Jornada Internacional

Infagravencia i espai puacuteblic un diagraveleg entre art

educacioacute i espai urbagrave

6 i 7 de JuliolCosmoCaixa

Barcelona

Infagravencia i espai puacutebic proposa una segraverie de mirades i experiegravencies sobre escenaris concrets de la in-fagravencia a la ciutat Una trobada de la pragravectica urbaniacutestica lex-periegravencia educativa i les pragravecti-ques artiacutestiques com a eixos ver-tebradorsUn fograverum de diagraveleg entre professionals dAlemanya Franccedila Dinamarca Austria Begravel-gica Itagravelia Espantildea Catalunya i Brasil Unes jornades que sarti-culen des de la recepcioacute de contin-guts i des de la dinamitzacioacute del coneixement en taules rodones i tallers Tallers que ens conviden a circular per espais de Barcelona dexercir una mirada etnogragravefica i luacutedica sobre lrsquoentorn de partici-par en una intervencioacute a un espai puacuteblic de Ciutat Vella

PARTICIPENClara Eslava Nancy Vansielehem Pascale Legueacute Liene Lefai-vre Alfredo Hoyuelos Lars Bang Larsen Susana Corteacutes Claus Jensen Maria Carmen Silveira Barbosa Claudia Hummel Rosina Malagrida Mara Davoli Ceacutesar Muntildeoz Bia Goulart Straddle3 LaFundicioacute Les Salonniegraveres Pau Faus a77 Pedro Pineda de MakerLab Barcelona Clara Nubiola Urbanitas Ber-lin-Barcelona Repensant Cruiumllles IDIdensitat estudiants del Magravester de Disseny i produccioacute drsquoespais UPC-CCCB per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

IDEA I CoNCEPTE DEMaria Muntildeoz Duyos

oRgANITzEN

Colmiddotl ABoREN

PATRoCINA

Lrsquoobjectiu de la jornada eacutes pensar la ciutat en relacioacute a la cultura de la infagravencia La ciu-tat com un espai social ma-terial i cultural

Convidar a professionals de lrsquoarquitectura el disseny urbagrave la pedagogia lrsquoart i les ciegraven-cies socials a repensar els es-pais de la infagravencia

Una oportunitat per posar en circulacioacute formes drsquoenten-dre la nostra pragravectica profes-sional en relacioacute amb la in-fagravencia buscar noves foacutermules drsquoactuacioacute i de colmiddotlaboracioacute entre experts i professionals institucions i comunitats edu-catives entre professionals i els mateixos infants

La ciutat eacutes per a la infagravencia una suma drsquoespais formals i no formals que configuren i pos-sibiliten la seva relacioacute amb el moacuten la trobada amb lrsquoaltre per on circulen els seus temps per el descobriment lrsquoapre-nentatge el joc la cultura

La importagravencia de la relacioacute de la infagravencia amb la espacia-litat radica en quegrave la infagravencia es construeix de maneres di-ferents en temps i espais di-versos Es des de lrsquoaccegraves i en la circulacioacute per diferents formes i tipus drsquoespais des drsquoon la infagraven-

cia fa i desfagrave la seva identitat Lrsquoaccegraves a lrsquoespai puacuteblic de

les ciutats el carrer el barri els espais de joc permet a la infagravencia experimentar la natu-ralesa de les relacions efiacuteme-res perograve significatives el sentit de la comunitat i la collecti-vitat Des de lrsquoaccegraves als espais drsquoaprenentatge i per a la cul-tura la infagravencia participa de la vida social de les ciutats

La ciutat eacutes lrsquoexpressioacute tambeacute de nous paradigmes i valors la cultura participativa el valor de la creativitat i dels processo ar-tiacutestics en lrsquoapranentatge la im-portagravencia de lrsquoexperiegravencia drsquoun temps lliure de qualitat Un ciu-tat que es perfila cada cop meacutes porosa on es difumina la sepa-racioacute entre espais i temps per a lrsquoaprenentatge lrsquooci la cultura entenent-se com espais inter-dependents en diagraveleg constant

Famiacutelies professionals de diferents agravembits comunitats educatives i culturals es re-coneixen en la necessitat de repensar els espais de la infagraven-cia Espais on la infagravencia pugui desenvolupar la seva activitat des de la complexitat que ella proposa des del seu sentit per desenvolupar i construir els seus propis territoris

PREsENTACIoacuteInfagravencia i espai puacuteblic vol con-vidar-nos a pensar en com potenciar la presegravencia de la infagravencia en la vida social de la ciutats

ndash com exercitar una mirada que ens reveli la complexitat de les seves accions

ndash com aproximar-nos a les formes que la infagravencia teacute de construir la seves relacions amb lrsquoentorn

ndash quegrave ens revela la seva per-formativitat les seves for-mes de fer

ndash amb quina sensibilitat pro-jectar dissenyar pensar i compartir espais des de i amb la infagravencia

ndash quines colmiddotlaboracions quins processos i dinagravemiques poden recolzar i acompanyar la cul-tura de la infagravencia a la ciutat

PREsENTACIoacute

PRo gR AmADIssABTE 6 DE JUlIol

845h Arribada

900h Benvinguda Irene Balaguer Associacioacute de Mestres Rosa Sensat Maria Muntildeoz Duyos Urbanitas BerlinndashBarcelona

915h ndash 1100h TRES MIRADES

Agravembits i territoris de la in-fagravencia pre-posicions pre-fi-guracions prendashsentits amb Clara Eslava

La idea drsquoeducacioacute com a renovacioacuten del moacuten amb Nancy Vansieleghem

La infagravencia la ciutat oblida-da del segle XXI amb Pascale Legueacute

1100hndash1130h Pausa cafegrave

1130hndash1330h TAULES RoDoNES SIMULTAgraveNIES

Taula 1 Escenaris habitats per la infagravencia

El nen la ciutat i el poder del joc o el principi PIP amb Liane Lefaivre

Formes poegravetiques drsquohabitar i observar els espais de la infagraven-cia amb Alfredo Hoyuelos

La proposta de Palle Nielsen

un espai infantil drsquoaventures al interior drsquoun museu amb Lars Bang Larsen

Taula 2 Formes drsquoapropiacioacute de lrsquoespai puacuteblic

Mobilitats pragravectiques i expe-riegravencies de moviment en la vida quotidiana dels infants amb Susana Corteacutes Morales

La placcedila espai de trobada amb Claus Jensen

La infagravencia i la ciutat amb Pascale Legueacute

Infagravencia ciutat i imatge amb Maria Carmen Silveira Barbosa

Taula 3 Pedagogia i pragravectiques artiacutestiques

El programa per infants i jo-ves Aushecken a la documen-ta(13) de Kassel am Claudia Hummel

Filosofia amb nens de Cam-bodja com un exercici de Pa-rrhesia amb Nancy Vansiele-ghem

El rol de lrsquoart a lrsquoescola i la vinculacioacute amb lrsquoespai puacuteblic amb Mara Davoli

Apropar la recerca a la in-fagravencia amb Rosina Malagrida Taula 4 Processos participatius

La participacioacute imprescindi-ble de la infagravencia en la creacioacute

PRo gR AmAdrsquoALLograve NoU amb Ceacutesar Muntildeoz

Escenaris Pedagogravegics amb Bia Goulart

SK8+U disseny participatiu per un espai de joc entre in-fagravencia administracioacute i profes-sionals amb David Juarez de Straddle3

open Roullote 45 una in-fraestructura drsquoaconteixement per una escola que explota amb Mariloacute Fernaacutendez i Fran-cisco Rubio de LaFundicioacute

Factoria Piedra Buena amb Les Salonniegraveres Pau Faus i a77

1330h ndash 1430h Pausa per dinar

1430h ndash 1700h TALLERS SIMULTAgraveNIS

Taller 1 Disseny per a la infagraven-cia Dinamitza Pedro Pineda MakerndashLab BarcelonandashBerlin

Taller 2 Deriva Urbana el joc com a eina drsquoapropiacioacute de lrsquoespai puacuteblic Dinamitza Clara Nubiola i Pau Faus

Taller 3 Lrsquoescola com a con-text Generacioacute drsquoidees per re-pensar lrsquoescola des de les pragravec-tiques artiacutestiques Dinamitza Urbanitas BerlinndashBarcelona

Taller 4 Projecte Germanetes a

lrsquoEixample Generacioacute drsquoidees per la creacioacute drsquoestrategravegies per activar la participacioacute de la infagravencia Dinamitza Repen-sant Cruiumllles i ID IDENSITAT

Taller 5 Bellvitge antimodulor Visita al barri i trobada amb infants Dinamitza LaFundicioacute

Taller 6 Presentacioacute i orga-nitzacioacute de la proposta per la intervencioacute a lrsquoespai puacuteblic del diumenge a La Placcedila Nova de Ciutat Vella Dinamitza Magravester de Disseny i produccioacute drsquoespais UPCndashCCCB

1730h ndash 1900h Conclusions dels tallers i Conclusions finals

DIUmENgE 7 DE JUlIol

1100h ndash 1300hIntervencioacute a lrsquoespai puacuteblic ocupant la placcedila Nova de Ciutat Vella Accioacute dirigida pels estudiants del Magravester Disseny i produccioacute drsquoespais de la UPCndashCCCB Visita a lrsquoex-posicioacute dels projectes de final de Magravester al Colmiddotlegi drsquoArqui-tectes de Catalunya

per llegir meacutes sobre les activitats feu click sobre elles

TREs mIR ADEsUn recorregut transversal per espais conceptuals i concrets de la infagravencia Formes de desenvolupar el seu espai primigeni lrsquoeducacioacute entesa com a una forma de construccioacute drsquoun espai propi la relacioacute de la infagravencia amb lrsquoespai material i sensible de la ciutat

Agravembits i territoris de la infagravencia pre-posicions pre-figura-cions pre-sentits amb Clara Eslava arquitecte professora drsquoEstegravetica i Histograveria del Disseny Industrial a la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid

La idea drsquoeducacioacute com a renovacioacute del moacuten amb Nancy Vansieleghem directora drsquoEducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts LUCA Gent Begravelgica

La infagravencia la ciutat oblidada del segle XXI amb Pascale Legueacute doctora en Antropologia i Urbanista Museu Nacional drsquoHistograveria Natural de Paris

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAUlEs RoD oNEsTaula 1 Escenaris habitats per la infagravenciaUna mirada transversal des del factor material i ambiental en la produccioacute i disseny drsquoespais Quegrave podem rescatar de la his-tograveria del disseny quan el joc srsquoentenia com un fenogravemen urbagrave Com aproximar-nos a la produccioacute drsquoespais des de la observa-cioacute de les dinagravemiques de la infagravencia Quegrave hi ha en la proposta de Palle Nielsen un espai de joc exclusiu per infants a lrsquointerior dun museu

El nen la ciutat i el poder del joc o el principi PIP amb Liane Lefaivre teograverica de lrsquoarquitectura professora de Histograveria i Teoria a la Universitat drsquoArts Aplicades de Viena

Formes poegravetiques drsquohabitar i observar els espais de la infagraven-cia amb Alfredo Hoyuelos doctor Europeu en Filosofia i Ciegraven-cies de lrsquoEducacioacute

La proposta de Palle Nielsen un espai infantil drsquoaventures al interior drsquoun museu amb Lars Bang Larsen Historiador de lrsquoArt a la Universitat de Copenhagen

Taula 2 Formes drsquoapropiacioacute de lrsquoespai puacuteblicCom apareix la infagravencia a lrsquoespai urbagrave de les ciutats Quegrave ens diuen les seves formes de circular de relacionar-se amb lrsquoen-torn jocs informals i espontagravenis Com construeixen urbanitat i sociabilitat les formes de fer de la infagravencia

Mobilitats pragravectiques i experiegravencies de moviment en la vida quotidiana dels infants amb Susana Corteacutes Morales doctoranda a lrsquoInstitut drsquoEducacioacute de la Universitat de Warwick Regne Unit

La placcedila espai de trobada amb Claus Jensen pedagog Aarhus Dinamarca

La infagravencia i la ciutat amb Pascale Legueacute doctora en Antropo-logia i Urbanista Museu Nacional de Histograveria Natural de Paris

Infagravencia ciutat i imatge amb Maria Carmen Silveira Bar-bosa professora de Pedagogia a la Universitat Federal de Rio Grande do Sul Brasil

Taula 3 Pedagogia i pragravectiques artiacutestiquesCom poden les pragravectiques artiacutestiques establir nous vincles entre la infagravencia i el seu entorn el seu context o els seus espais drsquoapre-nentatge i coneixement Com impulsar nous formats noves for-mes de mediacioacute i produccioacute de continguts des de la infagravencia

El programa per infants i joves Aushecken a la documen-ta(13) de Kassel amb Claudia Hummel artista i professora de la Universitat de les Arts de Berlin

Filosofia amb nens de Cambodja com un exercici de Parrhe-sia amb Nancy Vansieleghem directora drsquoEducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts LUCA Gent Begravelgica

El rol de lrsquoart a lrsquoescola i la vinculacioacute amb lrsquoespai puacuteblic amb Mara Davoli tallerista a lrsquoescola Pablo Neruda de Reggio Emilia

Apropar la recerca a la infagravencia amb Rosina Malagrida cap de co-municacioacute a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida a lrsquoIrsiCaixa Barcelona

Taula 4 Processos participatiusApunts sobre formes de colmiddotlaboracioacute en el disseny drsquoespais Quina transcendegravencia tenen aquests processos de creacioacute com-partida en la transformacioacute dels espais en la creacioacute drsquouna so-ciabilitat una colmiddotlectivitat per a la infagravencia

La participacioacute imprescindible de la infagravencia en la creacioacute drsquoALLograve NoU amb Ceacutesar Muntildeoz consultor Internacional drsquoInfagraven-cia Juventut i Participacioacute Ciutadana Barcelona

Escenaris Pedagogravegics amb Bia Goulart arquitecta Sao PauloSK8+U disseny participatiu per un espai de joc amb David

Juarez Straddle3 open Roullote 45 una infraestructura drsquoaconteixement per

una escola que explota amb Mariloacute Fernaacutendez i Francisco Rubio de LaFundicioacute Barcelona

Factoria Piedra Buena amb Les Salonniegraveres Pau Faus i a77 Barcelona ndash Buenos Aires

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAUlEs RoD oNEs TAllERsSon espais per pensar i posar en circulacioacute idees i solucions possi-bles a escenaris concrets de Barcelona Des de dinagravemiques crea-tives i des del coneixement compartit dels participants

Taller 1 Disseny per a la infagravencia Dinamitza Pedro Pineda MakerLAb Barcelona-Barlin

Des de la presentacioacute descenaris concrets de la ciutat volem generar visions esquemes formes efiacutemeres que facilitin i pos-sibilitin la presegravencia de la infagravencia als espais puacuteblics que poten-ciiumln la relacioacute de els espais escolars amb els espais de la ciutat la vinculacioacute dels centre dart amb el carrer i amb lescola

Mostrarem diversos treballs prototips ja realitzats a diferents ciutats i generarem idees sobre com des del disseny des de la creacioacute duna forma senzilla perograve subtil es poden connectar es-pais reactivar-los reinterpretarlos tambeacute tenint a la infagravencia com a teloacute de fons

Taller 2 Deriva Urbana El joc com a eina dapropiacioacute de lespai Dinamitza Clara Nubiola i Pau Faus

Les creixents mesures de seguretat vinculades a tot allograve que en-volta a la infagravencia i laugment de regularitzacioacute en luacutes de lespai puacuteblic limiten considerablement la realitzacioacute despais de joc a ciutats com Barcelona Malgrat tot aquestes restriccions luacutedi-ques soacuten sovint ignorades i molts espais puacuteblics destinats a altres usos (o a cap) soacuten ragravepidament transformats en camps de fut-bol pistes de ball o skateparks entre molts altres exemples En aquest taller reflexionarem sobre aquest tipus dapropiacions (i reinterpretacions) de lespai puacuteblic Mostrarem diversos treballs realitzats al respecte i visitarem algun entorn proper de ciutat per imaginar colmiddotlectiva i lliurement les seves potencialitats luacutediques

TAllERsTaller 3 Lescola com a context Generacioacute didees per repensar lescola des de les pragravectiques artiacutestiques Dinamitza Ubanitas Berlin-Barcelona

Claudia Hummel professora del Magravester Kunst im Kontext de la Universitat de les Arts de Berlin (UDK) presentaragrave el programa de formacioacute per artistes i educadors KontextSchule

KontextSchule es una iniciativa impulsada per lAssociacioacute de Kunst im Kontext (Art i context) Un programa de formacioacute que ofereix una segraverie destrategravegies i tagravectiques per conjuntament educadors i artistes desenvolupar projectes artiacutestics en el marc escolar per pensar lescola en relacioacute als seus contextos

Lobjectiu del taller es conegraveixer de la magrave de la Claudia Hum-mel el programa i lexperiegravencia berlinesa Contrastar i exposar experiegravencies similars que sapliquen al nostre context Generar idees per imaginar estrategravegies semblants i pensar en el sentit dun programa com KontextSchule dins lrsquooferta formativa Pen-sar en possibles canals per impulsar-lo

Taller 4 Projecte Germanetes al barri de lEixample Generacioacute didees per activar la participacioacute de la infagravencia Dinamitza Recreant Cruiumllles i IDIDENSITAT

El colmiddotlectiu Recreant Cruiumllles treballa per a lalliberament de lespai del solar de Germanetes mentre segueixi sense desen-volupar-se el planejament urbaniacutestic de Barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al ba-rri soacuten un malbaratament de recursos i que ha de ser el ma-teix barri qui els aprofiti i els gestioni Per a dur a terme aques-tes reivindicacions el grup fa una crida a la participacioacute de veiumlns veiumlnes i associacions del barri per a elaborar un projecte dautogestioacute de lespai i fer-lo

El taller teacute com objectiu pensar la possibles formes de partici-pacioacute de la infagravencia en aquest escenari concret de Barcelona

Taller 5 Bellvitge antimodulor Visita al barri i trobada amb els infants Dinamitza LaFundicioacute

Bellvitge eacutes un barri de LHospitalet situat a lagraverea metropolitana de Barcelona i construiumlt als anys 60 per acollir lonada migratograveria daquells anys amb un urbanisme caracteriacutestic de les ciutats dormitori La lluita dels veiumlns i veiumlnes pels serveis i espais puacuteblics lha transformat en un entorn habitable

Des de fa uns mesos LaFundicioacute ha estat generant converses amb els infants del barri per tal dexplorar mirar i analitzar el terri-tori des dels sabers les tagravectiques i estrategravegies amb que lhabiten

Lobjectiu del taller eacutes visitar el barri de Bellvitge per conegraveixer el testimoni dels infants i establir un diagraveleg in situ sobre el context i lespai puacuteblic amb els propis nens i nenes

Taller 6 Presentacioacute de les propostes generades pels alumnes del Magravester de Disseny i produccioacute despais del CCCB i la UPCDinamitza els estudiants del Magravester

Lobjectiu del taller eacutes conegraveixer els projectes elaborats pels alum-nes del Magravester i en concret laccioacute que han pensat realitzar el diumenge al matiacute per lapropiacioacute de lespai a la Placcedila Nova de Ciutat Vella La idea es convidar als participants del taller a for-mar part en el desplegament de laccioacute del diumenge compar-tint tot el proceacutes de realitzacioacute i implantacioacute de laccioacute

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAllERs

Clara Eslava

Clara Eslava eacutes arquitecta i investigadora al voltant de lexperiegravencia de lespai en la infagravencia els vincles entre ar-quitectura i pedagogia o els espais de joc com camp dex-perimentacioacute Ha publicat a diverses revistes pedagogravegiques darquitectura i destegravetica

Eacutes coordinadora i coautora del llibre Territoris de la in-fagravencia Diagravelegs entre pedago-gia i arquitectura llibre amb mencioacute especial del Ministeri dEducacioacute i Cultura dEspa-nya al millor llibre educatiu de lany 2006

Desenvolupa la seva tesi doctoral titulada Agravembits pri-migenis Lempremta de la infagravencia en limpuls creatiu dirigida per larquitecte i artis-ta Juan Navarro Baldeweg a ETSAM- UPM Madrid

Actualment eacutes professora drsquoEstegravetica i Histograveria del dis-

seny industrial a la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid Colmiddotlabora de manera habitual amb la Universitat de Navarra i la Universitat Complutense de Madrid Crea lrsquoestudi Eslava i Tejada Arquitectes lrsquoany 2004

Nancy Vansieleghem

Eacutes des de lrsquoany 2012 directora drsquoeducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts Luca ndash Campus Saint-Lucas Vi-sual Arts a Gent Begravelgica

Des de llavors estagrave afilia-da al Departament drsquoeduca-cioacute i societat a la Universitat Catogravelica de Lovaina Abans va treballar com assistent de post-doctorat al Departament de fundacions drsquoeducacioacute de UGent El 2006 va obtenir el seu doctorat El diagraveleg com experiegravencia liacutemit Una anagravelisi de la filosofia amb nens com a projecte educatiu sota la di-reccioacute de Marc Spoelders i Jan Masschelein

Juntament amb David Ken-nedy va editar el llibre Filo-sofia en transicioacute Problemes i perspectives Ha publicat diversos articles sobre el di-agraveleg la filosofia la infagravencia lrsquoexperimentacioacute i el cinema Eacutes coautora del documental Dis-order ndash conversations with children on ADHD

En lrsquoactualitat el seu interegraves de recerca inclou els moments de transicioacute com a prototip dels nous enfocaments educa-tius en lrsquoeducacioacute artiacutestica

Pascale Legueacute

Eacutes doctora en antropologia (EHESS) urbanista consultora i investigadora al Museu Na-cional drsquoHistograveria Natural de Paris

Els principals temes de les seves reflexions soacuten lrsquourbagrave i el litoral

Els estudis en els quals par-ticipa tenen com a perspecti-

va la resolucioacute de problemes socials perograve tambeacute la renova-cioacute l organitzacioacute i la creacioacute de nous llocs de vida La di-mensioacute mediambiental creua el conjunt de la seva recerca

Lrsquoenfocament antropolograve-gic fruit de converses i de l observacioacute in situ li per-met copsar els llocs (la ciutat el barri la casa el espais de treball) a traveacutes de la mira-da dels que lrsquohabiten creen i creuen els espais Mirades que incorpora en els seus estudis

Pascale Legueacute ha incorporat en el seu treball antropologravegic la mirada de lrsquoinfant al voltant de la ciutat Els seus estudis sobre infagravencia i urbanisme po-sen en evidegravencia el discurs do-minant sobre la ciutat gene-ralment elaborat des del moacuten adult Pascale tria treballar amb la infagravencia perquegrave consi-dera el seu punt de vista origi-nal i poc habitual Ha publicat articles i llibres al voltant del tema de lrsquoinfant i la ciutat

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Liane Lefaivre

Eacutes professora i catedragravetica dHistograveria i Teoria de lArqui-tectura de la Universitat dArts Aplicades de Viena Lefaivre ha estat investigant les agraverees de joc durant anys Des del segui-ment de larxiu de parcs urbans que Aldo van Eyck li va donar a conegraveixer abans de la seva mort va crear una exposicioacute sobre parcs infantils i disseny per a la infagravencia al museu Stedelijk drsquoAmsterdam el 2002 Ha escrit nombrosos llibres sobre arqui-tectura parcs infantils i sobre lrsquoobra de Van Eyck

En un dels seus llibres meacutes destacat ha estat Ground-up city Play as a design Tool El llibre planteja un recorre-gut histograveric per les estrategravegies del disseny urbagrave per el joc a la ciutat Una panoragravemica sobre el sentit del joc i drsquoallograve luacutedic en

lart larquitectura i el disseny urbagrave Es fixa particularment en els espais de jocs de la post-guerra realitzats a Amsterdam per Aldo van Eyck Cornelis van Eesteren i Jakoba Mulder Ha estat professora visitant en el MIT i a la Universitat Nacional de Singapur i actualment eacutes investigadora de la Universitat Tegravecnica de Delft Ha impartit classes a universitats drsquoarreu del moacuten Els seus articles han estat publicats a una llarga llista de revistes internacionals

Alfredo Hoyuelos

Eacutes diplomat en Educacioacute In-fantil i doctor Europeu en Filo-sofia i Ciegravencias de lrsquoEducacioacute

Desenvolupa la seves inves-tigacions i documentacions sobre diversos aspectes relaci-onats amb la qualitat i com-petegravencia expressiva dels nens i nenes menors de 6 anys La se-

va tesis doctoral ens convida a entendre lrsquoobra de pedagog ita-liagrave Loris Malaguzzi escrita sota el tiacutetol El pensament i obra de Loris Malaguzzi i la seva reper-cussioacute en la Educacioacute Infantil

Ha publicat diversos llibres i articles sobre temes relacio-nats amb la infagravencia i es for-mador en diversos centres de lrsquoEstat Espanyol alguns paiumlsos drsquoEuropa i Llatinoamegraverica

Treballa com Coordinador dels Tallers drsquoExpresioacute de les Escoles Infantils Municipals de Pamplona i es professor del Departament de Psicologia i Pedagogia de la Universitat Puacuteblica de Navarra Es mem-bre acitu de la Plataforma Ci-cle Educatiu 0-3 anys a Navar-ra de la Plataforma Estatal en defensa del 0-6 i del Consell de Redaccioacute de Navarra de la Re-vista Infancia

Lars Bang Larsen

Va neacuteixer a Silkeborg Dinamar-ca i eacutes Historiador de lArt a la Universitat de Copenhaguen

Estudia en profunditat lrsquoobra de lrsquoactivista Palle Nielsen Aquest va proposar lrsquoany 1968 al Museu drsquoArt Modern drsquoEsto-colm un espai infantil drsquoaven-tures al seu interior

Sota el nom El Model per una societat qualitativa la propos-ta de Nielsen oferia un espai de joc exclusiu per la infagravencia sen-se adults ni educadors

Actualment es curador de lrsquoexposicioacute La societat sense atributs que forma part del projecte El nou Model

Amb aquesta repregraven algunes de les preocupacions de la degrave-cada de 1960 com leducacioacute la militagravencia la planificacioacute urbana experimental linfant com un subjecte histograveric actiu i luacutes criacutetic de la institucioacute artiacutes-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

tica Lexposicioacute tambeacute socupa de la representacioacute de la infagraven-cia en lart i la societat

Susana Corteacutes

Eacutes antropograveloga social de la Universitat de Xile i actual-ment desenvolupa el seu doc-torat a lrsquoInstitut drsquoEducacioacute de la Universitat de Warwick Regne Unit

Lrsquoobservacioacute de les prime-res exploracions del seu fill a lrsquoespai va portar a la Susana a interessar-se per la rela-cioacute entre la infantesa i lrsquoes-pai trobant en lrsquoantropolo-gia de la infagravencia una forma drsquoaproximar-se a lrsquoestudi de la vida quotidiana dels in-fants Ha desenvolupat inves-tigacioacute etnogragravefica a la ciu-tat de Santiago de Xile en el marc del projecte Mobilitat quotidiana i exclusioacute social a santiago Xile Actualment i en el context del seu doc-

torat realitza un estudi et-nogragravefic al Regne Unit sobre diferents formes de mobilitat i interaccioacute involucrades en la vida quotidiana drsquoinfants drsquoun poble drsquoAnglaterra

Claus Jensen

Eacutes pedagog a Dinamarca i Magravester en Antopologia Peda-gogravegica Ha estudiat durant molts anys els espais per a la infagravencia Analitza lrsquoarquitec-tura a traveacutes de lrsquoobservacioacute de lrsquoorganitzacioacute dels espais i de les seves tipologies Tambeacute ha desenvolupat la seva tasca a altres paiumlsos europeus Ha participat diversos anys a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat

Mariacutea Carmen Silveria Barbosa

Professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat Federal do Rio Grande do Sul Porto Alegre Brasil

El 2009 una investigacioacute sobre els curriacuteculums per a lrsquoeducacioacute infantil va ser uti-litzada per la legislacioacute drsquoedu-cacioacute del Brasil

Lrsquoany 2012 realitza una in-vestigacioacute sobre la situacioacute de lrsquoeducacioacute infantil en zona ru-ral que du a terme a partir de dades recollides en 30 muni-cipis brasilers i un quumlestionari per a 1500 Municipis Pertany al MIEBIB Moviment Interfograve-rums dEducacioacute Infantil del Brasil

A Barcelona i a traveacutes drsquouna beca del ministeri drsquoeduca-cioacute del brasil estagrave estudiant la formacioacute de mestres per a les escoles infantils amb la pro-fessora Montserrat Benlloch de la Universitat de Vic Inves-

tigacioacute que du a terme des de la Revista Infagravencia de lrsquoAsso-ciacioacute de Mestres Rosa Sensat de Barcelona i realitzant en-trevistes amb mestres i gestors drsquoeducacioacute

Clagraveudia Hummel

Eacutes artista i curadora de projec-tes de mediacioacute drsquoart Des de lrsquoany 2009 es professora de la Universitat de les Arts de Ber-liacuten especialitzada en el treball artiacutestic amb grups socials Al mateix temps es directora del programa KontextSchule (lrsquoes-cola com a context) de la ma-teixa universitat

Lenfocament dels seus tre-balls projectes i investigaci-ons es troben entre els camps de leducacioacute les arts la so-cietat i les situacions quotidi-anes amb un enfocament en el desenvolupament informal individual i social

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Va dirigir lestiu del 2007 a la documenta(13) de Kassel el programa deducacioacute artiacutestica per a infagravencia i joves sota el tiacute-tol Aushecken (Inventar)

Mara Davoli

Ha estat tallerista a lrsquoes-cola Pablo Neruda de Reggio Emilia durant meacutes de 30 anys Actualment colmiddotlabora amb Reggio Children fent tasques de formacioacute en diferents paiuml-sos del moacuten Participa a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat i a diferents jornades drsquoeduca-cioacute infantil organitzades per la revista Infagravencia de lrsquoAssoci-acioacute de Mestres Rosa Sensat des de lrsquoany 2005

Rosina Malagrida

Eacutes llicenciada en ciegravencies quiacute-miques per la Universitat de Barcelona i Magravester en Comu-nicacioacute cientiacutefica per lrsquoIm-perial College London Estagrave especialitzada en la divulga-cioacute cientiacutefica i en lrsquoorganitza-cioacute drsquoactivitats drsquoeducacioacute no formals principalment en el camp de la recerca biomegravedi-ca Actualment eacutes responsa-ble de comunicacioacute i difusioacute de la ciegravencia a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida IrsiCaixa a Barcelona on coordina el portal europeu educatiu Xplo-reHealthEu i un programa de difusioacute i prevencioacute sobre la Sida Alhora tambeacute participa al projecte europeu Nanopi-nion Pregraveviament va treballar al Parc Cientiacutefic de Barcelona i als Museus de les Ciegravencia de Londres i Barcelona

Ceacutesar Muacutentildeoz

Va neacuteixer a Tetuan (Marroc) on va viure la seva infagravencia i adoles-cegravencia amb el privilegi de poder conviure entre la cultura agraverab i jueva Drsquoaquesta convivegravencia in-corpora elements vitals que meacutes tard transforma en els conceptes bagravesics de la Pedagogia de la Vida Quotidiana que crea investiga i concreta en diversos llibres docu-ments i activitats de formacioacute a nivell Estatal Europeu i Llatinoa-mericagrave

Consultor Internacional dInfagraven-cia Joventut i Participacioacute Ciuda-dana Un apassionat re-pensador lHumanisme de vocacioacute pedagograve-gica des del Magisteri lEducacioacute Social i la Sociologia

Assessor-formador dels equips responsables dels Pressupostos Participatius drsquoInfagravencia Adoles-cencia i Juventud a Sao Paulo For-talesa Sevilla i Trofa (Porto) i de lAssessoria de Participacioacute Prota-goacutenica i Participativa de la Pre-

sidegravencia del Govern de Paraguai (fins lrsquoany 2011 que a ser enderro-cat el president demogravecrata Fer-nando Lugo)

Ponent sobre temes deducacioacute i participacioacute de IAJ en els Fograverums Mundials dEducacioacute de Sao Paulo i Porto Alegre i en el Fograverum Social Mundial de Porto Alegre

Coordinador a Catalunya del Programa Dapnhe de prevencioacute de la violegravencia infantil i juvenil de la Comissioacute Europea Va ser proposat pel Consell dEuropa com a mem-bre del seu equip dExperts en Poliacute-tiques dInfagravencia

Autor entre drsquoaltres de tiacutetols de Pedagogiacutea da Vida Cotidiana e Participaccedilao Cidadaacute editat per lrsquoAjuntament i Universitat de Sao Paulo amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoIns-titut Paulo Freire

Beatriz Goulart

Arquitecte i urbanista desen-volupa investigacions i pro-jectes participatius a espais

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

escolars i urbansEs dedica a la millora de la

qualitat de lrsquoeducacioacute i la vida urbana aproximant lrsquoescola a la ciutat a traveacutes de lrsquoarticu-lacioacute de lrsquoeducacioacute integral i el concepte de ciutat educado-ra on va sorgir la proposta del barri-escola

Actualment eacutes consulto-ra del Ministeri drsquoEducacioacute del Brasil investigadora a la Universitat de Rio de Janeiro i coordinadora del despatx drsquoarquitectura Escenaris pe-dagogravegics de Satildeo Paulo de-senvolupant projectes en di-verses regions brasileres

Straddle3

Eacutes un colmiddotlectiu interdisciplinari que ha desenvolupat diversos treballs sobre temes drsquohabitat-ge espai puacuteblic domini puacuteblic digital i urbanisme participa-tiu En mategraveria drsquohabitatge han construiumlt diverses pro-

postes mitjanccedilant reciclatge i autoconstruccioacute Respecte a lespai puacuteblic han desenvolu-pat diverses estrategravegies des de condicionar espais en desuacutes amb estructures desmunta-bles a transformar elements de rebuig per convertir-los en mobiliari urbagrave passant per la redaccioacute drsquouna guia juriacutedica per a lrsquoactivacioacute drsquoespais La major part dels processos han estat duts a terme en entorns de colmiddotlaboracioacute oberta en quegrave es dissolen els liacutemits entre pro-motors dissenyadors cons-tructors gestors o usuaris dels espais Actualment treballen juntament amb altres grups en el desenvolupament drsquoeines digitals per a la xarxa arqui-tectures colmiddotlectives

LaFundicioacute

El treball de laFundicioacute es situa a la cruiumllla de les pragravectiques

artiacutestiques i culturals i lrsquoedu-cacioacute enteses com a activitats de controvegraversia Actualment la seva principal liacutenia drsquoactu-acioacute es fonamenta en proces-sos colmiddotlaboratius de continu-iumltat amb diferents colmiddotlectius grups drsquoaccioacute i institucions Des de 2013 laFundicioacute dispo-sa drsquoun espai fiacutesic al barri de Bellvitge (lrsquoHospitalet) que proposa una oportunitat on experimentar amb formes col-lectives horitzontals i trans-frontereres per construir i po-sar en circulacioacute la cultura i el coneixement entesos com a recursos drsquouacutes comuacute

LaFundicioacute eacutes una coopera-tiva un mitjagrave per regularitzar la nostra situacioacute com treba-lladors dins lrsquoesfera cultural Una forma horitzontal drsquoor-ganitzacioacute sensible al retorn social del nostre treball que ens permet posar en marxa processos colmiddotlectius de cons-truccioacute de coneixement i que potenciiumln el beacute de tots els indi-vidus implicats

Pau Faus

Arquitecte i artista visual Ex-plorador de la quotidianitat urbana i de les pragravectiques au-togravenomes i contestatagraveries dins la ciutat contemporagravenia Amb els seus projectes proposa me-canismes de representacioacute io interaccioacute que facin aflorar els conflictes i les particulari-tats intransferibles del lloc on es troba La majoria dels seus treballs soacuten obres realitzades in sitursquo en colmiddotlaboracioacute amb agents locals i altres professio-nals del moacuten de lrsquoarquitectura la fotografia lrsquoantropologia o les arts visuals i escegraveniques

Ha estat professor de la Universitat drsquoArquitectura del Vallegraves i ha format part del colmiddotlectiu interdisciplinar drsquoex-ploracioacute urbana observatori nogravemada-stalkerrsquo Ha impartit tallers desenvolupat projectes i exposat la seva obra a diver-sos centres drsquoart contemporani locals i de lrsquoestranger

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Pedro Pineda

Estudia disseny i tecnologia a Londres i ara viu a Berliacuten on desenvolupa els seus propis projectes comissionats dis-senya experiegravencies i promou xarxes socials

Pedro dinamitza Makerlabs impulsa la creacioacute de festes i intervencions puacutebliquesdo-nant especial importagravencia al proceacutes que lrsquousuari estagrave vivint

El MakerLab eacutes un entorn daprenentatge nogravemada una incubadora de proces-sos oberta a tots i sempre en desenvolupament Un movi-ment ampli cap a la produc-cioacute intelmiddotligent i colmiddotlabora-tiva La naturalesa modular del MakerLab li permet adap-tar-se al seu entorn local i els seus recursos Els instruments i processos soacuten flexibles i fagravecils per aprendre i dominar-los Tot el que genera estagrave obert a nous participants habilitats i procediments

Clara Nubiola

Dissenyadora gragravefica Magravester en Antropologia Social i Urba-na i Postgrau en Arquitectura del Territori actualment eacutes res-ponsable del projecte Els buits urbans treball que combina amb encagraverrecs drsquoilmiddotlustracioacute

Utilitzant principalment el dibuix i sense deixar de banda altres eines com lrsquoescriptura i la fotografia Clara Nubiola explora el territori urbagrave i rural i ho relata a traveacutes drsquouna visioacute criacutetica diaris de ruta postals domegravestiques reflexions urba-nes i escenes de ciutat

Ha realitzat tallers drsquoilmiddotlus-tracioacute i derives exposicions i convocatograveries a la xarxa re-lacionades amb espai puacuteblic i participacioacute ciutadana Ha colmiddotlaborat amb diverses uni-versitats donant conferegravencies i tallers sobre paisatge territori derives i ilmiddotlustracioacute

Ha participat en diverses exposicions colmiddotlectives i eacutes

autora del llibre La guiacutea de les rutes incertesrsquo Barcelona edi-torial BsideBooks (2011)

Urbanitas BerlinndashBarcelona

Urbanitas Berlin-Barcelona eacutes una gegravencia de projectes per el desenvolupament de la ciu-tat amb seu a les dues ciutats Fundada lrsquoany 2006 per Maria Muntildeoz Duyos investigadora i productora cultural i Florian Sc-hmidt sociograveleg urbagrave

Urbanitas enteacuten el treball amb lrsquourbanisme des drsquouna perspectiva holiacutestica com una suma de processos de co-operacioacute de diagraveleg i transfe-regravencies entre coneixements i formes de fer

La seva pragravectica es troba en la transicioacute drsquoescales i agravem-bits entre el context urbagrave i lrsquoarquitectura entre els pos-sibles puacuteblics i la produccioacute cultural entre lrsquoespai urbagrave i

els seus practicants Per aixograve dissenyen conceptes urbans integrals impulsen iniciatives culturals i moderen proces-sos de diagraveleg Creant diferents formats de comunicacioacute drsquoin-vestigacioacute i creacioacute comparti-da de participacioacute

Els megravetodes drsquoinvestigacioacute propis de les ciegravencies socials i els llenguatges de les pragravec-tiques artiacutestiques i culturals conviuen de forma orgagravenica en lrsquoanagravelisis i pragravectica drsquoUrbanitas

Urbanitas colmiddotlabora amb un ampli ventall de professionals creant una xarxa continuada de colmiddotlaboradors que formen part dels seus projectes lrsquoad-ministracioacute puacuteblica fundaci-ons universitats i professionals independents associacions colmiddotlectius i societat civil

Recreant cruiumllles

Recreant cruiumllles eacutes un projecte colmiddotlectiu que treballa per lrsquoalli-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

berament de lrsquoespai del solar de germanetes mentre segueixi sense desenvolupar-se el plane-jament urbaniacutestic de barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al barri soacuten un malbara-tament de recursos i que ha de ser el mateix barri qui els apro-fiti i els gestioni Per a dur a terme aquestes reivindicacions el grup fa una crida a la partici-pacioacute de veiumlns veiumlnes i associa-cions del barri per elaborar un projecte drsquoautogestioacute de lrsquoespai i portar-lo a terme

Id Idensitat

Eacutes un projecte drsquoart que ex-perimenta formes drsquoincidir en el territori en les seves dimen-sions espaial temporal i soci-al mitjanccedilant propostes crea-tives Des del seu inici el 1999 ha anat evolucionant fins es-devenir un sistema complex que incorpora altres projectes

accions o intervencions im-pulsa processos configura ex-posicions edita publicacions Reuneix un conglomerat drsquoes-trategravegies creatives per dur a terme una activitat o un con-junt drsquoactivitats

Amb lrsquoexpressioacute experimen-tar amb el lloc per a transfor-mar les pragravectiques artiacutestiques i experimentar amb les pragravecti-ques artiacutestiques per a transfor-mar el lloc vol fer evident la funcioacute activa que teacute lrsquoart en el context social Idensitat ha col-laborat amb nombrosos artis-tes i creadors de diversos agravem-bits posant-los en relacioacute amb persones o colmiddotlectius que tre-ballen en els contextos locals

Les Salonniegraveres

Soacuten un colmiddotlectiu artiacutestic in-disciplinar format per Laura Cardona Ester G Meciacuteas Cegrave-lia Prats Meritxell Romanos i Marta Xibilleacute que des de 2006

desenvolupen projectes artiacutes-tics i educatius A partir del seu cos i lrsquoactitud creen es-cenaris desinhibits en els que interactuen amb el puacuteblic per a provocar i quumlestionar amb petites disrupcions en el dia a dia comportaments i pensa-ments preestablerts relacio-nats amb la identitat personal i colmiddotlectiva entesa des del seu caragravecter performatiu

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

INsCRIPCIoacuteDel 16 de maig al 15 de juny

a wwwrosasensatorg

INFoinfourbanitaseu

EmPl ACcedilAmENTCosmoCaixa

c Isaac Newton 26 Bcn

TARIFEs80euro

subscriptors 72 eurosocis 64 euro

El preu inclou esmorzar i dinar del dia 6

Infagravencia i espai puacutebic proposa una segraverie de mirades i experiegravencies sobre escenaris concrets de la in-fagravencia a la ciutat Una trobada de la pragravectica urbaniacutestica lex-periegravencia educativa i les pragravecti-ques artiacutestiques com a eixos ver-tebradorsUn fograverum de diagraveleg entre professionals dAlemanya Franccedila Dinamarca Austria Begravel-gica Itagravelia Espantildea Catalunya i Brasil Unes jornades que sarti-culen des de la recepcioacute de contin-guts i des de la dinamitzacioacute del coneixement en taules rodones i tallers Tallers que ens conviden a circular per espais de Barcelona dexercir una mirada etnogragravefica i luacutedica sobre lrsquoentorn de partici-par en una intervencioacute a un espai puacuteblic de Ciutat Vella

