Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
28
Yáiza Berrio Vázquez i Rut Jiménez Calull 2n BAT A, Català VISIONS, JOAN MARAGALL 1
Transcript of Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
1
Yáiza Berrio Vázquez i Rut Jiménez Calull
2n BAT A, Català
VISIONS, JOAN MARAGALL
2
Joan Maragall
Joan Maragall, poeta, autor d’assajos ideològics de
caràcter cultural i polític i traductor. Capdavanter del
moviment modernista i amb esperit romàntic, encara que
aquest esperit no era el propi de l’època, i és gràcies a
això que resulta innovador tant la versificació com en els
arguments. Maragall no utilitza una poesia elitista, sinó
que s’aproxima a la societat, de tal manera que pot
arribar a influir-la.
3
Visions
Mitjançant les Visions, Joan Maragall, pretén
plasmar el caràcter i el tarannà de la societat catalana i
de la Catalunya del moment, tals com: l’individualisme, la
vitalitat, l’orgull, el materialisme, la terrenalitat i
l’espiritualisme. El poeta mostra del mite només el que ell
creu que pot demostrar aquesta personalitat catalana i de
la nació. Els personatges no van ser creats per l’escriptor,
sinó que eren coneguts des de la Renaixença, per tant,
Maragall no en feia la presentació i això en dificulta la
lectura actual.
4
El mal caçador
Un caçador presenciava la missa matinal davant
d’una ermita quan de sobte aparegué una llebre enorme.
El caçador abandonà la missa i la perseguí amb els seus
gossos amb l’objectiu d’atrapar-la. El seu pecat farà que
corri darrera la llebre eternament, sense poder-la atrapar
mai.
5
El caçador adopta un caràcter materialista quan
decideix abandonar la missa i anar corrent rere la llebre
deixant de banda l’espiritualisme i la bondat cristiana.
«S'esventa l goç lladrant,
la llebre fuig botant,
i el caçadô al darrera.» (V. 16-18)
6
Tot pecat té un càstig, i el del caçador serà etern.
«Corres i correras.
Mai més t'aturaras.
Aquesta és la sentencia.» (V. 19-21)
Però el caçador es mostra àvar i no es penedeix del seu
pecat. Es mostra amb una vitalitat excessiva i incontrolable.
«Doncs, corro i correré.
Mai més m'aturaré.
Alegra és la sentencia.» (V. 22-24)
7
«L'hostia, per'nâ zenit,
té l'espai infinit,
i ell, per caçâ, encisat,
té l temps, l'eternitat.»
Així conclou el poema, sense que el caçador pugui
optar per alliberar-se del càstig. Podem dir que l’Hòstia i
el caçador mai arriben a coincidir, tots dos passen a
l’eternitat.
8
Fra Joan Garí
Fra Joan Garí està fent penitència a Montserrat
quan li porten una jove que vol confessar-se, Riquilda,
vestida de temptació. Ell no vol mirar-la, però tot i cloent
les parpelles la segueix veient. Joan Garí la viola i la
mata. Ara ja no és una bona persona, no és un Sant, ha
pecat i és una fera que per Montserrat pastora. Es
castigat pel seu pecat, però al cap dels anys una veu
d’innocència el perdona.
9
Joan Garí deixa d’orar quan apareix Riquilda. Ell no pot
deixar la temptació de mirar-la. En aquests versos es pot
observar el materialisme en el que Garí cau deixant enrere
l’oració.
«Fra Joan dintre la cova
estava fent oració:
Riquilda se li presenta
vestida de temptació.
Fra Joan clou les parpelles,
més la veu contra-claror.» (V. 11-16)
10
Fra Joan viola a la dama i l’assassina. En aquests
versos podem observar que ja ha comés el pecat i com
deixa de ser Sant.
«Joan Garí ja no és un sant,
Joan Garí ja no és un home,
que és una fera dels camps
que per Montserrat pastora.» (V. 27-30)
11
Joan Garí penedit per les seves accions es perdonat
per Déu, la veu d’innocència. En aquests últims versos es
mostra el costat més terrenal.
«Aixeca-t, Joan Garí:
la teva sort és complerta:
ja pots alçâ ls ulls al cel,
que ja ls tens prou plens de terra.» (V. 33-36)
12
El comte ArnauEl comte Arnau va a veure a l’abadessa del
convent de Sant Joan, l’Adalaisa. Ella l’esperaba i ell
pretén profanar-la dins la mateixa capella demanant-li
que es treiés la seva vestimenta. Encara que l’Adalaisa
pensa que Crist és encara més bell que el comte. Les
veus de la terra s’alçen donant ánims a l’Arnau i quan
Adalaisa és adormida als peus de Crist, el comte aprofita
per endur-se-la. Ara és un superhome però és castigat
pel seu pecat comès i corre sempre sense parar. Aviat
l’Adalaisa portarà un infant i al saber-ho l’Arnau
l’abandona a les portes del convent ja morta.
13
Podem observar el grau de sensualitat que es
presenta als primers versos de la visió.
«-Treu-te tu l manto, que t veuré més bella:
sense toca t voldria i sense vel.
-De genolls jo t voldria en la capella:
tant gloriós, faries goig al cel.» (V.31-34)
14
Adalaisa presenta el concepte cristià del cel i
representa en un principi l'espiritualitat.
