J.SoleVilanova. El finançament possible de la Generalitat i dels Ajuntaments vers el turisme.2004+

EL FINANÇAMENT POSSIBLE DE LA GENERALITAT I DELS AJUNTAMENTS VERS EL TURISME

Joaquim Solé Vilanova

Catedràtic de Finances Públiques Universitat de Barcelona

[email protected]

1. INTRODUCCIÓ L’objectiu d’aquesta ponència és mostrar de forma ordenada els diferents elements que configuren el finançament dels serveis públics adreçats al turisme. Cal posar de relleu les relacions entre el sector turístic i el sector públic, les característiques del serveis públics i els recursos actuals i futurs per a finançar aquests serveis. Cal explicar quins són els models de finançament de la Generalitat i dels municipis i si aquests models estan pensats per finançar aquesta població flotant que és el turisme. La resposta és que ni el sistema de finançament autonòmic ni el sistema de finançament municipal té present el fenomen turístic. Per tant caldrà sondejar les possibles solucions futures a aquesta mancança financera. Solucions que tant haurem de buscar en un canvi en els models com en un canvi d’actituds fiscals dels protagonistes del àmbit turístic: administracions públiques, empresaris turístics i turistes. 2. EL SECTOR TURÍSTIC I L’ECONOMIA NACIONAL El sector turístic és una “indústria” que té un impacte territorial important donat l’efecte multiplicador de l’economia que genera. I això ha de ser tingut en compte pel govern municipal si es tracte d’un àmbit local i pel govern autonòmic si es tracte d’un àmbit regional sobretot si el turisme és forà. Vist des d’un àmbit estatal si el turisme és estranger aquest efecte multiplicador és més evident i més positiu pel país. En aquest cas podem dir que el turisme és una indústria exportadora i el que s’exporten són serveis d’oci. Aquesta activitat exportadora té un efecte molt positiu pel país ja que ajuda a equilibrar la balança de pagaments, i per un país com Espanya on la balança comercial és molt negativa el superàvit que representa la indústria turística és molt beneficiós. Però, a més, a diferència dels cotxes, els teixits o les taronges que un cop fora del país ja no tenen cap efecte intern, els serveis d’oci son vinguts a buscar personalment pels turistes estrangers i durant la seva estança turística aquests es converteixen en consumidors de bens i serveis complementaris (records, vestimenta, espectacles, serveis de restauració i recreació, etc.) del sector privat i del sector públic. Per tant la indústria turística té un doble efecte positiu que no tenen molts altes sectors econòmics: ajuda a reequilibrar la balança de pagaments i té un efecte multiplicador sobre les economies locals, regionals o estatals.

1

mailto:[email protected]

3. ELS SERVEIS PÚBLICS TURÍSTICS Quan es parla de serveis públics turístics o de turistes el sector d’allotjament turístic (hotels , càmpings, apartaments reglats i cases rurals) i l’Administració publica no pensen en el mateix. Per l’Administració pública el concepte de turista té un sentit més ampli lligat als serveis públics que es presten a persones que gaudeixen del temps de lleure: persones en allotjaments turístics, persones en segones residències pròpies o particulars i visitants de dia. Cap d’ells requereix serveis d’educació, però tots ells requereixen de serveis públics de seguretat, sanitat, salubritat, oci, cultura i esports. Tots ells obliguen a infrastructures addicionals en carreteres i aparcaments, tots ells agraeixen una millora constant del patrimoni cultural i tots ells provoquen la necessitat de preservar, restituir i millorar el medi ambient per part dels governs municipal, autonòmic i estatal. Aquests 3 tipus de turistes (allotjats reglats, segones residències, i visitants de dia) no demanen exactament els mateix tipus de serveis públics, i les solucions pel seu finançament no poden ser les mateixes en cada cas. Però tots tres casos són pel municipi i pel govern autonòmic una població flotant que demana serveis públics i cal assistir o que simplement provoca despesa pública, tot i que potser també generi ingressos públics. Pels municipis els turistes en sentit ampli coincideix amb la població flotant o assistida, si es descompte els immigrants no censats i els “commuters” o viatjants de dia per raons de treball, estudi o compres quotidianes. Els serveis públics turístics són principalment prestats pels municipis però també pels governs autonòmics i pel govern central. Podem classificar els serveis públics turístics de la manera següent:

• serveis provocats pel turisme: subministrament d’aigua, recollida i tractament de residus, neteja de carrers, platges i boscos, protecció i restauració del medi ambient, policia i protecció civil, i assistència sanitària,

• serveis d’iniciativa pública: promoció, informació, senyalització i visites guiades, transport, parcs i jardins, lavabos, cultura (museus, i exposicions), recreació (festes, espectacles, música) i esports, i activitats infantils, per famílies o per gent gran,

• serveis de formació professional, universitària, continuada, ocupacional, i idiomes • serveis de foment econòmic, I+D i innovació, • infrastructures viàries, aparcaments, equipaments culturals, rehabilitació del patrimoni

cultural, i creació de zones verdes. Molts d’aquests serveis poden ser prestats pel sector privat. I el sector privat sempre financia aquest serveis establint un preu que permeti el seu finançament. Si els serveis els presta el sector públic també s’han de finançar amb un preu, taxa o tarifa que paguen els usuaris, amb impostos propis que paguen els residents o no residents, o amb subvencions d’altres administracions que també acaben sent finançades amb impostos que graven els ciutadans i les empreses. 4. IMPOSTOS I FINANÇAMENT DE SERVEIS PÚBLICS El sector públic modern obliga a pagar impostos tant als ciutadans com a les empreses i el model d’Estat del Benestar comporta un nivell d’impostos important. La globalització econòmica dels últims temps fa més difícil mantenir uns pressupostos equilibrats ja que per

2

una banda els ciutadans s’han acostumats a gaudir d’un alt nivell de serveis en canvi cada cop és més costos recaptar els recursos suficients perquè les possibilitats d’elusió o d’evasió fiscal son més grans sobretot per les rendes de capital d’individus o empreses. La major part de la despesa pública, descomptant defensa, és despesa social i va destinada a les persones en forma de serveis educatius, sanitaris, assistencials i pensions. Això està finançat pels impostos que graven a les persones i que graven a les empreses, encara que tots els tributs, en últim terme, els acaben pagant les persones com a consumidors, com assalariats o com accionistes. En general els sectors econòmics o les empreses són creditors fiscals nets o, dit en termes de saldo fiscal, tenen un dèficit fiscal permanent. Les empreses són aportadores netes ja que reben menys serveis públics del que aporten perquè els seus impostos ajuden a finançar els serveis públics en educació, sanitat i assistència de les persones. Tant sols algun sector desfavorit (agricultura) o privilegiat més del que fiscalment aporta. Probablement el sector econòmic del turisme ni és un sector desfavorit ni privilegiat, ni pot esperar ser-ho. El sector d’allotjament turístic i restauració paga els impostos habituals: impost de societats o IRPF, contribucions a la seguretat social, IVA i impostos especials com el d’hidrocarburs. També paguen un IBI per els immobles i els impostos sobre vehicles, i en alguns casos l’I.A.E. Quan compren un immoble paguen un Impost de transmissions, i quan el venen un d’Increment de Valor dels Terrenys (Plusvàlua) i en fer obres un impost sobre Construccions. Es paguen impostos per constituir societats i la realització d’altes actes jurídics (hipoteques, etc.), per consumir electricitat i tenir assegurances. Etc., etc. Si hi ha tres nivells d’administracions públiques –que són més!- que presten serveis als ciutadans i a les empreses, la forma més simple, transparent i entenedora de finançar-se amb impostos seria que cada nivell de govern gaudis de forma exclusiva dels seus propis impostos, és a dir que es complís la dita castellana que cada palo aguante su vela. Però això no és viable perquè hi ha impostos que han de ser centrals per ser justos, efectius, de fàcil gestió i no comportin problemes o conflictes. En canvi molts serveis seguint els desitjós dels ciutadans o per aplicació del principi de subsidiarietat és presten descentralitzadament (cas d’educació, sanitat i assistència social). Per tant a la practica existeix un desequilibri en el finançament de cada nivell d’Administració pública. El govern estatal gaudeix dels impostos més importants i en canvi ja no té la despesa més voluminosa. D’altra banda els governs subcentrals tenen un gran volum de serveis a prestar però no gaudeixen dels recursos impositius suficients. Aquesta situació de desequilibri vertical entre administracions fa tot l’entramat financer molt més complexa a tots els països i el resultat, satisfactori o no per a cada govern, depèn dels models de finançament establerts. En el cas espanyol els models de finançament autonòmic i municipal tenen graus importants de desequilibri. La realitat és especialment insatisfactòria per les comunitats autònomes riques i pels municipis emprenedors que no tenen un creixement urbanístic continu. I el que és més rellevant aquí i pel sector turístic, el model de finançament de l’Administració central espanyola aprofita els recursos que li proporciona la fiscalitat sobre el sector turístic però els models de finançament autonòmic i municipal –aprovats per el govern i parlament centrals- ignoren el fenomen del turisme i les necessitats que comporta inevitablement per les administracions autonòmica i local la prestació de serveis turístics.

3

5. EL FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT El finançament de la Generalitat està totalment condicionat al model de finançament de règim comú que estableix la Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) de 1980, reformada el 1996 i el 2001. És un sistema de finançament basat en la despesa necessària reconeguda per l’Estat i no en els ingressos impositius propis o participats. Les comunitats autònomes gaudeixen aparentment d’impostos cedits raonables i de participacions en impostos estatals importants. Tanmateix aquests impostos que en principi podrien reflectir l’esforç fiscal i la capacitat fiscal dels ciutadans i empreses de Catalunya queden neutralitzats per un mecanisme de solidaritat entre regions riques i pobres exagerat que, no solament elimina qualsevol incentiu a una millora de la capacitat fiscal, sinó que deixa a moltes comunitats autònomes pobres amb més recursos per habitant que les riques. El Quadre 1 mostra de forma esquemàtica les fonts de finançament de la Generalitat i els factors dels quals depenen. Que es recaptin més impostos estatals o cedits a les comunitats autònomes a Catalunya no vol dir que Catalunya gaudeixi particularment d’aquest ingressos impositius. Catalunya només gaudeix de la recaptació impositiva addicional, ja sigui per una millora en la gestió tributària, per un augment dels impostos cedits o de l’IRPF autonòmic o sigui per l’establiment de nous impostos o taxes propis. Aquesta situació, que és ja de per si insatisfactòria, es fa més greu perquè en els indicadors de necessitats de despesa garantida només es té en compte la població de dret o censada i en cap moment es té en compte la població flotant o assistida que inclou la població turística. Dit d’una altre manera els beneficis fiscals del turisme són retinguts per l’administració central o si es vol són repartits entre totes les comunitats autònomes, turístiques o no. La solució només passa, en primer lloc, per un canvi radical del model de finançament autonòmic que s’ha de basar en els ingressos tributaris que cada comunitat obté del seu territori i en una garantia de mínims en les necessitats de despesa garantida. En segon lloc cal un reconeixement de la població flotant o assistida sigui de forma directe o indirecte. 6. FINANÇAMENT MUNICIPAL L’Administració municipal presta proporcionalment més serveis públics al turisme que l’Administració autonòmica, però en canvi gaudeix d’un sistema de finançament basat clarament en la recaptació pròpia. Aquest model permet als municipis turístics, que tenen un major volum de despesa per habitant de dret, tenir també uns ingressos propis (impostos i taxes) més lligats a la recaptació efectiva municipal la qual depèn de les bases imposables i de l’exercici de l’autonomia tributària. Els municipis espanyols tenen una estructura de fonts de finançament raonable encara que formada per figures modestes tal com mostra el Quadre 2. Els municipis gaudeixen d’una diversitat d’impostos, els impostos sobre la propietat immoble són els més importants i existeix una llarga tradició en la utilització de taxes, preus i contribucions especials, figures,

