JORNADESD’INNOVACIÓDOCENT2008-2009MATERIALS

Universitat de Vic

Facultat d’Educació

Facultat d’Empresa i Comunicació

Escola Universitària de Ciències de la Salut

Escola Politècnica Superior

Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació

Vicerectorat d’Ordenació Acadèmica i Professorat

ISB

N: 9

78-8

4-97

66-3

46-5

1r CICLE DE

Segones Jornades. 20 de novembre de 2008

L’ÚS DEL CAMPUSVIRTUAL• Idees clau: L’us del Campus Virtual.

Marcos Canovas i Richard Samson (Facultat de Ciències Humanes Traducció i Documentació UVic), Esther Fatsini (Facultat d’Educació UVic) i Jaume March (Escola Politècnica Superior UVic)

• L’evolució del Campus Virtual. Richard Samson (Facultat de Ciències Humanes Traducció i Documentació UVic)

• “L’ús del Campus Virtual com eina de suport en el Credit Europeu”. Marcos Canovas i Richard Samson (Facultat de Ciències Humanes Traducció i Documentació UVic), Esther Fatsini (Facultat d’Educació UVic) i Jaume March (Escola Politècnica Superior UVic)

Jornades d’Innovació docent en els crèdits ECTS a la UVicSumari

Idees clau:

El Campus Virtual de la UVic com a eina de suport de la docència en l’àmbit de l’Espai Europeu d’Educació SuperiorMarcos CanovasUniversitat de Vic. Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació

Esther Fatsini Universitat de Vic. Facultat d’Educació

Jaume March Universitat de Vic. Escola Politècnica Superior

Richard Samson Universitat de Vic. Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació

Jornades d’Innovació docent en els crèdits ECTS a la UVicL’ús del Campus Virtual

1

El Campus Virtual de la UVic com a eina de suport de la

docència en l'àmbit de l'Espai Europeu d'Educació

Superior

Marcos Cánovas (FCHTD)

Esther Fatsini (FE)

Jaume Miquel March Amengual (EPS)

Richard Samson (FCHTD) juny 2009

2

Índex

1 Recursos del Campus Virtual ...........................................................................................................3

1.1 Fòrums .....................................................................................................................................3

1.2 Grups de treball .......................................................................................................................7

1.3 Portafolis................................................................................................................................10

2 Recursos externs al Campus Virtual ..............................................................................................15

2.1 Xat ..........................................................................................................................................17

2.2 Blocs ......................................................................................................................................18

2.3 Xarxes socials ........................................................................................................................19

2.4 Escriptori compartit...............................................................................................................20

2.5 Videoconferències .................................................................................................................21

3 Conclusió........................................................................................................................................22

3

El desplegament dels graus i màsters derivats de l'aplicació dels paràmetres del l'Espai

Europeu d'Educació Superior (EEES) comporta, en general, una sèrie d'adaptacions pedagògiques

en el plantejament de la docència, tenint en compte la importància que tenen en aquest marc, per

exemple, les tutories individualitzades o els seminaris amb grups petits.

El cas és, però, que aquests requeriments encaixen bé amb els recursos que ofereixen les

plataformes educatives digitals, i no solament per a l'ensenyament a distància, sinó també per als

cursos amb assistència regular a classe per part de l'alumnat.

Aquí proposem una sèrie d'estratègies per treure profit de les eines del Campus Virtual de la

UVic (i de recursos complementaris externs, si cal) des de la perspectiva de potenciar la connexió

entre les eines digitals del Campus Virtual i les exigències de l'EEES.

1 Recursos del Campus Virtual

El Campus Virtual de la UVic ofereix una sèrie de recursos que són cada vegada més coneguts

i utilitzats pel professorat. Tanmateix, les potencialitats d'aquestes eines van més enllà de

l'aplicació més immediata que suggereix una primera ullada a les aules virtuals i que podem trobar

descrita, per exemple, en els manuals d'ús del Campus Virtual. (Podem consultar, per exemple, l'ajut

del Campus Virtual: <http://ajutcampus.uvic.cat>). A continuació presentem la descripció

d'estratègies de treball que comporten un aprofitament més a fons dels instruments del Campus

Virtual, tenint en compte que en tots els casos es tracta de propostes que s'han provat a classe i que

responen a l'experiència real de professors i professores de la UVic.

1.1 Fòrums

Innovar des del punt de vista metodològic resulta complicat a les aules universitàries, però

les diferents eines tecnològiques, tant de programari com de plataformes de gestió de la informació

i la comunicació, fan més fàcil la tasca d’almenys intentar-ho. En aquest sentit, l’experiència de l’ús

del fòrum resulta positiva des de la perspectiva docent i del propi alumnat.

El fòrum és una eina de comunicació i debat interactiva per escrit. La seva funció principal

està lligada a la participació de l’alumnat en l’assignatura de forma virtual, és a dir, normalment fora

del temps de classe presencial. Es basa en la idea de la interacció o la conversa, però amb unes

restriccions: la participació de cada persona es fa en el temps que es vulgui sense esperar que

l’altra o les altres persones amb qui s’ha d’establir la comunicació estiguin connectades en aquell

moment. Aquesta participació es concreta amb un missatge normalment curt al qual es poden

4

annexar diferents tipus d’arxius que les persones lectores tindran al seu abast.

Queden registrades, com a dades bàsiques, qui ha emès el missatge (el seu correu electrònic)

i la data i l’hora de la seva aportació. Els missatges es van acumulant en el fòrum en ordre

cronològic, per la qual cosa resulta interessant com a instrument de control del procés de

participació. El seu aprofitament inclou gestionar dubtes en una aula virtual, establir una relació

d’interacció amb els estudiants a partir de missatges de reforç, d‘ànims, etc., fer correccions

conjuntes entre professorat i alumnat o bé participar de forma activa en un debat creat per a

l’ocasió sobre algun tema de l’assignatura.

La gestió del fòrum

Per crear un fòrum, cal navegar a l’eina del Campus Virtual i crear-hi l’enllaç del fòrum. En

funció de l’ús que li vulguem donar en l’assignatura, el títol que donem al fòrum pot ser:

• un tema de l’assignatura que es vol debatre a l’aula;

• el nom de cadascun dels i de les alumnes de l’aula que ha de fer aportacions periòdiques;

• un debat obert per a tothom que vulgui publicar notícies relacionades amb els continguts

acadèmics;

• etc.

Per tant, les possibilitats són moltes i la flexibilitat alta.

Si volem plantejar un tema de debat, podem optar per crear una carpeta, amb el fòrum al seu

interior, i crear privilegis d’accés a la carpeta per a les persones que decidim que debatran sobre

aquell tema, o bé podem crear directament l’enllaç del fòrum, sense cap carpeta contenidora. En

aquest cas, no podem jugar amb els privilegis d’accés que actualment té el Campus Virtual i la

participació s’haurà de pactar: o bé creem fòrums de participació per a tot el grup associat a aquell

Campus Virtual, i per tant, visible i actiu per a tothom, o bé podem crear tants fòrums com grups de

treball vulguem crear a l’aula i fer que cada grup participi activament en el seu fòrum (escriure,

contestar, rebatre...) i pugui consultar (llegir, reflexionar...) sobre els fòrums de la resta de grups de

treball. D’aquesta manera, i sense les restriccions possibles amb les quals podem jugar amb les

carpetes contenidores i els privilegis d’accés a aquestes, nosaltres podem marcar qui (entre les

persones del grup-classe) ha de fer què (proposta de guió d’accions a realitzar) i on (cada persona

pot tenir un fòrum amb el seu tema a treballar i només participar en aquell fòrum concret, però pot

5

llegir els de la resta de grups de treball).

