Jugant amb Molière

of 8/8
13 OCT > 24 OCT 10
  • date post

    20-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    220
  • download

    1

Embed Size (px)

description

Jugant amb Molière de Juan Antonio Castro. Versio, Josep Maria Vidal. Direcció Esteve Polls. Amb, Jaume Comas, Carla Mercader, Dídac Castignani, Alexandra Palomo, Jaume Pla, Víctor Àlvaro, Anna Brianso,́ Xavier Tor, Ramón Canals

Transcript of Jugant amb Molière

  • 13 OCT > 24 OCT 10

  • Autor Juan Antonio CastroVersi Josep Maria VidalDirecci Esteve Polls

    RepartimentHarpag Jaume ComasClia Carla MercaderLeli Ddac Castignani Dorina Alexandra PalomoArgan Jaume PlScap Vctor lvaroFilaminta Anna BriansJourdain Xavier TorSganarelle Ramn Canals

    Ajudant de direcci Mnica Lucchetti Escenografia i vestuari Montse Amens Illuminaci Kiko PlanasSo i msica original lex PollsCaracteritzaci i maquillatge Maria CarbajoConstrucci descenografia Arts-cenicsRealitzaci de vestuari Goretti Puente Ajudant de vestuari i attrezzo Marsa AmensAttrezzo Xavier ErraCap de maquinria Jordi AlborsProducci executiva Neus ColladoCap tcnic del teatre Txema Orriols

    Disseny grfic Joanna GardenerFotografies Arnau BachMrqueting i comunicaci PubliespecPremsa Gerard Gort

    Una producci dAccs Teatre S.L i Esteve Polls

    Durada: 1 h 30 minuts (sense entreacte)Primera representaci al Teatre Romea, 13 doctubre de 2010

    amb la collaboraci de

    i el suport de

    Fitxa

    Divertimento molieresc en dos temps eixelebrats i un intermezzo lluntic

  • Algun cop ens ha de tocar riure

    Concretament a mi, Esteve Polls, el que

    oficio de productor i director daquest

    semiplagi molieresc, em fa molta falta

    riure.

    I heus aqu perqu cercant un text duni

    entre la rialla i la qualitat, amb el corres-

    ponent perms del pare de la idea de

    Jugant amb Molire, en topar-nos amb la

    fora farsesca de les seves situacions

    combinada amb lesperit ms purament

    francs de Jean Poquelin, i amb lagilitat

    conceptual i verbal que en la nostra llen-

    gua ens demostra cada vegada que estre-

    na en Josep Maria Vidal, vrem decidir

    que aquesta era lobra que havem de fer

    per treurens les cabries de la vida diria

    del damunt i portar per les ciutats i pobles

    de la nostra geografia la fora vital de la

    rialla franca.

    He dir que els ingredients que es cuinen

    en els fogons de la nostra cuina, aquesta

    vegada poden donar una menja molt

    saborosa.

    Qu pot sortir de barrejar en un mateix

    escenari a lAvar, al Malalt Imaginari,

    al Burgs Gentilhome, la Dona Svia,

    la Dorina criadeta picant i espavilada, la

    Nena tonta, el Galanet ensucrat i el

    penques ms penques de tots el pen-

    ques, lScapin!

    Tot aix, amanit amb la salsa de la farsa

    ms descordada s el que oferim en

    aquest projecte servit per uns quants dels

    millors actors del gnere.

    Esteve Polls

    Fa 58 anys, desprs de 12 anys de semiprofessionalitat, Josep Maria de Sagarraem convid a dirigir la seva obra Lamor viu a dispesaal Teatre Romea. Avui, 58 anys mes tard,quan estic intentant plegar,tinc la sort de dirigir enel mateix escenari on vaig comenar. No tothom t aquesta sort. Grcies als que ho han fetpossible.