PARTICIPENClara Eslava Nancy Vansielehem Pascale Legueacute Liene Lefai-vre Alfredo Hoyuelos Lars Bang Larsen Susana Corteacutes Claus Jensen Maria Carmen Silveira Barbosa Claudia Hummel Rosina Malagrida Mara Davoli Ceacutesar Muntildeoz Bia Goulart Straddle3 LaFundicioacute Les Salonniegraveres Pau Faus a77 Pedro Pineda de MakerLab Barcelona Clara Nubiola Urbanitas Ber-lin-Barcelona Repensant Cruiumllles IDIdensitat estudiants del Magravester de Disseny i produccioacute drsquoespais UPC-CCCB per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

IDEA I CoNCEPTE DEMaria Muntildeoz Duyos

oRgANITzEN

Colmiddotl ABoREN

PATRoCINA

Lrsquoobjectiu de la jornada eacutes pensar la ciutat en relacioacute a la cultura de la infagravencia La ciu-tat com un espai social ma-terial i cultural

Convidar a professionals de lrsquoarquitectura el disseny urbagrave la pedagogia lrsquoart i les ciegraven-cies socials a repensar els es-pais de la infagravencia

Una oportunitat per posar en circulacioacute formes drsquoenten-dre la nostra pragravectica profes-sional en relacioacute amb la in-fagravencia buscar noves foacutermules drsquoactuacioacute i de colmiddotlaboracioacute entre experts i professionals institucions i comunitats edu-catives entre professionals i els mateixos infants

La ciutat eacutes per a la infagravencia una suma drsquoespais formals i no formals que configuren i pos-sibiliten la seva relacioacute amb el moacuten la trobada amb lrsquoaltre per on circulen els seus temps per el descobriment lrsquoapre-nentatge el joc la cultura

La importagravencia de la relacioacute de la infagravencia amb la espacia-litat radica en quegrave la infagravencia es construeix de maneres di-ferents en temps i espais di-versos Es des de lrsquoaccegraves i en la circulacioacute per diferents formes i tipus drsquoespais des drsquoon la infagraven-

cia fa i desfagrave la seva identitat Lrsquoaccegraves a lrsquoespai puacuteblic de

les ciutats el carrer el barri els espais de joc permet a la infagravencia experimentar la natu-ralesa de les relacions efiacuteme-res perograve significatives el sentit de la comunitat i la collecti-vitat Des de lrsquoaccegraves als espais drsquoaprenentatge i per a la cul-tura la infagravencia participa de la vida social de les ciutats

La ciutat eacutes lrsquoexpressioacute tambeacute de nous paradigmes i valors la cultura participativa el valor de la creativitat i dels processo ar-tiacutestics en lrsquoapranentatge la im-portagravencia de lrsquoexperiegravencia drsquoun temps lliure de qualitat Un ciu-tat que es perfila cada cop meacutes porosa on es difumina la sepa-racioacute entre espais i temps per a lrsquoaprenentatge lrsquooci la cultura entenent-se com espais inter-dependents en diagraveleg constant

Famiacutelies professionals de diferents agravembits comunitats educatives i culturals es re-coneixen en la necessitat de repensar els espais de la infagraven-cia Espais on la infagravencia pugui desenvolupar la seva activitat des de la complexitat que ella proposa des del seu sentit per desenvolupar i construir els seus propis territoris

PREsENTACIoacuteInfagravencia i espai puacuteblic vol con-vidar-nos a pensar en com potenciar la presegravencia de la infagravencia en la vida social de la ciutats

ndash com exercitar una mirada que ens reveli la complexitat de les seves accions

ndash com aproximar-nos a les formes que la infagravencia teacute de construir la seves relacions amb lrsquoentorn

ndash quegrave ens revela la seva per-formativitat les seves for-mes de fer

ndash amb quina sensibilitat pro-jectar dissenyar pensar i compartir espais des de i amb la infagravencia

ndash quines colmiddotlaboracions quins processos i dinagravemiques poden recolzar i acompanyar la cul-tura de la infagravencia a la ciutat

PREsENTACIoacute

PRo gR AmADIssABTE 6 DE JUlIol

845h Arribada

900h Benvinguda Irene Balaguer Associacioacute de Mestres Rosa Sensat Maria Muntildeoz Duyos Urbanitas BerlinndashBarcelona

915h ndash 1100h TRES MIRADES

Agravembits i territoris de la in-fagravencia pre-posicions pre-fi-guracions prendashsentits amb Clara Eslava

La idea drsquoeducacioacute com a renovacioacuten del moacuten amb Nancy Vansieleghem

La infagravencia la ciutat oblida-da del segle XXI amb Pascale Legueacute

1100hndash1130h Pausa cafegrave

1130hndash1330h TAULES RoDoNES SIMULTAgraveNIES

Taula 1 Escenaris habitats per la infagravencia

El nen la ciutat i el poder del joc o el principi PIP amb Liane Lefaivre

Formes poegravetiques drsquohabitar i observar els espais de la infagraven-cia amb Alfredo Hoyuelos

La proposta de Palle Nielsen

un espai infantil drsquoaventures al interior drsquoun museu amb Lars Bang Larsen

Taula 2 Formes drsquoapropiacioacute de lrsquoespai puacuteblic

Mobilitats pragravectiques i expe-riegravencies de moviment en la vida quotidiana dels infants amb Susana Corteacutes Morales

La placcedila espai de trobada amb Claus Jensen

La infagravencia i la ciutat amb Pascale Legueacute

Infagravencia ciutat i imatge amb Maria Carmen Silveira Barbosa

Taula 3 Pedagogia i pragravectiques artiacutestiques

El programa per infants i jo-ves Aushecken a la documen-ta(13) de Kassel am Claudia Hummel

Filosofia amb nens de Cam-bodja com un exercici de Pa-rrhesia amb Nancy Vansiele-ghem

El rol de lrsquoart a lrsquoescola i la vinculacioacute amb lrsquoespai puacuteblic amb Mara Davoli

Apropar la recerca a la in-fagravencia amb Rosina Malagrida Taula 4 Processos participatius

La participacioacute imprescindi-ble de la infagravencia en la creacioacute

PRo gR AmAdrsquoALLograve NoU amb Ceacutesar Muntildeoz

Escenaris Pedagogravegics amb Bia Goulart

SK8+U disseny participatiu per un espai de joc entre in-fagravencia administracioacute i profes-sionals amb David Juarez de Straddle3

open Roullote 45 una in-fraestructura drsquoaconteixement per una escola que explota amb Mariloacute Fernaacutendez i Fran-cisco Rubio de LaFundicioacute

Factoria Piedra Buena amb Les Salonniegraveres Pau Faus i a77

1330h ndash 1430h Pausa per dinar

1430h ndash 1700h TALLERS SIMULTAgraveNIS

Taller 1 Disseny per a la infagraven-cia Dinamitza Pedro Pineda MakerndashLab BarcelonandashBerlin

Taller 2 Deriva Urbana el joc com a eina drsquoapropiacioacute de lrsquoespai puacuteblic Dinamitza Clara Nubiola i Pau Faus

Taller 3 Lrsquoescola com a con-text Generacioacute drsquoidees per re-pensar lrsquoescola des de les pragravec-tiques artiacutestiques Dinamitza Urbanitas BerlinndashBarcelona

Taller 4 Projecte Germanetes a

lrsquoEixample Generacioacute drsquoidees per la creacioacute drsquoestrategravegies per activar la participacioacute de la infagravencia Dinamitza Repen-sant Cruiumllles i ID IDENSITAT

Taller 5 Bellvitge antimodulor Visita al barri i trobada amb infants Dinamitza LaFundicioacute

Taller 6 Presentacioacute i orga-nitzacioacute de la proposta per la intervencioacute a lrsquoespai puacuteblic del diumenge a La Placcedila Nova de Ciutat Vella Dinamitza Magravester de Disseny i produccioacute drsquoespais UPCndashCCCB

1730h ndash 1900h Conclusions dels tallers i Conclusions finals

DIUmENgE 7 DE JUlIol

1100h ndash 1300hIntervencioacute a lrsquoespai puacuteblic ocupant la placcedila Nova de Ciutat Vella Accioacute dirigida pels estudiants del Magravester Disseny i produccioacute drsquoespais de la UPCndashCCCB Visita a lrsquoex-posicioacute dels projectes de final de Magravester al Colmiddotlegi drsquoArqui-tectes de Catalunya

per llegir meacutes sobre les activitats feu click sobre elles

TREs mIR ADEsUn recorregut transversal per espais conceptuals i concrets de la infagravencia Formes de desenvolupar el seu espai primigeni lrsquoeducacioacute entesa com a una forma de construccioacute drsquoun espai propi la relacioacute de la infagravencia amb lrsquoespai material i sensible de la ciutat

Agravembits i territoris de la infagravencia pre-posicions pre-figura-cions pre-sentits amb Clara Eslava arquitecte professora drsquoEstegravetica i Histograveria del Disseny Industrial a la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid

La idea drsquoeducacioacute com a renovacioacute del moacuten amb Nancy Vansieleghem directora drsquoEducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts LUCA Gent Begravelgica

La infagravencia la ciutat oblidada del segle XXI amb Pascale Legueacute doctora en Antropologia i Urbanista Museu Nacional drsquoHistograveria Natural de Paris

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAUlEs RoD oNEsTaula 1 Escenaris habitats per la infagravenciaUna mirada transversal des del factor material i ambiental en la produccioacute i disseny drsquoespais Quegrave podem rescatar de la his-tograveria del disseny quan el joc srsquoentenia com un fenogravemen urbagrave Com aproximar-nos a la produccioacute drsquoespais des de la observa-cioacute de les dinagravemiques de la infagravencia Quegrave hi ha en la proposta de Palle Nielsen un espai de joc exclusiu per infants a lrsquointerior dun museu

El nen la ciutat i el poder del joc o el principi PIP amb Liane Lefaivre teograverica de lrsquoarquitectura professora de Histograveria i Teoria a la Universitat drsquoArts Aplicades de Viena

Formes poegravetiques drsquohabitar i observar els espais de la infagraven-cia amb Alfredo Hoyuelos doctor Europeu en Filosofia i Ciegraven-cies de lrsquoEducacioacute

La proposta de Palle Nielsen un espai infantil drsquoaventures al interior drsquoun museu amb Lars Bang Larsen Historiador de lrsquoArt a la Universitat de Copenhagen

Taula 2 Formes drsquoapropiacioacute de lrsquoespai puacuteblicCom apareix la infagravencia a lrsquoespai urbagrave de les ciutats Quegrave ens diuen les seves formes de circular de relacionar-se amb lrsquoen-torn jocs informals i espontagravenis Com construeixen urbanitat i sociabilitat les formes de fer de la infagravencia

Mobilitats pragravectiques i experiegravencies de moviment en la vida quotidiana dels infants amb Susana Corteacutes Morales doctoranda a lrsquoInstitut drsquoEducacioacute de la Universitat de Warwick Regne Unit

La placcedila espai de trobada amb Claus Jensen pedagog Aarhus Dinamarca

La infagravencia i la ciutat amb Pascale Legueacute doctora en Antropo-logia i Urbanista Museu Nacional de Histograveria Natural de Paris

Infagravencia ciutat i imatge amb Maria Carmen Silveira Bar-bosa professora de Pedagogia a la Universitat Federal de Rio Grande do Sul Brasil

Taula 3 Pedagogia i pragravectiques artiacutestiquesCom poden les pragravectiques artiacutestiques establir nous vincles entre la infagravencia i el seu entorn el seu context o els seus espais drsquoapre-nentatge i coneixement Com impulsar nous formats noves for-mes de mediacioacute i produccioacute de continguts des de la infagravencia

El programa per infants i joves Aushecken a la documen-ta(13) de Kassel amb Claudia Hummel artista i professora de la Universitat de les Arts de Berlin

Filosofia amb nens de Cambodja com un exercici de Parrhe-sia amb Nancy Vansieleghem directora drsquoEducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts LUCA Gent Begravelgica

El rol de lrsquoart a lrsquoescola i la vinculacioacute amb lrsquoespai puacuteblic amb Mara Davoli tallerista a lrsquoescola Pablo Neruda de Reggio Emilia

Apropar la recerca a la infagravencia amb Rosina Malagrida cap de co-municacioacute a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida a lrsquoIrsiCaixa Barcelona

Taula 4 Processos participatiusApunts sobre formes de colmiddotlaboracioacute en el disseny drsquoespais Quina transcendegravencia tenen aquests processos de creacioacute com-partida en la transformacioacute dels espais en la creacioacute drsquouna so-ciabilitat una colmiddotlectivitat per a la infagravencia

La participacioacute imprescindible de la infagravencia en la creacioacute drsquoALLograve NoU amb Ceacutesar Muntildeoz consultor Internacional drsquoInfagraven-cia Juventut i Participacioacute Ciutadana Barcelona

Escenaris Pedagogravegics amb Bia Goulart arquitecta Sao PauloSK8+U disseny participatiu per un espai de joc amb David

Juarez Straddle3 open Roullote 45 una infraestructura drsquoaconteixement per

una escola que explota amb Mariloacute Fernaacutendez i Francisco Rubio de LaFundicioacute Barcelona

Factoria Piedra Buena amb Les Salonniegraveres Pau Faus i a77 Barcelona ndash Buenos Aires

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAUlEs RoD oNEs TAllERsSon espais per pensar i posar en circulacioacute idees i solucions possi-bles a escenaris concrets de Barcelona Des de dinagravemiques crea-tives i des del coneixement compartit dels participants

Taller 1 Disseny per a la infagravencia Dinamitza Pedro Pineda MakerLAb Barcelona-Barlin

Des de la presentacioacute descenaris concrets de la ciutat volem generar visions esquemes formes efiacutemeres que facilitin i pos-sibilitin la presegravencia de la infagravencia als espais puacuteblics que poten-ciiumln la relacioacute de els espais escolars amb els espais de la ciutat la vinculacioacute dels centre dart amb el carrer i amb lescola

Mostrarem diversos treballs prototips ja realitzats a diferents ciutats i generarem idees sobre com des del disseny des de la creacioacute duna forma senzilla perograve subtil es poden connectar es-pais reactivar-los reinterpretarlos tambeacute tenint a la infagravencia com a teloacute de fons

Taller 2 Deriva Urbana El joc com a eina dapropiacioacute de lespai Dinamitza Clara Nubiola i Pau Faus

Les creixents mesures de seguretat vinculades a tot allograve que en-volta a la infagravencia i laugment de regularitzacioacute en luacutes de lespai puacuteblic limiten considerablement la realitzacioacute despais de joc a ciutats com Barcelona Malgrat tot aquestes restriccions luacutedi-ques soacuten sovint ignorades i molts espais puacuteblics destinats a altres usos (o a cap) soacuten ragravepidament transformats en camps de fut-bol pistes de ball o skateparks entre molts altres exemples En aquest taller reflexionarem sobre aquest tipus dapropiacions (i reinterpretacions) de lespai puacuteblic Mostrarem diversos treballs realitzats al respecte i visitarem algun entorn proper de ciutat per imaginar colmiddotlectiva i lliurement les seves potencialitats luacutediques

TAllERsTaller 3 Lescola com a context Generacioacute didees per repensar lescola des de les pragravectiques artiacutestiques Dinamitza Ubanitas Berlin-Barcelona

Claudia Hummel professora del Magravester Kunst im Kontext de la Universitat de les Arts de Berlin (UDK) presentaragrave el programa de formacioacute per artistes i educadors KontextSchule

KontextSchule es una iniciativa impulsada per lAssociacioacute de Kunst im Kontext (Art i context) Un programa de formacioacute que ofereix una segraverie destrategravegies i tagravectiques per conjuntament educadors i artistes desenvolupar projectes artiacutestics en el marc escolar per pensar lescola en relacioacute als seus contextos

Lobjectiu del taller es conegraveixer de la magrave de la Claudia Hum-mel el programa i lexperiegravencia berlinesa Contrastar i exposar experiegravencies similars que sapliquen al nostre context Generar idees per imaginar estrategravegies semblants i pensar en el sentit dun programa com KontextSchule dins lrsquooferta formativa Pen-sar en possibles canals per impulsar-lo

Taller 4 Projecte Germanetes al barri de lEixample Generacioacute didees per activar la participacioacute de la infagravencia Dinamitza Recreant Cruiumllles i IDIDENSITAT

El colmiddotlectiu Recreant Cruiumllles treballa per a lalliberament de lespai del solar de Germanetes mentre segueixi sense desen-volupar-se el planejament urbaniacutestic de Barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al ba-rri soacuten un malbaratament de recursos i que ha de ser el ma-teix barri qui els aprofiti i els gestioni Per a dur a terme aques-tes reivindicacions el grup fa una crida a la participacioacute de veiumlns veiumlnes i associacions del barri per a elaborar un projecte dautogestioacute de lespai i fer-lo

El taller teacute com objectiu pensar la possibles formes de partici-pacioacute de la infagravencia en aquest escenari concret de Barcelona

Taller 5 Bellvitge antimodulor Visita al barri i trobada amb els infants Dinamitza LaFundicioacute

Bellvitge eacutes un barri de LHospitalet situat a lagraverea metropolitana de Barcelona i construiumlt als anys 60 per acollir lonada migratograveria daquells anys amb un urbanisme caracteriacutestic de les ciutats dormitori La lluita dels veiumlns i veiumlnes pels serveis i espais puacuteblics lha transformat en un entorn habitable

Des de fa uns mesos LaFundicioacute ha estat generant converses amb els infants del barri per tal dexplorar mirar i analitzar el terri-tori des dels sabers les tagravectiques i estrategravegies amb que lhabiten

Lobjectiu del taller eacutes visitar el barri de Bellvitge per conegraveixer el testimoni dels infants i establir un diagraveleg in situ sobre el context i lespai puacuteblic amb els propis nens i nenes

Taller 6 Presentacioacute de les propostes generades pels alumnes del Magravester de Disseny i produccioacute despais del CCCB i la UPCDinamitza els estudiants del Magravester

Lobjectiu del taller eacutes conegraveixer els projectes elaborats pels alum-nes del Magravester i en concret laccioacute que han pensat realitzar el diumenge al matiacute per lapropiacioacute de lespai a la Placcedila Nova de Ciutat Vella La idea es convidar als participants del taller a for-mar part en el desplegament de laccioacute del diumenge compar-tint tot el proceacutes de realitzacioacute i implantacioacute de laccioacute

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAllERs

Clara Eslava

Clara Eslava eacutes arquitecta i investigadora al voltant de lexperiegravencia de lespai en la infagravencia els vincles entre ar-quitectura i pedagogia o els espais de joc com camp dex-perimentacioacute Ha publicat a diverses revistes pedagogravegiques darquitectura i destegravetica

Eacutes coordinadora i coautora del llibre Territoris de la in-fagravencia Diagravelegs entre pedago-gia i arquitectura llibre amb mencioacute especial del Ministeri dEducacioacute i Cultura dEspa-nya al millor llibre educatiu de lany 2006

Desenvolupa la seva tesi doctoral titulada Agravembits pri-migenis Lempremta de la infagravencia en limpuls creatiu dirigida per larquitecte i artis-ta Juan Navarro Baldeweg a ETSAM- UPM Madrid

Actualment eacutes professora drsquoEstegravetica i Histograveria del dis-

seny industrial a la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid Colmiddotlabora de manera habitual amb la Universitat de Navarra i la Universitat Complutense de Madrid Crea lrsquoestudi Eslava i Tejada Arquitectes lrsquoany 2004

Nancy Vansieleghem

Eacutes des de lrsquoany 2012 directora drsquoeducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts Luca ndash Campus Saint-Lucas Vi-sual Arts a Gent Begravelgica

Des de llavors estagrave afilia-da al Departament drsquoeduca-cioacute i societat a la Universitat Catogravelica de Lovaina Abans va treballar com assistent de post-doctorat al Departament de fundacions drsquoeducacioacute de UGent El 2006 va obtenir el seu doctorat El diagraveleg com experiegravencia liacutemit Una anagravelisi de la filosofia amb nens com a projecte educatiu sota la di-reccioacute de Marc Spoelders i Jan Masschelein

Juntament amb David Ken-nedy va editar el llibre Filo-sofia en transicioacute Problemes i perspectives Ha publicat diversos articles sobre el di-agraveleg la filosofia la infagravencia lrsquoexperimentacioacute i el cinema Eacutes coautora del documental Dis-order ndash conversations with children on ADHD

En lrsquoactualitat el seu interegraves de recerca inclou els moments de transicioacute com a prototip dels nous enfocaments educa-tius en lrsquoeducacioacute artiacutestica

Pascale Legueacute

Eacutes doctora en antropologia (EHESS) urbanista consultora i investigadora al Museu Na-cional drsquoHistograveria Natural de Paris

Els principals temes de les seves reflexions soacuten lrsquourbagrave i el litoral

Els estudis en els quals par-ticipa tenen com a perspecti-

va la resolucioacute de problemes socials perograve tambeacute la renova-cioacute l organitzacioacute i la creacioacute de nous llocs de vida La di-mensioacute mediambiental creua el conjunt de la seva recerca

Lrsquoenfocament antropolograve-gic fruit de converses i de l observacioacute in situ li per-met copsar els llocs (la ciutat el barri la casa el espais de treball) a traveacutes de la mira-da dels que lrsquohabiten creen i creuen els espais Mirades que incorpora en els seus estudis

Pascale Legueacute ha incorporat en el seu treball antropologravegic la mirada de lrsquoinfant al voltant de la ciutat Els seus estudis sobre infagravencia i urbanisme po-sen en evidegravencia el discurs do-minant sobre la ciutat gene-ralment elaborat des del moacuten adult Pascale tria treballar amb la infagravencia perquegrave consi-dera el seu punt de vista origi-nal i poc habitual Ha publicat articles i llibres al voltant del tema de lrsquoinfant i la ciutat

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Liane Lefaivre

Eacutes professora i catedragravetica dHistograveria i Teoria de lArqui-tectura de la Universitat dArts Aplicades de Viena Lefaivre ha estat investigant les agraverees de joc durant anys Des del segui-ment de larxiu de parcs urbans que Aldo van Eyck li va donar a conegraveixer abans de la seva mort va crear una exposicioacute sobre parcs infantils i disseny per a la infagravencia al museu Stedelijk drsquoAmsterdam el 2002 Ha escrit nombrosos llibres sobre arqui-tectura parcs infantils i sobre lrsquoobra de Van Eyck

En un dels seus llibres meacutes destacat ha estat Ground-up city Play as a design Tool El llibre planteja un recorre-gut histograveric per les estrategravegies del disseny urbagrave per el joc a la ciutat Una panoragravemica sobre el sentit del joc i drsquoallograve luacutedic en

lart larquitectura i el disseny urbagrave Es fixa particularment en els espais de jocs de la post-guerra realitzats a Amsterdam per Aldo van Eyck Cornelis van Eesteren i Jakoba Mulder Ha estat professora visitant en el MIT i a la Universitat Nacional de Singapur i actualment eacutes investigadora de la Universitat Tegravecnica de Delft Ha impartit classes a universitats drsquoarreu del moacuten Els seus articles han estat publicats a una llarga llista de revistes internacionals

Alfredo Hoyuelos

Eacutes diplomat en Educacioacute In-fantil i doctor Europeu en Filo-sofia i Ciegravencias de lrsquoEducacioacute

Desenvolupa la seves inves-tigacions i documentacions sobre diversos aspectes relaci-onats amb la qualitat i com-petegravencia expressiva dels nens i nenes menors de 6 anys La se-

va tesis doctoral ens convida a entendre lrsquoobra de pedagog ita-liagrave Loris Malaguzzi escrita sota el tiacutetol El pensament i obra de Loris Malaguzzi i la seva reper-cussioacute en la Educacioacute Infantil

Ha publicat diversos llibres i articles sobre temes relacio-nats amb la infagravencia i es for-mador en diversos centres de lrsquoEstat Espanyol alguns paiumlsos drsquoEuropa i Llatinoamegraverica

Treballa com Coordinador dels Tallers drsquoExpresioacute de les Escoles Infantils Municipals de Pamplona i es professor del Departament de Psicologia i Pedagogia de la Universitat Puacuteblica de Navarra Es mem-bre acitu de la Plataforma Ci-cle Educatiu 0-3 anys a Navar-ra de la Plataforma Estatal en defensa del 0-6 i del Consell de Redaccioacute de Navarra de la Re-vista Infancia

Lars Bang Larsen

Va neacuteixer a Silkeborg Dinamar-ca i eacutes Historiador de lArt a la Universitat de Copenhaguen

Estudia en profunditat lrsquoobra de lrsquoactivista Palle Nielsen Aquest va proposar lrsquoany 1968 al Museu drsquoArt Modern drsquoEsto-colm un espai infantil drsquoaven-tures al seu interior

Sota el nom El Model per una societat qualitativa la propos-ta de Nielsen oferia un espai de joc exclusiu per la infagravencia sen-se adults ni educadors

Actualment es curador de lrsquoexposicioacute La societat sense atributs que forma part del projecte El nou Model

Amb aquesta repregraven algunes de les preocupacions de la degrave-cada de 1960 com leducacioacute la militagravencia la planificacioacute urbana experimental linfant com un subjecte histograveric actiu i luacutes criacutetic de la institucioacute artiacutes-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

tica Lexposicioacute tambeacute socupa de la representacioacute de la infagraven-cia en lart i la societat

Susana Corteacutes

Eacutes antropograveloga social de la Universitat de Xile i actual-ment desenvolupa el seu doc-torat a lrsquoInstitut drsquoEducacioacute de la Universitat de Warwick Regne Unit

Lrsquoobservacioacute de les prime-res exploracions del seu fill a lrsquoespai va portar a la Susana a interessar-se per la rela-cioacute entre la infantesa i lrsquoes-pai trobant en lrsquoantropolo-gia de la infagravencia una forma drsquoaproximar-se a lrsquoestudi de la vida quotidiana dels in-fants Ha desenvolupat inves-tigacioacute etnogragravefica a la ciu-tat de Santiago de Xile en el marc del projecte Mobilitat quotidiana i exclusioacute social a santiago Xile Actualment i en el context del seu doc-

torat realitza un estudi et-nogragravefic al Regne Unit sobre diferents formes de mobilitat i interaccioacute involucrades en la vida quotidiana drsquoinfants drsquoun poble drsquoAnglaterra

Claus Jensen

Eacutes pedagog a Dinamarca i Magravester en Antopologia Peda-gogravegica Ha estudiat durant molts anys els espais per a la infagravencia Analitza lrsquoarquitec-tura a traveacutes de lrsquoobservacioacute de lrsquoorganitzacioacute dels espais i de les seves tipologies Tambeacute ha desenvolupat la seva tasca a altres paiumlsos europeus Ha participat diversos anys a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat

Mariacutea Carmen Silveria Barbosa

Professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat Federal do Rio Grande do Sul Porto Alegre Brasil

El 2009 una investigacioacute sobre els curriacuteculums per a lrsquoeducacioacute infantil va ser uti-litzada per la legislacioacute drsquoedu-cacioacute del Brasil

Lrsquoany 2012 realitza una in-vestigacioacute sobre la situacioacute de lrsquoeducacioacute infantil en zona ru-ral que du a terme a partir de dades recollides en 30 muni-cipis brasilers i un quumlestionari per a 1500 Municipis Pertany al MIEBIB Moviment Interfograve-rums dEducacioacute Infantil del Brasil

A Barcelona i a traveacutes drsquouna beca del ministeri drsquoeduca-cioacute del brasil estagrave estudiant la formacioacute de mestres per a les escoles infantils amb la pro-fessora Montserrat Benlloch de la Universitat de Vic Inves-

tigacioacute que du a terme des de la Revista Infagravencia de lrsquoAsso-ciacioacute de Mestres Rosa Sensat de Barcelona i realitzant en-trevistes amb mestres i gestors drsquoeducacioacute

Clagraveudia Hummel

Eacutes artista i curadora de projec-tes de mediacioacute drsquoart Des de lrsquoany 2009 es professora de la Universitat de les Arts de Ber-liacuten especialitzada en el treball artiacutestic amb grups socials Al mateix temps es directora del programa KontextSchule (lrsquoes-cola com a context) de la ma-teixa universitat

Lenfocament dels seus tre-balls projectes i investigaci-ons es troben entre els camps de leducacioacute les arts la so-cietat i les situacions quotidi-anes amb un enfocament en el desenvolupament informal individual i social

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Va dirigir lestiu del 2007 a la documenta(13) de Kassel el programa deducacioacute artiacutestica per a infagravencia i joves sota el tiacute-tol Aushecken (Inventar)

Mara Davoli

Ha estat tallerista a lrsquoes-cola Pablo Neruda de Reggio Emilia durant meacutes de 30 anys Actualment colmiddotlabora amb Reggio Children fent tasques de formacioacute en diferents paiuml-sos del moacuten Participa a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat i a diferents jornades drsquoeduca-cioacute infantil organitzades per la revista Infagravencia de lrsquoAssoci-acioacute de Mestres Rosa Sensat des de lrsquoany 2005

Rosina Malagrida

Eacutes llicenciada en ciegravencies quiacute-miques per la Universitat de Barcelona i Magravester en Comu-nicacioacute cientiacutefica per lrsquoIm-perial College London Estagrave especialitzada en la divulga-cioacute cientiacutefica i en lrsquoorganitza-cioacute drsquoactivitats drsquoeducacioacute no formals principalment en el camp de la recerca biomegravedi-ca Actualment eacutes responsa-ble de comunicacioacute i difusioacute de la ciegravencia a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida IrsiCaixa a Barcelona on coordina el portal europeu educatiu Xplo-reHealthEu i un programa de difusioacute i prevencioacute sobre la Sida Alhora tambeacute participa al projecte europeu Nanopi-nion Pregraveviament va treballar al Parc Cientiacutefic de Barcelona i als Museus de les Ciegravencia de Londres i Barcelona

Ceacutesar Muacutentildeoz

Va neacuteixer a Tetuan (Marroc) on va viure la seva infagravencia i adoles-cegravencia amb el privilegi de poder conviure entre la cultura agraverab i jueva Drsquoaquesta convivegravencia in-corpora elements vitals que meacutes tard transforma en els conceptes bagravesics de la Pedagogia de la Vida Quotidiana que crea investiga i concreta en diversos llibres docu-ments i activitats de formacioacute a nivell Estatal Europeu i Llatinoa-mericagrave

Consultor Internacional dInfagraven-cia Joventut i Participacioacute Ciuda-dana Un apassionat re-pensador lHumanisme de vocacioacute pedagograve-gica des del Magisteri lEducacioacute Social i la Sociologia

Assessor-formador dels equips responsables dels Pressupostos Participatius drsquoInfagravencia Adoles-cencia i Juventud a Sao Paulo For-talesa Sevilla i Trofa (Porto) i de lAssessoria de Participacioacute Prota-goacutenica i Participativa de la Pre-

sidegravencia del Govern de Paraguai (fins lrsquoany 2011 que a ser enderro-cat el president demogravecrata Fer-nando Lugo)

Ponent sobre temes deducacioacute i participacioacute de IAJ en els Fograverums Mundials dEducacioacute de Sao Paulo i Porto Alegre i en el Fograverum Social Mundial de Porto Alegre

Coordinador a Catalunya del Programa Dapnhe de prevencioacute de la violegravencia infantil i juvenil de la Comissioacute Europea Va ser proposat pel Consell dEuropa com a mem-bre del seu equip dExperts en Poliacute-tiques dInfagravencia

Autor entre drsquoaltres de tiacutetols de Pedagogiacutea da Vida Cotidiana e Participaccedilao Cidadaacute editat per lrsquoAjuntament i Universitat de Sao Paulo amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoIns-titut Paulo Freire

Beatriz Goulart

Arquitecte i urbanista desen-volupa investigacions i pro-jectes participatius a espais

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

escolars i urbansEs dedica a la millora de la

qualitat de lrsquoeducacioacute i la vida urbana aproximant lrsquoescola a la ciutat a traveacutes de lrsquoarticu-lacioacute de lrsquoeducacioacute integral i el concepte de ciutat educado-ra on va sorgir la proposta del barri-escola

Actualment eacutes consulto-ra del Ministeri drsquoEducacioacute del Brasil investigadora a la Universitat de Rio de Janeiro i coordinadora del despatx drsquoarquitectura Escenaris pe-dagogravegics de Satildeo Paulo de-senvolupant projectes en di-verses regions brasileres

Straddle3

Eacutes un colmiddotlectiu interdisciplinari que ha desenvolupat diversos treballs sobre temes drsquohabitat-ge espai puacuteblic domini puacuteblic digital i urbanisme participa-tiu En mategraveria drsquohabitatge han construiumlt diverses pro-

postes mitjanccedilant reciclatge i autoconstruccioacute Respecte a lespai puacuteblic han desenvolu-pat diverses estrategravegies des de condicionar espais en desuacutes amb estructures desmunta-bles a transformar elements de rebuig per convertir-los en mobiliari urbagrave passant per la redaccioacute drsquouna guia juriacutedica per a lrsquoactivacioacute drsquoespais La major part dels processos han estat duts a terme en entorns de colmiddotlaboracioacute oberta en quegrave es dissolen els liacutemits entre pro-motors dissenyadors cons-tructors gestors o usuaris dels espais Actualment treballen juntament amb altres grups en el desenvolupament drsquoeines digitals per a la xarxa arqui-tectures colmiddotlectives

LaFundicioacute

El treball de laFundicioacute es situa a la cruiumllla de les pragravectiques

artiacutestiques i culturals i lrsquoedu-cacioacute enteses com a activitats de controvegraversia Actualment la seva principal liacutenia drsquoactu-acioacute es fonamenta en proces-sos colmiddotlaboratius de continu-iumltat amb diferents colmiddotlectius grups drsquoaccioacute i institucions Des de 2013 laFundicioacute dispo-sa drsquoun espai fiacutesic al barri de Bellvitge (lrsquoHospitalet) que proposa una oportunitat on experimentar amb formes col-lectives horitzontals i trans-frontereres per construir i po-sar en circulacioacute la cultura i el coneixement entesos com a recursos drsquouacutes comuacute

LaFundicioacute eacutes una coopera-tiva un mitjagrave per regularitzar la nostra situacioacute com treba-lladors dins lrsquoesfera cultural Una forma horitzontal drsquoor-ganitzacioacute sensible al retorn social del nostre treball que ens permet posar en marxa processos colmiddotlectius de cons-truccioacute de coneixement i que potenciiumln el beacute de tots els indi-vidus implicats

Pau Faus

Arquitecte i artista visual Ex-plorador de la quotidianitat urbana i de les pragravectiques au-togravenomes i contestatagraveries dins la ciutat contemporagravenia Amb els seus projectes proposa me-canismes de representacioacute io interaccioacute que facin aflorar els conflictes i les particulari-tats intransferibles del lloc on es troba La majoria dels seus treballs soacuten obres realitzades in sitursquo en colmiddotlaboracioacute amb agents locals i altres professio-nals del moacuten de lrsquoarquitectura la fotografia lrsquoantropologia o les arts visuals i escegraveniques

Ha estat professor de la Universitat drsquoArquitectura del Vallegraves i ha format part del colmiddotlectiu interdisciplinar drsquoex-ploracioacute urbana observatori nogravemada-stalkerrsquo Ha impartit tallers desenvolupat projectes i exposat la seva obra a diver-sos centres drsquoart contemporani locals i de lrsquoestranger

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Pedro Pineda

Estudia disseny i tecnologia a Londres i ara viu a Berliacuten on desenvolupa els seus propis projectes comissionats dis-senya experiegravencies i promou xarxes socials

Pedro dinamitza Makerlabs impulsa la creacioacute de festes i intervencions puacutebliquesdo-nant especial importagravencia al proceacutes que lrsquousuari estagrave vivint

El MakerLab eacutes un entorn daprenentatge nogravemada una incubadora de proces-sos oberta a tots i sempre en desenvolupament Un movi-ment ampli cap a la produc-cioacute intelmiddotligent i colmiddotlabora-tiva La naturalesa modular del MakerLab li permet adap-tar-se al seu entorn local i els seus recursos Els instruments i processos soacuten flexibles i fagravecils per aprendre i dominar-los Tot el que genera estagrave obert a nous participants habilitats i procediments

Clara Nubiola

Dissenyadora gragravefica Magravester en Antropologia Social i Urba-na i Postgrau en Arquitectura del Territori actualment eacutes res-ponsable del projecte Els buits urbans treball que combina amb encagraverrecs drsquoilmiddotlustracioacute

Utilitzant principalment el dibuix i sense deixar de banda altres eines com lrsquoescriptura i la fotografia Clara Nubiola explora el territori urbagrave i rural i ho relata a traveacutes drsquouna visioacute criacutetica diaris de ruta postals domegravestiques reflexions urba-nes i escenes de ciutat

Ha realitzat tallers drsquoilmiddotlus-tracioacute i derives exposicions i convocatograveries a la xarxa re-lacionades amb espai puacuteblic i participacioacute ciutadana Ha colmiddotlaborat amb diverses uni-versitats donant conferegravencies i tallers sobre paisatge territori derives i ilmiddotlustracioacute

Ha participat en diverses exposicions colmiddotlectives i eacutes

autora del llibre La guiacutea de les rutes incertesrsquo Barcelona edi-torial BsideBooks (2011)

Urbanitas BerlinndashBarcelona

Urbanitas Berlin-Barcelona eacutes una gegravencia de projectes per el desenvolupament de la ciu-tat amb seu a les dues ciutats Fundada lrsquoany 2006 per Maria Muntildeoz Duyos investigadora i productora cultural i Florian Sc-hmidt sociograveleg urbagrave

Urbanitas enteacuten el treball amb lrsquourbanisme des drsquouna perspectiva holiacutestica com una suma de processos de co-operacioacute de diagraveleg i transfe-regravencies entre coneixements i formes de fer

La seva pragravectica es troba en la transicioacute drsquoescales i agravem-bits entre el context urbagrave i lrsquoarquitectura entre els pos-sibles puacuteblics i la produccioacute cultural entre lrsquoespai urbagrave i

els seus practicants Per aixograve dissenyen conceptes urbans integrals impulsen iniciatives culturals i moderen proces-sos de diagraveleg Creant diferents formats de comunicacioacute drsquoin-vestigacioacute i creacioacute comparti-da de participacioacute

Els megravetodes drsquoinvestigacioacute propis de les ciegravencies socials i els llenguatges de les pragravec-tiques artiacutestiques i culturals conviuen de forma orgagravenica en lrsquoanagravelisis i pragravectica drsquoUrbanitas

Urbanitas colmiddotlabora amb un ampli ventall de professionals creant una xarxa continuada de colmiddotlaboradors que formen part dels seus projectes lrsquoad-ministracioacute puacuteblica fundaci-ons universitats i professionals independents associacions colmiddotlectius i societat civil

Recreant cruiumllles

Recreant cruiumllles eacutes un projecte colmiddotlectiu que treballa per lrsquoalli-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

berament de lrsquoespai del solar de germanetes mentre segueixi sense desenvolupar-se el plane-jament urbaniacutestic de barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al barri soacuten un malbara-tament de recursos i que ha de ser el mateix barri qui els apro-fiti i els gestioni Per a dur a terme aquestes reivindicacions el grup fa una crida a la partici-pacioacute de veiumlns veiumlnes i associa-cions del barri per elaborar un projecte drsquoautogestioacute de lrsquoespai i portar-lo a terme

Id Idensitat

Eacutes un projecte drsquoart que ex-perimenta formes drsquoincidir en el territori en les seves dimen-sions espaial temporal i soci-al mitjanccedilant propostes crea-tives Des del seu inici el 1999 ha anat evolucionant fins es-devenir un sistema complex que incorpora altres projectes

accions o intervencions im-pulsa processos configura ex-posicions edita publicacions Reuneix un conglomerat drsquoes-trategravegies creatives per dur a terme una activitat o un con-junt drsquoactivitats

Amb lrsquoexpressioacute experimen-tar amb el lloc per a transfor-mar les pragravectiques artiacutestiques i experimentar amb les pragravecti-ques artiacutestiques per a transfor-mar el lloc vol fer evident la funcioacute activa que teacute lrsquoart en el context social Idensitat ha col-laborat amb nombrosos artis-tes i creadors de diversos agravem-bits posant-los en relacioacute amb persones o colmiddotlectius que tre-ballen en els contextos locals

Les Salonniegraveres

Soacuten un colmiddotlectiu artiacutestic in-disciplinar format per Laura Cardona Ester G Meciacuteas Cegrave-lia Prats Meritxell Romanos i Marta Xibilleacute que des de 2006

desenvolupen projectes artiacutes-tics i educatius A partir del seu cos i lrsquoactitud creen es-cenaris desinhibits en els que interactuen amb el puacuteblic per a provocar i quumlestionar amb petites disrupcions en el dia a dia comportaments i pensa-ments preestablerts relacio-nats amb la identitat personal i colmiddotlectiva entesa des del seu caragravecter performatiu

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

INsCRIPCIoacuteDel 16 de maig al 15 de juny

a wwwrosasensatorg

INFoinfourbanitaseu

EmPl ACcedilAmENTCosmoCaixa

c Isaac Newton 26 Bcn

TARIFEs80euro

subscriptors 72 eurosocis 64 euro

El preu inclou esmorzar i dinar del dia 6

Lrsquoobjectiu de la jornada eacutes pensar la ciutat en relacioacute a la cultura de la infagravencia La ciu-tat com un espai social ma-terial i cultural

Convidar a professionals de lrsquoarquitectura el disseny urbagrave la pedagogia lrsquoart i les ciegraven-cies socials a repensar els es-pais de la infagravencia

Una oportunitat per posar en circulacioacute formes drsquoenten-dre la nostra pragravectica profes-sional en relacioacute amb la in-fagravencia buscar noves foacutermules drsquoactuacioacute i de colmiddotlaboracioacute entre experts i professionals institucions i comunitats edu-catives entre professionals i els mateixos infants

La ciutat eacutes per a la infagravencia una suma drsquoespais formals i no formals que configuren i pos-sibiliten la seva relacioacute amb el moacuten la trobada amb lrsquoaltre per on circulen els seus temps per el descobriment lrsquoapre-nentatge el joc la cultura

