Proposta d’innovació educativa Una altra classe de religió a l’ESO és possible

2

3

Introducció

“Profe, no entenc res. Això és un rotllo. I d'això cal fer classe?” Aquestes i altres frases simi-lars eren les habituals entre els meus alumnes de l'ESO a classe de religió. Eren ... Ara, la cosa ha canviat una mica ... Comencem des de l’inici d'aquesta història, i així descobrirem com i per què hi ha hagut un petit canvi. Hi havia una vegada un col·legi inserit en un barri popular de Barcelona, adossat a una par-ròquia d’on havia nascut. Les necessitats de l'entorn i les preocupacions dels seus alumnes distaven molt dels llibres de text. “Aquests nois passen de tot. Han perdut els valors. La religió no els importa”. Aquestes fra-ses eren habituals entre els companys. Continuem la nostra història. Hi havia una vegada un professor de religió descontent de la seva actuació. Quan portava la guitarra a classe i cantaven cançons la cosa no anava tan malament, de vegades ... Però quan tocava seguir el llibre ... la desolació, l'avorriment, l'apatia eren companys habituals de pupitre. I a més a més, la imatge que els seus alumnes tenien de Jesús, l'Església, la reli-gió, cada vegada era pitjor. Va arribar el moment de les preguntes. Sempre les preguntes són més importants que les respostes. Què està passant? Com és possible que allò que motiva la meva existència, que m'omple, que em fa feliç, sigui vist pels meus alumnes com el més llunyà a la seva felicitat i a la seva vida? Quines claus ens falten per descobrir? Si alguna cosa no es podia perdre era la fe en els i les alumnes. Buscant, buscant es va de-cidir optar per ser fidels a dos elements: 1. El que motiva és allò que afecta, que enllaça amb les emocions. 2. Hem d'utilitzar el seu llenguatge, que ve marcat sobretot per la imatge i la música. A partir d'aquí i, després de dos anys experimentat amb 4t d’ESO, vam decidir fer el salt i introduir el pla en tota la Secundària Obligatòria. Què vam fer? Molt senzill: vam treure els llibres de text i vam crear el nostre propi material. Si tenim clars els objectius i el marc refe-rencial del qual partim és possible i necessari. Vam agafar el currículum i vam començar a pensar com parlar d'aquests temes des d'un al-tre llenguatge. A cada bloc de continguts associem cançons que poden resultar atractives, que ells poden trobar a youtube o escoltar en els seus mp3. Associem també pel·lícules o escenes de pel·lícules. Important: aquestes pel·lícules en la seva immensa majoria són "co-mercials", d'aquestes que es poden veure en un multi cine o llogar en un DVD. Si el mestre té clar el que vol i com ho vol serà capaç de conduir a través d'aquesta imatge o aquesta lletra que toca la fibra del cor dels alumnes cap a la presentació del Misteri que anomenem Pare misericordiós i la fe.

4

Amb cada cançó, cada escena, hi ha una fitxa de treball que els alumnes han de presentar després del comentari de la pel·lícula o cançó. Importa el que es dialogui, el que es desco-breixi, el que ens aporti. A cada curs a més d'aquest material introduïm algun petit text que possibiliti l'estudi i l'a-profundiment en el tema treballat, pres fins i tot de llibres seriosos de teologia ja que la di-nàmica del curs ho està permetent. Cada any revisem les pel·lícules, cançons i textos per emmotllar-nos millor a l'edat i el curs concret que ens arriba. Avui cada curs està perfectament estructurat i ordenat d'acord amb uns continguts clars. Després de dos anys d'experiència amb el projecte a tota la secundària podem fer una valo-ració de la mateixa. Així, constatem amb sorpresa i alegria: ¬ una millor disposició cap a l'assignatura, ¬ una major participació i implicació dels alumnes, ¬ la facilitat per abordar temes fins ara complexos com pot ser el Déu trinitari, l'Esperit Sant, la Història de l'Església ... ¬ fins i tot alumnes no catòlics (ortodoxos, musulmans ...) sol·liciten estar presents a clas-se, ¬ i, la més important, els alumnes es fan preguntes. Preguntes sobre el sentit d'ells matei-xos, de la fe, la cultura, el món ... Probablement això no funcioni sempre. Però de moment, hem fet un petit salt del qual es-tem molt orgullosos al centre. I no només al centre, ja que altres col·legis ja ens comencen a cridar sol·licitant informació i fins i tot algun curs sobre com treballar la religió a l'ESO. Hi havia un vegada, un petit centre que oferia la seva experiència, disposat a compartir, di-alogar i millorar-la.

Aquest text que va ser publicat a la revista Misión Joven resumeix molt bé el sentit i la raó de la nostre proposta. És per això que hem volgut fer-lo servir com a introducció d’això que en el nostre centre ja és una realitat consolidada i que ens ajuda a entendre una altre manera de fer classe de religió sense renunciar a continguts ni objectius cur-riculars fonamentals.

És cert que la manera d’organitzar aquest continguts es fa des de un altre esquema que creiem s’adequa més a la realitat del nostre alumnat i s’apropa més a la lògica de creixement que marca la psicologia evolutiva dels joves als que va adreçada.

Com diu el final del text que ens precedeix, no es tracta d’una proposta tancada. Estem oberts a fer canvis any rere any, a crear debat, a escoltar altres idees i així, tots plegats, caminar cap a una classe de religió possible i necessària.

5

1. Punt de partida:

El nostre punt de partida és triple: els joves, l’educació i els objectius a assolir. Per un costat s’ha de reconèixer que cada vegada el món canvia amb més rapidesa, i això fa que el nostres joves es trobin amb novetats i situacions que fan que els canvis gene-racionals s’accelerin. A més a més, l’educació es troba en una profunda crisis de la qual no sap con sortir-ne. Amb aquesta realitat, hem de situar i encertar bé amb els nostres objectius per moure la clau que faci despertar el sentir de transcendència i el desig del la recerca de la espiritualitat .

1.1.La realitat dels joves

No és cap novetat afirmar que s’ha de partir de la realitat del nostres alumnes. Ens trobem davant d’un grup de persones amb les seves inquietuds, el seus coneixe-ments, les seves necessitats, els seus desitjos...

Es tracta d’un grup d’adolescents amb les seves peculiaritats. És a dir, amb ca-racterístiques d’adolescents i a més a més, adolescents en la nostre era i el nostre en-torn. Efectivament, el món cada vegada va més ràpid. Això suposa unes característi-ques a tenir en compte. Els nostres joves estan connectats per un munt de xarxes vir-tuals que permet un altre manera de relació. Aquest punt és el primer que hem de considerar.

Tenen accés a molta informació i de manera molt ràpida. Tenen possibilitats d’una comunicació quasi instantània amb qualsevol, la qual cosa modifica el concepte de relació, de comunicació i de recerca del coneixement.

També s’ha de recordar que són adolescents. I en aquest moment de la seva vi-da l’afectivitat i l’amistat tenen un espai central en la seva existència, com en la nostra, però convertint-se en el punt sobre el qual gira tota la realitat. És també el moment de buscar models que sovint es troben en aquest buit intergeneracional situat entre ells i els pares.

Un altra qüestió a considerar és el tema de la imatge. Els nostres joves es mo-uen en aquest àmbit. Per a ells és normal el dibuix, el videoclip, les seqüències... És la seva realitat, el llibre que millor comprenen.

Un parell de coses més a considerar tenen a veure amb la situació de la religió en el món actual i també en l’imaginari juvenil. Ens trobem en un moment en el qual la

6

credibilitat eclesial està sota mínims. Ja fa temps que és la institució pitjor valorada pels joves. Això, ens agradi o no, és una realitat amb la qual hem de comptar i una veri-tat que hem de treballar per que pugui canviar. L’altre situació a considerar és el mo-ment religiós que vivim.

Ho defineix molt bé el sociòleg alemany Ulrich Beck quan parla del Déu perso-nal. I a casa nostra també parla molt d’aquest tema Lluís Duch. 1 Es tracta d’un mo-ment curiós al qual hem de donar molta importància i estem segurs que és un moment per gaudir de la presència de l’Esperit en mig del nostre món. Cada vegada tenen menys importància en la vida de les persones les institucions religioses. És un moment que alguns s’atreveixen a definir com de nebulosa fluïda en el que les fronteres no es-tan clares, en el qual la fe es troba com diluïda. Al mateix temps, es tracta d’un mo-ment de recerca. Existeix un profund desig de trobar alguna cosa. Així cada vegada més gent s’embarca en la recerca del Déu personal, de la divinitat o la transcendència. En aquest moment hem d’acompanyar als joves –i als no tan joves- en el camí de la seva recerca personal. L’ésser humà segueix sent un ésser religiós.