L’ús del fòrum per a un treball en grup

A continuació exposem una possible utilització del fòrum per treballar en petits grups,

escollits de forma aleatòria pel professorat, per comentar els continguts d’un llibre que s’havia de

llegir prèviament. Vàrem proposar cinc temes diferents que apareixien al llibre, i cada grup de treball

havia d’anar presentant informació en relació amb el tema que els havia tocat (a l’atzar).

Individualment, les tasques que cada persona tenia assignades eren les següents:

a) Quines són les idees més rellevants que presenten els autors sobre el tema que t’ha tocat (fer

referència a pàgines concretes del llibre)? Com a mínim, una aportació.

b) Cal buscar informació sobre la temàtica en llibres, revistes pedagògiques, etc., i a partir

d’aquesta altra informació fer una síntesi final. Cada membre del grup de treball haurà de fer

aquesta recerca i aportació al fòrum. Com a mínim, una aportació.

c) Quines eren les teves idees prèvies sobre el tema i en què han canviat? En què s’han

confirmat? Se t’han aclarit després de la lectura i la recerca? Com a mínim, una aportació.

d) Cal contestar a altres persones del grup a partir del que han expressat als apartats anteriors.

Com a mínim, una aportació.

Queden visibles les aportacions de cadascuna de les persones que han intervingut

anteriorment. L’estructura del fòrum obliga a llegir els missatges anteriors i, per tant, hi ha un diàleg

–en diferit– entre les persones del grup, que en aquest cas vol dir que s'ha de procurar no repetir els

temes (per tant, el repte és intentar anar més enllà de les idees o aportacions més òbvies que aporta

la lectura del llibre), i això obliga a trobar més recursos acadèmics sobre un mateix tema, ja que

cadascú ha d’aportar-ne de nous. A més, en l’apartat d) es demanava de forma explícita la interacció

amb la resta de persones del grup.

Val a dir que en l’experiència portada a terme en la majoria dels grups ha passat que les

aportacions no s’han quedat en el mínim que es demanava, que era d’una per cada apartat. Aquesta

tasca finalitzava en una posada en comú de tot el material per part de cada grup de treball i en

l’elaboració d’un treball grupal de síntesi. Per a l’avaluació hem utilitzat el criteri de la quantitat i la

qualitat de les aportacions individuals, així com la participació durant tot el procés per fer

aportacions (cosa que permet el control d’aquelles persones que no participen en els treballs de

grup ordinaris o ho fan al final). Del treball de grup, avaluàvem el producte final.

6

Possibilitats pedagògiques de l’ús del fòrum

En el cas d’aules amb un alt nombre d’alumnes, encara que no solament en aquests casos,

aquesta eina pot servir per crear xarxes d’interrelació entre l’alumnat, i més si és el seu primer any

d’estada a la Universitat. La necessitat de compartir temps i espais amb les altres persones de

l’aula fora del temps de classe per poder avançar amb l’assignatura és un dels temes que ens

preocupa com a professorat, i el fòrum ho possibilita. En tots aquests casos, com en molts d’altres,

és clar, les possibilitats pedagògiques de l’eina es multipliquen, ja que metodològicament alguns

dels objectius que es poden assolir són:

• Introduir l’ús de les noves tecnologies en la realització de treballs en les assignatures.

• Afavorir el contacte virtual entre diferents membres del grup independentment del temps

(hora) i l’espai (lloc) des d’on es realitza, afavorint la participació.

• Visualitzar les tasques que fa tota la classe envers un mateix tipus de treball.

• Afavorir les interrelacions a l’aula amb membres afins i no afins. En aquest sentit, si

treballem fent grups a l’aula, els podem deixar lliures o fer-los obligatoris (no escollits els

membres entre ells) i la distribució fer-la, o no, a l’atzar. En alguns moments, els espais

virtuals permeten contactar amb persones de l’aula amb qui presencialment, i per les raons

que siguin, no és habitual aquest contacte.

• Controlar el procés seguit per un o una estudiant en relació a les tasques que se li

encomanen, ja que queda registrat quan entra al Campus Virtual per utilitzar el fòrum, i

quants missatges emet.

En el cas de l’exemple, els beneficis de treballar amb aquesta eina són clars, sobretot pel que

fa a les competències que es potencien:

1. Tasques en la part de treball individual: hi ha responsabilitat individual del procés

d’aprenentatge de forma explícita i es treballa:

• Aprendre a realitzar una lectura transversal i no lineal d’un llibre.

• Saber relacionar la informació del llibre amb informacions complementàries.

• Treballar les eines de recerca de la informació (biblioteca, Internet, etc.).

• Afavorir l’aprenentatge autònom.

7

• Ser conscient de l’aprenentatge realitzat.

• Mantenir la deguda correcció estilística i ortogràfica.

2. Tasques de la part de treball cooperatiu: hi ha una responsabilitat col·lectiva. Es produeix

l’aprenentatge entre iguals i es treballa:

• Afavorir la participació de tots els membres del grup.

• Participar en funció de les aportacions dels altres membres del grup i saber esperar.

• Facilitar la interrelació a partir de les respostes creuades entre membres del grup.

• Adonar-se que el treball no funciona sense les aportacions individuals de totes les persones

del grup i que totes són necessàries per al treball final.

3. Tasques implícites com a treball en equip: es potencia el treball en equip com a competència

bàsica per a docents i es treballa:

• Saber treballar amb arguments i no solament amb opinions.

• Compartir el procés de treball i el producte final amb la resta de persones de l’aula.

L’experiència de portar a terme aquesta proposta és positiva en tots els sentits esmentats,

com així ho reconeixia en les seves valoracions l’alumnat:

Com a punt final podem dir que hem trobat molt útil el treball en grup a través del fòrum ja que

les aportacions de l’altra gent ens han fet veure coses en les quals no havíem caigut abans o

ens han ajudat a reforçar les que ja teníem. Hem constatat com es produïa la construcció del

coneixement en les interaccions amb els altres, en el nostre cas Cela i Palou, els/les

companys/es i altres autors.”

De tota manera, el repte que ens marca aquest tipus de metodologia no està tan lligat

probablement a la seva introducció habitual a les aules universitàries i a les seves virtuts

pedagògiques, sinó al volum de feina que pot suposar, tant per al docent com per a l’alumnat,

treballar seriosament i amb voluntat de realitzar bé la tasca de formació acadèmica.

1.2 Grups de treball

Un grup de treball virtual és, a petita escala, una comunitat virtual els membres de la qual

contribueixen conjuntament al coneixement. A continuació presentem un conjunt de propostes d’ús

8

dels grups de treball perquè puguin convertir-se en conductors de l'educació.

Una de les principals finalitats pedagògiques dels grups de treball és el treball cooperatiu.