La importagravencia de la relacioacute de la infagravencia amb la espacia-litat radica en quegrave la infagravencia es construeix de maneres di-ferents en temps i espais di-versos Es des de lrsquoaccegraves i en la circulacioacute per diferents formes i tipus drsquoespais des drsquoon la infagraven-

cia fa i desfagrave la seva identitat Lrsquoaccegraves a lrsquoespai puacuteblic de

les ciutats el carrer el barri els espais de joc permet a la infagravencia experimentar la natu-ralesa de les relacions efiacuteme-res perograve significatives el sentit de la comunitat i la collecti-vitat Des de lrsquoaccegraves als espais drsquoaprenentatge i per a la cul-tura la infagravencia participa de la vida social de les ciutats

La ciutat eacutes lrsquoexpressioacute tambeacute de nous paradigmes i valors la cultura participativa el valor de la creativitat i dels processo ar-tiacutestics en lrsquoapranentatge la im-portagravencia de lrsquoexperiegravencia drsquoun temps lliure de qualitat Un ciu-tat que es perfila cada cop meacutes porosa on es difumina la sepa-racioacute entre espais i temps per a lrsquoaprenentatge lrsquooci la cultura entenent-se com espais inter-dependents en diagraveleg constant

Famiacutelies professionals de diferents agravembits comunitats educatives i culturals es re-coneixen en la necessitat de repensar els espais de la infagraven-cia Espais on la infagravencia pugui desenvolupar la seva activitat des de la complexitat que ella proposa des del seu sentit per desenvolupar i construir els seus propis territoris

PREsENTACIoacuteInfagravencia i espai puacuteblic vol con-vidar-nos a pensar en com potenciar la presegravencia de la infagravencia en la vida social de la ciutats

ndash com exercitar una mirada que ens reveli la complexitat de les seves accions

ndash com aproximar-nos a les formes que la infagravencia teacute de construir la seves relacions amb lrsquoentorn

ndash quegrave ens revela la seva per-formativitat les seves for-mes de fer

ndash amb quina sensibilitat pro-jectar dissenyar pensar i compartir espais des de i amb la infagravencia

ndash quines colmiddotlaboracions quins processos i dinagravemiques poden recolzar i acompanyar la cul-tura de la infagravencia a la ciutat

PREsENTACIoacute

PRo gR AmADIssABTE 6 DE JUlIol

845h Arribada

900h Benvinguda Irene Balaguer Associacioacute de Mestres Rosa Sensat Maria Muntildeoz Duyos Urbanitas BerlinndashBarcelona

915h ndash 1100h TRES MIRADES

Agravembits i territoris de la in-fagravencia pre-posicions pre-fi-guracions prendashsentits amb Clara Eslava

La idea drsquoeducacioacute com a renovacioacuten del moacuten amb Nancy Vansieleghem

La infagravencia la ciutat oblida-da del segle XXI amb Pascale Legueacute

1100hndash1130h Pausa cafegrave

1130hndash1330h TAULES RoDoNES SIMULTAgraveNIES

Taula 1 Escenaris habitats per la infagravencia

El nen la ciutat i el poder del joc o el principi PIP amb Liane Lefaivre

Formes poegravetiques drsquohabitar i observar els espais de la infagraven-cia amb Alfredo Hoyuelos

La proposta de Palle Nielsen

un espai infantil drsquoaventures al interior drsquoun museu amb Lars Bang Larsen

Taula 2 Formes drsquoapropiacioacute de lrsquoespai puacuteblic

Mobilitats pragravectiques i expe-riegravencies de moviment en la vida quotidiana dels infants amb Susana Corteacutes Morales

La placcedila espai de trobada amb Claus Jensen

La infagravencia i la ciutat amb Pascale Legueacute

Infagravencia ciutat i imatge amb Maria Carmen Silveira Barbosa

Taula 3 Pedagogia i pragravectiques artiacutestiques

El programa per infants i jo-ves Aushecken a la documen-ta(13) de Kassel am Claudia Hummel

Filosofia amb nens de Cam-bodja com un exercici de Pa-rrhesia amb Nancy Vansiele-ghem

El rol de lrsquoart a lrsquoescola i la vinculacioacute amb lrsquoespai puacuteblic amb Mara Davoli

Apropar la recerca a la in-fagravencia amb Rosina Malagrida Taula 4 Processos participatius

La participacioacute imprescindi-ble de la infagravencia en la creacioacute

PRo gR AmAdrsquoALLograve NoU amb Ceacutesar Muntildeoz

Escenaris Pedagogravegics amb Bia Goulart

SK8+U disseny participatiu per un espai de joc entre in-fagravencia administracioacute i profes-sionals amb David Juarez de Straddle3

open Roullote 45 una in-fraestructura drsquoaconteixement per una escola que explota amb Mariloacute Fernaacutendez i Fran-cisco Rubio de LaFundicioacute

Factoria Piedra Buena amb Les Salonniegraveres Pau Faus i a77

1330h ndash 1430h Pausa per dinar

1430h ndash 1700h TALLERS SIMULTAgraveNIS

Taller 1 Disseny per a la infagraven-cia Dinamitza Pedro Pineda MakerndashLab BarcelonandashBerlin

Taller 2 Deriva Urbana el joc com a eina drsquoapropiacioacute de lrsquoespai puacuteblic Dinamitza Clara Nubiola i Pau Faus

Taller 3 Lrsquoescola com a con-text Generacioacute drsquoidees per re-pensar lrsquoescola des de les pragravec-tiques artiacutestiques Dinamitza Urbanitas BerlinndashBarcelona

Taller 4 Projecte Germanetes a

lrsquoEixample Generacioacute drsquoidees per la creacioacute drsquoestrategravegies per activar la participacioacute de la infagravencia Dinamitza Repen-sant Cruiumllles i ID IDENSITAT

Taller 5 Bellvitge antimodulor Visita al barri i trobada amb infants Dinamitza LaFundicioacute

Taller 6 Presentacioacute i orga-nitzacioacute de la proposta per la intervencioacute a lrsquoespai puacuteblic del diumenge a La Placcedila Nova de Ciutat Vella Dinamitza Magravester de Disseny i produccioacute drsquoespais UPCndashCCCB

1730h ndash 1900h Conclusions dels tallers i Conclusions finals

DIUmENgE 7 DE JUlIol

1100h ndash 1300hIntervencioacute a lrsquoespai puacuteblic ocupant la placcedila Nova de Ciutat Vella Accioacute dirigida pels estudiants del Magravester Disseny i produccioacute drsquoespais de la UPCndashCCCB Visita a lrsquoex-posicioacute dels projectes de final de Magravester al Colmiddotlegi drsquoArqui-tectes de Catalunya

per llegir meacutes sobre les activitats feu click sobre elles

TREs mIR ADEsUn recorregut transversal per espais conceptuals i concrets de la infagravencia Formes de desenvolupar el seu espai primigeni lrsquoeducacioacute entesa com a una forma de construccioacute drsquoun espai propi la relacioacute de la infagravencia amb lrsquoespai material i sensible de la ciutat

Agravembits i territoris de la infagravencia pre-posicions pre-figura-cions pre-sentits amb Clara Eslava arquitecte professora drsquoEstegravetica i Histograveria del Disseny Industrial a la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid

La idea drsquoeducacioacute com a renovacioacute del moacuten amb Nancy Vansieleghem directora drsquoEducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts LUCA Gent Begravelgica

La infagravencia la ciutat oblidada del segle XXI amb Pascale Legueacute doctora en Antropologia i Urbanista Museu Nacional drsquoHistograveria Natural de Paris

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAUlEs RoD oNEsTaula 1 Escenaris habitats per la infagravenciaUna mirada transversal des del factor material i ambiental en la produccioacute i disseny drsquoespais Quegrave podem rescatar de la his-tograveria del disseny quan el joc srsquoentenia com un fenogravemen urbagrave Com aproximar-nos a la produccioacute drsquoespais des de la observa-cioacute de les dinagravemiques de la infagravencia Quegrave hi ha en la proposta de Palle Nielsen un espai de joc exclusiu per infants a lrsquointerior dun museu

El nen la ciutat i el poder del joc o el principi PIP amb Liane Lefaivre teograverica de lrsquoarquitectura professora de Histograveria i Teoria a la Universitat drsquoArts Aplicades de Viena

Formes poegravetiques drsquohabitar i observar els espais de la infagraven-cia amb Alfredo Hoyuelos doctor Europeu en Filosofia i Ciegraven-cies de lrsquoEducacioacute

La proposta de Palle Nielsen un espai infantil drsquoaventures al interior drsquoun museu amb Lars Bang Larsen Historiador de lrsquoArt a la Universitat de Copenhagen

Taula 2 Formes drsquoapropiacioacute de lrsquoespai puacuteblicCom apareix la infagravencia a lrsquoespai urbagrave de les ciutats Quegrave ens diuen les seves formes de circular de relacionar-se amb lrsquoen-torn jocs informals i espontagravenis Com construeixen urbanitat i sociabilitat les formes de fer de la infagravencia

Mobilitats pragravectiques i experiegravencies de moviment en la vida quotidiana dels infants amb Susana Corteacutes Morales doctoranda a lrsquoInstitut drsquoEducacioacute de la Universitat de Warwick Regne Unit

La placcedila espai de trobada amb Claus Jensen pedagog Aarhus Dinamarca

La infagravencia i la ciutat amb Pascale Legueacute doctora en Antropo-logia i Urbanista Museu Nacional de Histograveria Natural de Paris

Infagravencia ciutat i imatge amb Maria Carmen Silveira Bar-bosa professora de Pedagogia a la Universitat Federal de Rio Grande do Sul Brasil

Taula 3 Pedagogia i pragravectiques artiacutestiquesCom poden les pragravectiques artiacutestiques establir nous vincles entre la infagravencia i el seu entorn el seu context o els seus espais drsquoapre-nentatge i coneixement Com impulsar nous formats noves for-mes de mediacioacute i produccioacute de continguts des de la infagravencia

El programa per infants i joves Aushecken a la documen-ta(13) de Kassel amb Claudia Hummel artista i professora de la Universitat de les Arts de Berlin

Filosofia amb nens de Cambodja com un exercici de Parrhe-sia amb Nancy Vansieleghem directora drsquoEducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts LUCA Gent Begravelgica

El rol de lrsquoart a lrsquoescola i la vinculacioacute amb lrsquoespai puacuteblic amb Mara Davoli tallerista a lrsquoescola Pablo Neruda de Reggio Emilia

Apropar la recerca a la infagravencia amb Rosina Malagrida cap de co-municacioacute a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida a lrsquoIrsiCaixa Barcelona

Taula 4 Processos participatiusApunts sobre formes de colmiddotlaboracioacute en el disseny drsquoespais Quina transcendegravencia tenen aquests processos de creacioacute com-partida en la transformacioacute dels espais en la creacioacute drsquouna so-ciabilitat una colmiddotlectivitat per a la infagravencia

La participacioacute imprescindible de la infagravencia en la creacioacute drsquoALLograve NoU amb Ceacutesar Muntildeoz consultor Internacional drsquoInfagraven-cia Juventut i Participacioacute Ciutadana Barcelona

Escenaris Pedagogravegics amb Bia Goulart arquitecta Sao PauloSK8+U disseny participatiu per un espai de joc amb David

Juarez Straddle3 open Roullote 45 una infraestructura drsquoaconteixement per

una escola que explota amb Mariloacute Fernaacutendez i Francisco Rubio de LaFundicioacute Barcelona

Factoria Piedra Buena amb Les Salonniegraveres Pau Faus i a77 Barcelona ndash Buenos Aires

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAUlEs RoD oNEs TAllERsSon espais per pensar i posar en circulacioacute idees i solucions possi-bles a escenaris concrets de Barcelona Des de dinagravemiques crea-tives i des del coneixement compartit dels participants

Taller 1 Disseny per a la infagravencia Dinamitza Pedro Pineda MakerLAb Barcelona-Barlin

Des de la presentacioacute descenaris concrets de la ciutat volem generar visions esquemes formes efiacutemeres que facilitin i pos-sibilitin la presegravencia de la infagravencia als espais puacuteblics que poten-ciiumln la relacioacute de els espais escolars amb els espais de la ciutat la vinculacioacute dels centre dart amb el carrer i amb lescola

Mostrarem diversos treballs prototips ja realitzats a diferents ciutats i generarem idees sobre com des del disseny des de la creacioacute duna forma senzilla perograve subtil es poden connectar es-pais reactivar-los reinterpretarlos tambeacute tenint a la infagravencia com a teloacute de fons

Taller 2 Deriva Urbana El joc com a eina dapropiacioacute de lespai Dinamitza Clara Nubiola i Pau Faus

Les creixents mesures de seguretat vinculades a tot allograve que en-volta a la infagravencia i laugment de regularitzacioacute en luacutes de lespai puacuteblic limiten considerablement la realitzacioacute despais de joc a ciutats com Barcelona Malgrat tot aquestes restriccions luacutedi-ques soacuten sovint ignorades i molts espais puacuteblics destinats a altres usos (o a cap) soacuten ragravepidament transformats en camps de fut-bol pistes de ball o skateparks entre molts altres exemples En aquest taller reflexionarem sobre aquest tipus dapropiacions (i reinterpretacions) de lespai puacuteblic Mostrarem diversos treballs realitzats al respecte i visitarem algun entorn proper de ciutat per imaginar colmiddotlectiva i lliurement les seves potencialitats luacutediques

TAllERsTaller 3 Lescola com a context Generacioacute didees per repensar lescola des de les pragravectiques artiacutestiques Dinamitza Ubanitas Berlin-Barcelona

Claudia Hummel professora del Magravester Kunst im Kontext de la Universitat de les Arts de Berlin (UDK) presentaragrave el programa de formacioacute per artistes i educadors KontextSchule

KontextSchule es una iniciativa impulsada per lAssociacioacute de Kunst im Kontext (Art i context) Un programa de formacioacute que ofereix una segraverie destrategravegies i tagravectiques per conjuntament educadors i artistes desenvolupar projectes artiacutestics en el marc escolar per pensar lescola en relacioacute als seus contextos

Lobjectiu del taller es conegraveixer de la magrave de la Claudia Hum-mel el programa i lexperiegravencia berlinesa Contrastar i exposar experiegravencies similars que sapliquen al nostre context Generar idees per imaginar estrategravegies semblants i pensar en el sentit dun programa com KontextSchule dins lrsquooferta formativa Pen-sar en possibles canals per impulsar-lo

Taller 4 Projecte Germanetes al barri de lEixample Generacioacute didees per activar la participacioacute de la infagravencia Dinamitza Recreant Cruiumllles i IDIDENSITAT

El colmiddotlectiu Recreant Cruiumllles treballa per a lalliberament de lespai del solar de Germanetes mentre segueixi sense desen-volupar-se el planejament urbaniacutestic de Barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al ba-rri soacuten un malbaratament de recursos i que ha de ser el ma-teix barri qui els aprofiti i els gestioni Per a dur a terme aques-tes reivindicacions el grup fa una crida a la participacioacute de veiumlns veiumlnes i associacions del barri per a elaborar un projecte dautogestioacute de lespai i fer-lo

El taller teacute com objectiu pensar la possibles formes de partici-pacioacute de la infagravencia en aquest escenari concret de Barcelona

Taller 5 Bellvitge antimodulor Visita al barri i trobada amb els infants Dinamitza LaFundicioacute

Bellvitge eacutes un barri de LHospitalet situat a lagraverea metropolitana de Barcelona i construiumlt als anys 60 per acollir lonada migratograveria daquells anys amb un urbanisme caracteriacutestic de les ciutats dormitori La lluita dels veiumlns i veiumlnes pels serveis i espais puacuteblics lha transformat en un entorn habitable

Des de fa uns mesos LaFundicioacute ha estat generant converses amb els infants del barri per tal dexplorar mirar i analitzar el terri-tori des dels sabers les tagravectiques i estrategravegies amb que lhabiten

Lobjectiu del taller eacutes visitar el barri de Bellvitge per conegraveixer el testimoni dels infants i establir un diagraveleg in situ sobre el context i lespai puacuteblic amb els propis nens i nenes

Taller 6 Presentacioacute de les propostes generades pels alumnes del Magravester de Disseny i produccioacute despais del CCCB i la UPCDinamitza els estudiants del Magravester

Lobjectiu del taller eacutes conegraveixer els projectes elaborats pels alum-nes del Magravester i en concret laccioacute que han pensat realitzar el diumenge al matiacute per lapropiacioacute de lespai a la Placcedila Nova de Ciutat Vella La idea es convidar als participants del taller a for-mar part en el desplegament de laccioacute del diumenge compar-tint tot el proceacutes de realitzacioacute i implantacioacute de laccioacute

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAllERs

Clara Eslava

Clara Eslava eacutes arquitecta i investigadora al voltant de lexperiegravencia de lespai en la infagravencia els vincles entre ar-quitectura i pedagogia o els espais de joc com camp dex-perimentacioacute Ha publicat a diverses revistes pedagogravegiques darquitectura i destegravetica

Eacutes coordinadora i coautora del llibre Territoris de la in-fagravencia Diagravelegs entre pedago-gia i arquitectura llibre amb mencioacute especial del Ministeri dEducacioacute i Cultura dEspa-nya al millor llibre educatiu de lany 2006

Desenvolupa la seva tesi doctoral titulada Agravembits pri-migenis Lempremta de la infagravencia en limpuls creatiu dirigida per larquitecte i artis-ta Juan Navarro Baldeweg a ETSAM- UPM Madrid

Actualment eacutes professora drsquoEstegravetica i Histograveria del dis-

seny industrial a la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid Colmiddotlabora de manera habitual amb la Universitat de Navarra i la Universitat Complutense de Madrid Crea lrsquoestudi Eslava i Tejada Arquitectes lrsquoany 2004

Nancy Vansieleghem

Eacutes des de lrsquoany 2012 directora drsquoeducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts Luca ndash Campus Saint-Lucas Vi-sual Arts a Gent Begravelgica

Des de llavors estagrave afilia-da al Departament drsquoeduca-cioacute i societat a la Universitat Catogravelica de Lovaina Abans va treballar com assistent de post-doctorat al Departament de fundacions drsquoeducacioacute de UGent El 2006 va obtenir el seu doctorat El diagraveleg com experiegravencia liacutemit Una anagravelisi de la filosofia amb nens com a projecte educatiu sota la di-reccioacute de Marc Spoelders i Jan Masschelein

Juntament amb David Ken-nedy va editar el llibre Filo-sofia en transicioacute Problemes i perspectives Ha publicat diversos articles sobre el di-agraveleg la filosofia la infagravencia lrsquoexperimentacioacute i el cinema Eacutes coautora del documental Dis-order ndash conversations with children on ADHD

En lrsquoactualitat el seu interegraves de recerca inclou els moments de transicioacute com a prototip dels nous enfocaments educa-tius en lrsquoeducacioacute artiacutestica

Pascale Legueacute

Eacutes doctora en antropologia (EHESS) urbanista consultora i investigadora al Museu Na-cional drsquoHistograveria Natural de Paris

Els principals temes de les seves reflexions soacuten lrsquourbagrave i el litoral

Els estudis en els quals par-ticipa tenen com a perspecti-

va la resolucioacute de problemes socials perograve tambeacute la renova-cioacute l organitzacioacute i la creacioacute de nous llocs de vida La di-mensioacute mediambiental creua el conjunt de la seva recerca

Lrsquoenfocament antropolograve-gic fruit de converses i de l observacioacute in situ li per-met copsar els llocs (la ciutat el barri la casa el espais de treball) a traveacutes de la mira-da dels que lrsquohabiten creen i creuen els espais Mirades que incorpora en els seus estudis

Pascale Legueacute ha incorporat en el seu treball antropologravegic la mirada de lrsquoinfant al voltant de la ciutat Els seus estudis sobre infagravencia i urbanisme po-sen en evidegravencia el discurs do-minant sobre la ciutat gene-ralment elaborat des del moacuten adult Pascale tria treballar amb la infagravencia perquegrave consi-dera el seu punt de vista origi-nal i poc habitual Ha publicat articles i llibres al voltant del tema de lrsquoinfant i la ciutat

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Liane Lefaivre

Eacutes professora i catedragravetica dHistograveria i Teoria de lArqui-tectura de la Universitat dArts Aplicades de Viena Lefaivre ha estat investigant les agraverees de joc durant anys Des del segui-ment de larxiu de parcs urbans que Aldo van Eyck li va donar a conegraveixer abans de la seva mort va crear una exposicioacute sobre parcs infantils i disseny per a la infagravencia al museu Stedelijk drsquoAmsterdam el 2002 Ha escrit nombrosos llibres sobre arqui-tectura parcs infantils i sobre lrsquoobra de Van Eyck

En un dels seus llibres meacutes destacat ha estat Ground-up city Play as a design Tool El llibre planteja un recorre-gut histograveric per les estrategravegies del disseny urbagrave per el joc a la ciutat Una panoragravemica sobre el sentit del joc i drsquoallograve luacutedic en

lart larquitectura i el disseny urbagrave Es fixa particularment en els espais de jocs de la post-guerra realitzats a Amsterdam per Aldo van Eyck Cornelis van Eesteren i Jakoba Mulder Ha estat professora visitant en el MIT i a la Universitat Nacional de Singapur i actualment eacutes investigadora de la Universitat Tegravecnica de Delft Ha impartit classes a universitats drsquoarreu del moacuten Els seus articles han estat publicats a una llarga llista de revistes internacionals

Alfredo Hoyuelos

Eacutes diplomat en Educacioacute In-fantil i doctor Europeu en Filo-sofia i Ciegravencias de lrsquoEducacioacute

Desenvolupa la seves inves-tigacions i documentacions sobre diversos aspectes relaci-onats amb la qualitat i com-petegravencia expressiva dels nens i nenes menors de 6 anys La se-

va tesis doctoral ens convida a entendre lrsquoobra de pedagog ita-liagrave Loris Malaguzzi escrita sota el tiacutetol El pensament i obra de Loris Malaguzzi i la seva reper-cussioacute en la Educacioacute Infantil

Ha publicat diversos llibres i articles sobre temes relacio-nats amb la infagravencia i es for-mador en diversos centres de lrsquoEstat Espanyol alguns paiumlsos drsquoEuropa i Llatinoamegraverica

Treballa com Coordinador dels Tallers drsquoExpresioacute de les Escoles Infantils Municipals de Pamplona i es professor del Departament de Psicologia i Pedagogia de la Universitat Puacuteblica de Navarra Es mem-bre acitu de la Plataforma Ci-cle Educatiu 0-3 anys a Navar-ra de la Plataforma Estatal en defensa del 0-6 i del Consell de Redaccioacute de Navarra de la Re-vista Infancia

Lars Bang Larsen

Va neacuteixer a Silkeborg Dinamar-ca i eacutes Historiador de lArt a la Universitat de Copenhaguen

Estudia en profunditat lrsquoobra de lrsquoactivista Palle Nielsen Aquest va proposar lrsquoany 1968 al Museu drsquoArt Modern drsquoEsto-colm un espai infantil drsquoaven-tures al seu interior

Sota el nom El Model per una societat qualitativa la propos-ta de Nielsen oferia un espai de joc exclusiu per la infagravencia sen-se adults ni educadors

Actualment es curador de lrsquoexposicioacute La societat sense atributs que forma part del projecte El nou Model

Amb aquesta repregraven algunes de les preocupacions de la degrave-cada de 1960 com leducacioacute la militagravencia la planificacioacute urbana experimental linfant com un subjecte histograveric actiu i luacutes criacutetic de la institucioacute artiacutes-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

tica Lexposicioacute tambeacute socupa de la representacioacute de la infagraven-cia en lart i la societat

Susana Corteacutes

Eacutes antropograveloga social de la Universitat de Xile i actual-ment desenvolupa el seu doc-torat a lrsquoInstitut drsquoEducacioacute de la Universitat de Warwick Regne Unit

Lrsquoobservacioacute de les prime-res exploracions del seu fill a lrsquoespai va portar a la Susana a interessar-se per la rela-cioacute entre la infantesa i lrsquoes-pai trobant en lrsquoantropolo-gia de la infagravencia una forma drsquoaproximar-se a lrsquoestudi de la vida quotidiana dels in-fants Ha desenvolupat inves-tigacioacute etnogragravefica a la ciu-tat de Santiago de Xile en el marc del projecte Mobilitat quotidiana i exclusioacute social a santiago Xile Actualment i en el context del seu doc-

torat realitza un estudi et-nogragravefic al Regne Unit sobre diferents formes de mobilitat i interaccioacute involucrades en la vida quotidiana drsquoinfants drsquoun poble drsquoAnglaterra

Claus Jensen

Eacutes pedagog a Dinamarca i Magravester en Antopologia Peda-gogravegica Ha estudiat durant molts anys els espais per a la infagravencia Analitza lrsquoarquitec-tura a traveacutes de lrsquoobservacioacute de lrsquoorganitzacioacute dels espais i de les seves tipologies Tambeacute ha desenvolupat la seva tasca a altres paiumlsos europeus Ha participat diversos anys a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat

Mariacutea Carmen Silveria Barbosa

Professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat Federal do Rio Grande do Sul Porto Alegre Brasil

El 2009 una investigacioacute sobre els curriacuteculums per a lrsquoeducacioacute infantil va ser uti-litzada per la legislacioacute drsquoedu-cacioacute del Brasil

Lrsquoany 2012 realitza una in-vestigacioacute sobre la situacioacute de lrsquoeducacioacute infantil en zona ru-ral que du a terme a partir de dades recollides en 30 muni-cipis brasilers i un quumlestionari per a 1500 Municipis Pertany al MIEBIB Moviment Interfograve-rums dEducacioacute Infantil del Brasil

A Barcelona i a traveacutes drsquouna beca del ministeri drsquoeduca-cioacute del brasil estagrave estudiant la formacioacute de mestres per a les escoles infantils amb la pro-fessora Montserrat Benlloch de la Universitat de Vic Inves-

tigacioacute que du a terme des de la Revista Infagravencia de lrsquoAsso-ciacioacute de Mestres Rosa Sensat de Barcelona i realitzant en-trevistes amb mestres i gestors drsquoeducacioacute

Clagraveudia Hummel

Eacutes artista i curadora de projec-tes de mediacioacute drsquoart Des de lrsquoany 2009 es professora de la Universitat de les Arts de Ber-liacuten especialitzada en el treball artiacutestic amb grups socials Al mateix temps es directora del programa KontextSchule (lrsquoes-cola com a context) de la ma-teixa universitat

Lenfocament dels seus tre-balls projectes i investigaci-ons es troben entre els camps de leducacioacute les arts la so-cietat i les situacions quotidi-anes amb un enfocament en el desenvolupament informal individual i social

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Va dirigir lestiu del 2007 a la documenta(13) de Kassel el programa deducacioacute artiacutestica per a infagravencia i joves sota el tiacute-tol Aushecken (Inventar)

Mara Davoli

Ha estat tallerista a lrsquoes-cola Pablo Neruda de Reggio Emilia durant meacutes de 30 anys Actualment colmiddotlabora amb Reggio Children fent tasques de formacioacute en diferents paiuml-sos del moacuten Participa a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat i a diferents jornades drsquoeduca-cioacute infantil organitzades per la revista Infagravencia de lrsquoAssoci-acioacute de Mestres Rosa Sensat des de lrsquoany 2005

Rosina Malagrida

Eacutes llicenciada en ciegravencies quiacute-miques per la Universitat de Barcelona i Magravester en Comu-nicacioacute cientiacutefica per lrsquoIm-perial College London Estagrave especialitzada en la divulga-cioacute cientiacutefica i en lrsquoorganitza-cioacute drsquoactivitats drsquoeducacioacute no formals principalment en el camp de la recerca biomegravedi-ca Actualment eacutes responsa-ble de comunicacioacute i difusioacute de la ciegravencia a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida IrsiCaixa a Barcelona on coordina el portal europeu educatiu Xplo-reHealthEu i un programa de difusioacute i prevencioacute sobre la Sida Alhora tambeacute participa al projecte europeu Nanopi-nion Pregraveviament va treballar al Parc Cientiacutefic de Barcelona i als Museus de les Ciegravencia de Londres i Barcelona

Ceacutesar Muacutentildeoz

Va neacuteixer a Tetuan (Marroc) on va viure la seva infagravencia i adoles-cegravencia amb el privilegi de poder conviure entre la cultura agraverab i jueva Drsquoaquesta convivegravencia in-corpora elements vitals que meacutes tard transforma en els conceptes bagravesics de la Pedagogia de la Vida Quotidiana que crea investiga i concreta en diversos llibres docu-ments i activitats de formacioacute a nivell Estatal Europeu i Llatinoa-mericagrave

Consultor Internacional dInfagraven-cia Joventut i Participacioacute Ciuda-dana Un apassionat re-pensador lHumanisme de vocacioacute pedagograve-gica des del Magisteri lEducacioacute Social i la Sociologia

Assessor-formador dels equips responsables dels Pressupostos Participatius drsquoInfagravencia Adoles-cencia i Juventud a Sao Paulo For-talesa Sevilla i Trofa (Porto) i de lAssessoria de Participacioacute Prota-goacutenica i Participativa de la Pre-

sidegravencia del Govern de Paraguai (fins lrsquoany 2011 que a ser enderro-cat el president demogravecrata Fer-nando Lugo)

Ponent sobre temes deducacioacute i participacioacute de IAJ en els Fograverums Mundials dEducacioacute de Sao Paulo i Porto Alegre i en el Fograverum Social Mundial de Porto Alegre

Coordinador a Catalunya del Programa Dapnhe de prevencioacute de la violegravencia infantil i juvenil de la Comissioacute Europea Va ser proposat pel Consell dEuropa com a mem-bre del seu equip dExperts en Poliacute-tiques dInfagravencia

Autor entre drsquoaltres de tiacutetols de Pedagogiacutea da Vida Cotidiana e Participaccedilao Cidadaacute editat per lrsquoAjuntament i Universitat de Sao Paulo amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoIns-titut Paulo Freire

Beatriz Goulart

Arquitecte i urbanista desen-volupa investigacions i pro-jectes participatius a espais

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

escolars i urbansEs dedica a la millora de la

qualitat de lrsquoeducacioacute i la vida urbana aproximant lrsquoescola a la ciutat a traveacutes de lrsquoarticu-lacioacute de lrsquoeducacioacute integral i el concepte de ciutat educado-ra on va sorgir la proposta del barri-escola

Actualment eacutes consulto-ra del Ministeri drsquoEducacioacute del Brasil investigadora a la Universitat de Rio de Janeiro i coordinadora del despatx drsquoarquitectura Escenaris pe-dagogravegics de Satildeo Paulo de-senvolupant projectes en di-verses regions brasileres

Straddle3

Eacutes un colmiddotlectiu interdisciplinari que ha desenvolupat diversos treballs sobre temes drsquohabitat-ge espai puacuteblic domini puacuteblic digital i urbanisme participa-tiu En mategraveria drsquohabitatge han construiumlt diverses pro-

postes mitjanccedilant reciclatge i autoconstruccioacute Respecte a lespai puacuteblic han desenvolu-pat diverses estrategravegies des de condicionar espais en desuacutes amb estructures desmunta-bles a transformar elements de rebuig per convertir-los en mobiliari urbagrave passant per la redaccioacute drsquouna guia juriacutedica per a lrsquoactivacioacute drsquoespais La major part dels processos han estat duts a terme en entorns de colmiddotlaboracioacute oberta en quegrave es dissolen els liacutemits entre pro-motors dissenyadors cons-tructors gestors o usuaris dels espais Actualment treballen juntament amb altres grups en el desenvolupament drsquoeines digitals per a la xarxa arqui-tectures colmiddotlectives

LaFundicioacute

El treball de laFundicioacute es situa a la cruiumllla de les pragravectiques

artiacutestiques i culturals i lrsquoedu-cacioacute enteses com a activitats de controvegraversia Actualment la seva principal liacutenia drsquoactu-acioacute es fonamenta en proces-sos colmiddotlaboratius de continu-iumltat amb diferents colmiddotlectius grups drsquoaccioacute i institucions Des de 2013 laFundicioacute dispo-sa drsquoun espai fiacutesic al barri de Bellvitge (lrsquoHospitalet) que proposa una oportunitat on experimentar amb formes col-lectives horitzontals i trans-frontereres per construir i po-sar en circulacioacute la cultura i el coneixement entesos com a recursos drsquouacutes comuacute

LaFundicioacute eacutes una coopera-tiva un mitjagrave per regularitzar la nostra situacioacute com treba-lladors dins lrsquoesfera cultural Una forma horitzontal drsquoor-ganitzacioacute sensible al retorn social del nostre treball que ens permet posar en marxa processos colmiddotlectius de cons-truccioacute de coneixement i que potenciiumln el beacute de tots els indi-vidus implicats

Pau Faus

Arquitecte i artista visual Ex-plorador de la quotidianitat urbana i de les pragravectiques au-togravenomes i contestatagraveries dins la ciutat contemporagravenia Amb els seus projectes proposa me-canismes de representacioacute io interaccioacute que facin aflorar els conflictes i les particulari-tats intransferibles del lloc on es troba La majoria dels seus treballs soacuten obres realitzades in sitursquo en colmiddotlaboracioacute amb agents locals i altres professio-nals del moacuten de lrsquoarquitectura la fotografia lrsquoantropologia o les arts visuals i escegraveniques

Ha estat professor de la Universitat drsquoArquitectura del Vallegraves i ha format part del colmiddotlectiu interdisciplinar drsquoex-ploracioacute urbana observatori nogravemada-stalkerrsquo Ha impartit tallers desenvolupat projectes i exposat la seva obra a diver-sos centres drsquoart contemporani locals i de lrsquoestranger

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Pedro Pineda

Estudia disseny i tecnologia a Londres i ara viu a Berliacuten on desenvolupa els seus propis projectes comissionats dis-senya experiegravencies i promou xarxes socials

Pedro dinamitza Makerlabs impulsa la creacioacute de festes i intervencions puacutebliquesdo-nant especial importagravencia al proceacutes que lrsquousuari estagrave vivint

El MakerLab eacutes un entorn daprenentatge nogravemada una incubadora de proces-sos oberta a tots i sempre en desenvolupament Un movi-ment ampli cap a la produc-cioacute intelmiddotligent i colmiddotlabora-tiva La naturalesa modular del MakerLab li permet adap-tar-se al seu entorn local i els seus recursos Els instruments i processos soacuten flexibles i fagravecils per aprendre i dominar-los Tot el que genera estagrave obert a nous participants habilitats i procediments

Clara Nubiola

Dissenyadora gragravefica Magravester en Antropologia Social i Urba-na i Postgrau en Arquitectura del Territori actualment eacutes res-ponsable del projecte Els buits urbans treball que combina amb encagraverrecs drsquoilmiddotlustracioacute

Utilitzant principalment el dibuix i sense deixar de banda altres eines com lrsquoescriptura i la fotografia Clara Nubiola explora el territori urbagrave i rural i ho relata a traveacutes drsquouna visioacute criacutetica diaris de ruta postals domegravestiques reflexions urba-nes i escenes de ciutat

Ha realitzat tallers drsquoilmiddotlus-tracioacute i derives exposicions i convocatograveries a la xarxa re-lacionades amb espai puacuteblic i participacioacute ciutadana Ha colmiddotlaborat amb diverses uni-versitats donant conferegravencies i tallers sobre paisatge territori derives i ilmiddotlustracioacute

Ha participat en diverses exposicions colmiddotlectives i eacutes

autora del llibre La guiacutea de les rutes incertesrsquo Barcelona edi-torial BsideBooks (2011)

Urbanitas BerlinndashBarcelona

Urbanitas Berlin-Barcelona eacutes una gegravencia de projectes per el desenvolupament de la ciu-tat amb seu a les dues ciutats Fundada lrsquoany 2006 per Maria Muntildeoz Duyos investigadora i productora cultural i Florian Sc-hmidt sociograveleg urbagrave

Urbanitas enteacuten el treball amb lrsquourbanisme des drsquouna perspectiva holiacutestica com una suma de processos de co-operacioacute de diagraveleg i transfe-regravencies entre coneixements i formes de fer

La seva pragravectica es troba en la transicioacute drsquoescales i agravem-bits entre el context urbagrave i lrsquoarquitectura entre els pos-sibles puacuteblics i la produccioacute cultural entre lrsquoespai urbagrave i

els seus practicants Per aixograve dissenyen conceptes urbans integrals impulsen iniciatives culturals i moderen proces-sos de diagraveleg Creant diferents formats de comunicacioacute drsquoin-vestigacioacute i creacioacute comparti-da de participacioacute

Els megravetodes drsquoinvestigacioacute propis de les ciegravencies socials i els llenguatges de les pragravec-tiques artiacutestiques i culturals conviuen de forma orgagravenica en lrsquoanagravelisis i pragravectica drsquoUrbanitas

Urbanitas colmiddotlabora amb un ampli ventall de professionals creant una xarxa continuada de colmiddotlaboradors que formen part dels seus projectes lrsquoad-ministracioacute puacuteblica fundaci-ons universitats i professionals independents associacions colmiddotlectius i societat civil

Recreant cruiumllles

Recreant cruiumllles eacutes un projecte colmiddotlectiu que treballa per lrsquoalli-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

berament de lrsquoespai del solar de germanetes mentre segueixi sense desenvolupar-se el plane-jament urbaniacutestic de barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al barri soacuten un malbara-tament de recursos i que ha de ser el mateix barri qui els apro-fiti i els gestioni Per a dur a terme aquestes reivindicacions el grup fa una crida a la partici-pacioacute de veiumlns veiumlnes i associa-cions del barri per elaborar un projecte drsquoautogestioacute de lrsquoespai i portar-lo a terme

Id Idensitat

Eacutes un projecte drsquoart que ex-perimenta formes drsquoincidir en el territori en les seves dimen-sions espaial temporal i soci-al mitjanccedilant propostes crea-tives Des del seu inici el 1999 ha anat evolucionant fins es-devenir un sistema complex que incorpora altres projectes

accions o intervencions im-pulsa processos configura ex-posicions edita publicacions Reuneix un conglomerat drsquoes-trategravegies creatives per dur a terme una activitat o un con-junt drsquoactivitats

Amb lrsquoexpressioacute experimen-tar amb el lloc per a transfor-mar les pragravectiques artiacutestiques i experimentar amb les pragravecti-ques artiacutestiques per a transfor-mar el lloc vol fer evident la funcioacute activa que teacute lrsquoart en el context social Idensitat ha col-laborat amb nombrosos artis-tes i creadors de diversos agravem-bits posant-los en relacioacute amb persones o colmiddotlectius que tre-ballen en els contextos locals

Les Salonniegraveres

Soacuten un colmiddotlectiu artiacutestic in-disciplinar format per Laura Cardona Ester G Meciacuteas Cegrave-lia Prats Meritxell Romanos i Marta Xibilleacute que des de 2006

desenvolupen projectes artiacutes-tics i educatius A partir del seu cos i lrsquoactitud creen es-cenaris desinhibits en els que interactuen amb el puacuteblic per a provocar i quumlestionar amb petites disrupcions en el dia a dia comportaments i pensa-ments preestablerts relacio-nats amb la identitat personal i colmiddotlectiva entesa des del seu caragravecter performatiu

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

INsCRIPCIoacuteDel 16 de maig al 15 de juny

a wwwrosasensatorg

INFoinfourbanitaseu

EmPl ACcedilAmENTCosmoCaixa

c Isaac Newton 26 Bcn

TARIFEs80euro

subscriptors 72 eurosocis 64 euro

El preu inclou esmorzar i dinar del dia 6

PRo gR AmADIssABTE 6 DE JUlIol

845h Arribada

900h Benvinguda Irene Balaguer Associacioacute de Mestres Rosa Sensat Maria Muntildeoz Duyos Urbanitas BerlinndashBarcelona

915h ndash 1100h TRES MIRADES

Agravembits i territoris de la in-fagravencia pre-posicions pre-fi-guracions prendashsentits amb Clara Eslava

La idea drsquoeducacioacute com a renovacioacuten del moacuten amb Nancy Vansieleghem

La infagravencia la ciutat oblida-da del segle XXI amb Pascale Legueacute

1100hndash1130h Pausa cafegrave

1130hndash1330h TAULES RoDoNES SIMULTAgraveNIES

Taula 1 Escenaris habitats per la infagravencia

El nen la ciutat i el poder del joc o el principi PIP amb Liane Lefaivre

Formes poegravetiques drsquohabitar i observar els espais de la infagraven-cia amb Alfredo Hoyuelos

La proposta de Palle Nielsen

un espai infantil drsquoaventures al interior drsquoun museu amb Lars Bang Larsen

Taula 2 Formes drsquoapropiacioacute de lrsquoespai puacuteblic

Mobilitats pragravectiques i expe-riegravencies de moviment en la vida quotidiana dels infants amb Susana Corteacutes Morales

La placcedila espai de trobada amb Claus Jensen

La infagravencia i la ciutat amb Pascale Legueacute

Infagravencia ciutat i imatge amb Maria Carmen Silveira Barbosa

Taula 3 Pedagogia i pragravectiques artiacutestiques

El programa per infants i jo-ves Aushecken a la documen-ta(13) de Kassel am Claudia Hummel

Filosofia amb nens de Cam-bodja com un exercici de Pa-rrhesia amb Nancy Vansiele-ghem

El rol de lrsquoart a lrsquoescola i la vinculacioacute amb lrsquoespai puacuteblic amb Mara Davoli

Apropar la recerca a la in-fagravencia amb Rosina Malagrida Taula 4 Processos participatius

La participacioacute imprescindi-ble de la infagravencia en la creacioacute

PRo gR AmAdrsquoALLograve NoU amb Ceacutesar Muntildeoz

Escenaris Pedagogravegics amb Bia Goulart

SK8+U disseny participatiu per un espai de joc entre in-fagravencia administracioacute i profes-sionals amb David Juarez de Straddle3

open Roullote 45 una in-fraestructura drsquoaconteixement per una escola que explota amb Mariloacute Fernaacutendez i Fran-cisco Rubio de LaFundicioacute

Factoria Piedra Buena amb Les Salonniegraveres Pau Faus i a77

1330h ndash 1430h Pausa per dinar

1430h ndash 1700h TALLERS SIMULTAgraveNIS

Taller 1 Disseny per a la infagraven-cia Dinamitza Pedro Pineda MakerndashLab BarcelonandashBerlin

Taller 2 Deriva Urbana el joc com a eina drsquoapropiacioacute de lrsquoespai puacuteblic Dinamitza Clara Nubiola i Pau Faus

Taller 3 Lrsquoescola com a con-text Generacioacute drsquoidees per re-pensar lrsquoescola des de les pragravec-tiques artiacutestiques Dinamitza Urbanitas BerlinndashBarcelona

Taller 4 Projecte Germanetes a

lrsquoEixample Generacioacute drsquoidees per la creacioacute drsquoestrategravegies per activar la participacioacute de la infagravencia Dinamitza Repen-sant Cruiumllles i ID IDENSITAT