4

aquestes últimes, que són molt apropiades a nivell municipal per la naturalesa dels serveis que es presten. Totes aquestes fonts impositives acostumen a ser molt estables, excepte les relacionades amb el creixement urbanístic que són més dependents de la conjuntura econòmica. Aquesta flexibilitat de fonts d’ingressos és la que ha permès als municipis turístics fer front a la major despesa originada per la població turística flotant. En els municipis amb molta població flotant procedent de segones residències s’ha pogut fer front a la demanda de serveis públics amb la imposició que tant paguen, sense distinció, els habitatges principals com els habitatges secundaris. Fins i tot aquesta font d’ingressos s’ha vist complementada per els ingressos derivats dels impostos que graven la compravenda de solars (Impost sobre Increment de Valors) i la construcció (Impost sobre Construcció). Possiblement els municipis amb segones residències i creixement urbanístic no han tingut problemes financers, a menys que hi hagi hagut una mala gestió. Els municipis amb segones residències sense creixement urbanístic poden haver anat més escassos de recursos. Els que segurament han anat escassos de recursos són els municipis amb una població turística procedent de allotjaments turístics i sense creixement urbanístic important. El Quadre 2 també mostra que el finançament municipal es complementa amb una Participació Municipal en els Tributs de l’Estat (PMTE). Ara bé aquesta subvenció incondicionada, a diferencia de la que reben les comunitats autònomes (Fons de Suficiència), no depèn (pràcticament) dels ingressos propis que recapta cada municipi. És a dir que la Participació estatal és un finançament complementari independent. Aquesta Participació depèn majoritàriament de la població de dret de cada municipi, i és més elevada per habitant com més elevada és la població de dret. No és té en compte la població flotant o assistida. Per tant novament s’ignora la població turística, sigui d’allotjament hoteler o camping, sigui de segona residència, malgrat provoqui una major despesa municipal per habitant (de dret). La subvenció que els municipis reben del Fons de Cooperació Local de Catalunya finançat pels pressupostos de la Generalitat és molt petita i per tant difícilment podria compensar l’efecte de la subvenció estatal. Tanmateix, ignora com en tots els casos la població flotant o assistida dels municipis turístics. Sense entrar-hi en detall, hem de dir que els estudis realitzats amb rigor sobre els municipis turístics no demostren que aquests estiguin en una situació financera més insatisfactòria que els municipis no turístics. El que aquests estudis no mesuren es si el nivell de qualitat dels serveis en els municipis turístics és semblant al nivell en els municipis no turístics. Tampoc les associacions i federacions de municipis tenen la sensació que els municipis turístics tinguin una insuficiència de recursos superior a la que puguin tenir la resta de municipis. Sense ara entrar si aquesta insuficiència realment existeix, de quin nivell és i quines són les causes que la produeixen. Caldria aquí destacar, breument, dues coses. D’una banda que els ajuntaments tenen una autonomia tributària i un potencial impositiu que no sempre aprofiten. Per això s’han recollit les dades de 100 municipis majors de 1.000 habitants que amb diferents índexs s’han catalogat com a “turístics” o amb una població flotant elevada (vegeu el Quadre 3 i les notes explicatòries a peu de pàgina). Per tots aquests municipis es mostren de forma homogènia i

5

comparable els tipus impositius efectius establerts en els diferents impostos municipals i en la taxa de escombraries (Vegeu els quadres 4 a 9). No s’ha pogut elaborar un índex sintètic que mostri el diferent grau d’esforç fiscal però s’han marcat en negreta els tipus i coeficients d’aquells ajuntaments que graven per sota de la capital de província. En segon lloc cal destacar que la imposició municipal per família és realment baixa en comparació als països anglosaxons o amb els municipis de la Cerdanya francesa, sense anar més lluny, tenint en compte els serveis que presten els municipis catalans. Tanmateix, l’actual sistema de creixement de les bases liquidables de l’IBI dels immobles que estan sent revisats des de 1998 portarà ala practica que en els deu anys posteriors a la revisió les quotes de l’Impost sobre Bens Immobles es dupliquin pràcticament. Això permetrà satisfer una part de les necessitats de despesa municipal generada o no pel turisme. 7. EL TRACTAMENT DELS MUNICIPIS TURÍSTICS A LA LLEI DE REFORMA DE LES HISENDES LOCALS 51/2002 Tal com mostra el Quadre 2 per primera vegada la legislació estatal sobre Hisenda Locals que regula la Participació dels Municipis en els Tributs de l’Estat (PMTE) té un reconeixement financer als municipis entre 75.000 i 20.000 habitants de dret catalogats a la llei com a turístics. Aquesta fou una mesura legal afegida en l’últim tram d’aprovació de la llei a les Corts sense que sembli haver estat gaire meditada. En primer lloc el sistema de catalogació és molt qüestionable. Primer perquè només té en compte el criteri que el nombre d’habitatges secundaris del municipi sigui superior al nombre d’habitatges principals. Això fa que només compleixin el requisit 28 municipis -2 a Catalunya- entre 70.000 i 20.000 habitants, i quedin exclosos tots els que tenen un percentatge relativament elevat de places hoteleres, campings o altes allotjaments reglats. En segon lloc el sistema és qüestionable perquè no ofereix una participació addicional de recursos clara als municipis turístics. Es tracta tant sols d’una participació territorialitzada en els Impostos especial d’hidrocarburs i de tabac substitutòria d’una part equivalent de l’actual PMTE. Tots els municipis –turístics o no- majors de 75.000 habitants tenen una participació en impostos semblant ( a més d’una participació en IRPF, IVA i Alcohols) que està per demostrar que sigui realment satisfactòria pels municipis en general. 8 CONCLUSIONS I PROPOSTES El sector turístic és una “indústria exportadora” que té un doble efecte positiu per la economia del país: ajuda a reequilibrar la balança de pagaments i té un efecte multiplicador en la economia local (municipal, regional o estatal).

6

El model actual de finançament de les comunitats de règim comú no té en compte la població flotant o assistida en el càlcul de la despesa necessària reconeguda que determina les necessitats de finançament. D’altra banda els ingressos disponibles per la Generalitat no estan relacionats amb la recaptació efectiva dels impostos procedents de les empreses, consums i rendes de la indústria turística, ni dels altres sectors econòmics que es beneficien del turisme. Això és degut a l’efecte neutralitzador que té el Fons de Suficiència que és la subvenció solidària per excel·lència entre les comunitat autònomes de regim comú. El model de finançament dels municipis és més autònom i flexible. Els municipis tenen un 60% de recursos que són propis i regulables pels propis ajuntaments, enfront d’un 20% (aproximadament) que tenen les comunitats autònomes. Bona part dels impostos municipals provenen de la imposició sobre els immobles i l’activitat immobiliària. Això fa que els municipis amb segones residències puguin fer front a la demanda de serveis públics, sense més dificultats que els municipis no turístics, sempre i quan aprofitin adequadament el potencial fiscal que la llei d’hisendes locals posa a la seva disposició. La principal transferència que els municipis reben de l’Estat depèn principalment de la població de dret i no té gens en compte la població flotant o assistida. El tractament singular que en la llei 51/2002 de reforma de les Hisendes locals reben els municipis catalogats com a turístics és inadequat en tots els aspectes i no representa una resposta mínimament satisfactòria. Tanmateix és pot interpretar com un punt d’inflexió en el reconeixement de les especificitats dels municipis turístics que hauria d’estimular la presentació de propostes més coherents i satisfactòries per als municipis amb població flotant derivada de l’activitat turística. Una solució alternativa, i fins i tot complementària del finançament autonòmic i municipal, és l’establiment d’una tributació pròpia lligada a les estances turístiques. Per que aquesta tributació no sigui ni es vegi com “un impost més”, cal que estigui afectada a uns serveis turístics concrets com poden ser la promoció de marca o la millora d’alguns altres serveis autonòmics o municipals estretament relacionats amb el turisme d’estada en allotjaments reglats. Una garantia d’aquest lligam o afectació el podria donar una gestió mixta, pública-privada, dels recursos derivats d’aquesta figura tributària específica. Aquesta tributació pot tenir sentit en una gran ciutat, però en tindria menys en una població petita si fos establerta de forma aïllada, donada la competència fiscal i mobilitat que pot generar. Per tant caldria contemplar aquesta figura a nivell autonòmic encara que fos compartint els recursos amb els municipis amb la fórmula d’una participació territorialitzada de la taxa o tribut. Una fórmula encara més imaginativa seria que l’impost tingués un tram autonòmic i un altre tram amb límits decidit per cada municipi. La figura tindria avantatges addicionals si fos contemplada a nivell estatal, és a dir, fos un tribut estatal automàticament cedit a les comunitats autònomes o als municipis fora del model bàsic de finançament. L’avantatge estaria en que anul·laria la potencial competència fiscal entre regions. Per acabar-ho d’arrodonir l’Estat podria lligar la participació en impostos estatals que volgués cedir als ajuntaments amb la recaptació obtinguda per un eventual nou tribut turístic. Això voldria dir per exemple que per cada euro que es recaptés amb la taxa o tribut turístics l’estat transferiria un altre euro al municipi.

7

QUADRE 1 MODEL DE FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT PART A: FINANÇAMENT PER DESPESA NECESSÀRIA RECONEGUDA

1. Equival al 80% (aproximadament) dels ingressos

2. La xifra “reconeguda” en despesa es calcula segons les variables següents: A. Per competències comunes i educació: - Població de dret o censada (94%) - Superfície en Km2 (4,2%) - Dispersió de nuclis (1,2%) - Insularitat (0,6%) - Baixa densitat de població (ajust a la baixa) - Invers de renda per càpita (ajust a la baixa) - Altres B. Per competències en sanitat: - Població “protegida” (aproximadament la censada) (75%) - Població censada major de 65 anys (24,5%) - Insularitat (0,5%) - Altres C. Per competències en serveis socials: - Població major de 65 anys (100%) - Altres 3. La “despesa necessària reconeguda” es finança amb els ingressos següents: A. Impostos cedits o participacions en impostos de l’Estat que es poden

recaptar a Catalunya fent l’esforç fiscal estàndard espanyol: - 100% d’I. sobre el Patrimoni, I. sobre Successions i Donacions, I. sobre Transmissions Patrimonials, I. sobre Actes Jurídics Documentats, Taxa de joc (màquines, bingo i casinos) - IRPF autonòmic estàndard (equival al 33% del total de l’IRPF) - 35% de l’IVA calculat sobre la recaptació global estatal i repartit segons el consum interior de cada Comunitat Autònoma. - 40% d’Impostos Especials. Els ingressos per hidrocarburs i tabac es reparteixen segons els lliuraments de productes a cada territori, i els ingressos per alcohol, segons el consum interior de cada Comunitat Autònoma. - 100% d’Impost sobre Matriculació de Vehicles - 100% d’Impost sobre Electricitat - 100% d’Impost sobre Vendes Minoristes d’Hidrocarburs

continua

QUADRE 1 (cont.) B. Transferència estatal anivelladora (Fons de Suficiència): - Aquesta transferència és la diferència entre la quantitat garantida per despesa necessària reconeguda i els impostos cedits i les participacions en impostos estatals que pot obtenir la Generalitat amb un esforç fiscal estàndard. - Aquesta transferència és un instrument potentíssim de solidaritat. Per tant el seu volum per habitant (censat) és molt més elevat a les Comunitats Autònomes pobres que a les riques. - Conclusió prèvia: el sistema de càlcul d’aquesta transferència fa que la recaptació estàndard per impostos cedits i participacions estatals quedi neutralitzada i que l’únic determinant del finançament disponible sigui el volum calculat per despesa necessària reconeguda.