  • Passejant pel celA la memria de Josep Maria Vidal

    Potser en faig un gra massa, per em penso que per lloar com esmereix el Josep Maria Vidal, tot s poc.Aquesta nit una vegada ms ho he somniat, i s que jo acostumo asomniar molt amb la gent de teatre que he conegut al llarg de tantsanys darrossegar el trasero pels escenaris de mig mn.El meu ritual de cada dia quan men vaig a fer nones comena perexercitar la meva obsessi pel teatre en vers, recitant-me jo solet ami mateix un parell dactes de La vida es sueo, o un parell de cantsdEl poema de Nadal fins que em ve la son... Com aquell que diu elParenostre que mhavia ensenyat la meva mare i que tots els nenshavem de dir abans dadormir-nos.Torno al que volia dir; aquell dia a mes de recitar-me el CantEspritual, vet aqu que quant ja dormia el meu somni va comenaren el mateix Parads. I, en un rac, sota de larbre del B i del Mal,sem va representar una taula rodona on hi havia asseguts un estolde grans genis de la literatura dramtica universal. Vaig reconix-er-hi Corneille, Racine, Shakespeare, Dante, Marlowe, Milton,Caldern fent el vermutet!Hi vaig trobar a faltar Jean Baptiste Poquelin de Molire. Vaig pre-guntar per ell i vet aqu que em sembla que era Cyrano que em vadir Si el vols trobar vs a lentrada principal. Est esperant enJOSEP MARIA VIDAL que es va morir ahir i est a punt darribar, livol donar la benvinguda.

    Ja fra bonic un Parads aix! En Josep Maria i Molire junts com han estat en vida. Potsernescriuran una al alimn com diuen a les Castelles!

    El despertador em va aixafar la guitarra, per des que vaig som-niar all ja van bastants dies que somnio el mateix. El Vidal al Celdels homes de teatre! On li correspon!. En pau descansi.

    Esteve Polls

  • HARPAG JAUME COMASel vell avar garrepa miserable, esclau de la maniadacumular diner!

    CLIA CARLA MERCADERdama jove, nbil, dola, adorable, cndida, i delicada, filla de lusurer!

    LELI DDAC CASTIGNANI el jove galant que per ella esdeleix i que t mals damor perqu se sent trat!

    DORINA ALEXANDRA PALOMOla criada fidel a qui serveix; trapella i eixerida,tamb vol un marit!

    ARGAN JAUME PLlhipocondrac malalt imaginari, ve. DHarpagoi Celia, sempre sest morint!

    SCAP VCTOR LVAROel seu criat, un altre perdulari. Trapella com Dorina,amb qui sacaba unint!

    FILAMINTA ANNA BRIANSla svia daquest tros decarrer, s un altra vena,junt amb el seu esps!

    JOURDAIN XAVIER TORque gentilhome voldria arribar a ser. I s un cansalader molt ric i tals!

    SGANARELLE RAMN CANALSconduint la commedie com il faut

  • Esteve PollsDirector descena

    Barcelona, 17 de novembre de 1922

    Activista teatral i treballador incansable, t una extensssima i presti-giosa trajectria a Catalunya, Espanya i Llatinoamrica. Entre els seusxits i fites, hi ha la fundaci del Teatro Nacional Popular de Colmbia,la direcci de la Companyia Titular Catalana del Teatre Romea i de laprogramaci del propi teatre, director de temporades completes alsteatres Alexis, Romea, Orfe Gracienc, Poliorama, Candilejas,Windsor, Barcelona, Cmic, Espanyol, de Barcelona, i als Recoletos,Reina Victoria, Fuencarral, Centre de la Villa, entre daltres, de Madrid.Els anys 70 s nomenat director del Teatro Nacional de Barcelona.Treball tamb a Costa Rica, on funda el Teatro Nacional. Mentordactrius com Nria Espert, ha treballat amb totes les generacions degrans actors i actrius de Catalunya, exercint el seu mestratge en elconeixement dels clssics.El 1996, justament a Costa Rica, on deixa una empremta molt fonda,s objecte dun homenatge conjunt amb la seva esposa, lactriuMontserrat Salvador, en ocasi dels 25 anys de fundaci de laCompaa Nacional de Teatro daquell pas. El 1998 li s concedida laCreu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya en reconeixemental seu treball i a la seva projecci internacional.Entre les seves darreres experincies teatrals volem destacarlexercici del professorat a lescola Memory, dngels Gonyalons i lesposades en escena duna nova Fedra i lestrena de Caos dempeus, deVeronique Olmi al Versus-Teatre de Barcelona, lany 2001.Com a punt final (per ara) daquesta llarga trajectria, sobresurten lesescenificacions d El Poema de Nadal de Josep Ma. de Sagarra inte-grat en lespectacle Nadal en concert, en gira per les catedrals deCatalunya, des del 2003.