Taller 5 Bellvitge antimodulor Visita al barri i trobada amb infants Dinamitza LaFundicioacute

Taller 6 Presentacioacute i orga-nitzacioacute de la proposta per la intervencioacute a lrsquoespai puacuteblic del diumenge a La Placcedila Nova de Ciutat Vella Dinamitza Magravester de Disseny i produccioacute drsquoespais UPCndashCCCB

1730h ndash 1900h Conclusions dels tallers i Conclusions finals

DIUmENgE 7 DE JUlIol

1100h ndash 1300hIntervencioacute a lrsquoespai puacuteblic ocupant la placcedila Nova de Ciutat Vella Accioacute dirigida pels estudiants del Magravester Disseny i produccioacute drsquoespais de la UPCndashCCCB Visita a lrsquoex-posicioacute dels projectes de final de Magravester al Colmiddotlegi drsquoArqui-tectes de Catalunya

per llegir meacutes sobre les activitats feu click sobre elles

TREs mIR ADEsUn recorregut transversal per espais conceptuals i concrets de la infagravencia Formes de desenvolupar el seu espai primigeni lrsquoeducacioacute entesa com a una forma de construccioacute drsquoun espai propi la relacioacute de la infagravencia amb lrsquoespai material i sensible de la ciutat

Agravembits i territoris de la infagravencia pre-posicions pre-figura-cions pre-sentits amb Clara Eslava arquitecte professora drsquoEstegravetica i Histograveria del Disseny Industrial a la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid

La idea drsquoeducacioacute com a renovacioacute del moacuten amb Nancy Vansieleghem directora drsquoEducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts LUCA Gent Begravelgica

La infagravencia la ciutat oblidada del segle XXI amb Pascale Legueacute doctora en Antropologia i Urbanista Museu Nacional drsquoHistograveria Natural de Paris

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAUlEs RoD oNEsTaula 1 Escenaris habitats per la infagravenciaUna mirada transversal des del factor material i ambiental en la produccioacute i disseny drsquoespais Quegrave podem rescatar de la his-tograveria del disseny quan el joc srsquoentenia com un fenogravemen urbagrave Com aproximar-nos a la produccioacute drsquoespais des de la observa-cioacute de les dinagravemiques de la infagravencia Quegrave hi ha en la proposta de Palle Nielsen un espai de joc exclusiu per infants a lrsquointerior dun museu

El nen la ciutat i el poder del joc o el principi PIP amb Liane Lefaivre teograverica de lrsquoarquitectura professora de Histograveria i Teoria a la Universitat drsquoArts Aplicades de Viena

Formes poegravetiques drsquohabitar i observar els espais de la infagraven-cia amb Alfredo Hoyuelos doctor Europeu en Filosofia i Ciegraven-cies de lrsquoEducacioacute

La proposta de Palle Nielsen un espai infantil drsquoaventures al interior drsquoun museu amb Lars Bang Larsen Historiador de lrsquoArt a la Universitat de Copenhagen

Taula 2 Formes drsquoapropiacioacute de lrsquoespai puacuteblicCom apareix la infagravencia a lrsquoespai urbagrave de les ciutats Quegrave ens diuen les seves formes de circular de relacionar-se amb lrsquoen-torn jocs informals i espontagravenis Com construeixen urbanitat i sociabilitat les formes de fer de la infagravencia

Mobilitats pragravectiques i experiegravencies de moviment en la vida quotidiana dels infants amb Susana Corteacutes Morales doctoranda a lrsquoInstitut drsquoEducacioacute de la Universitat de Warwick Regne Unit

La placcedila espai de trobada amb Claus Jensen pedagog Aarhus Dinamarca

La infagravencia i la ciutat amb Pascale Legueacute doctora en Antropo-logia i Urbanista Museu Nacional de Histograveria Natural de Paris

Infagravencia ciutat i imatge amb Maria Carmen Silveira Bar-bosa professora de Pedagogia a la Universitat Federal de Rio Grande do Sul Brasil

Taula 3 Pedagogia i pragravectiques artiacutestiquesCom poden les pragravectiques artiacutestiques establir nous vincles entre la infagravencia i el seu entorn el seu context o els seus espais drsquoapre-nentatge i coneixement Com impulsar nous formats noves for-mes de mediacioacute i produccioacute de continguts des de la infagravencia

El programa per infants i joves Aushecken a la documen-ta(13) de Kassel amb Claudia Hummel artista i professora de la Universitat de les Arts de Berlin

Filosofia amb nens de Cambodja com un exercici de Parrhe-sia amb Nancy Vansieleghem directora drsquoEducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts LUCA Gent Begravelgica

El rol de lrsquoart a lrsquoescola i la vinculacioacute amb lrsquoespai puacuteblic amb Mara Davoli tallerista a lrsquoescola Pablo Neruda de Reggio Emilia

Apropar la recerca a la infagravencia amb Rosina Malagrida cap de co-municacioacute a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida a lrsquoIrsiCaixa Barcelona

Taula 4 Processos participatiusApunts sobre formes de colmiddotlaboracioacute en el disseny drsquoespais Quina transcendegravencia tenen aquests processos de creacioacute com-partida en la transformacioacute dels espais en la creacioacute drsquouna so-ciabilitat una colmiddotlectivitat per a la infagravencia

La participacioacute imprescindible de la infagravencia en la creacioacute drsquoALLograve NoU amb Ceacutesar Muntildeoz consultor Internacional drsquoInfagraven-cia Juventut i Participacioacute Ciutadana Barcelona

Escenaris Pedagogravegics amb Bia Goulart arquitecta Sao PauloSK8+U disseny participatiu per un espai de joc amb David

Juarez Straddle3 open Roullote 45 una infraestructura drsquoaconteixement per

una escola que explota amb Mariloacute Fernaacutendez i Francisco Rubio de LaFundicioacute Barcelona

Factoria Piedra Buena amb Les Salonniegraveres Pau Faus i a77 Barcelona ndash Buenos Aires

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAUlEs RoD oNEs TAllERsSon espais per pensar i posar en circulacioacute idees i solucions possi-bles a escenaris concrets de Barcelona Des de dinagravemiques crea-tives i des del coneixement compartit dels participants

Taller 1 Disseny per a la infagravencia Dinamitza Pedro Pineda MakerLAb Barcelona-Barlin

Des de la presentacioacute descenaris concrets de la ciutat volem generar visions esquemes formes efiacutemeres que facilitin i pos-sibilitin la presegravencia de la infagravencia als espais puacuteblics que poten-ciiumln la relacioacute de els espais escolars amb els espais de la ciutat la vinculacioacute dels centre dart amb el carrer i amb lescola

Mostrarem diversos treballs prototips ja realitzats a diferents ciutats i generarem idees sobre com des del disseny des de la creacioacute duna forma senzilla perograve subtil es poden connectar es-pais reactivar-los reinterpretarlos tambeacute tenint a la infagravencia com a teloacute de fons

Taller 2 Deriva Urbana El joc com a eina dapropiacioacute de lespai Dinamitza Clara Nubiola i Pau Faus

Les creixents mesures de seguretat vinculades a tot allograve que en-volta a la infagravencia i laugment de regularitzacioacute en luacutes de lespai puacuteblic limiten considerablement la realitzacioacute despais de joc a ciutats com Barcelona Malgrat tot aquestes restriccions luacutedi-ques soacuten sovint ignorades i molts espais puacuteblics destinats a altres usos (o a cap) soacuten ragravepidament transformats en camps de fut-bol pistes de ball o skateparks entre molts altres exemples En aquest taller reflexionarem sobre aquest tipus dapropiacions (i reinterpretacions) de lespai puacuteblic Mostrarem diversos treballs realitzats al respecte i visitarem algun entorn proper de ciutat per imaginar colmiddotlectiva i lliurement les seves potencialitats luacutediques

TAllERsTaller 3 Lescola com a context Generacioacute didees per repensar lescola des de les pragravectiques artiacutestiques Dinamitza Ubanitas Berlin-Barcelona

Claudia Hummel professora del Magravester Kunst im Kontext de la Universitat de les Arts de Berlin (UDK) presentaragrave el programa de formacioacute per artistes i educadors KontextSchule

KontextSchule es una iniciativa impulsada per lAssociacioacute de Kunst im Kontext (Art i context) Un programa de formacioacute que ofereix una segraverie destrategravegies i tagravectiques per conjuntament educadors i artistes desenvolupar projectes artiacutestics en el marc escolar per pensar lescola en relacioacute als seus contextos

Lobjectiu del taller es conegraveixer de la magrave de la Claudia Hum-mel el programa i lexperiegravencia berlinesa Contrastar i exposar experiegravencies similars que sapliquen al nostre context Generar idees per imaginar estrategravegies semblants i pensar en el sentit dun programa com KontextSchule dins lrsquooferta formativa Pen-sar en possibles canals per impulsar-lo

Taller 4 Projecte Germanetes al barri de lEixample Generacioacute didees per activar la participacioacute de la infagravencia Dinamitza Recreant Cruiumllles i IDIDENSITAT

El colmiddotlectiu Recreant Cruiumllles treballa per a lalliberament de lespai del solar de Germanetes mentre segueixi sense desen-volupar-se el planejament urbaniacutestic de Barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al ba-rri soacuten un malbaratament de recursos i que ha de ser el ma-teix barri qui els aprofiti i els gestioni Per a dur a terme aques-tes reivindicacions el grup fa una crida a la participacioacute de veiumlns veiumlnes i associacions del barri per a elaborar un projecte dautogestioacute de lespai i fer-lo

El taller teacute com objectiu pensar la possibles formes de partici-pacioacute de la infagravencia en aquest escenari concret de Barcelona

Taller 5 Bellvitge antimodulor Visita al barri i trobada amb els infants Dinamitza LaFundicioacute

Bellvitge eacutes un barri de LHospitalet situat a lagraverea metropolitana de Barcelona i construiumlt als anys 60 per acollir lonada migratograveria daquells anys amb un urbanisme caracteriacutestic de les ciutats dormitori La lluita dels veiumlns i veiumlnes pels serveis i espais puacuteblics lha transformat en un entorn habitable

Des de fa uns mesos LaFundicioacute ha estat generant converses amb els infants del barri per tal dexplorar mirar i analitzar el terri-tori des dels sabers les tagravectiques i estrategravegies amb que lhabiten

Lobjectiu del taller eacutes visitar el barri de Bellvitge per conegraveixer el testimoni dels infants i establir un diagraveleg in situ sobre el context i lespai puacuteblic amb els propis nens i nenes

Taller 6 Presentacioacute de les propostes generades pels alumnes del Magravester de Disseny i produccioacute despais del CCCB i la UPCDinamitza els estudiants del Magravester

Lobjectiu del taller eacutes conegraveixer els projectes elaborats pels alum-nes del Magravester i en concret laccioacute que han pensat realitzar el diumenge al matiacute per lapropiacioacute de lespai a la Placcedila Nova de Ciutat Vella La idea es convidar als participants del taller a for-mar part en el desplegament de laccioacute del diumenge compar-tint tot el proceacutes de realitzacioacute i implantacioacute de laccioacute

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAllERs

Clara Eslava

Clara Eslava eacutes arquitecta i investigadora al voltant de lexperiegravencia de lespai en la infagravencia els vincles entre ar-quitectura i pedagogia o els espais de joc com camp dex-perimentacioacute Ha publicat a diverses revistes pedagogravegiques darquitectura i destegravetica

Eacutes coordinadora i coautora del llibre Territoris de la in-fagravencia Diagravelegs entre pedago-gia i arquitectura llibre amb mencioacute especial del Ministeri dEducacioacute i Cultura dEspa-nya al millor llibre educatiu de lany 2006

Desenvolupa la seva tesi doctoral titulada Agravembits pri-migenis Lempremta de la infagravencia en limpuls creatiu dirigida per larquitecte i artis-ta Juan Navarro Baldeweg a ETSAM- UPM Madrid

Actualment eacutes professora drsquoEstegravetica i Histograveria del dis-

seny industrial a la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid Colmiddotlabora de manera habitual amb la Universitat de Navarra i la Universitat Complutense de Madrid Crea lrsquoestudi Eslava i Tejada Arquitectes lrsquoany 2004

Nancy Vansieleghem

Eacutes des de lrsquoany 2012 directora drsquoeducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts Luca ndash Campus Saint-Lucas Vi-sual Arts a Gent Begravelgica

Des de llavors estagrave afilia-da al Departament drsquoeduca-cioacute i societat a la Universitat Catogravelica de Lovaina Abans va treballar com assistent de post-doctorat al Departament de fundacions drsquoeducacioacute de UGent El 2006 va obtenir el seu doctorat El diagraveleg com experiegravencia liacutemit Una anagravelisi de la filosofia amb nens com a projecte educatiu sota la di-reccioacute de Marc Spoelders i Jan Masschelein

Juntament amb David Ken-nedy va editar el llibre Filo-sofia en transicioacute Problemes i perspectives Ha publicat diversos articles sobre el di-agraveleg la filosofia la infagravencia lrsquoexperimentacioacute i el cinema Eacutes coautora del documental Dis-order ndash conversations with children on ADHD

En lrsquoactualitat el seu interegraves de recerca inclou els moments de transicioacute com a prototip dels nous enfocaments educa-tius en lrsquoeducacioacute artiacutestica

Pascale Legueacute

Eacutes doctora en antropologia (EHESS) urbanista consultora i investigadora al Museu Na-cional drsquoHistograveria Natural de Paris

Els principals temes de les seves reflexions soacuten lrsquourbagrave i el litoral

Els estudis en els quals par-ticipa tenen com a perspecti-

va la resolucioacute de problemes socials perograve tambeacute la renova-cioacute l organitzacioacute i la creacioacute de nous llocs de vida La di-mensioacute mediambiental creua el conjunt de la seva recerca

Lrsquoenfocament antropolograve-gic fruit de converses i de l observacioacute in situ li per-met copsar els llocs (la ciutat el barri la casa el espais de treball) a traveacutes de la mira-da dels que lrsquohabiten creen i creuen els espais Mirades que incorpora en els seus estudis

Pascale Legueacute ha incorporat en el seu treball antropologravegic la mirada de lrsquoinfant al voltant de la ciutat Els seus estudis sobre infagravencia i urbanisme po-sen en evidegravencia el discurs do-minant sobre la ciutat gene-ralment elaborat des del moacuten adult Pascale tria treballar amb la infagravencia perquegrave consi-dera el seu punt de vista origi-nal i poc habitual Ha publicat articles i llibres al voltant del tema de lrsquoinfant i la ciutat

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Liane Lefaivre

Eacutes professora i catedragravetica dHistograveria i Teoria de lArqui-tectura de la Universitat dArts Aplicades de Viena Lefaivre ha estat investigant les agraverees de joc durant anys Des del segui-ment de larxiu de parcs urbans que Aldo van Eyck li va donar a conegraveixer abans de la seva mort va crear una exposicioacute sobre parcs infantils i disseny per a la infagravencia al museu Stedelijk drsquoAmsterdam el 2002 Ha escrit nombrosos llibres sobre arqui-tectura parcs infantils i sobre lrsquoobra de Van Eyck

En un dels seus llibres meacutes destacat ha estat Ground-up city Play as a design Tool El llibre planteja un recorre-gut histograveric per les estrategravegies del disseny urbagrave per el joc a la ciutat Una panoragravemica sobre el sentit del joc i drsquoallograve luacutedic en

lart larquitectura i el disseny urbagrave Es fixa particularment en els espais de jocs de la post-guerra realitzats a Amsterdam per Aldo van Eyck Cornelis van Eesteren i Jakoba Mulder Ha estat professora visitant en el MIT i a la Universitat Nacional de Singapur i actualment eacutes investigadora de la Universitat Tegravecnica de Delft Ha impartit classes a universitats drsquoarreu del moacuten Els seus articles han estat publicats a una llarga llista de revistes internacionals

Alfredo Hoyuelos

Eacutes diplomat en Educacioacute In-fantil i doctor Europeu en Filo-sofia i Ciegravencias de lrsquoEducacioacute

Desenvolupa la seves inves-tigacions i documentacions sobre diversos aspectes relaci-onats amb la qualitat i com-petegravencia expressiva dels nens i nenes menors de 6 anys La se-

va tesis doctoral ens convida a entendre lrsquoobra de pedagog ita-liagrave Loris Malaguzzi escrita sota el tiacutetol El pensament i obra de Loris Malaguzzi i la seva reper-cussioacute en la Educacioacute Infantil

Ha publicat diversos llibres i articles sobre temes relacio-nats amb la infagravencia i es for-mador en diversos centres de lrsquoEstat Espanyol alguns paiumlsos drsquoEuropa i Llatinoamegraverica

Treballa com Coordinador dels Tallers drsquoExpresioacute de les Escoles Infantils Municipals de Pamplona i es professor del Departament de Psicologia i Pedagogia de la Universitat Puacuteblica de Navarra Es mem-bre acitu de la Plataforma Ci-cle Educatiu 0-3 anys a Navar-ra de la Plataforma Estatal en defensa del 0-6 i del Consell de Redaccioacute de Navarra de la Re-vista Infancia

Lars Bang Larsen

Va neacuteixer a Silkeborg Dinamar-ca i eacutes Historiador de lArt a la Universitat de Copenhaguen

Estudia en profunditat lrsquoobra de lrsquoactivista Palle Nielsen Aquest va proposar lrsquoany 1968 al Museu drsquoArt Modern drsquoEsto-colm un espai infantil drsquoaven-tures al seu interior

Sota el nom El Model per una societat qualitativa la propos-ta de Nielsen oferia un espai de joc exclusiu per la infagravencia sen-se adults ni educadors

Actualment es curador de lrsquoexposicioacute La societat sense atributs que forma part del projecte El nou Model

Amb aquesta repregraven algunes de les preocupacions de la degrave-cada de 1960 com leducacioacute la militagravencia la planificacioacute urbana experimental linfant com un subjecte histograveric actiu i luacutes criacutetic de la institucioacute artiacutes-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

tica Lexposicioacute tambeacute socupa de la representacioacute de la infagraven-cia en lart i la societat

Susana Corteacutes

Eacutes antropograveloga social de la Universitat de Xile i actual-ment desenvolupa el seu doc-torat a lrsquoInstitut drsquoEducacioacute de la Universitat de Warwick Regne Unit

Lrsquoobservacioacute de les prime-res exploracions del seu fill a lrsquoespai va portar a la Susana a interessar-se per la rela-cioacute entre la infantesa i lrsquoes-pai trobant en lrsquoantropolo-gia de la infagravencia una forma drsquoaproximar-se a lrsquoestudi de la vida quotidiana dels in-fants Ha desenvolupat inves-tigacioacute etnogragravefica a la ciu-tat de Santiago de Xile en el marc del projecte Mobilitat quotidiana i exclusioacute social a santiago Xile Actualment i en el context del seu doc-

torat realitza un estudi et-nogragravefic al Regne Unit sobre diferents formes de mobilitat i interaccioacute involucrades en la vida quotidiana drsquoinfants drsquoun poble drsquoAnglaterra

Claus Jensen

Eacutes pedagog a Dinamarca i Magravester en Antopologia Peda-gogravegica Ha estudiat durant molts anys els espais per a la infagravencia Analitza lrsquoarquitec-tura a traveacutes de lrsquoobservacioacute de lrsquoorganitzacioacute dels espais i de les seves tipologies Tambeacute ha desenvolupat la seva tasca a altres paiumlsos europeus Ha participat diversos anys a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat

Mariacutea Carmen Silveria Barbosa

Professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat Federal do Rio Grande do Sul Porto Alegre Brasil

El 2009 una investigacioacute sobre els curriacuteculums per a lrsquoeducacioacute infantil va ser uti-litzada per la legislacioacute drsquoedu-cacioacute del Brasil

Lrsquoany 2012 realitza una in-vestigacioacute sobre la situacioacute de lrsquoeducacioacute infantil en zona ru-ral que du a terme a partir de dades recollides en 30 muni-cipis brasilers i un quumlestionari per a 1500 Municipis Pertany al MIEBIB Moviment Interfograve-rums dEducacioacute Infantil del Brasil

A Barcelona i a traveacutes drsquouna beca del ministeri drsquoeduca-cioacute del brasil estagrave estudiant la formacioacute de mestres per a les escoles infantils amb la pro-fessora Montserrat Benlloch de la Universitat de Vic Inves-

tigacioacute que du a terme des de la Revista Infagravencia de lrsquoAsso-ciacioacute de Mestres Rosa Sensat de Barcelona i realitzant en-trevistes amb mestres i gestors drsquoeducacioacute

Clagraveudia Hummel

Eacutes artista i curadora de projec-tes de mediacioacute drsquoart Des de lrsquoany 2009 es professora de la Universitat de les Arts de Ber-liacuten especialitzada en el treball artiacutestic amb grups socials Al mateix temps es directora del programa KontextSchule (lrsquoes-cola com a context) de la ma-teixa universitat

Lenfocament dels seus tre-balls projectes i investigaci-ons es troben entre els camps de leducacioacute les arts la so-cietat i les situacions quotidi-anes amb un enfocament en el desenvolupament informal individual i social

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Va dirigir lestiu del 2007 a la documenta(13) de Kassel el programa deducacioacute artiacutestica per a infagravencia i joves sota el tiacute-tol Aushecken (Inventar)

Mara Davoli

Ha estat tallerista a lrsquoes-cola Pablo Neruda de Reggio Emilia durant meacutes de 30 anys Actualment colmiddotlabora amb Reggio Children fent tasques de formacioacute en diferents paiuml-sos del moacuten Participa a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat i a diferents jornades drsquoeduca-cioacute infantil organitzades per la revista Infagravencia de lrsquoAssoci-acioacute de Mestres Rosa Sensat des de lrsquoany 2005

Rosina Malagrida

Eacutes llicenciada en ciegravencies quiacute-miques per la Universitat de Barcelona i Magravester en Comu-nicacioacute cientiacutefica per lrsquoIm-perial College London Estagrave especialitzada en la divulga-cioacute cientiacutefica i en lrsquoorganitza-cioacute drsquoactivitats drsquoeducacioacute no formals principalment en el camp de la recerca biomegravedi-ca Actualment eacutes responsa-ble de comunicacioacute i difusioacute de la ciegravencia a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida IrsiCaixa a Barcelona on coordina el portal europeu educatiu Xplo-reHealthEu i un programa de difusioacute i prevencioacute sobre la Sida Alhora tambeacute participa al projecte europeu Nanopi-nion Pregraveviament va treballar al Parc Cientiacutefic de Barcelona i als Museus de les Ciegravencia de Londres i Barcelona

Ceacutesar Muacutentildeoz

Va neacuteixer a Tetuan (Marroc) on va viure la seva infagravencia i adoles-cegravencia amb el privilegi de poder conviure entre la cultura agraverab i jueva Drsquoaquesta convivegravencia in-corpora elements vitals que meacutes tard transforma en els conceptes bagravesics de la Pedagogia de la Vida Quotidiana que crea investiga i concreta en diversos llibres docu-ments i activitats de formacioacute a nivell Estatal Europeu i Llatinoa-mericagrave

Consultor Internacional dInfagraven-cia Joventut i Participacioacute Ciuda-dana Un apassionat re-pensador lHumanisme de vocacioacute pedagograve-gica des del Magisteri lEducacioacute Social i la Sociologia

Assessor-formador dels equips responsables dels Pressupostos Participatius drsquoInfagravencia Adoles-cencia i Juventud a Sao Paulo For-talesa Sevilla i Trofa (Porto) i de lAssessoria de Participacioacute Prota-goacutenica i Participativa de la Pre-

sidegravencia del Govern de Paraguai (fins lrsquoany 2011 que a ser enderro-cat el president demogravecrata Fer-nando Lugo)

Ponent sobre temes deducacioacute i participacioacute de IAJ en els Fograverums Mundials dEducacioacute de Sao Paulo i Porto Alegre i en el Fograverum Social Mundial de Porto Alegre

Coordinador a Catalunya del Programa Dapnhe de prevencioacute de la violegravencia infantil i juvenil de la Comissioacute Europea Va ser proposat pel Consell dEuropa com a mem-bre del seu equip dExperts en Poliacute-tiques dInfagravencia

Autor entre drsquoaltres de tiacutetols de Pedagogiacutea da Vida Cotidiana e Participaccedilao Cidadaacute editat per lrsquoAjuntament i Universitat de Sao Paulo amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoIns-titut Paulo Freire

Beatriz Goulart

Arquitecte i urbanista desen-volupa investigacions i pro-jectes participatius a espais

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

escolars i urbansEs dedica a la millora de la

qualitat de lrsquoeducacioacute i la vida urbana aproximant lrsquoescola a la ciutat a traveacutes de lrsquoarticu-lacioacute de lrsquoeducacioacute integral i el concepte de ciutat educado-ra on va sorgir la proposta del barri-escola

Actualment eacutes consulto-ra del Ministeri drsquoEducacioacute del Brasil investigadora a la Universitat de Rio de Janeiro i coordinadora del despatx drsquoarquitectura Escenaris pe-dagogravegics de Satildeo Paulo de-senvolupant projectes en di-verses regions brasileres

Straddle3

Eacutes un colmiddotlectiu interdisciplinari que ha desenvolupat diversos treballs sobre temes drsquohabitat-ge espai puacuteblic domini puacuteblic digital i urbanisme participa-tiu En mategraveria drsquohabitatge han construiumlt diverses pro-

postes mitjanccedilant reciclatge i autoconstruccioacute Respecte a lespai puacuteblic han desenvolu-pat diverses estrategravegies des de condicionar espais en desuacutes amb estructures desmunta-bles a transformar elements de rebuig per convertir-los en mobiliari urbagrave passant per la redaccioacute drsquouna guia juriacutedica per a lrsquoactivacioacute drsquoespais La major part dels processos han estat duts a terme en entorns de colmiddotlaboracioacute oberta en quegrave es dissolen els liacutemits entre pro-motors dissenyadors cons-tructors gestors o usuaris dels espais Actualment treballen juntament amb altres grups en el desenvolupament drsquoeines digitals per a la xarxa arqui-tectures colmiddotlectives

LaFundicioacute

El treball de laFundicioacute es situa a la cruiumllla de les pragravectiques

artiacutestiques i culturals i lrsquoedu-cacioacute enteses com a activitats de controvegraversia Actualment la seva principal liacutenia drsquoactu-acioacute es fonamenta en proces-sos colmiddotlaboratius de continu-iumltat amb diferents colmiddotlectius grups drsquoaccioacute i institucions Des de 2013 laFundicioacute dispo-sa drsquoun espai fiacutesic al barri de Bellvitge (lrsquoHospitalet) que proposa una oportunitat on experimentar amb formes col-lectives horitzontals i trans-frontereres per construir i po-sar en circulacioacute la cultura i el coneixement entesos com a recursos drsquouacutes comuacute

LaFundicioacute eacutes una coopera-tiva un mitjagrave per regularitzar la nostra situacioacute com treba-lladors dins lrsquoesfera cultural Una forma horitzontal drsquoor-ganitzacioacute sensible al retorn social del nostre treball que ens permet posar en marxa processos colmiddotlectius de cons-truccioacute de coneixement i que potenciiumln el beacute de tots els indi-vidus implicats

Pau Faus

Arquitecte i artista visual Ex-plorador de la quotidianitat urbana i de les pragravectiques au-togravenomes i contestatagraveries dins la ciutat contemporagravenia Amb els seus projectes proposa me-canismes de representacioacute io interaccioacute que facin aflorar els conflictes i les particulari-tats intransferibles del lloc on es troba La majoria dels seus treballs soacuten obres realitzades in sitursquo en colmiddotlaboracioacute amb agents locals i altres professio-nals del moacuten de lrsquoarquitectura la fotografia lrsquoantropologia o les arts visuals i escegraveniques

Ha estat professor de la Universitat drsquoArquitectura del Vallegraves i ha format part del colmiddotlectiu interdisciplinar drsquoex-ploracioacute urbana observatori nogravemada-stalkerrsquo Ha impartit tallers desenvolupat projectes i exposat la seva obra a diver-sos centres drsquoart contemporani locals i de lrsquoestranger

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Pedro Pineda

Estudia disseny i tecnologia a Londres i ara viu a Berliacuten on desenvolupa els seus propis projectes comissionats dis-senya experiegravencies i promou xarxes socials

Pedro dinamitza Makerlabs impulsa la creacioacute de festes i intervencions puacutebliquesdo-nant especial importagravencia al proceacutes que lrsquousuari estagrave vivint

El MakerLab eacutes un entorn daprenentatge nogravemada una incubadora de proces-sos oberta a tots i sempre en desenvolupament Un movi-ment ampli cap a la produc-cioacute intelmiddotligent i colmiddotlabora-tiva La naturalesa modular del MakerLab li permet adap-tar-se al seu entorn local i els seus recursos Els instruments i processos soacuten flexibles i fagravecils per aprendre i dominar-los Tot el que genera estagrave obert a nous participants habilitats i procediments

Clara Nubiola

Dissenyadora gragravefica Magravester en Antropologia Social i Urba-na i Postgrau en Arquitectura del Territori actualment eacutes res-ponsable del projecte Els buits urbans treball que combina amb encagraverrecs drsquoilmiddotlustracioacute

Utilitzant principalment el dibuix i sense deixar de banda altres eines com lrsquoescriptura i la fotografia Clara Nubiola explora el territori urbagrave i rural i ho relata a traveacutes drsquouna visioacute criacutetica diaris de ruta postals domegravestiques reflexions urba-nes i escenes de ciutat

Ha realitzat tallers drsquoilmiddotlus-tracioacute i derives exposicions i convocatograveries a la xarxa re-lacionades amb espai puacuteblic i participacioacute ciutadana Ha colmiddotlaborat amb diverses uni-versitats donant conferegravencies i tallers sobre paisatge territori derives i ilmiddotlustracioacute

Ha participat en diverses exposicions colmiddotlectives i eacutes

autora del llibre La guiacutea de les rutes incertesrsquo Barcelona edi-torial BsideBooks (2011)

Urbanitas BerlinndashBarcelona

Urbanitas Berlin-Barcelona eacutes una gegravencia de projectes per el desenvolupament de la ciu-tat amb seu a les dues ciutats Fundada lrsquoany 2006 per Maria Muntildeoz Duyos investigadora i productora cultural i Florian Sc-hmidt sociograveleg urbagrave

Urbanitas enteacuten el treball amb lrsquourbanisme des drsquouna perspectiva holiacutestica com una suma de processos de co-operacioacute de diagraveleg i transfe-regravencies entre coneixements i formes de fer

La seva pragravectica es troba en la transicioacute drsquoescales i agravem-bits entre el context urbagrave i lrsquoarquitectura entre els pos-sibles puacuteblics i la produccioacute cultural entre lrsquoespai urbagrave i

els seus practicants Per aixograve dissenyen conceptes urbans integrals impulsen iniciatives culturals i moderen proces-sos de diagraveleg Creant diferents formats de comunicacioacute drsquoin-vestigacioacute i creacioacute comparti-da de participacioacute

Els megravetodes drsquoinvestigacioacute propis de les ciegravencies socials i els llenguatges de les pragravec-tiques artiacutestiques i culturals conviuen de forma orgagravenica en lrsquoanagravelisis i pragravectica drsquoUrbanitas

Urbanitas colmiddotlabora amb un ampli ventall de professionals creant una xarxa continuada de colmiddotlaboradors que formen part dels seus projectes lrsquoad-ministracioacute puacuteblica fundaci-ons universitats i professionals independents associacions colmiddotlectius i societat civil

Recreant cruiumllles

Recreant cruiumllles eacutes un projecte colmiddotlectiu que treballa per lrsquoalli-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

berament de lrsquoespai del solar de germanetes mentre segueixi sense desenvolupar-se el plane-jament urbaniacutestic de barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al barri soacuten un malbara-tament de recursos i que ha de ser el mateix barri qui els apro-fiti i els gestioni Per a dur a terme aquestes reivindicacions el grup fa una crida a la partici-pacioacute de veiumlns veiumlnes i associa-cions del barri per elaborar un projecte drsquoautogestioacute de lrsquoespai i portar-lo a terme

Id Idensitat

Eacutes un projecte drsquoart que ex-perimenta formes drsquoincidir en el territori en les seves dimen-sions espaial temporal i soci-al mitjanccedilant propostes crea-tives Des del seu inici el 1999 ha anat evolucionant fins es-devenir un sistema complex que incorpora altres projectes

accions o intervencions im-pulsa processos configura ex-posicions edita publicacions Reuneix un conglomerat drsquoes-trategravegies creatives per dur a terme una activitat o un con-junt drsquoactivitats

Amb lrsquoexpressioacute experimen-tar amb el lloc per a transfor-mar les pragravectiques artiacutestiques i experimentar amb les pragravecti-ques artiacutestiques per a transfor-mar el lloc vol fer evident la funcioacute activa que teacute lrsquoart en el context social Idensitat ha col-laborat amb nombrosos artis-tes i creadors de diversos agravem-bits posant-los en relacioacute amb persones o colmiddotlectius que tre-ballen en els contextos locals

Les Salonniegraveres

Soacuten un colmiddotlectiu artiacutestic in-disciplinar format per Laura Cardona Ester G Meciacuteas Cegrave-lia Prats Meritxell Romanos i Marta Xibilleacute que des de 2006

desenvolupen projectes artiacutes-tics i educatius A partir del seu cos i lrsquoactitud creen es-cenaris desinhibits en els que interactuen amb el puacuteblic per a provocar i quumlestionar amb petites disrupcions en el dia a dia comportaments i pensa-ments preestablerts relacio-nats amb la identitat personal i colmiddotlectiva entesa des del seu caragravecter performatiu

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

INsCRIPCIoacuteDel 16 de maig al 15 de juny

a wwwrosasensatorg

INFoinfourbanitaseu

EmPl ACcedilAmENTCosmoCaixa

c Isaac Newton 26 Bcn

TARIFEs80euro

subscriptors 72 eurosocis 64 euro

El preu inclou esmorzar i dinar del dia 6

TREs mIR ADEsUn recorregut transversal per espais conceptuals i concrets de la infagravencia Formes de desenvolupar el seu espai primigeni lrsquoeducacioacute entesa com a una forma de construccioacute drsquoun espai propi la relacioacute de la infagravencia amb lrsquoespai material i sensible de la ciutat

Agravembits i territoris de la infagravencia pre-posicions pre-figura-cions pre-sentits amb Clara Eslava arquitecte professora drsquoEstegravetica i Histograveria del Disseny Industrial a la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid

La idea drsquoeducacioacute com a renovacioacute del moacuten amb Nancy Vansieleghem directora drsquoEducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts LUCA Gent Begravelgica

La infagravencia la ciutat oblidada del segle XXI amb Pascale Legueacute doctora en Antropologia i Urbanista Museu Nacional drsquoHistograveria Natural de Paris

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAUlEs RoD oNEsTaula 1 Escenaris habitats per la infagravenciaUna mirada transversal des del factor material i ambiental en la produccioacute i disseny drsquoespais Quegrave podem rescatar de la his-tograveria del disseny quan el joc srsquoentenia com un fenogravemen urbagrave Com aproximar-nos a la produccioacute drsquoespais des de la observa-cioacute de les dinagravemiques de la infagravencia Quegrave hi ha en la proposta de Palle Nielsen un espai de joc exclusiu per infants a lrsquointerior dun museu

El nen la ciutat i el poder del joc o el principi PIP amb Liane Lefaivre teograverica de lrsquoarquitectura professora de Histograveria i Teoria a la Universitat drsquoArts Aplicades de Viena

Formes poegravetiques drsquohabitar i observar els espais de la infagraven-cia amb Alfredo Hoyuelos doctor Europeu en Filosofia i Ciegraven-cies de lrsquoEducacioacute

La proposta de Palle Nielsen un espai infantil drsquoaventures al interior drsquoun museu amb Lars Bang Larsen Historiador de lrsquoArt a la Universitat de Copenhagen

Taula 2 Formes drsquoapropiacioacute de lrsquoespai puacuteblicCom apareix la infagravencia a lrsquoespai urbagrave de les ciutats Quegrave ens diuen les seves formes de circular de relacionar-se amb lrsquoen-torn jocs informals i espontagravenis Com construeixen urbanitat i sociabilitat les formes de fer de la infagravencia

Mobilitats pragravectiques i experiegravencies de moviment en la vida quotidiana dels infants amb Susana Corteacutes Morales doctoranda a lrsquoInstitut drsquoEducacioacute de la Universitat de Warwick Regne Unit

La placcedila espai de trobada amb Claus Jensen pedagog Aarhus Dinamarca

La infagravencia i la ciutat amb Pascale Legueacute doctora en Antropo-logia i Urbanista Museu Nacional de Histograveria Natural de Paris

Infagravencia ciutat i imatge amb Maria Carmen Silveira Bar-bosa professora de Pedagogia a la Universitat Federal de Rio Grande do Sul Brasil

Taula 3 Pedagogia i pragravectiques artiacutestiquesCom poden les pragravectiques artiacutestiques establir nous vincles entre la infagravencia i el seu entorn el seu context o els seus espais drsquoapre-nentatge i coneixement Com impulsar nous formats noves for-mes de mediacioacute i produccioacute de continguts des de la infagravencia

El programa per infants i joves Aushecken a la documen-ta(13) de Kassel amb Claudia Hummel artista i professora de la Universitat de les Arts de Berlin

Filosofia amb nens de Cambodja com un exercici de Parrhe-sia amb Nancy Vansieleghem directora drsquoEducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts LUCA Gent Begravelgica

El rol de lrsquoart a lrsquoescola i la vinculacioacute amb lrsquoespai puacuteblic amb Mara Davoli tallerista a lrsquoescola Pablo Neruda de Reggio Emilia

Apropar la recerca a la infagravencia amb Rosina Malagrida cap de co-municacioacute a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida a lrsquoIrsiCaixa Barcelona

Taula 4 Processos participatiusApunts sobre formes de colmiddotlaboracioacute en el disseny drsquoespais Quina transcendegravencia tenen aquests processos de creacioacute com-partida en la transformacioacute dels espais en la creacioacute drsquouna so-ciabilitat una colmiddotlectivitat per a la infagravencia

La participacioacute imprescindible de la infagravencia en la creacioacute drsquoALLograve NoU amb Ceacutesar Muntildeoz consultor Internacional drsquoInfagraven-cia Juventut i Participacioacute Ciutadana Barcelona

Escenaris Pedagogravegics amb Bia Goulart arquitecta Sao PauloSK8+U disseny participatiu per un espai de joc amb David

Juarez Straddle3 open Roullote 45 una infraestructura drsquoaconteixement per

una escola que explota amb Mariloacute Fernaacutendez i Francisco Rubio de LaFundicioacute Barcelona

Factoria Piedra Buena amb Les Salonniegraveres Pau Faus i a77 Barcelona ndash Buenos Aires

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAUlEs RoD oNEs TAllERsSon espais per pensar i posar en circulacioacute idees i solucions possi-bles a escenaris concrets de Barcelona Des de dinagravemiques crea-tives i des del coneixement compartit dels participants

Taller 1 Disseny per a la infagravencia Dinamitza Pedro Pineda MakerLAb Barcelona-Barlin

Des de la presentacioacute descenaris concrets de la ciutat volem generar visions esquemes formes efiacutemeres que facilitin i pos-sibilitin la presegravencia de la infagravencia als espais puacuteblics que poten-ciiumln la relacioacute de els espais escolars amb els espais de la ciutat la vinculacioacute dels centre dart amb el carrer i amb lescola

Mostrarem diversos treballs prototips ja realitzats a diferents ciutats i generarem idees sobre com des del disseny des de la creacioacute duna forma senzilla perograve subtil es poden connectar es-pais reactivar-los reinterpretarlos tambeacute tenint a la infagravencia com a teloacute de fons

Taller 2 Deriva Urbana El joc com a eina dapropiacioacute de lespai Dinamitza Clara Nubiola i Pau Faus

Les creixents mesures de seguretat vinculades a tot allograve que en-volta a la infagravencia i laugment de regularitzacioacute en luacutes de lespai puacuteblic limiten considerablement la realitzacioacute despais de joc a ciutats com Barcelona Malgrat tot aquestes restriccions luacutedi-ques soacuten sovint ignorades i molts espais puacuteblics destinats a altres usos (o a cap) soacuten ragravepidament transformats en camps de fut-bol pistes de ball o skateparks entre molts altres exemples En aquest taller reflexionarem sobre aquest tipus dapropiacions (i reinterpretacions) de lespai puacuteblic Mostrarem diversos treballs realitzats al respecte i visitarem algun entorn proper de ciutat per imaginar colmiddotlectiva i lliurement les seves potencialitats luacutediques

TAllERsTaller 3 Lescola com a context Generacioacute didees per repensar lescola des de les pragravectiques artiacutestiques Dinamitza Ubanitas Berlin-Barcelona

Claudia Hummel professora del Magravester Kunst im Kontext de la Universitat de les Arts de Berlin (UDK) presentaragrave el programa de formacioacute per artistes i educadors KontextSchule

KontextSchule es una iniciativa impulsada per lAssociacioacute de Kunst im Kontext (Art i context) Un programa de formacioacute que ofereix una segraverie destrategravegies i tagravectiques per conjuntament educadors i artistes desenvolupar projectes artiacutestics en el marc escolar per pensar lescola en relacioacute als seus contextos

Lobjectiu del taller es conegraveixer de la magrave de la Claudia Hum-mel el programa i lexperiegravencia berlinesa Contrastar i exposar experiegravencies similars que sapliquen al nostre context Generar idees per imaginar estrategravegies semblants i pensar en el sentit dun programa com KontextSchule dins lrsquooferta formativa Pen-sar en possibles canals per impulsar-lo

Taller 4 Projecte Germanetes al barri de lEixample Generacioacute didees per activar la participacioacute de la infagravencia Dinamitza Recreant Cruiumllles i IDIDENSITAT

El colmiddotlectiu Recreant Cruiumllles treballa per a lalliberament de lespai del solar de Germanetes mentre segueixi sense desen-volupar-se el planejament urbaniacutestic de Barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al ba-rri soacuten un malbaratament de recursos i que ha de ser el ma-teix barri qui els aprofiti i els gestioni Per a dur a terme aques-tes reivindicacions el grup fa una crida a la participacioacute de veiumlns veiumlnes i associacions del barri per a elaborar un projecte dautogestioacute de lespai i fer-lo

El taller teacute com objectiu pensar la possibles formes de partici-pacioacute de la infagravencia en aquest escenari concret de Barcelona

Taller 5 Bellvitge antimodulor Visita al barri i trobada amb els infants Dinamitza LaFundicioacute