PART B: FINANÇAMENT COMPLEMENTARI PER INVERSIONS 1. Fons de Compensació Interterritorial: subvenció repartida entre les 10 comunitats més pobres (Catalunya no rep res. València, Múrcia i

Andalusia si). 2. Fons Estructurals Europeus (fins 2006): la major part de recursos són

rebuts per les Comunitats Autònomes més pobres. PART C: FINANÇAMENT ADDICIONAL AUTÒNOM 1. Impostos propis: cànon d’aigües (afectat a sanejament), I. s bingo, I.

grans superfícies comercials. 2. Recàrrecs propis: Rec. vendes minoristes d’hidrocarburs (afectat a

sanitat). 3. Increments de tarifes en impostos cedits: cas de I. Transmissions

Patrimonials i I. Actes Jurídics. 4. Increments de tarifes en IRPF autonòmic: inexistents. 5. Taxes i preus públics: addicionals als existents quan l’Estat transferí les competències als anys 80’s. CONCLUSIONS: 1. La Generalitat no es beneficia directament dels impostos pagats per les

empreses (ISOC, IVA i IRPF) del territori, excepte pels pagaments anuals diferencials.

2. El principal volum d’ingressos de la Generalitat no depèn de la recaptació dels principals impostos en el territori si no de la despesa necessària reconeguda.

3. La despesa necessària reconeguda es calcula en bona part en funció de la població de dret o censada. No hi ha cap reconeixement de la població

flotant o assistida generada principalment pel turisme. 4. Amb l’actual model autonòmic, la Generalitat només pot finançar les

despeses addicionals, les no reconegudes o les generades per la població flotant si estableix tributs propis o recàrrecs addicionals.

QUADRE 2 MODEL DE FINANÇAMENT MUNICIPAL PART A: FINANÇAMENT MUNICIPAL PROPI 1. Impost sobre els Béns Immobles (IBI). Grava habitatges principals i

secundaris, locals comercials i industrials i solars urbans segons valor cadastral. 2. Impost sobre Activitat Econòmica (IAE). Fins 2002 gravava tot tipus d’activitat

empresarial (autònoms i societats) a cada municipi. Des de 2003 només grava empreses amb volum de negoci superior a un milió d’euros.

3. Impost sobre vehicles: tribut anual segons cavalls fiscals. 4. Impost sobre Increment Valors Terrenys (Plusvàlua): grava (teòricament) al

venedor de l’immoble per l’increment del valor del solar des de l’anterior compra venda.

5. Impost sobre Construccions 6. Taxes i preus públics per serveis prestats. Algunes són obligatòries

(escombraries, clavegueram) i d’altres depenen de la sol·licitud de serveis per part de l’usuari (transport urbà, piscines, museus, etc.) 7. Contribucions especials i Quotes d’urbanització. Recau sobre els propietaris de finques que obtenen millores a causa d’obres d’urbanització. 8. Sòl urbà: que reverteix al patrimoni municipal com a resultat d’urbanització de parcel·les.

PART B: FINANÇAMENT PER TRANSFERÈNCIES DE L’ESTAT 1. Model fins 2003: Participació dels municipis en els tributs de l’Estat (PMTE):

Volum global decidit per l’Estat i repartit segons les variables següents: - Població de dret o censada (70%) multiplicada per un coeficient corrector

(entre 1,00 i 2,85) que creix segons el volum de població censada (5.000, 20.000, 50.000, 100.000 i 500.000 habitants).

- Esforç fiscal (15%): recaptació real respecte recaptació potencial legal en l’IBI.

- Capacitat fiscal (invers) (12%): reajust positiu per municipis relativament pobres i negatiu pels relativament rics entre municipis espanyols dins el mateix tram de població.

- Nombre d’aules en centres públics de primària. 2. Model a partir de 2004: Participació dels municipis en els tributs de l’Estat: A. Ajuntaments majors de 75.000 habitants: es solidifiquen les quantitats

rebudes però una part es substitueix per petites participacions (menys d’1,5% en IRPF, IVA i IESP (Alc., Tab. i Hidrocarb.). Aquestes donaran ingressos addicionals solament si la recaptació d’aquests impostos creix més en el municipi que el creixement global dels impostos de l’Adminis- tració central. B. Ajuntaments menors de 75.000 habitants: continua el sistema vigent fins el 2003 amb petits retocs a les variables de repartiment.

C. Ajuntaments catalogats de turístics i entre 75.000 i 20.000 habitants:

- Criteri restrictiu de catalogació: el nombre d’habitatges secundaris ha de ser igual o superior al d’habitatges principals.

Només 28 municipis d’Espanya compleixen el requisit. - Es substitueix part de la PMTE d’aquests municipis per una petita participació (menys de l’1,5%) en els Impostos Especials d’Hidrocar- burs i Tabacs. - La mesura només és beneficiosa per als municipis “turístics” si la recaptació d’aquests dos impostos creix més en el municipi que el creixement global dels impostos de l’Administració central. D. Compensació per l’IAE abolit a les petites empreses: - Ajuntaments majors de 75.000 habitants: la compensació específica per l’IAE deixat de recaptar s’integrarà a la subvenció rebuda. - Ajuntaments menors de 75.000 habitants: la compensació específica rebuda per l’IAE rebuda el 2003 passa a integrar-se en la PMTE a repartir entre tots els municipis segons les variables de població corregida, esforç fiscal i invers de capacitat fiscal. Per tant es perdrà en el futur la compensació individualitzada per a cada municipi.

PART C: FINANÇAMENT PER TRANFERÈNCIES DE LA GENERALITAT 1. Fons de Cooperació Local de Catalunya: - El volum global de recursos és molt petit en relació a les transfe- rències de l’Estat. - Els Fons es reparteixen en base a les següents variables: població censada (exclòs Barcelona), tant fix igual per cada municipi (Barce- lona a part), nombre de nuclis, capitalitat comarcal i municipis menors de 1.000 habitants. 2. Subvencions del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) - Subvenció per a projectes d’inversió dels municipis aprovats anualment per la Generalitat. CONCLUSIONS

1. El model de finançament municipal té uns ingressos propis del 60% i una autonomia tributària rellevant permet que els ajuntaments puguin gaudir de les seves capacitats fiscals (bàsicament en el sector immobiliari i les taxes i preus). 2. Les transferències de l’Estat estan basades majoritàriament en la població censada (corregida a l’alça segons el tamany) i en cap cas es té en compte la població flotant o assistida. 3. Les transferències incondicionades de la Generalitat són molt reduïdes perquè el model de finançament autonòmic no té en compte les finances municipals. Només es considera la població censada i mai la població flotant o assistida.

1 de 3QUADRE 3

A1 IT S1 A2

(2) (3) (3) (3) (4) (5) (6) (7) (8)Sant Pere Pescador 1 X X X 1.577 8,19 43,02 0,70 8,89Santa Susanna 2 X X X 2.258 5,82 117,28 1,22 7,04Pals 3 X X X 2.055 3,30 31,26 2,55 5,85Tossa de Mar 4 X X X 4.608 2,88 32,80 2,50 5,39Creixell 5 X X X 2.197 2,25 6,02 2,86 5,11Salou 6 X X X 15.360 1,91 69,84 2,38 4,29Castell-Platja d'Aro 7 X X X 7.691 1,84 29,60 3,26 5,11Torroella de Montgrí 8 X X X 9.004 1,82 16,40 1,87 3,69Mont-roig del Camp 9 X X X 7.438 1,81 12,03 1,80 3,61Lloret de Mar 10 X X X 23.424 1,69 47,92 0,96 2,65Castelló d'Empúries 11 X X X 7.530 1,61 9,19 2,54 4,15Naut Aran 12 X X X 1.493 1,55 47,31 4,88 6,43Roda de Barà 13 X X X 3.885 1,40 4,12 3,01 4,41Vinyols i els Arcs 14 X X X 1.323 1,22 7,30 1,35 2,57Calella 15 X X X 14.530 1,11 22,08 0,48 1,59Escala, l' 16 X X X 6.398 0,97 5,72 4,12 5,09Cadaqués 17 X X X 2.487 0,94 11,49 2,08 3,02Ampolla, l' 18 X X X 1.988 0,93 2,81 2,47 3,40Mont-ras 19 X X 1.684 0,93 1,72 0,17 1,09Sort 20 X X X 1.895 0,93 11,43 0,94 1,86Vielha e Mijaran 21 X X X 4.352 0,87 17,59 1,15 2,01Calonge 22 X X X 7.684 0,81 8,09 1,65 2,45Malgrat de Mar 23 X X 14.933 0,74 10,18 0,26 1,00Santa Cristina d'Aro 24 X X X 3.206 0,72 6,53 1,09 1,80Cambrils 25 X X X 22.215 0,68 12,57 1,95 2,64Roses 26 X X X 14.214 0,67 14,27 3,54 4,21Vandellòs i l'Hosp Infant 27 X X X 4.623 0,63 4,52 0,81 1,45Santa Pau 28 X X 1.506 0,58 4,73 0,06 0,64Camprodon 29 X X X 2.312 0,57 5,98 1,21 1,78Bellver de Cerdanya 30 X X X 1.673 0,57 6,51 1,45 2,02Vall de Bianya, la 31 X X X 1.158 0,47 5,97 0,22 0,69Vila-seca 32 X X X 13.927 0,47 13,49 1,72 2,19Palamós 33 X X 15.662 0,45 4,82 0,38 0,83Blanes 34 X X X 32.926 0,45 5,45 0,84 1,28Alp 35 X X X 1.272 0,44 18,50 4,08 4,53Altafulla 36 X X X 3.563 0,44 2,96 1,91 2,35Pont de Suert, el 37 X X X 2.166 0,39 3,23 0,47 0,86Begur 38 X X X 3.626 0,39 7,74 2,38 2,77Ametlla de Mar, l' 39 X X X 5.211 0,39 6,51 1,61 2,00Sant Pol de Mar 40 X X X 4.035 0,34 1,87 0,90 1,24

Població 2002

Allotjament Turístic/

Residents Principals

Índex turístic/ milers

d'habitants

Habitatge Secundari/ Habitatge PrincipalA1 IT S1 A2

© J. Solé Vilanova

Allotjament+Secundaris/ Principals

CATALOGACIÓ DE MUNICIPIS TURÍSTICS MAJORS DE 1.000 HABITANTS. RÀNKING DELS 100 PRIMERS EN ALLOTJAMENTS TURÍSTICS, ÍNDEX TURÍSTIC I HABITATGES SECUNDARIS (1)