  • Juan Antonio Castro

    Va nixer el 23 de juny de 1927 a Talavera de la Reina (Toledo), ciutat que tamb elva veure nixer com escriptor, amb treballs que en principi van ser potics (accs-sit del premi Adonais 1961) perqu del teatre tenia aleshores una opini ms aviatpobra. Soy de vocacin teatral tarda; mis primeras experiencias como espectadorteatral datan de los aos 40 y un trauma de esa categora tarda en curarse, con-fessaria posteriorment.Malgrat aix, al 1965, li van donar el Premio Guipuzcoa de teatre per Plaza de mer-cado, i ms endavant va estrenar dues obres infantils al Teatro Espaol de Madrid.s a lany 69 que Adolfo Marsillach va escollir la seva obra Tiempo del 98 per arepresentar en la segona Campaa Nacional de Teatro. Tiempo de 98 la sevaobra ms representada- sestrenaria amb un gran xit al Teatro de la Comedia deMadrid el 1971; aquell mateix any pujaria a lescenari del Marai Guerrero Ejerciciosde la noche. Llavors Castro ja vivia a Madrid, i des de la seva arribada a la capitalfins a la seva mort- tot just una dcada- es succeixen les estrenes: Quijotella,Jorge Juan, sabio de Espaa, Fiebre, Tauromaquia, entre altres. Durant aquestanys tamb li van estrenar moltes adaptacions i versions lliures dels clssics, i obtel Premio Palencia amb El pual y la hoguera.El gener de 1980 Castro presenta al Teatro Fgaro de Madrid la que seria la sevaltima obra: Viva la Pepa (Cdiz 1812). Va assistir a la estrena ja ferit per la malal-tia, que al juny daquell mateix any acabaria amb la seva vida. Juan Antonio Castro va ser un dels autors espanyols ms destacats de la segonameitat del segle passat i tamb un dels ms singulars perqu va abordar amb xittots els gneres teatrals: des de la tragdia clssica o destil shakesperi, passantpel drama pic, el psicolgic i evidentment per la comdia.

    Josep Maria Vidal

    Nascut a Barcelona el 1945. Desprs duns anys dedicats a la docncia, inicia la sevaactivitat televisiva el 1976, creant el primer programa infantil en llengua catalana,Terra descudella , guardonat amb un premi Ondas el 1977. Posteriorment, vaescriure, dirigir i/o realitzar nombrosos programes de televisi de diversos gneres(infantils, dramtics, sitcoms, musicals, magazines, concursos) entre els qualsdestaquen Planeta imaginari (Premi Ciutat de Barcelona 1984 i Premi Platero Festival de Gijon 1985). El ao que nacimos,Tres per quatre i Barri Ssam.Parallelament, i des de lany 1979, va desenvolupar una intensa activitat com a tra-ductor al catal de textos teatrals, entre altres; El somni dEdip de FrancoPassatore, Esprtac de Bernard Joseph Saurin (Accsit al Premi Josep Maria deSagarra, 1973), Les dnes svies de Molire (Premi Josep Maria de Sagarra,1993), La senyoreta Jlia dAugust Strindberg, a partir de la versi francesa deBoris Vian (1995), Cyrano de Bergerac dEdmond Rostand (1995),Tamb va traduir diverses obres al castell, i al francs els textos Lhabitaci delnen, de Josep Maria Benet i Jornet, i Silenci de negra, de Rodolf i Josep LluSirera (2005). La major part daquestes traduccions han estat estrenedes i/o publi-cades.Va morir aquest 2010 a Barcelona.

  • Mitjans de comunicaci

    El Teatre Romea rep el suport de:

    Institucions

    HORARIDimecres a divendres 21 hDissabtes 18 i 21.30 h Diumenges 18.30 h

    VENDA DENTRADESTaquilles del Teatre Romea, T. 93 301 55 04De dimarts a diumenge a partir de les 16.30 h i fins lhora dinici de lespectacle.Tel-entrada 902 10 12 12 (24 h) i oficines Caixa Catalunya (de 8 a 14.30 h)www.telentrada.com

    PROMENTRADACentral de reserves del Grup Focus. Promociones especials per a grupsT. 93 309 70 04 / [email protected]

    Hospital, 5108001 Barcelona

    ROMEA

    grupfocus.catteatreromea.com

    Estrena al Romea el dimecres 13 doctubre a les 21 hFuncions fins el diumenge24 doctubre

    PREUde 17 a 22 euros