l’objectiu de reduir les emissions de CO2

en més d’un 20 % el 2020, a través de l’eficiència energètica i les energies renovables. Per aconseguir aquest objectiu, les autoritats locals es comprometen a:

⋅ Preparar un inventari de referència d’emissions com a recull de les dades de partida;

⋅ Presentar un pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES), aprovat per l’ajuntament del municipi, en un termini màxim d’un any des de la data d’adhesió al Pacte, i esbossar les mesures i polítiques que es proposen executar per assolir els objectius;

⋅ Elaborar periòdicament, després de la publicació del PAES, un informe d’implantació que indiqui el grau d’execució del programa (cada dos anys) i un informe d’acció que mostri els resultats provisionals (cada quatre anys);

⋅ Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades, inclosa l'organització del Dia de l’Energia (jornades locals d’energia);

⋅ Difondre el missatge del Pacte d’alcaldes, en particular a altres autoritats locals a fi que s'hi adhereixin i participin en els esdeveniments més importants (per exemple, en les celebracions del Pacte d’alcaldes i en les sessions o tallers temàtics);

⋅ Acceptar, els signants, que deixaran de ser membres del Pacte en cas de no presentar a temps els diferents documents tècnics requerits (el document del PAES o els informes de seguiment).

Els resultats directes que obtenen els signants del Pacte són:

⋅ El fet de disposar d’una eina programàtica que permeti establir la política energètica a seguir fins al 2020. Aquesta eina ha de permetre establir les bases d’aquelles accions i mesures tècniques i econòmiques que caldrà desenvolupar per part del municipi.

⋅ Mitjans financers i suport polític en àmbit de la Unió Europea, a través de mecanismes financers concrets per ajudar els signants del Pacte a complir els seus compromisos.

⋅ Visibilitat pública, ja que la Comissió Europea s’ha compromès a donar suport a les autoritats locals que participen en el Pacte a través de celebracions conjuntes amb altres territoris, etc.

3

2. Antecedents i context

2.1. El Protocol de Kyoto i els programes europeus sobre el canvi climàtic

L’any 1997, en el marc de la tercera Cimera del Clima, es presentava el Protocol de Kyoto1, amb l’objectiu d’establir un protocol vinculant de reducció d’emissions de gasos d’efecte d'hivernacle (GEH). El compromís era reduir el 5 % dels GEH emesos l’any 1990 durant el període 2008-2012. Tot i que la Unió Europea el va signar l’any 1998 i el va ratificar el 2002, el protocol no va entrar en vigor fins al 16 de febrer de 2005, quan es va assolir el mínim de països necessaris per sumar, junts, un compromís de reducció de més del 55 % de les emissions de GEH del 1990. Actualment, hi ha 191 països que l’han ratificat.2

Quan la Unió Europea va signar el protocol, es va comprometre a reduir un 8 % els GEH emesos el 1990 i, per tant, va augmentar-ne l’exigència. Per tal de complir-lo va establir diverses accions i les va basar en el Programa Europeu sobre el Canvi Climàtic (PECC) i en el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte d'hivernacle dins de la UE. El PECC I es va iniciar l’any 2000. En una primera fase (2000-2001) va incloure dotze polítiques i mesures que calia dur a terme, i també va abordar la necessitat d’augmentar esforços en la investigació climàtica. En la segona fase (2002-2003) va facilitar la implantació de les polítiques i mesures de la primera, va investigar la viabilitat de mesures addicionals i va avaluar el potencial de reducció de les ja previstes. L’any 2005 s’inicia el PECC II3 amb l’objectiu d’incorporar noves polítiques i mesures per tal d’assolir reduccions més significatives després del 2012. També inclou grups que treballen en la captura i l'emmagatzematge de carboni, les emissions de vehicles lleugers, les emissions de l’aviació i l’adaptació als efectes del canvi climàtic.

2.2 L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta

Per tal de complir el Protocol de Kyoto, l’Estat espanyol va crear el Consell Nacional del Clima i l'Oficina Espanyola del Canvi Climàtic, així com la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic, per coordinar les polítiques de l’Estat amb les de les comunitats autònomes.

L’estratègia espanyola per al canvi climàtic i l’energia neta4 (EECCEL), horitzó 2007-2012-2020, és un instrument planificador que estableix el marc en què les administracions han d’actuar per tal d’adoptar polítiques i mesures per mitigar el canvi climàtic, pal·liar els efectes adversos del canvi climàtic i complir els compromisos internacionals adquirits per Espanya en matèria de canvi climàtic. A més, també inclou mesures per aconseguir consums energètics compatibles amb el desenvolupament sostenible. Aquesta estratègia inclou l’adopció de diverses mesures urgents, entre les quals l’elaboració del Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en España5, que l’any 2011 va ser revisat i substituït pel Plan de Acción de Ahorro y

1) <http://unfccc.int/kyoto_protocol/items/2830.php> 2) Status of Ratification of the Kyoto Protocol - United Nations Framework Convention on Climate Change. 3) <http://ec.europa.eu/clima/policies/eccp/index_en.htm> 4) <http://www20.gencat.cat/portal/site/canviclimatic/menuitem.c4833b494d44967f9b85ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=9406bb19697d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default> 5) <http://www.idae.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/relcategoria.1127/id.67/relmenu.11>

4

Eficiencia Energética 2011-20206. Aquest últim, a part d’avaluar l’eficiència de les seves propostes, estableix nous objectius per a dos horitzons: 2016 i 2020.

2.3. Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya

Fins al març de 2011 Catalunya tenia, d'una banda, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i, de l’altra, el Pla Català de Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012. Atès que ambdós plans s’han de revisar en breu, que hi ha una estreta relació entre energia i canvi climàtic, i que la planificació europea en matèria d'energia i clima té com a horitzó l’any 2020, el Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir optimitzar esforços i elaborar un únic pla: el Pla de l’Energia i del Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, els principals eixos estratègics del qual són:

⋅ Les polítiques d’estalvi i d’eficiència energètica seran elements clau per assegurar l’assoliment d’un sistema energètic sostenible per a Catalunya (sobre la base del sector transport, residencial ―domèstic i serveis― i industrial).

⋅ Les energies renovables com a opció estratègica de futur per a Catalunya.

⋅ La política energètica catalana ha de contribuir als compromisos de l’Estat espanyol de reducció de gasos d’efecte d'hivernacle en el si de la Unió Europea.

⋅ La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada.

⋅ La millora de la seguretat i la qualitat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya.

⋅ Les polítiques energètiques i ambientals catalanes han de tenir estratègies coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya, i integrar el desenvolupament social, econòmic i ambiental.

⋅ Acceleració de l’impuls a l'R+D+I de noves tecnologies en l’àmbit energètic.

⋅ L’actuació decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions públiques catalanes envers el nou model energètic com a element exemplar i de dinamització.

2.4. Municipis gironins contra el canvi climàtic

El 26 de setembre de 2008 va tenir lloc a Lloret de Mar la jornada «Els municipis gironins contra el canvi climàtic». L'objectiu principal va ser posar de manifest la importància que tenen els ajuntaments en la lluita contra el canvi climàtic. D’aquesta jornada, en va sortir un manifest a través del qual els municipis signants (seixanta-set ens locals) es comprometien a:

⋅ Col·laborar amb la Unió Europea per superar el «20/20/20».

⋅ Preparar un inventari de referència d’emissions i de partida.

⋅ Adaptar els municipis per emprendre les mesures necessàries contra el canvi climàtic.

⋅ Sensibilitzar la societat civil i difondre el manifest.

⋅ Compartir les experiències amb altres ens locals.

⋅ Prioritzar les accions de l’Agenda 21 que tinguin per objectiu reduir el canvi climàtic.

6) <http://www.idae.es/index.php/id.663/mod.pags/mem.detalle>

5

3. Metodologia La metodologia proposada per redactar el PAES de les comarques gironines ha estat elaborada per la Diputació de Girona i el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines). Aquesta metodologia s’ha realitzat a partir de la publicada per l’Oficina del Pacte d’Alcaldes per a l’Energia Sostenible.

La taula següent mostra les etapes principals del procés del PAES i els documents de referència publicats per la Diputació de Girona i el CILMA:

Taula 3.1. Les etapes principals del procés del PAES.

Fase Etapa Documents resultants

Documents de referència Termini

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte Adaptació de les estructures administratives municipals Obtenció del suport de les parts interessades

+ acord de Ple + formulari d’adhesió

+ proposta de model d’acord de Ple + formulari d’adhesió

-

Planificació

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions

+ IRE de l’ àmbit Ajuntament + SEAP Template

+ full de càlcul per a la sol·licitud de dades + IRE de les comarques gironines (àmbit PAES) + SEAP Template (àmbit PAES) per a cada municipi

Al cap d’un any

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho? Aprovació i presentació del pla

+ PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Implantació Implantació + PAES municipal + metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

+ informe d’implantació (cada dos anys) + informe d’acció (cada quatre anys)

Seguiment i informació

Seguiment Informació i presentació dels informes d’implantació i d’acció periòdics Revisió

+ revisió PAES municipal + ISE

+ metodologia per a la redacció dels PAES a les comarques gironines

Participació

Promoure activitats i involucrar la ciutadania i les parts interessades + PAES municipal


Anual

Organitzar activitats el Dia de l’Energia

+ informe de resultats (breu descripció de les activitats realitzades)


Font: Metodologia per a l’elaboració dels PAES a les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, maig de 2012.

6

4. Colomers: Antecedents en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic

4.1. Presentació del municipi

Colomers forma part de la comarca del Baix Empordà, província de Girona. El terme municipal té una extensió de 4,4 km2 i 41 m. d'altitud.

El terme municipal és el més petit del Baix Empordà, limita al nord amb Vilopriu; al sud, a l'altra banda del riu, amb el terme de Foixà, amb el poblet de Sant Llorenç de les Arenes. A l'est hi ha Jafre i Garrigoles, i a ponent Sant Jordi Desvalls i Gaüses (terme de Vilopriu).

La conca baixa del Ter s'obre al mar entre les Gavarres i el Montgrí. Comença després del Congost de Sant Julià de Ramis, per on el riu davalla a la plana empordanesa i acaba a les platges de Pals-l'Estartit. Colomers és al costat esquerre, a 18 Km de la seva desembocadura, edificat en un puig i s'estén a les terrasses formades pel riu i el torrent de Vilopriu.

MAPA SITUACIÓ DE COLOMERS

7

NUCLIS DE COLOMERS

8

POBLACIÓ7 Població (2005): 207 habitants Població (2012): 206 habitants Taxa de creixement: -0,069%

ACTIVITAT ECONÒMICA

2008 2012

HABITATGES I EQUIPAMENTS Nombre d’habitatges (2001): 137

Nombre d’habitatges (2001)8: 124

% habitatges segona residència: : 29,03% Nombre d’equipaments municipals: 5

CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES Altitud: 41 m Superfície: 4,4 km2 Graus dies de calefacció i refrigeració9: 1728

ESTRUCTURA DE LES REGIDORIES

Alcalde, Josep Manel Lopez Gifreu

Àrea de Salut i benestar: Sra. Roser Puntí Garriga

Àrea de Cultura i Lleure: Sr. Carles Domènech Massot

Àrea d’Obres i Serveis Municipals: Sr. Joan Bonany Prim

Àrea de Medi Ambient i Urbanisme: Sr. Xavier Pau Coll

4.2. Documentació prèvia

L’Ajuntament de Colomers ha realitzat diverses actuacions en matèria d'energia i de medi ambient, que han contribuït a la disminució de GEH a l’atmosfera.

A continuació, es llisten els estudis previs, ordenances i els plans aprovats que tenen incidència en aquests àmbits.

Taula 4.1. Documents que s’han tingut en compte a l’hora d’elaborar el PAES.

Tipus de document Nom Any

Pla Pla d’adequació de l’enllumenat exterior 2007

Pla Agenda 21 2007

Memòria Valorada Renovació de l’enllumenat públic per a la millora de l’eficiència energètica

2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament.

7) IDESCAT 8) Col·legi d’Aparelladors de Girona, Construcció d’habitatges a les comarques gironines (2000 – 2011), Gener de 2012. 9) ICAEN (graus dia 18/18)

9

5. Inventari de referència d’emissions de Colomers

5.1. Inventari de referència d’emissions: àmbit PAES

El 2005, el municipi Colomers va emetre 1.174,933 tn de CO2, que representen el 0,134% del conjunt de la comarca. Les emissions van ser de 5,68 tn CO2/càpita, inferior a les emissions per càpita de la comarca, que varen ser de 7,27 tn CO2/càpita, i també inferior al conjunt de les comarques gironines, que varen ser de 6,39 tn CO2/càpita. Figura 5.1. Síntesi dels resultats de l’inventari d’emissions de referència del municipi de Colomers.

Emissions generades: 1.174,93 tnCO2 Emissions per càpita: 5,68 tnCO2/càpita Factor d’emissió electricitat (2005): 0,481 tnCO2 / MWh

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ajuntament i de l’inventari de referència d’emissions de les comarques gironines. Diputació de Girona i CILMA, 2012. Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal) Les emissions dels edificis del sector terciari, al 2005, eren de 23,776 Tn CO2. Aquestes emissions són degudes principalment al consum d’electricitat amb unes emissions de 21,116 Tn CO2, seguidament de Gasoil C amb unes emissions de 1,84 Tn de CO2 i 0,82 Tn de CO2 pel GLP.

10

Edificis residencials Les emissions dels edificis residencials, al 2005, eren de 219,477 Tn CO2. Aquestes emissions són degudes principalment al consum d’electricitat amb 133,24 Tn de CO2, seguit de 56,17 Tn CO2 de gasoil C i 30,07 Tn de CO2 per GLP.