Bellvitge eacutes un barri de LHospitalet situat a lagraverea metropolitana de Barcelona i construiumlt als anys 60 per acollir lonada migratograveria daquells anys amb un urbanisme caracteriacutestic de les ciutats dormitori La lluita dels veiumlns i veiumlnes pels serveis i espais puacuteblics lha transformat en un entorn habitable

Des de fa uns mesos LaFundicioacute ha estat generant converses amb els infants del barri per tal dexplorar mirar i analitzar el terri-tori des dels sabers les tagravectiques i estrategravegies amb que lhabiten

Lobjectiu del taller eacutes visitar el barri de Bellvitge per conegraveixer el testimoni dels infants i establir un diagraveleg in situ sobre el context i lespai puacuteblic amb els propis nens i nenes

Taller 6 Presentacioacute de les propostes generades pels alumnes del Magravester de Disseny i produccioacute despais del CCCB i la UPCDinamitza els estudiants del Magravester

Lobjectiu del taller eacutes conegraveixer els projectes elaborats pels alum-nes del Magravester i en concret laccioacute que han pensat realitzar el diumenge al matiacute per lapropiacioacute de lespai a la Placcedila Nova de Ciutat Vella La idea es convidar als participants del taller a for-mar part en el desplegament de laccioacute del diumenge compar-tint tot el proceacutes de realitzacioacute i implantacioacute de laccioacute

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAllERs

Clara Eslava

Clara Eslava eacutes arquitecta i investigadora al voltant de lexperiegravencia de lespai en la infagravencia els vincles entre ar-quitectura i pedagogia o els espais de joc com camp dex-perimentacioacute Ha publicat a diverses revistes pedagogravegiques darquitectura i destegravetica

Eacutes coordinadora i coautora del llibre Territoris de la in-fagravencia Diagravelegs entre pedago-gia i arquitectura llibre amb mencioacute especial del Ministeri dEducacioacute i Cultura dEspa-nya al millor llibre educatiu de lany 2006

Desenvolupa la seva tesi doctoral titulada Agravembits pri-migenis Lempremta de la infagravencia en limpuls creatiu dirigida per larquitecte i artis-ta Juan Navarro Baldeweg a ETSAM- UPM Madrid

Actualment eacutes professora drsquoEstegravetica i Histograveria del dis-

seny industrial a la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid Colmiddotlabora de manera habitual amb la Universitat de Navarra i la Universitat Complutense de Madrid Crea lrsquoestudi Eslava i Tejada Arquitectes lrsquoany 2004

Nancy Vansieleghem

Eacutes des de lrsquoany 2012 directora drsquoeducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts Luca ndash Campus Saint-Lucas Vi-sual Arts a Gent Begravelgica

Des de llavors estagrave afilia-da al Departament drsquoeduca-cioacute i societat a la Universitat Catogravelica de Lovaina Abans va treballar com assistent de post-doctorat al Departament de fundacions drsquoeducacioacute de UGent El 2006 va obtenir el seu doctorat El diagraveleg com experiegravencia liacutemit Una anagravelisi de la filosofia amb nens com a projecte educatiu sota la di-reccioacute de Marc Spoelders i Jan Masschelein

Juntament amb David Ken-nedy va editar el llibre Filo-sofia en transicioacute Problemes i perspectives Ha publicat diversos articles sobre el di-agraveleg la filosofia la infagravencia lrsquoexperimentacioacute i el cinema Eacutes coautora del documental Dis-order ndash conversations with children on ADHD

En lrsquoactualitat el seu interegraves de recerca inclou els moments de transicioacute com a prototip dels nous enfocaments educa-tius en lrsquoeducacioacute artiacutestica

Pascale Legueacute

Eacutes doctora en antropologia (EHESS) urbanista consultora i investigadora al Museu Na-cional drsquoHistograveria Natural de Paris

Els principals temes de les seves reflexions soacuten lrsquourbagrave i el litoral

Els estudis en els quals par-ticipa tenen com a perspecti-

va la resolucioacute de problemes socials perograve tambeacute la renova-cioacute l organitzacioacute i la creacioacute de nous llocs de vida La di-mensioacute mediambiental creua el conjunt de la seva recerca

Lrsquoenfocament antropolograve-gic fruit de converses i de l observacioacute in situ li per-met copsar els llocs (la ciutat el barri la casa el espais de treball) a traveacutes de la mira-da dels que lrsquohabiten creen i creuen els espais Mirades que incorpora en els seus estudis

Pascale Legueacute ha incorporat en el seu treball antropologravegic la mirada de lrsquoinfant al voltant de la ciutat Els seus estudis sobre infagravencia i urbanisme po-sen en evidegravencia el discurs do-minant sobre la ciutat gene-ralment elaborat des del moacuten adult Pascale tria treballar amb la infagravencia perquegrave consi-dera el seu punt de vista origi-nal i poc habitual Ha publicat articles i llibres al voltant del tema de lrsquoinfant i la ciutat

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Liane Lefaivre

Eacutes professora i catedragravetica dHistograveria i Teoria de lArqui-tectura de la Universitat dArts Aplicades de Viena Lefaivre ha estat investigant les agraverees de joc durant anys Des del segui-ment de larxiu de parcs urbans que Aldo van Eyck li va donar a conegraveixer abans de la seva mort va crear una exposicioacute sobre parcs infantils i disseny per a la infagravencia al museu Stedelijk drsquoAmsterdam el 2002 Ha escrit nombrosos llibres sobre arqui-tectura parcs infantils i sobre lrsquoobra de Van Eyck

En un dels seus llibres meacutes destacat ha estat Ground-up city Play as a design Tool El llibre planteja un recorre-gut histograveric per les estrategravegies del disseny urbagrave per el joc a la ciutat Una panoragravemica sobre el sentit del joc i drsquoallograve luacutedic en

lart larquitectura i el disseny urbagrave Es fixa particularment en els espais de jocs de la post-guerra realitzats a Amsterdam per Aldo van Eyck Cornelis van Eesteren i Jakoba Mulder Ha estat professora visitant en el MIT i a la Universitat Nacional de Singapur i actualment eacutes investigadora de la Universitat Tegravecnica de Delft Ha impartit classes a universitats drsquoarreu del moacuten Els seus articles han estat publicats a una llarga llista de revistes internacionals

Alfredo Hoyuelos

Eacutes diplomat en Educacioacute In-fantil i doctor Europeu en Filo-sofia i Ciegravencias de lrsquoEducacioacute

Desenvolupa la seves inves-tigacions i documentacions sobre diversos aspectes relaci-onats amb la qualitat i com-petegravencia expressiva dels nens i nenes menors de 6 anys La se-

va tesis doctoral ens convida a entendre lrsquoobra de pedagog ita-liagrave Loris Malaguzzi escrita sota el tiacutetol El pensament i obra de Loris Malaguzzi i la seva reper-cussioacute en la Educacioacute Infantil

Ha publicat diversos llibres i articles sobre temes relacio-nats amb la infagravencia i es for-mador en diversos centres de lrsquoEstat Espanyol alguns paiumlsos drsquoEuropa i Llatinoamegraverica

Treballa com Coordinador dels Tallers drsquoExpresioacute de les Escoles Infantils Municipals de Pamplona i es professor del Departament de Psicologia i Pedagogia de la Universitat Puacuteblica de Navarra Es mem-bre acitu de la Plataforma Ci-cle Educatiu 0-3 anys a Navar-ra de la Plataforma Estatal en defensa del 0-6 i del Consell de Redaccioacute de Navarra de la Re-vista Infancia

Lars Bang Larsen

Va neacuteixer a Silkeborg Dinamar-ca i eacutes Historiador de lArt a la Universitat de Copenhaguen

Estudia en profunditat lrsquoobra de lrsquoactivista Palle Nielsen Aquest va proposar lrsquoany 1968 al Museu drsquoArt Modern drsquoEsto-colm un espai infantil drsquoaven-tures al seu interior

Sota el nom El Model per una societat qualitativa la propos-ta de Nielsen oferia un espai de joc exclusiu per la infagravencia sen-se adults ni educadors

Actualment es curador de lrsquoexposicioacute La societat sense atributs que forma part del projecte El nou Model

Amb aquesta repregraven algunes de les preocupacions de la degrave-cada de 1960 com leducacioacute la militagravencia la planificacioacute urbana experimental linfant com un subjecte histograveric actiu i luacutes criacutetic de la institucioacute artiacutes-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

tica Lexposicioacute tambeacute socupa de la representacioacute de la infagraven-cia en lart i la societat

Susana Corteacutes

Eacutes antropograveloga social de la Universitat de Xile i actual-ment desenvolupa el seu doc-torat a lrsquoInstitut drsquoEducacioacute de la Universitat de Warwick Regne Unit

Lrsquoobservacioacute de les prime-res exploracions del seu fill a lrsquoespai va portar a la Susana a interessar-se per la rela-cioacute entre la infantesa i lrsquoes-pai trobant en lrsquoantropolo-gia de la infagravencia una forma drsquoaproximar-se a lrsquoestudi de la vida quotidiana dels in-fants Ha desenvolupat inves-tigacioacute etnogragravefica a la ciu-tat de Santiago de Xile en el marc del projecte Mobilitat quotidiana i exclusioacute social a santiago Xile Actualment i en el context del seu doc-

torat realitza un estudi et-nogragravefic al Regne Unit sobre diferents formes de mobilitat i interaccioacute involucrades en la vida quotidiana drsquoinfants drsquoun poble drsquoAnglaterra

Claus Jensen

Eacutes pedagog a Dinamarca i Magravester en Antopologia Peda-gogravegica Ha estudiat durant molts anys els espais per a la infagravencia Analitza lrsquoarquitec-tura a traveacutes de lrsquoobservacioacute de lrsquoorganitzacioacute dels espais i de les seves tipologies Tambeacute ha desenvolupat la seva tasca a altres paiumlsos europeus Ha participat diversos anys a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat

Mariacutea Carmen Silveria Barbosa

Professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat Federal do Rio Grande do Sul Porto Alegre Brasil

El 2009 una investigacioacute sobre els curriacuteculums per a lrsquoeducacioacute infantil va ser uti-litzada per la legislacioacute drsquoedu-cacioacute del Brasil

Lrsquoany 2012 realitza una in-vestigacioacute sobre la situacioacute de lrsquoeducacioacute infantil en zona ru-ral que du a terme a partir de dades recollides en 30 muni-cipis brasilers i un quumlestionari per a 1500 Municipis Pertany al MIEBIB Moviment Interfograve-rums dEducacioacute Infantil del Brasil

A Barcelona i a traveacutes drsquouna beca del ministeri drsquoeduca-cioacute del brasil estagrave estudiant la formacioacute de mestres per a les escoles infantils amb la pro-fessora Montserrat Benlloch de la Universitat de Vic Inves-

tigacioacute que du a terme des de la Revista Infagravencia de lrsquoAsso-ciacioacute de Mestres Rosa Sensat de Barcelona i realitzant en-trevistes amb mestres i gestors drsquoeducacioacute

Clagraveudia Hummel

Eacutes artista i curadora de projec-tes de mediacioacute drsquoart Des de lrsquoany 2009 es professora de la Universitat de les Arts de Ber-liacuten especialitzada en el treball artiacutestic amb grups socials Al mateix temps es directora del programa KontextSchule (lrsquoes-cola com a context) de la ma-teixa universitat

Lenfocament dels seus tre-balls projectes i investigaci-ons es troben entre els camps de leducacioacute les arts la so-cietat i les situacions quotidi-anes amb un enfocament en el desenvolupament informal individual i social

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Va dirigir lestiu del 2007 a la documenta(13) de Kassel el programa deducacioacute artiacutestica per a infagravencia i joves sota el tiacute-tol Aushecken (Inventar)

Mara Davoli

Ha estat tallerista a lrsquoes-cola Pablo Neruda de Reggio Emilia durant meacutes de 30 anys Actualment colmiddotlabora amb Reggio Children fent tasques de formacioacute en diferents paiuml-sos del moacuten Participa a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat i a diferents jornades drsquoeduca-cioacute infantil organitzades per la revista Infagravencia de lrsquoAssoci-acioacute de Mestres Rosa Sensat des de lrsquoany 2005

Rosina Malagrida

Eacutes llicenciada en ciegravencies quiacute-miques per la Universitat de Barcelona i Magravester en Comu-nicacioacute cientiacutefica per lrsquoIm-perial College London Estagrave especialitzada en la divulga-cioacute cientiacutefica i en lrsquoorganitza-cioacute drsquoactivitats drsquoeducacioacute no formals principalment en el camp de la recerca biomegravedi-ca Actualment eacutes responsa-ble de comunicacioacute i difusioacute de la ciegravencia a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida IrsiCaixa a Barcelona on coordina el portal europeu educatiu Xplo-reHealthEu i un programa de difusioacute i prevencioacute sobre la Sida Alhora tambeacute participa al projecte europeu Nanopi-nion Pregraveviament va treballar al Parc Cientiacutefic de Barcelona i als Museus de les Ciegravencia de Londres i Barcelona

Ceacutesar Muacutentildeoz

Va neacuteixer a Tetuan (Marroc) on va viure la seva infagravencia i adoles-cegravencia amb el privilegi de poder conviure entre la cultura agraverab i jueva Drsquoaquesta convivegravencia in-corpora elements vitals que meacutes tard transforma en els conceptes bagravesics de la Pedagogia de la Vida Quotidiana que crea investiga i concreta en diversos llibres docu-ments i activitats de formacioacute a nivell Estatal Europeu i Llatinoa-mericagrave

Consultor Internacional dInfagraven-cia Joventut i Participacioacute Ciuda-dana Un apassionat re-pensador lHumanisme de vocacioacute pedagograve-gica des del Magisteri lEducacioacute Social i la Sociologia

Assessor-formador dels equips responsables dels Pressupostos Participatius drsquoInfagravencia Adoles-cencia i Juventud a Sao Paulo For-talesa Sevilla i Trofa (Porto) i de lAssessoria de Participacioacute Prota-goacutenica i Participativa de la Pre-

sidegravencia del Govern de Paraguai (fins lrsquoany 2011 que a ser enderro-cat el president demogravecrata Fer-nando Lugo)

Ponent sobre temes deducacioacute i participacioacute de IAJ en els Fograverums Mundials dEducacioacute de Sao Paulo i Porto Alegre i en el Fograverum Social Mundial de Porto Alegre

Coordinador a Catalunya del Programa Dapnhe de prevencioacute de la violegravencia infantil i juvenil de la Comissioacute Europea Va ser proposat pel Consell dEuropa com a mem-bre del seu equip dExperts en Poliacute-tiques dInfagravencia

Autor entre drsquoaltres de tiacutetols de Pedagogiacutea da Vida Cotidiana e Participaccedilao Cidadaacute editat per lrsquoAjuntament i Universitat de Sao Paulo amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoIns-titut Paulo Freire

Beatriz Goulart

Arquitecte i urbanista desen-volupa investigacions i pro-jectes participatius a espais

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

escolars i urbansEs dedica a la millora de la

qualitat de lrsquoeducacioacute i la vida urbana aproximant lrsquoescola a la ciutat a traveacutes de lrsquoarticu-lacioacute de lrsquoeducacioacute integral i el concepte de ciutat educado-ra on va sorgir la proposta del barri-escola

Actualment eacutes consulto-ra del Ministeri drsquoEducacioacute del Brasil investigadora a la Universitat de Rio de Janeiro i coordinadora del despatx drsquoarquitectura Escenaris pe-dagogravegics de Satildeo Paulo de-senvolupant projectes en di-verses regions brasileres

Straddle3

Eacutes un colmiddotlectiu interdisciplinari que ha desenvolupat diversos treballs sobre temes drsquohabitat-ge espai puacuteblic domini puacuteblic digital i urbanisme participa-tiu En mategraveria drsquohabitatge han construiumlt diverses pro-

postes mitjanccedilant reciclatge i autoconstruccioacute Respecte a lespai puacuteblic han desenvolu-pat diverses estrategravegies des de condicionar espais en desuacutes amb estructures desmunta-bles a transformar elements de rebuig per convertir-los en mobiliari urbagrave passant per la redaccioacute drsquouna guia juriacutedica per a lrsquoactivacioacute drsquoespais La major part dels processos han estat duts a terme en entorns de colmiddotlaboracioacute oberta en quegrave es dissolen els liacutemits entre pro-motors dissenyadors cons-tructors gestors o usuaris dels espais Actualment treballen juntament amb altres grups en el desenvolupament drsquoeines digitals per a la xarxa arqui-tectures colmiddotlectives

LaFundicioacute

El treball de laFundicioacute es situa a la cruiumllla de les pragravectiques

artiacutestiques i culturals i lrsquoedu-cacioacute enteses com a activitats de controvegraversia Actualment la seva principal liacutenia drsquoactu-acioacute es fonamenta en proces-sos colmiddotlaboratius de continu-iumltat amb diferents colmiddotlectius grups drsquoaccioacute i institucions Des de 2013 laFundicioacute dispo-sa drsquoun espai fiacutesic al barri de Bellvitge (lrsquoHospitalet) que proposa una oportunitat on experimentar amb formes col-lectives horitzontals i trans-frontereres per construir i po-sar en circulacioacute la cultura i el coneixement entesos com a recursos drsquouacutes comuacute

LaFundicioacute eacutes una coopera-tiva un mitjagrave per regularitzar la nostra situacioacute com treba-lladors dins lrsquoesfera cultural Una forma horitzontal drsquoor-ganitzacioacute sensible al retorn social del nostre treball que ens permet posar en marxa processos colmiddotlectius de cons-truccioacute de coneixement i que potenciiumln el beacute de tots els indi-vidus implicats

Pau Faus

Arquitecte i artista visual Ex-plorador de la quotidianitat urbana i de les pragravectiques au-togravenomes i contestatagraveries dins la ciutat contemporagravenia Amb els seus projectes proposa me-canismes de representacioacute io interaccioacute que facin aflorar els conflictes i les particulari-tats intransferibles del lloc on es troba La majoria dels seus treballs soacuten obres realitzades in sitursquo en colmiddotlaboracioacute amb agents locals i altres professio-nals del moacuten de lrsquoarquitectura la fotografia lrsquoantropologia o les arts visuals i escegraveniques

Ha estat professor de la Universitat drsquoArquitectura del Vallegraves i ha format part del colmiddotlectiu interdisciplinar drsquoex-ploracioacute urbana observatori nogravemada-stalkerrsquo Ha impartit tallers desenvolupat projectes i exposat la seva obra a diver-sos centres drsquoart contemporani locals i de lrsquoestranger

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Pedro Pineda

Estudia disseny i tecnologia a Londres i ara viu a Berliacuten on desenvolupa els seus propis projectes comissionats dis-senya experiegravencies i promou xarxes socials

Pedro dinamitza Makerlabs impulsa la creacioacute de festes i intervencions puacutebliquesdo-nant especial importagravencia al proceacutes que lrsquousuari estagrave vivint

El MakerLab eacutes un entorn daprenentatge nogravemada una incubadora de proces-sos oberta a tots i sempre en desenvolupament Un movi-ment ampli cap a la produc-cioacute intelmiddotligent i colmiddotlabora-tiva La naturalesa modular del MakerLab li permet adap-tar-se al seu entorn local i els seus recursos Els instruments i processos soacuten flexibles i fagravecils per aprendre i dominar-los Tot el que genera estagrave obert a nous participants habilitats i procediments

Clara Nubiola

Dissenyadora gragravefica Magravester en Antropologia Social i Urba-na i Postgrau en Arquitectura del Territori actualment eacutes res-ponsable del projecte Els buits urbans treball que combina amb encagraverrecs drsquoilmiddotlustracioacute

Utilitzant principalment el dibuix i sense deixar de banda altres eines com lrsquoescriptura i la fotografia Clara Nubiola explora el territori urbagrave i rural i ho relata a traveacutes drsquouna visioacute criacutetica diaris de ruta postals domegravestiques reflexions urba-nes i escenes de ciutat

Ha realitzat tallers drsquoilmiddotlus-tracioacute i derives exposicions i convocatograveries a la xarxa re-lacionades amb espai puacuteblic i participacioacute ciutadana Ha colmiddotlaborat amb diverses uni-versitats donant conferegravencies i tallers sobre paisatge territori derives i ilmiddotlustracioacute

Ha participat en diverses exposicions colmiddotlectives i eacutes

autora del llibre La guiacutea de les rutes incertesrsquo Barcelona edi-torial BsideBooks (2011)

Urbanitas BerlinndashBarcelona

Urbanitas Berlin-Barcelona eacutes una gegravencia de projectes per el desenvolupament de la ciu-tat amb seu a les dues ciutats Fundada lrsquoany 2006 per Maria Muntildeoz Duyos investigadora i productora cultural i Florian Sc-hmidt sociograveleg urbagrave

Urbanitas enteacuten el treball amb lrsquourbanisme des drsquouna perspectiva holiacutestica com una suma de processos de co-operacioacute de diagraveleg i transfe-regravencies entre coneixements i formes de fer

La seva pragravectica es troba en la transicioacute drsquoescales i agravem-bits entre el context urbagrave i lrsquoarquitectura entre els pos-sibles puacuteblics i la produccioacute cultural entre lrsquoespai urbagrave i

els seus practicants Per aixograve dissenyen conceptes urbans integrals impulsen iniciatives culturals i moderen proces-sos de diagraveleg Creant diferents formats de comunicacioacute drsquoin-vestigacioacute i creacioacute comparti-da de participacioacute

Els megravetodes drsquoinvestigacioacute propis de les ciegravencies socials i els llenguatges de les pragravec-tiques artiacutestiques i culturals conviuen de forma orgagravenica en lrsquoanagravelisis i pragravectica drsquoUrbanitas

Urbanitas colmiddotlabora amb un ampli ventall de professionals creant una xarxa continuada de colmiddotlaboradors que formen part dels seus projectes lrsquoad-ministracioacute puacuteblica fundaci-ons universitats i professionals independents associacions colmiddotlectius i societat civil

Recreant cruiumllles

Recreant cruiumllles eacutes un projecte colmiddotlectiu que treballa per lrsquoalli-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

berament de lrsquoespai del solar de germanetes mentre segueixi sense desenvolupar-se el plane-jament urbaniacutestic de barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al barri soacuten un malbara-tament de recursos i que ha de ser el mateix barri qui els apro-fiti i els gestioni Per a dur a terme aquestes reivindicacions el grup fa una crida a la partici-pacioacute de veiumlns veiumlnes i associa-cions del barri per elaborar un projecte drsquoautogestioacute de lrsquoespai i portar-lo a terme

Id Idensitat

Eacutes un projecte drsquoart que ex-perimenta formes drsquoincidir en el territori en les seves dimen-sions espaial temporal i soci-al mitjanccedilant propostes crea-tives Des del seu inici el 1999 ha anat evolucionant fins es-devenir un sistema complex que incorpora altres projectes

accions o intervencions im-pulsa processos configura ex-posicions edita publicacions Reuneix un conglomerat drsquoes-trategravegies creatives per dur a terme una activitat o un con-junt drsquoactivitats

Amb lrsquoexpressioacute experimen-tar amb el lloc per a transfor-mar les pragravectiques artiacutestiques i experimentar amb les pragravecti-ques artiacutestiques per a transfor-mar el lloc vol fer evident la funcioacute activa que teacute lrsquoart en el context social Idensitat ha col-laborat amb nombrosos artis-tes i creadors de diversos agravem-bits posant-los en relacioacute amb persones o colmiddotlectius que tre-ballen en els contextos locals

Les Salonniegraveres

Soacuten un colmiddotlectiu artiacutestic in-disciplinar format per Laura Cardona Ester G Meciacuteas Cegrave-lia Prats Meritxell Romanos i Marta Xibilleacute que des de 2006

desenvolupen projectes artiacutes-tics i educatius A partir del seu cos i lrsquoactitud creen es-cenaris desinhibits en els que interactuen amb el puacuteblic per a provocar i quumlestionar amb petites disrupcions en el dia a dia comportaments i pensa-ments preestablerts relacio-nats amb la identitat personal i colmiddotlectiva entesa des del seu caragravecter performatiu

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

INsCRIPCIoacuteDel 16 de maig al 15 de juny

a wwwrosasensatorg

INFoinfourbanitaseu

EmPl ACcedilAmENTCosmoCaixa

c Isaac Newton 26 Bcn

TARIFEs80euro

subscriptors 72 eurosocis 64 euro

El preu inclou esmorzar i dinar del dia 6

Taula 3 Pedagogia i pragravectiques artiacutestiquesCom poden les pragravectiques artiacutestiques establir nous vincles entre la infagravencia i el seu entorn el seu context o els seus espais drsquoapre-nentatge i coneixement Com impulsar nous formats noves for-mes de mediacioacute i produccioacute de continguts des de la infagravencia

El programa per infants i joves Aushecken a la documen-ta(13) de Kassel amb Claudia Hummel artista i professora de la Universitat de les Arts de Berlin

Filosofia amb nens de Cambodja com un exercici de Parrhe-sia amb Nancy Vansieleghem directora drsquoEducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts LUCA Gent Begravelgica

El rol de lrsquoart a lrsquoescola i la vinculacioacute amb lrsquoespai puacuteblic amb Mara Davoli tallerista a lrsquoescola Pablo Neruda de Reggio Emilia

Apropar la recerca a la infagravencia amb Rosina Malagrida cap de co-municacioacute a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida a lrsquoIrsiCaixa Barcelona

Taula 4 Processos participatiusApunts sobre formes de colmiddotlaboracioacute en el disseny drsquoespais Quina transcendegravencia tenen aquests processos de creacioacute com-partida en la transformacioacute dels espais en la creacioacute drsquouna so-ciabilitat una colmiddotlectivitat per a la infagravencia

La participacioacute imprescindible de la infagravencia en la creacioacute drsquoALLograve NoU amb Ceacutesar Muntildeoz consultor Internacional drsquoInfagraven-cia Juventut i Participacioacute Ciutadana Barcelona

Escenaris Pedagogravegics amb Bia Goulart arquitecta Sao PauloSK8+U disseny participatiu per un espai de joc amb David

Juarez Straddle3 open Roullote 45 una infraestructura drsquoaconteixement per

una escola que explota amb Mariloacute Fernaacutendez i Francisco Rubio de LaFundicioacute Barcelona

Factoria Piedra Buena amb Les Salonniegraveres Pau Faus i a77 Barcelona ndash Buenos Aires

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAUlEs RoD oNEs TAllERsSon espais per pensar i posar en circulacioacute idees i solucions possi-bles a escenaris concrets de Barcelona Des de dinagravemiques crea-tives i des del coneixement compartit dels participants

Taller 1 Disseny per a la infagravencia Dinamitza Pedro Pineda MakerLAb Barcelona-Barlin

Des de la presentacioacute descenaris concrets de la ciutat volem generar visions esquemes formes efiacutemeres que facilitin i pos-sibilitin la presegravencia de la infagravencia als espais puacuteblics que poten-ciiumln la relacioacute de els espais escolars amb els espais de la ciutat la vinculacioacute dels centre dart amb el carrer i amb lescola

Mostrarem diversos treballs prototips ja realitzats a diferents ciutats i generarem idees sobre com des del disseny des de la creacioacute duna forma senzilla perograve subtil es poden connectar es-pais reactivar-los reinterpretarlos tambeacute tenint a la infagravencia com a teloacute de fons

Taller 2 Deriva Urbana El joc com a eina dapropiacioacute de lespai Dinamitza Clara Nubiola i Pau Faus

Les creixents mesures de seguretat vinculades a tot allograve que en-volta a la infagravencia i laugment de regularitzacioacute en luacutes de lespai puacuteblic limiten considerablement la realitzacioacute despais de joc a ciutats com Barcelona Malgrat tot aquestes restriccions luacutedi-ques soacuten sovint ignorades i molts espais puacuteblics destinats a altres usos (o a cap) soacuten ragravepidament transformats en camps de fut-bol pistes de ball o skateparks entre molts altres exemples En aquest taller reflexionarem sobre aquest tipus dapropiacions (i reinterpretacions) de lespai puacuteblic Mostrarem diversos treballs realitzats al respecte i visitarem algun entorn proper de ciutat per imaginar colmiddotlectiva i lliurement les seves potencialitats luacutediques

TAllERsTaller 3 Lescola com a context Generacioacute didees per repensar lescola des de les pragravectiques artiacutestiques Dinamitza Ubanitas Berlin-Barcelona

Claudia Hummel professora del Magravester Kunst im Kontext de la Universitat de les Arts de Berlin (UDK) presentaragrave el programa de formacioacute per artistes i educadors KontextSchule

KontextSchule es una iniciativa impulsada per lAssociacioacute de Kunst im Kontext (Art i context) Un programa de formacioacute que ofereix una segraverie destrategravegies i tagravectiques per conjuntament educadors i artistes desenvolupar projectes artiacutestics en el marc escolar per pensar lescola en relacioacute als seus contextos

Lobjectiu del taller es conegraveixer de la magrave de la Claudia Hum-mel el programa i lexperiegravencia berlinesa Contrastar i exposar experiegravencies similars que sapliquen al nostre context Generar idees per imaginar estrategravegies semblants i pensar en el sentit dun programa com KontextSchule dins lrsquooferta formativa Pen-sar en possibles canals per impulsar-lo

Taller 4 Projecte Germanetes al barri de lEixample Generacioacute didees per activar la participacioacute de la infagravencia Dinamitza Recreant Cruiumllles i IDIDENSITAT

El colmiddotlectiu Recreant Cruiumllles treballa per a lalliberament de lespai del solar de Germanetes mentre segueixi sense desen-volupar-se el planejament urbaniacutestic de Barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al ba-rri soacuten un malbaratament de recursos i que ha de ser el ma-teix barri qui els aprofiti i els gestioni Per a dur a terme aques-tes reivindicacions el grup fa una crida a la participacioacute de veiumlns veiumlnes i associacions del barri per a elaborar un projecte dautogestioacute de lespai i fer-lo

El taller teacute com objectiu pensar la possibles formes de partici-pacioacute de la infagravencia en aquest escenari concret de Barcelona

Taller 5 Bellvitge antimodulor Visita al barri i trobada amb els infants Dinamitza LaFundicioacute

Bellvitge eacutes un barri de LHospitalet situat a lagraverea metropolitana de Barcelona i construiumlt als anys 60 per acollir lonada migratograveria daquells anys amb un urbanisme caracteriacutestic de les ciutats dormitori La lluita dels veiumlns i veiumlnes pels serveis i espais puacuteblics lha transformat en un entorn habitable

Des de fa uns mesos LaFundicioacute ha estat generant converses amb els infants del barri per tal dexplorar mirar i analitzar el terri-tori des dels sabers les tagravectiques i estrategravegies amb que lhabiten

Lobjectiu del taller eacutes visitar el barri de Bellvitge per conegraveixer el testimoni dels infants i establir un diagraveleg in situ sobre el context i lespai puacuteblic amb els propis nens i nenes

Taller 6 Presentacioacute de les propostes generades pels alumnes del Magravester de Disseny i produccioacute despais del CCCB i la UPCDinamitza els estudiants del Magravester

Lobjectiu del taller eacutes conegraveixer els projectes elaborats pels alum-nes del Magravester i en concret laccioacute que han pensat realitzar el diumenge al matiacute per lapropiacioacute de lespai a la Placcedila Nova de Ciutat Vella La idea es convidar als participants del taller a for-mar part en el desplegament de laccioacute del diumenge compar-tint tot el proceacutes de realitzacioacute i implantacioacute de laccioacute

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAllERs

Clara Eslava

Clara Eslava eacutes arquitecta i investigadora al voltant de lexperiegravencia de lespai en la infagravencia els vincles entre ar-quitectura i pedagogia o els espais de joc com camp dex-perimentacioacute Ha publicat a diverses revistes pedagogravegiques darquitectura i destegravetica

Eacutes coordinadora i coautora del llibre Territoris de la in-fagravencia Diagravelegs entre pedago-gia i arquitectura llibre amb mencioacute especial del Ministeri dEducacioacute i Cultura dEspa-nya al millor llibre educatiu de lany 2006

Desenvolupa la seva tesi doctoral titulada Agravembits pri-migenis Lempremta de la infagravencia en limpuls creatiu dirigida per larquitecte i artis-ta Juan Navarro Baldeweg a ETSAM- UPM Madrid

Actualment eacutes professora drsquoEstegravetica i Histograveria del dis-

seny industrial a la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid Colmiddotlabora de manera habitual amb la Universitat de Navarra i la Universitat Complutense de Madrid Crea lrsquoestudi Eslava i Tejada Arquitectes lrsquoany 2004

Nancy Vansieleghem

Eacutes des de lrsquoany 2012 directora drsquoeducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts Luca ndash Campus Saint-Lucas Vi-sual Arts a Gent Begravelgica

Des de llavors estagrave afilia-da al Departament drsquoeduca-cioacute i societat a la Universitat Catogravelica de Lovaina Abans va treballar com assistent de post-doctorat al Departament de fundacions drsquoeducacioacute de UGent El 2006 va obtenir el seu doctorat El diagraveleg com experiegravencia liacutemit Una anagravelisi de la filosofia amb nens com a projecte educatiu sota la di-reccioacute de Marc Spoelders i Jan Masschelein

Juntament amb David Ken-nedy va editar el llibre Filo-sofia en transicioacute Problemes i perspectives Ha publicat diversos articles sobre el di-agraveleg la filosofia la infagravencia lrsquoexperimentacioacute i el cinema Eacutes coautora del documental Dis-order ndash conversations with children on ADHD

En lrsquoactualitat el seu interegraves de recerca inclou els moments de transicioacute com a prototip dels nous enfocaments educa-tius en lrsquoeducacioacute artiacutestica

Pascale Legueacute

Eacutes doctora en antropologia (EHESS) urbanista consultora i investigadora al Museu Na-cional drsquoHistograveria Natural de Paris

Els principals temes de les seves reflexions soacuten lrsquourbagrave i el litoral

Els estudis en els quals par-ticipa tenen com a perspecti-

va la resolucioacute de problemes socials perograve tambeacute la renova-cioacute l organitzacioacute i la creacioacute de nous llocs de vida La di-mensioacute mediambiental creua el conjunt de la seva recerca

Lrsquoenfocament antropolograve-gic fruit de converses i de l observacioacute in situ li per-met copsar els llocs (la ciutat el barri la casa el espais de treball) a traveacutes de la mira-da dels que lrsquohabiten creen i creuen els espais Mirades que incorpora en els seus estudis

Pascale Legueacute ha incorporat en el seu treball antropologravegic la mirada de lrsquoinfant al voltant de la ciutat Els seus estudis sobre infagravencia i urbanisme po-sen en evidegravencia el discurs do-minant sobre la ciutat gene-ralment elaborat des del moacuten adult Pascale tria treballar amb la infagravencia perquegrave consi-dera el seu punt de vista origi-nal i poc habitual Ha publicat articles i llibres al voltant del tema de lrsquoinfant i la ciutat

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Liane Lefaivre

Eacutes professora i catedragravetica dHistograveria i Teoria de lArqui-tectura de la Universitat dArts Aplicades de Viena Lefaivre ha estat investigant les agraverees de joc durant anys Des del segui-ment de larxiu de parcs urbans que Aldo van Eyck li va donar a conegraveixer abans de la seva mort va crear una exposicioacute sobre parcs infantils i disseny per a la infagravencia al museu Stedelijk drsquoAmsterdam el 2002 Ha escrit nombrosos llibres sobre arqui-tectura parcs infantils i sobre lrsquoobra de Van Eyck

En un dels seus llibres meacutes destacat ha estat Ground-up city Play as a design Tool El llibre planteja un recorre-gut histograveric per les estrategravegies del disseny urbagrave per el joc a la ciutat Una panoragravemica sobre el sentit del joc i drsquoallograve luacutedic en

lart larquitectura i el disseny urbagrave Es fixa particularment en els espais de jocs de la post-guerra realitzats a Amsterdam per Aldo van Eyck Cornelis van Eesteren i Jakoba Mulder Ha estat professora visitant en el MIT i a la Universitat Nacional de Singapur i actualment eacutes investigadora de la Universitat Tegravecnica de Delft Ha impartit classes a universitats drsquoarreu del moacuten Els seus articles han estat publicats a una llarga llista de revistes internacionals

Alfredo Hoyuelos

Eacutes diplomat en Educacioacute In-fantil i doctor Europeu en Filo-sofia i Ciegravencias de lrsquoEducacioacute

Desenvolupa la seves inves-tigacions i documentacions sobre diversos aspectes relaci-onats amb la qualitat i com-petegravencia expressiva dels nens i nenes menors de 6 anys La se-

va tesis doctoral ens convida a entendre lrsquoobra de pedagog ita-liagrave Loris Malaguzzi escrita sota el tiacutetol El pensament i obra de Loris Malaguzzi i la seva reper-cussioacute en la Educacioacute Infantil

Ha publicat diversos llibres i articles sobre temes relacio-nats amb la infagravencia i es for-mador en diversos centres de lrsquoEstat Espanyol alguns paiumlsos drsquoEuropa i Llatinoamegraverica

Treballa com Coordinador dels Tallers drsquoExpresioacute de les Escoles Infantils Municipals de Pamplona i es professor del Departament de Psicologia i Pedagogia de la Universitat Puacuteblica de Navarra Es mem-bre acitu de la Plataforma Ci-cle Educatiu 0-3 anys a Navar-ra de la Plataforma Estatal en defensa del 0-6 i del Consell de Redaccioacute de Navarra de la Re-vista Infancia

Lars Bang Larsen

Va neacuteixer a Silkeborg Dinamar-ca i eacutes Historiador de lArt a la Universitat de Copenhaguen

Estudia en profunditat lrsquoobra de lrsquoactivista Palle Nielsen Aquest va proposar lrsquoany 1968 al Museu drsquoArt Modern drsquoEsto-colm un espai infantil drsquoaven-tures al seu interior

Sota el nom El Model per una societat qualitativa la propos-ta de Nielsen oferia un espai de joc exclusiu per la infagravencia sen-se adults ni educadors

Actualment es curador de lrsquoexposicioacute La societat sense atributs que forma part del projecte El nou Model

Amb aquesta repregraven algunes de les preocupacions de la degrave-cada de 1960 com leducacioacute la militagravencia la planificacioacute urbana experimental linfant com un subjecte histograveric actiu i luacutes criacutetic de la institucioacute artiacutes-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

tica Lexposicioacute tambeacute socupa de la representacioacute de la infagraven-cia en lart i la societat

Susana Corteacutes

Eacutes antropograveloga social de la Universitat de Xile i actual-ment desenvolupa el seu doc-torat a lrsquoInstitut drsquoEducacioacute de la Universitat de Warwick Regne Unit

Lrsquoobservacioacute de les prime-res exploracions del seu fill a lrsquoespai va portar a la Susana a interessar-se per la rela-cioacute entre la infantesa i lrsquoes-pai trobant en lrsquoantropolo-gia de la infagravencia una forma drsquoaproximar-se a lrsquoestudi de la vida quotidiana dels in-fants Ha desenvolupat inves-tigacioacute etnogragravefica a la ciu-tat de Santiago de Xile en el marc del projecte Mobilitat quotidiana i exclusioacute social a santiago Xile Actualment i en el context del seu doc-

torat realitza un estudi et-nogragravefic al Regne Unit sobre diferents formes de mobilitat i interaccioacute involucrades en la vida quotidiana drsquoinfants drsquoun poble drsquoAnglaterra

Claus Jensen

Eacutes pedagog a Dinamarca i Magravester en Antopologia Peda-gogravegica Ha estudiat durant molts anys els espais per a la infagravencia Analitza lrsquoarquitec-tura a traveacutes de lrsquoobservacioacute de lrsquoorganitzacioacute dels espais i de les seves tipologies Tambeacute ha desenvolupat la seva tasca a altres paiumlsos europeus Ha participat diversos anys a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat

Mariacutea Carmen Silveria Barbosa

Professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat Federal do Rio Grande do Sul Porto Alegre Brasil

El 2009 una investigacioacute sobre els curriacuteculums per a lrsquoeducacioacute infantil va ser uti-litzada per la legislacioacute drsquoedu-cacioacute del Brasil

Lrsquoany 2012 realitza una in-vestigacioacute sobre la situacioacute de lrsquoeducacioacute infantil en zona ru-ral que du a terme a partir de dades recollides en 30 muni-cipis brasilers i un quumlestionari per a 1500 Municipis Pertany al MIEBIB Moviment Interfograve-rums dEducacioacute Infantil del Brasil

A Barcelona i a traveacutes drsquouna beca del ministeri drsquoeduca-cioacute del brasil estagrave estudiant la formacioacute de mestres per a les escoles infantils amb la pro-fessora Montserrat Benlloch de la Universitat de Vic Inves-

tigacioacute que du a terme des de la Revista Infagravencia de lrsquoAsso-ciacioacute de Mestres Rosa Sensat de Barcelona i realitzant en-trevistes amb mestres i gestors drsquoeducacioacute

Clagraveudia Hummel

Eacutes artista i curadora de projec-tes de mediacioacute drsquoart Des de lrsquoany 2009 es professora de la Universitat de les Arts de Ber-liacuten especialitzada en el treball artiacutestic amb grups socials Al mateix temps es directora del programa KontextSchule (lrsquoes-cola com a context) de la ma-teixa universitat

Lenfocament dels seus tre-balls projectes i investigaci-ons es troben entre els camps de leducacioacute les arts la so-cietat i les situacions quotidi-anes amb un enfocament en el desenvolupament informal individual i social

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Va dirigir lestiu del 2007 a la documenta(13) de Kassel el programa deducacioacute artiacutestica per a infagravencia i joves sota el tiacute-tol Aushecken (Inventar)

Mara Davoli

Ha estat tallerista a lrsquoes-cola Pablo Neruda de Reggio Emilia durant meacutes de 30 anys Actualment colmiddotlabora amb Reggio Children fent tasques de formacioacute en diferents paiuml-sos del moacuten Participa a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat i a diferents jornades drsquoeduca-cioacute infantil organitzades per la revista Infagravencia de lrsquoAssoci-acioacute de Mestres Rosa Sensat des de lrsquoany 2005

Rosina Malagrida

Eacutes llicenciada en ciegravencies quiacute-miques per la Universitat de Barcelona i Magravester en Comu-nicacioacute cientiacutefica per lrsquoIm-perial College London Estagrave especialitzada en la divulga-cioacute cientiacutefica i en lrsquoorganitza-cioacute drsquoactivitats drsquoeducacioacute no formals principalment en el camp de la recerca biomegravedi-ca Actualment eacutes responsa-ble de comunicacioacute i difusioacute de la ciegravencia a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida IrsiCaixa a Barcelona on coordina el portal europeu educatiu Xplo-reHealthEu i un programa de difusioacute i prevencioacute sobre la Sida Alhora tambeacute participa al projecte europeu Nanopi-nion Pregraveviament va treballar al Parc Cientiacutefic de Barcelona i als Museus de les Ciegravencia de Londres i Barcelona

