JOAN MARAGAL

LJudit López I Gemma Balmes

ÍNDEX• BIOGRAFIA• IMATGES• OBRES

– POEMES– TEATRE– ASSAIGS– ANTOLOGIA

BIOGRAFIA

• Barcelona, 1860 – 1911.

• Poeta espanyol en la llengua catalana.

• Es va debatí entre la vocació literària i el dret que era el que la

seva família li obligava.

• Un del seus fills a estat senador.

• Dos dels seus nets s’han dedicat a la política . PSC : Pasqual Maragall i Ernest Maragall. El primer ha sigut alcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya , i el segon és conseller de l'educació de la Generalitat de Catalunya.

• El 1894 va guanyar els Jocs Florals amb la composició que el va fer popular , la sardana.

• En el diari de Barcelona criti ca constantment la societat burgesa catalana .

• En el seu Elogio de la palabra , proposa una concepció de la poesia amb arrel romànti ca i basada en l'espontaneïtat.

• En Visions i cants apareix els seu pomes extensos.

• Rere la mort de Verdaguer va ser declarat el major poeta de la llengua catalana.

• El 1909 amb el esdeveniments de la setmana tràgica de Barcelona, va intentar una mediació en la societat,amb l’arti cle La iglesia quemada.

• Incapaç de comprendre la nova corrent avantguardista va publicar l'últi m llibre en vida Secuencias.

• Després va aparèixer Nausica.

OBRES

POEMES

• Prò leg • L'Oda infi nita

Claror Les minves del gener E l la par la -E l l par la Enviant fl ors Feste ig vora la mar Cantàbr ica Donant les jo ies Nuvia l Conjuga l Paterna l

• Pirenenques A da l t de l P i r ineu La vaca cega Goigs de la Mare de Déu de Núr ia Tr ípti c de l 'Any Quaresma Corpus Nadal Epí leg Exce ls ior

E ls ametl lers Vistes al mar Les muntanyes Retorn Represa Glosa Del Montseny Del Montjuic. En la tomba nova d'en Verdaguer

L'Ànima L'Ànima La cançó del comte l 'Arnau Escol ium

V i s ions E l mal caçador Joan Gar í (agost de 1896; es publ i ca a L 'At lànti da , l '1 de febrer de 1898) E l comte Arnau (pr imera part ; la vers ió completa es pot t robar a El comte Arnau . Barce lona: Ed ic ions 62 (E l Garbel l ) , 1986. Es va publ icar per pr imer cop a Cata lòn ia , e l 6 de gener de 1900) . L'esti mada de Don Jaume La fi d 'en Serra l longa

Intermezzo A la Mare de Déu de Montserrat (agost de 1896; es publ i ca a L 'At lànti da e l 3 de maig de 1898) La cançó de Sant Ramon. Cantada per una russa En la mort d 'un jove E l s Re is So l so let . . . D imecres de cendra. A una noia

Lo D i v í e n e l D i j o u s S a n t . E n m e m ò r i a d ' u n a m i c L'a u fà b re ga A m u n t a nya D e s p rè s d e l a te m p e s t at ( 1 8 9 7 ) L a n i t d e l a P u r í s s i m a L' à n i m a d e l e s fl o rs L a D o n a h e r m o s a L' e s p o s a p a r l a

C a n t s L a s a rd a n a . C e re s ( L ' At l à n ti d a , 6 d e m a i g d e 1 8 9 9 ) E l c a n t d e l a s e nye ra ( 1 9 0 0 , c o m p o s i c i ó p e r a c o r m i x t a m b l l e t ra d e J o a n M a ra ga l l i m ú s i c a d e L l u í s M i l l e t i Pa gè s . C o m p o s t ex p re s s a m e n t c o m a h i m n e d e l 'O r fe ó C at a l à , s ' e s t re n a a M o n t s e r rat l 'a ny 1 8 9 6 e n l a c e r i m ò n i a d e l a b e n e d i c c i ó d e l a s e nye ra . Va e s t a r p ro h i b i t p e l rè g i m f ra n q u i s t a d e l 1 9 3 9 a l 1 9 6 0 . ) C a n t d e l s j o ve s C a n t d e M a i g , c a n t d 'a l e g r i a C a n t d e N o ve m b re E l s t re s c a n t s d e l a g u e r ra : E l s a d é u s ; O d a a E s p a nya i C a n t d e l re t o r n