Podem dir que es duu a terme un treball cooperatiu quan existeix una reciprocitat entre un conjunt

d'individus que saben diferenciar i contrastar els seus punts de vista de tal manera que arriben a

generar un procés de construcció de coneixement. És un procés en el qual cada individu aprèn més

del que aprendria en solitari i és fruït de la interacció dels integrants de l'equip. Per tant, un treball

fet en un grup cooperatiu té un resultat més enriquidor que el que tindria la suma del treball

individual de cada membre.

Un treball cooperatiu no és un treball realitzat per un conjunt de membres en el qual cadascú

produeix una part del treball per, finalment, ajuntar-les totes, sinó que comporta tota una

estructura organitzativa que afavoreix una elaboració conjunta del treball. En un treball cooperatiu,

ha de quedar clara la finalitat principal i última de la tasca que s’ha de realitzar i aquesta finalitat,

coneguda i interioritzada per tots els membres del grup, s'ha de poder traduir en el plantejament

d'uns objectius individuals concrets.

Un treball cooperatiu no pot esdevenir un repartiment de tasques sinó que cada membre

s'involucrarà i cooperarà en la tasca de l'altre, entenent que, en definitiva, s'està construint un

projecte comú. L'èxit de l'equip únicament s'aconseguirà si tots els membres assimilen els objectius

que s'estan plantejant i aprenen alguna cosa com a equip. L'activitat se centra a «ensenyar-se» els

uns als altres i a assegurar-se que cada membre del grup ha assolit un domini de la totalitat del

contingut; és important que la tasca plantejada per a tots sigui realitzada de forma compartida i que

cada membre del grup pugui respondre una avaluació individual sense l'ajuda de l'equip.

L’ús de grups de treball en el Campus Virtual

Dintre d’una aula virtual podem crear una carpeta de treball, a la qual es pot assignar

privilegis d’escriptura per a un determinat conjunt d’alumnes, creant tants espais virtuals com grups

de treball. En aquest nou espai web s’hi poden establir diferents espais de comunicació.

• Una àrea comunitària en la qual els membres del grup poden establir comunicació

asincrònica (per exemple, un fòrum) i sincrònica (per exemple, un xat) per tal d’interactuar.

• Una àrea on figuren els principals continguts del treball generat i que contínuament es va

construint. Aquest espai podria realitzar-se a l'arrel del la carpeta del grup de treball o en

una nova carpeta.

9

• Una àrea de recursos bibliogràfics. En aquesta àrea podem publicar les referències

bibliogràfiques en forma de text lliure («Apunt» o «Enllaç exterior»).

• Una àrea destinada a comentaris del professorat sobre la feina feta i avaluacions dels

alumnes.

És important, una vegada creat l’espai virtual d’aprenentatge, definir molt clarament quins

són els objectius de l’activitat, tant des de la perspectiva dels resultats com des del vessant

pedagògic. Els objectius orientats a resultats marquen i orienten l’estudiant cap al que es pretén

construir mitjançant el treball cooperatiu i cap al resultat final de l’activitat. Els objectius

pedagògics estan més orientats a determinar quines competències s’han de treballar en l’activitat.

El treball en equip és un bon recurs pedagògic per treballar competències específiques i

transversals. Finalment, haurem de definir un calendari de treball amb dates de lliurament parcials

o finals de l’activitat.

Cal realitzar un seguiment periòdic i, si pot ser, pautat del treball del grup per reconduir les

situacions que no siguin propícies a l’acompliment dels objectius marcats. Tutoritzar el treball fa

que l’equip no se senti sol, que avanci i que pugui superar millor les dificultats.

Els grups de treball virtuals són una eina d’aprenentatge que permet treballar tot tipus de

competències. El treball cooperatiu és el principal nucli de l’activitat que pretén que cada individu

aprengui més del que aprendria en solitari, com a conseqüència de la interacció dels integrants de

l'equip. El fet de disposar d’una eina virtual permet que la interacció pugui ser sincrònica o

asíncrona.

10

L’apartat del tauler del Campus Virtual és un lloc adient per poder crear els espais de treball en grup

1.3 Portafolis

La paraula portafoli fa referència a col·leccions digitals de treball d'un estudiant.

Generalment es distingeixen tres tipus de portafolis:

• el portafoli didàctic (o educatiu), que serveix com a eina d'aprenentatge;

• el portafoli avaluatiu, que serveix com a artefacte puntuable;

• el portafoli professional, que es publica com a complement del currículum vitae convencional

i on es poden contemplar alguns dels millors treballs de l'estudiant durant la seva formació.

Quan parlem de portafolis en el context del Campus Virtual i l'EEES, estem parlant

generalment del primer tipus, del portafoli didàctic (el qual, com a resultat, generalment també es

pot utilitzar com a portafoli avaluatiu).

Per a aquest tipus d’aprofitament, el portafoli o carpeta de l’estudiant està constituït per un

recull d'evidències significatives que presenta cada estudiant sobre el seu aprenentatge, amb una

reflexió sobre el procés d'aprenentatge. Com s'apuntava, es tracta d'un instrument que té el

caràcter de mostra de resultats i que també es pot utilitzar per a l’avaluació. Helen Barrett (2001)

proposa la definició següent:

An educational portfolio contains work that a learner has selected and collected to show growth

and change over time; a critical component of an educational portfolio is the learner’s reflection

on the individual pieces of work (often called ‘artifacts’) as well as an overall reflection on the

story that the portfolio should tell.

El precursor del portafoli didàctic digital és una carpeta física on l'estudiant dipositava

documentació en paper. Quan traslladem aquest concepte a entorns virtuals, les possibilitats van

molt més enllà de les dels portafolis materials. Podem fer portafolis digitals a partir de recursos

molt diversos i en formats igualment variats.

Aquí comentem dos models de portafoli basats en l'estructura del Campus Virtual, a partir de

dos recursos ja esmentats: els grups de treball i els fòrums.

Portafoli basat en la gestió d'una carpeta personal

Una carpeta feta per a un grup de treball pot servir perfectament per organitzar un portafoli.

Pot tractar-se d'un portafoli compartit entre diversos estudiants. Alternativament, encara que es

11

parli de grup de treball, si restringim l'accés a aquest grup de treball a un sol estudiant, pot servir

com a portafoli individual. La descripció que segueix a continuació es basa en aquest darrer supòsit,

el del portafoli individual.

Per tenir a punt el portafoli, d'entrada hem de crear una carpeta per estudiant en un lloc

prèviament convingut del Campus Virtual. Per exemple, a la secció Tauler podem fer una carpeta

amb el nom Portafolis i dins d'aquesta carpeta podem obrir les dels estudiants.

Per identificar-les, cada carpeta pot tenir el nom de l'estudiant que hi treballarà. Com que les

carpetes es poden numerar, les podem situar per ordre alfabètic d'estudiants. Com sempre, quan

dipositem documents al Campus Virtual o fem carpetes, no és aconsellable fer la numeració

consecutiva, perquè en aquest cas no és possible intercalar objectes nous (més arxius o carpetes).

Per exemple, si es produeix una matrícula nova quan ja està tot fet i la numeració de les carpetes

que estan per ordre alfabètic és consecutiva, no podrem situar la carpeta de l'estudiant nou al lloc

que li correspon (si no ha d'anar al final) sense refer tota la numeració. Convé, per tant, numerar de 5

en 5 o de 10 en 10.