Transport urbà rodat: transport privat i comercial Les emissions associades al transport privat i comercial eren de 680,806 Tn CO2, d’aquestes 570,048 Tn CO2 són dels vehicles dièsel i 110,758 dels vehicles gasolina. L’any 2011, el parc de vehicles del municipi era de 99 vehicles gasoil i 86 gasolina d’aquests, 128 eren cotxes, 25 motocicletes i 5 tractors (Dirección General de Tráfico, DGT). Segons dades publicades per l’IDESCAT (enquesta de mobilitat obligada, 2001), el 35,29% de desplaçaments interns del municipi es realitzaven en vehicle privat de forma individual, un 0% vehicle de forma col·lectiva, 5,88% a peu i un 58,82% no es desplaça. Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans Les emissions associades a la recollida de residus eren de 205,893 tn CO2, 2005. El percentatge de recollida selectiva en pes era de 14,29%. El 0 % era FORM; el 2,47%, envasos; el 7,43 %, vidre, i el 4,39 %, paper i cartró. A l’any 2012, el percentatge de recollida selectiva en pes era del 45,63%. El destí final de la fracció rebuig era l’abocador de Solius de Llagostera/Santa Cristina d’Aro.

5.2. Inventari de referència d’emissions: àmbit Ajuntament

El 2005, els edificis públics, equipaments, instal·lacions i flota municipal de l’Ajuntament de Colomers varen consumir 108,496 MWh d’energia, que van suposar 44,978 tnCO2, fet que representa el 3,83 % del total d’emissions del municipi. El consum d’energia respecte al 2012 ha augmentat un 1,54%, i les emissions han disminuït un 3,64%. L’augment del consum d’energia, és per dues causes ben diferenciades. Una, per l’augment del consum dels equipaments, com a conseqüència del consum d’una bomba de bombeig que al 2005 no funcionava i que al 2012, ha funcionat part de l’any i també per l’augment del consum de l’espai format pel centre cívic i el consultori mèdic. Per altra banda, la flota municipal també ha incrementat notablement les seves emissions de CO2 degut a la implantació de la recollida de la fracció orgànica i de l’augment dels quilòmetres efectuats pel servei de la deixalleria mòbil i de la recollida de la fracció resta. Pel que fa a l’enllumenat, hi ha hagut una davallada important en el consum.

Figura 5.2. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de l’àmbit Ajuntament de Colomers.

Emissions generades a l’àmbit Ajuntament (tn CO2) Consum per fonts d’energia (MWh)

11

Consum (MWh) Emissions (tn CO2) Emissions (tn CO2 per capita)

2005 2012 2005 2012 2005 2012 Equipaments 13,579 16,615 6,531 7,992 0,0316 0,0388

Electricitat 13,59 16,62 6,53 7,99 0,0316 0,0388

Gasoil C 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Gas Natural 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

GLP 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Enllumenat públic 61,230 49,994 29,452 24,047 0,1423 0,1167 Electricitat 61,23 49,99 29,45 24,05 0,1423 0,1167

Flota municipal 33,687 45,870 8,994 12,247 0,0435 0,0595 Gasoil 33,69 45,87 8,99 12,25 0,0435 0,0595

Gasolina 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Transport públic urbà 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000 Gasoil 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Gasolina 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Total 108,496 112,479 44,978 44,286 0,2173 0,2150 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

5.2.1. Edificis i equipaments o instal·lacions municipals

L’any 2005 hi havia un total de 5 equipaments i instal·lacions municipals, 4 d’ells amb consum. Respecte a l’any 2012, hi continua havent 5 equipaments i instal·lacions municipals tots ells amb consum. Els consums energètics s’han augmentat notablement de 13,579 MWh (2005) a 16,615 MWh (2012) i les emissions també s’han disminuït de 6,531 Tn de CO2 a 7,992 Tn de CO2, representant un augment del 22,36%. L’únic consum energètic és l’elèctric. L’augment del consum bé donat per una bomba de bombeig que ha funcionat part de l’any 2012, i la qual no estava en funcionament a l’any 2005 i també per l’augment del consum de l’equipament compost pel Centre Cívic i el Consultori mèdic, que malgrat la substitució d’estufes elèctriques per bombes de calor, ha augmentat substancialment el seu consum.

Figura 5.3. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions dels edificis i equipaments/instal·lacions municipals de l’Ajuntament de Colomers. Emissions generades als edificis públics (tn CO2) Consum per fonts d’energia (equipaments)

12

Consum (MWh)

Electricitat Gasoil TOTAL

Tipus 2005 2012 2005 2012 2005 2012

Administració 10,38 4,13 0,00 0,00 10,38 4,13

Altres 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Educació 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Esports 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Sanitat 2,34 6,88 0,00 0,00 2,34 6,88

Sociocultural 0,84 3,93 0,00 0,00 0,84 3,93

Instal·lació 0,01 1,68 0,00 0,00 0,01 1,68

Total 13,579 16,615 0,00 0,00 13,579 16,615 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

Durant l’elaboració del PAES s’han analitzat de forma detallada els equipaments següents: Ajuntament, Centre d’Atenció Primària + Centre Cívic i el Local Social.

Els gràfics següents indiquen el consum de cadascun dels edificis i equipaments/instal·lacions del municipi.

Figura 5.4. Consums dels equipaments (any 2005 i 2012), respectivament, de l’Ajuntament de Colomers.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Colomers.

5.2.2. Enllumenat públic municipal i semàfors

El municipi de Colomers disposa a l’any 2012 d’un quadre d’enllumenat públic, el mateix que a l’any 2005. Durant aquests 7 anys s’han realitzat diverses actuacions de millora:

• Instal·lar el doble nivell a l’únic quadre del municipi.

13

• Substitució de 115 unitats d’equips existents de 125w de Vapor de Mercuri per equips de 70w de Sodi (Any 2010).

• Substitució d’1 llumenera de 125w de Vapor de Mercuri per equips de 70w de Sodi (Any 2010).

El resultat d’aquesta actuació és que el consum entre el 2005 i 2012 ha disminuït en un 18,35% en MWh i en un 17,95% en Tn CO2 per càpita.

Taula 5.1. Consum i emissions de l’enllumenat públic i dels semàfors de l’Ajuntament de Colomers.

Consum (MWh) Emissions (tn CO2) Emissions

(tn CO2 per capita) Ubicació 2005 2012 2005 2012 2005 2012 Nucli de Colomers 61,230 49,994 29,452 24,047 0,1423 0,1167

61,230 49,994 29,452 24,047 0,1423 0,1167 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament.

Figura 5.5. Consums per quadre d’enllumenat, comparativa 2005-2012.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’Ajuntament de Colomers.

Durant l’elaboració del PAES s’ha analitzat de forma detallada el quadre de llum.

5.2.3. Flota municipal

La flota municipal inclou només el consum del transport associat a la gestió dels residus, atès que el municipi no disposa de cap vehicle de la seva propietat. De la flota municipal podem comprovar que de l’any 2005 al 2012 s’ha incrementat notablement les emissions de CO2 dels transports, concretament ha augmentat un 36,17%. Figura 5.6. Síntesi dels resultats de l’inventari de referència d’emissions de la flota municipal de l’Ajuntament de Colomers.

14

Consum (MWh) Emissions (tn CO2) Emissions

(tn CO2 per capita) 2005 2012 2005 2012 2005 2012 Parc de vehicles ajuntament

0,000 0,000 0,000 0,000 0,0000 0,0000

Gasoil 0,000 0,000 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Gasolina 0,000 0,000 0,00 0,00 0,0000 0,0000

Transport associat a la gestió de residus

33,687 45,870 8,994 12,247 0,0435 0,0595

Rebuig 22,525 27,026 6,014 7,216 0,0291 0,0350

FORM 0,000 1,915 0,256 0,511 0,0012 0,0025

Deixalleria mòbil/Minideixalleria 0,958 6,299 0,000 1,682 0,0000 0,0082

Envasos 4,628 4,822 1,236 1,287 0,0060 0,0062

Vidre 0,948 0,986 0,253 0,263 0,0012 0,0013

Paper i Cartró 4,628 4,822 1,236 1,287 0,0060 0,0062

Transport escolar urbà 0,000 0,000 0,000 0,000 0,0000 0,0000

TOTAL 33,687 45,870 8,994 12,247 0,043 0,059

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per l’ajuntament. Parc de vehicles propietat de l’ajuntament A Colomes no hi ha parc de vehicles de propietat municipal.

15

Transport associat a la gestió de residus El consum d’energia i les seves emissions associades s’han incrementat en un 36,17%. Aquest augment important de les emissions és degut fonamentalment a tres causes: L’augment dels km de la fracció resta com a conseqüència de la reducció del nombre de municipis que recull l’empresa en la mateixa ruta, l’augment de la freqüència del servei de deixalleria mòbil i la implantació de la recollida de la fracció orgànica que es va iniciar a l’abril del 2006

Transport escolar urbà A Colomers no hi ha transport escolar urbà propi.

5.2.4. Transport públic urbà

A Colomers no hi ha transport públic urbà dins el propi municipi.

5.3. Producció local d’energia

5.3.1. Producció local d’energia elèctrica inferior a 20 MW

El municipi de Colomers no disposa d’instal·lacions de generació d'energia elèctrica de potència inferior a 20 MW: El factor d’emissió per a l’electricitat de 2005: 0,481 Tn CO2/MWh El factor d’emissió per a l’electricitat de 2012: 0,481 Tn CO2/MWh

5.3.2. Producció local de calefacció/refrigeració

No en disposa.

16

6. Pla d’acció

6.1. Presentació del pla d’acció

El pla d’acció del municipi de Colomers consta de 21 accions que suposen una reducció de 244,77 tn CO2 per l’any 2020 i equivalen a un 20,864% de les emissions del 2005.

Les accions es divideixen en quatre línies estratègiques:

1. Augmentar el grau d'estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, edificis residencials i el sector terciari.

2. Disminuir les emissions associades al transport urbà.

3. Incrementar la producció local d'energia al municipi i el consum d'energia renovable.

4. Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans.

El pla ordena les accions en funció dels sectors i camps d’acció següents:

Taula 6.1. Estructura de les accions en sectors i camps d’acció.

Sector Camp d'acció

1. Edificis, equipaments/instal·lacions

1.1. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals 1.2. Edificis i equipaments/instal·lacions del sector terciari (no municipals) 1.3. Edificis residencials 1.4. Enllumenat públic municipal

2. Transport 2.1. Flota municipal 2.2. Transport públic 2.3. Transport privat i comercial

3. Producció local d'energia

3.1. Hidroelèctrica 3.2. Eòlica 3.3. Fotovoltaica 3.4. Cogeneració de calor i electricitat

4. Calefacció i refrigeració urbanes 4.1. Cogeneració de calor i electricitat 4.2. Xarxa de calor

5. Planejament i ordenació del territori 5.1. Urbanisme 5.2. Planificació dels transports i la mobilitat 5.3. Normes per a la renovació i expansió urbana

6. Contractació pública de productes i serveis

6.1. Requeriments d'eficiència energètica 6.2. Requeriments d'energies renovables

7. Participació ciutadana

7.1. Serveis d'assessorament 7.2. Ajudes i subvencions 7.3. Sensibilització i creació de xarxes locals 7.4. Formació i educació

8. Altres sectors 8.1. Residus 8.2. Altres

Font: Elaboració pròpia a partir de la Guia: Como desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010. El pla integra les accions que s’han dut a terme durant el període 2005-2012, les quals es detallen a l’apartat 6.3 d’aquest document.

17

6.2. Objectius estratègics i quantitatius

El PAES de Colomers té 8 objectius estratègics, i el seu compliment suposarà un estalvi d’emissions de CO2 del 20,864 %.

� Realitzar les actuacions de millora de l’eficiència energètica en l’enllumenat exterior per reduir un 18,35% les emissions de CO2 respecte a l’any 2005.

� Realitzar actuacions de millora de l’eficiència energètica en els equipaments per reduir en un 17,505% les emissions respecte a l’any 2005.

� Reduir un 13,093% les emissions de CO2 en el transport de residus respecte a l’any 2012.

� A més a més dels 4 objectius anteriors, en tot l’àmbit ajuntament també s’haurà de reduir 2,85 Tn de CO2 respecte a l’any 2012.

� Reduir un 12,913% les emissions de CO2 en el transport privat i comercial respecte a l’any 2005.

� Reduir un 9% les emissions de CO2 en el sector residencial respecte a l’any 2005.

� Reduir un 9% les emissions de CO2 en el sector terciari respecte a l’any 2005.

� Reduir un 2,745% les emissions de CO2 en el tractament de residus respecte a l’any 2012.

6.3. Accions realitzades (2005-2013)

Durant el període 2005-2013 s’han realitzat i impulsat diferents accions que han contribuït a disminuir o incrementar les emissions de GEI a l’atmosfera.

A la taula següent es mostra la disminució o increment de les emissions pels diferents sectors del municipi entre el període del 2005-2013:

Sector Tn CO2

2005 Tn CO2

2011

Balanç

Tn CO2 Actuacions/Observacions

Enllumenat i semàfors 29,452 24,047 -5,405

Les actuacions de millora han consistit en la instal·lació de doble nivell a l’únic quadre d’enllumenat públic i la substitució de 116 punt de llum de Vapor de Mercuri per Sodi.

Equipaments 6,531 7,992 +1,461

Malgrat efectuar algunes millores en els equipaments, han augmentat les emissions degut a l’augment d’equipaments, han disminuït. .

Vehicles municipals 0 0 0

Transport de residus municipal 4,985 7,437 +2,452

S’ha incrementat les emissions degut a la implantació de la recollida selectiva de la FORM, augment dels km efectuats en la recollida de la fracció resta i augment del servei de deixalleria mòbil.

