Jugant aprenem a ser iguals 2014

of 31/31
Jugant aprenem a ser iguals Processos i contextos educatius Universitat Rovira i Virgili. Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia. Curs acadèmic 2013-1014 Grup K : Anna Terol, Cristina Garcia i Gloria Ripoll Adreça electrònica [email protected] [email protected] [email protected] Nom de la professora: Marta Badia i Joan Fuguet Universitat Rovira i Virgili seu del Baix Penedès
  • date post

    29-Jun-2015
  • Category

    Education

  • view

    68
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Jugant aprenem a ser iguals 2014

  • 1. Jugant aprenem a ser iguals Processos i contextos educatius Universitat Rovira i Virgili. Facultat de Cincies de lEducaci i Psicologia.Curs acadmic 2013-1014 Grup K: Anna Terol, Cristina Garcia i Gloria Ripoll Adrea electrnica [email protected] [email protected] [email protected] Nom de la professora: Marta Badia i Joan Fuguet Universitat Rovira i Virgili seu del Baix Peneds

2. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripollndex 1. Introducci i justificaci.....3 2. Marc teric. Estat de la qesti....3-4 2.1.Anlisi del context. Referncies.........3 2.2. Descripci del subjecte destudi3-4 2.3. Definici de lobjecte destudi....43. Objectius de la investigaci. Hiptesi de la investigaci4 4. Metodologia emprada, tcniques i instruments de recollida dinformaci...........5 4.1. Elecci i justificaci metodolgica5 4.2. Elecci i construcci dinstruments..55. Anlisi dels resultats......6-12 5.1.Catlegs................................................................................................................. ....6 5.2.Enquestes................................................................................................................ 106. Conclusions....12-13 7. Referncies. Bibliografia, Webgrafia....13-15 8. Annex documental........16-28 8.1 Catlegs.......16-21 8.2 Enquesta......22-282 3. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripoll1. Introducci i justificaci. Grcies a una noticia de premsa de Sucia vam comenar la nostra investigaci. En aquesta posava que la gran companyia de joguines Toyrus es va comprometre a canviar el seu catleg per a deixar de banda els tpics sexistes en aquests. Aquest canvi va ser donat grcies a uns estudiants que es van manifestar i denunciar en contra daquest continguts poc neutrals. A partir daquesta noticia vam buscar altres pasos que tamb haguessin canviat aquests tpics, els quals vam trobar que el Regne Unit a partir daquest esdeveniment tamb havia decidit fer un gir als seus catlegs amb lobjectiu de introduir un molt ms neutral. Per ltim i de sobte tamb ens vam trobar un vdeo al Youtube on sortia el director duns grans magatzems de joguines a Frana on explicava a les noticies que la seva tenda havia canviat els catlegs degut a la demanda de la poblaci a deixar dencasellar als nens i les nenes i a marcar les joguines per gnere. A lentrevista, lhome explica que la societat a canviat i com a tal els catlegs de joguines tamb ja que estaven molt enrederits a la mentalitat del moment. A causa dels continguts sexistes en molts catlegs i daquests pasos que han aconseguit unes millores per a la societat, ens parem a meditar en el contingut dels catlegs actuals de joguines del nostre pas i en la imposici de rols i la prolongaci de diversos estereotips de manera subliminal que es duu a terme dintre daquests i en altres mitjans publicitaris. Per no noms s important saber si la publicitat realment continua mantenint aquests rols i estereotips ,sin si la poblaci ns conscient. Que en pensen aquests usuaris? L objectiu de la nostra investigaci s analitzar diferents catlegs de joguines de Nadal, amb el propsit de demostrar que tenen una intenci sexista cap a linfncia, ja que condicionen a aquests per a les seves futures eleccions, gustos, etc. Tot aix ho contrastarem amb lanlisi de diferents xarxes per Internet on sexpliquen els canvis de catleg per part de Sucia i Regne Unit cap a un catleg ms neutre. A ms a ms, per investigar quin s el pensament de la poblaci i si ns conscient del contingut daquests catlegs, es realitzar una enquesta online per tal de poder incloure un ampli ventall de poblaci i facilitar el recull de dades i sinclour un anlisi de les imatges de diversos catlegs de tenda de joguines.3 4. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripoll2.Marc teric. Estat de la qesti. 2.1.Anlisi del context. Referncies Actualment la publicitat continua sent sexista tot i que el missatge que hi ha en la nostra societat esta enfocat cap a ligualtat de gnere. Aquesta idea es veu recolzada per la recerca dEsther Martnez, M. ngel Nicols y lvaro Salas en la seva recerca titulada La representacin de gnero en las campaas de publicidad de juguetes en Navidades (2009-12). On safirma que1 el gnere femen es concentra en la tipologia de nines i accessoris en un percentatge del 85,71% mentre que lexistncia del sexe mascul en aquesta mateixa tipologia s dun 18,8%. La representaci dambds generes daltra banda es concentra en els jocs de taula i daltres jocs neutres com trencaclosques. s doncs una contraposici didees ja que per una banda sens inculca la igualtat quan fins i tot per a comprar joguines ja sens predisposa a tenir uns gustos concrets i marcats. 2.2. Descripci del subjecte destudi Hem escollit diferents catlegs de varies entitats per a realitzar un estudi dinvestigaci sobre quin pensament t la poblaci sobre la desigualtat de gnere que es mostra en aquests catlegs i si creuen que aix repercuteix en el infants, fins a on pot arribar afectar. A part de voler saber el tant per cent de sexisme en els catlegs, voldrem analitzar el pensament de la poblaci sobre la desigualtat de gnere que es mostra en la publicitat i esbrinar quins efectes i/o repercussions pensen que tenen sobre els infants. 2.3. Definici de lobjecte destudi L'objecte d'estudi, la presncia d'estereotips sexistes en la publicitat de les campanyes de joguines nadalenques 2013.1Comunicar, n 41, v. XXI, 2013, Revista Cientfica de Educomunicacin; ISSN: 1134-3478; pginas 187-194,4 5. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria RipollPensament duna mostra de poblaci centrada a Barcelona i al Baix Llobregat a partir denquestes online, per tal de facilitar el recull de dades sobre les seves compres de Nadal,el sexisme i la llibertat delecci del mateix nen a lhora descollir les joguines.3. Objectius de la investigaci. Hiptesi de la investigaci. Els nostres objectius principals serien demostrar la presncia de desigualtat de gnere en les imatges publicitries actuals de joguines,constatar la permanncia de missatges on hi ha uns rols estereotipats introduts de manera subliminal i per ltim, identificar quins sn els elements i les estratgies publicitries que perpetuen aquesta desigualtat .A partir daqu les nostres hiptesi sn: La publicitat s sexista. La diferencia de gnere sinculca des de la infncia i les famlies no en sn conscients. Moltes famlies inculquen els estereotips sense saber-ho5 6. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripoll4. Metodologia emprada, tcniques i instruments de recollida dinformaci. 4.1. Elecci i justificaci metodolgica Vam escollir aquesta metodologia ja que el buidatge dels catlegs ens permetria tenir una xifra numrica del tant per cent de sexisme dins daquests. Daltra banda, partir de les enquestes sobt de manera ms senzilla la opini dun sector concret de la poblaci sobre el carcter sexista dels catlegs. La metodologia qualitativa t en compte alguns principis terics ,com per exemple, el nivell de sexisme dins dels catlegs de joguines utilitzant mtodes de buidatge de dades on es recullen dades quantitatives (preguntes tancades en les enquestes online) i qualitatives ( preguntes obertes en les enquestes online) amb la intenci dinvestigar la influncia de la desigualtat de gnere i descriure la realitat tal com lexperimenten els usuaris daquesta informaci. Al nostre treball de investigaci, es busca respondre a preguntes com fins a on pot arribar a influenciar el sexisme dins la nostra societat. Al tenir un carcter qualitatiu, la mostra no ha de ser massa gran, ja que sinvestiga una poblaci diana de mitja grandria.4.2. Elecci i construcci dinstruments Hem escollit lenquesta via online perqu ens permetia recollir la informaci duna manera rpida i senzilla. La taula ens permetia tenir una xifra numrica i la informaci organitzada del contingut del catlegs. Els objectius de les enquestes online era: - Analitzar fins a quin punt eren conscients els pares o usuaris dels catlegs de la influncia sexista per part daquest. Els objectius de lanlisi de les imatges dels catlegs era: - Detectar el nivell de sexisme dins el contingut dels catlegs de joguines.6 7. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripoll5. Anlisi dels resultats. 5.1. Catlegs: Catleg ToysRus ToysRus s una cadena de tendes de joguines als Estats Units. Compta amb installacions a Europa, sia, Oceania, frica i Canad. Actualment opera 860 tendes als Estats Units i 716 tendes en 34 pasos. Aquesta cadena s una de les que va haver de modificar el contingut dels seus catlegs en altres pasos a causa del seu contingut altament sexista. En les imatges del catleg del toysrus observem una igualtat en els sexes nen/nena (38% cadascun respectivament). Hi ha menys imatges en les que surten ambds gneres (23%). Aix es podria interpretar com una separaci marcada dels estereotips generalitzats entre els dos sexes. El nivell de sexisme en les imatges del catleg del toysrus es mostra bastant igualtat, tot i que el percentatge de les imatges sexistes mostra un grau ms elevat (55%) en relaci a les imatges no sexistes (45%). En lanlisi dels diferents colors de les pgines del catleg hem observat que el color que ms predomina s el verd (40%), seguint del color verd clar (39%) i el rosa (21%). No es mostra gaire diversitat i els colors van molt determinats pel sexe, remarcant de color rosa les pgines de les joguines per a nenes i les pgines de color verd o verd clar de joguines per a nens.Podem observar doncs que tot i que els colors seleccionats no sn els tpics colors de gnere rosa i blau, el fet que el verd es concentri en les pgines per a nenes noms provoca que el verd es converteixi en el color del sexe mascul.7 8. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria RipollCatleg Corte Ingls El Corte Ingls s un grup de distribuci d'Espanya compost per empreses de diferents formats, sent el principal el de grans magatzems. Aix mateix, es tracta d'una empresa familiar. Anlisi del catleg: En els seu catleg sobserva una diferencia entre els gneres, predominant el sexe mascul(nen 131 imatges , nena 116). Es mostren poques imatges on ambds sexes interactuen junts (49 imatges). Aquest anlisi ens indica el nivell de masclisme quemostren les imatges daquest catleg i ens preocupa com afecta aquest missatge subliminal a les famlies que compren en els establiments daquesta gran companyia. Desprs danalitzar les imatges del catleg ens trobem amb dades preocupants. El nivell de sexisme s molt greu, ja que 196 imatges sn de carcter sexista mentre que noms 99 de les imatges no ho sn. Desprs de analitzar tots els catlegs, aquest s el que mostra ms diferencies de gnere. En aquest catleg trobem una gran varietat de colors a les pgines. Hem de destacar que, en aquest aspecte, contextualitzen molt les diverses joguines. Com els altres, aquest tamb disposa de la secci de nena (amb color lila) i de la secci de nens (blau clar) per la resta de joguines estan seleccionades per temtica i no pas per gnere. Catleg Carrefour Carrefour va ser la primera empresa de distribuci a Espanya que va llanar la seva prpia marca, en 1982. Actualment, cada any, treu al mercat ms de 3.000 nous productes de marca Carrefour en alimentaci, cosmtica, esport, llar i txtil. Anlisi del catleg:8 9. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria RipollEn general, aquest catleg t moltes menys imatges que daltres(noms 63 imatges). T un carcter ms neutral amb determinades joguines per tot i aix, s mostra una mica de sexisme en algunes imatges.En les imatges, la proporci entre els gneres s molt equitativa(nenes 43% i nens 41%). Tant nens com nenes surten amb diferents joguines, tot i que es mostren menys imatges on ambds sexes interactuen(16%). Hem trobat fora interessant la diversitat de colors que utilitza aquest catleg, molt diferent als altres. Amb colors diversos com el verd fosc, el taronja o el fcsia separen els diferents sectors, no tant per gnere sin per edats. Podem trobar doncs una neutralitat en els colors en el que es refereix al sexisme. Catleg Eroski EROSKI s una de les principals empreses de distribuci d'Espanya. Ofereix productes i serveis de gran consum. s considera a si mateixa com una empresa compromesa amb la salut i benestar dels seus clients per tamb amb el seu estalvi. Anlisi del catleg: Tenint en compte que aquest