Municipis

2 de 3QUADRE 3

A1 IT S1 A2

(2) (3) (3) (3) (4) (5) (6) (7) (8)Població 2002




d'habitants





Municipis

Pineda de Mar 41 X X X 21.958 0,32 6,87 0,47 0,78Montbrió del Camp 42 X 1.538 0,31 14,33 0,16 0,48Llançà 43 X X X 4.129 0,30 4,25 2,85 3,15Ribes de Freser 44 X X 2.064 0,29 4,88 0,38 0,68Palafrugell 45 X X X 19.115 0,29 2,95 1,16 1,45Pobla de Lillet, la 46 X X 1.320 0,29 2,21 0,30 0,59Sitges 47 X X X 21.377 0,29 8,93 0,66 0,95Palafolls 48 6.010 0,28 0,63 0,26 0,54Sant Feliu de Pallerols 49 X X 1.163 0,28 2,52 0,27 0,55Vallromanes 50 1.595 0,27 0,59 0,03 0,30Porqueres 51 X 3.768 0,25 4,21 0,03 0,29Jonquera, la 52 X 2.790 0,24 4,21 0,05 0,29Olost 53 1.170 0,24 0,84 0,27 0,51Torredembarra 54 X X X 11.593 0,24 2,23 1,83 2,07Puigcerdà 55 X X X 7.774 0,23 3,11 0,60 0,83Alcanar 56 X X X 8.390 0,23 1,72 0,78 1,01Canet de Mar 57 X X 11.065 0,22 1,54 0,35 0,57Oliana 58 X 1.870 0,20 1,07 0,35 0,55Sant Cebrià de Vallalta 59 X 2.060 0,20 0,91 0,40 0,60Vendrell, el 60 X X X 24.997 0,20 3,17 1,76 1,96Sant Feliu de Guíxols 61 X X X 18.994 0,19 3,14 0,71 0,90Sant Llorenç d'Hortons 62 X X X 1.779 0,19 2,18 0,54 0,73Preses, les 63 1.511 0,18 1,29 0,09 0,27Campdevànol 64 3.412 0,17 0,59 0,05 0,22Vallgorguina 65 X X X 1.516 0,17 2,50 0,91 1,08Riudarenes 66 X 1.415 0,17 3,49 0,36 0,52Fornells de la Selva 67 X 1.616 0,17 1,77 0,06 0,23Llívia 68 X X X 1.133 0,17 6,90 3,59 3,75Deltebre 69 X 10.541 0,16 2,71 0,24 0,40Planes d'Hostoles, les 70 1.750 0,16 0,58 0,19 0,34Santa Maria de Corcó 71 2.139 0,16 0,00 0,33 0,49Riba-roja d'Ebre 72 X 1.334 0,15 3,73 0,00 0,15Cubelles 73 X X X 7.733 0,14 1,52 0,64 0,78Taradell 74 5.330 0,14 0,55 0,31 0,45Viladecans 75 58.213 0,14 0,49 0,02 0,16Solsona 76 X 7.689 0,14 1,77 0,14 0,28Bagà 77 X X X 2.133 0,13 1,42 0,45 0,58Peralada 78 X 1.382 0,13 7,08 0,25 0,38Calafell 79 X X X 14.637 0,13 3,21 3,04 3,17Santa Oliva 80 X X 2.286 0,12 0,41 0,60 0,72

3 de 3QUADRE 3

A1 IT S1 A2

(2) (3) (3) (3) (4) (5) (6) (7) (8)Població 2002




d'habitants





Municipis

Riudellots de la Selva 81 X 1.597 0,12 4,69 0,00 0,12Sant Carles de la Ràpita 82 X X X 11.735 0,12 3,56 0,52 0,63Seva 83 X X X 2.662 0,11 6,20 0,52 0,64Palau-solità i Plegamans 85 X 11.586 0,11 0,42 0,28 0,39Caldes de Malavella 95 X X 4.365 0,11 1,52 0,32 0,43Sant Hilari Sacalm 86 X 5.220 0,11 1,67 0,17 0,27Arenys de Mar 87 X X X 13.107 0,11 1,49 0,51 0,62Horta de Sant Joan 88 X X X 1.217 0,11 1,68 0,97 1,07Llagostera 89 6.072 0,10 0,79 0,09 0,20Casserres 90 X 1.562 0,10 2,59 0,10 0,20Cunit 91 X X X 6.828 0,10 1,36 3,29 3,39Ponts 92 X 2.405 0,10 1,69 0,29 0,39Pobla de Segur, la 93 X X X 2.866 0,10 1,72 0,48 0,58Vilanova i la Geltrú 94 X 55.063 0,08 1,64 0,24 0,33Portbou 96 X 1.443 0,08 1,43 0,42 0,51Vilanova del Vallès 97 X 2.604 0,08 3,22 0,40 0,48Vall d'en Bas, la 98 X 2.508 0,08 1,17 0,30 0,38Tarragona 99 X 117.184 0,08 2,21 0,17 0,25Gironella 100 4.899 0,08 0,41 0,06 0,14Caldes de Montbui 84 X 13.244 0,06 1,45 0,20 0,26

Notes:1 Elaboració pròpia.

4 Població de dret de l'any 2002.

6 L'índex turístic és el quocient de l'Índex Turístic de l'Anuari Econòmic 2003 de La Caixa respecte els milers d'habitants del municipi.7 Aquest índex és el quocient d'Habitatges Secundaris respecte Habitatges Principals. Dades del Cens d'Habitages de Catalunya 2001, Idescat.8 Aquest índex és el quocient de places en Allotjament Turístic més residents en Habitatges Secundaris respecte residents en Habitatges Principals.

2 Rànking de municipis en funció dels valors de l'índex d'Allotjament Turístic / Residents Principals. Vegeu dades a la columna A1.3 Es marca amb X els municipis que estan dins dels 100 primers municipis en aplicar els índex IT, S1 i A2. S'exclouen els municipis menors de 1.000 habitants.

5 Índex derivat del quocient Allotjament Turístic / Residents Principals. Les xifres de Residents Principals són el resultat de multiplicar per 2,74 el nombre d'habitatges principals del municipi, extrets del Cens d'Habitatges de Catalunya 2001, Idescat. La xifra 2,74 és el quocient de població total respecte el nombre d'habitatges principals de Catalunya.

1 de 4

QUADRE 4

IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES 2002

Arenys de Mar 2001 0,94 1,00 0,94 66.544 8.819Bagà 1986 0,70 0,38 0,27 34.383 1.440Caldes de Montbui 1986 0,90 0,38 0,35 34.092 8.245Calella 1998 0,95 1,00 0,95 30.657 12.167Canet de Mar 1999 0,88 1,00 0,88 32.674 8.259Casserres 1986 0,69 0,38 0,27 19.154 1.093Cubelles 1998 0,88 1,00 0,88 34.977 10.114Gironella 1986 0,85 0,38 0,33 24.675 2.799Malgrat de Mar 2001 0,92 1,00 0,92 51.742 11.089Olost 1989 0,69 0,43 0,30 20.747 677Palafolls 1986 0,80 0,38 0,31 33.130 4.258Palau-solità i Plegamans 1987 0,95 0,40 0,38 40.016 6.213Pineda de Mar 1985 1,00 0,37 0,37 20.614 19.025Pobla de Lillet, la 1986 0,71 0,38 0,27 19.184 892Sant Cebrià de Vallalta 1985 0,74 0,37 0,27 26.982 2.272Sant Llorenç d'Hortons 1997 0,54 0,67 0,36 44.413 1.277Sant Pol de Mar 2001 0,81 1,00 0,81 52.795 5.418Sant Vicenç de Montalt 1984 0,92 0,36 0,33 38.078 4.102Santa Maria de Corcó 1989 0,75 0,43 0,33 21.994 1.545Santa Susanna 1998 0,85 1,00 0,85 88.389 2.577Seva 1984 0,72 0,36 0,26 27.164 2.599Sitges 1994 0,78 0,56 0,43 46.220 23.171Taradell 1987 0,56 0,40 0,22 26.576 3.265Vallgorguina 1987 0,69 0,40 0,28 29.589 1.924Vallromanes 2002 0,75 1,00 0,75 108.525 1.216Viladecans 1994 0,81 0,56 0,45 36.475 31.790Vilanova del Vallès 1995 0,50 0,59 0,29 52.612 2.121Vilanova i la Geltrú 1998 1,05 1,00 1,05 29.914 39.311Barcelona 2002 0,86 1,00 0,86 76.399 988.617Província Barcelona 0,79 52.651 3.072.213Alp 1989 0,60 0,43 0,26 26.924 3.138Begur 1995 0,61 0,59 0,36 51.044 7.051Blanes 1990 0,73 0,45 0,33 31.266 29.644Cadaqués 1986 0,85 0,38 0,33 30.700 3.805Caldes de Malavella 1986 0,77 0,38 0,30 27.618 4.764Calonge 1996 0,71 0,63 0,44 32.155 15.934Campdevànol 1997 0,55 0,67 0,37 27.199 2.349Camprodon 1989 0,74 0,43 0,32 19.660 2.920Castelló d'Empúries 1996 0,68 0,63 0,43 33.195 18.045Castell-Platja d'Aro 2000 0,88 1,00 0,88 38.605 21.486Escala, L' 1995 0,62 0,59 0,36 33.215 17.127Fornells de la Selva 1987 0,70 0,40 0,28 43.972 990Jonquera, la 1996 0,67 0,63 0,42 51.972 1.791Llagostera 1989 0,68 0,43 0,30 23.857 5.127Llançà 1988 0,74 0,42 0,31 23.264 9.356Llívia 1986 0,68 0,38 0,26 24.898 2.335Lloret de Mar 1989 0,66 0,43 0,29 39.171 28.301Mont-ras 1989 0,68 0,43 0,30 50.440 866Palafrugell 1989 0,80 0,43 0,35 39.111 19.444

I.B.I.