Un cop creades les carpetes, haurem d'anar una per una modificant els permisos d'accés.

Haurem d'eliminar el permís per a totes les persones excepte per a l'estudiant que gestionarà la

carpeta, el qual hi tindrà dret de lectura i també d'edició. Si la carpeta ha de ser visible per a més

estudiants, podem configurar-la de manera que més persones hi tinguin accés, només amb dret de

lectura.

A partir d'aquí, l'estudiant pot anar desenvolupant el seu portafoli, d'acord amb el pla de

treball de l'assignatura. Li podem proposar una estructura interna determinada (per exemple, un

12

sistema intern de carpetes per anar dipositant les evidències del seu aprenentatge) o bé li podem

deixar la responsabilitat d'organitzar de forma lliure i coherent el seu portafoli.

Segurament, amb els estudiants que facin servir aquest instrument per primera vegada

convindrà una mica més de guia, mentre que els que tinguin certa experiència podran actuar amb

més autonomia. En tot cas, un cop establerta l'estructura del portafoli, s'aniran publicant els arxius

i els documents que constituiran les mostres del seu progrés.

Com hem comentat, una part fonamental d'aquest procés són les reflexions sobre el procés

d'aprenentatge. Aquestes reflexions poden anar en forma de text lliure (un «Apunt» en la

terminologia actual del Campus Virtual) o de comentaris afegits a l'arxiu dipositat (introduint el text

a l'espai «Ressenya del document», que apareix a la finestra que s'obre per carregar els arxius). En

qualsevol cas, si es tracta d'una reflexió general sobre tot el portafoli i el procés, també pot anar

com a document de text independent dipositat a l'espai adequat.

Els comentaris del professorat que poden servir d'avaluació continuada del procés també

poden anar en forma d'apunts. En el cas que haguem de corregir o comentar directament els

documents dels estudiants, podem tornar a publicar els documents ja corregits al costat de la

primera versió.

Tant si es tracta d'una aula d'estudiants presencials com d'estudiants on-line (de manera

imprescindible en aquest últim cas), convindrà que en algun lloc de l'aula virtual l'estudiant disposi

de documentació explicant el concepte de portafolis i l'ús específic d'aquest instrument que es farà

a l'assignatura, i també convé detallar com s'espera que es faci el treball (incloent-hi com s'han de

redactar les reflexions), juntament amb orientacions pràctiques per usar l'eina (com fer carpetes o

publicar documents, com numerar-los, etc.).

Portafoli basat en una adaptació de l’eina «fòrum» del Campus Virtual

En aquest cas, l'instrument que hem utilitzat per desenvolupar el portafoli és el fòrum. Com

13

en el cas anterior, en primer lloc hem d'habilitar una carpeta per als portafolis, que pot ser a l'espai

dels fòrums o a un altre lloc. Hem d'obrir igualment una carpeta per a cada estudiant i establir els

drets d'accés (individuals si aquest és el caràcter del portafoli o oberts a una sèrie de persones). En

aquest cas, però, els drets poden ser únicament de lectura. No cal que siguin d'edició (de fet, per

evitar que l'alumne pugui esborrar sense adonar-se la informació que hagi publicat, és millor que no

tingui drets d'edició).

El lliurament de les evidències, el fa l’estudiant, en aquest cas, amb missatges al fòrum que

porten com a annex l'arxiu corresponent, i la reflexió sobre l'aprenentatge que es vincula a

l'evidència, la fa sobre la part de text que constitueix el propi missatge enviat al fòrum. En el cas

d'un portafoli individual, només l'estudiant i el professorat tindran accés a aquest fòrum, i els

comentaris docents poden tenir igualment la forma d'un missatge enviat al fòrum. Per la pròpia

configuració del fòrum, els missatges, tant de l'estudiant com del professorat, es van succeint

cronològicament, de manera que la seqüenciació temporal dels lliuraments i comentaris determina

l'estructura final del portafoli.

En canvi, en el portafoli basat en una carpeta personal, l'estructura està en funció de les

subcarpetes que es facin i l'ordenació que es determini per a les mateixes carpetes, els arxius i els

apunts; a més, tenint en compte que el número d'ordre es pot modificar, aquesta estructura pot

canviar. El fòrum, a diferència d'això, té un ordre estrictament cronològic que no podem variar.

Aquesta circumstància no ha de ser un inconvenient. Simplement implica una altra forma de

presentar –i avaluar– la informació.

Com en el cas anterior, és convenient que l'estudiant trobi documentació de suport per

entendre bé el que farà i com s'ha de moure per la plataforma virtual, des del punt de vista d'usuari.

14

A continuació, oferim un text orientatiu per als estudiants sobre com treballar amb portafolis

electrònics basats en un fòrum.

El text que segueix correspon a un exemple que hem utilitzat en una assignatura. Per

treballar amb assignatures que puguin tenir determinades peculiaritats o per introduir portafolis

basats en la gestió d'una carpeta personal, s’haurien de fer les adaptacions pertinents, en funció de

les necessitats específiques.

Un portafoli electrònic és una recopilació, utilitzant un suport digital, de materials que

reflecteixen el progrés i l’aprenentatge de l’estudiant.

Els suports digitals que podem utilitzar en un portafoli electrònic poden ser molt diversos

(servidor web, CD ROM, disquet, etc.). Conseqüentment, també ho serà la via de difusió dels

continguts (que va des de la distribució d’unes quantes còpies en CD fins a l’ús d’un servidor

obert a Internet). Són igualment variats tant les eines informàtiques (editors web, processadors

de textos, programes de tractament d’imatge, programes per fer presentacions, etc.) com els

formats resultants (HTML, JPG, PDF, documents de processador de textos o diapositives, etc.).

Els portafolis poden tenir diversos objectius: en un entorn professional poden ser un instrument

de promoció, i en un entorn acadèmic serveixen per mostrar el procés de formació dels

estudiants. També es poden utilitzar com a mitjà d’avaluació. En el nostre cas concret, es

tractarà d’avaluar el progrés dels estudiants al llarg del semestre que dura l’assignatura.

Per intentar aconseguir aquest objectiu, farem servir l’eina de fòrum del Campus Virtual, la qual

permet publicar missatges amb arxius enllaçats. A l’apartat «Fòrum» del Campus Virtual cada

estudiant trobarà una carpeta amb el seu nom. Aquesta carpeta conté el fòrum-portafoli on

s’han de deixar les mostres del treball a l’assignatura. Per tant, coincidint amb els terminis de

lliurament de les activitats, els estudiants aniran fent intervencions al seu fòrum-portafoli que

inclouran els arxius amb els exercicis i una reflexió sobre la tasca feta. Els arxius i els

missatges s'aniran publicant d'acord amb el calendari previst a l'assignatura.

Les activitats es poden fer de manera cooperativa, en parelles o grups de tres persones, però

els portafolis seran individuals i també ho seran les valoracions de les activitats. Com dèiem,

les intervencions contindran una reflexió al voltant del procés d’aprenentatge realitzat. Aquesta

reflexió es pot desenvolupar de maneres diverses, però cada estudiant haurà de respondre,

com a mínim, les qüestions següents (encara que no se segueixin al peu de la lletra les

preguntes, s’ha de dir alguna cosa de cada un dels tres apartats):

Què has fet? En què ha consistit l’activitat?