catleg consta de 86 imatges analitzades, que 50 mostrin sexisme mostra un nivell alt de diferencies de gnere i rols estereotipats, com per exemple que la nena estigui en totes les joguines de la llar (com cuines, escombres, etc) i els nens estiguin en lapartat de cotxes teledirigits. Aquest s lnic catleg on la proporci de gnere s totalment equitativa. Les nenes sn les que presenten un percentatge ms alt, per la diferencia amb els altres s mnima, aix ens mostra que tot i que hi ha bastant sexisme, hi ha diversitat en les imatges. Desprs de lanlisi dels colors, els resultats obtinguts ens mostren que els colors ms predominants sn el vermell i el blanc, colors de carcter nadalenc ms que no pas sexista.9 10. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria RipollCatleg JAC JAC (Jugueteros Asociados de Catalunya) s una cooperativa del sector joguines que compta amb 42 comerciants del mn de la joguina, amb una llarga tradici i una implantaci de ms de 100 tendes. Des de 1998,s un grup capdavanter en el sector de tendes de joguines. Anlisi del catleg: Tenint en compte que van ser analitzades 216 imatges, trobem en els resultats que ms de la meitat sn sexistes. Aix ens indica que hi ha un nivell de sexisme molt alt en aquest catleg. Els resultats obtinguts en lanlisi dels sexes ens indiquen que hi ha ms imatges on predomina el gnere mascul (42%), que no pas el femen ( 36 %)i molts menys on ambds interactuen amb les joguines(22%). Aix ens destaca un masclisme dins daquest catleg, que resulta observable per a qualsevol usuari.Els colors que predominen en aquest catleg s el vermell (90%), el que ens podria dir s que intenten crear homogenetat i que no saprecin les diferencies de gnere. No obstant, amb la resta danlisi hem comprovat que hi ha bastant de sexisme. Catleg Juguettos Juguettos s actualment les cadena d especialistes de la joguina ms gran d'Espanya. Amb 184 punts repartits en tot el territori nacional. La seva presncia al mercat a travs d'accions publicitries en diferents mitjans de comunicaci,combinat amb el Club Juguettos que consta ara mateix amb ms de 120.000 socis, li fan ser una de les empreses ms actives. Anlisi del catleg:10 11. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria RipollDesprs danalitzar les 131 imatges daquest catleg, hem detectat en 84 imatges desigualtat de gnere i rols estereotipats. Aix ens indica que aquest catleg tamb t un carcter sexista. No sobserva una diferencia massa marcada entre els nens(45%) o les nenes(33%), per si en les imatges on interactuen els dos(22%). Trobem que estan massa separats,per sector de joguines de nen i joguines de nenes. Masses diferencies observables entre els rols de gnere. Tot i que, igual que daltres, aquest catleg tamb t un nivell de sexisme que resulta preocupant, trobem molta homogenetat en el color de les pgines, ja que majoritriament el blanc es el que ms predomina (79%). Podrem dir desprs daquest anlisi, que amb el color blanc es pretn mostrar neutralitat en comptes de desigualtat. No obstant, amb la resta de resultats obtinguts es demostra el contrari.Com a conclusi final, desprs daquest anlisi exhaustiu sobre el contingut dels catlegs de joguines podrem afirmar que gaireb tots contenen imatges sexistes i aix influencia molt a la poblaci diana. Existeix una diferencia de rols molt marcada en determinades imatges, sobre tot en les que respecta els joguets que imiten a les feines de la llar (escombra, cuina, etc). Tamb dins els cotxes o les motos, molts cops hem observat que sempre s el nen qui condueix i com a molt la nena est al costat somrient. Aquestes diferencies de gnere podem determinar la mentalitat dels pares, fent creure que una joguina pot ser de nen o de nena, quan no s aix, quan les joguines sn per ambds gneres. Per a fer una investigaci ms concreta hem realitzat una srie de preguntes en una enquesta online als usuaris daquests catlegs per a determinar fins a on pot arribar la influncia sexista i com afecta aix a les famlies. 5.2. Enquestes: A partir dels resultats de les enquestes realitzades podem concloure que: Les enquestes han sigut contestades per dones, amb un resultat de ms del 60%; en canvi les respostes dels homes suposen en un 31%, dels quals el 96% compta amb nens a la seva famlia i noms un 4% dels enquestats no compten amb nens a la seva famlia.11 12. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria RipollEl 48% compten amb ambds sexes a la seva famlia mentre que els nens suposen noms un 23% i les nenes un 29%.Les edats dels nens son molt homognies sense sobrepassar el 30% la majoria dels nens (un 28%) es de 7 a 11 anys i la menor(un 22%) de 0 a 3 anys. Normalment sn els pares els que decideixen que comprar als nens a partir de lelecci del propi nen i seguint els seu propi criteri. Aquesta opini un (70% dels enquestats) ens duu a pensar que moltes vegades lopini dels pares tot i que tenen en compte lopini dels fills poden anteposar la seva, arribant a comprar una joguina que pels mateixos pares sigui adequada pels seus fills per que no satisfaci les necessitats ni els gustos del nen. Daltra banda el 21% dels enquestats admeten que la compra de les joguines dels nens les fa el mateix nen per sota la supervisi dun adult de manera que el nen es pot veure indirectament coaccionat per els mateixos pares. El 77% opina que la publicitat davui dia s sexista davant la mnima majoria que en creu que no ho s (un 6%). Aqu podem veure que la societat ns conscient del carcter sexista de la publicitat . El 84% opina que la presentaci de la publicitat no sescau realment a la joguina que promociona de manera que la publicitat no sescau amb el contingut que representa. Cal recordar que la publicitat pretn convncer, manipular i/o assegurar la compra del producte valent-se moltes vegades de tcniques que afectaran al comprador psicolgicament. Aqu una dada impactant : el 92% dels enquestats consideren que la publicitat no noms s sexista sin que a ms estan orientats cap a un sexe en concret, condicionant el pensament del nen i els seus gustos en un futur. Les joguines haurien de ser neutres, de manera que un nen pugus jugar amb nines o amb joguines dacci. La publicitat condiciona i limita lexpressi dels gustos del nen. De nou tornem a trobar-nos davant duna dada alarmant: el 95% dels enquestats considera que la publicitat marca estereotips en les imatges de les joguines, condicionant al nen. Ens trobem doncs que tot i que la societat lluita per una igualtat de sexe s veu molt perjudicada pels estereotips. Aquests influeixen en el pensament del nen amb un nic objectiu: el comer. Implantant aquests estereotips des de ben petits s ms provable que aquests perdurin durant tota la vida de lusuari i fins i tot en el seu futur. Els enquestats no obstant consideren que no hi ha joguines prpies de cada sexe (un 12 13. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripoll65%) no obstant el 31% considera que si que nhi ha encara que aquest percentatge es menor t un carcter significatiu ja que hi ha una gran majoria que continua perdurant els estereotips relacionats amb el sexe. La majoria dels compradors escullen la joguina en relaci a la seguretat del nen i al desenvolupament de les capacitats del mateix (un 53%) ,mentre que el 20% mira ms linters del nen i el preu de la joguina demanada, noms un 5% dels enquestats assegura preocupar-se sobre el carcter sexista de la joguina. Comptant que la majoria dels enquestats coneix el carcter sexista de la publicitat i de les mateixes joguines s preocupant que no prenguin mesures ni decideixin la joguina ms adient per els seus fills prenent cura que la joguina seleccionada no ninflueixi els seus gustos en un futur prxim. Davant la pregunta de si es creu convenient lexistncia de joguines diferenciades , la gran majoria (un 68%) opina que no es convenient mentre que un 21% nopina que si es convenient. Ens trobem davant les mateixes xifres que en preguntes anteriors, la societat encara discrepa davant lexistncia o no existncia de joguines diferenciades per a nens i nenes. En quant a pregunta de qui s la persona que juga amb el nen, fet important ja que pot influenciar en el rol que pot adoptar linfant en el joc o simplement la joguina que escollir en referncia a linfluencia de ladult, les dades confirmen que un 80% dels nens poden jugar amb tota la famlia i noms un 13% afirma que el nen juga sol. Aquesta dada es positiva ja que al tenir diverses persones per a jugar de diferent sexe el nen te llibertar delecci de rols i dexpressi i el jugar sol aporta llibertat i autonomia a linfant. En relaci a la pregunta lliure sobre si les