Tractament de residus 205,893 74,998 -130,895

S’ha augmentat el % de recollida selectiva al municipi amb la implantació de la recollida de l’orgànica i l’increment de la recollida selectiva de les diferents fraccions respecte a l’any 2005. També es fa una bonificació als compostaires.

18

Transport privat 684,815 681,934 -2,881

Edificis del sector terciari

219,477 219,477 0

Edificis domèstics 23,776 23,776 0

TOTAL 1.174,933 1.039,661 -135,268 S’ha reduït les emissions de CO2

en un 11,513% degut a l’enllumenat, transport

privat i tractament de residus.

Taula 6.2. Accions per línia realitzades en el període 2005-2013

Sec- tor

Camp d'acció Acció Any

Estalvi estimat

(tn CO2/any) (metodologia)

1. 1.4. Edificis i equipaments/instal·lacions municipals

1.4.1. Enllumenat exterior: Instal·lació de doble nivell a l’únic quadre d’enllumenat públic de Colomers. Substitució de 116 punts de llum de vapor de mercuri de 125 W, per equips de Sodi de 70 W.

2006-2013 5,405 (a)

2 2.3 Transport privat i comercial

2.3.4. Creació d’itineraris en bicicleta. Ja s’han realitzat una xarxa d’itineraris que uneixen el nucli de Colomers amb Vilopriu, Jafre i Flaçà (Xarxa Pirinexus)

2006-2012 2,881 (b)

8 8.1 Residus

8.1.1.S’ha augmentat el % de recollida selectiva al municipi amb la implantació de la recollida de l’orgànica, implantació de bonificació als compostaires i l’increment de la recollida selectiva de les diferents fraccions respecte a l’any 2005 degut a les campanyes de sensibilització

2006-2013 130,895 (c)

TOTAL (2005-2012) 139,181

a) Estalvi Tn CO2=( MWh enllumenat 2012*factor emissió: 0,481) – (MWh enllumenat 2005 *factor emissió: 0,481)

b) Km utilitzats en bicicleta pels habitants del municipi. S’estima un 10% dels habitants realitzaran trajectes curts de 4,125 km/dia (mitjana dels recorreguts amb els nuclis de l’entorn) durant 220 dies, per tant un total de 18.241,3 km any. Hi ha un 53,51% vehicles gasoil i un 46,49% de vehicles de gasolina al municipi (cens DGT). EE Tn CO2= EE Tn CO2 vehicles gasoil + EE tn CO2 vehicles gasolina EE Tn CO2 vehicles gasoil = 18.241,3 (km) *0,5351(%) * consum (l/km)*0,01 (MW/l)*0,267 (FE Tn CO2/MWh) EE Tn CO2 vehicles gasolina=18.241,3 (km) *0,4649(%) * consum (l/km)*0,0092 (MW/l)*0,249 (FE Tn CO2/MWh)

D’aquest càlcul es preveu que les actuacions realitzades fins avui són un 75%, quedaria un 25% restant que correspondria al foment de l’ús d’aquests itineraris, millores en la senyalització i nous aparcaments de bicis.

c) Càlcul de les emissions de CO2 d’acord amb la Guia metodologia de la diputació de Girona, amb dades pròpies del Consell Comarcal. Les dades de l’any 2005 són: 166,05 Tn rebuig, 8,5 Tn de paper, 4,78 Tn d’envasos, 14,40 Tn de vidre. A l’any 2012 són: 54,95 Tn rebuig, 11,37 Tn de paper, 8,51 Tn envasos, 11,23 Tn vidre, 15 Tn FORM, 0,898 Tn Poda, 0,172 Tn Voluminosos, 0,326 Raee’s, 0,008 Tn Piles, 0,051 Tn Tèxtil i 1,920 Tn (altres residus-Runa+REPQ).

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació facilitada per l’ajuntament.

Tenint en compte l’increment i estalvi en els diferents sectors entre l’any 2005 al 2013, es conclou que hi ha un estalvi de les emissions de CO2 del 11,876% entre l’any 2005 i 2013.

6.4. Accions planificades (2014-2020)

A partir de l’anàlisi de l’inventari d’emissions dels diversos sectors, l’anàlisi dels equipaments i de l’enllumenat i de la participació ciutadana, pel període 2014-2020 es planifiquen 18 accions que reduiran l’emissió de GEH a l’atmosfera en un 8,987% i que, sumades a les 3 anteriors, permetran assolir per l’any 2020 una reducció del 20,864%

19

1.1.1. Instal·lar interruptors horaris setmanals en el quadre elèctric del Centre d’Atenció Primària (CAP).

Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, els edificis residencials i el sector terciari

Objectiu Instal·lar interruptors horaris setmanals en els quadres per optimitzar l’horari d’encesa de les diferents instal·lacions per optimitzar el seu consum energètic.

Descripció A les escoles velles, concretament a l’edifici destinat al centre d’atenció primària (CAP) hi ha bombes de calor inverter, que actualment funcionen de dilluns a diumenge de 8 a 15h. Per tant, es proposa instal·lar un interruptor horari setmanal, en el CAP, i el qual sigui programable d’acord amb els horaris de l’activitat.

Diferents interruptors horaris:

Cost estimat

Cost acció: 200 € Cost abatiment: 142,96 €/Tn CO2 Amortització 0,1 anys

Consum

Consum actual 6,877 MWh/any Estalvi 2,908 MWh/any

Producció local d’energia

Tèrmica ---- MWh Elèctrica ---- MWh

Prioritat Calendari Responsable

Alta 2014-2015 Àrea de secretaria Indicadors seguiment Consum elèctric del CAP en base a les factures (MWh/any)

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Interruptors horaris setmanals: EE = Ce*0,80*0,70*FEENE*(12/49) En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Ce, Consum en MWh 0,80, 80% del consum és calefacció 0,70, 70% és el consum associat al Centre d’Atenció de Primària 12/49, Hores de funcionament actual setmana i hores de funcionament previst setmana FEENE, Factor d’emissió d’electricitat

1,399 tn CO2 /any S: Edificis,

equip./instal·lacions A: Edificis, equip./inst.

municipals

20

1.1.2. Estudi amb analitzadors de xarxa elèctrica en els equipaments amb més consum per detectar els consum "vampírics"


Objectiu Detectar consums innecessaris en tots els equipaments municipals

Descripció El responsable de manteniment de l’ajuntament comprovarà amb analitzadors de xarxa el funcionament dels diferents quadres elèctrics del diferents equipaments.. Per tant, s’haurà de comprar un analitzador de xarxa elèctrica de qualsevol model que existeix en el mercat.

Aquesta comprovació permetrà comprovar funcionaments anormals, optimitzar el sistema d’encesa i apagada, optimitzar la potència contractada, detectar consum innecessaris en els horaris que l’activitat està totalment sense funcionar.

Exemples d’analitzadors:

Cost estimat

Cost acció: 100 € Cost abatiment: 251 €/Tn CO2 Amortització Immediata

Consum





Alta 2014-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total d’energia dels edificis públics

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi del 5% en el consum energètic dels equipaments.


equip./instal·lacions A: Enllumenat públic

municipal

21

1.1.3. Instruccions d’ús i bones pràctiques energètiques en els edificis municipals


Objectiu Reduir el consum energètic de l’equipament degut a un bon ús de les instal·lacions per part dels usuaris

Descripció Pels equipaments municipals, concretament l’ajuntament, Consultori+Centre Cívic i el Local Social, es realitzaran unes instruccions d’ús i bones pràctiques energètiques. Aquestes instruccions es difondran a tot el personal per optimitzar l’ús energètic dels equipaments.

En aquestes instruccions energètiques abastaran els diferents grans sectors de consum (il·luminació, calefacció/climatització, aigua calenta sanitària, equips endollables, cuines...)

.

Cost estimat

Cost acció: 500 € Cost abatiment: 1.250 €/Tn CO2 Amortització 10 anys

Consum





Alta 2014-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment

Factures amb els consum elèctrics dels 3 equipaments municipals (L’ajuntament, Consultori+Centre Cívic i el Local Social)

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’estima que es pot estalviar un 5% del sector equipaments municipals.



municipals

22

1.1.4. Nomenar un responsable/gestor energètic municipal


Objectiu Portar un control i seguiment dels consums energètics dels equipaments i instal·lacions municipals, així com la realització de les actuacions encaminades a l’estalvi i eficiència energètic.

Descripció Es proposa la creació de la figura del gestor/a energètic amb l’objectiu de controlar de manera eficaç el consum energètic de totes les instal•lacions municipals, acció que suposa un reducció de les emissions de CO2, així com un estalvi econòmic.

Les tasques principals d’aquesta figura serien:

- Gestió centralitzada i contínua del consum energètic dels equipaments municipals.

- Gestió preventiva de les instal•lacions energètiques d’aquests equipaments.

- Detecció de disfuncions i aplicació de mesures d’estalvi i reducció de consum energètic sempre que sigui possible.

- Planificar les mesures d’estalvi i eficiència energètica a prendre en els equipaments.

- Planificar la incorporació d’energies renovables en els equipaments.

- Assessorament i formació en l’àmbit d’energia al personal municipal o personal responsable

dels equipaments municipals.

- Seguiment i avaluació del procés d’execució del PAES.

- Preparació de material divulgatiu adreçat a la ciutadania sobre les mesures aplicades per l’ajuntament en matèria de sostenibilitat energètica.

En el municipi de Colomers, aquest responsable recaurà en l’alcalde, el Sr. Josep Manel Lopez Gifreu.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: --- €/Tn CO2 Amortització Immediata

Consum





Alta 2014-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total d’energia dels edificis públics/ instal·lacions i l’enllumenat públic

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Un estalvi d’un 4% de l’àmbit ajuntament d’acord amb la Guia de la Diputació de Girona



municipals

23

1.1.5. Formar al gestor energètic sobre l’eficiència i estalvi energètic


Objectiu Formar al gestor energètic i encarregat de manteniment en l’eficiència i estalvi energètic perquè disposin dels coneixements per portar a terme les diferents actuacions energètiques

Descripció El gestor energètic i el responsable de manteniment hauran de realitzar cursos i assistir a jornades d’energia per assolir coneixements en:

• Energies renovables (calderes de biomassa, captadors solars, miniaerogeneradors...)

• Sistemes d’il·luminació eficients.

• Sistemes de calefacció/refrigeració eficients.

• Certificació energètica dels edificis

• Mobilitat sostenible.

• Equips electrònics i endollables eficients

Cost estimat

Cost acció: 200 € Cost abatiment: 625 €/Tn CO2 Amortització 1 any

Consum





Alta 2014-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total d’energia dels edificis públics/ instal·lacions i l’enllumenat públic

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’ un 1% del sector equipaments municipals i enllumenat segons la Guia de la Diputació de Girona.



municipals

24

2.1.1. Disminuir la freqüència de la recollida de la fracció resta

Línia Disminuir les emissions associades al transport urbà

Objectiu Reduir la freqüència del transport de residus per les diferents fraccions (paper, vidre, envasos, orgànica i rebuig)

Descripció Actualment, la freqüència de recollida de la fracció resta és de 3 dies/setmana durant tot l’any. Es preveu reduir la freqüència de la recollida de 3 dies/setmana a 2 dies/setmana durant 8 mesos a l’any.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: €/Tn CO2 Amortització ---

Consum





Alta 2014-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total d’energia dels vehicles de la recollida de residus

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi EE = Cv- Cvf *FEG En què, EE, estalvi emissions estimat, tnCO2 Cv, consum camions ruta actual en MWh, rebuig: 45,870 MWh, Cvf, consum camions ruta optimitzada en MWh, rebuig: 39,864 MWh FEG, Factor d’emissió gasoil 0,267tn CO2/MWh

1,604 tn CO2 /any

S: Transport A: Flota municipal

25

2.3.1. Promoció de l’ús de la bicicleta (millora dels itineraris, senyalitzacions, aparcaments...)


Objectiu Promocionar l’ús de la bicicleta per reduir les emissions de CO2.

Descripció La promoció de l’ús de la bicicleta implica les següents actuacions:

• Colomers ja disposa d’itineraris en bicicleta que uneixen amb tots els nuclis veïns, a excepció amb Sant Jordi Desvalls, amb el qual s’està planificant actualment la seva connexió. Per tant, es proposa la millora dels itineraris i senyalitzacions existents en el municipi que uneixen els seus itineraris amb la resta de municipis veïns.

• Aparcaments per a bicicletes en els diferents equipaments municipals i zones turístiques.

• Campanyes de difusió de l’ús de la bicicleta al municipi.

Cost estimat

Cost acció: 6.000* Cost abatiment: 6.243 €/Tn CO2 Amortització ---

*el cost és variable segons si cal adequar el ferm, tipus de pavimentació. Cal fer un estudi detallat

Consum

Consum actual 2.79,839 MWh/any Estalvi 3,689 MWh/any




Baixa 2015-2020 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Km de carrils bici realitzats i senyalitzats

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Km utilitzats en bicicleta pels habitants del municipi. S’estima un 10% dels habitants realitzaran trajectes curts de 4,125 km/dia (mitjana dels recorreguts amb els nuclis de l’entorn) durant 220 dies, per tant un total de 18.241,3 km any. Hi ha un 53,51% vehicles gasoil i un 46,49% de vehicles de gasolina al municipi (cens DGT). EE Tn CO2= EE Tn CO2 vehicles gasoil + EE tn CO2 vehicles gasolina EE Tn CO2 vehicles gasoil = 18.241,3 (km) *0,5351(%) * consum (l/km)*0,01 (MW/l)*0,267 (FE Tn CO2/MWh) EE Tn CO2 vehicles gasolina=18.241,3 (km) *0,4649(%) * consum (l/km)*0,0092 (MW/l)*0,249 (FE Tn CO2/MWh) D’aquest càlcul es preveu que les actuacions pendents de realitzar són un 25% que correspondria al foment de l’ús d’aquests itineraris, millores en els ferms i senyalització i nous aparcaments de bicis.