15

Què has après? Creus que has assolit allò que proposava l’activitat? Si no, què t’ha

faltat?

Cap on creus que pots orientar a partir d’aquí el teu aprenentatge? Què et pot interessar

fer? Quina pot ser l’aplicació del que has vist a l’àmbit de la traducció?

La primera intervenció en el portafoli és una mica diferent, i consisteix en una reflexió sobre

com es veu l'assignatura, a partir de la presentació que s'ha fet a classe i la descripció que

apareix a la guia de l'estudiant. Les orientacions per respondre són:

Objectius i competències de l'assignatura. Procediment de treball.

Posició personal respecte al temari de l'assignatura (i respecte a la informàtica), i sobre

el procediment de treball (has fet servir portafolis alguna vegada?, creus que el

procediment pot ser útil?).

Implicacions futures de les competències que es poden adquirir i del procediment de

treball. Per a què pot servir?

Extensió: unes 100 paraules.

L'última intervenció al portafoli, després d’haver presentat tots els exercicis, també tindrà unes

característiques especials, i consistirà en una reflexió global sobre l’assignatura. Les

orientacions per respondre seran semblants a les de la intervenció de començament de curs,

però s’ha de respondre amb la perspectiva del final de l’assignatura:

Competències que has adquirit a l'assignatura. Procediment de treball.

Posició personal sobre el temari de l'assignatura (i respecte a la informàtica) i sobre el

procediment de treball: què t’ha semblat l’ús del portafoli? Creus que ha estat útil?

Quins avantatges i inconvenients trobes?

Implicacions futures de les competències que has adquirit i del procediment de treball.

Per a què et pot servir?

Extensió: al voltant de 150 paraules.

2 Recursos externs al Campus Virtual

Malgrat que, com hem vist fins ara, podem explotar les possibilitats del Campus Virtual de

maneres que van més enllà de les aplicacions més immediates (i amb resultats força satisfactoris),

en certs casos podem tenir necessitat de recursos que no es trobin disponibles al Campus Virtual en

un moment determinat. De fet, seria poc realista pensar en un Campus Virtual amb absolutament

16

totes les eines possibles, perquè els recursos per desenvolupar el Campus Virtual són limitats i

perquè moltes d'aquestes eines segurament no s'utilitzarien.

De cara al curs 2010-2011 està prevista la posada en marxa d’un nou sistema d’aules virtuals

al Campus Virtual, basat en la plataforma de programari lliure Moodle. Aquesta plataforma ens

permetrà treballar amb diversos recursos que actualment no tenim al Campus Virtual, com ara

exercicis d’autoavaluació. També ens donarà altres eines que són versions millorades d’eines que ja

tenim, com ara fòrums que es poden organitzar cronològicament o per temes.

Mentre estiguem a l’espera de l’arribada d’aquest nou sistema d’aules virtuals, podem, com

hem vist, treure profit de les moltes opcions de configuració disponibles al Campus Virtual

actualment. Si volem anar més enllà de les possibilitats del Campus Virtual actual, tenim dues

opcions:

Primer, podem demanar formar part del programa d’experiències pioneres organitzades per

l’Àrea de les TIC. Aquestes experiències consisteixen en recursos fets a mida però no integrats al

Campus Virtual actual. Per exemple, en aquesta categoria podem mencionar un servei de microblocs

que s’ha fet servir exitosament amb professorat interessat en l’aplicació pedagògica d’aquestes

eines.

En segon lloc, possiblement podrem trobar resposta a una demanda concreta a Internet, amb

un recurs adequat, assequible i de fàcil aplicació. Un exemple d’aquest tipus podria ser el recurs

gratuït «drop.io» (<http://drop.io>), que permet compartir entre usuaris fitxers de fins a 100 MB,

molt per sobre de les possibilitats del Campus Virtual (amb límit de fitxers fins a 20 MB) i la majoria

de serveis de correu electrònic. Un excel·lent portal amb documentació i recomanacions de tot tipus

d’eines tecnològiques per a la docència és el Centre for Learning and Performance Technologies

(<http://www.c4lpt.co.uk>).

Tanmateix, hem d’anar en compte si utilitzem eines de tercers, especialment si aquestes

eines allotgen dades d’estudiants de la Universitat, perquè llavors podem tenir problemes legals de

cessió indeguda de dades i invasió de la intimitat de les persones. En tot cas, l’ús d’aquest tipus

d’eina ha d’anar acompanyat del consentiment explícit de l’alumnat i sense cap obligació. En aquest

sentit, per exemple, seria del tot incorrecte articular l’ensenyament d’una aula virtual mitjançant un

grup de Facebook, un dels entorns més oberts i invasius actualment, i que deu gran part del seu èxit

a la seva capacitat de canalitzar els contactes dels seus usuaris.

Si superem aquests possibles obstacles, podem utilitzar de forma profitosa eines de tercers

17

externs al Campus Virtual. En tot cas, quan s'utilitzen aquests recursos el Campus Virtual no queda

al marge, sinó que pot servir per presentar els enllaços corresponents i les indicacions pertinents en

cada cas.

A continuació exposem algunes mostres d'aquest tipus d'eines.

2.1 Xat

A diferència d'altres recursos que comentem en aquest apartat, que poden ser d’aplicació en

casos específics, el xat és una eina d'ús molt general. De fet, és habitual que les plataformes

educatives incloguin un xat i el Campus Virtual de la UVic no és cap excepció, amb una eina de xat

integrada a cada aula virtual. Aquest xat és, però, força rudimentari i generalment només funciona

de forma fiable per fer converses escrites entre dues parts. Quan volem fer un xat amb un grup més

nombrós, és aconsellable recórrer a altres eines. L'alternativa més popular ha estat utilitzar un

servidor Moodle de prova que té la UVic. Aquí podem tenir una aula virtual a mida i allà activar un

xat. El registre i l'accés dels estudiants i el professorat és molt senzill i el recurs ha resultat útil i

estable.

És més problemàtic, en aquests moments, estar convençut de l’aprofitament del xat de text

com a eina educativa a les aules virtuals. Hi ha diversos problemes. No és tan àgil, per exemple, com

una conversa de veu o de videoconferència i moltes persones troben un impediment haver de

teclejar les seves comunicacions. És a dir, no és prou immediat. Però, vist d’una altra manera, és

massa ràpid i espontani, en comparació amb els fòrums, per exemple. Els interlocutors poden tenir

dificultats per expressar-se amb pressió i amb poc temps, i els torns de conversa es poden barrejar

de forma que la conversa en si resulti confusa. No ajuda, potser, la similitud que guarda aquest

entorn amb els SMS de telefonia mòbil, on els joves s’acostumen a expressar-se en un dialecte molt

dinàmic i canviant, allunyat del registre d’intercanvi acadèmic.

Possiblement per aquestes raons, i d’altres, la demanda de serveis de xat en entorns

acadèmics és molt baixa. Tot i això, podem plantejar seqüències didàctiques que en milloren

l’aprofitament. Una possibilitat que hem fet servir, en aquest sentit, és l’ús del xat de text com a

seminari o tutoria virtual. Els participants disposen anteriorment d’un objecte d’estudi, i

possiblement d’unes tasques orientatives proposades pel professorat. En aquest context els

participants poden preparar, abans de la sessió de xat, alguns arguments, comentaris o interrogants

en format text per poder utilitzar-los oportunament durant el xat, tallant i enganxant-los des d’un

document de text.