Municipis turístics (1)Any última

revisió cadastral

Tipus impositiu nominal (2)

Unitats urbanes


Coeficient d'ajust (3) Tipus impositiu efectiu (4)

Valor cadastral per unitat urbana

(euros)

2 de 4

QUADRE 4


I.B.I.


revisió cadastral


Unitats urbanes




(euros)

Palamós 1988 1,02 0,42 0,43 24.925 15.622Pals 1989 0,64 0,43 0,28 40.322 4.653Peralada 1989 0,50 0,43 0,22 44.040 1.117Planes d'Hostoles, les 1987 0,80 0,40 0,32 20.007 968Porqueres 1989 0,54 0,43 0,23 26.253 2.441Portbou 1989 0,80 0,43 0,35 21.975 1.252Preses, les 2000 0,76 1,00 0,76 57.757 873Puigcerdà 1986 0,90 0,38 0,35 23.914 6.779Ribes de Freser 1987 0,70 0,40 0,28 17.595 1.720Riudarenes 1990 0,67 0,45 0,30 20.224 1.933Riudellots de la Selva 1985 0,56 0,37 0,21 47.952 1.186Roses 1989 0,77 0,43 0,33 26.812 27.530Sant Feliu de Guíxols 1990 0,80 0,45 0,36 36.303 18.763Sant Feliu de Pallerols 2000 0,72 1,00 0,72 35.670 900Sant Hilari Sacalm 1990 0,73 0,45 0,33 24.871 3.184Sant Pere Pescador 1989 0,40 0,43 0,17 43.977 1.699Santa Cristina d'Aro 1984 0,85 0,36 0,30 35.907 4.711Santa Pau 1987 0,85 0,40 0,34 20.887 935Torroella de Montgrí 1986 0,89 0,38 0,34 29.827 11.248Tossa de Mar 1990 0,56 0,45 0,25 48.406 8.706Vall d'en Bas, la 2000 0,67 1,00 0,67 14.007 1.619Vall de Bianya, la 1987 0,65 0,40 0,26 39.136 413Girona 1990 0,67 0,45 0,30 41.526 56.685Província Girona 0,69 34.027 570.529Bellver de Cerdanya 1989 0,65 0,43 0,28 20.255 2.725Naut Aran 2001 0,50 1,00 0,50 47.886 7.030Oliana 1994 0,42 0,56 0,23 26.574 1.447Pobla de Segur, La 1989 0,72 0,43 0,31 17.391 3.002Pont de Suert, El 1989 0,65 0,43 0,28 15.714 2.158Ponts 1994 0,49 0,56 0,27 29.109 1.609Solsona 1986 0,63 0,38 0,24 25.746 4.728Sort 2002 0,50 1,00 0,50 32.565 2.555Vielha e Mijaran 2001 0,56 1,00 0,56 39.021 7.082Lleida 1996 0,70 0,63 0,44 38.522 82.956Província Lleida 0,61 27.243 321.503Alcanar 2001 0,81 1,00 0,81 33.973 7.978Altafulla 1989 0,80 0,43 0,35 29.907 4.237Ametlla de Mar, L' 1999 0,62 1,00 0,62 32.828 8.694Ampolla, L' 1996 0,62 0,63 0,39 39.866 3.670Calafell 2002 0,95 1,00 0,95 48.622 30.166Cambrils 1997 0,50 0,67 0,33 35.123 35.047Creixell 1990 0,77 0,45 0,35 29.990 3.940Cunit 1996 0,70 0,63 0,44 31.858 16.014Deltebre 2000 0,88 1,00 0,88 24.868 8.365 Horta de Sant Joan 1990 0,50 0,45 0,23 12.500 1.073Montbrió del Camp 1989 0,45 0,43 0,20 23.733 931Mont-roig del Camp 1990 0,49 0,45 0,22 28.298 14.637Riba-roja d'Ebre 1990 0,55 0,45 0,25 19.444 1.071Roda de Barà 1998 0,85 1,00 0,85 34.525 8.904

3 de 4

QUADRE 4


I.B.I.


revisió cadastral


Unitats urbanes




(euros)

Salou 1995 0,81 0,59 0,48 31.265 42.288Sant Carles de la Ràpita 1986 0,82 0,38 0,32 20.814 10.024Santa Oliva 1996 0,49 0,63 0,31 44.741 1.852Torredembarra 1990 0,92 0,45 0,42 51.040 16.191Vandellós i l'Hosp. de l'Infant 1986 0,46 0,38 0,18 68.342 5.884Vendrell, El 1997 0,73 0,67 0,49 32.749 35.684Vila-seca 1996 0,61 0,63 0,38 32.342 19.011Vinyols i els Arcs 1989 0,57 0,43 0,25 21.418 1.851Tarragona 2001 0,87 1,00 0,87 61.020 73.310Província Tarragona 0,75 34.579 611.092Catalunya 0,77 46.129 4.575.337

Notes:

4 Resultant d'aplicar el coeficient d'ajust al tipus impositiu nominal.

Font: Tipos de Gravamen y coeficientes, 2002 . Ministerios de Hacienda 2003.

3 Per les revisions entre 1998 i 2002 s'aplica un coeficient igual a la unitat. Per les revisions d'anys anteriors al 1998(que no els afecta la llei 53/1997 de reducció en la base imposable de l'IBI) s'aplica el coeficient resultant de la fórmula1/[1+(0,1*n)], on n és la diferència entre l'any 2002 i l'any de l'última revisió cadastral.

1 Segons catalogació del Quadre 1. Consten en negreta els tipus de gravamen o coeficients (nominals o efectius) quesón inferiors als valors equivalents de la capital de província.2 Tipus legalment establert per cada municipi a l'any 2002.

1 de 4

QUADRE 5

IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES 2002

C. Increment Índex de situació màxim

Índex de situació mínim

Arenys de Mar 1,37 1,50 1,50Bagà 1,40 1,01 1,00Caldes de Montbui 1,45 1,40 1,10Calella 1,60 1,90 1,00Canet de Mar 1,55 1,00 1,00Casserres 1,20 1,10 1,00Cubelles 1,45 1,50 1,23Gironella 1,40 1,00 1,00Malgrat de Mar 1,60 1,80 1,40Olost 1,30 1,00 1,00Palafolls 1,60 1,50 1,00Palau-solità i Plegamans 1,60 1,48 1,15Pineda de Mar 1,50 1,05 0,50Pobla de Lillet, la 1,40 2,00 1,10Sant Cebrià de Vallalta 1,27 1,00 1,00Sant Llorenç d'Hortons 1,40 2,00 1,30Sant Pol de Mar 1,22 1,00 1,00Sant Vicenç de Montalt 1,38 2,00 1,62Santa Maria de Corcó 1,40 1,00 1,00Santa Susanna 1,40 1,85 1,05Seva 1,20 2,00 1,00Sitges 1,55 2,00 1,70Taradell 1,40 1,00 1,00Vallgorguina 1,24 1,00 1,00Vallromanes 1,40 2,00 1,50Viladecans 1,80 2,00 1,37Vilanova del Vallès 1,00 1,00 1,00Vilanova i la Geltrú 1,80 1,33 0,83Barcelona 1,90 2,00 0,50Província Barcelona 1,74 1,74 0,88Alp 1,40 1,00 1,00Begur 1,38 1,00 1,00Blanes 1,55 2,00 0,80Cadaqués 1,40 1,60 1,00Caldes de Malavella 1,30 1,50 1,10Calonge 1,10 1,00 1,00Campdevànol 1,40 1,40 1,15Camprodon 1,40 1,40 1,28Castelló d'Empúries 1,44 1,30 1,20Castell-Platja d'Aro 1,62 1,57 1,05Escala, L' 1,55 1,00 1,00Fornells de la Selva 1,30 1,30 0,80Jonquera, la 1,30 1,80 1,00Llagostera 1,59 1,00 0,80


Municipis turístics (1)

I.A.E. (2)

2 de 4

QUADRE 5






I.A.E. (2)

Llançà 1,39 1,70 1,00Llívia 1,40 1,00 1,00Lloret de Mar 1,20 1,80 0,80Mont-ras 1,30 1,10 1,10Palafrugell 1,30 1,10 0,80Palamós 1,56 1,00 1,00Pals 1,15 1,18 1,05Peralada 1,30 1,00 1,00Planes d'Hostoles, les 1,40 1,00 1,00Porqueres 1,30 1,00 1,00Portbou 1,40 1,40 1,20Preses, les 1,40 1,00 1,00Puigcerdà 1,60 1,14 1,03Ribes de Freser 1,40 1,30 1,20Riudarenes 1,30 1,10 1,10Riudellots de la Selva 1,00 1,10 1,00Roses 1,60 1,10 0,80Sant Feliu de Guíxols 1,50 1,50 1,50Sant Feliu de Pallerols 1,32 1,00 1,00Sant Hilari Sacalm 1,22 2,00 1,00Sant Pere Pescador 1,10 1,00 1,00Santa Cristina d'Aro 1,20 1,10 1,10Santa Pau 1,40 1,20 1,20Torroella de Montgrí 1,52 1,20 1,00Tossa de Mar 1,37 1,40 1,20Vall d'en Bas, la 1,30 1,00 1,00Vall de Bianya, la 1,40 0,60 0,50Girona 1,79 1,59 0,85Província Girona 1,49 1,33 0,94Bellver de Cerdanya 1,10 1,00 0,80Naut Aran 1,40 1,80 1,70Oliana 1,40 1,10 1,00Pobla de Segur, La 1,40 1,16 1,06Pont de Suert, El 1,40 1,00 0,90Ponts 1,34 1,20 1,10Solsona 1,27 1,00 1,00Sort 1,30 1,00 0,90Vielha e Mijaran 1,40 1,40 1,00Lleida 1,38 1,80 1,00Província Lleida 1,34 1,36 0,98Alcanar 1,30 1,50 1,00Altafulla 1,20 2,00 0,60Ametlla de Mar, L' 1,40 0,60 0,50Ampolla, L' 1,40 2,00 1,00

3 de 4

QUADRE 5






I.A.E. (2)

Calafell 1,35 1,40 1,00Cambrils 1,18 1,11 0,81Creixell 1,40 1,10 1,10Cunit 1,40 1,10 1,00Deltebre 1,60 1,00 1,00Horta de Sant Joan 1,10 1,00 1,00Montbrió del Camp 1,24 1,00 1,00Mont-roig del Camp 1,40 1,00 0,90Riba-roja d'Ebre 1,40 2,00 1,00Roda de Barà 1,39 1,12 0,54Salou 1,60 2,00 1,00Sant Carles de la Ràpita 1,40 1,00 0,60Santa Oliva 1,40 1,35 1,25Torredembarra 1,60 1,18 0,88Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant 1,40 0,60 0,50Vendrell, El 1,49 1,40 1,20Vila-seca 1,60 1,75 0,75Vinyols i els Arcs 1,40 0,90 0,80Tarragona 1,88 1,75 1,00Província Tarragona 1,52 1,42 0,87Catalunya 1,67 1,65 0,89

Notes:

Font: Tipos de Gravamen y coeficientes, 2002. Ministerios de Hacienda 2003.

1 Segons catalogació del Quadre 1. Consten en negreta els tipus de gravamen o coeficients(nominals o efectius) que són inferiors als valors equivalents de la capital de província.2 El coeficient general i l'índex de situació (segons categoria del carrer) s'apliquen sobre les quotesmínimes establertes per l'Estat.