0,961 tn CO2 /any

S: Transport A: Transport privat i

comercial

26

2.3.2. Promocionar una plataforma per compartir vehicle al municipi/comarca


Objectiu Assolir que el transport privat sigui més eficient i permeti un estalvi de les emissions de CO2.

Descripció Crear una plataforma per compartir vehicle al municipi o comarca que permeti reduir sensiblement els km recorreguts pels diferents vehicles del municipi. Aquesta plataforma es realitzarà amb una pàgina web i també hi haurà links que enllaçarà amb altres pàgines webs comarcals.

Els avantatges de compartir vehicle són: • Contaminar menys • Gastar menys diners • Allargar la vida dels vehicles • Poder conversar i, si vols, fer amistat amb algú • Descongestionar el tràfic (perquè es redueix el nombre de vehicles)

Cost estimat

Cost acció: 1.000 Cost abatiment: 48,96 €/Tn CO2 Amortització ---

Consum





Baixa 2015-2020 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Nombre de persones usuàries de la plataforma per compartir vehicle.

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 3% d’estalvi d’acord amb la Guia de la Diputació de Girona.

20,424 tn CO2 /any


comercial

27

2.3.3. Instal·lar un punt de recàrrega de vehicles elèctrics


Objectiu Fomentar l’ús del vehicle elèctric mitjançant la instal·lació de punts de recarrega de vehicles elèctrics

Descripció Es proposa la implantació d’un sistema municipal de recarrega per a vehicles elèctrics amb l’objectiu de promoure l’adquisició progressiva d’aquest tipus de vehicles entre la població i aconseguir reduir les emissions de CO2eq associades als combustibles dels vehicles convencionals.

Des del punt de vista ambiental, el vehicle elèctric presenta avantatges respecte el vehicle de combustió interna pel que fa a eficiència energètica i emissions contaminants, malgrat que no podem considerar-lo exempt d’impactes. El vehicle elèctric al llarg de la seva vida pot estalviar entre 10 i 40 tones de CO2 en funció del recurs i de les tecnologies emprades en la generació de l’electricitat.

Els punts de recarrega per a vehicles elèctrics es poden situar als pàrkings públics municipals o fins i tot es pot modificar normativa per tal que els promotors d’obra nova incorporin places d’aparcament adaptades a aquests vehicles. En la mesura del possible, seria interessant que els punts de recarrega s’alimentessin de l’electricitat generada a partir d’energies renovables.

Es proposa la instal·lació d’un punt de recàrrega de vehicles elèctrics per una capacitat per a 2 vehicles.

Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents:

• Diagnosi i perspectives del vehicle elèctric a Catalunya.

• Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS).

Cost estimat

Cost acció: 3.500 € Cost abatiment: 827 €/Tn CO2 Amortització ---

Consum





Baixa 2015-2020 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum elèctric dels punts de recàrrega

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi 1,2% del parc dels vehicles seran elèctrics segons la guia de la Diputació de Girona.

4,234 tn CO2 /any


comercial

28

7.2.1. Bonificar la compra de vehicles de mínima emissió de CO2 i penalitzar els vehicles més emissors de CO2


Objectiu Incentivar la compra de vehicles de mínima emissió de CO2

Descripció L'Impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM), més conegut com l’impost de circulació, és un import d'àmbit local que grava la titularitat dels vehicles aptes per circular per les vies públiques. Actualment, la quota a satisfer es fixa en funció de la potència del vehicle, sense considerar cap indicador d’impacte ambiental.

L’acció planteja bonificar la quota d’aquest impost en funció de les emissions de CO2 del vehicle amb la finalitat d’introduir criteris ambientals en l’impost i impulsar la compra de vehicles més sostenibles per part dels ciutadans i empreses, ja que els vehicles a motor són una de les primeres causes de contaminació a les ciutats.

Es proposa que es bonifiquin els vehicles menys contaminants, establint un percentatge de bonificació a favor dels titulars de vehicles que, per la classe de carburant utilitzat o per les característiques dels seus motors es consideri que produeixen menor impacte ambiental. A mode d’exemple es podrien seguir els següents paràmetres per tal d’aplicar les bonificacions:

- Vehicle elèctric: exempt de l’IVTM.

- Vehicle híbrid: reducció del 80% en l’IVTM.

- Altres vehicles amb emissions inferiors o iguals a 110 g CO2/km: reducció del 60%.

- Altres vehicles amb emissions entre 111 g CO2/km i 120 g CO2/km: reducció del 40%.

També es poden contemplar penalitzacions econòmiques als vehicles contaminants en forma d'increments del 20% per als vehicles amb emissions iguals o superiors als 300 g CO2/km. Per obtenir més informació sobre els consums de carburant i les emissions de CO2 en vehicles nous es pot consultar el següent web: www.idae.es/coches/

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: €/Tn CO2 Amortització ---

Consum






Tones de combustibles fòssils i de biocombustibles venuts en una selecció d’estacions de servei representatives

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005

25,373 tn CO2 /any

S: participació ciutadana

A: Ajuts i subvencions

29

Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi: Es preveu que un 10% de la flota de vehicles siguin de baixes emissions de CO2 al 2020, repartits proporcionalment entre vehicles elèctrics, híbrids i convencionals de baixa emissió de CO2. A l’any 2020 tindrem 1.921,53 MWh vehicles de gasoil, 400,33 MWh vehicles de gasolina,85,91 MWh vehicle elèctric, 85,91 MWh vehicle híbrid i 86,17 MWh vehicle baixa emissió. El càlcul de les emissions de CO2 de cada tipologia de vehicle s’ha extret de:

Combust. consum

MWh/km Kg CO2/km Guia

gas-oil 0,069 l/km 0,00069 0,17181 Generalitat càlcul emissions GEI

gasolina 0,096 l/km 0,0008832 0,2358144 Generalitat càlcul emissions GEI

elèctric 0,18 kWh/km 0,00018 0,08658 Guia IVECAT 2010-2015

Híbrid o de baixa emissió

Reducció d’un 30% del consum i de les seves emissions respecte el gas-oil i gasolina

Pàgina web IDAE

30

7.2.2. Bonificar la llicència d’obres en els edificis residencials i terciaris amb una qualificació energètica A

Línia Augmentar el grau d’estalvi i eficiència energètica en els edificis públics, els edificis residencials i el sector terciari.

Objectiu Augmentar la construcció de nous edificis amb la qualificació energètica A per mitjà de la bonificació en la llicència d’obres.

Descripció Incorporar una bonificació en la llicència d’obres en els edificis residencials i terciaris de nova construcció o reforma que obtinguin una qualificació energètica A d’acord amb el RD 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic per a la certificació d’eficiència energètica d’edificis de nova construcció. La bonificació en la llicència d’obres estarà entre el 5-20% i s’incorporarà com a bonificació en les ordenances fiscals del municipi.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: €/Tn CO2 Amortització: ---

Consum






Consum total de combustibles fòssils i electricitat en edificis residencials. Consum total de combustibles fòssils i d’electricitat en el sector terciari

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’estima que al 2020 hi hagi com a mínim un 5% d’estalvi en el sector residencial i un 1% d’estalvi en el sector terciari degut a la nova instal·lació d’edificis amb la qualificació energètica A

6,081 tn CO2 /any



31

7.2.3. Bonificar la llicència d’obres per la implantació d’energies renovables


Objectiu Augmentar el nombre d’instal·lacions amb energia renovable en les llars i edificis terciaris del municipi per mitjà de la bonificació en la llicència d’obres.

Descripció Incorporar una bonificació en la llicència d’obres per les instal·lacions d’energies renovables que no siguin d’obligat compliment. Aquestes instal·lacions d’energies renovables poden ser: captadors solars, plaques fotovoltaiques, miniaerogeneradors, calderes de biomassa... La bonificació en la llicència d’obres estarà entre el 60-100% de la instal·lació renovable i s’incorporarà com a bonificació en les ordenances fiscals del municipi.

Cost estimat

Cost acció: 0 € Cost abatiment: €/Tn CO2 Amortització: ---

Consum





Alta 2014-2015 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment Consum total de combustibles fòssils i electricitat en edificis residencials

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Una implantació en un 5% de les llars o equipament terciari amb un estalvi del 30% a cada llar o equipament terciari segons la Guia de la Diputació de Barcelona

3,649 tn CO2 /any



32

7.3.1. Campanyes de sensibilització en l’estalvi energètic a la població i el sector terciari


Objectiu Sensibilitzar a la població en la importància de l’estalvi i eficiència energètica al sector domèstic i terciari

Descripció Per donar a conèixer a la població del municipi la importància de l’estalvi energètic a les llars i el sector terciari es portaran a terme diferents campanyes de sensibilització. Les campanyes de sensibilització consistiran en realitzar una campanya anual de sensibilització en l’estalvi energètic a les llars i al sector terciari. A les llars, la campanya es realitzarà en la setmana de l’energia. Està previst que l’inici de les campanyes sigui com a mínim a partir de l’any 2015.

Aquestes campanyes d’estalvi energètic consistiran en informar a la població de com estalviar energia a les llars i sector terciari, tant en il·luminació, Aigua calenta sanitària, calefacció/refrigeració, aparells endollables... així com de l’ús d’energia renovables i les millors tecnologies disponibles.

Cost estimat

Cost acció: 3.600 € Cost abatiment: 1.480 €/Tn CO2 Amortització ---

Consum





Baixa 2015-2020 Àrea de Secretaria Indicadors seguiment


Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’un 1% en el sector residencials i un 1% del sector terciari segons la Guia de la Diputació de Girona.

2,433 tn CO2 /any

S: Participació ciutadana

A: Sensibilització i creació de xarxes locals

33

7.3.2. Informar i fomentar els plans de renovació d’electrodomèstics i calderes d’alta eficiència


Objectiu Substituir els electrodomèstics i calderes ineficients de les llars del municipi i el sector terciari per altres d’alta eficiència

Descripció Es proposa la substitució progressiva dels electrodomèstics de línia blanca estàndard per d’altres amb etiqueta energètica de classe A o superior en l’àmbit domèstic i terciari mitjançant la informació i foment de les campanyes de renovació d’electrodomèstics.

L’etiqueta energètica informa sobre el consum energètic de l’aparell, és obligatori des del 1992 als electrodomèstics de línia blanca (rentadores, assecadores, rentadores/assecadores combinades, rentavaixelles, aparells aire condicionat, refrigeradors i congeladors) i estableix 7 nivells d’eficiència energètica, la lletra A pels més eficients i la lletra G pels menys eficients. En el cas dels frigorífics i congeladors s'han creat 3 categories més que superen l'A, i que s'indiquen com a A+, A++, etc.

L’objectiu de les campanyes és sensibilitzar i informar als ciutadans sobre l’estalvi energètic i la minimització dels impactes ambientals que suposa l’adquisició d’electrodomèstics d’alta eficiència energètica; així com assessorar sobre els Plans Renove d’electrodomèstics oferts des de l’Administració.

A part dels electrodomèstics també hi ha la informació i difusió de les calderes d’alta eficiència com són les calderes de condensació que tenen un rendiment d’un 105%, les calderes de baixa temperatura que tenen un rendiment del 95%. Aquestes calderes tenen rendiments molt superiors a les calderes convencionals que tenen rendiments de l’ordre del 85%.

El cost privat de l’actuació és calcula que arribarà a un 10% de les llars del municipi, que en aquest cas serien uns 20 habitatges. I el cost mitjà per habitatge s’ha estipulat en uns 835 €.

Aquesta campanya es realitzarà:

− Informant a la pàgina web d’energia dels electrodomèstics i calderes d’alta eficiència, així com informar de les noves subvencions de l’administració.

− Realitzant díptics informatius per a la població i sector terciari.

Cost estimat

Cost acció: 300 € (ajuntament)+ 16.700 € (privat)

Cost abatiment: 13.980 €/Tn CO2 Amortització ---

Consum







Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’arribarà a un 10% de les llars i edificis terciaris amb un estalvi del 5% del seu consum, segons la Guia de la Diputació de Barcelona.

1,216 tn CO2 /any



34

7.3.3. Informar i fomentar de la millora dels aïllaments dels edificis domèstics i terciaris


Objectiu Substituir o millorar els aïllaments dels edificis domèstics i terciaris per aconseguir un estalvi energètic

Descripció L’acció consisteix a promoure la millora dels aïllaments tèrmics i tancaments en els habitatges i edificis terciaris del municipi mitjançant campanyes d’informació i sensibilització centrades en l’estalvi energètic derivat d’aquestes millores.

L’aïllament tèrmic és clau per reduir l’ús de la calefacció a l’hivern i la refrigeració a l’estiu.

Algunes de les mesures que es poden prendre són la instal•lació de doble finestra o doble vidre a les finestres amb baixos valors de transmitància tèrmica (tancament estanc), millores que estalvien fins un 30% del consum energètic.

S’ha previst que cada habitatge de mitjana substituirà 5 finestres i una balconera, amb un cost mitjà per habitatge d’uns 2.950 €.

El paper de l’ajuntament és difondre aquesta informació mitjançant campanyes, que poden

incloure:

- mostres d’exemples d’instal•lacions i períodes de retorn.

- material informatiu.

- difusió de les subvencions pel canvi de finestres ofertades des de l’Administració.

- punts d’informació sobre l’aplicació de millores d’aïllament.

- informar sobre la campanya a través dels mitjans de comunicació i dels mitjans 2.0 (web

municipal, twitter, facebook, etc.).

- informar en campanyes puntuals com durant la Setmana Europea de l’Energia Sostenible.