Ceacutesar Muacutentildeoz

Va neacuteixer a Tetuan (Marroc) on va viure la seva infagravencia i adoles-cegravencia amb el privilegi de poder conviure entre la cultura agraverab i jueva Drsquoaquesta convivegravencia in-corpora elements vitals que meacutes tard transforma en els conceptes bagravesics de la Pedagogia de la Vida Quotidiana que crea investiga i concreta en diversos llibres docu-ments i activitats de formacioacute a nivell Estatal Europeu i Llatinoa-mericagrave

Consultor Internacional dInfagraven-cia Joventut i Participacioacute Ciuda-dana Un apassionat re-pensador lHumanisme de vocacioacute pedagograve-gica des del Magisteri lEducacioacute Social i la Sociologia

Assessor-formador dels equips responsables dels Pressupostos Participatius drsquoInfagravencia Adoles-cencia i Juventud a Sao Paulo For-talesa Sevilla i Trofa (Porto) i de lAssessoria de Participacioacute Prota-goacutenica i Participativa de la Pre-

sidegravencia del Govern de Paraguai (fins lrsquoany 2011 que a ser enderro-cat el president demogravecrata Fer-nando Lugo)

Ponent sobre temes deducacioacute i participacioacute de IAJ en els Fograverums Mundials dEducacioacute de Sao Paulo i Porto Alegre i en el Fograverum Social Mundial de Porto Alegre

Coordinador a Catalunya del Programa Dapnhe de prevencioacute de la violegravencia infantil i juvenil de la Comissioacute Europea Va ser proposat pel Consell dEuropa com a mem-bre del seu equip dExperts en Poliacute-tiques dInfagravencia

Autor entre drsquoaltres de tiacutetols de Pedagogiacutea da Vida Cotidiana e Participaccedilao Cidadaacute editat per lrsquoAjuntament i Universitat de Sao Paulo amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoIns-titut Paulo Freire

Beatriz Goulart

Arquitecte i urbanista desen-volupa investigacions i pro-jectes participatius a espais

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

escolars i urbansEs dedica a la millora de la

qualitat de lrsquoeducacioacute i la vida urbana aproximant lrsquoescola a la ciutat a traveacutes de lrsquoarticu-lacioacute de lrsquoeducacioacute integral i el concepte de ciutat educado-ra on va sorgir la proposta del barri-escola

Actualment eacutes consulto-ra del Ministeri drsquoEducacioacute del Brasil investigadora a la Universitat de Rio de Janeiro i coordinadora del despatx drsquoarquitectura Escenaris pe-dagogravegics de Satildeo Paulo de-senvolupant projectes en di-verses regions brasileres

Straddle3

Eacutes un colmiddotlectiu interdisciplinari que ha desenvolupat diversos treballs sobre temes drsquohabitat-ge espai puacuteblic domini puacuteblic digital i urbanisme participa-tiu En mategraveria drsquohabitatge han construiumlt diverses pro-

postes mitjanccedilant reciclatge i autoconstruccioacute Respecte a lespai puacuteblic han desenvolu-pat diverses estrategravegies des de condicionar espais en desuacutes amb estructures desmunta-bles a transformar elements de rebuig per convertir-los en mobiliari urbagrave passant per la redaccioacute drsquouna guia juriacutedica per a lrsquoactivacioacute drsquoespais La major part dels processos han estat duts a terme en entorns de colmiddotlaboracioacute oberta en quegrave es dissolen els liacutemits entre pro-motors dissenyadors cons-tructors gestors o usuaris dels espais Actualment treballen juntament amb altres grups en el desenvolupament drsquoeines digitals per a la xarxa arqui-tectures colmiddotlectives

LaFundicioacute

El treball de laFundicioacute es situa a la cruiumllla de les pragravectiques

artiacutestiques i culturals i lrsquoedu-cacioacute enteses com a activitats de controvegraversia Actualment la seva principal liacutenia drsquoactu-acioacute es fonamenta en proces-sos colmiddotlaboratius de continu-iumltat amb diferents colmiddotlectius grups drsquoaccioacute i institucions Des de 2013 laFundicioacute dispo-sa drsquoun espai fiacutesic al barri de Bellvitge (lrsquoHospitalet) que proposa una oportunitat on experimentar amb formes col-lectives horitzontals i trans-frontereres per construir i po-sar en circulacioacute la cultura i el coneixement entesos com a recursos drsquouacutes comuacute

LaFundicioacute eacutes una coopera-tiva un mitjagrave per regularitzar la nostra situacioacute com treba-lladors dins lrsquoesfera cultural Una forma horitzontal drsquoor-ganitzacioacute sensible al retorn social del nostre treball que ens permet posar en marxa processos colmiddotlectius de cons-truccioacute de coneixement i que potenciiumln el beacute de tots els indi-vidus implicats

Pau Faus

Arquitecte i artista visual Ex-plorador de la quotidianitat urbana i de les pragravectiques au-togravenomes i contestatagraveries dins la ciutat contemporagravenia Amb els seus projectes proposa me-canismes de representacioacute io interaccioacute que facin aflorar els conflictes i les particulari-tats intransferibles del lloc on es troba La majoria dels seus treballs soacuten obres realitzades in sitursquo en colmiddotlaboracioacute amb agents locals i altres professio-nals del moacuten de lrsquoarquitectura la fotografia lrsquoantropologia o les arts visuals i escegraveniques

Ha estat professor de la Universitat drsquoArquitectura del Vallegraves i ha format part del colmiddotlectiu interdisciplinar drsquoex-ploracioacute urbana observatori nogravemada-stalkerrsquo Ha impartit tallers desenvolupat projectes i exposat la seva obra a diver-sos centres drsquoart contemporani locals i de lrsquoestranger

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Pedro Pineda

Estudia disseny i tecnologia a Londres i ara viu a Berliacuten on desenvolupa els seus propis projectes comissionats dis-senya experiegravencies i promou xarxes socials

Pedro dinamitza Makerlabs impulsa la creacioacute de festes i intervencions puacutebliquesdo-nant especial importagravencia al proceacutes que lrsquousuari estagrave vivint

El MakerLab eacutes un entorn daprenentatge nogravemada una incubadora de proces-sos oberta a tots i sempre en desenvolupament Un movi-ment ampli cap a la produc-cioacute intelmiddotligent i colmiddotlabora-tiva La naturalesa modular del MakerLab li permet adap-tar-se al seu entorn local i els seus recursos Els instruments i processos soacuten flexibles i fagravecils per aprendre i dominar-los Tot el que genera estagrave obert a nous participants habilitats i procediments

Clara Nubiola

Dissenyadora gragravefica Magravester en Antropologia Social i Urba-na i Postgrau en Arquitectura del Territori actualment eacutes res-ponsable del projecte Els buits urbans treball que combina amb encagraverrecs drsquoilmiddotlustracioacute

Utilitzant principalment el dibuix i sense deixar de banda altres eines com lrsquoescriptura i la fotografia Clara Nubiola explora el territori urbagrave i rural i ho relata a traveacutes drsquouna visioacute criacutetica diaris de ruta postals domegravestiques reflexions urba-nes i escenes de ciutat

Ha realitzat tallers drsquoilmiddotlus-tracioacute i derives exposicions i convocatograveries a la xarxa re-lacionades amb espai puacuteblic i participacioacute ciutadana Ha colmiddotlaborat amb diverses uni-versitats donant conferegravencies i tallers sobre paisatge territori derives i ilmiddotlustracioacute

Ha participat en diverses exposicions colmiddotlectives i eacutes

autora del llibre La guiacutea de les rutes incertesrsquo Barcelona edi-torial BsideBooks (2011)

Urbanitas BerlinndashBarcelona

Urbanitas Berlin-Barcelona eacutes una gegravencia de projectes per el desenvolupament de la ciu-tat amb seu a les dues ciutats Fundada lrsquoany 2006 per Maria Muntildeoz Duyos investigadora i productora cultural i Florian Sc-hmidt sociograveleg urbagrave

Urbanitas enteacuten el treball amb lrsquourbanisme des drsquouna perspectiva holiacutestica com una suma de processos de co-operacioacute de diagraveleg i transfe-regravencies entre coneixements i formes de fer

La seva pragravectica es troba en la transicioacute drsquoescales i agravem-bits entre el context urbagrave i lrsquoarquitectura entre els pos-sibles puacuteblics i la produccioacute cultural entre lrsquoespai urbagrave i

els seus practicants Per aixograve dissenyen conceptes urbans integrals impulsen iniciatives culturals i moderen proces-sos de diagraveleg Creant diferents formats de comunicacioacute drsquoin-vestigacioacute i creacioacute comparti-da de participacioacute

Els megravetodes drsquoinvestigacioacute propis de les ciegravencies socials i els llenguatges de les pragravec-tiques artiacutestiques i culturals conviuen de forma orgagravenica en lrsquoanagravelisis i pragravectica drsquoUrbanitas

Urbanitas colmiddotlabora amb un ampli ventall de professionals creant una xarxa continuada de colmiddotlaboradors que formen part dels seus projectes lrsquoad-ministracioacute puacuteblica fundaci-ons universitats i professionals independents associacions colmiddotlectius i societat civil

Recreant cruiumllles

Recreant cruiumllles eacutes un projecte colmiddotlectiu que treballa per lrsquoalli-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

berament de lrsquoespai del solar de germanetes mentre segueixi sense desenvolupar-se el plane-jament urbaniacutestic de barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al barri soacuten un malbara-tament de recursos i que ha de ser el mateix barri qui els apro-fiti i els gestioni Per a dur a terme aquestes reivindicacions el grup fa una crida a la partici-pacioacute de veiumlns veiumlnes i associa-cions del barri per elaborar un projecte drsquoautogestioacute de lrsquoespai i portar-lo a terme

Id Idensitat

Eacutes un projecte drsquoart que ex-perimenta formes drsquoincidir en el territori en les seves dimen-sions espaial temporal i soci-al mitjanccedilant propostes crea-tives Des del seu inici el 1999 ha anat evolucionant fins es-devenir un sistema complex que incorpora altres projectes

accions o intervencions im-pulsa processos configura ex-posicions edita publicacions Reuneix un conglomerat drsquoes-trategravegies creatives per dur a terme una activitat o un con-junt drsquoactivitats

Amb lrsquoexpressioacute experimen-tar amb el lloc per a transfor-mar les pragravectiques artiacutestiques i experimentar amb les pragravecti-ques artiacutestiques per a transfor-mar el lloc vol fer evident la funcioacute activa que teacute lrsquoart en el context social Idensitat ha col-laborat amb nombrosos artis-tes i creadors de diversos agravem-bits posant-los en relacioacute amb persones o colmiddotlectius que tre-ballen en els contextos locals

Les Salonniegraveres

Soacuten un colmiddotlectiu artiacutestic in-disciplinar format per Laura Cardona Ester G Meciacuteas Cegrave-lia Prats Meritxell Romanos i Marta Xibilleacute que des de 2006

desenvolupen projectes artiacutes-tics i educatius A partir del seu cos i lrsquoactitud creen es-cenaris desinhibits en els que interactuen amb el puacuteblic per a provocar i quumlestionar amb petites disrupcions en el dia a dia comportaments i pensa-ments preestablerts relacio-nats amb la identitat personal i colmiddotlectiva entesa des del seu caragravecter performatiu

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

INsCRIPCIoacuteDel 16 de maig al 15 de juny

a wwwrosasensatorg

INFoinfourbanitaseu

EmPl ACcedilAmENTCosmoCaixa

c Isaac Newton 26 Bcn

TARIFEs80euro

subscriptors 72 eurosocis 64 euro

El preu inclou esmorzar i dinar del dia 6

TAllERsTaller 3 Lescola com a context Generacioacute didees per repensar lescola des de les pragravectiques artiacutestiques Dinamitza Ubanitas Berlin-Barcelona

Claudia Hummel professora del Magravester Kunst im Kontext de la Universitat de les Arts de Berlin (UDK) presentaragrave el programa de formacioacute per artistes i educadors KontextSchule

KontextSchule es una iniciativa impulsada per lAssociacioacute de Kunst im Kontext (Art i context) Un programa de formacioacute que ofereix una segraverie destrategravegies i tagravectiques per conjuntament educadors i artistes desenvolupar projectes artiacutestics en el marc escolar per pensar lescola en relacioacute als seus contextos

Lobjectiu del taller es conegraveixer de la magrave de la Claudia Hum-mel el programa i lexperiegravencia berlinesa Contrastar i exposar experiegravencies similars que sapliquen al nostre context Generar idees per imaginar estrategravegies semblants i pensar en el sentit dun programa com KontextSchule dins lrsquooferta formativa Pen-sar en possibles canals per impulsar-lo

Taller 4 Projecte Germanetes al barri de lEixample Generacioacute didees per activar la participacioacute de la infagravencia Dinamitza Recreant Cruiumllles i IDIDENSITAT

El colmiddotlectiu Recreant Cruiumllles treballa per a lalliberament de lespai del solar de Germanetes mentre segueixi sense desen-volupar-se el planejament urbaniacutestic de Barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al ba-rri soacuten un malbaratament de recursos i que ha de ser el ma-teix barri qui els aprofiti i els gestioni Per a dur a terme aques-tes reivindicacions el grup fa una crida a la participacioacute de veiumlns veiumlnes i associacions del barri per a elaborar un projecte dautogestioacute de lespai i fer-lo

El taller teacute com objectiu pensar la possibles formes de partici-pacioacute de la infagravencia en aquest escenari concret de Barcelona

Taller 5 Bellvitge antimodulor Visita al barri i trobada amb els infants Dinamitza LaFundicioacute

Bellvitge eacutes un barri de LHospitalet situat a lagraverea metropolitana de Barcelona i construiumlt als anys 60 per acollir lonada migratograveria daquells anys amb un urbanisme caracteriacutestic de les ciutats dormitori La lluita dels veiumlns i veiumlnes pels serveis i espais puacuteblics lha transformat en un entorn habitable

Des de fa uns mesos LaFundicioacute ha estat generant converses amb els infants del barri per tal dexplorar mirar i analitzar el terri-tori des dels sabers les tagravectiques i estrategravegies amb que lhabiten

Lobjectiu del taller eacutes visitar el barri de Bellvitge per conegraveixer el testimoni dels infants i establir un diagraveleg in situ sobre el context i lespai puacuteblic amb els propis nens i nenes

Taller 6 Presentacioacute de les propostes generades pels alumnes del Magravester de Disseny i produccioacute despais del CCCB i la UPCDinamitza els estudiants del Magravester

Lobjectiu del taller eacutes conegraveixer els projectes elaborats pels alum-nes del Magravester i en concret laccioacute que han pensat realitzar el diumenge al matiacute per lapropiacioacute de lespai a la Placcedila Nova de Ciutat Vella La idea es convidar als participants del taller a for-mar part en el desplegament de laccioacute del diumenge compar-tint tot el proceacutes de realitzacioacute i implantacioacute de laccioacute

per llegir meacutes sobre els ponents feu click sobre els noms

TAllERs

Clara Eslava

Clara Eslava eacutes arquitecta i investigadora al voltant de lexperiegravencia de lespai en la infagravencia els vincles entre ar-quitectura i pedagogia o els espais de joc com camp dex-perimentacioacute Ha publicat a diverses revistes pedagogravegiques darquitectura i destegravetica

Eacutes coordinadora i coautora del llibre Territoris de la in-fagravencia Diagravelegs entre pedago-gia i arquitectura llibre amb mencioacute especial del Ministeri dEducacioacute i Cultura dEspa-nya al millor llibre educatiu de lany 2006

Desenvolupa la seva tesi doctoral titulada Agravembits pri-migenis Lempremta de la infagravencia en limpuls creatiu dirigida per larquitecte i artis-ta Juan Navarro Baldeweg a ETSAM- UPM Madrid

Actualment eacutes professora drsquoEstegravetica i Histograveria del dis-

seny industrial a la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid Colmiddotlabora de manera habitual amb la Universitat de Navarra i la Universitat Complutense de Madrid Crea lrsquoestudi Eslava i Tejada Arquitectes lrsquoany 2004

Nancy Vansieleghem

Eacutes des de lrsquoany 2012 directora drsquoeducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts Luca ndash Campus Saint-Lucas Vi-sual Arts a Gent Begravelgica

Des de llavors estagrave afilia-da al Departament drsquoeduca-cioacute i societat a la Universitat Catogravelica de Lovaina Abans va treballar com assistent de post-doctorat al Departament de fundacions drsquoeducacioacute de UGent El 2006 va obtenir el seu doctorat El diagraveleg com experiegravencia liacutemit Una anagravelisi de la filosofia amb nens com a projecte educatiu sota la di-reccioacute de Marc Spoelders i Jan Masschelein

Juntament amb David Ken-nedy va editar el llibre Filo-sofia en transicioacute Problemes i perspectives Ha publicat diversos articles sobre el di-agraveleg la filosofia la infagravencia lrsquoexperimentacioacute i el cinema Eacutes coautora del documental Dis-order ndash conversations with children on ADHD

En lrsquoactualitat el seu interegraves de recerca inclou els moments de transicioacute com a prototip dels nous enfocaments educa-tius en lrsquoeducacioacute artiacutestica

Pascale Legueacute

Eacutes doctora en antropologia (EHESS) urbanista consultora i investigadora al Museu Na-cional drsquoHistograveria Natural de Paris

Els principals temes de les seves reflexions soacuten lrsquourbagrave i el litoral

Els estudis en els quals par-ticipa tenen com a perspecti-

va la resolucioacute de problemes socials perograve tambeacute la renova-cioacute l organitzacioacute i la creacioacute de nous llocs de vida La di-mensioacute mediambiental creua el conjunt de la seva recerca

Lrsquoenfocament antropolograve-gic fruit de converses i de l observacioacute in situ li per-met copsar els llocs (la ciutat el barri la casa el espais de treball) a traveacutes de la mira-da dels que lrsquohabiten creen i creuen els espais Mirades que incorpora en els seus estudis

Pascale Legueacute ha incorporat en el seu treball antropologravegic la mirada de lrsquoinfant al voltant de la ciutat Els seus estudis sobre infagravencia i urbanisme po-sen en evidegravencia el discurs do-minant sobre la ciutat gene-ralment elaborat des del moacuten adult Pascale tria treballar amb la infagravencia perquegrave consi-dera el seu punt de vista origi-nal i poc habitual Ha publicat articles i llibres al voltant del tema de lrsquoinfant i la ciutat

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Liane Lefaivre

Eacutes professora i catedragravetica dHistograveria i Teoria de lArqui-tectura de la Universitat dArts Aplicades de Viena Lefaivre ha estat investigant les agraverees de joc durant anys Des del segui-ment de larxiu de parcs urbans que Aldo van Eyck li va donar a conegraveixer abans de la seva mort va crear una exposicioacute sobre parcs infantils i disseny per a la infagravencia al museu Stedelijk drsquoAmsterdam el 2002 Ha escrit nombrosos llibres sobre arqui-tectura parcs infantils i sobre lrsquoobra de Van Eyck

En un dels seus llibres meacutes destacat ha estat Ground-up city Play as a design Tool El llibre planteja un recorre-gut histograveric per les estrategravegies del disseny urbagrave per el joc a la ciutat Una panoragravemica sobre el sentit del joc i drsquoallograve luacutedic en

lart larquitectura i el disseny urbagrave Es fixa particularment en els espais de jocs de la post-guerra realitzats a Amsterdam per Aldo van Eyck Cornelis van Eesteren i Jakoba Mulder Ha estat professora visitant en el MIT i a la Universitat Nacional de Singapur i actualment eacutes investigadora de la Universitat Tegravecnica de Delft Ha impartit classes a universitats drsquoarreu del moacuten Els seus articles han estat publicats a una llarga llista de revistes internacionals

Alfredo Hoyuelos

Eacutes diplomat en Educacioacute In-fantil i doctor Europeu en Filo-sofia i Ciegravencias de lrsquoEducacioacute

Desenvolupa la seves inves-tigacions i documentacions sobre diversos aspectes relaci-onats amb la qualitat i com-petegravencia expressiva dels nens i nenes menors de 6 anys La se-

va tesis doctoral ens convida a entendre lrsquoobra de pedagog ita-liagrave Loris Malaguzzi escrita sota el tiacutetol El pensament i obra de Loris Malaguzzi i la seva reper-cussioacute en la Educacioacute Infantil

Ha publicat diversos llibres i articles sobre temes relacio-nats amb la infagravencia i es for-mador en diversos centres de lrsquoEstat Espanyol alguns paiumlsos drsquoEuropa i Llatinoamegraverica

Treballa com Coordinador dels Tallers drsquoExpresioacute de les Escoles Infantils Municipals de Pamplona i es professor del Departament de Psicologia i Pedagogia de la Universitat Puacuteblica de Navarra Es mem-bre acitu de la Plataforma Ci-cle Educatiu 0-3 anys a Navar-ra de la Plataforma Estatal en defensa del 0-6 i del Consell de Redaccioacute de Navarra de la Re-vista Infancia

Lars Bang Larsen

Va neacuteixer a Silkeborg Dinamar-ca i eacutes Historiador de lArt a la Universitat de Copenhaguen

Estudia en profunditat lrsquoobra de lrsquoactivista Palle Nielsen Aquest va proposar lrsquoany 1968 al Museu drsquoArt Modern drsquoEsto-colm un espai infantil drsquoaven-tures al seu interior

Sota el nom El Model per una societat qualitativa la propos-ta de Nielsen oferia un espai de joc exclusiu per la infagravencia sen-se adults ni educadors

Actualment es curador de lrsquoexposicioacute La societat sense atributs que forma part del projecte El nou Model

Amb aquesta repregraven algunes de les preocupacions de la degrave-cada de 1960 com leducacioacute la militagravencia la planificacioacute urbana experimental linfant com un subjecte histograveric actiu i luacutes criacutetic de la institucioacute artiacutes-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

tica Lexposicioacute tambeacute socupa de la representacioacute de la infagraven-cia en lart i la societat

Susana Corteacutes

Eacutes antropograveloga social de la Universitat de Xile i actual-ment desenvolupa el seu doc-torat a lrsquoInstitut drsquoEducacioacute de la Universitat de Warwick Regne Unit

Lrsquoobservacioacute de les prime-res exploracions del seu fill a lrsquoespai va portar a la Susana a interessar-se per la rela-cioacute entre la infantesa i lrsquoes-pai trobant en lrsquoantropolo-gia de la infagravencia una forma drsquoaproximar-se a lrsquoestudi de la vida quotidiana dels in-fants Ha desenvolupat inves-tigacioacute etnogragravefica a la ciu-tat de Santiago de Xile en el marc del projecte Mobilitat quotidiana i exclusioacute social a santiago Xile Actualment i en el context del seu doc-

torat realitza un estudi et-nogragravefic al Regne Unit sobre diferents formes de mobilitat i interaccioacute involucrades en la vida quotidiana drsquoinfants drsquoun poble drsquoAnglaterra

Claus Jensen

Eacutes pedagog a Dinamarca i Magravester en Antopologia Peda-gogravegica Ha estudiat durant molts anys els espais per a la infagravencia Analitza lrsquoarquitec-tura a traveacutes de lrsquoobservacioacute de lrsquoorganitzacioacute dels espais i de les seves tipologies Tambeacute ha desenvolupat la seva tasca a altres paiumlsos europeus Ha participat diversos anys a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat

Mariacutea Carmen Silveria Barbosa

Professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat Federal do Rio Grande do Sul Porto Alegre Brasil

El 2009 una investigacioacute sobre els curriacuteculums per a lrsquoeducacioacute infantil va ser uti-litzada per la legislacioacute drsquoedu-cacioacute del Brasil

Lrsquoany 2012 realitza una in-vestigacioacute sobre la situacioacute de lrsquoeducacioacute infantil en zona ru-ral que du a terme a partir de dades recollides en 30 muni-cipis brasilers i un quumlestionari per a 1500 Municipis Pertany al MIEBIB Moviment Interfograve-rums dEducacioacute Infantil del Brasil

A Barcelona i a traveacutes drsquouna beca del ministeri drsquoeduca-cioacute del brasil estagrave estudiant la formacioacute de mestres per a les escoles infantils amb la pro-fessora Montserrat Benlloch de la Universitat de Vic Inves-

tigacioacute que du a terme des de la Revista Infagravencia de lrsquoAsso-ciacioacute de Mestres Rosa Sensat de Barcelona i realitzant en-trevistes amb mestres i gestors drsquoeducacioacute

Clagraveudia Hummel

Eacutes artista i curadora de projec-tes de mediacioacute drsquoart Des de lrsquoany 2009 es professora de la Universitat de les Arts de Ber-liacuten especialitzada en el treball artiacutestic amb grups socials Al mateix temps es directora del programa KontextSchule (lrsquoes-cola com a context) de la ma-teixa universitat

Lenfocament dels seus tre-balls projectes i investigaci-ons es troben entre els camps de leducacioacute les arts la so-cietat i les situacions quotidi-anes amb un enfocament en el desenvolupament informal individual i social

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Va dirigir lestiu del 2007 a la documenta(13) de Kassel el programa deducacioacute artiacutestica per a infagravencia i joves sota el tiacute-tol Aushecken (Inventar)

Mara Davoli

Ha estat tallerista a lrsquoes-cola Pablo Neruda de Reggio Emilia durant meacutes de 30 anys Actualment colmiddotlabora amb Reggio Children fent tasques de formacioacute en diferents paiuml-sos del moacuten Participa a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat i a diferents jornades drsquoeduca-cioacute infantil organitzades per la revista Infagravencia de lrsquoAssoci-acioacute de Mestres Rosa Sensat des de lrsquoany 2005

Rosina Malagrida

Eacutes llicenciada en ciegravencies quiacute-miques per la Universitat de Barcelona i Magravester en Comu-nicacioacute cientiacutefica per lrsquoIm-perial College London Estagrave especialitzada en la divulga-cioacute cientiacutefica i en lrsquoorganitza-cioacute drsquoactivitats drsquoeducacioacute no formals principalment en el camp de la recerca biomegravedi-ca Actualment eacutes responsa-ble de comunicacioacute i difusioacute de la ciegravencia a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida IrsiCaixa a Barcelona on coordina el portal europeu educatiu Xplo-reHealthEu i un programa de difusioacute i prevencioacute sobre la Sida Alhora tambeacute participa al projecte europeu Nanopi-nion Pregraveviament va treballar al Parc Cientiacutefic de Barcelona i als Museus de les Ciegravencia de Londres i Barcelona

Ceacutesar Muacutentildeoz

Va neacuteixer a Tetuan (Marroc) on va viure la seva infagravencia i adoles-cegravencia amb el privilegi de poder conviure entre la cultura agraverab i jueva Drsquoaquesta convivegravencia in-corpora elements vitals que meacutes tard transforma en els conceptes bagravesics de la Pedagogia de la Vida Quotidiana que crea investiga i concreta en diversos llibres docu-ments i activitats de formacioacute a nivell Estatal Europeu i Llatinoa-mericagrave

Consultor Internacional dInfagraven-cia Joventut i Participacioacute Ciuda-dana Un apassionat re-pensador lHumanisme de vocacioacute pedagograve-gica des del Magisteri lEducacioacute Social i la Sociologia

Assessor-formador dels equips responsables dels Pressupostos Participatius drsquoInfagravencia Adoles-cencia i Juventud a Sao Paulo For-talesa Sevilla i Trofa (Porto) i de lAssessoria de Participacioacute Prota-goacutenica i Participativa de la Pre-

sidegravencia del Govern de Paraguai (fins lrsquoany 2011 que a ser enderro-cat el president demogravecrata Fer-nando Lugo)

Ponent sobre temes deducacioacute i participacioacute de IAJ en els Fograverums Mundials dEducacioacute de Sao Paulo i Porto Alegre i en el Fograverum Social Mundial de Porto Alegre

Coordinador a Catalunya del Programa Dapnhe de prevencioacute de la violegravencia infantil i juvenil de la Comissioacute Europea Va ser proposat pel Consell dEuropa com a mem-bre del seu equip dExperts en Poliacute-tiques dInfagravencia

Autor entre drsquoaltres de tiacutetols de Pedagogiacutea da Vida Cotidiana e Participaccedilao Cidadaacute editat per lrsquoAjuntament i Universitat de Sao Paulo amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoIns-titut Paulo Freire

Beatriz Goulart

Arquitecte i urbanista desen-volupa investigacions i pro-jectes participatius a espais

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

escolars i urbansEs dedica a la millora de la

qualitat de lrsquoeducacioacute i la vida urbana aproximant lrsquoescola a la ciutat a traveacutes de lrsquoarticu-lacioacute de lrsquoeducacioacute integral i el concepte de ciutat educado-ra on va sorgir la proposta del barri-escola

Actualment eacutes consulto-ra del Ministeri drsquoEducacioacute del Brasil investigadora a la Universitat de Rio de Janeiro i coordinadora del despatx drsquoarquitectura Escenaris pe-dagogravegics de Satildeo Paulo de-senvolupant projectes en di-verses regions brasileres

Straddle3

Eacutes un colmiddotlectiu interdisciplinari que ha desenvolupat diversos treballs sobre temes drsquohabitat-ge espai puacuteblic domini puacuteblic digital i urbanisme participa-tiu En mategraveria drsquohabitatge han construiumlt diverses pro-

postes mitjanccedilant reciclatge i autoconstruccioacute Respecte a lespai puacuteblic han desenvolu-pat diverses estrategravegies des de condicionar espais en desuacutes amb estructures desmunta-bles a transformar elements de rebuig per convertir-los en mobiliari urbagrave passant per la redaccioacute drsquouna guia juriacutedica per a lrsquoactivacioacute drsquoespais La major part dels processos han estat duts a terme en entorns de colmiddotlaboracioacute oberta en quegrave es dissolen els liacutemits entre pro-motors dissenyadors cons-tructors gestors o usuaris dels espais Actualment treballen juntament amb altres grups en el desenvolupament drsquoeines digitals per a la xarxa arqui-tectures colmiddotlectives

LaFundicioacute

El treball de laFundicioacute es situa a la cruiumllla de les pragravectiques

artiacutestiques i culturals i lrsquoedu-cacioacute enteses com a activitats de controvegraversia Actualment la seva principal liacutenia drsquoactu-acioacute es fonamenta en proces-sos colmiddotlaboratius de continu-iumltat amb diferents colmiddotlectius grups drsquoaccioacute i institucions Des de 2013 laFundicioacute dispo-sa drsquoun espai fiacutesic al barri de Bellvitge (lrsquoHospitalet) que proposa una oportunitat on experimentar amb formes col-lectives horitzontals i trans-frontereres per construir i po-sar en circulacioacute la cultura i el coneixement entesos com a recursos drsquouacutes comuacute

LaFundicioacute eacutes una coopera-tiva un mitjagrave per regularitzar la nostra situacioacute com treba-lladors dins lrsquoesfera cultural Una forma horitzontal drsquoor-ganitzacioacute sensible al retorn social del nostre treball que ens permet posar en marxa processos colmiddotlectius de cons-truccioacute de coneixement i que potenciiumln el beacute de tots els indi-vidus implicats

Pau Faus

Arquitecte i artista visual Ex-plorador de la quotidianitat urbana i de les pragravectiques au-togravenomes i contestatagraveries dins la ciutat contemporagravenia Amb els seus projectes proposa me-canismes de representacioacute io interaccioacute que facin aflorar els conflictes i les particulari-tats intransferibles del lloc on es troba La majoria dels seus treballs soacuten obres realitzades in sitursquo en colmiddotlaboracioacute amb agents locals i altres professio-nals del moacuten de lrsquoarquitectura la fotografia lrsquoantropologia o les arts visuals i escegraveniques

Ha estat professor de la Universitat drsquoArquitectura del Vallegraves i ha format part del colmiddotlectiu interdisciplinar drsquoex-ploracioacute urbana observatori nogravemada-stalkerrsquo Ha impartit tallers desenvolupat projectes i exposat la seva obra a diver-sos centres drsquoart contemporani locals i de lrsquoestranger

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Pedro Pineda

Estudia disseny i tecnologia a Londres i ara viu a Berliacuten on desenvolupa els seus propis projectes comissionats dis-senya experiegravencies i promou xarxes socials

Pedro dinamitza Makerlabs impulsa la creacioacute de festes i intervencions puacutebliquesdo-nant especial importagravencia al proceacutes que lrsquousuari estagrave vivint

El MakerLab eacutes un entorn daprenentatge nogravemada una incubadora de proces-sos oberta a tots i sempre en desenvolupament Un movi-ment ampli cap a la produc-cioacute intelmiddotligent i colmiddotlabora-tiva La naturalesa modular del MakerLab li permet adap-tar-se al seu entorn local i els seus recursos Els instruments i processos soacuten flexibles i fagravecils per aprendre i dominar-los Tot el que genera estagrave obert a nous participants habilitats i procediments

Clara Nubiola

Dissenyadora gragravefica Magravester en Antropologia Social i Urba-na i Postgrau en Arquitectura del Territori actualment eacutes res-ponsable del projecte Els buits urbans treball que combina amb encagraverrecs drsquoilmiddotlustracioacute

Utilitzant principalment el dibuix i sense deixar de banda altres eines com lrsquoescriptura i la fotografia Clara Nubiola explora el territori urbagrave i rural i ho relata a traveacutes drsquouna visioacute criacutetica diaris de ruta postals domegravestiques reflexions urba-nes i escenes de ciutat

Ha realitzat tallers drsquoilmiddotlus-tracioacute i derives exposicions i convocatograveries a la xarxa re-lacionades amb espai puacuteblic i participacioacute ciutadana Ha colmiddotlaborat amb diverses uni-versitats donant conferegravencies i tallers sobre paisatge territori derives i ilmiddotlustracioacute

Ha participat en diverses exposicions colmiddotlectives i eacutes

autora del llibre La guiacutea de les rutes incertesrsquo Barcelona edi-torial BsideBooks (2011)

Urbanitas BerlinndashBarcelona

Urbanitas Berlin-Barcelona eacutes una gegravencia de projectes per el desenvolupament de la ciu-tat amb seu a les dues ciutats Fundada lrsquoany 2006 per Maria Muntildeoz Duyos investigadora i productora cultural i Florian Sc-hmidt sociograveleg urbagrave

Urbanitas enteacuten el treball amb lrsquourbanisme des drsquouna perspectiva holiacutestica com una suma de processos de co-operacioacute de diagraveleg i transfe-regravencies entre coneixements i formes de fer

La seva pragravectica es troba en la transicioacute drsquoescales i agravem-bits entre el context urbagrave i lrsquoarquitectura entre els pos-sibles puacuteblics i la produccioacute cultural entre lrsquoespai urbagrave i

els seus practicants Per aixograve dissenyen conceptes urbans integrals impulsen iniciatives culturals i moderen proces-sos de diagraveleg Creant diferents formats de comunicacioacute drsquoin-vestigacioacute i creacioacute comparti-da de participacioacute

Els megravetodes drsquoinvestigacioacute propis de les ciegravencies socials i els llenguatges de les pragravec-tiques artiacutestiques i culturals conviuen de forma orgagravenica en lrsquoanagravelisis i pragravectica drsquoUrbanitas

Urbanitas colmiddotlabora amb un ampli ventall de professionals creant una xarxa continuada de colmiddotlaboradors que formen part dels seus projectes lrsquoad-ministracioacute puacuteblica fundaci-ons universitats i professionals independents associacions colmiddotlectius i societat civil

Recreant cruiumllles

Recreant cruiumllles eacutes un projecte colmiddotlectiu que treballa per lrsquoalli-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

berament de lrsquoespai del solar de germanetes mentre segueixi sense desenvolupar-se el plane-jament urbaniacutestic de barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al barri soacuten un malbara-tament de recursos i que ha de ser el mateix barri qui els apro-fiti i els gestioni Per a dur a terme aquestes reivindicacions el grup fa una crida a la partici-pacioacute de veiumlns veiumlnes i associa-cions del barri per elaborar un projecte drsquoautogestioacute de lrsquoespai i portar-lo a terme

Id Idensitat

Eacutes un projecte drsquoart que ex-perimenta formes drsquoincidir en el territori en les seves dimen-sions espaial temporal i soci-al mitjanccedilant propostes crea-tives Des del seu inici el 1999 ha anat evolucionant fins es-devenir un sistema complex que incorpora altres projectes

accions o intervencions im-pulsa processos configura ex-posicions edita publicacions Reuneix un conglomerat drsquoes-trategravegies creatives per dur a terme una activitat o un con-junt drsquoactivitats

Amb lrsquoexpressioacute experimen-tar amb el lloc per a transfor-mar les pragravectiques artiacutestiques i experimentar amb les pragravecti-ques artiacutestiques per a transfor-mar el lloc vol fer evident la funcioacute activa que teacute lrsquoart en el context social Idensitat ha col-laborat amb nombrosos artis-tes i creadors de diversos agravem-bits posant-los en relacioacute amb persones o colmiddotlectius que tre-ballen en els contextos locals

Les Salonniegraveres

Soacuten un colmiddotlectiu artiacutestic in-disciplinar format per Laura Cardona Ester G Meciacuteas Cegrave-lia Prats Meritxell Romanos i Marta Xibilleacute que des de 2006

desenvolupen projectes artiacutes-tics i educatius A partir del seu cos i lrsquoactitud creen es-cenaris desinhibits en els que interactuen amb el puacuteblic per a provocar i quumlestionar amb petites disrupcions en el dia a dia comportaments i pensa-ments preestablerts relacio-nats amb la identitat personal i colmiddotlectiva entesa des del seu caragravecter performatiu

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

INsCRIPCIoacuteDel 16 de maig al 15 de juny

a wwwrosasensatorg

INFoinfourbanitaseu

EmPl ACcedilAmENTCosmoCaixa

c Isaac Newton 26 Bcn

TARIFEs80euro

subscriptors 72 eurosocis 64 euro

El preu inclou esmorzar i dinar del dia 6

Clara Eslava

Clara Eslava eacutes arquitecta i investigadora al voltant de lexperiegravencia de lespai en la infagravencia els vincles entre ar-quitectura i pedagogia o els espais de joc com camp dex-perimentacioacute Ha publicat a diverses revistes pedagogravegiques darquitectura i destegravetica

Eacutes coordinadora i coautora del llibre Territoris de la in-fagravencia Diagravelegs entre pedago-gia i arquitectura llibre amb mencioacute especial del Ministeri dEducacioacute i Cultura dEspa-nya al millor llibre educatiu de lany 2006

Desenvolupa la seva tesi doctoral titulada Agravembits pri-migenis Lempremta de la infagravencia en limpuls creatiu dirigida per larquitecte i artis-ta Juan Navarro Baldeweg a ETSAM- UPM Madrid

Actualment eacutes professora drsquoEstegravetica i Histograveria del dis-

seny industrial a la Universitat Antonio de Nebrija de Madrid Colmiddotlabora de manera habitual amb la Universitat de Navarra i la Universitat Complutense de Madrid Crea lrsquoestudi Eslava i Tejada Arquitectes lrsquoany 2004

Nancy Vansieleghem

Eacutes des de lrsquoany 2012 directora drsquoeducacioacute de lrsquoEscola drsquoArts Luca ndash Campus Saint-Lucas Vi-sual Arts a Gent Begravelgica

Des de llavors estagrave afilia-da al Departament drsquoeduca-cioacute i societat a la Universitat Catogravelica de Lovaina Abans va treballar com assistent de post-doctorat al Departament de fundacions drsquoeducacioacute de UGent El 2006 va obtenir el seu doctorat El diagraveleg com experiegravencia liacutemit Una anagravelisi de la filosofia amb nens com a projecte educatiu sota la di-reccioacute de Marc Spoelders i Jan Masschelein

Juntament amb David Ken-nedy va editar el llibre Filo-sofia en transicioacute Problemes i perspectives Ha publicat diversos articles sobre el di-agraveleg la filosofia la infagravencia lrsquoexperimentacioacute i el cinema Eacutes coautora del documental Dis-order ndash conversations with children on ADHD

En lrsquoactualitat el seu interegraves de recerca inclou els moments de transicioacute com a prototip dels nous enfocaments educa-tius en lrsquoeducacioacute artiacutestica

Pascale Legueacute

Eacutes doctora en antropologia (EHESS) urbanista consultora i investigadora al Museu Na-cional drsquoHistograveria Natural de Paris

Els principals temes de les seves reflexions soacuten lrsquourbagrave i el litoral

Els estudis en els quals par-ticipa tenen com a perspecti-

va la resolucioacute de problemes socials perograve tambeacute la renova-cioacute l organitzacioacute i la creacioacute de nous llocs de vida La di-mensioacute mediambiental creua el conjunt de la seva recerca

Lrsquoenfocament antropolograve-gic fruit de converses i de l observacioacute in situ li per-met copsar els llocs (la ciutat el barri la casa el espais de treball) a traveacutes de la mira-da dels que lrsquohabiten creen i creuen els espais Mirades que incorpora en els seus estudis

Pascale Legueacute ha incorporat en el seu treball antropologravegic la mirada de lrsquoinfant al voltant de la ciutat Els seus estudis sobre infagravencia i urbanisme po-sen en evidegravencia el discurs do-minant sobre la ciutat gene-ralment elaborat des del moacuten adult Pascale tria treballar amb la infagravencia perquegrave consi-dera el seu punt de vista origi-nal i poc habitual Ha publicat articles i llibres al voltant del tema de lrsquoinfant i la ciutat

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Liane Lefaivre

Eacutes professora i catedragravetica dHistograveria i Teoria de lArqui-tectura de la Universitat dArts Aplicades de Viena Lefaivre ha estat investigant les agraverees de joc durant anys Des del segui-ment de larxiu de parcs urbans que Aldo van Eyck li va donar a conegraveixer abans de la seva mort va crear una exposicioacute sobre parcs infantils i disseny per a la infagravencia al museu Stedelijk drsquoAmsterdam el 2002 Ha escrit nombrosos llibres sobre arqui-tectura parcs infantils i sobre lrsquoobra de Van Eyck

En un dels seus llibres meacutes destacat ha estat Ground-up city Play as a design Tool El llibre planteja un recorre-gut histograveric per les estrategravegies del disseny urbagrave per el joc a la ciutat Una panoragravemica sobre el sentit del joc i drsquoallograve luacutedic en

lart larquitectura i el disseny urbagrave Es fixa particularment en els espais de jocs de la post-guerra realitzats a Amsterdam per Aldo van Eyck Cornelis van Eesteren i Jakoba Mulder Ha estat professora visitant en el MIT i a la Universitat Nacional de Singapur i actualment eacutes investigadora de la Universitat Tegravecnica de Delft Ha impartit classes a universitats drsquoarreu del moacuten Els seus articles han estat publicats a una llarga llista de revistes internacionals