1 de 3

QUADRE 6

IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA 2002

Arenys de Mar 1,70 1,60 1,70Bagà 1,50 1,50 1,60Caldes de Montbui 1,69 1,69 1,69Calella 1,50 1,50 1,50Canet de Mar 1,68 1,68 1,68Casserres 1,20 1,20 1,20Cubelles 1,51 1,51 1,51Gironella 1,56 1,07 1,49Malgrat de Mar 1,70 1,70 1,70Olost 1,20 1,20 1,20Palafolls 1,56 1,56 1,56Palau-solità i Plegamans 1,51 1,51 1,51Pineda de Mar 1,60 1,60 1,60Pobla de Lillet, la 1,45 1,45 1,45Sant Cebrià de Vallalta 1,60 1,50 1,50Sant Llorenç d'Hortons 1,60 1,60 1,60Sant Pol de Mar 1,60 1,50 1,61Sant Vicenç de Montalt 1,60 1,60 1,60Santa Maria de Corcó 1,34 1,34 1,34Santa Susanna 1,55 1,55 1,55Seva 1,30 1,20 1,60Sitges 1,44 1,44 1,45Taradell 1,40 1,40 1,40Vallgorguina 1,12 1,12 1,12Vallromanes 1,18 1,18 1,40Viladecans 1,89 1,89 1,89Vilanova del Vallès 1,21 1,26 1,20Vilanova i la Geltrú 1,51 1,85 1,85Barcelona 2,00 2,00 2,00Província Barcelona 1,83 1,81 1,83Alp 1,00 1,00 1,00Begur 1,58 1,50 1,50Blanes 1,80 1,56 1,80Cadaqués 1,60 1,60 1,63Caldes de Malavella 1,29 1,29 1,29Calonge 1,36 1,35 1,35Campdevànol 1,53 1,35 1,60Camprodon 1,39 1,39 1,39Castelló d'Empúries 1,48 1,43 1,67Castell-Platja d'Aro 1,39 1,39 1,40Escala, L' 1,30 1,30 1,30Fornells de la Selva 1,23 1,23 1,23Jonquera, la 1,35 1,35 1,35Llagostera 1,51 1,51 1,52Llançà 1,55 1,51 1,50Llívia 1,35 1,28 1,45

Coef. Increment Altres (motos) (2)Municipis turístics (1) Coef. Increment Turismes

(2)


Coef. Increment Camions (2)

2 de 3

QUADRE 6



(2)



Lloret de Mar 1,49 1,49 1,70Mont-ras 1,35 1,35 1,35Palafrugell 1,50 1,62 1,50Palamós 1,43 1,36 1,70Pals 1,33 1,33 1,33Peralada 1,20 1,20 1,20Planes d'Hostoles, les 1,43 1,43 1,43Porqueres 1,57 1,47 1,50Portbou 1,44 1,44 1,44Preses, les 1,75 1,58 1,64Puigcerdà 1,30 1,30 1,30Ribes de Freser 1,39 1,35 1,37Riudarenes 1,47 1,47 1,47Riudellots de la Selva 1,18 1,18 1,18Roses 1,38 1,38 1,38Sant Feliu de Guíxols 1,47 1,43 1,70Sant Feliu de Pallerols 1,48 1,44 1,55Sant Hilari Sacalm 1,60 1,50 1,60Sant Pere Pescador 1,11 1,03 1,15Santa Cristina d'Aro 1,47 1,47 1,47Santa Pau 1,53 1,53 1,53Torroella de Montgrí 1,93 1,59 1,70Tossa de Mar 1,60 1,60 1,60Vall d'en Bas, la 1,40 1,40 1,41Vall de Bianya, la 1,03 1,03 1,03Girona 1,75 1,74 1,90Província Girona 1,52 1,49 1,57Bellver de Cerdanya 1,50 1,50 1,50Naut Aran 1,00 1,00 1,00Oliana 1,10 1,10 1,10Pobla de Segur, La 1,46 1,46 1,46Pont de Suert, El 1,38 1,38 1,38Ponts 1,39 1,39 1,39Solsona 1,28 1,28 1,28Sort 1,16 1,16 1,16Vielha e Mijaran 1,40 1,40 1,40Lleida 1,80 1,80 1,80Província Lleida 1,47 1,47 1,47Alcanar 1,15 1,15 1,15Altafulla 1,30 1,30 1,30Ametlla de Mar, L' 1,10 1,10 1,10Ampolla, L' 1,29 1,29 1,62Calafell 1,50 1,50 1,58Cambrils 1,47 1,47 1,47Creixell 1,47 1,47 1,60Cunit 1,50 1,50 1,50

3 de 3

QUADRE 6



(2)



Deltebre 1,70 1,70 1,70Horta de Sant Joan 1,11 1,13 1,11Montbrió del Camp 1,33 1,36 1,59Mont-roig del Camp 1,16 1,16 1,16Riba-roja d'Ebre 1,00 1,00 1,00Roda de Barà 1,55 1,59 1,55Salou 1,38 1,38 1,38Sant Carles de la Ràpita 1,37 1,37 1,37Santa Oliva 1,19 1,18 1,22Torredembarra 1,40 1,40 1,40Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant 1,10 1,03 1,10Vendrell, El 1,42 1,42 1,42Vila-seca 1,70 1,70 1,69Vinyols i els Arcs 1,12 1,12 1,12Tarragona 1,72 1,72 1,72Província Tarragona 1,50 1,49 1,54Catalunya 1,74 1,73 1,76

Notes:


2 El coeficient mostrat per cada municipi és el més alt dins el tipus de vehicles en cas de no tenir un mateixcoeficient per totes les categories dins d'un mateix tipus de vehicle. Això possiblement crea una distorsióimportant en el cas de les motos, que molts ajuntaments acostumen a tenir un coeficient molt alt per les motosde cilindrada més alta.

1 Segons catalogació del Quadre 1. Consten en negreta els tipus de gravamen o coeficients (nominals oefectius) que són inferiors als valors equivalents de la capital de província.

1 de 3

QUADRE 7

IMPOST SOBRE L'INCREMENT DE VALOR DELS TERRENYS DE NATURALESA URBANA 2002

De 1 a 5 anys Fins a 10 anys Fins a 15 anys Fins a 20 anys De 1 a 5 anys Fins a 10 anys Fins a 15 anys Fins a 20 anys

Arenys de Mar 3,00 2,80 2,70 2,70 26,52 26,52 26,52 26,52 40,00 2,80 26,52 74,26Bagà 2,60 2,40 2,50 2,60 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,53 26,00 65,65Caldes de Montbui 3,10 2,80 2,70 2,70 27,00 27,00 27,00 27,00 0,00 2,83 27,00 76,28Calella 2,40 2,10 2,00 2,00 24,00 24,00 24,00 24,00 40,00 2,13 24,00 51,00Canet de Mar 3,10 2,80 2,70 2,70 21,00 21,00 21,00 21,00 40,00 2,83 21,00 59,33Casserres 2,80 2,60 2,60 2,60 23,00 23,00 23,00 23,00 0,00 2,65 23,00 60,95Cubelles 3,10 2,80 2,70 2,70 24,30 24,30 24,30 24,30 45,00 2,83 24,30 68,65Gironella 2,60 2,40 2,50 2,60 27,00 27,00 27,00 27,00 0,00 2,53 27,00 68,18Malgrat de Mar 3,10 2,80 2,70 2,70 27,00 27,00 27,00 27,00 40,00 2,83 27,00 76,28Olost 2,20 2,00 2,10 2,20 18,40 18,40 18,40 18,40 0,00 2,13 18,40 39,10Palafolls 3,10 2,80 2,70 2,70 27,00 27,00 27,00 27,00 0,00 2,83 27,00 76,28Palau-solità i Plegamans 3,10 2,80 2,70 2,70 27,00 27,00 27,00 27,00 0,00 2,83 27,00 76,28Pineda de Mar 3,10 2,80 2,70 2,70 27,00 27,00 27,00 27,00 0,00 2,83 27,00 76,28Pobla de Lillet, la 2,48 2,17 2,07 2,07 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,20 26,00 57,14Sant Cebrià de Vallalta 3,10 2,80 2,70 2,70 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,83 26,00 73,45Sant Llorenç d'Hortons 3,10 2,80 2,70 2,70 26,00 26,00 25,00 25,00 45,00 2,83 25,50 72,04Sant Pol de Mar 2,90 2,70 2,60 2,60 23,00 23,00 23,00 23,00 0,00 2,70 23,00 62,10Sant Vicenç de Montalt 3,10 2,80 2,70 2,70 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,83 26,00 73,45Santa Maria de Corcó 2,70 2,60 2,50 2,40 26,00 26,00 25,00 24,00 0,00 2,55 25,25 64,39Santa Susanna 3,10 2,80 2,70 2,70 26,00 26,00 26,00 26,00 40,00 2,83 26,00 73,45Seva 3,10 2,80 2,70 2,70 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,83 26,00 73,45Sitges 3,10 2,80 2,70 2,70 27,00 27,00 27,00 27,00 0,00 2,83 27,00 76,28Taradell 2,40 2,40 2,40 2,40 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,40 26,00 62,40Vallgorguina 2,50 2,20 2,10 2,10 18,00 18,00 18,00 18,00 0,00 2,23 18,00 40,05Vallromanes 2,60 2,40 2,50 2,60 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,53 26,00 65,65Viladecans 3,20 3,00 2,80 2,70 29,00 29,00 29,00 29,00 0,00 2,93 29,00 84,83Vilanova del Vallès 3,10 2,80 2,70 2,70 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,83 26,00 73,45Vilanova i la Geltrú 3,10 2,80 2,70 2,70 28,00 28,00 28,00 28,00 55,40 2,83 28,00 79,10Barcelona 3,50 3,30 3,00 2,80 29,00 29,00 29,00 29,00 50,00 3,15 29,00 91,35Província Barcelona 3,20 2,98 2,79 2,70 27,62 27,62 27,61 27,60 46,65 2,92 27,61 80,56Alp 3,10 2,80 2,70 2,70 24,00 24,00 24,00 24,00 0,00 2,83 24,00 67,80Begur 2,20 2,00 2,10 2,20 22,00 22,00 22,00 22,00 0,00 2,13 22,00 46,75Blanes 3,10 2,80 2,70 2,70 28,00 28,00 28,00 28,00 0,00 2,83 28,00 79,10Cadaqués 2,60 2,40 2,50 2,60 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,53 26,00 65,65Caldes de Malavella 2,50 2,40 2,30 2,20 25,00 20,00 20,00 20,00 0,00 2,35 21,25 49,94Calonge 2,40 2,10 2,00 1,80 22,00 20,00 18,00 16,00 0,00 2,08 19,00 39,43Campdevànol 3,10 2,80 2,70 2,70 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,83 26,00 73,45Camprodon 2,84 2,79 2,70 2,69 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,76 26,00 71,63Castelló d'Empúries 3,10 2,80 2,70 2,70 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,83 26,00 73,45Castell-Platja d'Aro 2,60 2,40 2,50 2,60 23,75 23,75 23,75 23,75 50,00 2,53 23,75 59,97Escala, L' 2,80 2,51 2,40 2,35 21,00 21,00 20,00 20,00 0,00 2,52 20,50 51,56Fornells de la Selva 3,00 2,70 2,60 2,60 25,00 25,00 25,00 25,00 0,00 2,73 25,00 68,13Jonquera, la 2,90 2,50 2,50 2,60 24,00 24,00 24,00 24,00 0,00 2,63 24,00 63,00Llagostera 2,40 2,20 2,30 2,40 21,00 21,00 21,00 21,00 0,00 2,33 21,00 48,83

Municipis turístics (1)Índex de síntesi en

percentatge (percentatge anual x tipus impositiu)

Porcentatge anual (2) Tipus impositiu en porcentatge (3)% Reducció (4)


Porcentatge anual mitjà (5)

Tipus impositiu mitja en

porcentatge (6)

2 de 3

QUADRE 7


De 1 a 5 anys Fins a 10 anys Fins a 15 anys Fins a 20 anys De 1 a 5 anys Fins a 10 anys Fins a 15 anys Fins a 20 anysMunicipis turístics (1)

Índex de síntesi en percentatge (percentatge anual

x tipus impositiu)





porcentatge (6)

