Flors blanques a la boira JOAN MARGARIT Llençols grisos de gebre cobrien els bancals dels ametllers, però les pluges van venir com màscares i l’herba va esborrar els miralls del fred. L’aire càlid als ulls de l’hivern començava a mentir a les ales grises d’ocells erràtics dins els arbres nus. En una sola nit de tebiesa amb la fosca d’imatges al mirall es van obrir les flors dels ametllers. Tu també vas venir en un temps de fred i soledat: l’amor va ser un oratge damunt del gebre gris. Flors oblidades escampaven perfum de primavera en els àmbits glaçats, càlida neu d’efímeres flors blanques. Amb tristesa les recordo a l’hivern que en una sola nit les va glaçar. MARGARIT, Joan (2001): Poesia amorosa completa 1980-2000. Barcelona: Proa.