No hem d’oblidar mai que són joves, i joves adolescents en recerca de la seva pròpia identitat i els hem d’ajudar.

1.2. La realitat de l’educació

La realitat de l’educació és que pateix una profunda crisis. Crisis perquè no s’adequa a la realitat dels canvis emergents i això fa que no encaixi bé en la realitats dels nostres formants. Segueix fent servir models de fa un parell de segles sense intro-duir els canvis del món i de la manera de comprendre aquest a l’aula.

La realitat de l’educació avui en dia està demanant canvis. Canvis metodològics, canvis d’orientació, d’objectius, d’organització... Cadascú de nosaltres, en la mesura de les nostres possibilitats hem de fer l’esforç per possibilitar aquest canvi tan necessari. Avui en dia, amb la quantitat d’informació que existeix, el centre de l’educació no pot ser només conèixer aquesta informació; hem d’aprofundir molt en l’anàlisi, la crítica i la comprensió d’aquesta. Hem de dota d’eines al nostre alumnat que els ajudin a com-prendre, a situar-se davant el continguts, a descobrir on s’ha de trobar informació, com, per què...

Això exigeix una reformulació educativa que s’ha de fer. No n’hi ha prou amb im-plementar ordinadors, pantalles digitals... és només un primer pas. Però hem d’adonar-nos que el que hi ha al darrera és la profunda necessitat de plantejar

1 Veure BECK, U., El Dios personal: la individualización de la religión y el espíritu del cosmopolitismo, Madrid: Paidós 2009; DUCH, LL., Un extraño en nuestra casa, Barcelona: Herder 2006.

7

l’educació d’una altre manera. El món de les competències comença a donar-nos algu-na fita de cap a on pot anar. El camí es llarg i la reflexió necessària.

1.3. L’objectiu a assolir

Davant aquesta situació que hem exposat molt ràpidament, ens trobem amb la nostra classe de religió i els objectius que hem de dur a terme. És possible? Com?

S’ha de tenir molt clar quins son els nostres objectius. S’ha debatut molt sobre aquest tema, i segur que encara es farà. Potser no hi ha una solució única, i tot depèn d’allò que cada escola vulgui de la nostre àrea. És a dir, els nostres alumnes han de sortir amb una profunda cultura religiosa, amb molts de coneixements, amb un cert grau de domini bíblic, amb eines per veure la realitat des de la fe,... amb què?

En primer lloc és clar que nosaltres a classe no fem catequesis. No és el moment. És clar que ha d’haver-hi uns certs continguts i coneixements. Però en un moment en que l’educació mira el món competencial, també hem de trobar què i com s’ha de fer des de tot el centre educatiu però també des de la nostra àrea per apropar-nos a allò que anomenen competència espiritual.2

Parlem de competència espiritual que vol dir estar preparat per fer-se preguntes profundes, per sorprendre i comprometre amb la realitat del món amb el que vivim. Si volem donar més passes cap endavant, es pot parlar de competència espiritual trans-cendent, la qual expressa la inclusió de la dimensió transcendent, del Misteri. Un ter-cer nivell seria la competència espiritual religiosa que et fa tenir les habilitats per conèixer quins tipus de respostes i aportacions s’han fet des de les diferents religions. I un últim nivell seria la competència espiritual cristiana, la qual desenvolupa tot allò en la proposta cristiana, en els seus processos pastorals i accions explícites.

Aquestes competències es ajuden a situar els nostres objectius. Primer es situen més enllà del continguts i coneixements. I segon, es donen pistes de cap a on hem d’anar. Òbviament ens interessa assolir la competència espiritual bàsica. Això suposa experimentar, identificar i desenvolupar experiències de sorpresa, misteri i pregunta. Entenem que les preguntes són fonamentals, i que un objectiu fonamental a la classe de religió és propiciar aquestes preguntes als nostres alumnes, obrir-les vers la possibi-litat de trobada amb el Misteri. Aquesta competència ens porta també a explorar sen-timents d’admiració, corresponsabilitat i cura de la natura i del món, a més a més de contemplació i silenci; a desenvolupar vincles empàtics amb altres persones; a escollir el propis valors i respectar els de la resta...

2 En tenim com a referència el text: Reflexiones en torno a la Competencia Espriritual, Escuelas Católicas de Madrid 2008.

8

Des de la competència espiritual transcendent descobrim la possibilitat d’identificar i conèixer què suposa una experiència de transcendent. Això comporta conèixer i valorar experiències de persones, moviments religiosos... de misteri; integrar l’experiència de transcendència en moments vitals; llegir la realitat des d’aquesta ex-periència; entendre el fet religiós.

La competència espiritual religiosa ens aporta identificar processos, propostes i símbols de diferents religions; valorar les aportacions de les religions a la humanitat; entendre i dialogar les respostes de les diferents religions; conèixer la pròpia religió.

I finalment, la competència espiritual religiosa cristiana ens apropa als continguts essencials del cristianisme.

Tot això, ens permet fomentar el diàleg, el respecte, i aprofundir en el nostre és-ser religiós. És a dir, tenim el repte de treballar la recerca del sentit, l’experiència i vi-vència del Misteri que habita en cadascú de nosaltres i en el món que ens envolta, i donar nom a aquest Misteri.

A més a més no podem oblidar de situar-nos dins del projecte pastoral del centre. En el nostre cas, aquest ve determinat per quatre eixos que es desenvolupen en objec-tius. Aquests eixos són els següents:

• Espiritualitat: per espiritualitat entenem -tal com ho explica J. Sobrino-, l'esperit del subjecte, personal i de grup relacionat amb la realitat de la totalitat. És a dir, tota la vida de l'ésser humà està impregnada per l'espiritualitat. L'ésser humà està en referència amb el món, amb els seus germans i amb la transcen-dència de Déu; descobreix a cada pas la revelació en la història humana del Déu de la història.

• Solidaritat: per solidaritat entenem -seguint a E. A. Johnson- una forma de co-munió en la que es crea un contacte amb l'altre per a una transformació. Això vol dir -com indica J. García Roca- una construcció moral edificada sobre tres dinamismes: el sentiment compassiu que ens porta a ser uns per als altres; l'ac-titud de reconeixement que ens convida a viure uns amb altres donant i rebent; i el valor de la universalització que ens convida a fer un per als altres.

• Formació: per formació entenem el desig de coneixement per saber més, esti-mar més, entendre i comprendre més i millor on són els signes de Déu a la his-tòria, quin ha estat el recorregut espiritual de la humanitat i tot allò que ens ajudi a arribar millor vers el misteri.

• Comunitat: per comunitat entenem la construcció d'uns lligams i un espai de trobada i de fer junts, col·laborant així en el fet de ser església des de la nostra realitat.

9

2. Marc de referència

Sense cap dubte aquest és la pedra angular sota la qual es sosté tota la nostra proposta. Moltes vegades creiem que el que necessitem són materials, idees noves, estructures... però no és això el que realment costa. La clau fonamental consisteix en tenir clar quin és el nostre marc de referència, és a dir, dins de quins paràmetres vull situar la meva tasca.

En el nostre cas, vindrà establert per la imatge de Déu que en tenim i que volem oferir. Ja deia Pau VI a la seva encíclica Evangelii Nuntiandi que el testimoniatge és fonamental. Doncs, de què sóc testimoni? Què es allò que vull exposar en la meva àrea de religió?

Aquest és el punt des del qual hem de situar tota la nostra tasca. Depenent de la nostra imatge i del missatge que volem transmetre oferirem un estil o un altre de clas-se. En funció d’aquest marc organitzarem la nostra àrea i també la nostra formació. Per que cal una formació, i que aquesta tingui la vesant pedagògica i a més a més la teolò-gica.

Trobar un marc de referència exigeix situar-se davant la fe personal. Però també ubicar-nos dins de la fe eclesial. És a dir, no sóc jo qui està inventant res, sóc testimoni d’una religió que està situada dins del món. Això vol dir que ha definit el seu marc d’actuació i ha fet la síntesi fonamental del seu missatge. És per aquesta raó que hem de trobar el marc dins de l’àmbit d’actuació de l’església i dins de la seva doctrina.