joguines afecten o no al futur laboral del nen els resultats han suggerit un clar empat dopinions. El 50% dels enquestats opinen que les joguines si repercuteixen en el seu futur mentre que laltre 50% opina que no hi tenen res a veure. El enquestats que consideren que les joguines si influeixen en el futur del nen coincideixen en que a partir de les joguines el nen desenvolupa la seva personalitat orientant-lo cap a un conjunt dactituds concretes, a ms les joguines els ajuden a recrear diversos rols amb els quals visualitzar el seu futur objectiu a ms de formar part del seu aprenentatge i per tant orientant-los cap unes activitats. Les opinions comunes en que els enquestats consideren que les joguines no afecten en el seu futur consisteixen en que el nen canvia segons ledat i que els seus gustos es modifiquen amb el temps,que el futur del nen depn de leducaci i no de la joguina en13 14. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripollsi i que el futur depn sobretot del tipus destmuls que donem als nens no de les joguines amb que jugui.En quant a les joguines que el nen t a casa ens trobem amb unes dades homognies,posant-se al davant els peluixos(un 15%) i els puzles(14%), aquestes joguines normalment son considerades neutres de manera que linfant no es veu influenciat per els diferents estereotips. Podem concloure doncs que la societat presenta controvrsies en les seves idees: una societat assabentada dels diversos estereotips e idees sexistes per que en perdura les idees sense deixar una lliures elecci i rol del nen, condicionant-lo.14 15. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripoll6. Conclusions A partir de la recollida i lanlisi de diverses dades podem concloure que la publicitat s sexista, ja que la gran majoria dels catlegs analitzats presenten fotografies dinfants on realitzen una determinades tasques i sobserven uns rols estereotipats (nena cuinant, nen jugant amb espases,nena realitzant tasques de perruqueria,etc.). Per un costat, la gran majoria dels catlegs presenten uns colors, que separen les diferents seccions de nines i joguines dacci, amb els colors tpics de cada gnere, rosa i blau. Daltra banda, alguns catlegs opten per la neutralitat absoluta evitant les fotografies dinfants i utilitzant colors neutres com el verd, el taronja o el blanc. Daquesta manera la primera hiptesi plantejada en el nostre treball s certa. La segona i tercera hiptesi es veuen recolzades pels resultats de la nostra enquesta. Tot i que els resultats indiquen una visi oberta cap a una neutralitat davant dels colors tipificats , les joguines estereotipades i les conductes de carcter sexista, encara hi ha un tant per cent important que considera que s que hi ha joguines tpicament de gnere. A ms a ms, no donen lopci ni la llibertat al nen per a escollir les seves prpies joguines. Cal recordar que ladult ha de ser el guia del nen i no imposar els seus propis gustos. Aquest treball ens ha servit per a profunditzar en els nostres coneixements sobre el sexisme ja que aquesta desigualtat de gnere est present dins la nostra societat, en multitud de contextos Encara que estem orgulloses de la feina feta i dels nostres resultats ens hauria agradat poder profunditzar molt ms en el tema i fer una mostra del catleg ideal. Esperem que el nostre treball serveixi per a dissoldre una mica ms el sexisme encara vigent avui dia i poder avanar cap a una societat molt ms igualitria.15 16. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripoll7. Referncies. Bibliografia, Webgrafia. Bibliogrfica NmReferncia (APA)1http://www20.gencat.cat/docs/icdones/temes/docs/jocs_enseny en_creixer.pdf2http://cataleg.urv.cat/search~S13*cat?/Xcoeducacion&SORT=D/ Xcoeducacion&SORT=D&SUBKEY=coeducacion/1%2C46%2C46 %2CB/frameset&FF=Xcoeducacion&SORT=D&9%2C9%2C3http://cataleg.urv.cat/record=b1265138~S13*cat4http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.35140463 5dde900639a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=c586f067abf54310Vgn VCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c586f067abf54310V gnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default5http://web.educastur.princast.es/proyectos/coeduca/wpcontent/ uploads/2013/05/infantil.pdf6http://cataleg.urv.cat/search~S13*cat?