Joan Maragall

VIDA

• Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d’octubre de 1860- Barcelona, 20 de decembre de 1911).

• Va ser un poeta i escriptor català i es considerat un dels pares de la poesia catalana moderna.

• Fill de pares burgesos que es dedicaven a la industria tèxtil.

• Més tard va fer la carrera de dret on si va enfrontar amb el seu pare per aconseguir-ho, ja que volia que el seu fill es fes càrreg de la empresa.

• A ell el que l’interessava més de ser advocatera relacionar-se amb la joventut il·lustrada i formar-se com a intel·lectual.

• L’any 1890 Joan Maragall va iniciar la sevaactivitat periodística on hi va publicar el seuprimer llibre de poemes amb el títol de Poesies.

• Joan Maragall va fer de la seva obra poètica la vessant literaria més coneguda, amb més de 450 textos escrits en prosa.

• Com a periodista va destacar pels seus articlesd’opinió i les seves ressenyes literaries.

OBRES

• Les disperses (1904)

• El sentimiento catalanista (1902)

• Visions i cants (1900)

• Joan Sardà (1900)

• Enllà (1906)

• Seqüències (1911)

LA VACA CEGA

Aquesta obra explica els moviments d’una vaca cega, d’un cop de roc d’un vailet de can Covilar de Sant Joan de les Abadesses.

Joan Maragall personifica i li dona un aire de noble tragèdia i de fatalitat en un clima d’elements morals i lírics.

Característiques del poema

• El poema està compost per versos decasíl·labs llargs, d’art major i pel que fa a la rima, els versos són blancs ,encara que hi han algunes rimes assonants. El poema s’estructura de la següent manera, hi ha tres tercets i un quartet i per últim una dècima reial.

LA VACA CEGA• Topant de cap en una i altra soca,

avançant d'esma pel camí de l'aigua,se'n ve la vaca tota sola. És cega.

D'un cop de roc llançat amb massa traça,el vailet va buidar-li un ull, i en l'altrese li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar-se a la font com ans solia,mes no amb el posat ferm d'altres vegadesni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,pel silenci dels prats i en la ribera,fan dringar l'esquellot mentre pasturenl'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l'esmolada picai recula afrontada... Però torna,i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.Beu poc, sens gaire set. Després aixecaal cel, enorme, l'embanyada testaamb un gran gesto tràgic; parpelleja damunt les mortes nines, i se'n tornaorfe de llum sota el sol que crema,vacil·lant pels camins inoblidables,brandant llànguidament la llarga cua.

Joan Maragall

Premis

• Mestre en Gai Saber.

• Va guanyar els Jocs Florals dels anys:

• 1881

• 1894

• 1896

• 1904

Aportació

• Gràcies a l’activitat poètica i periodística, Maragall va ser un intel·lectual moltreconegut, llegit i respectat.

• Aquest treball ha estat realitzat per:

• Josep Salvador

• Albert Ardenuy