El nostre marc de referència que situarà i estructurarà tota la proposta concreta neix, es sosté des del Concili Vaticà II, en concret de la Constitució Dogmàtica Dei Ver-bum, en el seu nº 2. A continuació exposarem aquest número i explicarem què oferim des del mateix i com es constitueix en marc de referència.

Va plaure a Déu, en la seva bondat i saviesa, de revelar-se Ell mateix i fer conèixer el misteri de la seva voluntat (cf. Ef 1,9): amb el qual els homes tenen accés al Pare en l’Esperit Sant, pel Crist, Verb encarnat, i participen de la naturalesa divina (cf. Ef 2, 18; 2 Pere 1,4).

Per això, Déu invisible (cf. Col 1, 15, 1 Tim 1, 17) parla als homes com un amic als amics amb aquesta revelació, mogut pel seu amor tan gran (cf Ex 33, 11; Jn 15, 14-15), i conviu amb ells (cf. Ba 3, 38) i els convida i rep a la seva companyia. Aquest pla de la revelació és dut a terme amb paraules i gestos íntimament connexos, de manera que les obres re-alitzades per Déu en la història de la salvació, palesen i confirmen la doctrina i els fets que les paraules fan entenedors, i d’altra banda les paraules proclamen les obres i

10

n’il·luminen el misteri amagat. Tanmateix, la veritat íntima sobre Déu i sobre la salvació humana se’ns manifesta per la revelació de Crist, qui és, alhora, mitjancer i plenitud de tota la revelació.

El punt de partida és Déu. Aquest és el nostre marc, des del qual volem organitzar i estructurar la nostra realitat. Però és un Déu concret, que es dóna a conèixer. No és per tant la nostra idea de Déu; és el desig de trobar un Déu que es dóna, que es revela. És a dir, un Déu que ve vers l’esser humà, que s’apropa, que vol habitar a casa nostra, en el nostre cor. És un regal que hem de descobrir, acceptar, acollir.

En primer lloc és el Déu que és reconegut per la seva bondat i saviesa. Ens trobem davant un Déu molt llunyà del càstig, la venjança, l’odi... Més aviat al contrari, les seves característiques estan marcades per la bondat i la saviesa. Bondat ens indica que és un Déu que estima, que és misericordiós com després veurem. La saviesa ens porta cap a tota una tradició veterotestamentària que ens parla d’un Déu que ens ajuda en el camí de la vida.

Es tracta de un Déu que més que revelar coses vol revelar-se, és a dir, donar-se a si mateix. Això és fonamental. No ve per donar-nos instruccions, sinó que és el mateix Déu el que s’ofereix. Donar-se vol dir estimar, vol dir compartir, vol dir tenir cura, vol dir convidar a participar de la mateixa existència, participar de la vida, compartir i soli-daritzar-se amb aquell amb qui vol donar-se.

Es dona per a que es pugui conèixer el misteri de la seva voluntat. Aquest donar-se té un sentit profund quan se’ns diu que vol donar a conèixer el misteri de la seva vo-luntat. Estem parlat d’un desig de Déu per els essers humans, d’una voluntat que ens ompli i ens ajudi a ser nosaltres mateixos.

Es tracta a més a més d’un Déu que es mostra Trinitat, de manera que es pugui ac-cedir a Ell. Parlar d’un Déu trinitari és parlar d’un Déu relació, d’un Déu que és desco-bert com a creador, que ha estat experimentat en la figura de Jesús de Nazaret i que és viscut com present en la nostra història.3 Però des d’aquest ésser relació ens convida a participar d’Ell. I això vol dir a viure des d’Ell. Però és també parlar d’un Déu que mani-festa el seu amor, i que es mostra fidel en ell mateix, a més a més de dir-nos que és veritat.4

No hem d’oblidar, que es tracta d’un Déu invisible que es mostra. Això és fonamen-tal. Per un costat tenim que Déu vol donar-se a conèixer. Però sense oblidar que aquest es un Déu invisible. És a dir, el nostre Déu no és fàcil de trobar ni de demostrar.

3 C.f. JONHSON, E.A., La búsqueda del Dios vivo. Trazar las fronteras de la teología hoy, Santander: Sal Terrae 2008. 4C.f. RAHNER, K., Escritos de Teología IV, Madrid: Taurus 1964.

11

El nostre Déu, és misteri. El fet de que sigui misteri no és casualitat. És una expressió de Déu mateix. Vol dir que no es pot fer un Déu a la nostra imatge i semblança com sovint volem fer.5 Vol dir que hem de ser capaços d’escoltar i rebre allò que vol mani-festar-se. Vol dir que Déu és molt més del que nosaltres podem imaginar (S. Agustí). Però vol dir sobretot, i això és fonamental, que Déu no és problema. Que no és pro-blema suposa que no té una solució, que no hem de fer càbales de res, que hem de experimentar i tenir vivències, que ens hem de deixar trobar per aquest Déu i que hem de sortir a trobar-lo. Hem de recuperar la imatge de Déu misteri perquè només des d’aquesta posem construir i apropar-nos al Déus veritable. Que sigui misteri no vol dir que no pugui ser conegut ni anomenat. Vol dir que hem de situar el nostre coneixe-ment de Déu i el nostre llenguatge. Òbviament necessitem paraules per apropar-nos, i les farem servir. Però sempre amb cura i sabedors que Déu és molt més que no pas la paraula que faig servir.

Es troba con un amics amb els seus amics. Es tracta d’un Déu que vol participar de la nostra existència com amic, sense obligar ningú a res, oferint i donant llibertat per a escollir. Però aquesta relació es fa en amistat. I la amistat suposa relació. Una relació que s’ha de gaudir i cuidar. Déu ens convida a relacionar-nos amb Ell, a establir punts de trobada. No cal dir, que un lloc d’encontre és la pregària. Tampoc cal dir que un altre punt és el germà, sobre tot el més necessitat (cf Mt 25, 25-46).

Però a més a més és el Déu de l’abundància de l’amor. Rahner parla d’un Déu reve-lat al voltant de la salvació, l’amor i el perdó.6 Un Déu que es manifesta com amor vol dir molt. El nostre problema avui és que hem desvirtuat el sentit de l’amor. És per això que cal tornar a les fonts per descobrir què vol dir aquest amor de Déu. Potser ens ajudarà l’utilitzar una altra paraula. La paraula que millor explica aquest amor i el defi-neix tant al Nou com a l’Antic Testament és, probablement, misericòrdia. És l’atribut bíblic de Déu per excel·lència i el que Déu vol per a nosaltres (Os 6,6; Lc 6, 36). La mise-ricòrdia s’arrela en dues paraules de l’hebreu que vol dir entranyes i fidelitat. Es tracta per tant d’un amor que surt del més profund de Déu mateix i que és constant, fidel. És això el que fa que aquest amor sigui un amor pràctic,7 un amor que es mou i fa moure vers l’altre. D’aquesta manera podem afirmar que la misericòrdia és camí des de Déu vers a Déu. Descobrir la misericòrdia com actitud, nom i essència del mateix Déu és fonamental per entendre el Déu de Jesús de Nazaret.

Conviu amb els essers humans. Ja ho havia anunciat. El nostre Déu és un Déu que ha plantat la seva tenda enmig de la nostra història (cf. Sal 14; Jn 1, 1-18). La història de salvació es fa present enmig de nosaltres. Conviure no és solucionar els problemes com si fos un Déu màgic, cosa que sovint creiem, doncs no acabem de superar la teo- 5 C.f. MARDONES, J.M., Matar a nuestros dioses. Un Dios para un creyente adulto, Madrid: PPC 2006. 6 Cf. RAHNER, K., Escritos de Teología I, Madrid: Taurus 1961. 7 Així es defineix a LEGIDO, M., Misericordia entrañable. Historia de la salvación anunciada a los pobres. Salamanca: Sigueme, 1987.

12

logia de la retribució. Conviure vol dir, seguint la millor tradició bíblica, acompanyar. Es tracta d’un Déu present en les nostres vides, que ens acompanya en el nostre caminar, que camina al nostre costat quan podem caminar i que ens porta en braços quan ens sentim esgotats.

Convida i rep la seva companyia. Perquè és un Déu que vol acompanyar la nostra existència per donar-li plenitud ens convida a escollir la seva companyia. Però ho fa amb llibertat, amb la possibilitat de decidir si volem aquesta companyia o no la volem. Igual que convida rep la companyia. És a dir, aquest Déu sempre està, esperant l’acceptació de deixar-nos acompanyar per Ell, fins i tot en el moment menys esperat.

Tot això es fa amb paraules i gestos connexos. Gestos i paraules ens parlen de l’historia de salvació i de formules de fe.