/Xsexismo&SORT=D/Xsex ismo&SORT=D&SUBKEY=sexismo/1%2C19%2C19%2CB/frames et&FF=Xsexismo&SORT=D&3%2C3%2C7http://cataleg.urv.cat/search~S13*cat?/Xcoeducacion&SORT=D/ Xcoeducacion&SORT=D&SUBKEY=coeducacion/1%2C46%2C46 %2CB/frameset&FF=Xcoeducacion&SORT=D&1%2C1%2C8http://www.observatoridelesdones.org/apunts_pdf/AP02.pdf9http://www.juntadeandalucia.es/educacion/portal/com/bin/Conte nidos/PSE/igualdaddegenero/unidad/1297084210803_plan_estra tegico_igualdad_educacion.pdf16 17. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria RipollPublicacions peridiques N mReferncia (APA)1http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/11/26/actualidad/13 53935100_752317.htmlInformaciOn-line N mEnlla1http://comunicacionenfemenino.wordpress.com2http://www.pequesymas.com/juguetes/toys-r-usresponde-a-la-peticion-para-no-restringir-elacceso-de-ninas-o-ninos-a-distintos-juguetesen-reino-unido3http://www.lettoysbetoys.org.uk/let-toys-be-toystoymark-scheme/4http://www.infortecnica.com/estudiosconsumo/3 075/5http://www.youtube.com/watch?feature=player_e mbedded&v=v69KjuSgy0A6http://www.thelocal.se/20091006/225047http://viewer.zmags.com/publication/cd73c6ee#/ cd73c6ee/428http://conigualdad.org/blog/2012/12/07/buenaspracticas-un-catalogo-de-juguetes-frances-querompe-mitos/17 18. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria RipollAltres fonts dinformaci prvia a la investigaciCatleg Eroski joguines nov-des 2013 Catleg Drim joguines nov-des 2013 Catleg ToysRus nov-des 2013 Catleg El corte ingles nov-des 2013 Catleg Juguettos nov-des 2013 http://www.observatoridelesdones.org/cat/M020408.html http://www.toysrus.es/shop/index.jsp?categoryId=5050111 http://es.wikipedia.org/wiki/El_Corte_Ingl%C3%A9s http://www.carrefour.es/grupo-carrefour/las-marcas-carrefour/ Asociacin Espaola de fabricantes de juguetes (AEFJ) y Unin de Consumidores de Espaa (UCE) (Eds.) (1993-2003). Cdigo Deontolgico para Publicidad Infantil de 14 de diciembre de 1993. Asociacin Espaola de Fabricantes de juguetes (AEFJ) y Asociacin para la Autorregulacin de la Comunicacin Comercial (Autocontrol). Convenio para la aplicacin del Cdigo de 9 de junio de 2003.18 19. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripoll8. Annex documental. 8.1 Catlegs: Toys Rus19 20. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria RipollCatleg Corte Ingls20 21. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria RipollCatleg Carrefour21 22. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria RipollCatleg Eroski22 23. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria RipollCatleg JAC Jugueteria23 24. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria RipollCatleg Juguettos24 25. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripoll8.2 Enquesta: 1-Sexe3. Quin sexe tenen els nens i les nenes?2. Hi ha nens dintre de la teva famlia?4. Edat dels nens i nenes25 26. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripoll5- Qui escull les joguines?6. La publicitat de les joguines que reben els nens durant la campanya de Nadal o reis, us sembla....26 27. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripoll7. Pensa que la presentaci que es fa en la publicitat es adequada a lo que es la joguina realment?8- Pensa que la publicitat es sexista, es a dir, que a adjudica determinats joguines nicament per a nens i altres per a nenes?27 28. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripoll9. Creieu que s marquen estereotips en la publicitat de les joguines?10. Creieu que hi ha joguines prpies de nen y joguines prpies de nena?28 29. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripoll11- Si seleccioneu, de tot el que demana, algunes joguines i uns altres els descarteu, amb quin criteri ho feu?29 30. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripoll12. Creieu que s convenient que hi hagi joguines diferenciades?13- A casa, qui juga amb el nen o la nena?14. Creeu que els jocs i joguines influeixen en el que seran els nens i nenes de majors? Aquesta pregunta va ser resposta de manera lliure, com les respostes van ser personals i abundants vam considerar que el ms encertat era posar-ne simplement lanlisi de la pregunta.30 31. Treball de investigaci Processos i contextos educatius Cristina Garcia, Anna Terol i Glria Ripoll15. Quines joguines tenen els vostres fills i filles a casa?31