Llançà 2,60 2,40 2,30 2,20 23,00 23,00 23,00 23,00 0,00 2,38 23,00 54,63Llívia 2,70 2,70 2,70 2,70 20,00 20,00 20,00 20,00 0,00 2,70 20,00 54,00Lloret de Mar 2,40 2,10 2,10 2,20 20,00 20,00 20,00 20,00 0,00 2,20 20,00 44,00Mont-ras 3,10 2,50 2,60 2,40 26,00 24,00 22,00 22,00 0,00 2,65 23,50 62,28Palafrugell 3,10 2,80 2,70 2,70 27,00 27,00 27,00 27,00 0,00 2,83 27,00 76,28Palamós 3,10 2,80 2,70 2,70 27,00 27,00 27,00 27,00 0,00 2,83 27,00 76,28Pals 2,68 2,48 2,55 2,65 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,59 26,00 67,34Peralada 3,10 2,80 2,70 2,70 20,00 20,00 20,00 20,00 0,00 2,83 20,00 56,50Planes d'Hostoles, les 2,50 2,40 2,30 2,20 22,00 22,00 22,00 22,00 0,00 2,35 22,00 51,70Porqueres 2,50 2,20 2,20 2,30 22,00 22,00 22,00 22,00 0,00 2,30 22,00 50,60Portbou 3,10 2,80 2,70 2,70 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,83 26,00 73,45Preses, les 3,10 2,80 2,70 2,70 26,00 26,00 26,00 26,00 60,00 2,83 26,00 73,45Puigcerdà 3,10 2,80 2,70 2,70 27,00 27,00 27,00 27,00 0,00 2,83 27,00 76,28Ribes de Freser 2,80 2,60 2,60 2,60 22,00 22,00 22,00 22,00 0,00 2,65 22,00 58,30Riudarenes 3,10 2,80 2,70 2,70 22,00 22,00 22,00 22,00 0,00 2,83 22,00 62,15Riudellots de la Selva 3,10 2,80 2,70 2,70 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,83 26,00 73,45Roses 3,10 2,80 2,70 2,70 22,00 22,00 22,00 22,00 0,00 2,83 22,00 62,15Sant Feliu de Guíxols 2,80 2,40 2,50 2,60 24,00 21,00 20,00 19,00 0,00 2,58 21,00 54,08Sant Feliu de Pallerols 2,20 2,10 2,10 2,10 24,00 24,00 24,00 24,00 60,00 2,13 24,00 51,00Sant Hilari Sacalm 2,50 2,30 2,10 2,10 17,00 17,00 17,00 17,00 0,00 2,25 17,00 38,25Sant Pere Pescador 2,60 2,40 2,30 2,20 25,00 25,00 25,00 25,00 0,00 2,38 25,00 59,38Santa Cristina d'Aro 3,00 2,80 2,60 2,40 24,00 24,00 24,00 24,00 0,00 2,70 24,00 64,80Santa Pau 2,20 2,00 2,10 2,22 25,00 25,00 25,00 25,00 0,00 2,13 25,00 53,25Torroella de Montgrí 2,40 2,20 2,20 2,20 27,00 25,00 23,00 21,00 0,00 2,25 24,00 54,00Tossa de Mar 2,60 2,30 2,20 2,20 20,00 20,00 20,00 20,00 0,00 2,33 20,00 46,50Vall d'en Bas, la 2,50 2,35 2,40 2,35 22,00 22,00 22,00 22,00 40,00 2,40 22,00 52,80Vall de Bianya, la 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Girona 3,20 3,10 2,90 2,80 28,37 28,37 28,37 28,37 0,00 3,00 28,37 85,11Província Girona 2,83 2,59 2,53 2,54 25,13 24,88 24,69 24,49 52,96 2,62 24,80 65,03Bellver de Cerdanya 3,10 2,80 2,70 2,70 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,83 26,00 73,45Naut Aran 2,40 2,20 2,20 2,40 24,00 22,00 20,00 18,00 0,00 2,30 21,00 48,30Oliana 2,80 2,50 2,40 2,30 21,00 21,00 21,00 21,00 0,00 2,50 21,00 52,50Pobla de Segur, La 1,06 2,40 2,30 2,30 20,10 20,10 20,10 20,10 0,00 2,02 20,10 40,50Pont de Suert, El 2,50 2,30 2,20 2,20 17,51 17,51 17,51 17,51 0,00 2,30 17,51 40,27Ponts 2,67 2,35 2,25 2,25 21,40 21,40 21,40 21,40 0,00 2,38 21,40 50,93Solsona 2,40 2,10 2,00 2,00 16,00 16,00 16,00 16,00 0,00 2,13 16,00 34,00Sort 2,40 2,20 2,30 2,40 20,00 20,00 20,00 20,00 60,00 2,33 20,00 46,50Vielha e Mijaran 2,60 2,40 2,50 2,60 26,00 23,00 20,00 16,00 60,00 2,53 21,25 53,66Lleida 3,60 3,40 3,10 2,90 30,00 28,00 25,00 20,00 0,00 3,25 25,75 83,69Província Lleida 3,03 2,84 2,68 2,58 25,61 24,60 23,12 20,68 60,00 2,78 23,50 65,40Alcanar 2,60 2,40 2,50 2,60 27,00 27,00 27,00 27,00 60,00 2,53 27,00 68,18Altafulla 2,70 2,50 2,40 2,40 25,00 25,00 25,00 25,00 0,00 2,50 25,00 62,50Ametlla de Mar, L' 2,40 2,30 2,20 2,10 16,00 17,00 18,00 19,00 40,00 2,25 17,50 39,38Ampolla, L' 2,40 2,30 2,40 2,50 16,00 17,00 18,00 19,00 0,00 2,40 17,50 42,00

3 de 3

QUADRE 7


De 1 a 5 anys Fins a 10 anys Fins a 15 anys Fins a 20 anys De 1 a 5 anys Fins a 10 anys Fins a 15 anys Fins a 20 anysMunicipis turístics (1)

Índex de síntesi en percentatge (percentatge anual

x tipus impositiu)





porcentatge (6)

Calafell 3,10 2,80 2,70 2,70 27,00 27,00 27,00 27,00 60,00 2,83 27,00 76,28Cambrils 2,60 2,10 2,10 2,20 25,00 25,00 25,00 25,00 40,00 2,25 25,00 56,25Creixell 2,67 2,47 2,57 2,67 26,00 26,00 26,00 26,00 0,00 2,60 26,00 67,47Cunit 3,10 2,80 2,70 2,70 27,00 27,00 27,00 27,00 0,00 2,83 27,00 76,28Deltebre 3,10 2,80 2,70 2,70 22,00 22,00 22,00 22,00 40,00 2,83 22,00 62,15Horta de Sant Joan 2,40 2,10 2,00 2,00 16,00 16,00 16,00 16,00 0,00 2,13 16,00 34,00Montbrió del Camp 3,10 2,70 2,60 2,60 23,00 23,00 23,00 23,00 0,00 2,75 23,00 63,25Mont-roig del Camp 2,40 2,10 2,10 2,20 17,00 17,00 17,00 17,00 0,00 2,20 17,00 37,40Riba-roja d'Ebre 2,40 2,10 2,00 2,00 16,00 16,00 16,00 16,00 0,00 2,13 16,00 34,00Roda de Barà 3,10 2,80 2,70 2,70 26,00 26,00 26,00 26,00 40,00 2,83 26,00 73,45Salou 2,50 2,50 2,50 2,50 16,00 16,00 16,00 16,00 0,00 2,50 16,00 40,00Sant Carles de la Ràpita 2,60 2,40 2,50 2,60 27,00 27,00 27,00 27,00 0,00 2,53 27,00 68,18Santa Oliva 2,60 2,40 2,20 2,20 26,00 20,00 16,00 16,00 0,00 2,35 19,50 45,83Torredembarra 3,10 2,80 2,70 2,70 27,00 27,00 27,00 27,00 0,00 2,83 27,00 76,28Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Vendrell, El 3,10 2,80 2,40 2,00 25,00 25,00 25,00 25,00 40,00 2,58 25,00 64,38Vila-seca 2,60 2,60 2,60 2,60 25,00 25,00 25,00 25,00 0,00 2,60 25,00 65,00Vinyols i els Arcs 3,10 2,80 2,70 2,70 22,00 22,00 22,00 22,00 40,00 2,83 22,00 62,15Tarragona 2,50 2,50 2,50 2,50 25,00 25,00 25,00 25,00 55,00 2,50 25,00 62,50Província Tarragona 2,68 2,48 2,39 2,38 24,26 23,74 23,36 22,98 46,99 2,48 23,59 58,55Catalunya 3,11 2,89 2,73 2,65 27,00 26,89 26,77 26,62 46,75 2,85 26,82 76,30

Notes:1 Segons catalogació del Quadre 1. Consten en negreta els tipus de gravamen o coeficients (nominals o efectius) que són inferiors als valors equivalents de la capital de província.2 Percentatge que es multiplica pel nombre d'anys (màxim 20) de l'última transmissió i es multiplica pel valor cadastral per calcular la base imposable3 Tipus que s'aplica sobre la base imposable4 Reducció entre el 40 i 60% quan hi ha hagut una revisió cadastral als darrers anys.5 Mitjana dels 4 percentatges establerts per cada període de 5 anys6 Mitjana dels 4 tipus impositius establerts per cada període de 5 anys.

Font: Tipos de Gravamen y coeficientes, 2002 . Ministerios de Hacienda 2003.

1 de 3

QUADRE 8

IMPOST SOBRE CONSTRUCCIONS (ICIO) 2002

Arenys de Mar 2,80Bagà 2,40Caldes de Montbui 2,80Calella 2,80Canet de Mar 2,80Casserres 2,00Cubelles 2,80Gironella 2,20Malgrat de Mar 2,80Olost 2,20Palafolls 2,40Palau-solità i Plegamans 2,80Pineda de Mar 2,80Pobla de Lillet, la 2,40Sant Cebrià de Vallalta 2,40Sant Llorenç d'Hortons 2,40Sant Pol de Mar 2,40Sant Vicenç de Montalt 2,40Santa Maria de Corcó 2,40Santa Susanna 2,40Seva 2,00Sitges 2,90Taradell 2,40Vallgorguina 2,00Vallromanes 2,40Viladecans 3,60Vilanova del Vallès 2,40Vilanova i la Geltrú 3,60Barcelona 2,75Província Barcelona 3,07Alp 2,40Begur 2,00Blanes 3,06Cadaqués 2,40Caldes de Malavella 2,20Calonge 2,60Campdevànol 2,40Camprodon 2,40Castelló d'Empúries 2,53Castell-Platja d'Aro 2,00Escala, L' 2,40Fornells de la Selva 2,25Jonquera, la 2,40Llagostera 2,20Llançà 2,30Llívia 2,20


Municipis turístics (1) Tipus impositiu %

2 de 3

QUADRE 8




Lloret de Mar 2,20Mont-ras 2,40Palafrugell 2,80Palamós 2,00Pals 2,27Peralada 2,20Planes d'Hostoles, les 2,10Porqueres 2,40Portbou 2,40Preses, les 2,00Puigcerdà 2,80Ribes de Freser 2,22Riudarenes 2,00Riudellots de la Selva 2,00Roses 2,30Sant Feliu de Guíxols 2,40Sant Feliu de Pallerols 2,40Sant Hilari Sacalm 2,40Sant Pere Pescador 2,40Santa Cristina d'Aro 2,40Santa Pau 2,00Torroella de Montgrí 2,70Tossa de Mar 2,40Vall d'en Bas, la 2,00Vall de Bianya, la 1,50Girona 3,60Província Girona 2,58Bellver de Cerdanya 2,40Naut Aran 2,40Oliana 2,20Pobla de Segur, La 2,40Pont de Suert, El 2,40Ponts 2,40Solsona 2,50Sort 2,40Vielha e Mijaran 2,40Lleida 2,75Província Lleida 2,42Alcanar 2,80Altafulla 2,40Ametlla de Mar, L' 2,30Ampolla, L' 2,40Calafell 2,80Cambrils 2,80Creixell 2,20Cunit 2,80

3 de 3

QUADRE 8




Deltebre 2,80Horta de Sant Joan 2,30Montbrió del Camp 2,30Mont-roig del Camp 2,55Riba-roja d'Ebre 2,00Roda de Barà 2,40Salou 2,80Sant Carles de la Ràpita 2,80Santa Oliva 2,40Torredembarra 2,80Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant 2,00Vendrell, El 3,12Vila-seca 2,80Vinyols i els Arcs 2,40Tarragona 2,90Província Tarragona 2,63Catalunya 2,94

Notes:


1 Segons catalogació del Quadre 1. Consten en negreta els tipus de gravamen o coeficients (nominals oefectius) que són inferiors als valors equivalents de la capital de província.