Crist té un paper essencial, alhora mitjancer i plenitud. És clar que en el cristianisme és essencial la figura de Jesús de Nazaret. És el camí que hem de recorre, el mirall que ens indica cap on anem en la nostre vida. Són dues les paraules que aquí es presenten. Per un costat mitjancer. No és casual, ja que segueix una tradició que trobem en el llibre dels Hebreus.8 Mitjancer vol dir que és el camí vers Déu, qui ens indica cóm és i com s’hi pot arribar. A més a més és plenitud. És a dir, en ell trobem el que és ser ple-nament humà, l’horitzó al qual caminar. En Jesús, Déu es fa present, de manera que el missatge i el missatger es fan ú. L’altre és plenitud. Jesús és plenitud perquè és l’home veritable, perquè ha viscut des de la seva realitat més profunda, perquè ens ajuda a entendre què és un esser humà i les seves possibilitats i capacitats. Plenitud ens parla d’allò que som i podem ser. Jesús ens ajuda a situar i entendre cap a on va la nostra realitat humana.9

I tot això per a la salvació humana. Aquesta afirmació es clau. Aquesta auto dona-ció, aquesta revelació té un sentit que no és cap altre que la nostra salvació. És a dir es fa per a nosaltres. Però, què vol dir salvació?, o millor... de què ens hem de salvar nos-altres? Parlar de salvació és parlar de les nostres limitacions, de les nostres incoherèn-cies, i de com Déu fa possible viure amb tot això i com les canvia. Salvar vol dir donar un altra sentit a la vida, descobrir l’essència de la mateixa, de manera que arribem a la vida, i la vida en plenitud. Parafrasejant a S. Ireneu, la gloria de Déu és que l’home vis-qui... i, nosaltres afegim que visqui feliç i ple. Aquí tenen un lloc destacats els més po-bres d’aquest món, ja que com diu J. Sobrino en continuïtat amb el pensament de I. Ellacuria, aquesta és la realitat més real del món. La salvació és també parlar del Regne de Déu, que canvia allò que no segueix el misteri de la seva voluntat.

8 Per aprofundir en aquest aspecte vegeu SESBOÜÉ, B., Jesucristo, el único mediador. Ensayo sobre la re-ención y la salvación, 2 tomos, Salamaca: Secretariado Trinitario 1990. 9 Com va expressar L. Boff, és tan humà, tan humà que només podia ser Déu.

13

Realment ens adonem que n’és de bonic aquest text. Es pot arrodonir, es pot com-pletar, però amb això ja en tenim prou per començar.

A manera de resum de tot el que hem indicat, cal recordar quatre característiques que surten d’aquest text:

• Déu es dóna a conèixer; • Déu és misteri; • Déu es mostra misericòrdia; i • Déu vol la nostra salvació.

14

15

3. Una proposta concreta

A continuació us presentem el nostre pla, és a dir, la proposta concreta. Tal i com hem especificat, allò que realment és important és el marc des de el qual surt tot. El pla, anirà variant, i de fet ho fa any rere any en virtut dels objectius a assolir i la realitat de l’alumnat. Per tant el que aquí es presenta no és un pla fix. Més aviat es tracta d’un model o exemple de proposta.

Per arribar-hi, el camí ha estat el següent. Hem anat distribuint els continguts curri-culars en els quatre cursos de l’ESO per blocs. És a dir, hem establert una sèrie de blocs per curs que intenta recollir el més essencial del que demana el currículum de religió. Tal com vam explicar, al mateix temps ens situem davant el món de les competències i per això és més important l’aprenentatge i –en la nostra assignatura- el descobriment de l’espiritualitat, la transcendència que no pas els coneixements o el currículum com-près d’una manera tancada.

A més a més, hi ha aspectes que sembla que no hi siguin en aquest esquema. Potser sí, o potser hi son amagats, ja que la metodologia emprada permet anar molt més en-llà que el currículum. S’ha de tenir en compte que disposem de quatre anys per anar omplint allò que falti i, el que és més important, disposem d’aquests quatre anys per recollir.

La nostra feina és sembrar. Però també ens adonem que recollim, i ho fem en la mesura que possibilitem respectar ritmes personals. És així que amb molta freqüència és a quart d’ESO on retornen preguntes de primer, de segon... on es pot entendre tot allò que hem parlat abans. Aquesta constatació que va fer una alumna, és un clar indi-cador de que la nostra proposta té sentit, i un sentit pedagògic molt interessant. No oblidem les aportacions de la psicologia evolutiva que ens ajuda a aprofitar al màxim cada moment i cada edat.

Falten dos temes a considerar. El primer és la gran preocupació de molts mestres. El segon és el regal que ens dona l’alumnat.

La gran preocupació amb la qual ens trobem sovint és el tema dels continguts. En primer lloc, dubten d’aquests, per què? Què queda de totes aquestes dades després d’un temps? Què és el que realment volem? Ja hem parlat una mica de tot això en el punt referit als nostres objectius. Ens sembla que hem de partir de allò que interessa al nano, de les seves qüestions... I la resta s’anirà ficant en el seu món. Es tracta d’oferir la competència religiosa. De totes maneres, tornem a insistir, els continguts hi són. Al valorar i comentar la nostre proposta es veurà més clar.

16

L’altra punt es el tema de l’avaluació. Aquesta, ben feta i entesa és un regal per al mestre. Nosaltres no fem controls ni proves de memorització. Això sí, avaluem. Cada activitat consta de una fitxa de treball que hem anant creant. Hi ha molta cosa feta a internet... hi ha material propi, hi ha afegits a materials d’altres... El que ens importa és la metodologia d’avaluació, la feina feta per l’alumnat. Aleshores, el que s’avalua és la feina, el treball que fa cada alumne. Al principi els costa d’entendre que no n’hi ha exàmens. Els resulta complicat omplir les fitxes, perquè no es tracta d’omplir amb con-tinguts únicament, sinó de reflexionar, de qüestionar-nos, d’anar donant voltes al nos-tre cor, a les nostres entranyes,... de fer-nos preguntes i respondre-les, de pensar i obrir-nos a la competència espiritual.

La nostre proposta està estructurada de la següent manera: fem una avaluació ini-cial del que recordem de religió dels curs passat i de les nostres inquietuds actuals que ens agradaria respondre durant el present curs a l’aula de religió; es comença amb una cançó, un videoclip que ens situa en el que serà el curs i el que volem fer; i després hi ha una sèrie de temes per aprofundir al voltant de pel·lícules, cançons i algun text. Després de cada cançó –sempre les cançons van acompanyades d’un text bíblic- o pel·lícula treballada, s’inicia un debat al voltant de què ens ha cridat l’atenció, què ens qüestiona, què ens fa pensar, els temes que tracten, com són viscuts per cadascú de nosaltres... Aquest diàleg i aprofundiment és fonamental. Per fer-ho hem d’escoltar més d’una vegada cada cançó, hem de parar sovint les pel·lícules per tornar a veure algunes imatges, per explicar, per descobrir el que hi ha al darrera, hem de conèixer la intenció del director, l’historia de la pel·lícula... És tot un nou món que ens permet obrir-nos al Misteri. D’aquesta manera el llenguatge estètic i el simbòlic ens permeten apropar-nos al llenguatge religiós.

Recordem què és l’important per a nosaltres, que no és un altre cosa que el marc des del que partim, i per tant les cançons, pel·lícules,... poden variar any rere any, pot ser que no s’arribi a fer tot, pot ser que dins del mateix curs hi hagi algun canvi d’ordre depenent de l’alumnat. Estem en un constant procés de renovació. A més a més, quan és possible fem servir l’idioma original per treballar tant el català, com el castellà com l’anglès, si bé la llengua vehicular de l’assignatura en la qual s’han de respondre totes les fitxes i fer els comentaris és el català, òbviament.

Anem a veure poc a poc una proposta concreta. Per això presentem quatre taules, una per curs, dividides per trimestres. En la primera columna trobarem el títol del bloc a treballar i en la segona l’explicació, la metodologia, les eines que fem servir. Esperem que d’aquesta manera sigui prou entenedor i pugui donar una idea del que volem pro-posar.

17

1r ESO

1r Trimestre

Explicació del pla. Es comença explicant el que farem aquest curs a religió. Com que els alumnes arriben de nou a aquesta etapa i a aquesta me-todologia convé dedicar un temps a aquesta explicació.