Cost estimat

Cost acció: 300 € (ajuntament)+ 30.385 (privat)


Consum




Prioritat Calendari Responsable Alta 2015-2020 Àrea de Secretaria

Indicadors seguiment Consum total de combustibles fòssils i electricitat en edificis residencials

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Un estalvi d’un 5% de les llars amb un estalvi del 30% segons la Guia de la diputació de BCN i la Guia de solucions , vidres i tancaments de l’IDAE.

3,649 tn CO2 /any



35

7.3.4. Informar i fomentar la renovació de l’enllumenat eficient a les llars i edificis terciaris


Objectiu Substituir l’enllumenat de la llars i el sector terciari, tant interior com exterior, per enllumenat eficient

Descripció Fomentar i difondre a la població el sistemes d’il·luminació eficient, tant per l’enllumenat l’interior com de l’exterior.

En l’enllumenat exterior, cal difondre els canvis de l’enllumenat existent per d’altres més eficients, com són les làmpades de VSAP, hal·logenurs metàl·lics o leds, així com la instal·lació de lluminàries eficients amb un Flux d’hemisferi inferior < 1% i com la instal·lació de reguladors horaris, crepusculars...

En l’enllumenat interior, cal difondre els sistemes d’il·luminació eficients, com són els fluorescents T-5 amb balast electrònic, làmpades fluorescents compactes (baix consum) i els leds.

S’ha previst que cada habitatge de mitjana substituirà 20 punts de llum, amb un cost mitjà de 15 € i que això suposarà un cost mitjà de 300 € per habitatge que faci l’actuació.

Aquesta campanya es realitzarà:

− Informant a la pàgina web d’energia dels punts de llum més eficients, així com informar de les noves subvencions de l’administració.

− Realitzant díptics informatius per a la població i sector terciari

Cost estimat

Cost acció: 300€ (ajuntament)+ 3.090 € (privat)


Consum





Indicadors seguiment

Consum total d’electricitat en edificis residencials. Consum total d’electricitat en el sector terciari

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Un estalvi en un 5% de les llars amb un estalvi del 20% a cada llar segons Guia de la diputació de Barcelona.

2,433 tn CO2 /any



36

7.4.1. Fomentar els cursos de conducció eficient a la població.


Objectiu Difondre i fomentar els cursos de conducció eficient a la població.

Descripció L’acció consisteix a difondre els cursos de conducció eficient a la població amb l’objectiu de promoure un canvi d’hàbits en la conducció dels habitants i reduir significativament el consum de combustible dels vehicles. A més de difondre els cursos organitzats des de l’ICAEN també es realitzarà una xerrada a la població on s’exposaran les principals mesures per assolir una conducció eficient (mínim consum i mínimes emissions de CO2).

Els cursos de conducció eficient parteixen de la base que la forma de conducció influeix en el consum de combustible dels vehicles i en conseqüència en l’emissió de GEH a l’atmosfera associades a aquest consum.

• Per obtenir més informació es poden consultar els següents documents i adreces:

Manual de Conducció eficient per a conductors de turismes (IDAE i ICAEN)

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20turismes.pdf

Manual de Conducció eficient per a conductors de vehicles industrials (IDAE i ICAEN)

http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/2009_conduccio%20eficient%20vehicles%20industrials.pdf

Cost estimat

Cost acció: 300 € Cost abatiment: 11,02 €/Tn CO2 Amortització ---

Consum





Indicadors seguiment

Tones de combustibles fòssils i de biocombustibles venuts en una selecció d’estacions de servei representatives

Estalvi de les emissions de CO2 respecte 2005 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi S’estima que s’arribarà a un 20% de la població i hi haurà una reducció del 20% de les emissions a l’atmosfera (Estalvi entre un 15-25% d’acord amb la guia de conducció eficient de l’ICAEN).

27,232 tn CO2 /any


A: Formació i educació

37

8.1.1. Campanyes de recollida selectiva a la població i grans productors

Línia Disminuir les emissions associades al tractament de residus sòlids urbans

Objectiu Incrementar el % de la recollida selectiva (paper, vidre, envasos, FORM i residus de la deixalleria) del municipi respecte al rebuig

Descripció Es realitzaran campanyes de recollida selectiva a la població i grans productors,

Les campanyes de recollida selectiva a la població i grans productors es realitzaran bianualment amb la finalitat d’incrementar la recollida selectiva del paper, vidre, envasos i orgànica.

La campanya de recollida selectiva consistirà:

− Sessions informatives per explicar la gestió dels residus municipals i fomentar la recollida selectiva.

− Repartiment de material promocional ( bosses reutilitzables, cubells d’orgànica...)

Cost estimat

Cost acció: 3.500 € Cost abatiment: 1.700 €/Tn CO2 Amortització ---

Consum

Consum actual --- MWh/any Estalvi --- MWh/any




Indicadors seguiment % de recollida de la FORM i de les diferents fraccions

Estalvi de les emissions de CO2 Metodologia o fórmula de càlcul de l’estalvi Estalvi d’ un 1% del sector residus segons la Guia de la Diputació de Girona. Les emissions associades al tractament dels residus a l’any 2005 són de 205,893 Tn CO2 i a l’any 2012 de 74,998 Tn CO2.

2,059 tn CO2 /any S: Altres

A: Residus

38

6.5. Taula resum

Sectors

i camps d’acció

Accions

Responsable Calendari Cost (€)

Estalvi d’energia estimat

[MWh/any]

Producció d’energia estimada

[MWh/any]

Estalvi d’emissions de CO2 estimat

[tnCO2/any]

EDIFICIS, EQUIPAMENTS/INSTAL·LACIONS

Edificis i equipaments/ instal·lacions municipals

1.1.1. Instal·lar interruptors horaris setmanals en el quadre elèctric dels equipaments Àrea de Secretaria 2014-2015 200 2,908 --- 1,399

1.1.2. Estudi amb analitzadors de xarxa elèctrica en els equipaments amb més consum per detectar els consum "vampírics"

Àrea de secretaria 2014-2015 100 0,830 --- 0,399

1.1.3. Instruccions d’ús i bones pràctiques energètiques en els edificis Municipals Àrea de secretaria 2014-2015 500 0,747 --- 0,359

1.1.4. Nomenar un responsable/gestor energètic municipal Àrea de secretaria 2014-2015 0 4,499 --- 1,771

1.1.5. Formar al gestor energètic sobre l’eficiència i estalvi energètic Àrea de secretaria 2014-2015 200 0,666 --- 0,32

Enllumenat públic *Canviar les làmpades ineficients a VSAP i instal·lació de doble nivell al quadre d’enllumenat Àrea de secretaria 2006-2012 --- 11,236 --- 5,405

TRANSPORT

Flota Municipal 2.1.1. Disminuir la freqüència de la recollida selectiva de rebuig


Transport privat i comercial

2.3.1. Promoció de l’ús de la bicicleta (millora dels itineraris, senyalitzacions, aparcaments...) Àrea de secretaria 2015-2020 6.000** 3,689 --- 0,961

2.3.2. Promocionar una plataforma per compartir vehicle al municipi o comarca Àrea de secretaria 2015-2020 1.000 77,395 --- 20,424

2.3.3. Instal·lar un punt de recàrrega de vehicles elèctrics Àrea de secretaria 2015-2020 3.500 23,187 --- 4,234

*Creació d’itineraris en bicicleta. Ja s’han realitzat una xarxa d’itineraris que uneixen el nucli de Colomers amb Vilopriu, Jafre i Flaçà (Xarxa Pirinexus)*

Àrea de secretaria 2006-2012 --- --- --- 2,881

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Ajudes i subvencions 7.2.1. Bonificar la compra de vehicles de mínima emissió de CO2 i penalitzar els vehicles més emissors de CO2


39

Sectors

i camps d’acció

Accions

Responsable Calendari Cost (€)

Estalvi d’energia estimat

[MWh/any]

Producció d’energia estimada

[MWh/any]

Estalvi d’emissions de CO2 estimat

[tnCO2/any]

7.2.2. Bonificar la llicència d’obres en els edificis residencials i terciaris amb una qualificació energètica A Àrea de secretaria 2014-2015 0 16,856 --- 6,081

7.2.3. Bonificar la llicència d’obres per la implantació d’energies renovables Àrea de secretaria 2014-2015 0 10,113 --- 3,649

Sensibilització i creació de xarxes locals

7.3.1. Campanyes de sensibilització en l’estalvi energètic a la població i al sector terciari

Àrea de secretaria 2015-2020 3.600 6,742 --- 2,433


Àrea de secretaria 2015-2020 300

(ajuntament) + 16.700 (privat)

3,371 --- 1,216

7.3.3. Informar i fomentar de la millora dels aïllaments dels edificis domèstics i terciaris Àrea de secretaria 2015-2020

300 (ajuntament)+ 30.385 (privat)

10,113 --- 3,649

7.3.4. Informar i fomentar la renovació de l’enllumenat eficient a les llars i edificis terciaris Àrea de secretaria 2015-2020

300 (ajuntament)+ 3.090(privat)

6,742 --- 2,433

Formació i educació 7.4.1. Fomentar els cursos de conducció eficient a la població Àrea de secretaria 2015-20205 300 103,194 --- 27,232

ALTRES SECTORS

Residus

8.1.1. Campanyes de recollida selectiva a la població i grans productors Àrea de secretaria 2015-2020 3.500 --- --- 2,059

*Implantació de la recollida de la orgànica, bonificació als compostaires i augmentat del % de recollida selectiva al municipi

Àrea de secretaria 2006-2012 --- --- --- 130,895

40

7. Pla de participació i comunicació

7.1. Actors implicats

El conjunt de la societat té un paper rellevant per fer front al canvi climàtic. La participació de la societat i dels actors directament relacionats en el procés d’elaboració del PAES és necessària per poder proposar les accions i dur-les a terme.

La taula següent identifica els possibles actors que s’han implicat en el procés d’elaboració del PAES del municipi de Colomers:

Taula 7.1. Actors implicats en el procés d’elaboració del PAES. Tipologia de persones i/o organismes

Actors Convocat al taller

Participació al taller

Alcalde X X

Ajuntament Regidor d’Obres i Serveis Municipals X

Manteniment X X

Font: Elaboració pròpia.

7.2. Taller de participació - Planificació

El taller de participació es va realitzar el 15 de Març, a l’ajuntament, amb una durada de 50 minuts. Es varen convocar, a través de l’ajuntament, tots els actors indicats anteriorment.

Al taller, hi varen assistir 2 persones.

A continuació, es presenten les propostes d’accions identificades al taller i que s’han incorporat al PAES. En cas que l’acció no s’hagi incorporat al pla d’acció, s’indica la justificació tècnica.

Taula 7.2. Proposta d’accions inicials àmbit ajuntament.

Proposta Incorporació al PAES? Justificació

Instal·lar un sistema de telegestió i control energètic del quadre d’enllumenat públic No

És considera que ja s’han canviat les làmpades de Vapor de Mercuri per Vapor de Sodi de menor potència i també s’ha instal·lat un sistema de doble nivell.

Instal·lar plaques fotovoltaiques en un edifici emblemàtic municipal Per autoconsum. No

L’elevat cost de l’actuació la fa inviable.

Creació d’itineraris per a bici per unir Colomers amb els municipis del voltant Sí

Actualment, hi ha connexions amb els municipis de Vilopriu, Jafre i Flaçà, i s’està en converses amb Sant Jordi Desvalls per fer

41

la connexió.

Bonificació als compostaires en la taxa d’escombreries Si

Es considera dins d’actuacions fetes, atès que ja s’estava aplicant i en part han contribuït a la disminució de les Tn de CO2

Font: Elaboració pròpia.

Per la realització del taller de participació s’ha realitzar una presentació amb PowerPoint amb la descripció de pacte d’alcaldes, l’inventari de referència de les emissions de CO2 i les principals actuacions del PAES. A més, també es va repartir un petit qüestionari als assistents on havien de prioritzar les diferents actuacions, podien fer comentaris de les actuacions proposades i proposar noves actuacions.

Altres comentaris a les actuacions proposades en el PAES:

1) S’han de prioritzar totes les actuacions que siguin de bon funcionament i ús de les instal·lacions davant d’actuacions més tecnològiques i que sempre són més cares. Per tant, cal potenciar la formació i instruccions al personal dels diferents equipaments.

2) S’ha comentat que quasi tots els punts de recollida de residus incorporen les 5 fraccions (paper, vidre, envasos, orgànica i rebuig), i per tant, es faciliti la recollida selectiva als habitants del municipi. Els punts que no en disposen és perquè l’orografia del municipi no permet estendre el sistema de recollida selectiva a tot el municipi.

7.3. Comunicació

La taula següent indica les accions de comunicació que s’han dut a terme durant el procés d’elaboració dels PAES en la fase inicial i de planificació.

Taula 7.4. Instruments de participació i comunicació durant la fase d’inici i planificació del PAES.

FASE ETAPA GRAU

IMPLICACIÓ INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ/COMUNICACIÓ

Instrument Objectiu

Inici

Compromís polític i signatura del Pacte

Informació i educació

Web* Informar la ciutadania de la signatura del Pacte d‘alcaldes i de l’inici dels treballs.

Adaptació de les estructures administratives municipals Taller de participació i

mail.

Informar els treballadors municipals i responsables polítics de la signatura del Pacte d’alcaldes, dels compromisos adquirits, afavorir la recollida de dades, guanyar legitimitat i involucrar les persones amb poder de decisió.

Aconseguir el suport de les parts interessades

Planificació

Avaluació del marc actual, que inclou l’informe de referència d’emissions


Web* Presentar els resultats de l’IRE a la ciutadania.

Participació i consultes

Taller de participació Presentar els resultats de l’IRE als actors implicats.

Establiment de la visió: on volem anar? Elaboració del pla: com volem aconseguir-ho?