«I avança Arnau hermosament: pro es gira
airosa ella an el Sant Cristo nu,
i signant-lo an el comte, li diu: -Mira:
aquest encara és més hermós que tu!-» (V.75-78)
15
El comte cau en pecat al emportar-se a l’Adalaisa i
deixar-la totalment profanada.
«Mes, quan ella obre els ulls, ell desencanta's
la pren amb un braçat i se l'emporta.» (V.135-136)
16
Apareix un diàleg entre l’Arnau i les veus de la terra . Les veus introdueixen el concepte del superhome “seràs home sobre home, perquè en tens la voluntat”.
Totes les veus de la terra aclamen el comte Arnau perquè de la fosca prova ha sortit tan triomfant:
-"Fill de la terra, -fill de la terra, comte l'Arnau,
ara demana, - ara demana: què no podràs?
17
És clar que cada pecat té un càstig i en el cas del comte corre i corre sempre sense llevar-se ni anar-se’n al llit.
Correràs per monts i planes,
per la terra, que és tan gran,
muntat en cavall de flames
que no se't cansarà mai.
El teu pas farà basarda
com el pas del temporal.
Totes les veus de la terra
cridaran al teu voltant.
Te diran ànima en pena
com si fossis condemnat."
18
El comte Arnau és un clar exemple de llibertat individual característic dels catalans. La terra segrega una ànima, principi causal de tot un poble, una història i una cultura. Nacionalisme català.
-Jo sóc sols dels meus braços i els meus passos".
19
L’estimada de Don Jaume
El rei Jaume el conqueridor és un personatge històric que s’enamora de l’illa de Mallorca i s’embarca per conquerir-la. Es presenta aquesta conquesta com si es tractés de la d’una dama. Això es possible ja que el rei presenta un gran lligam Amorós amb l’illa. Per en Jaume, Mallorca, és el seu regne més preciat i fins i tot a l’hora de la seva mort, a València, mira mig rient cap a la platja i tracta de pensar que retorna a la seva illa estimada.
20
El rei Jaume s’enamora de l’illa de Mallorca com si es tractés d’un desig amorós que ens fa pensar en l’amor cortés, d’elevació espiritual.
L'estimada de Don Jaume,una terra sobre l mar.No més de sentir parlar-neja n va quedâ enamorat.
21
Les últimes paraules del rei August abans de morir, s’acomiada de la terra mallorquina, per tant Don Jaume surt vencedor de la batalla.
«Mallorca, dó-m menjâ i beure,que m seran dolços tos fruits.Ara que t'he fet ben meva,bé puc gaudir-me de tu.
Que n'és de bona la terra!Com li escau el cel damunt!Com més terra, més cel sobre;com més cel, més
quïetut.»
22
Don Jaume conquesta pel cristianisme, però en el moment de la seva mort pensa en retornar a la seva Mallorca estimada com si es tractés del seu cel.
I quan han passat molts anysi és un vell de barba blanca,encara li riu als ullsla conquesta jovençana;i quan, camí
de Poblet,dins de Valencia finava,va girâ-s de cara al marcercant l'amorosa platja,i va morir mig-rient,pensant
que se n'hi anava.
23
La fi d'en Serrallonga
En Serrallonga és un home que ha comés pecats;
l‘orgull, la ira, l’enveja i mala baba, l’ avarícia, la peresa,
la glòria, la luxúria i el tracte amb Joana. Serrallonga està
condemnat a anar a l’infern i quan està a punt de morir-
se va a confessar-se a un mossèn perquè Déu el perdoni
ja que està penedit de tot el mal que ha fet. Es pot veure
marcat el caracter individualista del personatge.
24
El poema comença amb un diàleg entre Serrallonga
i el capellà, el qual servirà per presidir amb la confessió
dels pecats.
«-Pare, absoleu-me: só cansat de viure.
-T'escomet a bona hora el cansament
La teva via s'ha acabat i ets lliure
d'anar-te'n al repòs eternalment.» (V. 1-4)
25
Serrallonga li confessa cada un dels pecats que ha comés
i els introdueix mitjançant un paraula que el defineix.
«El primer pecat meu és l'orgull, pare:» (V.9)
«-Quin altre pecat tens?
-La ira, pare.» (V.32-33)
«-També he tingut enveja i mala bava..» (V.60)
«-He estat avar: mai he tingut de sobra,» (V.83)
«-La peresa, la gola i la luxúria
ben cert que foren mos pecats més xics;» (V.106-107)
26
Entre cada confessió dels diferents pecats comesos
per Serrallonga s’hi mostra el penediment d’aquest
personatge i com el capellà el perdona davant de Déu.
«-Mes, ara...
-Mes, ara, que ja sé que compareixo en presència de Déu
omnipotent...
-Te'n penedeixes?
-Sí, me'n penedeixo.
-Doncs, sia't perdonat.
-Amén, amén...»
27
ConclusionsPodem dir que totes les visions, exceptuant l’estimada de Don Jaume, presenten pecats pels quals seran castigats. Només en el cas de Joan Garí i de Serrallonga seran perdonats ja que es mostraven penedits dels seus actes.
Joan Maragall pretén plasmar l’ànima i la nacionalitat catalana mitjançant les visions mostrant-nos el caràcter espiritual que sovint es renuncia pel materialisme, l’individualisme i la terrenalitat.
28
• Falta fer:• Ajustar text• Color dels versos• Número dls versos