Avaluació inicial. Què saben del món de la religió, què els agradaria conèixer, qui-nes preguntes es fan... És interessant veure com molts alumnes encara no es fan cap pregunta, però com n’hi ha d’altres que ja qüestionen moltes coses del fet religiós, de l’església... Totes les preguntes serveixen, tots els dubtes, tots els neguits,... Tot pos-sibilita un diàleg i una finestra a l’estudi i aprofundiment. Es trac-ta de la seva paraula que expressa alguna inquietud interior que no s’ha d’oblidar.

Què volem aquest any.

Cançó: Where's de love (BlackEyedPeas). Situem el curs. I ho fem amb una cançó que els agrada força i que de tant en tant tornem a escoltar. El videoclip esta ple de símbols, alguns d’ells religio-sos. Analitzem la lletra i les imatges. Sobre aquestes tornarem a l’acabar el curs.

La pregunta que ens fem gira al voltat de l’amor. On és, com es pot aconseguir, per què el necessitem,... què pot tenir a veure amb la religió... (la cançó fa una pregària-súplica molt directa a Déu). No és moment de donar respostes, doncs aquestes ja les portarà la vida. És moment de veure la realitat i fer-nos pregun-tes. I en aquestes deixar una porta oberta a l’amor, com a possi-bilitat de resposta.

L'ésser humà es pregunta.

Sentit de l'existència. Es tracta de descobrir com l’ésser humà en tota la seva historia col·lectiva i personal es fa preguntes al vol-tant del sentit de l’existència.

Les preguntes que s’ha fet sempre han anat al voltat de la vida, la mort, el més enllà... Aprofitem per parlar de les preguntes que ens fem nosaltres ara, moltes de les quals volen ajudar-nos a trobar un sentit a la nostre existència.

Treballem aquest tema amb la pel·lícula En busca de la felicidad (Gabriele Muccino). En el fons, un tema que hi ha al darrera de totes aquestes qüestions és la recerca de la felicitat, el desig ple i humà de gaudir de la existència trobant un sentit per aquesta.

18

L'ésser humà en recerca.

Com a conseqüència d’aquestes preguntes l’ésser humà surt de si mateix i del seu entorn per a trobar alguna resposta. La nostra vida consisteix d’alguna manera en una constant recerca.

L’ésser humà sempre ha anat en camí, amb el desig de trobar respostes a les seves qüestions. Aprofitem per fer una petita incursió mitjançant una explicació del naixement de les religions, del que ens aporten les antigues religions.

Cadascú ha d’adonar-se d’allò que ha de trobar, d’allò que està en si mateix, d’aquell horitzó de sentit que ens ajuda a caminar.

Aprofitem cançons com La illa (Gossos), Què boig el món (Lax’n Busto) i la pel·lícula Ratatouille (Brad Bird). Des de aquí treba-llem el que és més important per a nosaltres, el que el món ens ofereix i si coincideix amb la meva recerca personal, així com la recerca personal de la meva vocació. Aquest últim tema s’ha de repetir insistentment des de diferents vessants al llarg del curs, ja que creiem que és un element fonamental per obrir-se al Mis-teri.

Donar sentit a la meva vida.

Enllaçant amb el punt anterior, ara ens situem directament en la nostra vida. Sóc jo qui puc oferir un sentit tant a la meva exis-tència com al món.

Es tracta de treballar el tema de la fe a nivell humà. Un altre te-ma que sortirà sovint. Adonar-nos de que la fe no és qüestió de seguretat, ni de certesa. Es tracta de confiar, de creure.

Per tot això aprofitem les cançons Més lluny (Obrint pas), When I look at the world (U2) i Walk on (U2), les pel·lícules Una amistat inolvidable (Luc Jacquet) –si en tenim temps- i Whale Rider (Niki Caro).

I si Déu és una resposta?

Arriba el moment final d’aquest primer bloc. Hem vist la fe a nivell racional, a nivell humà, els desitjos i les recerques que en fem. Ara ens toca donar un pas endavant, i fer-nos la pregunta clau.

Si totes les cultures han volgut donar una resposta a les inquie-tuds humanes, i gairebé sempre la resposta ha estat des d’allò que anomenem religiositat... por ser que Déu fos una resposta a totes les nostres inquietuds, a les nostres qüestions, a les nos-tres recerques. Es tracta aquí de plantejar el tema, de situar-lo

19

com a pregunta que ens faci pensar i ens ajudi a entendre un crit unànime al cel amb la intenció de trobar una resposta. Un crit que també el trobem en els salms bíblics.

Aprofitem aquesta oportunitat per parlar de la relació amb Déu, de les experiències humanes que hi ha al darrera de molts salms, i en treballem algun.

Per a situar el tema, treballem la cançó All becouse of you (U2).

2n trimestre

Arribem al segon trimestre, situant directament el tema de la creença en Déu, en con-cret en el Déu de Jesús de Nazaret.

Déu i nosaltres. És el moment de situar-nos davant Déu. Hem parlat de la nostra possible vocació, dels nostres desitjos. Ara és el moment de in-troduir en aquests a Déu.

Aprofitem la pel·lícula: L'inoblidable Simon Birch (Mark Steven Johnson), ja que planteja unes interessantíssimes qüestions. Una és aquesta: té Déu un pla per a mi? És el moment de situar la nostra relació amb Déu, el vincle que pot existir, la proposta que ens fa i que es concretarà en el Regne de Déu. A més a més sur-ten moltes cites bíbliques prou interessants per comentar.

Advent-Nadal El Déu que ve.

Normalment ara arribem a l’Advent. Aprofitem per treballar l’any litúrgic, per a situar què és això i per fer unes petites intru-sions en el món de la catequesi i expliquem i treballem el sentit de l’Advent i el significat teològic de Betlem.

Treballem el sentit i la implicació d’un Déu que ve als éssers hu-mans, que s’encarna en la nostra realitat. Visualitzem la pel·lícula: Nativitat (Catherine Hardwicke).

Imatges de Déu. A continuació treballem les diverses imatges de Déu que en po-dem tenir. El punt de sortida és la imatge que pugui tenir l’alumne. Què entenem per Déu, com pot ser...

Després, aprofitem el material que a continuació anomenarem per treballar possibles imatges, qualitats, característiques de Déu. En primer lloc utilitzem imatges del dibuixant Cortés, del seu llibre ABBA. Cada alumne treballa, en una fitxa que hem con-feccionat, preguntes al voltat de les imatges que veu. Tenim al voltant de cent imatges i cada alumne treballa un mínim de deu.

20

Després posem en comú el que hem descobert i expliquem tot allò que no s’hagi entès.

Un altra treball d’imatges que fem és amb el llibre publicat per PPC 50 Cartas a Dios. Normalment entre l’activitat anterior i aquesta treballem el punt següent per situar-ho tot dins d’aquest treball de les imatges. En aquesta ocasió partim de car-tes escrites a Déu per diferents persones. Ens trobem –per a qui no conegui el llibre- amb bisbes, teòlegs, mestresses de casa, divorciades, víctimes del terrorisme, presoners, prostitutes, polí-tics, no creients, seguidors d’altres religions... Cada alumne tre-balla diferents cartes fent una fitxa de cadascuna d’elles. I com a feina final ha d’escriure una carta a Déu. És un moment de tro-bada amb un mateix, d’interiorització.

Aprofitem també per veure gent que des de la fe fa accions pels altres, ja que tot allò que es guanya amb aquest llibre es destina a la ONG Entreculturas, que fa una feina molt interessant a l’Amèrica Llatina i l’Àfrica.

El cor que ens acosta a Déu.

Recuperant característiques humanes i molt properes als ado-lescents, volem treballar la importància del cor, dels afectes, dels sentiments com un camí per arribar a Déu, per qüestionar-nos, per Ell, per apropar-nos a la seva realitat. Per això volem treballar aquesta dimensió sense més pretensions que obrir el nostre cor a altres realitats, una de les quals també pot ser la transcendència.

Aprofitem, per a fer aquest treball, pel·lícules com Las llaves de casa (Gianni Amelio), Germà Ós (Aaron Blaise i Robert Walker) i Wall-E (Andrew Stanton).

L'ésser humà pont cap a Déu,

En un sentit molt similar volem descobrir com l’ésser humà pot ser un pont cap a Déu. Treballem personatges que ho poden ser, parlem de persones que ells coneixen... Per exemple, aprofitem per a presentar la figura del escolapi català Chinchachoma, que després d’una gran feina al barri de La Mina va anar a Mèxic, on va viure i treballar molt amb nens dels carrers.