Web*

Informar la ciutadania i validar les accions. Implicar els responsables de la gestió energètica dels equipaments municipals en la presa de decisions. Guanyar legitimitat i suport polític.

42

FASE ETAPA GRAU

IMPLICACIÓ INSTRUMENTS DE PARTICIPACIÓ/COMUNICACIÓ

Instrument Objectiu

Aprovació i presentació del pla


Web*

Font: Elaboració pròpia a partir de la guia Como desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010. *Actuacions que es realitzaran en un període màxim de 6 mesos.

A l’annex I d’aquest document s’inclou una còpia dels instruments de comunicació.

Cal destacar que, un cop aprovat el PAES per Ple, caldrà fer difusió de les actuacions que l’ajuntament desenvolupi. Per tal de donar visibilitat als projectes executats en l’àmbit de totes les comarques gironines, caldrà informar la Diputació de Girona i el CILMA de les actuacions. A més, l’ajuntament també haurà de fer difusió de les actuacions i dels resultats a través dels seus canals de difusió habituals.

L’Ajuntament de Colomers, com a signatari del Pacte d’alcaldes, es compromet a organitzar cada any accions pel Dia de l’Energia, i a promoure activitats i involucrar-hi la ciutadania i les parts interessades.

43

8. Pla de seguiment Els signataris del Pacte d’alcaldes es comprometen a presentar:

1) Un informe d’implantació del PAES cada dos anys.

Aquest informe inclourà informació quantitativa sobre les accions implantades i el seu impacte sobre el consum d’energia i les emissions de CO2. També inclourà una anàlisi del procés d’implantació del PAES que faci referència a les mesures correctores i preventives quan sigui necessari. Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per poder elaborar aquest informe.

2) Un informe d’acció del PAES cada quatre anys.

Aquest informe contindrà la informació indicada per a l’informe d’implantació del PAES i l’inventari de seguiment d’emissions (ISE). Es preveu que la Comissió Europea subministri una plantilla específica per a cada tipus d’informe.

Per tal d’avaluar el progrés i els resultats del PAES s’han identificat els indicadors següents per a cada sector.

Taula 8.1. Proposta d’indicadors. Sector Indicador

Transport

Km de carril bici

Km de vies per a vianants / km de vies municipals Consum total d’energia del parc de vehicles propietat de l’ajuntament Consum total d’energia dels vehicles de la recollida de residus Nombre de vehicles que passen per un punt fix a l’any/mes (agafar un punt o carrer representatiu) Consum total d’energia en forma de combustibles renovables per part de les flotes de l’Administració pública % de població que viu dins d’un radi inferior a 400 m d’una parada d’autobús Tones de combustibles fòssils i de biocombustibles venuts en una selecció d’estacions de servei representatives Nombre de persones usuàries de la plataforma per compartir vehicle.

Edificis, equipaments/instal·lacions

% de llars amb la qualificació energètica A/B/C Consum total d’energia dels edificis públics Consum total d’electricitat de l’enllumenat públic Consum total d’energia dels edificis públics i enllumenat Consum total d’electricitat en edificis residencials Consum total de combustibles fòssils en edificis residencials Consum total d’electricitat en edificis del sector terciari Consum total de combustibles fòssils en edificis del sector terciari

Producció local d’energia Electricitat produïda en instal·lacions locals

Calefacció i refrigeració urbanes Nombre d’edificis residencials que utilitzen xarxa de calor Nombre d’edificis del sector terciari que utilitzen xarxa de calor

Contractació pública de productes i serveis % d’electricitat ecològica comprada per l’Administració pública

Participació ciutadana Nombre de ciutadans que assisteixen a activitats sobre eficiència energètica i energia renovable

Altres (residus) % de recollida de la FORM i de les diferents fraccions

Font: Elaboració pròpia a partir de la Guía: Como desarrollar un plan de acción para la energía sostenible. Unió Europea: Comisión Europea; Centro Común de Investigación; Instituto para la Energía, 2010.

Aquests indicadors s’hauran de definir i descriure amb més detall un cop la Comissió Europea hagi publicat la guia específica sobre el seguiment i la presentació dels informes.

44

9. Proposta de pla d’inversions Aquest pla d’inversions identifica, pel període 2014-2020, les accions que caldrà dur a terme per tal d’assolir l’objectiu i el cost associat. Les accions es divideixen en dos períodes: curt termini (2014-2015) i llarg termini (2015-2020). L’informe d’implantació del PAES haurà d’actualitzar aquest pla d’inversions. La taula següent recull les accions identificades pel PAES en funció de la previsió del seu període d’implantació. Taula 9.1. Síntesi del pla d’inversions.

Termini Nombre d’accions

Cost inversió privada (€)

Cost Ajuntament (€) Cost total (€)

Curt termini (2014-2015) 9 0 1.000 1.000

Llarg termini (2015- 2020) 9 50.175 18.800 68.975

Font: Elaboració pròpia. Els costos totals, costos d’abatiment, període d’amortització per a les diferents accions estan detallades en l’apartat 6.4 d’Accions Proposades (2014-2020) i en la taula resum de l’apartat 6.5. Pel que fa al cost d’inversió privada i possibles vies de finançament es tindran en compte les ajudes econòmiques i materials de les diferents administracions públiques (Unió Europea, Estat Espanyol, Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona...) i dels diferents organismes públics (IDAE, ICAEN...) i atès que a dia d’avui es desconeixen quines ajudes hi haurà no es pot desglossar el cost que tindrà per part de l’ajuntament i el cost d’altres organismes o entitats privades. Curt termini (2014-2015)

Acció

Cost d’abatiment

(€/tn CO2 estalviada)

Període d’amortització

(any)

Possibles vies de

finançament

Cost inversió privada

(€)

Cost Ajuntament

(€)

Cost total (€)

1.1.1. Instal·lar interruptor horari setmanal en el quadre elèctric de l’equipament del Centre d’Atenció Primària

142,96 0,1 (*) --- 200 200

1.1.2. Estudi amb analitzadors de xarxa elèctrica en els equipaments amb més consum per detectar els consums “vampírics”

251 Immediat (*) --- 100 100

1.1.3. Instruccions d’ús i bones pràctiques energètiques en els edificis municipals

1.250 1 (*) --- 500 500

1.1.4. Nomenar un responsable/gestor energètic municipal

--- Immediat (*) --- 0 0

1.1.5. Formar al gestor energètic sobre l’eficiència i estalvi energètic

625 1 (*) --- 200 200

2.1.1. Disminuir la freqüència de la recollida selectiva de rebuig

--- --- (*) --- 0 0

45

7.2.1. Bonificar la compra de vehicles de mínima emissió de CO2 i penalitzar els vehicles més emissors de CO2

--- ---- (*) --- 0 0

7.2.2. Bonificar la llicència d’obres en els edificis residencials i terciaris amb una qualificació energètica A

--- ---- (*) --- 0 0

7.2.3. Bonificar la llicència d’obres per la implantació d’energies renovables

--- ---- (*) --- 0 0

TOTAL 1.000

Llarg termini (2015-2020)

Acció

Cost d’abatiment

(€/tn CO2 estalviada)

Període d’amortització

(any)

Possibles vies de

finançament

Cost inversió privada

(€)

Cost ajuntament

(€)

Cost total (€)

2.3.1. Promoció de l’ús de la bicicleta (millora dels itineraris, senyalitzacions, aparcaments...)

6.243 --- (*) --- 6.000** 6.000

2.3.2. Promoció d’una plataforma per compartir vehicle al municipi o comarca

48,96 --- (*) --- 1.000 1.000

2.3.3. Instal·lar un punt de recàrrega de vehicles elèctrics

827 --- (*) --- 3.500 3.500

7.3.1. Campanyes de sensibilització en l’estalvi energètic a la població i el sector terciari

1.480 --- (*) --- 3.600 3.600


13.980 --- (*) 16.700 300 17.000

7.3.3. Informar i fomentar de la millora dels aïllaments dels edificis domèstics i terciaris

8.409 --- (*) 30.385 300 30.685

7.3.4. Informar i fomentar la renovació de l’enllumenat eficient a les llars i edificis terciaris

1.393 --- (*) 3.090 300 3.390

8.1.1. Campanyes de recollida selectiva a la població i grans productors

1.700 --- (*) --- 3.500 3.500

7.4.1. Fomentar els cursos de conducció eficient a la població

11,02 --- (*) --- 300 300

TOTAL 68.975

* Pel que fa al cost d’inversió privada i possibles vies de finançament es tindran en compte les ajudes econòmiques i materials de les diferents administracions públiques (Unió Europea, Estat Espanyol, Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona...) i dels diferents organismes públics (IDAE, ICAEN...) ** Caldrà realitzar un estudi de detall per avaluar el cost real de l’actuació, l’import col·locat és un estimació.

Annex I: Seap Template

1) Overall CO2 emission reduction target 20,864

(%) by 2020

Please tick the corresponding box:

2) Long-term vision of your local authority (please include priority areas of action, main trends and challenges)

3) Organisational and financial aspects

Sustainable Energy Action Plan (SEAP) template

This is a working version for Covenant signatories to help in data collection. However the on-line SEAP template

available in the Signatories’ Corner (password restricted area) at: http://members.eumayors.eu/

is the only REQUIRED template that all the signatories have to fill in at the same time when submitting the SEAP in their own (national) language.

OVERALL STRATEGY

Absolute reduction

Generalitat, Diputació de Girona, IDAE, ICAEN, FESCO2(Ministerio), Intelligent Energy Europe, Life+

69.975 euros

Per capita reduction

To reduce, at least, 17,505% of CO2 emissions to 2012 from municipal buildings and equipment/faicilites. To implement low cost energy efficiency actions in: Civic Center and Medical Center. To reduce, at least, 18,35% of CO2 emissions to 2012 from municipal public lighting

consumption. To reduce 18,34% of CO2 emissions to 2012 from waste trans`prt. To reduce, at least 12,938 % of CO2 emissions to 2005 from private and commercial transport (to promote sustainable mobility). To reduce 64,574 % of CO2 emission to 2005 from municipal waste

management. To promote the energetic effiency in the residential and tertiary buildings.

Coordination and organisational structures created/assigned To guarantee the energy manager position and to nominate a SEAP coordinator

Instructions

More information: www.eumayors.eu.

Planned measures for monitoring and follow up The staff will deliver a report every two years.

Involvement of stakeholders and citizens Citizens, government team, responsible of equipments, installers

Go to the second part of the SEAP template -> dedicated to your Baseline Emission Inventory!

DISCLAIMER: The sole responsibility for the content of this publication lies with the authors. It does not necessarily reflect the opinion of the European Communities. The European Commission is not responsible for any use that may be made of the information contained therein.

Staff capacity allocated Josep Manel Lopez Guifreu as SEAP Coodinator

Overall estimated budget

Foreseen financing sources for the investments within your action plan

?

1) Inventory year 2005

2) Emission factors


Emission reporting unit


Standard emission factors in line with the IPCC principles

LCA (Life Cycle Assessment) factors

CO2 emissions

CO2 equivalent emissions

For Covenant signatories who calculate their CO2 emissions per capita, please precise here the number of inhabitants during the inventory year: 207

BASELINE EMISSION INVENTORY


Instructions?

3) Key results of the Baseline Emission Inventory

Green cells are compulsory fields

Natural gas Liquid gas Heating Oil Diesel Gasoline Lignite CoalOther fossil

fuelsPlant oil Biofuel

Other

biomass

Solar

thermalGeothermal

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRIES:Municipal buildings, equipment/facilities 13,579 13,58

Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities 43,905 3,625 6,879 54,409

Residential buildings 277,000 132,461 210,371 619,83

Municipal public lighting 61,230 61,23

Industries (excluding industries involved in the EU Emission trading

scheme - ETS) 0,00

Subtotal buildings, equipments/facilities and industries 395,714 0,000 0,000 136,086 217,250 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 749,05

TRANSPORT:Municipal fleet 33,69 33,69

Public transport 0,00

Private and commercial transport 2135,03 444,81 2579,84

Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2168,71 444,81 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2613,53

Total 395,71 0,00 0,00 136,09 217,25 2168,71 444,81 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 3362,58

Municipal purchases of certified green electricity (if any) [MWh]:

CO2 emission factor for certified green electricity purchases (for

LCA approach):

B. CO2 or CO2 equivalent emissions

Natural gas Liquid gas Heating Oil Diesel Gasoline Lignite CoalOther fossil

fuelsBiofuel Plant oil

Other

biomass

Solar

thermalGeothermal

BUILDINGS, EQUIPMENT/FACILITIES AND INDUSTRIES:

Municipal buildings, equipment/facilities 6,531 6,531

Tertiary (non municipal) buildings, equipement/facilities 21,118 0,823 1,837 23,778

Residential buildings 133,237 30,069 56,169 219,475

Municipal public lighting 29,452 29,452


scheme - ETS) 0,000Subtotal buildings, equipments/facilities and industries 190,338 0,000 0,000 30,892 58,006 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 279,236

TRANSPORT:Municipal fleet 8,994 8,994

Public transport 0,00

Private and commercial transport 570,052 110,758 680,810

Subtotal transport 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 579,05 110,76 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 689,80

OTHER:

Waste management 205,893

Waste water management

Please specify here your other emissions

Total 190,338 0,000 0,000 30,892 58,006 579,047 110,758 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1174,933

Corresponding CO2-emission factors in [t/MWh]

CO2 emission factor for electricity not produced locally [t/MWh]

A. Final energy consumption

Total

Category

FINAL ENERGY CONSUMPTION [MWh]

Electricity Heat/cold

Fossil fuels Renewable energies

Total

Category

CO2 emissions [t]/ CO2 equivalent emissions [t]

Electricity Heat/cold

Fossil fuels Renewable energies

Please note that for separating decimals dot [.] is used. No thousand separators are allowed.