Dins sa cambra L'hort Jugant Diumenge Romanza. Sens paraules A un amic Diades d'amor Davant del temporal Haidé Mati nal Pirenenca Per la boira Hospitalàries L'ametl ler Oració a Santa Llúcia Els núvols de Nadal La balada del bes La missatgera més segura Soleiada Les roses franques

Traduccions de Goethe E legies Romanes Alexis i Dora Lo nou Pausias i la Florista Mignon La copa del Rei de Thule La roseta de bardissa Nit nuvial Epigrames venecians Dedicatòria

Segu i t de les v i stes a l mar La g inesta a l t ra vegada! La mar estava a legre , aquest migdia F lameja a l so l ponent l 'esto l de ve les

E l p i d 'Est rac A l là en les l lunyanies de la mar Comença la tardor damunt de ls camps Tot p legat mar i ce l s 'ha ennegr i t La fageda d 'en Jordà (1908)

Represa d 'Haidé i a l t res Represa d 'Ha idé Havent senti t Beethevone per Miec io Horszowski infant La s i rena ( f ragment)

Primer dol En una casa nova Fi d'any

Oda nova a Barcelona Oda nova a Barcelona (1909)

La fi del comte l'Arnau i Cant Espiritual La fi del comte Arnau Cant Espiritual

POEMA

Nodreix l'amor de pensaments i absència,i així traurà meravellosa fl or;

menysprea el pas de tota complacènciaque no et vinga per via del dolor.

No esperis altre do que el de tes llàgrimesni vulles més consol que els teus sospirs:

la paraula millor la tens a l'ànima,i el bes més dolç te'l daren els zefi rs.

Mai seria l'aimada en sa presènciacom és ara en la teva adoració.

Nodreix l'amor de pensaments i absència,i així traurà meravellosa fl or.

TEATRENAUSICA

"Nausica" és l 'obra pòstuma de Joan Maragal l . Considerada, al costat d’Antí gona", d'Espriu, i "Mar i Cel", de Guimerà, una de les grans tragèdies de la dramatúrgia catalana, l 'obra és la història d'una princesa adolescent, Nausica, i un heroi madur, Ul isses. Prenent Goethe com a font d' inspiració, Maragal l descriu el retorn d'Ul isses al seu origen, a Ítaca, guiat per la veu

d'un poeta cec. Maragal l va escriure "Nausica" entre el 1908 i el 1910. Dos anys més tard

l 'obra es representava per primera vegada al teatre Eldorado de Barcelona. En canvi , tot i la importància que Maragal l ocupa a les l letres catalanes, i

tot i l 'actual itat innegable de l 'obra - l 'home que arriba a una terra estranya, l 'home madur que no pot retenir la força de la joventut- , el text ha estat sempre absent dels escenaris del país. E l Festi val de Barcelona recupera

aquest c làssic ignorat amb un muntatge que posa l 'accent en la modernitat i la contemporaneïtat de l 'obra.

ASSAIGS• ELOGI DE LA POESIA

• BIOGRAFIA DE D. JOAN MAÑÉ Y FLAQUER• ESCRITS EN ROSA

• ESTUDIS BIOGRÀFICS• EL SENTIMENT DE LA PÀTRIA

• ELOGI DE LA PARAULA I ALTRES ESCRITS• LOS VIVOS Y LOS MUERTOS

• POBLE CATALÀ, TERRA CATALANA

ANTOLOGIA• EL PAS DE L’ANY

• LLIBRE DE LECTURA: JOAN MARAGALL• DOTZE POETES CATALANS

CONTEMPORANIS• ANTOLOGIA POÈTICA

• EL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA• ELS MILLORS POEMES• JOC DE MIRALLS

FI