Treballem després la pel·lícula: Un pont cap a Therabitia (Gabor Csubo).

Respostes. Acabem aquest segon trimestre amb la cançó: Tantes coses a fer (Els pets). El sentit és veure que a aquest Déu que comencem a

21

intuir l’hem de donar una resposta des de la nostre existència, des de les nostres accions. I, realment, hi ha moltes coses a fer.

3r Trimestre

La fe. Reprenem el trimestre treballant el que suposa la fe des de l’àmbit cristià. Una fe que ens porta a una resposta concreta.

Per tot això disposem de les cançons Yahweh (U2), Fe (Maná) i Esta es mi religión (Maná), a més a més de les pel·lícules Un sueño imposible (John Lee Hancock) i Bella (Alejandro Gómez Monteverde) en les quals esta molt present el tema de la fe i els valors cristians. En la primera de les pel·lícules indicades ens trobem amb una història real en la qual una família cristiana obre la seva porta a un jove que viu al carrer. En la segona, el protagonista i productor Eduardo Verástegui ens vol explicar valors per a ell fonamentals després de la seva conversió al cris-tianisme.

La nostra resposta. Ens situem ara davant l’aspecte personal, per qüestionar-nos per la nostra resposta. Iniciem aquest camí amb la pel·lícula: Vull ser com Beckham (Gurinder Chadha) aprofitat per a parlar d’altres religions –aprofitant el sentit que en trobem en el Concili Vaticà II, especialment en Nostra Aetata-, de decisions pròpies,...

També fem servir les cançons Jaccob’s ladder (Bruce Springste-en), A whisper (Coldplay), God put a smile upon your face (Coldplay), No nos podrán parar (Celtas Cortos) i Jesus was an only son (Bruce Springsteen).

La misericòrdia camí de Déu cap a Déu.

Estem acabant el curs i ho fem amb la nostra proposta més im-portant. Volem deixar com a conclusió que el tret més apropiat per a Déu és la misericòrdia, i que aquest amor pràctic és un camí de Déu i al mateix temps és el camí que ens porta a nosal-tres a Déu. Aquesta intuïció s’anirà recordant des d’ara fins al final de 4t d’ESO.

Per treballar-ho, a més a més de fer una petita exposició de Déu com a misericòrdia. Fem un breu recorregut per el sentit de la paraula en hebreu, grec, llatí i català... per a intentar recuperar el sentit primigeni de la mateixa. Després ens aproximem a la Bíblia i les vegades que surt aquesta paraula i el seu sentit. Repe-teixo, que ho fem de manera molt senzilla.

22

Com a final estel·lar visualitzem la pel·lícula: Cometas en el cielo (Marc Foster) basada en la novel·la de l’escriptor afgà Khaled Hosseini. Una pel·lícula que no és cristiana però que ens serveix per a parlar també de la misericòrdia com element central de moltes religions.

Analitzem tota la pel·lícula, però amb molta cura es aturem en una escena que ens ajuda a situar la misericòrdia com a nom de Déu, com a camí de Déu i com camí vers Déu. Un camí que ens acosta als germans i ens situa en el centre d’allò que anomenem Regne de Déu, que és la gran crida als cristians. Es tracta de re-prendre el sentit de l’amor, la veritat i la fidelitat.

És el moment de tornar a veure des d’aquesta perspectiva el videoclip amb el qual hem començat el curs: Where’s the love.

2n ESO

1r trimestre

Presentació del curs.

Aprofitem per presentar el curs. Recordem com hem de funcio-nar, quina estructura i quina metodologia fem servir. Com que ja és coneguda del curs passat no cal dedicar molt de temps.

Cal recordar que en aquest curs només tenim una hora de classe i no dues com a 1r.

Avaluació inicial. En aquesta avaluació volem repassar el més important del curs anterior.

Dediquem una estona a reprendre l’escena més treballada de Cometas en el cielo i tornem a agafar el sentir de Déu des del nostre marc d’actuació.

Aprofitem per fer una pluja d’idees al voltant del que seria la nostra imatge de Déu i les nostres dubtes davant la fe cristiana.

Què volem aquest any.

Per aquest curs el que volem treballar és fonamentalment la Bíblia i la figura de Jesús. No es tracta de fer classes magistrals, ja que hem renunciat a aquestes maneres de fer, però sí de situ-ar certs aspectes fonamentals.

Fem servir la cançó Tu ets la llum (Lax’n Busto).

23

La Bíblia, misteri de Déu.

Iniciem el nostre camí per aquest tema plantejant dubtes que tenim de la Bíblia. Sempre surt la certesa o falsedat d’aquesta. Tot el que els alumnes proposen, diuen, és recollit. La intenció és anar donant respostes a les seves preguntes.

Per a situar el tema aprofitem la pel·lícula: Big Fish (Tim Burton). Primer perquè és una historia d’amor, com la Bíblia, segon per-què està plena de sentit i d’imatges religioses, algunes de les quals ens permeten recordar històries bíbliques. I, en tercer lloc, perquè hi ha un munt d’històries, plenes de veritat fins i tot quan no ho semblen. Descobrim la Bíblia com una gran veritat expressada en narracions, pregaries, poemes... que no cerquen una historicitat.

Aprofitem per a recordar com es cita la Bíblia al voltat d’un joc que hem creat per a ordenar els llibres bíblics. Des d’aquí expli-quem la creació d’alguns llibres i, de manera més detallada, la construcció dels evangelis. Al final tothom ha de saber situar amb certa facilitat els llibres a la Bíblia i també saber escriure i comprendre cites bíbliques.

Fem un treball de personatges bíblics de manera que cada alumne treballa un personatge amb un material que li donem i que ha d’exposar a la resta de companys. Així fem un repàs a la Bíblia.

Dediquem un temps a la figura de Jesús i a la seva historicitat, una qüestió que surt sovint a la classe. Introduïm el tema del Jesús històric i el Jesús de la fe.

Figures que ens acosten a Déu (fi-gures crístiques).

Comencem a treballar un tema que sortirà sovint i ens ajudarà a reprendre temes ja treballats, com pot ser la figura de Simon Birch. Es tracta de les figures crístiques, és a dir, figures que ens recordem a Crist degut als seus valors, la seva vida..., figures que d’alguna manera ens fan torna a Jesús.

Aprofitem per treballar la pel·lícula En América de Jim Sheridam, un director molt interessant a nivell de valors (recordem alguna de les seves pel·lícules com Mi pie izquierdo o En nombre del padre) i la cançó: Save us all (Tracy Chapman), on treballem el sentit de la salvació ja indicat al parlar del marc d’actuació del que partim.

24

2n Trimestre

Analitzem la reali-tat.

Volem situar dins del tema del cristianisme el tema de la mirada al món, quina ha de ser la nostra mirada, com la religió influeix en això i què suposa per a un cristià aquesta mirada. Es tracta de rellegir la realitat amb la “mística dels ulls oberts”.

Ho fem primer amb una dinàmica que ens permet veure com actuem davant la realitat: de manera superficial, de manera ob-jectiva, des dels sentiments, des de la raó, des del compromís... La dinàmica consisteix en presentar una imatge de manera molt ràpida perquè no puguin veure-la i comentar què han vist. Ca-dascú inventa una resposta. Després es torna a passar la imatge per cada alumne perquè la pugui veure bé. Treballem la resta d’aspectes.

Ferm servir pel·lícules com La terminal (Steven Spielberg) o El show de Truman (Peter Weir) que ens col·loquen en situacions ridícules que ens facin pensar al voltat del nostre món i la nostre realitat.

Resposta des de la fe al compromís: el Regne de Déu.

Fem un pont des de la Bíblia passant per la realitat –no podem oblidar que, com diu Jon Sobrino, la realitat més real del nostre món és la pobresa, la desigualtat que existeix en el nostre plane-ta, la gent que pateix, els pobres del nostre món i, com proposa J. García Roca, la solució és la solidaritat- fins el compromís cris-tià.10

No és tracta d’un tema nou, ja que ha anant sortint des de l’inici del procés en 1r d’ESO. Però ara aprofitem per a treballar el Regne de Déu des de el sermó de la muntanya de Mateu (Mt 5-8,1).

Aprofitem també la cançó Justicia, tierra y libertad (Maná) i la pel·lícula: Cadena de favores (Mimi Leder).

3r Trimestre

El nostre interior. Nosaltres i els al-

El compromís surt de recollir la proposta de Déu i, amb llibertat dir que sí. És per això que ara ens introduïm en nosaltres i el nostre interior, descobrint allò que la fe es proposa i quina re-

10 Vegeu GARCÍA ROCA, J., Exclusión social y contracultura de la solidaridad. Prácticas, discursos y narra-ciones, Madrid: HOAC 1998.