18

L’avantatge que té el xat, en comparació amb una gravació de veu, per exemple, és que és

més fàcil gravar i distribuir posteriorment la seva transcripció.

2.2 Blocs

Un bloc, segons la definició donada per l’enciclopèdia Wikipedia (de l'anglès blog, truncació

de weblog: diari web), és un diari interactiu personal a Internet. Un bloc està dissenyat perquè, com

en un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire) i

les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat. En cada missatge o article

d'un bloc, els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los

resposta. Cada bloc té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic,

tecnològic, educatiu, polític, etc.

Els weblogs són eines que actualment estan presents tant en l'ensenyament presencial com

en sistemes d'e-learning, on el professorat i l’alumnat es beneficien del seu ús en el procés

d'aprenentatge. D'una banda, com a professorat podem utilitzar aquest format com a eina per

organitzar els materials de l’assignatura i per a la creació de nous materials a partir de la contribució

que pot fer l’alumnat als documents ja publicats (creació de comunitats d'aprenentatge). Aquesta

eina també serveix per crear vincles professorat-alumnat que milloren i enriqueixen les relacions

personals. Segons Dickey (2005), autor de diversos articles científics sobre l’ús dels TIC als estudis,

l’alumnat pot aprofitar l'elaboració del seu bloc personal per ajudar a construir el seu propi

aprenentatge i establir xarxes d'interrelació social.

Un altre autor, Baumgartner (2004), considera que els weblogs «tenen un potencial intrínsec

per revolucionar l'estructura organitzativa dels entorns tradicionals d'ensenyament». La gran

diferència del format bloc, per aquest autor, és que permet controlar el nivell d'obertura desitjat, la

qual cosa facilita la seva integració en les institucions educatives enfront d'altres sistemes de

gestió de contingut més oberts –com els wikis–. A més dels usos d’aquesta eina per part del

professorat , amb l'actualització de continguts i comunicació amb els alumnes, el bloc pot ajudar a

treballar, i per tant millorar, les competències comunicatives i crítiques de l’alumne com a autor.

La UVic actualment disposa d’un servei de creació de blocs sota petició, si bé no és una eina

gaire sol·licitada per als actuals ensenyaments. Amb els blocs es poden posar en marxa diverses

iniciatives participatives amb l’alumnat. Per exemple, els estudiants poden crear en grups o

individualment blocs temàtics que tractin temes d’actualitat relacionats amb els estudis. També es

podrien utilitzar els blocs per dotar de dinamisme el temari de les assignatures. En la majoria

d’ensenyaments, el temari està organitzat en mòduls d’aprenentatge que el professor va

19

actualitzant a mesura que avança l’assignatura en el temps. La possibilitat de tenir el temari en un

bloc permetria que no solament el professorat sinó els mateixos alumnes fossin coautors, millorant

així el grau d’implicació en l’assignatura i fent-los partícips directes del procés d’aprenentatge. Un

altre exemple de l’ús dels blocs és que cada alumne o grup d’alumnes tingués un bloc personal obert

que podria servir com a eina de millora de les destreses comunicatives i crítiques. El fet de ser obert

permetria que tant el professorat com altres alumnes intervinguessin en els comentaris sobre els

continguts publicats per incrementar el conjunt de competències de l’alumnat. El blocs poden

esdevenir eines de millora de l’aprenentatge cooperatiu i participatiu. Poden ajudar a millorar

competències comunicatives i l’esperit crític de l'alumne. Aquest tipus d’eina té un gran

inconvenient: la quantitat de temps que s’hi ha de dedicar, no solament per generar contingut sinó

per fer suggeriments i contribucions als altres blocs.

Aquest mateix treball s’ha realitzat utilitzant un bloc com a principal eina on els diferents

autors han anat publicant, compartint , ampliant i revisant la informació generada.

2.3 Xarxes socials

Les xarxes socials han proliferat al llarg dels últims anys. Portals com MySpace, Tuenti i

Facebook són exemples de com aquestes xarxes virtuals estan arrelant en la societat del segle XXI i

en particular entre les persones més joves. El que molta gent no sap és que, per exemple, Facebook,

una de les xarxes més conegudes i amb més nombre d’usuaris al nostre país, va néixer el 2004

precisament en una universitat, la de Harvard, i tenia per objectiu connectar els estudiants entre

20

ells.

Actualment aquest tipus de recurs virtual es fa servir per compartir informació com ara

enllaços, fotos i vídeos , per crear grups de treball, grups de debat, per organitzar esdeveniments,

per comunicar-se en grup o per retrobar-se amb amics o amigues. Un dels problemes, com hem

mencionat, és que les xarxes socials no garanteixen la privacitat de les dades personals que s’hi

publiquen. Aquest fet ha obert tot un debat pel que fa a la protecció de dades i ús fraudulent de la

informació publicada en aquest tipus de portals.

Les universitats dels Estats Units i de la Gran Bretanya fa més temps que utilitzen aquest

recurs que no pas les universitats de l’entorn mediterrani. Fins ara, però, es constata que

majoritàriament es fa a títol individual del professorat i no pas institucionalment.

Com a exemple d’utilització a Facebook, hi ha grups acadèmics de gairebé nou-cents

professors i estudiants que duen a terme activitats d’ensenyament i aprenentatge

(<http://www.facebook.com/group.php?gid=2408370557>). L’alumnat fa servir Facebook per a ús

personal, compartir informació i crear xarxes socials, però va creixent l’ús per a activitats

acadèmiques. Un exemple n’és el grup creat pels estudiants de la UOC

(<http://www.facebook.com/group.php?gid=6048751458>):

2.4 Escriptori compartit

Les eines d'escriptori compartit permeten que un o més participants en una conferència

digital en temps real puguin mostrar als altres participants el que es veu a la seva pantalla

d'ordinador, de manera que es poden fer demostracions, per exemple, de l'ús d'un programa

informàtic, o treballar en un projecte comú.

21

DimDim (<http://www.dimdim.com/>) és una d'aquestes aplicacions. Es tracta d'una eina

basada en programari de codi lliure i permet compartir escriptori i, al mateix temps, fer xats i

conferències d’àudio i vídeo. Per tant, les demostracions que es veuen a l'escriptori es poden

complementar amb explicacions paral·leles de xat o de veu. També es pot obrir una pissarra

electrònica per fer anotacions que es veuen en temps real. Per utilitzar-lo no cal descarregar cap

programa, ja que podem treballar des del navegador d'Internet. Existeix una versió gratuïta que

permet realitzar conferències de fins a 20 persones.

2.5 Videoconferències

La videoconferència és una eina tecnològica que, mitjançant una xarxa de comunicació,

permet transmetre àudio, vídeo i dades a temps real entre dos o més punts distants. Permet que

persones situades en llocs allunyats puguin trobar-se per interaccionar electrònicament.