Alfredo Hoyuelos

Eacutes diplomat en Educacioacute In-fantil i doctor Europeu en Filo-sofia i Ciegravencias de lrsquoEducacioacute

Desenvolupa la seves inves-tigacions i documentacions sobre diversos aspectes relaci-onats amb la qualitat i com-petegravencia expressiva dels nens i nenes menors de 6 anys La se-

va tesis doctoral ens convida a entendre lrsquoobra de pedagog ita-liagrave Loris Malaguzzi escrita sota el tiacutetol El pensament i obra de Loris Malaguzzi i la seva reper-cussioacute en la Educacioacute Infantil

Ha publicat diversos llibres i articles sobre temes relacio-nats amb la infagravencia i es for-mador en diversos centres de lrsquoEstat Espanyol alguns paiumlsos drsquoEuropa i Llatinoamegraverica

Treballa com Coordinador dels Tallers drsquoExpresioacute de les Escoles Infantils Municipals de Pamplona i es professor del Departament de Psicologia i Pedagogia de la Universitat Puacuteblica de Navarra Es mem-bre acitu de la Plataforma Ci-cle Educatiu 0-3 anys a Navar-ra de la Plataforma Estatal en defensa del 0-6 i del Consell de Redaccioacute de Navarra de la Re-vista Infancia

Lars Bang Larsen

Va neacuteixer a Silkeborg Dinamar-ca i eacutes Historiador de lArt a la Universitat de Copenhaguen

Estudia en profunditat lrsquoobra de lrsquoactivista Palle Nielsen Aquest va proposar lrsquoany 1968 al Museu drsquoArt Modern drsquoEsto-colm un espai infantil drsquoaven-tures al seu interior

Sota el nom El Model per una societat qualitativa la propos-ta de Nielsen oferia un espai de joc exclusiu per la infagravencia sen-se adults ni educadors

Actualment es curador de lrsquoexposicioacute La societat sense atributs que forma part del projecte El nou Model

Amb aquesta repregraven algunes de les preocupacions de la degrave-cada de 1960 com leducacioacute la militagravencia la planificacioacute urbana experimental linfant com un subjecte histograveric actiu i luacutes criacutetic de la institucioacute artiacutes-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

tica Lexposicioacute tambeacute socupa de la representacioacute de la infagraven-cia en lart i la societat

Susana Corteacutes

Eacutes antropograveloga social de la Universitat de Xile i actual-ment desenvolupa el seu doc-torat a lrsquoInstitut drsquoEducacioacute de la Universitat de Warwick Regne Unit

Lrsquoobservacioacute de les prime-res exploracions del seu fill a lrsquoespai va portar a la Susana a interessar-se per la rela-cioacute entre la infantesa i lrsquoes-pai trobant en lrsquoantropolo-gia de la infagravencia una forma drsquoaproximar-se a lrsquoestudi de la vida quotidiana dels in-fants Ha desenvolupat inves-tigacioacute etnogragravefica a la ciu-tat de Santiago de Xile en el marc del projecte Mobilitat quotidiana i exclusioacute social a santiago Xile Actualment i en el context del seu doc-

torat realitza un estudi et-nogragravefic al Regne Unit sobre diferents formes de mobilitat i interaccioacute involucrades en la vida quotidiana drsquoinfants drsquoun poble drsquoAnglaterra

Claus Jensen

Eacutes pedagog a Dinamarca i Magravester en Antopologia Peda-gogravegica Ha estudiat durant molts anys els espais per a la infagravencia Analitza lrsquoarquitec-tura a traveacutes de lrsquoobservacioacute de lrsquoorganitzacioacute dels espais i de les seves tipologies Tambeacute ha desenvolupat la seva tasca a altres paiumlsos europeus Ha participat diversos anys a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat

Mariacutea Carmen Silveria Barbosa

Professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat Federal do Rio Grande do Sul Porto Alegre Brasil

El 2009 una investigacioacute sobre els curriacuteculums per a lrsquoeducacioacute infantil va ser uti-litzada per la legislacioacute drsquoedu-cacioacute del Brasil

Lrsquoany 2012 realitza una in-vestigacioacute sobre la situacioacute de lrsquoeducacioacute infantil en zona ru-ral que du a terme a partir de dades recollides en 30 muni-cipis brasilers i un quumlestionari per a 1500 Municipis Pertany al MIEBIB Moviment Interfograve-rums dEducacioacute Infantil del Brasil

A Barcelona i a traveacutes drsquouna beca del ministeri drsquoeduca-cioacute del brasil estagrave estudiant la formacioacute de mestres per a les escoles infantils amb la pro-fessora Montserrat Benlloch de la Universitat de Vic Inves-

tigacioacute que du a terme des de la Revista Infagravencia de lrsquoAsso-ciacioacute de Mestres Rosa Sensat de Barcelona i realitzant en-trevistes amb mestres i gestors drsquoeducacioacute

Clagraveudia Hummel

Eacutes artista i curadora de projec-tes de mediacioacute drsquoart Des de lrsquoany 2009 es professora de la Universitat de les Arts de Ber-liacuten especialitzada en el treball artiacutestic amb grups socials Al mateix temps es directora del programa KontextSchule (lrsquoes-cola com a context) de la ma-teixa universitat

Lenfocament dels seus tre-balls projectes i investigaci-ons es troben entre els camps de leducacioacute les arts la so-cietat i les situacions quotidi-anes amb un enfocament en el desenvolupament informal individual i social

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Va dirigir lestiu del 2007 a la documenta(13) de Kassel el programa deducacioacute artiacutestica per a infagravencia i joves sota el tiacute-tol Aushecken (Inventar)

Mara Davoli

Ha estat tallerista a lrsquoes-cola Pablo Neruda de Reggio Emilia durant meacutes de 30 anys Actualment colmiddotlabora amb Reggio Children fent tasques de formacioacute en diferents paiuml-sos del moacuten Participa a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat i a diferents jornades drsquoeduca-cioacute infantil organitzades per la revista Infagravencia de lrsquoAssoci-acioacute de Mestres Rosa Sensat des de lrsquoany 2005

Rosina Malagrida

Eacutes llicenciada en ciegravencies quiacute-miques per la Universitat de Barcelona i Magravester en Comu-nicacioacute cientiacutefica per lrsquoIm-perial College London Estagrave especialitzada en la divulga-cioacute cientiacutefica i en lrsquoorganitza-cioacute drsquoactivitats drsquoeducacioacute no formals principalment en el camp de la recerca biomegravedi-ca Actualment eacutes responsa-ble de comunicacioacute i difusioacute de la ciegravencia a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida IrsiCaixa a Barcelona on coordina el portal europeu educatiu Xplo-reHealthEu i un programa de difusioacute i prevencioacute sobre la Sida Alhora tambeacute participa al projecte europeu Nanopi-nion Pregraveviament va treballar al Parc Cientiacutefic de Barcelona i als Museus de les Ciegravencia de Londres i Barcelona

Ceacutesar Muacutentildeoz

Va neacuteixer a Tetuan (Marroc) on va viure la seva infagravencia i adoles-cegravencia amb el privilegi de poder conviure entre la cultura agraverab i jueva Drsquoaquesta convivegravencia in-corpora elements vitals que meacutes tard transforma en els conceptes bagravesics de la Pedagogia de la Vida Quotidiana que crea investiga i concreta en diversos llibres docu-ments i activitats de formacioacute a nivell Estatal Europeu i Llatinoa-mericagrave

Consultor Internacional dInfagraven-cia Joventut i Participacioacute Ciuda-dana Un apassionat re-pensador lHumanisme de vocacioacute pedagograve-gica des del Magisteri lEducacioacute Social i la Sociologia

Assessor-formador dels equips responsables dels Pressupostos Participatius drsquoInfagravencia Adoles-cencia i Juventud a Sao Paulo For-talesa Sevilla i Trofa (Porto) i de lAssessoria de Participacioacute Prota-goacutenica i Participativa de la Pre-

sidegravencia del Govern de Paraguai (fins lrsquoany 2011 que a ser enderro-cat el president demogravecrata Fer-nando Lugo)

Ponent sobre temes deducacioacute i participacioacute de IAJ en els Fograverums Mundials dEducacioacute de Sao Paulo i Porto Alegre i en el Fograverum Social Mundial de Porto Alegre

Coordinador a Catalunya del Programa Dapnhe de prevencioacute de la violegravencia infantil i juvenil de la Comissioacute Europea Va ser proposat pel Consell dEuropa com a mem-bre del seu equip dExperts en Poliacute-tiques dInfagravencia

Autor entre drsquoaltres de tiacutetols de Pedagogiacutea da Vida Cotidiana e Participaccedilao Cidadaacute editat per lrsquoAjuntament i Universitat de Sao Paulo amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoIns-titut Paulo Freire

Beatriz Goulart

Arquitecte i urbanista desen-volupa investigacions i pro-jectes participatius a espais

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

escolars i urbansEs dedica a la millora de la

qualitat de lrsquoeducacioacute i la vida urbana aproximant lrsquoescola a la ciutat a traveacutes de lrsquoarticu-lacioacute de lrsquoeducacioacute integral i el concepte de ciutat educado-ra on va sorgir la proposta del barri-escola

Actualment eacutes consulto-ra del Ministeri drsquoEducacioacute del Brasil investigadora a la Universitat de Rio de Janeiro i coordinadora del despatx drsquoarquitectura Escenaris pe-dagogravegics de Satildeo Paulo de-senvolupant projectes en di-verses regions brasileres

Straddle3

Eacutes un colmiddotlectiu interdisciplinari que ha desenvolupat diversos treballs sobre temes drsquohabitat-ge espai puacuteblic domini puacuteblic digital i urbanisme participa-tiu En mategraveria drsquohabitatge han construiumlt diverses pro-

postes mitjanccedilant reciclatge i autoconstruccioacute Respecte a lespai puacuteblic han desenvolu-pat diverses estrategravegies des de condicionar espais en desuacutes amb estructures desmunta-bles a transformar elements de rebuig per convertir-los en mobiliari urbagrave passant per la redaccioacute drsquouna guia juriacutedica per a lrsquoactivacioacute drsquoespais La major part dels processos han estat duts a terme en entorns de colmiddotlaboracioacute oberta en quegrave es dissolen els liacutemits entre pro-motors dissenyadors cons-tructors gestors o usuaris dels espais Actualment treballen juntament amb altres grups en el desenvolupament drsquoeines digitals per a la xarxa arqui-tectures colmiddotlectives

LaFundicioacute

El treball de laFundicioacute es situa a la cruiumllla de les pragravectiques

artiacutestiques i culturals i lrsquoedu-cacioacute enteses com a activitats de controvegraversia Actualment la seva principal liacutenia drsquoactu-acioacute es fonamenta en proces-sos colmiddotlaboratius de continu-iumltat amb diferents colmiddotlectius grups drsquoaccioacute i institucions Des de 2013 laFundicioacute dispo-sa drsquoun espai fiacutesic al barri de Bellvitge (lrsquoHospitalet) que proposa una oportunitat on experimentar amb formes col-lectives horitzontals i trans-frontereres per construir i po-sar en circulacioacute la cultura i el coneixement entesos com a recursos drsquouacutes comuacute

LaFundicioacute eacutes una coopera-tiva un mitjagrave per regularitzar la nostra situacioacute com treba-lladors dins lrsquoesfera cultural Una forma horitzontal drsquoor-ganitzacioacute sensible al retorn social del nostre treball que ens permet posar en marxa processos colmiddotlectius de cons-truccioacute de coneixement i que potenciiumln el beacute de tots els indi-vidus implicats

Pau Faus

Arquitecte i artista visual Ex-plorador de la quotidianitat urbana i de les pragravectiques au-togravenomes i contestatagraveries dins la ciutat contemporagravenia Amb els seus projectes proposa me-canismes de representacioacute io interaccioacute que facin aflorar els conflictes i les particulari-tats intransferibles del lloc on es troba La majoria dels seus treballs soacuten obres realitzades in sitursquo en colmiddotlaboracioacute amb agents locals i altres professio-nals del moacuten de lrsquoarquitectura la fotografia lrsquoantropologia o les arts visuals i escegraveniques

Ha estat professor de la Universitat drsquoArquitectura del Vallegraves i ha format part del colmiddotlectiu interdisciplinar drsquoex-ploracioacute urbana observatori nogravemada-stalkerrsquo Ha impartit tallers desenvolupat projectes i exposat la seva obra a diver-sos centres drsquoart contemporani locals i de lrsquoestranger

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Pedro Pineda

Estudia disseny i tecnologia a Londres i ara viu a Berliacuten on desenvolupa els seus propis projectes comissionats dis-senya experiegravencies i promou xarxes socials

Pedro dinamitza Makerlabs impulsa la creacioacute de festes i intervencions puacutebliquesdo-nant especial importagravencia al proceacutes que lrsquousuari estagrave vivint

El MakerLab eacutes un entorn daprenentatge nogravemada una incubadora de proces-sos oberta a tots i sempre en desenvolupament Un movi-ment ampli cap a la produc-cioacute intelmiddotligent i colmiddotlabora-tiva La naturalesa modular del MakerLab li permet adap-tar-se al seu entorn local i els seus recursos Els instruments i processos soacuten flexibles i fagravecils per aprendre i dominar-los Tot el que genera estagrave obert a nous participants habilitats i procediments

Clara Nubiola

Dissenyadora gragravefica Magravester en Antropologia Social i Urba-na i Postgrau en Arquitectura del Territori actualment eacutes res-ponsable del projecte Els buits urbans treball que combina amb encagraverrecs drsquoilmiddotlustracioacute

Utilitzant principalment el dibuix i sense deixar de banda altres eines com lrsquoescriptura i la fotografia Clara Nubiola explora el territori urbagrave i rural i ho relata a traveacutes drsquouna visioacute criacutetica diaris de ruta postals domegravestiques reflexions urba-nes i escenes de ciutat

Ha realitzat tallers drsquoilmiddotlus-tracioacute i derives exposicions i convocatograveries a la xarxa re-lacionades amb espai puacuteblic i participacioacute ciutadana Ha colmiddotlaborat amb diverses uni-versitats donant conferegravencies i tallers sobre paisatge territori derives i ilmiddotlustracioacute

Ha participat en diverses exposicions colmiddotlectives i eacutes

autora del llibre La guiacutea de les rutes incertesrsquo Barcelona edi-torial BsideBooks (2011)

Urbanitas BerlinndashBarcelona

Urbanitas Berlin-Barcelona eacutes una gegravencia de projectes per el desenvolupament de la ciu-tat amb seu a les dues ciutats Fundada lrsquoany 2006 per Maria Muntildeoz Duyos investigadora i productora cultural i Florian Sc-hmidt sociograveleg urbagrave

Urbanitas enteacuten el treball amb lrsquourbanisme des drsquouna perspectiva holiacutestica com una suma de processos de co-operacioacute de diagraveleg i transfe-regravencies entre coneixements i formes de fer

La seva pragravectica es troba en la transicioacute drsquoescales i agravem-bits entre el context urbagrave i lrsquoarquitectura entre els pos-sibles puacuteblics i la produccioacute cultural entre lrsquoespai urbagrave i

els seus practicants Per aixograve dissenyen conceptes urbans integrals impulsen iniciatives culturals i moderen proces-sos de diagraveleg Creant diferents formats de comunicacioacute drsquoin-vestigacioacute i creacioacute comparti-da de participacioacute

Els megravetodes drsquoinvestigacioacute propis de les ciegravencies socials i els llenguatges de les pragravec-tiques artiacutestiques i culturals conviuen de forma orgagravenica en lrsquoanagravelisis i pragravectica drsquoUrbanitas

Urbanitas colmiddotlabora amb un ampli ventall de professionals creant una xarxa continuada de colmiddotlaboradors que formen part dels seus projectes lrsquoad-ministracioacute puacuteblica fundaci-ons universitats i professionals independents associacions colmiddotlectius i societat civil

Recreant cruiumllles

Recreant cruiumllles eacutes un projecte colmiddotlectiu que treballa per lrsquoalli-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

berament de lrsquoespai del solar de germanetes mentre segueixi sense desenvolupar-se el plane-jament urbaniacutestic de barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al barri soacuten un malbara-tament de recursos i que ha de ser el mateix barri qui els apro-fiti i els gestioni Per a dur a terme aquestes reivindicacions el grup fa una crida a la partici-pacioacute de veiumlns veiumlnes i associa-cions del barri per elaborar un projecte drsquoautogestioacute de lrsquoespai i portar-lo a terme

Id Idensitat

Eacutes un projecte drsquoart que ex-perimenta formes drsquoincidir en el territori en les seves dimen-sions espaial temporal i soci-al mitjanccedilant propostes crea-tives Des del seu inici el 1999 ha anat evolucionant fins es-devenir un sistema complex que incorpora altres projectes

accions o intervencions im-pulsa processos configura ex-posicions edita publicacions Reuneix un conglomerat drsquoes-trategravegies creatives per dur a terme una activitat o un con-junt drsquoactivitats

Amb lrsquoexpressioacute experimen-tar amb el lloc per a transfor-mar les pragravectiques artiacutestiques i experimentar amb les pragravecti-ques artiacutestiques per a transfor-mar el lloc vol fer evident la funcioacute activa que teacute lrsquoart en el context social Idensitat ha col-laborat amb nombrosos artis-tes i creadors de diversos agravem-bits posant-los en relacioacute amb persones o colmiddotlectius que tre-ballen en els contextos locals

Les Salonniegraveres

Soacuten un colmiddotlectiu artiacutestic in-disciplinar format per Laura Cardona Ester G Meciacuteas Cegrave-lia Prats Meritxell Romanos i Marta Xibilleacute que des de 2006

desenvolupen projectes artiacutes-tics i educatius A partir del seu cos i lrsquoactitud creen es-cenaris desinhibits en els que interactuen amb el puacuteblic per a provocar i quumlestionar amb petites disrupcions en el dia a dia comportaments i pensa-ments preestablerts relacio-nats amb la identitat personal i colmiddotlectiva entesa des del seu caragravecter performatiu

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

INsCRIPCIoacuteDel 16 de maig al 15 de juny

a wwwrosasensatorg

INFoinfourbanitaseu

EmPl ACcedilAmENTCosmoCaixa

c Isaac Newton 26 Bcn

TARIFEs80euro

subscriptors 72 eurosocis 64 euro

El preu inclou esmorzar i dinar del dia 6

Liane Lefaivre

Eacutes professora i catedragravetica dHistograveria i Teoria de lArqui-tectura de la Universitat dArts Aplicades de Viena Lefaivre ha estat investigant les agraverees de joc durant anys Des del segui-ment de larxiu de parcs urbans que Aldo van Eyck li va donar a conegraveixer abans de la seva mort va crear una exposicioacute sobre parcs infantils i disseny per a la infagravencia al museu Stedelijk drsquoAmsterdam el 2002 Ha escrit nombrosos llibres sobre arqui-tectura parcs infantils i sobre lrsquoobra de Van Eyck

En un dels seus llibres meacutes destacat ha estat Ground-up city Play as a design Tool El llibre planteja un recorre-gut histograveric per les estrategravegies del disseny urbagrave per el joc a la ciutat Una panoragravemica sobre el sentit del joc i drsquoallograve luacutedic en

lart larquitectura i el disseny urbagrave Es fixa particularment en els espais de jocs de la post-guerra realitzats a Amsterdam per Aldo van Eyck Cornelis van Eesteren i Jakoba Mulder Ha estat professora visitant en el MIT i a la Universitat Nacional de Singapur i actualment eacutes investigadora de la Universitat Tegravecnica de Delft Ha impartit classes a universitats drsquoarreu del moacuten Els seus articles han estat publicats a una llarga llista de revistes internacionals

Alfredo Hoyuelos

Eacutes diplomat en Educacioacute In-fantil i doctor Europeu en Filo-sofia i Ciegravencias de lrsquoEducacioacute

Desenvolupa la seves inves-tigacions i documentacions sobre diversos aspectes relaci-onats amb la qualitat i com-petegravencia expressiva dels nens i nenes menors de 6 anys La se-

va tesis doctoral ens convida a entendre lrsquoobra de pedagog ita-liagrave Loris Malaguzzi escrita sota el tiacutetol El pensament i obra de Loris Malaguzzi i la seva reper-cussioacute en la Educacioacute Infantil

Ha publicat diversos llibres i articles sobre temes relacio-nats amb la infagravencia i es for-mador en diversos centres de lrsquoEstat Espanyol alguns paiumlsos drsquoEuropa i Llatinoamegraverica

Treballa com Coordinador dels Tallers drsquoExpresioacute de les Escoles Infantils Municipals de Pamplona i es professor del Departament de Psicologia i Pedagogia de la Universitat Puacuteblica de Navarra Es mem-bre acitu de la Plataforma Ci-cle Educatiu 0-3 anys a Navar-ra de la Plataforma Estatal en defensa del 0-6 i del Consell de Redaccioacute de Navarra de la Re-vista Infancia

Lars Bang Larsen

Va neacuteixer a Silkeborg Dinamar-ca i eacutes Historiador de lArt a la Universitat de Copenhaguen

Estudia en profunditat lrsquoobra de lrsquoactivista Palle Nielsen Aquest va proposar lrsquoany 1968 al Museu drsquoArt Modern drsquoEsto-colm un espai infantil drsquoaven-tures al seu interior

Sota el nom El Model per una societat qualitativa la propos-ta de Nielsen oferia un espai de joc exclusiu per la infagravencia sen-se adults ni educadors

Actualment es curador de lrsquoexposicioacute La societat sense atributs que forma part del projecte El nou Model

Amb aquesta repregraven algunes de les preocupacions de la degrave-cada de 1960 com leducacioacute la militagravencia la planificacioacute urbana experimental linfant com un subjecte histograveric actiu i luacutes criacutetic de la institucioacute artiacutes-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

tica Lexposicioacute tambeacute socupa de la representacioacute de la infagraven-cia en lart i la societat

Susana Corteacutes

Eacutes antropograveloga social de la Universitat de Xile i actual-ment desenvolupa el seu doc-torat a lrsquoInstitut drsquoEducacioacute de la Universitat de Warwick Regne Unit

Lrsquoobservacioacute de les prime-res exploracions del seu fill a lrsquoespai va portar a la Susana a interessar-se per la rela-cioacute entre la infantesa i lrsquoes-pai trobant en lrsquoantropolo-gia de la infagravencia una forma drsquoaproximar-se a lrsquoestudi de la vida quotidiana dels in-fants Ha desenvolupat inves-tigacioacute etnogragravefica a la ciu-tat de Santiago de Xile en el marc del projecte Mobilitat quotidiana i exclusioacute social a santiago Xile Actualment i en el context del seu doc-

torat realitza un estudi et-nogragravefic al Regne Unit sobre diferents formes de mobilitat i interaccioacute involucrades en la vida quotidiana drsquoinfants drsquoun poble drsquoAnglaterra

Claus Jensen

Eacutes pedagog a Dinamarca i Magravester en Antopologia Peda-gogravegica Ha estudiat durant molts anys els espais per a la infagravencia Analitza lrsquoarquitec-tura a traveacutes de lrsquoobservacioacute de lrsquoorganitzacioacute dels espais i de les seves tipologies Tambeacute ha desenvolupat la seva tasca a altres paiumlsos europeus Ha participat diversos anys a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat

Mariacutea Carmen Silveria Barbosa

Professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat Federal do Rio Grande do Sul Porto Alegre Brasil

El 2009 una investigacioacute sobre els curriacuteculums per a lrsquoeducacioacute infantil va ser uti-litzada per la legislacioacute drsquoedu-cacioacute del Brasil

Lrsquoany 2012 realitza una in-vestigacioacute sobre la situacioacute de lrsquoeducacioacute infantil en zona ru-ral que du a terme a partir de dades recollides en 30 muni-cipis brasilers i un quumlestionari per a 1500 Municipis Pertany al MIEBIB Moviment Interfograve-rums dEducacioacute Infantil del Brasil

A Barcelona i a traveacutes drsquouna beca del ministeri drsquoeduca-cioacute del brasil estagrave estudiant la formacioacute de mestres per a les escoles infantils amb la pro-fessora Montserrat Benlloch de la Universitat de Vic Inves-

tigacioacute que du a terme des de la Revista Infagravencia de lrsquoAsso-ciacioacute de Mestres Rosa Sensat de Barcelona i realitzant en-trevistes amb mestres i gestors drsquoeducacioacute

Clagraveudia Hummel

Eacutes artista i curadora de projec-tes de mediacioacute drsquoart Des de lrsquoany 2009 es professora de la Universitat de les Arts de Ber-liacuten especialitzada en el treball artiacutestic amb grups socials Al mateix temps es directora del programa KontextSchule (lrsquoes-cola com a context) de la ma-teixa universitat

Lenfocament dels seus tre-balls projectes i investigaci-ons es troben entre els camps de leducacioacute les arts la so-cietat i les situacions quotidi-anes amb un enfocament en el desenvolupament informal individual i social

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Va dirigir lestiu del 2007 a la documenta(13) de Kassel el programa deducacioacute artiacutestica per a infagravencia i joves sota el tiacute-tol Aushecken (Inventar)

Mara Davoli

Ha estat tallerista a lrsquoes-cola Pablo Neruda de Reggio Emilia durant meacutes de 30 anys Actualment colmiddotlabora amb Reggio Children fent tasques de formacioacute en diferents paiuml-sos del moacuten Participa a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat i a diferents jornades drsquoeduca-cioacute infantil organitzades per la revista Infagravencia de lrsquoAssoci-acioacute de Mestres Rosa Sensat des de lrsquoany 2005

Rosina Malagrida

Eacutes llicenciada en ciegravencies quiacute-miques per la Universitat de Barcelona i Magravester en Comu-nicacioacute cientiacutefica per lrsquoIm-perial College London Estagrave especialitzada en la divulga-cioacute cientiacutefica i en lrsquoorganitza-cioacute drsquoactivitats drsquoeducacioacute no formals principalment en el camp de la recerca biomegravedi-ca Actualment eacutes responsa-ble de comunicacioacute i difusioacute de la ciegravencia a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida IrsiCaixa a Barcelona on coordina el portal europeu educatiu Xplo-reHealthEu i un programa de difusioacute i prevencioacute sobre la Sida Alhora tambeacute participa al projecte europeu Nanopi-nion Pregraveviament va treballar al Parc Cientiacutefic de Barcelona i als Museus de les Ciegravencia de Londres i Barcelona

Ceacutesar Muacutentildeoz

Va neacuteixer a Tetuan (Marroc) on va viure la seva infagravencia i adoles-cegravencia amb el privilegi de poder conviure entre la cultura agraverab i jueva Drsquoaquesta convivegravencia in-corpora elements vitals que meacutes tard transforma en els conceptes bagravesics de la Pedagogia de la Vida Quotidiana que crea investiga i concreta en diversos llibres docu-ments i activitats de formacioacute a nivell Estatal Europeu i Llatinoa-mericagrave

Consultor Internacional dInfagraven-cia Joventut i Participacioacute Ciuda-dana Un apassionat re-pensador lHumanisme de vocacioacute pedagograve-gica des del Magisteri lEducacioacute Social i la Sociologia

Assessor-formador dels equips responsables dels Pressupostos Participatius drsquoInfagravencia Adoles-cencia i Juventud a Sao Paulo For-talesa Sevilla i Trofa (Porto) i de lAssessoria de Participacioacute Prota-goacutenica i Participativa de la Pre-

sidegravencia del Govern de Paraguai (fins lrsquoany 2011 que a ser enderro-cat el president demogravecrata Fer-nando Lugo)

Ponent sobre temes deducacioacute i participacioacute de IAJ en els Fograverums Mundials dEducacioacute de Sao Paulo i Porto Alegre i en el Fograverum Social Mundial de Porto Alegre

Coordinador a Catalunya del Programa Dapnhe de prevencioacute de la violegravencia infantil i juvenil de la Comissioacute Europea Va ser proposat pel Consell dEuropa com a mem-bre del seu equip dExperts en Poliacute-tiques dInfagravencia

Autor entre drsquoaltres de tiacutetols de Pedagogiacutea da Vida Cotidiana e Participaccedilao Cidadaacute editat per lrsquoAjuntament i Universitat de Sao Paulo amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoIns-titut Paulo Freire

Beatriz Goulart

Arquitecte i urbanista desen-volupa investigacions i pro-jectes participatius a espais

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

escolars i urbansEs dedica a la millora de la

qualitat de lrsquoeducacioacute i la vida urbana aproximant lrsquoescola a la ciutat a traveacutes de lrsquoarticu-lacioacute de lrsquoeducacioacute integral i el concepte de ciutat educado-ra on va sorgir la proposta del barri-escola

Actualment eacutes consulto-ra del Ministeri drsquoEducacioacute del Brasil investigadora a la Universitat de Rio de Janeiro i coordinadora del despatx drsquoarquitectura Escenaris pe-dagogravegics de Satildeo Paulo de-senvolupant projectes en di-verses regions brasileres

Straddle3

Eacutes un colmiddotlectiu interdisciplinari que ha desenvolupat diversos treballs sobre temes drsquohabitat-ge espai puacuteblic domini puacuteblic digital i urbanisme participa-tiu En mategraveria drsquohabitatge han construiumlt diverses pro-

postes mitjanccedilant reciclatge i autoconstruccioacute Respecte a lespai puacuteblic han desenvolu-pat diverses estrategravegies des de condicionar espais en desuacutes amb estructures desmunta-bles a transformar elements de rebuig per convertir-los en mobiliari urbagrave passant per la redaccioacute drsquouna guia juriacutedica per a lrsquoactivacioacute drsquoespais La major part dels processos han estat duts a terme en entorns de colmiddotlaboracioacute oberta en quegrave es dissolen els liacutemits entre pro-motors dissenyadors cons-tructors gestors o usuaris dels espais Actualment treballen juntament amb altres grups en el desenvolupament drsquoeines digitals per a la xarxa arqui-tectures colmiddotlectives

LaFundicioacute

El treball de laFundicioacute es situa a la cruiumllla de les pragravectiques

artiacutestiques i culturals i lrsquoedu-cacioacute enteses com a activitats de controvegraversia Actualment la seva principal liacutenia drsquoactu-acioacute es fonamenta en proces-sos colmiddotlaboratius de continu-iumltat amb diferents colmiddotlectius grups drsquoaccioacute i institucions Des de 2013 laFundicioacute dispo-sa drsquoun espai fiacutesic al barri de Bellvitge (lrsquoHospitalet) que proposa una oportunitat on experimentar amb formes col-lectives horitzontals i trans-frontereres per construir i po-sar en circulacioacute la cultura i el coneixement entesos com a recursos drsquouacutes comuacute

LaFundicioacute eacutes una coopera-tiva un mitjagrave per regularitzar la nostra situacioacute com treba-lladors dins lrsquoesfera cultural Una forma horitzontal drsquoor-ganitzacioacute sensible al retorn social del nostre treball que ens permet posar en marxa processos colmiddotlectius de cons-truccioacute de coneixement i que potenciiumln el beacute de tots els indi-vidus implicats

Pau Faus

Arquitecte i artista visual Ex-plorador de la quotidianitat urbana i de les pragravectiques au-togravenomes i contestatagraveries dins la ciutat contemporagravenia Amb els seus projectes proposa me-canismes de representacioacute io interaccioacute que facin aflorar els conflictes i les particulari-tats intransferibles del lloc on es troba La majoria dels seus treballs soacuten obres realitzades in sitursquo en colmiddotlaboracioacute amb agents locals i altres professio-nals del moacuten de lrsquoarquitectura la fotografia lrsquoantropologia o les arts visuals i escegraveniques

Ha estat professor de la Universitat drsquoArquitectura del Vallegraves i ha format part del colmiddotlectiu interdisciplinar drsquoex-ploracioacute urbana observatori nogravemada-stalkerrsquo Ha impartit tallers desenvolupat projectes i exposat la seva obra a diver-sos centres drsquoart contemporani locals i de lrsquoestranger

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Pedro Pineda

Estudia disseny i tecnologia a Londres i ara viu a Berliacuten on desenvolupa els seus propis projectes comissionats dis-senya experiegravencies i promou xarxes socials

Pedro dinamitza Makerlabs impulsa la creacioacute de festes i intervencions puacutebliquesdo-nant especial importagravencia al proceacutes que lrsquousuari estagrave vivint

El MakerLab eacutes un entorn daprenentatge nogravemada una incubadora de proces-sos oberta a tots i sempre en desenvolupament Un movi-ment ampli cap a la produc-cioacute intelmiddotligent i colmiddotlabora-tiva La naturalesa modular del MakerLab li permet adap-tar-se al seu entorn local i els seus recursos Els instruments i processos soacuten flexibles i fagravecils per aprendre i dominar-los Tot el que genera estagrave obert a nous participants habilitats i procediments

Clara Nubiola

Dissenyadora gragravefica Magravester en Antropologia Social i Urba-na i Postgrau en Arquitectura del Territori actualment eacutes res-ponsable del projecte Els buits urbans treball que combina amb encagraverrecs drsquoilmiddotlustracioacute

Utilitzant principalment el dibuix i sense deixar de banda altres eines com lrsquoescriptura i la fotografia Clara Nubiola explora el territori urbagrave i rural i ho relata a traveacutes drsquouna visioacute criacutetica diaris de ruta postals domegravestiques reflexions urba-nes i escenes de ciutat

Ha realitzat tallers drsquoilmiddotlus-tracioacute i derives exposicions i convocatograveries a la xarxa re-lacionades amb espai puacuteblic i participacioacute ciutadana Ha colmiddotlaborat amb diverses uni-versitats donant conferegravencies i tallers sobre paisatge territori derives i ilmiddotlustracioacute

Ha participat en diverses exposicions colmiddotlectives i eacutes

autora del llibre La guiacutea de les rutes incertesrsquo Barcelona edi-torial BsideBooks (2011)

Urbanitas BerlinndashBarcelona

Urbanitas Berlin-Barcelona eacutes una gegravencia de projectes per el desenvolupament de la ciu-tat amb seu a les dues ciutats Fundada lrsquoany 2006 per Maria Muntildeoz Duyos investigadora i productora cultural i Florian Sc-hmidt sociograveleg urbagrave

Urbanitas enteacuten el treball amb lrsquourbanisme des drsquouna perspectiva holiacutestica com una suma de processos de co-operacioacute de diagraveleg i transfe-regravencies entre coneixements i formes de fer

La seva pragravectica es troba en la transicioacute drsquoescales i agravem-bits entre el context urbagrave i lrsquoarquitectura entre els pos-sibles puacuteblics i la produccioacute cultural entre lrsquoespai urbagrave i

els seus practicants Per aixograve dissenyen conceptes urbans integrals impulsen iniciatives culturals i moderen proces-sos de diagraveleg Creant diferents formats de comunicacioacute drsquoin-vestigacioacute i creacioacute comparti-da de participacioacute

Els megravetodes drsquoinvestigacioacute propis de les ciegravencies socials i els llenguatges de les pragravec-tiques artiacutestiques i culturals conviuen de forma orgagravenica en lrsquoanagravelisis i pragravectica drsquoUrbanitas

Urbanitas colmiddotlabora amb un ampli ventall de professionals creant una xarxa continuada de colmiddotlaboradors que formen part dels seus projectes lrsquoad-ministracioacute puacuteblica fundaci-ons universitats i professionals independents associacions colmiddotlectius i societat civil

Recreant cruiumllles

Recreant cruiumllles eacutes un projecte colmiddotlectiu que treballa per lrsquoalli-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

berament de lrsquoespai del solar de germanetes mentre segueixi sense desenvolupar-se el plane-jament urbaniacutestic de barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al barri soacuten un malbara-tament de recursos i que ha de ser el mateix barri qui els apro-fiti i els gestioni Per a dur a terme aquestes reivindicacions el grup fa una crida a la partici-pacioacute de veiumlns veiumlnes i associa-cions del barri per elaborar un projecte drsquoautogestioacute de lrsquoespai i portar-lo a terme

Id Idensitat

Eacutes un projecte drsquoart que ex-perimenta formes drsquoincidir en el territori en les seves dimen-sions espaial temporal i soci-al mitjanccedilant propostes crea-tives Des del seu inici el 1999 ha anat evolucionant fins es-devenir un sistema complex que incorpora altres projectes

accions o intervencions im-pulsa processos configura ex-posicions edita publicacions Reuneix un conglomerat drsquoes-trategravegies creatives per dur a terme una activitat o un con-junt drsquoactivitats

Amb lrsquoexpressioacute experimen-tar amb el lloc per a transfor-mar les pragravectiques artiacutestiques i experimentar amb les pragravecti-ques artiacutestiques per a transfor-mar el lloc vol fer evident la funcioacute activa que teacute lrsquoart en el context social Idensitat ha col-laborat amb nombrosos artis-tes i creadors de diversos agravem-bits posant-los en relacioacute amb persones o colmiddotlectius que tre-ballen en els contextos locals

Les Salonniegraveres

Soacuten un colmiddotlectiu artiacutestic in-disciplinar format per Laura Cardona Ester G Meciacuteas Cegrave-lia Prats Meritxell Romanos i Marta Xibilleacute que des de 2006

desenvolupen projectes artiacutes-tics i educatius A partir del seu cos i lrsquoactitud creen es-cenaris desinhibits en els que interactuen amb el puacuteblic per a provocar i quumlestionar amb petites disrupcions en el dia a dia comportaments i pensa-ments preestablerts relacio-nats amb la identitat personal i colmiddotlectiva entesa des del seu caragravecter performatiu

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

INsCRIPCIoacuteDel 16 de maig al 15 de juny

a wwwrosasensatorg

INFoinfourbanitaseu

EmPl ACcedilAmENTCosmoCaixa

c Isaac Newton 26 Bcn

TARIFEs80euro

subscriptors 72 eurosocis 64 euro

El preu inclou esmorzar i dinar del dia 6

tica Lexposicioacute tambeacute socupa de la representacioacute de la infagraven-cia en lart i la societat

Susana Corteacutes

Eacutes antropograveloga social de la Universitat de Xile i actual-ment desenvolupa el seu doc-torat a lrsquoInstitut drsquoEducacioacute de la Universitat de Warwick Regne Unit

Lrsquoobservacioacute de les prime-res exploracions del seu fill a lrsquoespai va portar a la Susana a interessar-se per la rela-cioacute entre la infantesa i lrsquoes-pai trobant en lrsquoantropolo-gia de la infagravencia una forma drsquoaproximar-se a lrsquoestudi de la vida quotidiana dels in-fants Ha desenvolupat inves-tigacioacute etnogragravefica a la ciu-tat de Santiago de Xile en el marc del projecte Mobilitat quotidiana i exclusioacute social a santiago Xile Actualment i en el context del seu doc-

torat realitza un estudi et-nogragravefic al Regne Unit sobre diferents formes de mobilitat i interaccioacute involucrades en la vida quotidiana drsquoinfants drsquoun poble drsquoAnglaterra

Claus Jensen

Eacutes pedagog a Dinamarca i Magravester en Antopologia Peda-gogravegica Ha estudiat durant molts anys els espais per a la infagravencia Analitza lrsquoarquitec-tura a traveacutes de lrsquoobservacioacute de lrsquoorganitzacioacute dels espais i de les seves tipologies Tambeacute ha desenvolupat la seva tasca a altres paiumlsos europeus Ha participat diversos anys a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat

Mariacutea Carmen Silveria Barbosa

Professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat Federal do Rio Grande do Sul Porto Alegre Brasil

El 2009 una investigacioacute sobre els curriacuteculums per a lrsquoeducacioacute infantil va ser uti-litzada per la legislacioacute drsquoedu-cacioacute del Brasil

Lrsquoany 2012 realitza una in-vestigacioacute sobre la situacioacute de lrsquoeducacioacute infantil en zona ru-ral que du a terme a partir de dades recollides en 30 muni-cipis brasilers i un quumlestionari per a 1500 Municipis Pertany al MIEBIB Moviment Interfograve-rums dEducacioacute Infantil del Brasil

A Barcelona i a traveacutes drsquouna beca del ministeri drsquoeduca-cioacute del brasil estagrave estudiant la formacioacute de mestres per a les escoles infantils amb la pro-fessora Montserrat Benlloch de la Universitat de Vic Inves-

tigacioacute que du a terme des de la Revista Infagravencia de lrsquoAsso-ciacioacute de Mestres Rosa Sensat de Barcelona i realitzant en-trevistes amb mestres i gestors drsquoeducacioacute

Clagraveudia Hummel

Eacutes artista i curadora de projec-tes de mediacioacute drsquoart Des de lrsquoany 2009 es professora de la Universitat de les Arts de Ber-liacuten especialitzada en el treball artiacutestic amb grups socials Al mateix temps es directora del programa KontextSchule (lrsquoes-cola com a context) de la ma-teixa universitat

Lenfocament dels seus tre-balls projectes i investigaci-ons es troben entre els camps de leducacioacute les arts la so-cietat i les situacions quotidi-anes amb un enfocament en el desenvolupament informal individual i social

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Va dirigir lestiu del 2007 a la documenta(13) de Kassel el programa deducacioacute artiacutestica per a infagravencia i joves sota el tiacute-tol Aushecken (Inventar)

Mara Davoli

Ha estat tallerista a lrsquoes-cola Pablo Neruda de Reggio Emilia durant meacutes de 30 anys Actualment colmiddotlabora amb Reggio Children fent tasques de formacioacute en diferents paiuml-sos del moacuten Participa a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat i a diferents jornades drsquoeduca-cioacute infantil organitzades per la revista Infagravencia de lrsquoAssoci-acioacute de Mestres Rosa Sensat des de lrsquoany 2005

Rosina Malagrida

Eacutes llicenciada en ciegravencies quiacute-miques per la Universitat de Barcelona i Magravester en Comu-nicacioacute cientiacutefica per lrsquoIm-perial College London Estagrave especialitzada en la divulga-cioacute cientiacutefica i en lrsquoorganitza-cioacute drsquoactivitats drsquoeducacioacute no formals principalment en el camp de la recerca biomegravedi-ca Actualment eacutes responsa-ble de comunicacioacute i difusioacute de la ciegravencia a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida IrsiCaixa a Barcelona on coordina el portal europeu educatiu Xplo-reHealthEu i un programa de difusioacute i prevencioacute sobre la Sida Alhora tambeacute participa al projecte europeu Nanopi-nion Pregraveviament va treballar al Parc Cientiacutefic de Barcelona i als Museus de les Ciegravencia de Londres i Barcelona