Grey fields are non editable


C. Local electricity production and corresponding CO2 emissions

Natural gas Liquid gas Heating oil Lignite Coal

Wind power

Hydroelectric power

Photovoltaic

Combined Heat and Power

Other

Please specify: _________________

Total

D. Local heat/cold production (district heating/cooling, CHPs…) and corresponding CO2 emissions

Natural gas Liquid gas Heating oil Lignite Coal


District Heating plant(s)

Other

Please specify: _________________

Total

4) Other CO2 emission inventories

If other inventory(ies) have been carried out, please click here ->

Otherwise go to the last part of the SEAP template -> dedicated to your Sustainable Energy Action Plan

Other

biomass

Locally generated heat/cold

Locally

generated

heat/cold

[MWh]

Energy carrier input [MWh]CO2 / CO2-

eq

emissions

[t]

Corresponding CO2-

emission factors for

heat/cold production

in [t/MWh]

Locally generated electricity

(excluding ETS plants , and all plants/units > 20 MW)

Locally

generated

electricity

[MWh]

Energy carrier input [MWh]CO2 / CO2-

eq

emissions

[t]

Corresponding CO2-

emission factors for

electricity production in

[t/MWh]

other

Other

renewableother

Fossil fuelsWaste Plant oil

Other

biomass

Other

renewable



Fossil fuelsSteam Waste Plant oil



1) Title of your Sustainable Energy Action Plan

Date of formal approval June 2016 Authority approving the plan

2)

Green cells are compulsory fields

SECTORS

& fields of action

Expected

energy

saving per

measure

[MWh/a]

Expected

renewable

energy

production

per

measure

[MWh/a]

Expected

CO2

reduction

per

measure

[t/a]

Energy

saving

target

per

sector

[MWh]

in 2020

Local

renewable

energy

production

target

per sector

[MWh]

in 2020

CO2

reduction

target

per sector [t]

in 2020

BUILDINGS, EQUIPMENT / FACILITIES & INDUSTRIES: 20,886 9,653

Municipal buildings, equipment/facilities

1. 2,908

2. 0,83

3. 0,747

4. 4,499

5. 0,666

1. 1,399

2. 0,399

3. 0,359

4. 1,771

5. 0,32

Tertiary (non municipal) buildings, equipment/facilities

Residential buildings

Municipal public lighting

* 11,236 * 5,405


scheme - ETS) & Small and Medium Sized Enterprises (SMEs)

Other - please specify: __________________________________

______________________________________________________

TRANSPORT: 110,277 30,104

Municipal fleet6,006 1,604

Public transport

Private and commercial transport 1. 3,689

2. 77,395

3. 23,187

*--

1. 0,961

2. 20,424

3. 4,234

*2,881


______________________________________________________

LOCAL ELECTRICITY PRODUCTION:

Hydroelectric power

Wind power

Photovoltaic



______________________________________________________

LOCAL DISTRICT HEATING / COOLING, CHPs:

Estimated costs

per action/measure

Instructions

Sustainable Energy Action Plan of Colomers

Town Council of Colomers

Key elements of your Sustainable Energy Action Plan

KEY actions/measures

per field of action

Responsible

department, person or

company (in case of

involvement of 3rd

parties)

Implementation [start

& end time]

Action 1.1.1: Install switches programmable week-long timetables in the

electrical board of the equipments.

Action 1.1.2: Study, through electrical circuit analyzers, the equipments with

higher power consumption for find unreasonable consumptions.

Action 1.1.3: Put instructions for use and good energy practises in the municipal

buildings.

Action 1.1.4: Designate somebody responsible for / manager municipal energy.

Action 1.1.5: Train the municipal energy manager about the efficiency and

energy saving.

Secretary's department

1. 2014-2015

2. 2014-2015

3. 2014-2015

4. 2014-2015

5. 2014-2015

*2006-2012

1. 200

2. 100

3. 500

4. 0

5. 200

*Exchange the inefficient lights to VSAP and install double level at the lighting

board. Secretary's department* 2006-20123 * --

Action 2.1.1: Reduce the frequency by waste recycling and garbage collection.


1. 2014-2015 0

Action 2.3.1: Promote the bicycle use (routes, parking, etc).

Action 2.3.2: Promote a platform for share vehicles around the municipality and

the region. Action 2.3.3:

Install a recharge point for electrical vehicles.

*Create a bicycle routes that they connected Colomers with Vilopriu, Jafre and

Flaçà (Xarxa Pirineus).


1. 2015-2020

2. 2015-2020

3. 2015-2020

*2006-2012

1. 6000**

2. 1000

3. 3500

*--


Grey fields are non editable

SUSTAINABLE ENERGY ACTION PLAN

?


District heating plant

Other - please specify:__________________________________

______________________________________________________

LAND USE PLANNING:

Strategic urban planning

Transport / mobility planning

Standards for refurbishment and new development


______________________________________________________

PUBLIC PROCUREMENT OF PRODUCTS AND SERVICES:

Energy efficiency requirements/standards

Renewable energy requirements/standards


______________________________________________________

WORKING WITH THE CITIZENS AND STAKEHOLDERS: 289,025 72,066

Advisory services

Financial support and grants 1. 131,894

2. 16,856

3. 10,113

1. 25,373

2. 6,081

3. 3,649

Awareness raising and local networking 1. 6,742

2. 3,371

4. 10,113

5. 6,742

1. 2,433

2. 1,216

3. 3,649

4. 2,433

Training and education 103,194 27,232


______________________________________________________

OTHER SECTOR(S) - Please specify: _____________________ 132,954

Other - Please specify: Waste____________________________

______________________________________________________

1. –

*--

1. 2,059

*130,895

420,188 244,777

3)

Direct link to the webpage dedicated to your SEAP (if any)

Action 7.2.1: Discount at the purchases about CO2 lowest emission vehicles and

punish the vehicles with more CO2 emissions

Action 7.2.2: Discount at the building permit in the residential and tertiary

buildings with a energy level A.

Action 7.2.3: Discount at the building permit which introduces renewable energy.


1. 2014-2015

2. 2014-2015

3. 2014-2015

1. 0

2. 0

3. 0

Action 7.3.1: Awareness campaigns for energy saving to the citizens and the

tertiary sector.

Action 7.3.2: Inform of and promote the exchange plans of electrical appliances

and boilers for others with high efficiency.

Action 7.3.3: Inform of and promote the insulation improvement of the domestic

and tertiary buildings.

Action 7.3.4: Inform of and promote the renovation of the efficient lighting at

homes and tertiary buildings.


1. 2015-2020

2. 2015-2020

3. 2015-2020

4. 2015-2020

1. 3600

2. 300 (the city) + 16.700 (private)

3. 300 (the city) + 30.385 (private)

4. 300 (the city) + 3.090 (private)

Action 7.4.1: Promote the efficient driving courses among the population.Secretary's department

1. 2015-2020 300

1. 3500

*--

TOTAL:

Web address



Action 8.1.1: Campaigns for waste recycling to the citizens and big producers.

* Introduce the organic collection, apply discounts to the compost bin people

and increase the waste recycling collection around the city.Secretary's department

1. 2015-2020

*2006-2012

Annex II: Fitxes dels enllumenats

VSAPVSAP VSAP VSAP HM FL Led Led

119 13 1 1 4 1 10 2

70 250 100 400 70 21 20 12

8,3 3,25 0,1 0,4 0,28 0,021 0,2 0,024

Tipus de llumenera:

Nre. total de punts de llum:

Potència total instal·lada (kW) :

AVALUACIÓ DEL SISTEMA D'ENLLUMENAT (any 2012)

2,49 3956,16 0,17

Tipus de tarifa: 3.0A

ÍNDEXS CARACTERÍSTICS (any 2012)

Potència (P) (contractada/instal·lada) Energia (E) consumida / P instal·lada Cost del KWh consumit

Tipus de làmpada *

Nre. punts de llum:

Companyia elèctrica: Endesa

Potència contractada (kW): 31,5

Òptica alt rendiment

154

12,637

DADES FACTURACIÓ (any 2012)

Consum anual (kWh): 49.994

Despesa econòmica total (euros/any): 8.406

Potència de les làmpades (W):

Potència total instal·lada (kW):

Descripció del sistema de reducció de flux:

Nre. total de línies d'enllumenat: 4

Sistema de regulació horària: Rellotge astronòmic

Sistema de reducció de flux: Balast doble nivell

Número quadre d'enllumenat Quadre 1: Nucli de Colomers

DADES BÀSIQUES (any 2012)

Adreça: c/ Balmes, s/n

1

1

1

ACCIONS RECOMANADES

Actuacions PAES: 1.1.2, 1.1.4, 1.1.5 i 1.1.6.

Recomanacions per als sistemes d'enllumenat

Es recomana instal·lar un sistema de telegestió

DADES DEL MANTENIMENT (any 2012)

Periodicitat:

Responsable:

Descripció:

Descripció

Indi

cado

rs

Grau de gestió i control (IGC)

Tecnologia de làmpades (IT)

Ús i funcionalitat (IUF)0

1

2

3

4IGC

IT IUF

Annex III: Fitxes dels equipaments

Número 1

Adreça:

Consum 2012 Energia

Elèctric 4.133

Gas-oil

3

2

2

2

0

Fer un ús racional de la climatització.

SISTEMA D'ENLLUMENAT

Recomanacions

Intensitat d’ús dels equips (IIUC)

Descripció

L'edifici té una construcció estàndard i encara manté elements d'iluminació antics, com poden ser fluorescents T-10. Pel que fa a la climatització, es varen substituir fa menys de 5 anys, les estufes elèctriques per bombes de calor inverter. Cal afegir, que aquestes estan connectades a l'equipament adjacent, que és el Local Social. Arran de la reforma del local social, es vàren instal·lar les bombes de calor.

Indi

cado

rs

Grau de gestió i control (IGGC)

Tecnologia de climatització (ITC)

Envolupant (IE)

Operació dels equips (IGOA)

Consum tèrmic mitjà mitjà -----

AVALUACIÓ MITJANÇANT INDICADORS

Tecnologia existent bomba de calor split ------

Consum elèctric ----- ----- -----

8 d'abril de 2014

SISTEMA DE CLIMATITZACIÓ

CLIMATITZACIÓ Calefacció Refrigeració ACS

Ocupació mitjana: molt baixa

Cost (IVA incl.)

892,25 €

Data de la visita:

Equipament: Ajuntament

DADES BÀSIQUES

Pl. Vila, núm. 1

Superfície:

Any de construcció:

IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

4

2

0

ACCIONS DEL PAES RELACIONADES AMB L'EQUIPAMENT

Actuacions PAES: 1.1.2, 1.1.3, 1.1.4, 1.1.5 i 1.1.6.

Producció anual

PRODUCCIÓ D'ENERGIA

FONT ENERGÈTICA Potència instal·lada Any instal·lació

ALTRES EQUIPS AMB CONSUM ELEVAT

Recomanacions

Substituir les bombetes halogenes per FLC i els fluorescents T-10 per T-8 quan es fonguin.

Descripció

A la gran majoria dels despatxos hi ha fluorescents, molts d'ells encara del model antic, T-10. A l'entrada hi ha diverses halogenes de baix consum de 46w.

Indi

cado

rs


Tecnologia d'enllumenat (ITE)

Intensitat d'ús (IIU)

Ús de llum natural baix baix baix

Sistema de regulació No No No

Espais comuns Baixa ocupació

Tecnologia enllumenat Fluorescents Fluorescents Halogenes

ZONES Alta ocupació

IGC

IIUITE

Número 2

Adreça:

Consum 2012 Energia

Elèctric 3.929

Gas-oil

4

2

2

3

0

Equipament: Local Social

DADES BÀSIQUES

Pl. Vila, s/n

Superfície:



Cost (IVA incl.)

1.098,70 €

Data de la visita: 8 d'abril de 2014







Indi

cado

rs



Envolupant (IE)



Descripció

L'edifici està parcialment acabat i l'ús de l'edifici és esporàdic, només per actes de la festa major. El consum elevat es deu a que les bombes de calor de l'ajuntament estan connectades a aquest equipament. Aquest edifici també disposa de climatització a la sala gran, però està en fase de construcció.

Recomanacions


IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

4

2

0

ZONES Alta ocupació Espais comuns Baixa ocupació




Indi

cado

rs




Descripció

A la sala gran hi ha 10*4*18w, amb 3 enceses. A la majoria de les sales, hi ha fluorescents T-8. A lavabo, hi ha 2 halogenes de 46w.

Recomanacions



FONT ENERGÈTICA Potència instal·lada Any instal·lació Producció anual

Actuacions PAES: 1.1.2, 1.1.3, 1.1.4, 1.1.5 i 1.1.6.


IGC

IIUITE

Número 3

Adreça:

Consum 2012 Energia

Elèctric 6.877

Gas-oil

3

2

2

3

4

Equipament: Centre Cívic + CAP

DADES BÀSIQUES

Superfície:



Cost (IVA incl.)

1.581,44 €

Data de la visita: 8 d'abril de 2014







Indi

cado

rs



Envolupant (IE)



Descripció

Els edificis tenen una construcció estàndard. A l'edifici del Centre Cívic, la climatització va amb dos equips exterior inverter i hi ha un comandament per engegar i apagar la climatització. En canvi, a l'edifici del costat, on hi ha ubicat el Centre d'atenció primària, hi ha una unitat exterior i el tenen programat a diari, o sigui que quan fa fred o calor, el tenen sempre engegat de 8-15h en periodes que és necessari..

Recomanacions

Posar un rellotge setmanal, i que funcioni a les hores que estigui estrictament obert l'equipament.