La videoconferència és un recurs d’ensenyament en què la Universitat de Vic n’ha estat

pionera en tot l’estat espanyol. Des de l’any 1999 la UVic ha utilitzat aquest recurs com a eina de

suport a l’aprenentatge, principalment en els estudis semipresencials, però també en estudis de

postgrau, doctorats i altres activitats educatives. En els últims anys, aquests tipus d'eines de

comunicació s’han popularitzat bastant i han anat sorgint diferents tecnologies a l’abast de tothom.

Existeixen diferents protocols i programari, i també gran varietat de prestacions, des d’una connexió

senzilla bidireccional punt a punt amb dos webcams que necessita poc ample de banda fins a vídeo

de molta definició amb múltiples participants.

Per a les aules acadèmiques, les videoconferències serveixen per superar els inconvenients

d’haver de coincidir en l’espai i en el temps per realitzar activitats de formació. La tecnologia permet

rompre l’espai físic, que passa a ser substituït per un espai virtual on només cal coincidir en el

temps. Aquest tipus de formació, en combinar imatge i so, fa que l’aprenentatge sigui interactiu i

permet entre d’altres poder realitzar una classe «tradicional» a alumnes situats a milers de

quilometres de distància, o que els nostres estudiants presencials rebin classes de professorat

d’altres universitats, sense desplaçament. Al llarg dels propers anys, segurament veurem un

augment gradual en el nombre d’aules equipades per fer videoconferència. El fet d’interaccionar en

temps real amb persones físicament llunyanes permet rebre i oferir ensenyament des de la UVic a

qualsevol part del món, es tracta d’una eina que ens projecta cap a la societat del segle XXI.

Tot i això, no hem d’abusar ni d’optimisme desbordant ni de tecnofília acrítica. Una

videoconferència mai no és tan àgil com una trobada en directe. Entre altres coses, es perden tots

aquells moments de contacte de passadissos que tant enriqueixen les trobades físiques. En el millor

22

dels casos, durant una videocoferència la tecnologia passarà desapercebuda. Hauria de ser així.

Però, lamentablement, massa vegades aquests recursos de transmissió de vídeo en aplicacions

d’escriptori compartit o videoconferència resulten fràgils i la connexió es talla sense preavís, o la

pantalla es veu pixelada, o hi ha una pausa molesta entre transmissió i recepció.

En aquests moments, l’accés a Internet de banda ampla no és arreu i alguns dels estudiants

que més podrien aprofitar aquestes eines es troben marginats per la desigual i deficient posada en

marxa de les xarxes de telecomunicació. Sense una política d’Internet arreu i de banda ampla, les

tecnologies de transmissió de vídeo cauran en un

sac foradat.

Exemples d’ús de la videoconferencia a la UVic

3 Conclusió

Vivim en un entorn educatiu de canvi constant. L’impuls per descobrir noves formes

d’ensenyar i d’estudiar, d’incloure més persones i més possibilitats, d’excloure a priori el mínim

nombre de persones que vulguin accedir als estudis universitaris, és imparable, tant per fer possible

23

els estudis en línia i semipresencials com per complementar i enfortir les ofertes d’estudis

presencials amb activitats fora de l’aula.

Hem vist que el Campus Virtual de la UVic ja ens ofereix tota una sèrie de recursos per

aprofitar. També hem parlat d’algunes de les previsions de futur del Campus Virtual i de les eines

complementàries ja disponibles. Però inevitablement, aquí ens hem quedat curts. No hem ni

esmentat eines consolidades com ara:

• eines per compartir pàgines preferides(«bookmarks») d’Internet;

• lectors de canals RSS;

• entorns de publicació col·laborativa de documents en temps real;

• portals de publicació col·laborativa de presentacions amb diapositives;

• wikis;

• i un llarg etc.

D’una cosa podem estar ben segurs: que qualsevol article sobre tecnologia aplicada als

estudis, tant en general com en un cas específic com és la nostra universitat, té una vigència molt

curta. D’aquí nou mesos, cap al març de 2010, hauríem de cremar o reciclar tota còpia d’aquest

article en paper, i destruir totes les còpies digitals, portes en fora del museu de l’educació amb

suport digital.

Referè ncie s

BARRETT, H. (2001). «Electronic portfolios», 2001. Publicació electrònica:

<http://electronicportfolios.org/portfolios/encyclopediaentry.htm>

DICKEY, M. D. (2004). «The impact of web-logs (blogs) on student perceptions of isolation and

alienation in a web-based distance-learning environment». Open Learning, vol. 19 (3) (novembre

2004).

BAUMGARTNER, P. (2004). «The Zen Art of Teaching. Communication and Interactions in

eEducation». Proceedings of the International Workshop ICL2004 (Àustria), octubre 2004.

Idees clau:

Evolució del Campus Virtual(les aules acadèmiques)Richard Samson Universitat de Vic. Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació

Jornades d’Innovació docent en els crèdits ECTS a la UVicL’ús del Campus Virtual

Sobre el C

ampus Virtual, R

ichard Sam

son, novembre 2008

Evolució del Campus Virtual(les aules acadèmiques)

Sobre el C

ampus Virtual, R

ichard Sam

son, novembre 2008

2000-2003: El precursor

• Gestionat des de l’EPS; espais reservats de pàgines estàtiques

• 2000-2001

– Organització Industrial (2n cicle, semipresencial), 1r curs.

• 2001-2002

– Organització Industrial (2n cicle, semipresencial), 1r i 2n curs.

– Curs de formació continuada “Atenció a l'immigrant”.

• 2002-2003

– Ciència i Tecnologia dels Aliments (2n cicle, semipresencial), 1r curs.

– Administració i Direcció d’Empreses (1r curs, semipresencial).

– Traducció i Interpretació (2n cicle, semipresencial), 1r curs.

– Biblioteconomia i Documentació (semipresencial), 1r curs.

Sobre el C

ampus Virtual, R

ichard Sam

son, novembre 2008

El Campus Virtual UVic

• 2002: Creació del Servei de Suport a laDocència.

• 2002: Creació del Campus Virtual UVic.

• Tots dos serveis gestionats des delServei d’Informàtica.

Sobre el C

ampus Virtual, R

ichard Sam

son, novembre 2008

2002-2003: Semipresencials

• Pàgines dinàmiques amb espais propis.

• Organització Industrial (2nquadrimestre); Traducció i Interpretació(2n cicle); Biblioteconomia iDocumentació; 6 assignatures semi-presencials d’ADE (2n cicle).

• Aules presencials amb suport virtual:223; Aules virtuals semipresencials: 118;Total d’aules virtuals: 341.

Sobre el C

ampus Virtual, R

ichard Sam

son, novembre 2008

2003-2004: Incorporaciód’altres carreres

• Administració i Direcció d’Empreses (2ncicle, semipresencial).

• Mestre (Educació Infantil,semipresencial).

• Aules virtuals creades a petició delprofessorat (especialment EPS, FEC).

• Total d’aules virtuals: 616.

Sobre el C

ampus Virtual, R

ichard Sam

son, novembre 2008

2004-2005: Nova interfície

• Moltes aules virtuals sol·licitades com asuport d’estudis presencials.

• Total d’aules virtuals: 1.149.

Sobre el C

ampus Virtual, R

ichard Sam

son, novembre 2008

2005-2006: Consolidació

• Total d’aules virtuals: 1.340.