25

tres. percussió té en la nostra manera de viure.

Es tracta de situar-nos davant l’altre, davant l’ésser humà, da-vant el proïsme. No cal dir que els evangelis de referència són el Fill pròdig, el samarità... és a dir, les anomenades paràboles de la misericòrdia. Ens apropem d’aquesta manera a l’evangeli de Lluc.

Per arrodonir el tema aprofitem la pel·lícula: Diamants de sang (Edward Zwick).

El bé, el mal, la llibertat.

Un tema fonamental al tractar la nostra interioritat és la vivència del bé, el mal i la possibilitat de llibertat, ja que com diu san Pau, sovint fem el mal que no volem en contes del bé que desitgem.

Per treballar aquesta qüestió ens apropem al nostre jo ideal, al nostre jo real i les lluites internes amb nosaltres mateixos, per a descobrir como la fe ens salva dels nostres egoismes. Ho fem al voltant de les pel·lícules Spider-man 3 (Sam Raimi) i El guerrero pacífico (Victor Salva), basada en la història de Dan Millman, i la cançó Pride -in the name of love- (U2).

3r ESO

1r trimestre

Presentació del curs.

Com sempre dediquem un temps a recordar com hem de funci-onar, la metodologia i avaluació. Aquest curs s’insisteix molt en la possibilitat de fer treballs voluntaris vinculats als temes que aniran sortint al llarg del curs.

Ètica: aquest és el tema central de 3r ESO. Si a final de 2n ens introduíem en el compromís i com aquest ens afecta per a situar la salvació de Déu, ara dedicarem tot un curs a l’ètica cristiana treballant certs temes i la resposta en llibertat, des de la consci-ència formada tal i com proposa l’església catòlica.

Avaluació inicial. Reprenem tot allò que vam veure el curs passat, centrant-nos en la Bíblia i la figura de Crist.

S’ofereix la lectura personal i voluntària del llibre Si lo dicta el corazón de María Menendez-Ponte, el qual consenteix en una

26

historia d’amor d’un parell de joves en temps de Jesús i al voltat de la vida i anunci d’aquest.

Què volem aquest any.

Amb la cançó Tens el que tens (Lax’n Busto) situem el que volem aquest curs. No és altre cosa que adonar-nos del que tenim, veu-re les nostres possibilitats i analitzar diferents situacions reals que ens trobem al voltant per a veure quina seria la resposta cristiana a la realitat.

La vida. Comencem per la pel·lícula Juno (Jason Reitman) situant-nos davant la realitats del joves, i treballant el tema del avortament, embarassos adolescents...

Si tenim temps completem el tema situant el problema davant la situació mundial amb els curts que parlen del sida a l’Àfrica The ball (Orlando Mesquita) a Moçambic i The sky in her eyes (Ma-doda Ncayiyana i Ouita Smit) a Sud-àfrica.

La vida pels altres. Donar la vida pels altres ha estat una constant en l’existència del cristianisme. Aquí, al voltant de la pel·lícula Disparando a perros (Michael Caton-Jones) treballem aquest tema recordant altres màrtirs i gent que sofreix pels altres.

Preguntes. Obrint un petit moment de preguntes, de qüestions que es fa el món i ens fem nosaltres, al voltant del tema de la finitud, les malalties i com la resposta ve des de l’acompanyament.

En aquest moment fem servir pel·lícules com La joven del agua de M. Night Shyamalan, un director molt interessant per la seva vessant religiosa, que fa un curiós encaix entre el cristianisme i religions orientals o El efecto mariposa (Eric Bress i J. Mackye Gruber).

2n Trimestre

Preguntes. El segon trimestre l’iniciem amb el mateix bloc que vam acabar el primer: Les preguntes. Ara volem veure el tema del sentit, de la felicitat, del què és l’important realment a la vida.

Es tracta de recordar el que hem vist a 1r d’ESO des d’una nova perspectiva, més treballada, més elaborada, amb més maduresa doncs nosaltres també hem anant creixent. A més a més estan treballats des de la resposta ètica que podem donar des d’una perspectiva religiosa.

27

Aprofitem les pel·lícules 2012 (Roland Emmerich) on tractem les supersticions, les creences i els moments de dificultats davant els límits i Tomates verdes fritos (Jon Avnet).

Des de dins del cor i el color.

Tornem a situar-nos dins del món afectiu. En aquest cas per a veure on ens situem. Es tracta d’anar treballant com tot allò de que parlem ens afecta i ens fa pensar. Sense angoixa, però amb intensitat, sense deixar perdre l’oportunitat per anar creixent.

Aprofitem la cançó: Respira (Ojos de brujo) i, a més a més, intro-duint el tema del racisme la pel·lícula La vida secreta de las abe-jas (Gina Prince-Bythewood). Al parlar d’aquest tema aprofitem per a introduir la figura de Martin Luther King i la seva vessant religiosa. Al voltant d’aquesta persona i depenent del que surti a la conversa s’aprofita per a parlar d’altres situacions de racisme, diferencia... i altres personatges que ho han viscut, com poden ser E. Wiesel o E. Leclerq en la II Guerra mundial, M.K. Gandhi o en l’actualitat R. Menchú, etc.

3r Trimestre

Des de dins del cor.

Com a continuació amb el tema anterior situem la cançó Si me pagaran un millón de dólares por este poema (Loquillo) per a treballar què estem disposats a fer per a lluitar en la construcció d’un món mes just, més amable i més habitable.

Sobre l'existència. El següent bloc temàtic tracta de l’existència. Treballem la vida i com s’ha de viure.

Per un costat aprofitem la pel·lícula Vete y vive (Radu Mihailea-nu). Interessants les renúncies per amor per donar vida, la difi-cultat de viure en un altre lloc del teu, la necessitat de retrobar-te amb les teves arrels i el teu amor.

Per una altre banda treballem la pel·lícula Million dòlar baby de Clint Eastwood. No es tracta només del tema de l’eutanàsia, que surt, sinó també del per què de l’existència.

Problemes vitals. Finalitzem aquest curs amb el tema de problemes vitals, inten-tant recollir els temes que s’han anat treballant i recordant algú altre que no ha sortit directament com pot ser el tema del sud i altres estils de vida de la mà de la cançó Del sud (Obrint pas). Aprofitem també el que els alumnes coneixen del tema per par-lar-ne.

28

Es tracta de situar tot allò que hem vist des de la perspectiva cristiana. Ho fem en dues vessants. Primer des de l’Antic Testa-ment en consonància amb el tema de la justícia, els codis legals de l’AT, ... segon, des de Jesús de Nazaret i el judici final, des d’aquesta intuïció de Rahner al voltant de la relació i identitat entre l’amor a Déu i l’amor al germà.

Aprofitem la cançó Només és amor (Sopa de Cabra).

4t ESO

1r trimestre

Explicació del curs. Aquest és un curs especial. Perquè és l’últim a l’escola, perquè volem recollir tot el sembrat fins ara, perquè volem fer la sem-bra final... És especialment emotiu per als alumnes.

A la nostra classe de religió intentem fer un resum d’allò que creiem que és el més important de la vida cristiana. Es tracta d’una petita síntesi. Al mestre l’ajuden a situar-se llibres com ara Ser cristiano de Hans Küng o un altre de més senzill Què és ser cristià de Gaspar Mora.

Avaluació inicial. L’avaluació inicial ens ajuda a veure què recorden d’altres cur-sos, què és per a ells el més important de tot el que hem anant treballant i quins dubtes o qüestions encara no han estat resol-tes.

Què volem aquest any.

Expliquem el que volem aquest curs al voltant de la cançó Llega-remos a tiempo (Rosana). Es tracta d’una cançó que dóna molt de suc. On anem, on hem d’arribar a temps... Juguem amb el desig de treure el graduat a l’escola i a la vida. Què necessita aquest món, quines coses hem de canviar, des d’on es pot fer...

Ens resulta molt fàcil situar-ho des de la vida i el compromís cris-tià parlant del Pare Manel i la seva tasca, ja que aquest mossèn viu al costat de l’escola i, com diuen els nens, és el nostre amic, aquell que sempre ens ajuda i ve a casa quan hi ha un problema.

El cristianisme His-toria de l'Església.

Iniciem el nostre camí parlant de l’historia de l’Església.