1 de 3

QUADRE 9

TAXA PER RECOLLIDA D'ESCOMBRARIES 2004

Arenys de Mar 99,54 248,60 332,05 40,75 (1)Bagà 107,25 397,07 (14) 647,25 (15) (16)Caldes de Montbui 85,27 122,34 880,90 1606,51 2169,35 (2)Calella 78,98 110,56 1036,28 2202,08 14,08Canet de Mar 119,96 5,59 €/m2 5,59 €/m2 9,20Casserres 87,00 150,00 150,00 150,00 (2)Cubelles 86,33 474,82 604,31 8,78Gironella 78,00 242,00 242,00Malgrat de Mar 81,79 114,13 975,87 1254,69 29,74 (1)Olost 77,91 181,50 181,50 181,50 (2)Palafolls 79,00 79,00 368,25 (17) 874,80 (18) 185,25 (2)(19)Palau-solità i Plegamans 69,00 346,27 593,57Pineda de Mar 86,00 95,30 6,18 €/m2 6,18 €/m3 25,25Pobla de Lillet, laSant Cebrià de Vallalta 87,15 89,27 549,46 549,46 7,41Sant Llorenç d'Hortons 93,10 145,50 182,15Sant Pol de Mar 80,30 165,00 211,20 (3) 420,20 (4) 65,45Sant Vicenç de Montalt 110,00 190,00 663,26 663,26 845,78 (2)Santa Maria de Corcó 72,00 276,00 276,00 276,00 (2)Santa Susanna 77,18 90,82 5,85 €/m2 5,85 €/m3 38,60 (1)Seva 50,00 70,00 390,66 390,66 480,81 (2)Sitges 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Taradell 79,85 105,80 480,70 480,70 138,90 (2)Vallgorguina 69,13 268,83 268,83Vallromanes 105,93 1755,39 1755,39Viladecans 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Vilanova del Vallès 108,08 363,85 (40) 736,94 (41)Vilanova i la Geltrú 58,00 768,11 901,34 19,72Barcelona 0,00 0,00 375,00 (5) 468,00 (6) 750,00 (2) (7)Província Barcelona -- -- -- -- --Alp 65,51 65,51 (28) (28) 438,74 (2)(29)Begur 100,00 100,00 1000,00 (20) 1500,00 (21) 40,00 (1)Blanes 87,27 90,81 658,31 691,74 12,40Cadaqués 105,27 152,09 1517,68 2612,80 47,10 (1)Caldes de Malavella 74,46 31,28 420,68 420,68 515,24 (2)Calonge 70,00 70,00 477,20 705,20 22,50 (1)Campdevànol 43,22 43,22 170,00 170,00 440,00 (2)(22)Camprodon 52,67 52,67 276,91 415,42 8,00Castelló d'Empúries 48,40 60,90 455,10 629,50 10,81Castell-Platja d'Aro 120,00 120,00 702,00 1084,00 24,00 (1)Escala, l' 88,90 88,90 806,30 995,35 15,70 (1)Fornells de la Selva 66,00 47,00Jonquera, la 78,20 78,20 1584,00 2160,00 29,00 (1)Llagostera 80,64 80,64 848,13 848,13 33,65 (1)Llançà 63,70 63,70 258,00 258,00 357,00 (2)Llívia 45,00 45,00 283,00 283,00 404,00 (2) (8)Lloret de Mar 91,51 829,36 1414,61 17,14Mont-rasPalafrugell 100,00 100,00 1365,00 2275,00 22,75 (1)Palamós 79,00 116,00 1384,00 2384,00 28,00 (1)Pals 62,35 62,35 389,10 389,10 28,06 (1)PeraldaPlanes d'Hostoles, les 77,79 37,40 204,70 204,70 204,70 (2)Porqueres 72,00 72,00 782,50 (30) 1179,00 (31) 0,00


restaurant de més de 250 m2 hotel per plaçaMunicipis turístics habitatge urbà habitatge extrarradi restaurant fins

a 150 m2

2 de 3

QUADRE 9




a 150 m2

PortbouPreses, lesPuigcerdà 60,00 60,00 450,00 450,00 8,50Ribes de Freser 54,50 37,60 340,50 340,50 404,90 (2) (9)Riudarenes 68,74 68,74 428,52 (32) 428,52 (32) 24,04 (1)Riudellots de la Selva 83,91 47,68 1126,00 1126,00 1126,00 (2)Roses 72,00 104,00 1035,36 1552,98 16,00 (1)Sant Feliu de Guíxols 102,97 102,97 865,38 865,38 23,80 (1)Sant Feliu de Pallerols 91,24 45,62 165,03 165,03 247,53 (2)Sant Hilari Sacalm 83,46 83,46 316,94 316,94 316,94 (2)Sant Pere Pescador 33,13 33,13 156,10 196,81 4,65Santa Cristina d'Aro 77,65 99,75 872,20 1430,00 32,25 (1)Santa PauTorroella de Montgrí 92,90 8,60 €/m2 8,60 €/m2 30,85 (1)Tossa de Mar 90,63 90,63 1533,29 2288,04 6,56Vall d'en Bas, la 54,48 54,48 225,82 (23) 451,00 (24) 450,00 (2)Vall de Bianya, la 91,20 404,40 (33) 577,20 (34) (16)Girona 95,60 143,45 545,85 1089,05 20,80 (1)Província Girona -- -- -- -- --Bellver de Cerdanya 59,10 59,10 236,20 236,20 442,40 (2)(25)Naut Aran 71,72 273,81 (40) 312,93 (41) 228,18 (2)(42)Oliana 68,00 206,51 206,51 401,10 (2)(44)Pobla de Segur, la 58,60 (35) (35) 4,66Pont de Suert, el 66,07 (43) (43) 6,52 (1)PontsSolsona 44,00 70,00 70,00 102,00 (2)Sort 33,26 33,26 166,32 241,92 221,76 (2)Vielha e Mijaran 71,72 273,81 (40) 312,93 (41) 228,18 (2)(42)Lleida 69,04 81,55 221,81 (10) 308,08 (10) 556,42 (11)Província Lleida -- -- -- -- --Alcanar 58,08 445,80 445,80 1220,40 (2)AltafullaAmetlla de Mar, l' 60,00 100,00 195,00 195,00Ampolla, l' 60,00 525,00 525,00 885,12 (2)(29)CalafellCambrils 55,19 72,45 827,99 827,99 15,94 (1)Creixell 76,90 530,06 530,06 26,46 (1)Cunit (26) (26) (26) (26) (26)Deltebre 74,25 119,80 119,80 119,80 (2)(13)Horta de Sant Joan 45,12 120,20 120,20 120,20 (2)Montbrió del Camp 79,00 251,08 251,08 39,50 (1)Mont-roig del CampRiba-roja d'Ebre 44,80 89,60 89,60 89,60 (2)Roda de Barà 61,00 102,00 190,00 190,00 23,00 (1)Salou 62,00 500,00 1100,00 1700,00 (2)(12)Sant Carles de la Ràpita 68,80 459,74 (14) 735,57 (36) 548,27 (2)(37)Santa OlivaTorredembarra 100,00 100,00 1006,00 1162,00 2000,00 (2)(27)Vandellós i l'Hosp. de l'Infant 90,89 109,42 450,14 (5) 583,02 34,84 (1)Vendrell, El 53,43 379,50 632,50 21,08 (1)Vila-seca 66,00 66,00 (38) (38) (39)Vinyols i els Arcs 89,98Tarragona 57,45 90,57 244,89 320,18 9,17 (1) (5)Província Tarragona -- -- -- -- --

3 de 3

QUADRE 9




a 150 m2

Catalunya -- -- -- -- --

Notes:1 Per habitació2 Per hotel3 Restaurant de temporada4 Restaurant obert tot l'any5 Fins 200 m26 Fins 400 m27 Més de 1000 m28 Entre 15 i 35 habitacions9 Més de 10 habitacions10 Carrers de 2a categoria11 Carrers de 1a categoria12 Entre 500 i 2000 m213 Si tenen restaurant també pagaran la part de local corresponent14 Fins a 60 places15 Més de 60 places16 El mateix cas que en els restaurants17 Dins el casc urbà, no té en compte els m218 En front de la carretera i un contenidor19 Si té més de 100 llits la taxa serà de 1020,00 per hotel20 Fins a 15 taules21 Més de 15 taules22 Hotel de 3 estrelles, per cada 20 places o fracció23 Fins a 10 taules24 Més de 10 taules25 Més de 25 habitacions o 60 places26 Cunit es paga segons el valor cadastral:

VC Taxa50,0070,00110,00130,00

27 Més de 500 m228 Restaurants en pistes d'esquí 275,26; la resta 154,46 29 Entre 50 i 100 places. 30 Restaurant d'una forquilla31 Restaurant de més d'una forquilla32 Els primers 100 m2 428,52€ i cada m2 d'excés 1,95€33 Fins a 40 places34 Més de 40 places35 155,96€ més 3,20€ per taula36 Entre 85 i 180 places37 Fins a 100 places, si té més de 100 places la taxa és de 1096,55€38 Els primers 100 m2 925,00€, i al 50% els altres 100 m2 o fracció39 Està incorporat a l'IBI40 Restaurants fins 100 m241 Restaurants de més de 100 m242 Hotels de 3 i 4 estrelles, tarifa de 228,18€ i 3,26€ per habitació43 Part fixa de 187,13€ més una part variable de 3,32€ per taula44 La taxa per els hotels-motels és de 701,83€

0-24.000,00 24.000,01-36.000,0036.000,01-60.000,00

Més de 60.000,01

J.SoleVilanova. El finançament possible de la Generalitat i dels Ajuntaments vers el turisme.2004+

Documents

Transcript of J.SoleVilanova. El finançament possible de la Generalitat i dels Ajuntaments vers el turisme.2004+