Ceacutesar Muacutentildeoz

Va neacuteixer a Tetuan (Marroc) on va viure la seva infagravencia i adoles-cegravencia amb el privilegi de poder conviure entre la cultura agraverab i jueva Drsquoaquesta convivegravencia in-corpora elements vitals que meacutes tard transforma en els conceptes bagravesics de la Pedagogia de la Vida Quotidiana que crea investiga i concreta en diversos llibres docu-ments i activitats de formacioacute a nivell Estatal Europeu i Llatinoa-mericagrave

Consultor Internacional dInfagraven-cia Joventut i Participacioacute Ciuda-dana Un apassionat re-pensador lHumanisme de vocacioacute pedagograve-gica des del Magisteri lEducacioacute Social i la Sociologia

Assessor-formador dels equips responsables dels Pressupostos Participatius drsquoInfagravencia Adoles-cencia i Juventud a Sao Paulo For-talesa Sevilla i Trofa (Porto) i de lAssessoria de Participacioacute Prota-goacutenica i Participativa de la Pre-

sidegravencia del Govern de Paraguai (fins lrsquoany 2011 que a ser enderro-cat el president demogravecrata Fer-nando Lugo)

Ponent sobre temes deducacioacute i participacioacute de IAJ en els Fograverums Mundials dEducacioacute de Sao Paulo i Porto Alegre i en el Fograverum Social Mundial de Porto Alegre

Coordinador a Catalunya del Programa Dapnhe de prevencioacute de la violegravencia infantil i juvenil de la Comissioacute Europea Va ser proposat pel Consell dEuropa com a mem-bre del seu equip dExperts en Poliacute-tiques dInfagravencia

Autor entre drsquoaltres de tiacutetols de Pedagogiacutea da Vida Cotidiana e Participaccedilao Cidadaacute editat per lrsquoAjuntament i Universitat de Sao Paulo amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoIns-titut Paulo Freire

Beatriz Goulart

Arquitecte i urbanista desen-volupa investigacions i pro-jectes participatius a espais

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

escolars i urbansEs dedica a la millora de la

qualitat de lrsquoeducacioacute i la vida urbana aproximant lrsquoescola a la ciutat a traveacutes de lrsquoarticu-lacioacute de lrsquoeducacioacute integral i el concepte de ciutat educado-ra on va sorgir la proposta del barri-escola

Actualment eacutes consulto-ra del Ministeri drsquoEducacioacute del Brasil investigadora a la Universitat de Rio de Janeiro i coordinadora del despatx drsquoarquitectura Escenaris pe-dagogravegics de Satildeo Paulo de-senvolupant projectes en di-verses regions brasileres

Straddle3

Eacutes un colmiddotlectiu interdisciplinari que ha desenvolupat diversos treballs sobre temes drsquohabitat-ge espai puacuteblic domini puacuteblic digital i urbanisme participa-tiu En mategraveria drsquohabitatge han construiumlt diverses pro-

postes mitjanccedilant reciclatge i autoconstruccioacute Respecte a lespai puacuteblic han desenvolu-pat diverses estrategravegies des de condicionar espais en desuacutes amb estructures desmunta-bles a transformar elements de rebuig per convertir-los en mobiliari urbagrave passant per la redaccioacute drsquouna guia juriacutedica per a lrsquoactivacioacute drsquoespais La major part dels processos han estat duts a terme en entorns de colmiddotlaboracioacute oberta en quegrave es dissolen els liacutemits entre pro-motors dissenyadors cons-tructors gestors o usuaris dels espais Actualment treballen juntament amb altres grups en el desenvolupament drsquoeines digitals per a la xarxa arqui-tectures colmiddotlectives

LaFundicioacute

El treball de laFundicioacute es situa a la cruiumllla de les pragravectiques

artiacutestiques i culturals i lrsquoedu-cacioacute enteses com a activitats de controvegraversia Actualment la seva principal liacutenia drsquoactu-acioacute es fonamenta en proces-sos colmiddotlaboratius de continu-iumltat amb diferents colmiddotlectius grups drsquoaccioacute i institucions Des de 2013 laFundicioacute dispo-sa drsquoun espai fiacutesic al barri de Bellvitge (lrsquoHospitalet) que proposa una oportunitat on experimentar amb formes col-lectives horitzontals i trans-frontereres per construir i po-sar en circulacioacute la cultura i el coneixement entesos com a recursos drsquouacutes comuacute

LaFundicioacute eacutes una coopera-tiva un mitjagrave per regularitzar la nostra situacioacute com treba-lladors dins lrsquoesfera cultural Una forma horitzontal drsquoor-ganitzacioacute sensible al retorn social del nostre treball que ens permet posar en marxa processos colmiddotlectius de cons-truccioacute de coneixement i que potenciiumln el beacute de tots els indi-vidus implicats

Pau Faus

Arquitecte i artista visual Ex-plorador de la quotidianitat urbana i de les pragravectiques au-togravenomes i contestatagraveries dins la ciutat contemporagravenia Amb els seus projectes proposa me-canismes de representacioacute io interaccioacute que facin aflorar els conflictes i les particulari-tats intransferibles del lloc on es troba La majoria dels seus treballs soacuten obres realitzades in sitursquo en colmiddotlaboracioacute amb agents locals i altres professio-nals del moacuten de lrsquoarquitectura la fotografia lrsquoantropologia o les arts visuals i escegraveniques

Ha estat professor de la Universitat drsquoArquitectura del Vallegraves i ha format part del colmiddotlectiu interdisciplinar drsquoex-ploracioacute urbana observatori nogravemada-stalkerrsquo Ha impartit tallers desenvolupat projectes i exposat la seva obra a diver-sos centres drsquoart contemporani locals i de lrsquoestranger

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Pedro Pineda

Estudia disseny i tecnologia a Londres i ara viu a Berliacuten on desenvolupa els seus propis projectes comissionats dis-senya experiegravencies i promou xarxes socials

Pedro dinamitza Makerlabs impulsa la creacioacute de festes i intervencions puacutebliquesdo-nant especial importagravencia al proceacutes que lrsquousuari estagrave vivint

El MakerLab eacutes un entorn daprenentatge nogravemada una incubadora de proces-sos oberta a tots i sempre en desenvolupament Un movi-ment ampli cap a la produc-cioacute intelmiddotligent i colmiddotlabora-tiva La naturalesa modular del MakerLab li permet adap-tar-se al seu entorn local i els seus recursos Els instruments i processos soacuten flexibles i fagravecils per aprendre i dominar-los Tot el que genera estagrave obert a nous participants habilitats i procediments

Clara Nubiola

Dissenyadora gragravefica Magravester en Antropologia Social i Urba-na i Postgrau en Arquitectura del Territori actualment eacutes res-ponsable del projecte Els buits urbans treball que combina amb encagraverrecs drsquoilmiddotlustracioacute

Utilitzant principalment el dibuix i sense deixar de banda altres eines com lrsquoescriptura i la fotografia Clara Nubiola explora el territori urbagrave i rural i ho relata a traveacutes drsquouna visioacute criacutetica diaris de ruta postals domegravestiques reflexions urba-nes i escenes de ciutat

Ha realitzat tallers drsquoilmiddotlus-tracioacute i derives exposicions i convocatograveries a la xarxa re-lacionades amb espai puacuteblic i participacioacute ciutadana Ha colmiddotlaborat amb diverses uni-versitats donant conferegravencies i tallers sobre paisatge territori derives i ilmiddotlustracioacute

Ha participat en diverses exposicions colmiddotlectives i eacutes

autora del llibre La guiacutea de les rutes incertesrsquo Barcelona edi-torial BsideBooks (2011)

Urbanitas BerlinndashBarcelona

Urbanitas Berlin-Barcelona eacutes una gegravencia de projectes per el desenvolupament de la ciu-tat amb seu a les dues ciutats Fundada lrsquoany 2006 per Maria Muntildeoz Duyos investigadora i productora cultural i Florian Sc-hmidt sociograveleg urbagrave

Urbanitas enteacuten el treball amb lrsquourbanisme des drsquouna perspectiva holiacutestica com una suma de processos de co-operacioacute de diagraveleg i transfe-regravencies entre coneixements i formes de fer

La seva pragravectica es troba en la transicioacute drsquoescales i agravem-bits entre el context urbagrave i lrsquoarquitectura entre els pos-sibles puacuteblics i la produccioacute cultural entre lrsquoespai urbagrave i

els seus practicants Per aixograve dissenyen conceptes urbans integrals impulsen iniciatives culturals i moderen proces-sos de diagraveleg Creant diferents formats de comunicacioacute drsquoin-vestigacioacute i creacioacute comparti-da de participacioacute

Els megravetodes drsquoinvestigacioacute propis de les ciegravencies socials i els llenguatges de les pragravec-tiques artiacutestiques i culturals conviuen de forma orgagravenica en lrsquoanagravelisis i pragravectica drsquoUrbanitas

Urbanitas colmiddotlabora amb un ampli ventall de professionals creant una xarxa continuada de colmiddotlaboradors que formen part dels seus projectes lrsquoad-ministracioacute puacuteblica fundaci-ons universitats i professionals independents associacions colmiddotlectius i societat civil

Recreant cruiumllles

Recreant cruiumllles eacutes un projecte colmiddotlectiu que treballa per lrsquoalli-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

berament de lrsquoespai del solar de germanetes mentre segueixi sense desenvolupar-se el plane-jament urbaniacutestic de barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al barri soacuten un malbara-tament de recursos i que ha de ser el mateix barri qui els apro-fiti i els gestioni Per a dur a terme aquestes reivindicacions el grup fa una crida a la partici-pacioacute de veiumlns veiumlnes i associa-cions del barri per elaborar un projecte drsquoautogestioacute de lrsquoespai i portar-lo a terme

Id Idensitat

Eacutes un projecte drsquoart que ex-perimenta formes drsquoincidir en el territori en les seves dimen-sions espaial temporal i soci-al mitjanccedilant propostes crea-tives Des del seu inici el 1999 ha anat evolucionant fins es-devenir un sistema complex que incorpora altres projectes

accions o intervencions im-pulsa processos configura ex-posicions edita publicacions Reuneix un conglomerat drsquoes-trategravegies creatives per dur a terme una activitat o un con-junt drsquoactivitats

Amb lrsquoexpressioacute experimen-tar amb el lloc per a transfor-mar les pragravectiques artiacutestiques i experimentar amb les pragravecti-ques artiacutestiques per a transfor-mar el lloc vol fer evident la funcioacute activa que teacute lrsquoart en el context social Idensitat ha col-laborat amb nombrosos artis-tes i creadors de diversos agravem-bits posant-los en relacioacute amb persones o colmiddotlectius que tre-ballen en els contextos locals

Les Salonniegraveres

Soacuten un colmiddotlectiu artiacutestic in-disciplinar format per Laura Cardona Ester G Meciacuteas Cegrave-lia Prats Meritxell Romanos i Marta Xibilleacute que des de 2006

desenvolupen projectes artiacutes-tics i educatius A partir del seu cos i lrsquoactitud creen es-cenaris desinhibits en els que interactuen amb el puacuteblic per a provocar i quumlestionar amb petites disrupcions en el dia a dia comportaments i pensa-ments preestablerts relacio-nats amb la identitat personal i colmiddotlectiva entesa des del seu caragravecter performatiu

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

INsCRIPCIoacuteDel 16 de maig al 15 de juny

a wwwrosasensatorg

INFoinfourbanitaseu

EmPl ACcedilAmENTCosmoCaixa

c Isaac Newton 26 Bcn

TARIFEs80euro

subscriptors 72 eurosocis 64 euro

El preu inclou esmorzar i dinar del dia 6

Va dirigir lestiu del 2007 a la documenta(13) de Kassel el programa deducacioacute artiacutestica per a infagravencia i joves sota el tiacute-tol Aushecken (Inventar)

Mara Davoli

Ha estat tallerista a lrsquoes-cola Pablo Neruda de Reggio Emilia durant meacutes de 30 anys Actualment colmiddotlabora amb Reggio Children fent tasques de formacioacute en diferents paiuml-sos del moacuten Participa a lrsquoEs-cola drsquoestiu de Rosa Sensat i a diferents jornades drsquoeduca-cioacute infantil organitzades per la revista Infagravencia de lrsquoAssoci-acioacute de Mestres Rosa Sensat des de lrsquoany 2005

Rosina Malagrida

Eacutes llicenciada en ciegravencies quiacute-miques per la Universitat de Barcelona i Magravester en Comu-nicacioacute cientiacutefica per lrsquoIm-perial College London Estagrave especialitzada en la divulga-cioacute cientiacutefica i en lrsquoorganitza-cioacute drsquoactivitats drsquoeducacioacute no formals principalment en el camp de la recerca biomegravedi-ca Actualment eacutes responsa-ble de comunicacioacute i difusioacute de la ciegravencia a lrsquoInstitut de Recerca de la Sida IrsiCaixa a Barcelona on coordina el portal europeu educatiu Xplo-reHealthEu i un programa de difusioacute i prevencioacute sobre la Sida Alhora tambeacute participa al projecte europeu Nanopi-nion Pregraveviament va treballar al Parc Cientiacutefic de Barcelona i als Museus de les Ciegravencia de Londres i Barcelona

Ceacutesar Muacutentildeoz

Va neacuteixer a Tetuan (Marroc) on va viure la seva infagravencia i adoles-cegravencia amb el privilegi de poder conviure entre la cultura agraverab i jueva Drsquoaquesta convivegravencia in-corpora elements vitals que meacutes tard transforma en els conceptes bagravesics de la Pedagogia de la Vida Quotidiana que crea investiga i concreta en diversos llibres docu-ments i activitats de formacioacute a nivell Estatal Europeu i Llatinoa-mericagrave

Consultor Internacional dInfagraven-cia Joventut i Participacioacute Ciuda-dana Un apassionat re-pensador lHumanisme de vocacioacute pedagograve-gica des del Magisteri lEducacioacute Social i la Sociologia

Assessor-formador dels equips responsables dels Pressupostos Participatius drsquoInfagravencia Adoles-cencia i Juventud a Sao Paulo For-talesa Sevilla i Trofa (Porto) i de lAssessoria de Participacioacute Prota-goacutenica i Participativa de la Pre-

sidegravencia del Govern de Paraguai (fins lrsquoany 2011 que a ser enderro-cat el president demogravecrata Fer-nando Lugo)

Ponent sobre temes deducacioacute i participacioacute de IAJ en els Fograverums Mundials dEducacioacute de Sao Paulo i Porto Alegre i en el Fograverum Social Mundial de Porto Alegre

Coordinador a Catalunya del Programa Dapnhe de prevencioacute de la violegravencia infantil i juvenil de la Comissioacute Europea Va ser proposat pel Consell dEuropa com a mem-bre del seu equip dExperts en Poliacute-tiques dInfagravencia

Autor entre drsquoaltres de tiacutetols de Pedagogiacutea da Vida Cotidiana e Participaccedilao Cidadaacute editat per lrsquoAjuntament i Universitat de Sao Paulo amb la colmiddotlaboracioacute de lrsquoIns-titut Paulo Freire

Beatriz Goulart

Arquitecte i urbanista desen-volupa investigacions i pro-jectes participatius a espais

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

escolars i urbansEs dedica a la millora de la

qualitat de lrsquoeducacioacute i la vida urbana aproximant lrsquoescola a la ciutat a traveacutes de lrsquoarticu-lacioacute de lrsquoeducacioacute integral i el concepte de ciutat educado-ra on va sorgir la proposta del barri-escola

Actualment eacutes consulto-ra del Ministeri drsquoEducacioacute del Brasil investigadora a la Universitat de Rio de Janeiro i coordinadora del despatx drsquoarquitectura Escenaris pe-dagogravegics de Satildeo Paulo de-senvolupant projectes en di-verses regions brasileres

Straddle3

Eacutes un colmiddotlectiu interdisciplinari que ha desenvolupat diversos treballs sobre temes drsquohabitat-ge espai puacuteblic domini puacuteblic digital i urbanisme participa-tiu En mategraveria drsquohabitatge han construiumlt diverses pro-

postes mitjanccedilant reciclatge i autoconstruccioacute Respecte a lespai puacuteblic han desenvolu-pat diverses estrategravegies des de condicionar espais en desuacutes amb estructures desmunta-bles a transformar elements de rebuig per convertir-los en mobiliari urbagrave passant per la redaccioacute drsquouna guia juriacutedica per a lrsquoactivacioacute drsquoespais La major part dels processos han estat duts a terme en entorns de colmiddotlaboracioacute oberta en quegrave es dissolen els liacutemits entre pro-motors dissenyadors cons-tructors gestors o usuaris dels espais Actualment treballen juntament amb altres grups en el desenvolupament drsquoeines digitals per a la xarxa arqui-tectures colmiddotlectives

LaFundicioacute

El treball de laFundicioacute es situa a la cruiumllla de les pragravectiques

artiacutestiques i culturals i lrsquoedu-cacioacute enteses com a activitats de controvegraversia Actualment la seva principal liacutenia drsquoactu-acioacute es fonamenta en proces-sos colmiddotlaboratius de continu-iumltat amb diferents colmiddotlectius grups drsquoaccioacute i institucions Des de 2013 laFundicioacute dispo-sa drsquoun espai fiacutesic al barri de Bellvitge (lrsquoHospitalet) que proposa una oportunitat on experimentar amb formes col-lectives horitzontals i trans-frontereres per construir i po-sar en circulacioacute la cultura i el coneixement entesos com a recursos drsquouacutes comuacute

LaFundicioacute eacutes una coopera-tiva un mitjagrave per regularitzar la nostra situacioacute com treba-lladors dins lrsquoesfera cultural Una forma horitzontal drsquoor-ganitzacioacute sensible al retorn social del nostre treball que ens permet posar en marxa processos colmiddotlectius de cons-truccioacute de coneixement i que potenciiumln el beacute de tots els indi-vidus implicats

Pau Faus

Arquitecte i artista visual Ex-plorador de la quotidianitat urbana i de les pragravectiques au-togravenomes i contestatagraveries dins la ciutat contemporagravenia Amb els seus projectes proposa me-canismes de representacioacute io interaccioacute que facin aflorar els conflictes i les particulari-tats intransferibles del lloc on es troba La majoria dels seus treballs soacuten obres realitzades in sitursquo en colmiddotlaboracioacute amb agents locals i altres professio-nals del moacuten de lrsquoarquitectura la fotografia lrsquoantropologia o les arts visuals i escegraveniques

Ha estat professor de la Universitat drsquoArquitectura del Vallegraves i ha format part del colmiddotlectiu interdisciplinar drsquoex-ploracioacute urbana observatori nogravemada-stalkerrsquo Ha impartit tallers desenvolupat projectes i exposat la seva obra a diver-sos centres drsquoart contemporani locals i de lrsquoestranger

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Pedro Pineda

Estudia disseny i tecnologia a Londres i ara viu a Berliacuten on desenvolupa els seus propis projectes comissionats dis-senya experiegravencies i promou xarxes socials

Pedro dinamitza Makerlabs impulsa la creacioacute de festes i intervencions puacutebliquesdo-nant especial importagravencia al proceacutes que lrsquousuari estagrave vivint

El MakerLab eacutes un entorn daprenentatge nogravemada una incubadora de proces-sos oberta a tots i sempre en desenvolupament Un movi-ment ampli cap a la produc-cioacute intelmiddotligent i colmiddotlabora-tiva La naturalesa modular del MakerLab li permet adap-tar-se al seu entorn local i els seus recursos Els instruments i processos soacuten flexibles i fagravecils per aprendre i dominar-los Tot el que genera estagrave obert a nous participants habilitats i procediments

Clara Nubiola

Dissenyadora gragravefica Magravester en Antropologia Social i Urba-na i Postgrau en Arquitectura del Territori actualment eacutes res-ponsable del projecte Els buits urbans treball que combina amb encagraverrecs drsquoilmiddotlustracioacute

Utilitzant principalment el dibuix i sense deixar de banda altres eines com lrsquoescriptura i la fotografia Clara Nubiola explora el territori urbagrave i rural i ho relata a traveacutes drsquouna visioacute criacutetica diaris de ruta postals domegravestiques reflexions urba-nes i escenes de ciutat

Ha realitzat tallers drsquoilmiddotlus-tracioacute i derives exposicions i convocatograveries a la xarxa re-lacionades amb espai puacuteblic i participacioacute ciutadana Ha colmiddotlaborat amb diverses uni-versitats donant conferegravencies i tallers sobre paisatge territori derives i ilmiddotlustracioacute

Ha participat en diverses exposicions colmiddotlectives i eacutes

autora del llibre La guiacutea de les rutes incertesrsquo Barcelona edi-torial BsideBooks (2011)

Urbanitas BerlinndashBarcelona

Urbanitas Berlin-Barcelona eacutes una gegravencia de projectes per el desenvolupament de la ciu-tat amb seu a les dues ciutats Fundada lrsquoany 2006 per Maria Muntildeoz Duyos investigadora i productora cultural i Florian Sc-hmidt sociograveleg urbagrave

Urbanitas enteacuten el treball amb lrsquourbanisme des drsquouna perspectiva holiacutestica com una suma de processos de co-operacioacute de diagraveleg i transfe-regravencies entre coneixements i formes de fer

La seva pragravectica es troba en la transicioacute drsquoescales i agravem-bits entre el context urbagrave i lrsquoarquitectura entre els pos-sibles puacuteblics i la produccioacute cultural entre lrsquoespai urbagrave i

els seus practicants Per aixograve dissenyen conceptes urbans integrals impulsen iniciatives culturals i moderen proces-sos de diagraveleg Creant diferents formats de comunicacioacute drsquoin-vestigacioacute i creacioacute comparti-da de participacioacute

Els megravetodes drsquoinvestigacioacute propis de les ciegravencies socials i els llenguatges de les pragravec-tiques artiacutestiques i culturals conviuen de forma orgagravenica en lrsquoanagravelisis i pragravectica drsquoUrbanitas

Urbanitas colmiddotlabora amb un ampli ventall de professionals creant una xarxa continuada de colmiddotlaboradors que formen part dels seus projectes lrsquoad-ministracioacute puacuteblica fundaci-ons universitats i professionals independents associacions colmiddotlectius i societat civil

Recreant cruiumllles

Recreant cruiumllles eacutes un projecte colmiddotlectiu que treballa per lrsquoalli-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

berament de lrsquoespai del solar de germanetes mentre segueixi sense desenvolupar-se el plane-jament urbaniacutestic de barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al barri soacuten un malbara-tament de recursos i que ha de ser el mateix barri qui els apro-fiti i els gestioni Per a dur a terme aquestes reivindicacions el grup fa una crida a la partici-pacioacute de veiumlns veiumlnes i associa-cions del barri per elaborar un projecte drsquoautogestioacute de lrsquoespai i portar-lo a terme

Id Idensitat

Eacutes un projecte drsquoart que ex-perimenta formes drsquoincidir en el territori en les seves dimen-sions espaial temporal i soci-al mitjanccedilant propostes crea-tives Des del seu inici el 1999 ha anat evolucionant fins es-devenir un sistema complex que incorpora altres projectes

accions o intervencions im-pulsa processos configura ex-posicions edita publicacions Reuneix un conglomerat drsquoes-trategravegies creatives per dur a terme una activitat o un con-junt drsquoactivitats

Amb lrsquoexpressioacute experimen-tar amb el lloc per a transfor-mar les pragravectiques artiacutestiques i experimentar amb les pragravecti-ques artiacutestiques per a transfor-mar el lloc vol fer evident la funcioacute activa que teacute lrsquoart en el context social Idensitat ha col-laborat amb nombrosos artis-tes i creadors de diversos agravem-bits posant-los en relacioacute amb persones o colmiddotlectius que tre-ballen en els contextos locals

Les Salonniegraveres

Soacuten un colmiddotlectiu artiacutestic in-disciplinar format per Laura Cardona Ester G Meciacuteas Cegrave-lia Prats Meritxell Romanos i Marta Xibilleacute que des de 2006

desenvolupen projectes artiacutes-tics i educatius A partir del seu cos i lrsquoactitud creen es-cenaris desinhibits en els que interactuen amb el puacuteblic per a provocar i quumlestionar amb petites disrupcions en el dia a dia comportaments i pensa-ments preestablerts relacio-nats amb la identitat personal i colmiddotlectiva entesa des del seu caragravecter performatiu

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

INsCRIPCIoacuteDel 16 de maig al 15 de juny

a wwwrosasensatorg

INFoinfourbanitaseu

EmPl ACcedilAmENTCosmoCaixa

c Isaac Newton 26 Bcn

TARIFEs80euro

subscriptors 72 eurosocis 64 euro

El preu inclou esmorzar i dinar del dia 6

escolars i urbansEs dedica a la millora de la

qualitat de lrsquoeducacioacute i la vida urbana aproximant lrsquoescola a la ciutat a traveacutes de lrsquoarticu-lacioacute de lrsquoeducacioacute integral i el concepte de ciutat educado-ra on va sorgir la proposta del barri-escola

Actualment eacutes consulto-ra del Ministeri drsquoEducacioacute del Brasil investigadora a la Universitat de Rio de Janeiro i coordinadora del despatx drsquoarquitectura Escenaris pe-dagogravegics de Satildeo Paulo de-senvolupant projectes en di-verses regions brasileres

Straddle3

Eacutes un colmiddotlectiu interdisciplinari que ha desenvolupat diversos treballs sobre temes drsquohabitat-ge espai puacuteblic domini puacuteblic digital i urbanisme participa-tiu En mategraveria drsquohabitatge han construiumlt diverses pro-

postes mitjanccedilant reciclatge i autoconstruccioacute Respecte a lespai puacuteblic han desenvolu-pat diverses estrategravegies des de condicionar espais en desuacutes amb estructures desmunta-bles a transformar elements de rebuig per convertir-los en mobiliari urbagrave passant per la redaccioacute drsquouna guia juriacutedica per a lrsquoactivacioacute drsquoespais La major part dels processos han estat duts a terme en entorns de colmiddotlaboracioacute oberta en quegrave es dissolen els liacutemits entre pro-motors dissenyadors cons-tructors gestors o usuaris dels espais Actualment treballen juntament amb altres grups en el desenvolupament drsquoeines digitals per a la xarxa arqui-tectures colmiddotlectives

LaFundicioacute

El treball de laFundicioacute es situa a la cruiumllla de les pragravectiques

artiacutestiques i culturals i lrsquoedu-cacioacute enteses com a activitats de controvegraversia Actualment la seva principal liacutenia drsquoactu-acioacute es fonamenta en proces-sos colmiddotlaboratius de continu-iumltat amb diferents colmiddotlectius grups drsquoaccioacute i institucions Des de 2013 laFundicioacute dispo-sa drsquoun espai fiacutesic al barri de Bellvitge (lrsquoHospitalet) que proposa una oportunitat on experimentar amb formes col-lectives horitzontals i trans-frontereres per construir i po-sar en circulacioacute la cultura i el coneixement entesos com a recursos drsquouacutes comuacute

LaFundicioacute eacutes una coopera-tiva un mitjagrave per regularitzar la nostra situacioacute com treba-lladors dins lrsquoesfera cultural Una forma horitzontal drsquoor-ganitzacioacute sensible al retorn social del nostre treball que ens permet posar en marxa processos colmiddotlectius de cons-truccioacute de coneixement i que potenciiumln el beacute de tots els indi-vidus implicats

Pau Faus

Arquitecte i artista visual Ex-plorador de la quotidianitat urbana i de les pragravectiques au-togravenomes i contestatagraveries dins la ciutat contemporagravenia Amb els seus projectes proposa me-canismes de representacioacute io interaccioacute que facin aflorar els conflictes i les particulari-tats intransferibles del lloc on es troba La majoria dels seus treballs soacuten obres realitzades in sitursquo en colmiddotlaboracioacute amb agents locals i altres professio-nals del moacuten de lrsquoarquitectura la fotografia lrsquoantropologia o les arts visuals i escegraveniques

Ha estat professor de la Universitat drsquoArquitectura del Vallegraves i ha format part del colmiddotlectiu interdisciplinar drsquoex-ploracioacute urbana observatori nogravemada-stalkerrsquo Ha impartit tallers desenvolupat projectes i exposat la seva obra a diver-sos centres drsquoart contemporani locals i de lrsquoestranger

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

Pedro Pineda

Estudia disseny i tecnologia a Londres i ara viu a Berliacuten on desenvolupa els seus propis projectes comissionats dis-senya experiegravencies i promou xarxes socials

Pedro dinamitza Makerlabs impulsa la creacioacute de festes i intervencions puacutebliquesdo-nant especial importagravencia al proceacutes que lrsquousuari estagrave vivint

El MakerLab eacutes un entorn daprenentatge nogravemada una incubadora de proces-sos oberta a tots i sempre en desenvolupament Un movi-ment ampli cap a la produc-cioacute intelmiddotligent i colmiddotlabora-tiva La naturalesa modular del MakerLab li permet adap-tar-se al seu entorn local i els seus recursos Els instruments i processos soacuten flexibles i fagravecils per aprendre i dominar-los Tot el que genera estagrave obert a nous participants habilitats i procediments

Clara Nubiola

Dissenyadora gragravefica Magravester en Antropologia Social i Urba-na i Postgrau en Arquitectura del Territori actualment eacutes res-ponsable del projecte Els buits urbans treball que combina amb encagraverrecs drsquoilmiddotlustracioacute

Utilitzant principalment el dibuix i sense deixar de banda altres eines com lrsquoescriptura i la fotografia Clara Nubiola explora el territori urbagrave i rural i ho relata a traveacutes drsquouna visioacute criacutetica diaris de ruta postals domegravestiques reflexions urba-nes i escenes de ciutat

Ha realitzat tallers drsquoilmiddotlus-tracioacute i derives exposicions i convocatograveries a la xarxa re-lacionades amb espai puacuteblic i participacioacute ciutadana Ha colmiddotlaborat amb diverses uni-versitats donant conferegravencies i tallers sobre paisatge territori derives i ilmiddotlustracioacute

Ha participat en diverses exposicions colmiddotlectives i eacutes

autora del llibre La guiacutea de les rutes incertesrsquo Barcelona edi-torial BsideBooks (2011)

Urbanitas BerlinndashBarcelona

Urbanitas Berlin-Barcelona eacutes una gegravencia de projectes per el desenvolupament de la ciu-tat amb seu a les dues ciutats Fundada lrsquoany 2006 per Maria Muntildeoz Duyos investigadora i productora cultural i Florian Sc-hmidt sociograveleg urbagrave

Urbanitas enteacuten el treball amb lrsquourbanisme des drsquouna perspectiva holiacutestica com una suma de processos de co-operacioacute de diagraveleg i transfe-regravencies entre coneixements i formes de fer

La seva pragravectica es troba en la transicioacute drsquoescales i agravem-bits entre el context urbagrave i lrsquoarquitectura entre els pos-sibles puacuteblics i la produccioacute cultural entre lrsquoespai urbagrave i

els seus practicants Per aixograve dissenyen conceptes urbans integrals impulsen iniciatives culturals i moderen proces-sos de diagraveleg Creant diferents formats de comunicacioacute drsquoin-vestigacioacute i creacioacute comparti-da de participacioacute

Els megravetodes drsquoinvestigacioacute propis de les ciegravencies socials i els llenguatges de les pragravec-tiques artiacutestiques i culturals conviuen de forma orgagravenica en lrsquoanagravelisis i pragravectica drsquoUrbanitas

Urbanitas colmiddotlabora amb un ampli ventall de professionals creant una xarxa continuada de colmiddotlaboradors que formen part dels seus projectes lrsquoad-ministracioacute puacuteblica fundaci-ons universitats i professionals independents associacions colmiddotlectius i societat civil

Recreant cruiumllles

Recreant cruiumllles eacutes un projecte colmiddotlectiu que treballa per lrsquoalli-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

berament de lrsquoespai del solar de germanetes mentre segueixi sense desenvolupar-se el plane-jament urbaniacutestic de barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al barri soacuten un malbara-tament de recursos i que ha de ser el mateix barri qui els apro-fiti i els gestioni Per a dur a terme aquestes reivindicacions el grup fa una crida a la partici-pacioacute de veiumlns veiumlnes i associa-cions del barri per elaborar un projecte drsquoautogestioacute de lrsquoespai i portar-lo a terme

Id Idensitat

Eacutes un projecte drsquoart que ex-perimenta formes drsquoincidir en el territori en les seves dimen-sions espaial temporal i soci-al mitjanccedilant propostes crea-tives Des del seu inici el 1999 ha anat evolucionant fins es-devenir un sistema complex que incorpora altres projectes

accions o intervencions im-pulsa processos configura ex-posicions edita publicacions Reuneix un conglomerat drsquoes-trategravegies creatives per dur a terme una activitat o un con-junt drsquoactivitats

Amb lrsquoexpressioacute experimen-tar amb el lloc per a transfor-mar les pragravectiques artiacutestiques i experimentar amb les pragravecti-ques artiacutestiques per a transfor-mar el lloc vol fer evident la funcioacute activa que teacute lrsquoart en el context social Idensitat ha col-laborat amb nombrosos artis-tes i creadors de diversos agravem-bits posant-los en relacioacute amb persones o colmiddotlectius que tre-ballen en els contextos locals

Les Salonniegraveres

Soacuten un colmiddotlectiu artiacutestic in-disciplinar format per Laura Cardona Ester G Meciacuteas Cegrave-lia Prats Meritxell Romanos i Marta Xibilleacute que des de 2006

desenvolupen projectes artiacutes-tics i educatius A partir del seu cos i lrsquoactitud creen es-cenaris desinhibits en els que interactuen amb el puacuteblic per a provocar i quumlestionar amb petites disrupcions en el dia a dia comportaments i pensa-ments preestablerts relacio-nats amb la identitat personal i colmiddotlectiva entesa des del seu caragravecter performatiu

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

INsCRIPCIoacuteDel 16 de maig al 15 de juny

a wwwrosasensatorg

INFoinfourbanitaseu

EmPl ACcedilAmENTCosmoCaixa

c Isaac Newton 26 Bcn

TARIFEs80euro

subscriptors 72 eurosocis 64 euro

El preu inclou esmorzar i dinar del dia 6

Pedro Pineda

Estudia disseny i tecnologia a Londres i ara viu a Berliacuten on desenvolupa els seus propis projectes comissionats dis-senya experiegravencies i promou xarxes socials

Pedro dinamitza Makerlabs impulsa la creacioacute de festes i intervencions puacutebliquesdo-nant especial importagravencia al proceacutes que lrsquousuari estagrave vivint

El MakerLab eacutes un entorn daprenentatge nogravemada una incubadora de proces-sos oberta a tots i sempre en desenvolupament Un movi-ment ampli cap a la produc-cioacute intelmiddotligent i colmiddotlabora-tiva La naturalesa modular del MakerLab li permet adap-tar-se al seu entorn local i els seus recursos Els instruments i processos soacuten flexibles i fagravecils per aprendre i dominar-los Tot el que genera estagrave obert a nous participants habilitats i procediments

Clara Nubiola

Dissenyadora gragravefica Magravester en Antropologia Social i Urba-na i Postgrau en Arquitectura del Territori actualment eacutes res-ponsable del projecte Els buits urbans treball que combina amb encagraverrecs drsquoilmiddotlustracioacute

Utilitzant principalment el dibuix i sense deixar de banda altres eines com lrsquoescriptura i la fotografia Clara Nubiola explora el territori urbagrave i rural i ho relata a traveacutes drsquouna visioacute criacutetica diaris de ruta postals domegravestiques reflexions urba-nes i escenes de ciutat

Ha realitzat tallers drsquoilmiddotlus-tracioacute i derives exposicions i convocatograveries a la xarxa re-lacionades amb espai puacuteblic i participacioacute ciutadana Ha colmiddotlaborat amb diverses uni-versitats donant conferegravencies i tallers sobre paisatge territori derives i ilmiddotlustracioacute

Ha participat en diverses exposicions colmiddotlectives i eacutes

autora del llibre La guiacutea de les rutes incertesrsquo Barcelona edi-torial BsideBooks (2011)

Urbanitas BerlinndashBarcelona

Urbanitas Berlin-Barcelona eacutes una gegravencia de projectes per el desenvolupament de la ciu-tat amb seu a les dues ciutats Fundada lrsquoany 2006 per Maria Muntildeoz Duyos investigadora i productora cultural i Florian Sc-hmidt sociograveleg urbagrave

Urbanitas enteacuten el treball amb lrsquourbanisme des drsquouna perspectiva holiacutestica com una suma de processos de co-operacioacute de diagraveleg i transfe-regravencies entre coneixements i formes de fer

La seva pragravectica es troba en la transicioacute drsquoescales i agravem-bits entre el context urbagrave i lrsquoarquitectura entre els pos-sibles puacuteblics i la produccioacute cultural entre lrsquoespai urbagrave i

els seus practicants Per aixograve dissenyen conceptes urbans integrals impulsen iniciatives culturals i moderen proces-sos de diagraveleg Creant diferents formats de comunicacioacute drsquoin-vestigacioacute i creacioacute comparti-da de participacioacute

Els megravetodes drsquoinvestigacioacute propis de les ciegravencies socials i els llenguatges de les pragravec-tiques artiacutestiques i culturals conviuen de forma orgagravenica en lrsquoanagravelisis i pragravectica drsquoUrbanitas

Urbanitas colmiddotlabora amb un ampli ventall de professionals creant una xarxa continuada de colmiddotlaboradors que formen part dels seus projectes lrsquoad-ministracioacute puacuteblica fundaci-ons universitats i professionals independents associacions colmiddotlectius i societat civil

Recreant cruiumllles

Recreant cruiumllles eacutes un projecte colmiddotlectiu que treballa per lrsquoalli-

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

berament de lrsquoespai del solar de germanetes mentre segueixi sense desenvolupar-se el plane-jament urbaniacutestic de barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al barri soacuten un malbara-tament de recursos i que ha de ser el mateix barri qui els apro-fiti i els gestioni Per a dur a terme aquestes reivindicacions el grup fa una crida a la partici-pacioacute de veiumlns veiumlnes i associa-cions del barri per elaborar un projecte drsquoautogestioacute de lrsquoespai i portar-lo a terme

Id Idensitat

Eacutes un projecte drsquoart que ex-perimenta formes drsquoincidir en el territori en les seves dimen-sions espaial temporal i soci-al mitjanccedilant propostes crea-tives Des del seu inici el 1999 ha anat evolucionant fins es-devenir un sistema complex que incorpora altres projectes

accions o intervencions im-pulsa processos configura ex-posicions edita publicacions Reuneix un conglomerat drsquoes-trategravegies creatives per dur a terme una activitat o un con-junt drsquoactivitats

Amb lrsquoexpressioacute experimen-tar amb el lloc per a transfor-mar les pragravectiques artiacutestiques i experimentar amb les pragravecti-ques artiacutestiques per a transfor-mar el lloc vol fer evident la funcioacute activa que teacute lrsquoart en el context social Idensitat ha col-laborat amb nombrosos artis-tes i creadors de diversos agravem-bits posant-los en relacioacute amb persones o colmiddotlectius que tre-ballen en els contextos locals

Les Salonniegraveres

Soacuten un colmiddotlectiu artiacutestic in-disciplinar format per Laura Cardona Ester G Meciacuteas Cegrave-lia Prats Meritxell Romanos i Marta Xibilleacute que des de 2006

desenvolupen projectes artiacutes-tics i educatius A partir del seu cos i lrsquoactitud creen es-cenaris desinhibits en els que interactuen amb el puacuteblic per a provocar i quumlestionar amb petites disrupcions en el dia a dia comportaments i pensa-ments preestablerts relacio-nats amb la identitat personal i colmiddotlectiva entesa des del seu caragravecter performatiu

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

INsCRIPCIoacuteDel 16 de maig al 15 de juny

a wwwrosasensatorg

INFoinfourbanitaseu

EmPl ACcedilAmENTCosmoCaixa

c Isaac Newton 26 Bcn

TARIFEs80euro

subscriptors 72 eurosocis 64 euro

El preu inclou esmorzar i dinar del dia 6

berament de lrsquoespai del solar de germanetes mentre segueixi sense desenvolupar-se el plane-jament urbaniacutestic de barcelona per a aquest espai El colmiddotlectiu parteix de la idea que els espais buits al barri soacuten un malbara-tament de recursos i que ha de ser el mateix barri qui els apro-fiti i els gestioni Per a dur a terme aquestes reivindicacions el grup fa una crida a la partici-pacioacute de veiumlns veiumlnes i associa-cions del barri per elaborar un projecte drsquoautogestioacute de lrsquoespai i portar-lo a terme

Id Idensitat

Eacutes un projecte drsquoart que ex-perimenta formes drsquoincidir en el territori en les seves dimen-sions espaial temporal i soci-al mitjanccedilant propostes crea-tives Des del seu inici el 1999 ha anat evolucionant fins es-devenir un sistema complex que incorpora altres projectes

accions o intervencions im-pulsa processos configura ex-posicions edita publicacions Reuneix un conglomerat drsquoes-trategravegies creatives per dur a terme una activitat o un con-junt drsquoactivitats

Amb lrsquoexpressioacute experimen-tar amb el lloc per a transfor-mar les pragravectiques artiacutestiques i experimentar amb les pragravecti-ques artiacutestiques per a transfor-mar el lloc vol fer evident la funcioacute activa que teacute lrsquoart en el context social Idensitat ha col-laborat amb nombrosos artis-tes i creadors de diversos agravem-bits posant-los en relacioacute amb persones o colmiddotlectius que tre-ballen en els contextos locals

Les Salonniegraveres

Soacuten un colmiddotlectiu artiacutestic in-disciplinar format per Laura Cardona Ester G Meciacuteas Cegrave-lia Prats Meritxell Romanos i Marta Xibilleacute que des de 2006

desenvolupen projectes artiacutes-tics i educatius A partir del seu cos i lrsquoactitud creen es-cenaris desinhibits en els que interactuen amb el puacuteblic per a provocar i quumlestionar amb petites disrupcions en el dia a dia comportaments i pensa-ments preestablerts relacio-nats amb la identitat personal i colmiddotlectiva entesa des del seu caragravecter performatiu

PARTICIPANTs PARTICIPANTs

INsCRIPCIoacuteDel 16 de maig al 15 de juny

a wwwrosasensatorg

INFoinfourbanitaseu

EmPl ACcedilAmENTCosmoCaixa

c Isaac Newton 26 Bcn

TARIFEs80euro

subscriptors 72 eurosocis 64 euro

El preu inclou esmorzar i dinar del dia 6

INsCRIPCIoacuteDel 16 de maig al 15 de juny

a wwwrosasensatorg

INFoinfourbanitaseu

EmPl ACcedilAmENTCosmoCaixa

c Isaac Newton 26 Bcn

TARIFEs80euro

subscriptors 72 eurosocis 64 euro

El preu inclou esmorzar i dinar del dia 6