Primer de tot fem un petit recorregut per la història de

29

l’Església. comencem des de Jesús i el grup de deixebles, per a continuar amb l’inici de Fets dels Apòstols, l’Església dels tres primers segles, l’any 313 amb Constantí, l’Edicte de Milà i Teo-dosio (380), els primers vuit concilis i la seva importància, Trento al segle XVI, el concili Vaticà II i les seves Constitucions, així com l’historia del papat des de Joan XXIII fins als nostres dies.

Aprofitem per a parlar molt del Concili Vaticà II i el que va a su-posar i suposa a l’església, recordem l’inici de les comunitats cristianes i com és convenient i necessària la vida en comunitat.

Aprofitem la pel·lícula Chocolat (Lasse Hallström) per a parlar del sentit d’església al voltant del significat de la paraula, del sentit d’assemblea, de la vivència personal dels que viuen en diversos models comunitaris.

També és un moment per situar els sagraments, especialment l’eucaristia, el baptisme i la confirmació.

En alguna ocasió, depenent del curs, hem arribat a llegir junts i comentar la primera part de Gaudium et Spes per a veure el concepte de món i d’humanitat que ofereix l’església.

L'origen de la fe. A ran de parlar de l’Església surt el tema de l’origen de la fe. Pot semblar que hauria de ser al reves. Però creiem que d’aquesta manera té un sentit més lògic per al nostre alumnat. És degut a que l’Església és una realitat més o menys coneguda i no es dub-ta de la seva existència.

Per parlar d’aquest tema tornem a recollir el millor del que hem parlat al voltant de la Bíblia i Jesús. També aprofitem la pel·lícula Matrix (hermanos Wachowski) que ens dóna un espai interes-sant per parlar-ne. Al voltant dels personatges i dels seus noms introduinm el tema de la Trinitat i com –seguint a E.A. Johnson- els primers cristians van descobrir que el Déu creador a qui Jesús anomenava Pare es feia present en Jesús –el Fill- i des d’ell el reconeixien i vivien i com es fa present enmig de la seva comuni-tat, de la seva existència acompanyant-los mitjançat la presència de l’Esperit Sant.

2n Trimestre

Viure la fe - donar testimoni.

És ara quan reprenem el sentit de ser cristià, de donar testimoni de la pròpia fe, de viure des de l’Evangeli. Presentem la pel·lícula

30

El gran Torino (Clint Eastwood) en la qual es fa un guinyol al cris-tianisme.

Es tracta de viure en coherència i maduresa.

Llegir el món. El següent bloc consisteix en tenir cura de la mística dels ulls oberts que en diria el teòleg J. B. Metz. Per això fem servir les pel·lícules Slumdog Millonaire (Danny Boyle) i Lars y una chica de verdad (Craig Gillespie).

Què és ser cristià. Tota la feina feta durant quatre anys ens permeten fer un salt. Sortim de la dinàmica habitual per a agafar-ne un altre. Es tracta de llegir, i de llegir un text al qual no estem molt acostumats degut al seu vocabulari i a la seva temàtica. Es tracta d’un petit extracte del llibre de Gaspar Mora Què és ser cristià. En concret fem servir dins de la segona part, dedicada al cristià, el primer apartat que parla sobre la manera de ser cristiana. Aquí se’ns explica que ser cristià és participar de l’Esperit de Jesucrist, és creure en Jesucrist, és viure esperant i és estimar.

Els resulta complex. Per això és fonamental acompanyar aquesta lectura. S’ha de llegir amb ells i s’ha d’anar comentant paràgraf a paràgraf, rellegint i explicant les frases i paraules més impor-tants.

3r trimestre

Aquest últim trimestre té tres blocs que volen ser un petit regal per al nostre alumnat.

Imatge de Déu. Recollim de nou la imatge de Déu i l’ètica que comporta. El sen-tit amb el qual fem les coses i com el camí és tan important o més que la fi.

Treballem la pel·lícula El caballero oscuro (Christopher Nolan).

La presència igno-rada de Déu.

Fem un petit repàs a un grapat de temes que han anant sortint. Aprofitem La presència ignorada de Déu CD amb trossos de 20 pel·lícules elaborat pel professor de la Facultat de Teologia de Catalunya Peio Sánchez.

Els temes que tracten son els següents:

• Entre l’explícit i l’implícit: Como Dios (Tom Shadyac) i El tigre y la nieve (Roberto Benigni).

• Els símbols de Déu: Una historia verdadera (David Lynch)

31

i La lista de Schindler (Steven Spierlberg). • El rostre de la bondat: Millones (Danny Boyle) i En el

nombre del Padre (Jim Sheridan). • Camins de conversió: Spiderman-3 (Sam Raimi) i Los chi-

cos del coro (Christophe Barratier). • Els que donen la vida: Hijos de un mismo Dios (Yurek Bo-

gayevicz) i Disparando a perros (Michael Caton-Jones). • Quan l’impossible es fa possible: Mary (Abel Ferrara) i

Crónicas de Narnia (Andrew Adamson). • L’Esperit que prega en nosaltres: El príncipe de Egipto (B.

Chapman, S. Hickner i S. Wells) i En América (Jim Sheri-dan).

• La recerca de les religions: El señor Ibrahim y las flores del Corán (François Dupeyron) i Agua (Deepa Mehta).

• Més enllà de la mort: Tierras de penumbra (Richard At-tenborough) i El color del paraíso (Majid Majidi).

• Els preferits de Déu: Teresa de Calcuta (Fabrizio Costa) i El inolvidable Simon Birch (Mark Steven Johnson).

Respondre a Déu. El final és una invitació. Invitació a viure, a aprofitar la vida i ser feliç. Per això visualitzem la pel·lícula Ahora o nunca (Rob Rei-ner).

Es tracta de situar el nostre lloc al món –com diu el títol d’una pel·lícula d’Adolfo Aristarain- ara que sortim a la vida.

32

33

4. Conclusions

És l’hora de treure conclusions. Després de l’experiència viscuda hi ha algunes qüestions que s’han de tenir en compte.

1. L’important és el marc de referència. No ens cansarem mai de repetir-ho. Tenir clar el que volem i el lloc des del qual fer-ho és fonamental. Això vol dir que la formació del mestre de religió vindrà determinada pel marc que ajudi a situar la classe de religió. Insistim en la ne-cessitat de tenir clar què volem fer i per què, així com que el professor s’ha d’anar formant des d’aquesta vesant. Aquesta formació suposa lectures, cursets, trobar algú que pugui acompanyar aquesta feina... És fonamental situar aquest marc dins del pla d’actuació pas-toral del centre.

2. Les pel·lícules i cançons són secundaries. Degut a la primera de les conclusions, ens ado-nem que el material és secundari. Això és així per què hi ha molt de material al nostre vol-tant. El que importa és saber aprofitar aquest material i introduir-lo dins d’un pla d’actuació. Per això, és convenient de tant en tant anar canviant les cançons i pel·lícules de manera que aquestes s’apropin a la realitat de l’alumnat. A més a més, cada curs és dife-rent, i tant l’ordre com el material concret s’ha d’anar situant a la seva realitat. És impor-tant tenir una formació pedagògica que ens ajudi a entendre i situar bé el curs. L’experiència, la lògica i el sentit comú tenen molt a dir en aquest punt.

3. És necessari innovar. En el món actual és necessari anar canviant, oferir novetats, trobar noves formes d’arribar al cor del nostre alumnat. Tot canvia, i nosaltres també hem de fer-ho per apropar el món de la transcendència als joves d’avui.

4. S’ha de partir de l’alumne, i s’ha d’aprofitar tot allò que porta al seu interior. Aquesta úl-tima conclusió és una realitat viscuda i també un cant a l’esperança. A l’interior dels nos-tres joves hi ha molt més del que moltes vagades creiem. Cada dia ho demostren amb les seves conclusions, les seves idees, els seus comentaris. Hem d’aprofitar tot el que porten dins, la seva història, i des d’aquí fer la nostra tasca.

5. I una última conclusió. La més important. Nosaltres no som aquí per canviar ningú, per convèncer ningú, sinó per oferir un missatge i el seu missatger, sembrar i acompanyar. Aquesta última paraula és clau. Hem de ser mestres de l’acompanyament, hem d’estar-hi, oferint-nos, donant suport, acompanyant l’encert i l’errada, per què de tot es pot apren-dre, i al final de la nostra jornada, donar gracies pel que ha estat, i dir sí a tot allò que el bon Pare misericordiós ens vulgui oferir per a la següent jornada.