IGGC

IIUC

IGOAIE

ITC

4

2

0

ZONES Alta ocupació Espais comuns Baixa ocupació




Indi

cado

rs




Descripció

Al Centre Cívic, hi ha downling de 2*26w a la sala gran i també als passadissos. Al centre d'atenció primària, als despatxos i a la sala d'espera hi ha fluorescents T-8, mentre que a l'entrada hi ha 5 làmpades d'incandescència de 40w.

Recomanacions



FONT ENERGÈTICA Potència instal·lada Any instal·lació Producció anual

Actuacions PAES: 1.1.1, 1.1.2, 1.1.3, 1.1.4, 1.1.5 i 1.1.6.


IGC

IIUITE

Annex IV: Comunicació

16/04/2014

1

Pla de Participació del Pla d’Acció per a l’energia sostenible (PAES) de Colomers

Pacte d’Alcaldes (20/20/20)

Els signataris del Pacte d’Alcaldes escomprometen a reduir les seves emissions deCO2, com a mínim, un 20% per l’any 2020 através de l’eficiència, estalvi energètic i lesenergies renovables.

Per aconseguir aquest objectiu s’ha de redactarun Pla d’acció per a l’energia sostenible(PAES) iaprovar-lo.

Fases del Pla d’acció per a l’energia

sostenible (PAES)•Inventari d’emissions de CO2 de referència de l’any 2005.

•Identificar i descriure les accions a realitzar per

l’ajuntament per reduir, com a mínim, un 20% les

emissions de CO2.

•Pla de participació i aprovació del PAES.

•Implantació de les accions des de l’any 2014 fins al 2020

(les actuacions realitzades entre el 2005 i 2013 també es

comptabilitzen).

•Informe d’implantació de les accions realitzades (cada

dos anys).

•Informe d’acció on es realitzarà un inventari de les

emissions de CO2 (cada 4 anys).

Inventari de les emissions de CO2

(any 2005)

Totes les Tn de CO2 s’han calculat en base al consum d’electricitat, gasoil

C, GLP, gas-oil i gasolina de cada sector.

Sectors Tn CO2

Edificis i equipaments del sector terciari (no municipal) 23,776

Edificis residencials 219,477

Transport urbà rodat: transport privat i comercial 684,815

Ajuntament (equipaments, enllumenat, flota municipal i transport de residus) 40,968

Emissions associades al tractament de residus sòlids urbans (Rebuig) 205,893

Total 1.174,93

Inventari de les emissions de CO2

(any 2005)

2%19%

58%

3%

18%

Edificis i equipaments del sectorterciari (no municipal)

Edificis residencials

Transport urbà rodat: transport privati comercial

Ajuntament

Emissions associades al tractamentde residus sòlids urbans

Sector: Ajuntament

Enllumenat exterior i semàfors

•Les emissions de Tn de CO2 de l’enllumenat han

disminuït un 18,35% entre el 2005 i 2012.

•Les emissions de CO2 per càpita han disminuït un

17,95%.

Consum (MWh)

Emissions (tCO2) Emissions (tCO2 per capita)

2005 2012 2005 2012 2005 2012

61,230 49,994 29,452 24,047 0,1423 0,1167

16/04/2014

2

Sector: Ajuntament

Enllumenat exterior i semàforsActuacions del PAES efectuades en el període2005-2013:per disminuir un 20% lesemissions de CO2:�Quadre 1 (Casc Antic): Instal·lar el doble nivell i substitució delàmpades existents per altres de més eficients.

Actuacions del PAES per disminuir un 20% lesemissions de CO2:Instal·lar un sistema de telegestió i control energètic del quadred’enllumenat públic.

Sector: Ajuntament

Enllumenat exterior i semàfors

Evolució consum quadres d’enllumentat:

0,000

10,000

20,000

30,000

40,000

50,000

60,000

c/ B

alm

es

MW

h

2005 2012

→Les causes del descens del consum , són la instal·lació del doble

nivell i canvi de lluminàries. Reducció del 18%, quan hauria de ser

més en teoria.

Sector: Ajuntament

Flota municipal i Transport de residus

Consum (MWh)Emissions

(tn CO2)Emissions (tn CO2 per

capita)

2005 2012 2005 2012 2005 2012

Flota municipal 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

Transport de residus 18,670 27,853 4,985 7,437 0,0241 0,0361

TOTAL 18,670 27,853 4,985 7,437 0,024 0,036

•Les emissions totals de Tn de CO2 del parc de vehicles i

transport de residus ha augmentat un 49,19% entre el 2005 i

2012.

•Les emissions de CO2 per càpita han augmentat un 49,91%.

Actuacions del PAES pels vehicles municipals:

�No es preveu cap actuació al no tenir vehicle municipal.

Sector: Ajuntament

Transport dels vehicles municipals i de

residus

Actuacions del PAES transport de residus:

�Reduir la freqüència de recollida de la fracció resta.

Actualment es passa 3 dies/set. tot l’any. Es podria reduir 1 dia

a la setmana durant el període de l’hivern.

�Reduir la freqüència de la fracció orgànica passant només a

dos dies a la setmana durant l’hivern (Ja s’està efectuant).

�Incorporar criteris d’eficiència energètica en els nous plecs de

serveis del transport de residus (utilitzin vehicles eficients,

biodièsel, optimitzar rutes…).

�Substitució dels contenidors de M.O. per compostadors en els

nuclis disgregats i aïllats del centre.

Sector: Ajuntament

Transport dels vehicles municipals i de

residus

Edificis residencials i sector

terciariActuacions del PAES per disminuir un 20% les emissions de

CO2:

�Fomentar els plans renove de l’ICAEN per la renovació

d’electrodomèstics d’alta eficiència i calderes eficients.

�Fomentar la millora dels aïllaments dels edificis i l’enllumenat

eficient amb les ajudes atorgades per l’administració.

�Bonificar la llicència d’obres en els edificis amb una qualificació

energètica A (fins any 2020, llavors ja serà obligatori).

�Bonificar la llicència d’obres per la implantació d’energies

renovables quan no sigui obligatori.

� Destinar un espai web a l’ajuntament dedicat a l’estalvi i

eficiència energètica I fer difusió del Paes.

16/04/2014

3

Edificis residencials i sector

terciariActuacions del PAES per disminuir un 20% les emissions de

CO2:

�Crear una xarxa d’establiments eficients energèticament

del propi municipi o directament a la generalitat per mitjà

dels acords voluntaris per la reducció del GEH.

�Campanyes de conscienciació a la població per l’estalvi

energètic i una jornada anual de l’energia (14 febrer dia de

l’energia).

�Auditories energètiques al sector terciari.

Sector: Tractament de residus

Tn de residusgenerats

Emissions (tCO2)

Emissions (tn CO2 per capita)

2005 2012 2005 2012 2005 2012

193,73 104,43 205,893 74,998 0,995 0,364

Les emissions de Tn de CO2 pel tractament final de les

diferents fraccions de residus ha disminuït un 63,57%.

Colomers ha passat d’un 14,29% al 2005 a un 45,63% de la

recollida selectiva (nº 1 a la comarca) a l’any 2012. L’any 3013

núm. 2.

Sector: Tractament de residus

Actuacions del PAES per disminuir un 20% les emissions de

CO2:

Tractament

de residus

Campanyes de recollida selectiva a la població i grans

productors

Aprovar una ordenança reguladora de la gestió dels

residus municipals, així com el seu seguiment i aplicació.

Fer un estudi per reorganitzar les àrees de recollidaselectiva perquè totes les àrees disposin de les 5

fraccions.

- Bonificació dels compostaires en un 20% de les taxes

d’escombreries.

Sector: Transport privat i

comercial

Actuacions del PAES per disminuir un 20% lesemissions de CO2:

�Realitzar un estudi de mobilitat i realitzar les actuacionsproposades (introduir elements per pacificar el transit rodat:zones 30, calçada única, reductors de velocitat, caminsescolars, eixamplar voreres, accessibilitat...).

�Realitzar una campanya anual a la població en mobilitatsostenible

�Promocionar una plataforma per compartir vehicle almunicipi

�Bonificar la compra de vehicles de mínima emissió de CO2

en l’impost de circulació (híbrids, elèctrics...)

Sector: Transport privat i

comercial

Actuacions del PAES per disminuir un 20% les

emissions de CO2:

�Creació d’itineraris per a bici per unir Colomers amb els

municipis del voltant. Creació d’aparcaments per bicis.

�Planificar una xarxa de punts de recàrrega de vehicles

electrics (1 punts)

�Fomentar els cursos de conducció eficient a la població (via

revista, web, cilma...)

�Campanyes per fomentar els vehicles elèctrics a la població

Sector: Ajuntament

Equipaments

•Les emissions de Tn de CO2 dels equipaments han

augmentat un 22,36% entre el 2005 i 2012.

•Les emissions de CO2 per càpita han disminuït un

22,95%.

Consum (MWh)

Emissions (tCO2)

Emissions (tn CO2 per

capita)

2005 2012 2005 2012 2005 2012

13,579 16,615 6,531 7,992 0,0316 0,0388

16/04/2014

4

Sector: Ajuntament

Equipaments

0

2

4

6

8

10

12

200

5

201

2

200

5

201

2

200

5

201

2

200

5

201

2

200

5

201

2

Ajuntament CAP Colomers + CentreCívic

Local Social Dipósit Desconegut

MW

h

Electricitat Gasoil C Biomassa Gas Natural GLP Energia geotèrmica

Sector: Ajuntament

EquipamentsActuacions de gestió dels equipaments:

�Nomenar un responsable energètic a l’ajuntament que comprovi

les factures i els seus consums, faci actuacions d’estalvi i eficiència

energètica, seguiment del PAES...

�Instruccions d'ús i bones pràctiques energètiques en els

equipaments per a tot el personal (apagar llums, no encendre’ls

quan hi ha llum natural, apagar la climatització/calefacció, revisar

la programació de la calefacció i temperatures de comfort, apagar

ordinadors, pantalles, impressores, altaveus….)

�Estudi amb analitzadors de xarxa dels edificis amb més consum

per detectar els consum "vampírics" a les nits o caps de setmana.

Sector: Ajuntament

EquipamentsActuacions de gestió dels equipaments:

�Fomentar la compra verda d’equips i material endollable a

l’ajuntament amb un protocol de compres.

�Formar al responsable energètic sobre eficiència i estalvi

energètic.

�Informar dels consums energètics a cada responsable de

l’equipament.

Altres actuacions en els equipaments:

�Instal·lar plaques fotovoltaiques en un edifici emblemàtic

municipal per autoconsum. Servirà també per fer educació

ambiental.

Actuacions tècniques en els diferents equipaments:

1) Ajuntament de Colomers

�Substitució de les bombetes halogenes per FLC o Leds quan es fonguin.

2) Centre Cívic + Centre d’atenció Primària

�Substituir el rellotge diari de la climatització del Centre de Primària per

un de setmanal i programar-ho segons els horaris d’obertura de servei.

Sector: Ajuntament

Equipaments

Estalvi econòmic en les Factures

d’electricitat

Optimitzar la potència contractada en les factures. Hi ha

alguna instal·lació on la potència contractada és superior a la

necessària. Fer una revisió de les factures i també analitzar-

ho amb un analitzador de xarxa.

�Quadre d’enllumenat públic: La potència contractada

actual és de 31,5 Kw, i el maxímetre marca un màxim al 2013

de 12 Kw. Es podria baixar fins a 15,01. L’estalvi seria d’uns

1.500 €/anuals aprox.

Veure detall pàgina següent:

Estalvi càlcul de potències:

dies Kwh (85%) cost Impost Impost Iva Total

364,00 26,775 0,109986 1,05113 1,04864 1,21 1.429,67

364,00 26,775 0,065992 1,05113 1,04864 1,21 857,81

364,00 26,775 0,043995 1,05113 1,04864 1,21 571,88

2.859,36

dies Kwh (85%) cost Impost Impost Iva Total

364,00 12,7585 0,109986 1,05113 1,04864 1,21 681,25

364,00 12,7585 0,065992 1,05113 1,04864 1,21 408,75

364,00 12,7585 0,043995 1,05113 1,04864 1,21 272,50

1.362,51

Estalvi: 1.496,85

** Mirar si es pot reclamar a efectes retroactius les factures d’Endesa, atès

que teníeu contractada tarifa 3.0, on es cobra per període punta/pla/vall i

a vosaltres us cobraven tot a la tarifa més cara.

16/04/2014

5

COMENTARIS,PROPOSTES NOVES I SUGGERIMENTS PEL PLA D’ACCIÓ DE

L’ENERGIA SOSTENIBLE

Us podeu adreçar al correu electrònic:

[email protected]

1

PLA D’ACCIÓ PER A LA SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA DE COLOMERS

TALLER DE PARTICIPACIÓ - QÜESTIONARI D’AVALUACIÓ 15 D’ABRIL DE 2014

Valoració: 1 malament, 2 regular, 3 bé, 4 molt bé

VALORACIÓ DE LA SESSIÓ 1 2 3 4

Adequació dels canals utilitzats per a la convocatòria

Claredat dels objectius de la sessió

Interès dels objectius de la sessió

Rigor dels conceptes explicats

Ritme i mètode participatiu

Adequació de l’horari i durada de la sessió

Qualitat dels materials emprats

VALORACIÓ DE L’EQUIP DE TREBALL

Organització (informació prèvia rebuda, puntualitat, coordinació dels grups de treball)

Claredat de les explicacions

VALORACIÓ GENERAL

Valoració general de la sessió

Juny 2016 · 2016. 11. 30. · Juny 2016 Ajuntament de Colomers . Equip redactor ... 2016 i 2020....

Documents

Transcript of Juny 2016 · 2016. 11. 30. · Juny 2016 Ajuntament de Colomers . Equip redactor ... 2016 i 2020....