Sobre el C

ampus Virtual, R

ichard Sam

son, novembre 2008

2006-2007: Consolidació

• Xats.

• Total d’aules virtuals: 1.502.

Sobre el C

ampus Virtual, R

ichard Sam

son, novembre 2008

2007-2008: Totes les aulespresencials s’hi incorporen• Notes parcials i entrada de notes

d’actes.

• Carpetes amb privilegis.

• Total d’aules virtuals: 1.640.

Sobre el C

ampus Virtual, R

ichard Sam

son, novembre 2008

2008-2009: Consolidació

• Treballs transversals.

• Total d’aules virtuals: 1.445 (1rquadrimestre).

Sobre el C

ampus Virtual, R

ichard Sam

son, novembre 2008

El present – factors positius

• És nostre.

• Té molta acceptació.

• És estable.

• És útil.

Sobre el C

ampus Virtual, R

ichard Sam

son, novembre 2008

El present – factors negatius

• El manteniment és costós.

• El desenvolupament de nous serveis éscostós.

• Alguns serveis actuals són fràgils (xat,fòrum, correu).

Sobre el C

ampus Virtual, R

ichard Sam

son, novembre 2008

Previsions de futur

• Mantenir el Campus Virtual UVic.

• Substituir les aules acadèmiques ambaules Moodle.

• Noves funcions mitjançant mòduls.

• El meu espai millorat – gestió de fitxerspersonals.

Taula rodona:

L’ús del Campus Virtual com a eina de suport en el Crèdit EuropeuMarcos CanovasUniversitat de Vic. Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació

Esther Fatsini Universitat de Vic. Facultat d’Educació

Jaume March Universitat de Vic. Escola Politècnica Superior

Richard Samson Universitat de Vic. Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació

Jornades d’Innovació docent en els crèdits ECTS a la UVicL’ús del Campus Virtual

Segona Jornada d’InnovacióDocent en Crèdit Europeu de

la UVic

Taula rodona sobre l’ús del Campus Virtualcom a eina de suport en el Crèdit Europeu

Marcos Cánovas (FCHTD), Esther Fatsini (FE), Jaume March (EPS),Richard Samson (FCHTD, director del Servei d’Informàtica de la UVic)

I- Exemples d’ús i adaptació delsrecursos actuals del Campus

Virtual

• Fòrums (Esther Fatsini)

• Grups de treball (Jaume March)

• Portafolis (Marcos Cánovas i Richard Samson)

Fòrums (Esther Fatsini)

1. El context de DG– 5 carreres de Mestres: infantil, primària,

educació especial, educació física, llenguaestrangera.

– Grups barrejats per carreres.

– Mitjana de grup: entre 45 i 50 alumnes.

– Poca interrelació en ser grups nombrosos.

Fòrums

2. L’ús del campus virtual– Necessitat de compartir temps i espais amb les altres

persones del grup fora del temps de classe.– Seguiment virtual de l’assignatura.– Eina de comunicació continuada.

– RECURSOS: Programa de l’assignatura.– TAULER: Activitats, documentació addicional,

activitats complementàries.– FÒRUM: Espai compartit i de treball individual i

col·lectiu.– EVOLUCIÓ: Dates de lliuraments.

Fòrums

3. El fòrum com a eina formativa– EXEMPLE: lectura d’un llibre.

– Discussió entre el professorat de l’assignatura.Algunes persones ens animem a utilitzar el fòrum enuna de les fases del treball del llibre.

– Organització del fòrum

• Fases: (guió del treball).

• Lectura individual.

• Presentació oral a classe. Avaluació.

• Treball virtual grupal. Avaluació individual i col·lectiva.

• Treball individual final. Avaluació.

Fòrums

• Objectius metodològics:

– Introduir l’ús de les noves tecnologies en la realitzacióde treballs en l’assignatura.

– Afavorir el contacte virtual entre diferents membresdel grup independentment del temps (hora) i l’espai(lloc) des d’on es realitza, afavorint la participació.

– Visualitzar les tasques que fa tota la classe per a unmateix tipus de treball.

– Afavorir les interrelacions a l’aula amb membres afinsi no afins. Grups obligatoris no escollits. Distribució al’atzar.

Fòrums

• Objectius didàctics:

– Tasques individuals: responsabilitat individual delprocés d’aprenentatge.

• Aprendre a realitzar una lectura transversal i no lineal d’unllibre.

• Saber relacionar la informació del llibre amb informacionscomplementàries.

• Treballar les eines de recerca de la informació (biblioteca,internet...).

• Afavorir l’aprenentatge autònom.

• Adonar-se de l’aprenentatge realitzat.

• Mantenir la deguda correcció estilística i ortogràfica.

Fòrums

– Tasques de cooperació: responsabilitatcol·lectiva. L’aprenentatge entre iguals.

• Afavorir la participació de tots els membres delgrup.

• Participar en funció de les participacions delsaltres membres del grup, saber esperar.

• Facilitar la interrelació a partir de les respostescreuades entre membres del grup.

• Fer adonar que el treball no funciona sense lesaportacions individuals de totes les persones delgrup i que totes són necessàries per al treball final.

Fòrums

– Treball en equip: competència bàsica perdocents.

• Saber treballar amb arguments i no solament ambopinions.

• Compartir tan el procés de treball com el productefinal amb la resta de persones de l’aula.

Fòrums

• ALGUNS COMENTARIS DE L’ALUMNAT

– Com a punt final podem dir que hem trobat molt útilel treball en grup a través del fòrum, ja que lesaportacions de l’altra gent ens han fet veure coses enles quals no havíem caigut abans o ens han ajudat areforçar les que ja teníem. Hem constatat com esproduïa la construcció del coneixement en lesinteraccions amb els altres, en el nostre cas Cela iPalou, els/les companys/es i altres autors. (Pol Figueres,

Fernando Cordón, Lorena Nogués, Jordi Roman, Roberto Madueño, Tània Alvarez)

Portafolis al Campus Virtual(Marcos Cánovas i Richard Samson)

• Portafoli (o carpeta de l’estudiant): reculld'evidències significatives que presentacada estudiant sobre el seu aprenentatge,amb una reflexió sobre el procés.

• Models:– 1. Gestió d’una carpeta personal

– 2. Adaptació del fòrum

Portafolis (1): Gestió d’una carpetapersonal

• Carpeta a nom de l’estudiant, amb drets d’accés i ediciórestringits al propi estudiant:

Portafolis (2): Adaptació del fòrum(Marcos Cánovas)

• Fòrum obert a una carpeta a nom de l’estudiant, ambdrets d’accés (no edició) restringits al propi estudiant:

II - Exemples de recursosexterns

• Xat• Blogs• Xarxes socials• Escriptori compartit• VideoconferènciesEls recursos externs ofereixen solucions per

a necessitats concretes que el CampusVirtual no pot satisfer.

Xat

• Ara per ara, el xat té pocs usuarisacadèmics.

• El xat del Campus Virtual actual ésprecari: han aparegut alguns problemesde desconnexions imprevistes.

• S’han fet algunes experiències positivesamb una instal·lació Moodle de prova.

• Les persones interessades podensol·licitar un canal de xat de Moodle.

Escriptori compartit

• Un exemple: DimDim(<http://www.dimdim.com>):